Documento 83725

En aquest treball parlarem d'un llibre que parla de l'història de les lluites d'un home que volgué fer−se el seu
propi destí.
Aquest llibre és un plasmació de les tories individuals del modernisme.
En aquest llibre ens presenta la vida desde el seu naixement fins la seva mort d'un noi que el seu pare l'imposa
ser sacerdot, i es una vida que ell no vol...
En aquest traball intentare explicar de la millo manera l'arguemnt del llibre, amb una explicació de la vida del
autor, la seva obra... el moviment de l'epoca, amb una conclusio, i la bibliografia.
Bé intentaré fer−ho el millo possible encara que és un llibre molt dificil d'entendre i de enganxar per després
explicar−ho.
1
Jordi Fraginals, en nèixer, no és una altre cosa que una energía humana en potència. La tradició en la seva
família, representada per un pare despòtic, que li imposa un destí en el seminari al qual no li agrada gens al
Jordi
Quan te tretze anys el seu pare li diu que te que aprendre llati, i comença a donar classesamb mossen Llorenç,
però es veu com el noi no està gens inspirat i es distreu amb qualsevol cosa.
Un cop es al seminari, es converteix en un mort d vida mancat de necessitats i desigs i s'abandona
passivament al curs de les coses, viu subjecte a les lleis determinats del medi ambient.
En Jordi devilitada com te la seva capacitat de reacció, preferiria morir, reprimir l'energia interior que
comença a desvetllar−se. És la voluntat, però, amb tota la seva força, la que finalment s'imposa, en Jordi pren
per primera vegada una decisiu lliure la de deixar el seminari, ja que ha cegut una noia. És l'inici de l'itinerari
personal, el de la llibertat, és com un segon neixemen per a ell.
En Jordi viu la seva pròpia angoixa, trencat de tota relació amb l'exterior i la seva consciència, davant la
indiferncia que l'envoltava.
En Jordi prové d'una família de pagesos que vivia a la masia i sacerdot rics, però amb uns costums molt
arraigat. Avants d'inicar la carrera en Jordi era un noi alegre viu i amb ganes de viure, però com he dit abans,
amb el pas del temps la seva alegria i les seves ganes de viure va anar disminuint fins arribar al'esta que
descrit abans.
Un dia en festes de Santt Esteve va coneixer la filla d'un cosi llunya de la e mare Mariana. Aquest noia que va
coneixer va fer que en Jordi sentís més ganes de viure i recuperar l'alegria que tenia abans. Però Aquesta noia
L'Alberta va mnarxar i en
Jordi tornà a caure en una gran depresió i torna al seminari on va dir que volia miri allà. 2
Però una nit en Jordi decidir escapar−se per trobar el seu veritable amic de tota la vida en mossen Llorenç,
aquest va anar a explicar a en Mateu les penes del noi però sense explicar l'amor per l'Alberta, en Mateu en
escoltar aquesta història va decidir que en Jordi ja no seria fill seu.
Un dia que el Pau el pare de l'Alberta va marxar de caça en Jordi es va declar, ho van fer d'aquesta manera ja
1
que en Peu tampoc aprovava aquesta situació
Quan en Jordi va cumplir 25 anys va anar a buscar−la per casar−se encara que fos sense permis dels sues
pares.És van comprar una casa. Més tard en mossen es va mori i la seva mare va caure una depresió ja que era
l'única via de comunicació amb el seu fill. Quan Jordi es dona compta de la situació que esta la seva mare va
anar a la casa dels seus pares a demanr perdó però el seu pare es va negar. Quan la Mariana estava apunt de
morir va deixaar tota la seva herencia al Jordi.
El Pau estava en la miseia i en Jordi sel va portar a casa amb la condició que vigiles els boscos, que havia
comprat. Però un matí va veure com es cremava els seus boscos i no van aconseguir a pagar el foc senser.
L'herència de la seva mare i del seu oncle Martí van ser per a ell, amb el pas dels anys en Mateu va mori en
Jordi vivía amb felicita, en bon esta. Però un dia lki va sortir una crosta que va ser l'henfermetat causant de la
seva mort una micca més tard i va deixar una dona i dos fills.
3
En Josep Pous i Pagès va néixer a Figueres l'any 1873, provenia d'una família de propietaris rurals
d'Avinyonet de Puigventós.
El seu pare era un conegut metge republicà federal.
En 1888 es trasllada a Barcelona i inicia els estudis de medicina que després de tres anys els abandonarà per
circuntanscies diverses. Es casa amb vint anys i intenta formar una petita indústria, però fracassarà. Torna al
seu lloc natal on tindrà cura de les propietats familiars.
Els contactes que havia mantingut amb grups literaris a Barcelona va influira la seva activitat que derivà cap a
la literatura i el teatre.
En 1903 ja s'instala a Barcelona on col·labora en diferents llocs publican obres am el seu donim de Josep
Piula. Desde aquesta època fins l'any 1921 publica moltes obres de gran interés.
És un típic intel·ectual del període del Modernisme, després d'una estape de rebelió i combat asoleix, entorn
del cambi de segle, una aceptació per part de les classes dirigens catalanes. Intenta canalitzar la revolta amb el
que havia nascutt aquest moviment cap a un camí més efectiu de la cultura catalana i la professionalitat de
l'escriptor. Pous es mou en cercles que no han assolit encara el seu assentament polític i social i que supleix
amb un fort ideologisme l'efectivitat que els manca, 1909 estrà un mes a la pressor per poblicà un article
contra de Jurisdiccions. Tornarà a ssolir un paper rellevant en la política dunrant la guerra. S'exilia a França
desde 1939 fins 1944.
Mort a Barcelona l'any 1954 sense terminr dos de les seves obres
4
En 1900 comença a col·laborar amb el seudonim de Josep Piula a catalunya Artística i el 1902 s'estrenar a la
carrera teatral am Sol Ixent. En 1904 entra en la redacció d' El poble Català. Estrena entre d'altres obres El
mestre nou (1903) i l'endemà de bodes (1904) la seva obra de més èxit. Per la vida (1903) Quan se fa nosa
(1904) Revolta (1906). El seu recull de narracions Empordaneses (1905), anb la seva última novel·la La vida i
mort d'en Jordi Fraginals (1912) Que resolgué equilibradament la formalització novel·lística amb l'afany
ideològic que pretenia.
La seva obra a la segona dècada Senyora àvia vol marit (1912), Pàtria (1914) Sang Blava (1914) Rei i
2
Senyor(1918). A partir de 1919 i per imfluència de de l'empresari Josep canals evoluciona cap a l'altre
comèdia burgesa. Papallones,(1919) Flacs neixem flacs vivm...(1919) No tan sols de pa viu l'Home (1920)
Tardània (1921) .....
En la postguerra publica a Mèxic un volum de proses poètiques De la pau i del combat (1948), reeditar alguns
del seus llibres.
Després de la seva mort se li publiques Tota la saviesa d'aquest món (1961) l'assaig Pere Coromines i el seu
temps (1969)
5
Característiques del modernisme, el preciosisme, el exotisme, l'alusió a nobles mons desapareguts ( l'edad
mitjana caballeresca, les corts del Lluises en França, el emperadors incas i azteques, les monarquies xines i
japoneses), la menció d'objectes preciosos, crean el paisatge modernista que es consolida amb els viatges de
Rubés en Espanya ( desde 1892) i la seva instalació en Buenos Aires en 1983. El modernisme serà seguit en
Amèrica Llatina per figures com l'argentí Leopoldo Lugones, l'urugaià Julio Herrera i Reissig, el bolivià
Ricardo Jaimes Freyre i el mexicà Salvador Díaz Mirón, al temps que en Espanya adopten Ramón del
Valle−Inclán, Manuel Machado, , Francisco Villaespesa, Eduardo Marquina i certs aspectes del teatre,
idealista de Jacint Bernavente.
En qualsevol cas, és un parteaigües entre l'antiquat i l'actualitzat, i qui reacionen contra ell ho tindran
d'obligada referència.
Políticament el modernisme deriva cap a destins variables, però sempre dintre del plantejament inicial, que
oposa el llatí al anglosajon: l'argentí Lugones serà socialista, conservador i fascista; uruguaià José Enrique
Rodó, democràtic i progresista.
En filosifia, el modernisme reacciona contra el positivisme, interesan−se per la teosofia de Annie Besant i
Helena Blavastsky, així com els estudis de Max Nordau sobre la degeneració i les noves filosofíes de la vida
de Henri Berggson.
La narrativa s'oposa al realisme, optan per la novel·la històrica o la crònica d'experiències d'alicinació i locura,
i la descripció d'ambients de refinada bohemia, a menut idealitzar líricament. Aiximateix, introdueix un
elemnt eròtic amb l'aparició del personatge de la dona fatal, que porta als homes cap a el plaer i la mort. Cert
6
moernisme secundari popularitzó aquestes actictuds en les obres del gutemaltec Enrique Gomez Carrillo i el
colombià José Maria Vargad Vila.
Sota la denominació de modernisme s'inclou a un bon númeru d'escriptors hispanoamericans i espanyols, la
qual es va desenvolupar l'obre desde 1890 fins el comenzament de la primera guerra mundial. La crítica
alterna un ús ampli del termini que englovaria inclus a l'anoemnada generació del 98. Fruit d'una època
propensa al sincretisme, el modernisme va surgir en correpondència amb tendències artístiques del moment,
sobre tot francesas, com el parnasialisme i el simbolisme, l'impresionisme.
Tal i com sugereix nom, va marcar una ruptura, operada sobre els continguts i les formes de sensivilitat, entre
la jove i l'antiga generació.
Els seus inicis es troben en l'atmòsfera de crisis i depresió de finals de segle, van estimular l'actitud diferencial
del artísta front la societat: esnovisme, evació, vida bohemia. Les iniciatives renovadores van sorgir d'Amèrica
3
i el seu desenvolviment mostre dos etapes principals.
7
Prsonalment no m'agradat aquest llibre, es fa molt lent, i a mi m'agraden més dinàmics, amb intriga, aquest és
un llibre que per a la gent de nostre edad no esn agrada ja que preferim llibre d'aventures, de por... però
sincerament aquest no, bueno a mi personalment no m'agradat gens.
Si és un llibre que ens pot ensenyar a com eren els llibres del mordenisme, però crec que tendriem que
haver−ho llegit una mica més tard.
Però bé si el teniem que llegir l'hem fet si l'argument no és molt clar és perque no mènterat bé del llibre ja que
el llegia quan tenia una estona, i no m'en recordava del que havia llegit abans, però he fet el possible per
fer−ho bé.
Bé una recomenació encara que se que no ha sigut idea teva el de manar aquest llibre no els hi poseu els que
venen el curs següent .
8
• La vida i mort d'en Jordi Fraginals
Autor:Josep Pous i Pagès
16ª Edició octubre 1994
252 pàgines
Editorial, La Caixa
• Encarta 2000
• Enciclopèdia Larouse Tom 3
9
4