Als anys 1930 Violant i Simorra s`endinsà en un nou camí més

El 30 de novembre de 2003 es produí el centenari del naixement de Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera,
1903-Barcelona, 1956). Al llarg dels anys 1930, 1940 i 1950 treballà incansablement per tal de llegar, a les futures
generacions, una ingent obra sobre la cultura popular i les formes de vida que desapareixien i es transformaven amb
els canvis i la modernitat que portava el segle XX fins a qualsevol racó de Catalunya.
Ramon Violant
i Simorra
ESTUDIÓS DE LA CULTURA POPULAR DEL PIRINEU
Text: Ramona Violant i Ignasi Ros Fotos: Ecomuseu de les Valls d'Àneu, Gómez Grau i Franscesc Masclans
El resultat del treball de Violant i Simorra fou més d'un
centenar de llibres i articles, amb informacions i dades de
gran qualitat, avui ja irrepetibles, i també una ingent tasca
museogràfica, per mitjà de les seves exposicions al Museo de
Industrias y Artes Populares, la “Casa Pallaresa”, del Poble
Espanyol de Montjuïc (Barcelona), on recollí una interessant
i àmplia col·lecció de la cultura material del Pirineu,
especialment dels Pallars i l’Alta Ribagorça i de moltes altres
terres de parla catalana.
Ramon Violant i Simorra era fill d’una modesta casa de
Sarroca. Segons unes anotacions recollides per ell mateix, el
seu pare era sastre i marxant ambulant, anava aconduït o per
encàrrec per les cases de les valls dels rius Bosia i Flamicell.
Des de ben petit hagué de col·laborar en l’economia familiar,
acompanyant i ajudant el seu pare en els viatges de sastre. Per
tant, només anà a estudi i encara de manera parcial a Sarroca
de Bellera, durant la seva infantesa, fins als 12 o 13 anys.
Posteriorment continuà i completà l’aprenentatge de l’ofici
34
Violant i Simorra era un
enamorat del Pirineu.
Aquesta va ser una visita que
va fer al Pont de Suert, al
fons de la vall, l'any 1942.
35
35
Les tasques d'abans al camp (parell de bous llaurant), les va recollir en nombroses fotografies. A la imatge de la dreta, nenes jugant a Vilaller (1942).
de sastre a Almenar (Segrià), a casa d’un oncle, a Balaguer i
finalment, l’any 1921, s’instal·là a Barcelona, on exercí plenament la sastreria fins a l’any 1942.
A poc a poc, però, durant els seus anys de joventut, a
Balaguer i Barcelona s’anà interessant per la cultura popular
del Pallars. Els fonaments d’aquest interès foren la passió per
la lectura apresa en els pocs anys d’escola, l’ambient cultural
dels anys 1920 a Barcelona, on conegué folkloristes importants, i la seva estimació i enyorança de les formes de vida que
forçosament deixà enrere amb l’emigració vers Barcelona.
Progressivament, com tants altres folkloristes de l’època,
començà a recollir paraules un dia de mercat a Senterada i
narracions populars entre els veïns de Sarroca de Bellera,
encara de manera poc documentada, i a fer petites publicacions dins d’alguns butlletins d’associacions excursionistes de
la capital. Als anys 1930, però, s’endinsà en un nou camí més
personal, més exigent, més científic, i començà a estudiar i
publicar monografies molt ben documentades sobre oficis,
formes de vida i de cultura del Pallars; uns temes de cultura
material, com l’art dels pastors, el món de les abelles i la mel,
la matança del porc, les formes de transport, etc., en què fou
gairebé un pioner arreu de Catalunya. Darrere d’aquestes
recerques, a banda de l’amor per aquesta cultura, hi havia la
certesa que moltes manifestacions conegudes durant la seva
Als anys 1930 Violant i Simorra s'endinsà en un nou
camí més personal, exigent i científic i començà a
estudiar i a publicar monografies sobre oficis, formes
de vida i de cultura del Pallars.
36
37
Fent una arada a Les Iglésies (Pallars Jussà) i pagès venent els productes dels seus conreus al mercat del Pont de Suert (anys 1940).
infantesa ja estaven desapareixent o transformant-se, amb els
canvis i la modernitat que arribava a tot arreu, especialment
a les valls de Cabdella i del Flamicell gràcies a les construccions
hidroelèctriques de Cabdella.
Posteriorment, a partir de l’any 1940, gràcies a la seva
feina com a investigador i museòleg professional, contractat
per l’Ajuntament de Barcelona, les seves recerques i obres
adquiriren una qualitat i dimensió extraordinàries: el seu
àmbit de recerca passà a ser tot el Pirineu i també moltes
terres de parla catalana. D’aquesta època són grans obres
com l’ Art popular decoratiu a Catalunya i El Pirineo español ,
i obres inèdites que encara donen magnífiques sorpreses i ens
acosten formes de vida que difícilment es poden estudiar i
reconstruir des dels nostres dies, com La vida pastoral al
Pallars , recentment recuperada gràcies a l’esforç de la casa
editorial Garsineu de Tremp i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
Avui, encara, el conjunt de la seva obra escrita i els fons
de peces i documentació que aplegà al Museo de Industrias y
Artes Populares de Montjuïc són un referent ineludible i molt
vàlid, i malgrat tot poc conegut. Així ho ha posat de manifest
El Museo de Industrias y Artes Populares de Montjuïc
aplega el conjunt de l'obra escrita i els fons de peces i
documentació de Violant i Simorra, un referent
ineludible i molt vàlid, tot i que poc conegut.
38
El costumisme de l'època queda reflectit en aquestes instantànies: a dalt, Violant amb uns coneguts a Barbastre, i a baix, casa Mossèn Batista (Les Iglésies).
39
El Museu Comarcal
de Cervera mostra
una exposició
commemorativa del
centenari de Violant
i Simorra.
A Sarroca de
Bellera, localitat
natal de l'etnòleg,
també han pogut
gaudir de la seva
obra.
la commemoració del centenari del seu naixement, en què
diversos museus i institucions de Catalunya han reivindicat la
seva obra, organitzant exposicions d’homenatge a partir del
seu treball: per exemple, des del Museu Comarcal de Cervera,
aquest 2004 s’exposaran les relacions intel·lectuals entre
Ramon Violant i els cerverins Agustí Duran i Claudi Gómez;
des del Museu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega es recuperà
una part de la seva documentació i estudis sobre la producció
de ceràmica negra de Verdú i es féu una exposició itinerant
que encara volta arreu; des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu
s’han produït tres exposicions sobre: els seus estudis de la
indústria terrissera pirinenca, els seus mètodes i campanyes
de recerca al Pirineu, i el paper de la fotografia dins els seus
treballs. Aquesta darrera mostra, ja l'han vist més de 14.000
persones i durant el 2004 continuarà essent itinerant. ●
D ' I N T E R È S
ECOMUSEU DE LES VALLS D'ÀNEU
Telèfon: 973 62 64 36 www.ecomuseu.com
www.etnocat.org/violantisimorra
MUSEU COMARCAL DE CERVERA
Exposició "Una mirada a Claudi Gómez Grau".
A partir del 15 d'abril i durant tot el 2004
Telèfon 973 53 39 17
www.museudecervera.com
41
41
Ramon Violant i Simorra,
estudioso de la cultura popular del Pirineo
El 30 de noviembre de 2003 se conmemoró
el centenario del nacimiento de Ramon
Violant i Simorra, hijo de Sarroca de Bellera
(Pallars Jussà), quien durante las décadas
de 1930 a 1950 trabajó incansablemente
para dejar su legado a las futuras generaciones: una ingente obra sobre la cultura
popular y las formas de vida que desaparecían y se transformaban con los cambios y
la modernidad que comportaba el siglo XX.
El resultado fue más de un centenar de
libros y artículos, así como
un importante trabajo
museográfico a través de sus
exposiciones en el Museo de
Industrias y Artes Populares, la “Casa Pallaresa”, del
Pueblo Español de Montjuïc
(Barcelona), donde recogió
una interesante y amplia colección de la cultura material del Pirineo, especialmente de los Pallars y la Alta
Ribagorça y de muchas otras
tierras de habla catalana.
Sastre de profesión, durante sus años de juventud se
fue interesando por la cultura popular del Pallars y empezó a recoger narraciones populares de la
zona y a publicar escritos sobre las formas
de vida en aquellas tierras. Poco a poco
comenzó a estudiar y a publicar monografías
mucho más rigurosas sobre oficios, formas
de vida y cultura del Pallars, con temas
como el arte de los pastores, el mundo de las
abejas y la miel, la matanza del cerdo, etc.
En los años 1940, gracias a su trabajo como
investigador y museólogo profesional, contratado por el Ayuntamiento de Barcelona,
amplió su ámbito de investigación a todo el
Pirineo y a muchas tierras de habla catalana. De dicha época son grandes obras como
El arte popular decorativo en Cataluña y El
Pirineo español, además de obras inéditas
como La vida pastoral en el Pallars, recuperada gracias a la editorial Garsineu de Tremp
y al Ecomuseo de las Valls d'Àneu.
Todavía hoy, el conjunto de su obra escrita
y los fondos de piezas y documentación que
recoge el Museo de Industrias y Artes Populares de Montjuïc son un referente ineludible y totalmente válido, aunque poco conocido. Así lo han puesto de manifiesto
varios museos e instituciones de Cataluña,
los cuales, aprovechando la celebración del
centenario, han reivindicado su obra, realizando exposiciones de homenaje a partir de
su trabajo.
El Museo Comarcal de Cervera, por ejemplo, expondrá durante este año las relaciones intelectuales entre
Ramon Violant y los
cerverinos Agustín Duran y
Claudio Gómez. Desde el
Museo Comarcal del Urgell
de Tàrrega se recuperó parte
de su documentación sobre
la producción de cerámica negra de Verdú y se organizó
una exposición itinerante que
todavía se muestra por toda
Cataluña. Asimismo, desde el
Ecomuseo de las Valls d'Àneu
se han producido tres exposiciones sobre los estudios de
Violant i Simorra acerca de
la industria ceramista pirenaica, sus métodos y campañas de investigación en el Pirineo, y el papel
de la fotografía dentro de sus trabajos. Esta
última muestra, que seguirá siendo
itinerante durante 2004, ya la han contemplado 14.000 personas. ●
Violant i Simorra, Scholar of Pyrenean Popular Culture
30th November 2003 was the centenary of the birth of Ramon Violant
i Simorra, an outstanding ethnologist, born in Sarroca de Bellera
(Pallars Jussà), who left an important legacy on Pyrenean popular
culture and ways of life, gathered in more than hundred books and
articles. He also did remarkable museum work through his exhibitions
at the Industries and Popular Arts Museum, at ‘Casa Pallaresa’ and at
Poble Espanyol, Montjuïc (Barcelona). Coinciding with the centenary
celebrations, various museums and organizations in Catalonia have
organized exhibitions to commemorate Violant i Simorra.
This year, the Local Museum of Cervera, for example, will show the
intellectual relationships between Ramon Violant and Agustín Duran
and Claudio Gómez, both from Cervera. The Urgell Local Museum in
Tàrrega recovered some of his documents about the manufacture of
black pottery in Verdú and organized a travelling exhibition still being
shown all over Catalonia. In addition, the Valls d’Àneu Eco-Museum
has organized three exhibitions on Violant i Simorra’s research on the
Pyrenean pottery industry, his methods and research campaigns in the
Pyrenees and the role of photography in his works. ●
43