_ e ó EL MOU Per fer anar un mJ!í d'aigua/hi ha U:l canó c:ue va gruixut d'un cap i pr:r1) de ¡'altre a una roda en la que hi ha unes r.;ales c m les dels molins de vent, l'aigua pi0êi sobre les pales i les fa rodar; després amb un 61gravamel t ·~a a:¡a:- el mol;. Arn') al;{ò i ot fer anar un dira En els 110 O.II1S per a fer d3 E.le:tr¡~itl~. ~el1t es l'aire el qUe fa carrer les ' a~es i fa ar a' el molí. ~¡j;n r;e;'2 -¡cm [.~: -.. ~! :ll,J~or Nosaltres ·ienLn un mJ,í d'(1'[j'.ia i no baixa aigua a la (:l'o is . esats. Dibuix de Jcssp Nogué Cuando yo estaba enfermo Una vez, dije a mi madre: -Me vo!J a dormir. -Cómet ~ un p!é'.to de sopa. _ o, que me voy a dormir. Mi madre vino al CUê.rto y me pu~o el termómetro, tenía fiebre. Mi madre fué a buscar el médico y el mé~ dico me puso el termómetro Y tenía fiebre, e! médico dijo a ml madre :-traiga una cu~ chara y una candela.EI médico se sacó una 'aja de cerillas y encend:ó la candela u 1;\ ~ Jcha:'a me la puso a la toca y ( on la can- . la le hacía 11IZ para vigilarme la boca. Federico Casano Je:; \1 Clisé de 8 añ03 LAS B_ .AS Las abejas son unos animales de forma como una mosca, que nos producen miel y cera, De abejas , en un enjambre, hay de tres clases : la reina, que se cuida de ~ole los huevos a cada aguje o del anal, las obraras, q e se cUldan de alïm3ntar 103 gus3.ni-cos que han salido del huevo y c:ue se t .. ans·~ormGn en abeja y ade'l1:is hacen iu miel y los zíl1ganos c!ue no trabajan. Para l.ue trabajen las abejas ¡ las ponen en ur,as cajas Ilamados colme!1as. Cuando hay dos reinas en Uí,o. co~mGna se pican n uy fuerte y la que es ma~ v¡ej::l h3 de m:Hc~"la'" y la joven se r!ueda en la col mena . E inviemo, las ate))'] de ~a colmena.camo que no ha~ 1.0:'88 [J:"'a a':!l1~n~aïSe , se comen la miei q"e h3.b;aI1 h88;1r, Rcm:in Cr..J:.Jiera. Dibujo y cïsé de Fedeïico Casanoves La Festa Major de l'Estany Per les vacances vaig anar a Festa Majol a l'Estany amb les meves germanes, i aban~ d'anar a sopar, amb un company vam anar a fer el vermut .Allavors van sortir del ball i vam anar a sopar a una Montfret. c~sa que en diue Havent sopat vam tornar cap a l'Estany i quan van haver acabat el ball de nit vam marxar amb l'auto del Tià. Allavors hi havia, una colla de nois de Santa Eulàlia de Riuprimer, i l'auto del Tià els va anar a POïtar fins a Fontfreda i rlosaltres també hi vam anar. Lluís Vi!ardaga Dibuix clixé de Romà Crespier M PE O Nosotros teníamos un perro ml y grande. Un dia a mi hermana le mordió al brazo J era muy cazadoí, un d a con ml padre nos uimos a cazar con el perro i matamos tres "'onejos y una erdiz. Un canejo se quería "1archar ,el parra lo alca z6 y se le tiro a ~obre. Oïro dia nos fuimos a cazar y mi padre "iraba a un conejo !:l mató al oen·o. . "as "de compram os uno de cazador como el oir ....ra peque1D y un dfa -LníamJ3 c::rBjos pe· eños l:J mató '~,'os:, m¡ li 10 ra baj 0 a ti rar· , ierb~ !:l d:jo:-fa.t:n tres cone~os. . i adl e :8spondi6.-eJ lJerJ o se los ha coo po qu~ tien::l un-::t p~:~} a la bJ~ .... Da3- ':s lo apa!ea, ;¡c'; mucho. Anse, Puig Dibujo de Ma ccs Portí CILj3 de 'uan Riera -- UN VIATGE A VICH Un dia amb una noia que s'està a dispesa a casa, vaig anar a Sta.Eulalia de Riuprimer,i tot plegat sentim una fressa d'un auto i mai no arribava i era un camió molt gros que no podia pujar, ens va dir si voliem pujar a cavall i nosaltres vam dir que o. Quan vam ésser a fontfreda vam trobar el senyor Metge ue se n'anava a Vich amb l'auto i ens va dir si \foliam pujar i vam dir que si, i uan vam ésser alIa a una casa de pagés vam baixar per ,U~ hi havia ei pare i la mara i el senyor Me[ge em va. d:r que dlg!J3S a la mare a veure si em de!,'c< 'a ailar a Jich, i la mare va d r que si. Quan valg arríbar a \re ..:aig veure mJlls autos' quan vam é3SC:' o. 1:1 ¡..,.aça ~a baixar la venyo¡a del Metge i la minyona i el seynor Metge i jo vam aílar a posar benzina a l'auto, desiJ.5s tOIïlà'"em cap a la pLtç::l i V.3.;g veure unes polles ue s'anomenen polles d'lndia perque les porten de les Indies i llavors vam parar l'auto, ens passejavem per allà sota les voltes i . alg veure un ninot que porta a una bandera i un Iletrero. Vaig veure un home que venia castanyes, el señor Met què comp. 8ú lli ac 'c.. (,as~G.nyes u cèntims per a i llavors vam anar al cafe i em vaig beure una gasosa i olives, com que jo port::lVa les butxa'=lues hn escurades el sonyor Metg~ havia d'é3ser de p.1guera. Després va venl: la sellyora del Metge i la minyona i llavor.;;> vam marxar cap a casa de pagés i Ila'iors va~ bai ar de l'auto i em vaig quedar amb el pare i la mE.re fins l'.3ndemà que vam -(ornar a Oló. Josep Nogué Sta Eulalia Oló Estany Vich Tona Dibuiyos i clixés de Lluís Vilardaga EL PUES DE LÓ Nuestro pueblo se encuentra encima de una montaña.En verano no hace demasiado calor pera en invierno hace un poca de trio. Los puebos agregados son la Ru ¡l'ala a y St Eulalia. Son completamente lIanos y se va a elias con caïretera. os mas lejos son San Feliuet c!ue dista 1 Km. pera se puede ir con carïetera, y después hay San ' ua.n al que se va con mulos. Entre el pueblo y los agregados hay 1500 peJ~ola<3. Hay dos fcibricas ,en una trab3j<..n he .... cientas 'personar. !J eil la oti'u. 80. En la "!ue hau ochenta )erSOilas tejei1 aigod6n tJ en 12 qua hay tres ciolüa.s ~ejen sed.3. J • lay un auto do pélS:lj8ï03 que SJ. e o .... ~ aquí a las 6 y media de; la l1l:1ñana C:U8 va a Manï8sa pas~ndo i~o;' ¡·!\'J!f 0, Arté ... Y :::H Fruit's, !:J por ia "u'de I!~g¿¡ a la3 8 . Lo:> rincipales pradl1ctc~ ~ue ~G 8x~ra8n de let , I • . I I I tierra son la 'pa, ¡ rrgo, la c€ ~ê.C El bJ la. '5 aceitunas. Luís Sors. EL SUCRE El sucre es fa als paissos tropicals. Per a moldre el sucre hi ha dugues rodes que volten i un home agafa braçats de canyes i les hi acosta, aquelles rodes les van trinxant. De sucre se'n menja molta quantitat. Ací no se'n fa de canyes de sucre, però es fa remolatxa de la qual també se'n treu sucre. Per moldre el sucre es pot fer amb mu· les que van fent rodar les màquines o amb electricitat amb una corretxa que vingui d'un motor i que vagi al molí. A mi el sucre m'agrada molt, però no en menjo gaire perquè diuen que fa cucs. Això ho diuen perquè no en mengem. Joan Riera Dibuix de Jaume Portí 111 UN PASEO Un día con mi hermar.o fuimos a pasear por la carretera y oímos un auto que hacía: pip, ¡p. Mi hermano se espantó; se cre'a que era una fiera y continuamos el camino. Cuardo éramos muy lejos del puebo vimos un avión que hacía mucho ruldo y se veía muy grande hasta se veían las personas. AI cabo de mu(;ho rato v;mJs nue3tro padre y nos dijo :- donde vais? Vo contesté: a pasear. Mi padre dijo que nos marcharamos y nos fuimos a C:lsa , cuando hubimos cenado nos fuimos a dormir. Por la noche 8 soñs c~ue mi hermano y yo éramos a pasear ~ un 'êdrón nos mai.ó. Angel Puig Dibujo y clisé de· I~'" lor~ EL NOSTRE CIRERER Quan ens estavem a Puigneró teníam un cirerer molt gros, feia moltes cireres.L'amo de la casa se n'atipava tant com li semblava i ara encara ho fa. L'amo tenia sis ametller i ens deL 8. 'a menjar tantes ametlles com voiiem.Un dIa em van fer ma! i llavors no en menjava tantes. AI cap à'un any vam m3.rxar cap ací Ió. El camp que hi ha el cirerer, tots els anys e sembràvem però la gent s'hi fiquen ¡gual. A a el volem tallar perquè xafen tant la vianda. Jaume Purti Dibuix i clixé d' '!1 ... pI Pilia EL o. e n dia con mi pad,"e nos W'.TDS con dos perras quv tenamos. Vo me alejaba de IT1j ,)'~,dre Ij ~ g,. 111,_ encontré una mujer que .. (; d.~o: ¿-Donde vas? -ívle he oerdido. I --¿ QUi8t es :en ir J. '(u cas'} '( r-I' _. C.lê me acompano a su CtlStl U m _ =lu ria envenenar . 'o me 83Ca;J8 y onCO!l:r;:) Ui, hom'J¡ o " quien conoC'a y mJ pï~dLlI~) a dO.l:::' ib:; i:l" he p3rdido. ;::':1 me ~'.j le con-i:esté: ma hora he \!¡s~o a LI J, - pnc1ra. 1.10 tJUSG corr~Sil~O le grité:-¡ Pc:dro ! ¡ , ca:',·; U \: padre . ; ci L 1110 2(.··..:, ~ m cli J "): -- .. corre. ..:S.'J J e m LI y eo li ï:.e r..L'-o 1 :.J rl_ (\ ~ ~ :~ .... ~ t-' _I v u J mos a casa, 'c;..J¡'r; . L.: '.J \)ï¡~"o"c~ • I ....... I • • \ Didujo ~ ci:~E; de RcrnCn l.;~s/era .,00 ¡Ui LA 6A TA I EL 6A TE T XIC El ga tet xic abans sempre jug ava amb la gata. El ga tet se n'anava a la cui na i la ga ta es rentava la cara amb la pota, quan la veia dis tre ta co rria i li clavav a un bon cop de cap. Ara sempre s'e nfi la a la fus ta de pla nxa r i l'es trip a.S 'es tira les un gle s,s 'en fila a la cadir a i es posa a esg arr ap ar i am b les ungles fa: crec,crec,crec. Jo li penjo un cor dill a l'an ella del cal aix de la mà qu ina de cosir, jo li fai g moure el cor dill i salta, quan li apujo sal ta més i si li abaixo em vol mossegar. El ga t pe tit pren el me nja r de ls altres i ell no se'l deixa prendre i fa : uou,uou,uou. Hi ha dies que li p030 un cor ba tí i ell se'l vol tre ure i no pot, quan em veu ell marxa. Fèlix Canamasas ibuix c:i ~~ de ,J':'8~ Riera LA ARDILLA (Esquirol) La ardilla es un animal muy lista. Es de la familia de los rvedores entre los que hay la rata y el cone~o.Es de un cafor lT'arrón, la barriga la tiene blanca y la cara es parecida a la de un ratón, tiene los incisi )s muy largos y fuertes.AI ex-cremo de las orejas tiene unos pelos largos y la cola es muy larga y ancha. Este animal se alim6nta de piñones, viven. en los bosques que hay pinos·En los bosques que rodean Este pueb o hay muchas ardillas. Cuando la ardilla ve algun cazador se oculta detras de un tronco para que no la maten, si se ve perdida salta de pino en prno para escaparse. Un cazador nos a traído una ardilla a la Escuela y la hemos disecado. Las ardillas son muy buenas para comer porqué tienen gusto de piñones. Luís Sors,Roman Crespiera y Juan Riera Dibujo y clisé de Roman Crespiera LA BICICLETA Un dia jo me'n vaig anar al corrai tot sol i vaig veure el Pius que tenia la bicicleta i jo h i vaig pujar a cavall i me'n vaig entornar cap a casa. Després vaig sopar i jo vaig anar a buscar un bot buit de vi, després me'n vaig anar a dormir Julia Juvany DESEAMOS t----,.-.... ,...__.-.- -_.. ..- INTERCAMBIO ELS BOLETS Ahir vaig anar a buscar bolets amb els (;ompanys i varem trobar un caçador. Ens va dir si volíem un ocell í varem respondre que si. -Doncs aneu a buscar bolets que quan en caci un us el donaré. Nosaltres vam marxar i vam veure un remat d'ocells i varem cridar aquell home. No el varem sentir en lloc. Nosaltres varem marxar cap a casa. Un noi va dir :- no ens daria pas l'ocell I Marc Porti Dibuix i clixé de Josep Nogué