RESUM

RESUM
En Jordi vivia amb el seu pare anomenat Mateu i la seva mare anomenada Marianna i el seu germà Joan. El
pare d'en Jordi volia que el seu fill fos capellà, de moment en Jordi ignorava que li agrades o no, però el que
va acabar fent va ser treballar en un bosc. En mossèn Llorenç va ser durant un temps el mestre d'en Jordi per a
ser capellà, però tant en Jordi com en Llorenç es varen adonar que en ell no servia pas per a ésser capellà. En
pare d'en Jordi va renegar del seu fill per no continuar la tradició. En Jordi va conèixer una noia anomenada
Alberta la qual era filla del cosí de la Marianna. Tots dos es varen enamorar i al complir els 25 anys es van
casar i van tenir dos fills.
La Marianna estava deprimida, perquè no podia veure al seu fill i no podia conèixer el seu net. Més tard en
mossèn Llorenç va morir i la Marianna va conèixer el seu primer net, però es va quedar més depressiva perquè
el seu marit havia renegat finalment del seu fill, llavors la Marianna va morir de tristesa.
Uns dies després l'oncle Martí va morir deixant la seva herència (la seva casa) a en Jordi.
Més tard en Mateu pare d'en Jordi mor. En Jordi va AL funeral i es troba el seu germà el qual no se'n vol casar
ja que pensa que la dona que es casi amb ell serà molt desgraciada, perquè s'assembla molt al seu pare. En
Jordi li diu que vagi a veure'l quan vulgui que serà ven rebut a casa seva.
Uns dies desprès el bosc on treballa en Jordi es crema, però ell no diu res per no preocupar a ningú i el
reconstrueix tot sol.
A en Jordi li surt una petita ferida a la boca i no li dona importància, però l'Alberta insisteix en què el vegi un
metge. En Jordi va a molts metges i tots li diuen que s'haurà d'operar, però com que no li fa cap mal decideix
no fer−los cas. Un dia en Jordi sent un dolor molt fort al llavi, però com estant orgullós no diu res i més tard
va a un curandero molt bo que li diu que ja no hi ha remei i que morirà.
Un any després fan una festa i conviden a tota la família i en Jordi li diu tota la veritat a l'Alberta, que es
morirà, però ella ja ho sap. Ella es deprimeix molt i cau desmallada i quan es desperta en Jordi no hi és i
s'escolta una veu llunyana que li diu que no s'enfonsi i que miri pels seus fills.
EL MODERNISME
EL SIGNIFICAT DEL TERME
Modernisme és, en la cultura catalana, un terme voltat d'ambigüitats que neixen de la contradicció. Més
endavant el mot va començar a ser usat per a denominar l'estil arquitectònic i decoratiu que rep el nom d'art
nouveau o de modern style. Els antimodernistes estenen aquesta accepció a d'altres manifestacions artístiques
(pintura, música, literatura) i posicions polítiques, ideologies i coses encara més imprecises (costums,
indumentària), però aquesta aplicació àmplia del mot és vaga i confusionària, i que, com a designació d'un
estil, modernisme només pot aplicar−se la mínima precisió a les arts decoratives i a l'arquitectura. Les
ambigüitats del terme modernisme comencen a prendre forma abans de la guerra civil, però sobretot a finals
dels quaranta i principis dels cinquanta, el nom queda incorporat a la història de la cultura catalana com a títol
d'una de les seves principals divisions: serveix per a anomenar tot això que designem com a moviment. Quan
parlem de modernisme: ens referim al període de la història de la cultura catalana que va, grosso modo, de
1890 a 1910. Es tracta d'un ús massa general i imprecís. El primer a donar una definició adequada va ser Joan
Fuster en la seva història de la literatura catalana contemporània: el modernisme és el procés de transformació
de la cultura catalana, de cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i modern. Aquest procés fa
referència a la literatura en termes agrupats per gèneres i autors. Les conseqüències d'aquesta reïficació són
1
dues: convertir implícitament aquest procés en una mena d'agent de la història, atribuint−li abusivament
consciència i voluntat; designar com a modernista tot allò que formi part del procés, tant si va en el seu sentit
mateix com si s'hi oposa o no és ni una cosa ni l'altra. La campanya crítica manada per Jaume Brossa a
L'Avenç el 1893 i de la reacció de Maragall a les conferències sobre el nacionalisme artístic pronunciades pel
primer a l'Ateneu en 1906. Constitueixen episodis importants en el desenvolupament del modernisme ha de
ser qualificada de modernista el contrari: una manifestació antimodernista. El terme modernisme haurà
d'evitar tota confusió de significats.
LA NOVEL·LA MODERNISTA
LA NOVEL·LA SIMBÒLICA
La novel·la quedava identificada com un gènere realista més adequat per reflectir amb tota la seva amplitud i
profunditat la vida social. La novel·la realista reflectia la veritat i adquiria utilitat pública. La novel·la era
valorada positivament i situada per damunt dels altres gèneres literaris. La crisi del positivisme i de les
concepcions realistes de la literatura varen arrossegar el gènere que va ser posat en quarantena. La revista
L'Avenç havia pugnat per defensar la imatge de Zola perquè tot allò que aquest representava era una novetat i
un autèntic revulsiu. El caràcter ideològic del Naturalisme: era una literatura que presentava la veritat i es
convertia en denúncia. Brossa defensava que la novel·la havia d'aportar un eco de la vida humana amb totes
les seves complexitats i mostrava la seva esperança en la novel·la sociològica. Reconeixia que la medul·la de
les literatures modernes eren les crisis d'idees i sentiments en funció dels ideals regeneracionistes que com a
protesta el determinisme naturalista, es va de dret a la resurrecció de la voluntat.
El Modernisme recull l'emotivitat. Casellas i formulava de l'essencialitat de l'emoció i formulava el principi
d'intensitat. S'introdueixen tècniques que pretenen establir una comunicació subjectiva, emotiva, suggerent,
entre l'autor i el lector. El Naturalisme és acusat d'insuficient.
La crisi del positivisme havia obert camí a noves concepcions entorn de l'home i el món present en la
construcció artística i en la novel·la. Brossa proposava com a objectiu per a la literatura moderna: cantar en
diverses tonades les lluites entre la Humanitat i la Divinitat, entre el jo i la Natura.
Casellas formula una teoria en la qual l'obra d'art ha de ser el xoc entre la subjectivitat de l'artista i el món
exterior. La revista Catalònia, en protagonitzar la reacció antidecadenista des de les posicions de defensa del
vitalisme, torna a posar en circulació uns models preciosos per a la novel·la. L'un és Zola amb la intervenció
en l'afer Dreyfus. El model naturalista ja no era vàlid dins el nou context ideològic. Per això, Joan
Pérez−Jorba va optar per la via de la integració estètica i per l'assumpció del vitalisme nietzscheà, que veu
plasmat com a model novel·lístic en la introspecció psicològica i moral de les novel·les de D'Annunzio. El
fracàs de Zola com a defensor de la raó i de la justícia l'abona: nosaltres preferim l'amoralisme d'en
D'Annunzio o la cruel immortalitat neopagana del pensador Frederic Nietzsche: són més franques i són més
joves. D'aquí un tipus de novel·la el dannunzià que tindrà poca incidència en la novel·la catalana, però
l'especulació entorn del superhome condensa en ell el sentit superior, d'espiritualització, de la humanitat, hi té
una presència ben clara i prou diversa, començant per Els sots feréstecs i Solitud i acabant amb Aigua avall o
La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, com perquè sigui la història de la novel·la modernista.
JOSEP POUS I PAGÈS
L'obra novel·lística de Josep Pous i Pagès és un projecte polític d'esquerres en els primers anys de segle.
Planteja la seva activitat literària des d'una perspectiva ideològica i didàctica. Pous i Pagès parteix d'unes idees
prefixades que exemplifica a les seves obres. És un autor d'una sola novel·la, La vida i la mort d'en Jordi
Fraginals, l'única en la qual va presentar globalitzats els interessos i precaucions que havien informat les
seves obres anteriors. Utilitza símils en funció d'uns objectius clarificadors més que no pas suggerents.
2
La novel·la l'interessa per tractar els punts conflictius i comunicar el missatge teòric convenient. Fa
declaracions de realisme l'interessa reforma la realitat mostrant allò que és socialment positiu per al progrés
humà i allò que n'és el fre.
LA VIDA I LA MORT D'EN JORDI FRAGINALS
Resol el lligam entre teories de la voluntat i didactisme. L'obra és la més completa plasmació de les teories
individualistes del Modernisme: presenta una vida, des que comença fins que s'acaba, entesa per un destí
propi enfront de les coaccions socials i el determinisme de la natura. La darrera part de l'obra enfronta el
personatge a la seva pròpia agonia. La novel·la sofreix una subjectació quasi bergsoniana.
Considerada la darrera novel·la del Modernisme, representa un cert retrocés formal, producte d'aquesta
derivació moralitzadora i didàctica que Pous dóna al gènere en estreta relació amb les actituds ideològiques i
socials en què participa.
BIBLIOGRAFIA
− Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Historia de la literatura catalana. Editorial Ariel. Volum
VIII
3