Sesión plenaria Ayuntamiento de Palma, 31 de julio de 2014 A raíz del anteproyecto de Ley para la protección de la vida del concebido y los derechos de la mujer embarazada que pretende aprobar el Ministro de Justicia, ADIBS (associació de dones de les illes balears per a la salut) manifiesta que: . La interrupción del embarazo es un problema de salud pública y una realidad social en la que los poderes públicos han de poder dar una respuesta regulada que proporcione seguridad jurídica a las personas implicadas. Este proyecto de ley pretende acabar con el derecho a decidir de las mujeres y con la concepción integral de la salud sexual y reproductiva que la ley actual contiene. La aplicación de la actual ley que ahora el gobierno quiere reformar no ha generado ningún problema de salud y tampoco ha aumentado las cifras de aborto en nuestro país. . La interrupción del embarazo es un acto médico que debe llevarse a cabo en centros autorizados, con los medios necesarios y bajo la ejecución y supervisión de profesionales médicos, que acompañan a la mujer en una decisión que le corresponde a ella, sola o con su pareja, de acuerdo con su conciencia, sus valores personales., sus condiciones económicas y de cualquier índole . En condiciones óptimas, la interrupción del embarazo debe ser el último recurso y no debería consistir en una medida contraceptiva o de planificación familiar. Por tanto, hay que poner énfasis en el desarrollo de acciones formativas y educativas, especialmente sobre la población más joven, en el ámbito de la afectividad y la sexualidad, haciendo más esfuerzos en materia de educación sexual y facilitando el acceso a los métodos de contracepción adecuados de primer nivel. . El acceso a la interrupción del embarazo debe regularse con criterios de equidad no sólo económicos, sino también territoriales. Las legislaciones más restrictivas no han contribuido a reducir este problema, al contrario, lo hacen más complejo y contradictorio. Por un lado, porque llevan a las mujeres afectadas con recursos a buscar soluciones en países con legislaciones más abiertas, y vierte a las mujeres con pocos recursos a prácticas clandestinas que ponen en riesgo su salud y, eventualmente, su vida. Con la propuesta de la nueva ley: . Desaparecería la posibilidad de interrumpir el embarazo en las 14 primeras semanas a petición de la mujer, a la que se acogieron en 2012 el 91,26% de las IVE realizadas. . Más de tres mil mujeres serían arrojadas cada año a una maternidad impuesta, a un aborto clandestino o en otro país, o a la incierta ruta de las "causas" o "supuestos", dependiente de decisiones ajenas. . Restringiría, complicaría y alargaría el acceso a la IVE en los supuestos específicos que permita la ley, con una sesgada "información" disuasoria dada por equipos "especiales", semana obligada de "reflexión", recorridos por varios centros sanitarios tratando de obtener numerosos dictámenes... . Quitaría a las jóvenes de 16 y 17 años el derecho a decidir incluso en los supuestos contemplados por la ley, pues de no contar con el asentimiento de todos sus representantes legales la decisión la tomaría un(a) juez. Se trata de un problema que afecta a la salud y a los derechos de las mujeres que requiere respeto a la pluralidad de sensibilidades. Por tanto, reclamamos de nuestros legisladores un esfuerzo de consenso para converger con el conjunto de Estados de la Unión Europea y alcanzar una homogeneización de las legislaciones en materia de interrupción del embarazo, y evitar también así, entre otros objetivos, el vergonzoso y humillante espectáculo migratorio de mujeres embarazadas www.adibs-feminista.org Sessió plenària Ajuntament de Palma, 31 de juliol de 2014 Arran de l'avantprojecte de Llei per a la protecció de la vida del concebut i els drets de la dona embarassada que pretén aprovar el ministre de Justícia, ADIBS (associació de dones de les illes balears per a la salut) manifesta que: . La interrupció de l'embaràs és un problema de salut pública i una realitat social en què els poders públics han de poder donar una resposta regulada que proporcioni seguretat jurídica a totes les persones implicades. Aquest projecte de llei pretén acabar amb el dret a decidir de les dones i amb la concepció integral de la salut sexual i reproductiva que la llei actual conté. L'aplicació de l'actual llei que ara el govern vol reformar no ha generat cap problema de salut i tampoc ha augmentat les xifres d'avortament al nostre país. . La interrupció de l'embaràs és un acte mèdic que s'ha de fer en centres autoritzats, amb els mitjans necessaris i sota l'execució i supervisió de professionals mèdics, que acompanyen la dona en una decisió que li correspon a ella, sola o amb la seva parella , d'acord amb la seva consciència i els seus valors personals, les seves condicions econòmiques i d qualsevol indole. . En condicions òptimes, la interrupció de l'embaràs ha de ser l'últim recurs i no hauria de consistir en una mesura contraceptiva o de planificació familiar. Per tant, cal posar èmfasi en el desenvolupament d'accions formatives i educatives, especialment sobre la població més jove, en l'àmbit de l'afectivitat i la sexualitat, fent més esforços en matèria d'educació sexual i facilitant l'accés als mètodes de contracepció adequats de primer nivell. . L'accés a la interrupció de l'embaràs s'ha de regular amb criteris d'equitat no només econòmics, sinó també territorials. Les legislacions més restrictives no han contribuït a reduir aquest problema, al contrari, ho fan més complex i contradictori. D'una banda, perquè porten a les dones afectades amb recursos a buscar solucions en països amb legislacions més obertes, i aboca a les dones amb pocs recursos a pràctiques clandestines que posen en risc la seva salut i, eventualment, la seva vida. Amb la proposta de la nova llei: . Desapareixeria la possibilitat d'interrompre l'embaràs en les 14 primeres setmanes a petició de la dona, a la qual es van acollir el 2012 el 91,26% de les IVE realitzades. . Més de tres mil dones serien llançades cada any a una maternitat imposada, a un avortament clandestí o en un altre país, o la incerta ruta de les "causes" o "suposats", dependent de decisions alienes. . Restringiria, complicaria i allargaria l'accés a la IVE en els supòsits específics que permeti la llei, amb una esbiaixada "informació" dissuasòria donada per equips "especials", setmana obligada de "reflexió", recorreguts per diversos centres sanitaris tractant d'obtenir nombrosos dictàmens...... . Trauria a les joves de 16 i 17 anys el dret a decidir fins i tot en els supòsits previstos per la llei, ja que de no comptar amb l'assentiment de tots els seus representants legals la decisió la prendria un(a) jutge. Es tracta d'un problema que afecta la salut i als drets de les dones que requereix respecte a la pluralitat de sensibilitats. Per tant, reclamem dels nostres legisladors un esforç de consens per convergir amb el conjunt d'Estats de la Unió Europea i aconseguir una homogeneïtzació de les legislacions en matèria d'interrupció de l'embaràs, i evitar també així, entre d'altres objectius, el vergonyós i humiliant espectacle migratori de dones embarassades. www.adibs-feminista.org