C. Mir - Màster Patrimoni Cultural i Desenvolupament Local

Màster:
Desenvolupament local,
coneixement històric i gestió del
patrimoni
Curs
acadèmic
2013-2014
Nom de l’assignatura:
Crèdits totals
Crèdits ECTS
5
És una assignatura
semipresencial?
Professor-ra/
Professors-res
Sí
Memòira i passat com a recursos patrimonials – taller
de projectes
Tipus d’assignatura
Quadrimestre
Optativa
Segon
Prerrequisits
x
Conxita Mir
És una assignatura
virtual?
email
No
cmir@historia.udl.es
L’objectiu d’aquesta assignatura s’encamina a reflexionar, des de l’estudi, debat i anàlisi
d’experiències significatives, sobre les potencialitats del patrimoni memorial com a recurs
cultural susceptible de ser utilitzat en el desenvolupament local.
A manera d’introducció s’analitzaran conceptes com memòria col·lectiva, memòria social o
memòria històrica, parant atenció sobretot en les formes que ha adoptat la memòria de
passats relativament recents, marcats pel trauma que deixen els enfrontament bèl·lics o
les violències repressives que han tingut lloc al llarg del segle XX. No en va, és en aquests
contexts on millor es pot emprendre l’anàlisi de la complexa relació que s’estableix entre la
memòria, l’intent d’historiar aquestes experiències i els usos socials que al cap dels anys
es fa d’aquest passat.
Descripció dels
objectius generals
que defineixen
aquesta assignatura
Partint, doncs, de la manera com diverses disciplines s’han ocupat d’aquestes qüestions, i
centrant-nos en la història, es veurà com s’han concebuts i gestionats diversos projectes
d’intervencions patrimonials i memorials. Els centres d’interès seran sobretot experiències
museològiques i museografiques sobre la història de l’època contemporània europea,
sense desatendre altres realitats, com les que ens ofereix Amèrica, Àsia o Àfrica, amb un
segle XX farcit de conflictes, guerres i violències polítiques de diversa índole. Tot plegat
ens durà a reflexionar sobre una amplia diversitat d’escenaris de memòria, convertits en
espais on resta fixada la història d’aspectes tant polítics com econòmics, socials i culturals,
que ens durà a tractar de comprendre millor el conjunt d’actuacions que s’han realitzat a
Espanya i a Catalunya en els darrers temps sobre la història, la memòria i els oblits del
nostre particular segle XX. S’atendrà a l’ús que el franquisme feu de la memòria de la
guerra civil, però sobretot a com durant la transició a la democràcia va ser pressa en
consideració la memòria de la guerra i del franquisme, tot veien la irrupció que es produí
en el trànsit d’un segle a un altre de múltiples organitzacions i associacions en pro de la
recuperació de la denominada “memòria històrica”, fins arribar, a començament del segle
XXI, a la intervenció de l’Estat en aquest camp. Així, doncs, el programa es clourà
analitzant les lleis de memòria aprovades pels diversos parlaments i les polítiques
públiques de memòria desenvolupades, circumscrivint-les en els marcs europees i extraeuropees prèviament esbossats
Competències
transversals
Competències
específiques
- Capacitat d’utilitzar la terminologia i les
tècniques de l’àmbit disciplinar i
professional
- Capacitat d’observació, de lectura
crítica, d’análisi i d’argumentació
- Capacitat de síntesi, compresió /
comprensió
- Compromís amb la socialització del
coneixement del passat
- Consciència crítica de la relació entre els
present i el passat
- Introducció al caracter del patrimoni
memorial català, espanyol, europeu i
extra-europeu.
- Compromís amb el patrimoni memorial en
tant que bé públic
- Coneixement dels models de gestió i
presentació al públic del patrimoni
memorialístic.
CRONOGRAMA
1ª SETMANA:
Història i patrimoni memorial
2ª SETMANA:
Memoria, territori i patrimoni
3ª SETMANA
La memòria de l’Europa del primer terç del segle XX com a objecte d’estudi.
4ª SETMANA
Construcció, destrucció i reconstrucció d’un passat que no vol passar
Continguts teòrics:
temes que
estructuren aquesta
assignatura
5ª SETMANA
Commemoració, recuperació patrimonial i turisme cultural
6ª SETMANA
La memòria de l’antifeixisme
7ª SETMANA
La memòria de la shoa
8ª SETMANA
Espai urbà i superposició de memòries
9ª SETMANA
Ciutadania i memòria: polítiques públiques de memòria a Espanya i Catalunya (I)
10ª SETMANA
Ciutadania i memòria: polítiques públiques de memòria a Espanya i Catalunya (II)
TREBALLS PROPOSATS I AVALUACIÓ
Plantejaments
metodològics de
l’assignatura
Tot i que la docència al master s’ha plantejar com semi-prersencial, aquesta és una
assignatura que requerix la presència continuada de l’alumnat per a poder ser impartida,
donat que el contingut de la mateixa es fonamenta en l’anàlisi d’exemples pràctics a
valorar i comentar plegats, prèvia visualització de materials documentals on es recullen
diversos aspectes de les intervencions efectuades i utilizades com a marc de referencia
teòric.
L’avaluació es realitzarà a partir d’un treball tutoritzat en què s’analitzi algun projecte o
intervenció memorial. També es prodrà fer un treball bibliogràfic, a partir de les lectures
sel.leccioandes de la bilbiografia adjunta. Si s’està realitzant alguna recerca concreta en
aquest camp, o propers, es podrà sug.gerir un treball específic que hi tingui relació.
Els treballs seran individuals.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
AGUILAR, P., “La evocación de la guerra y del franquismo en la política, la cultura y la
sociedad españolas”, dins Santos Juliá ( dir.), Memoria de la guerra y del franquismo.
Madrid, Taurus/Fundación Pablo Iglesias, 2006, p. 279-317.
AGUILAR, P., Memoria y olvido de la Guerra Civil española. Madrid, Alianza Editorial,
1996.
AGUILAR, P., Políticas de la memoria y memorias de la política: el caso español en
perspectiva comparada. Madrid. Alianza Editorial, 2008.
ARÓSTEGUI, J., “Retos de la memoria y trabajos de la historia”, dins Pasado y
Memoria.Revista de Historia Contemporánea. Universitat d’Alacant, núm. 3, 2004 p. 5-58.
ARÓSTEGUI, J., GODICHEAU, F.( Ed.): Guerra civil: Mito y memoria, Madrid, Marcial
Pons, 2006.
BALLART, J., JUAN TRESSERRAS, J.: La gestión del patrimonio cultural, Barcelona,
Ariel, 2001.
BOURSIER, J.Y.: Musées de guerre et emmoriaux. Politiques de la memoire. 2005.
CAPELLA, M., GINARD, D. ( Coord.), Represión política, justicia y reparación. La memoria
historica en perspectiva jurídica ( 1936-2008), Palma, Edicions Documenta Balear, 2009,
p. 255-339.
CALLE, Mª Dolores y REDERO, Manuel (Coord.), Guerra civil: historia, memoria y
documentos, Ediciones Universidad Sa lamanca, 2006
CARRASCO, A., “El pasado elocuente . Memoria, historia y conmemoraciones”, dins
DDAA, Las conmemoriaciones en la historia, Valladolid, Universidad de Valladolid. 2001,
p. 77-115.
CHAVES, J. ( Coord.) La larga memoria de la dictadura en Iberoamérica, Argentina, Chile
y España, Buenos Aires, Prometeo, 2010.
CUESTA, J., La odisea de la memoria: Historia de la memoria en España. Siglo XX.
Madrid, Alianza, 2008.
DDAA, Dossier “ Generaciones y memoria de la represión franquista: Un balance de los
movimientos por la memoria” dins Hispania Nova. Revista de historia Contemporánea,
núm. 6, 2006.
http://hispanianova.rederis.es/6/HISPANIANOVA-2006.pdf
DDAA, Dossier “ La memoria como conflicto. Memoria e historia de la Guerra Civil y del
Franquismo” dins Entelequia. Revista Interdiciplinar, núm, 7, 2008.
http://www.eumed.net/entelequia/es.ant.php?a=7
DDAA, Dossier “ La memoria del pasado” dins Pasado y Memoria. Revista de Historia
Contemporánea. Universitat d’Alacant, núm.3, 2004.
http://publicaciones.ua.es/publica/fichareel.aspx?cod=15793311RD3
DEBORD, G. , La sociedad del espectáculo, Barcelona, Anagrama, 1976.
ERICE, F., Guerras de la memoria y fantasmas del pasado. Usos y abusos de la memoria
colectiva, Oviedo, Eikasa, 2009.
FARCY Jean-Claude, ROUSSO Henry .,“Justice, répression et persécution en France (fins
des années 1930-début des années 1950). Essai bibliographique”, Les Cahiers de l’Institut
d’Histoir du Temps Présent, 1993,
HALBWACHS, M., La memoria colectiva, Saragossa, Prensas Universitarias de Zaragoza,
2004.
HILBERG, Raul, La politique de la mémoire, Gallimard,1996, (1994, 1º edició americana).
HOUZIAUX, Alain, dir., La mémoire, pour quoi faire? , Paris, Les Éditions de l’Atelier / Les
Éditions Ouvrières, 2006.
JELIN, E.: Las Conmemoraciones : las disputas en las fiestas « in-felices », Madrid, Siglo
XXI, 2002.
JELIN, E.: Monumentos, memoriales y marcas territoriales, Madrid, Siglo XXI, 2003.
JUDT, T.: “Desde la casa de los muertos. Un ensayo sobre memoria europea
contemporánea”, dins Posguerra. Una historia de Europa desde 1945. Madrid, Taurus,
2006, p.1145-1183.
JULIÁ, S.: “Memoria, historia y política de un pasado de guerra y dictadura”, dins Santos
JULIÁ ( dir.), Memoria de la guerra y del franquismo, Madrid, Taurus/ Fundación Pablo
Iglesias, 2006, p. 27-77.
LAURENT Sébastien (dir), Archives “secrèts”, secrets d’archives?. Historiens et archivistes
face aux archives sensibles, Ed. Du CNRS, 2003.
MARTÍN PALLÍN, J.A.; ESCUDERO ALDAY, R., Derecho y memoria histórica, Madrid,
Trotta, 2008.
MICHONNEAU, S., Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites,
Vic, Eumo, 2002.
MIR, C., CALVET, J., SAGUES, J. , “Historia, patrimonio y territorio: políticas públicas de
memoria en el frente del Segre y la frontera pirenaica catalana”, a Hispania Nova núm. 6.
2006.
NORA, Pierre (dir), Le lieux de mémoire. I La Republique, II Les France, III La Nation,
Gallimard,1984-1992.
OLMOS, I., Keilholz-Rühle , N., (Editors), La cultura de la memoria. La memoria historica
en España y alemania, Madrid, Ibero-Amerikanisches Ins., 2009.
PASSERINI, L. : Memoria y utopía: La primacía de la intersubjetividad, València,
Publicacions de la Universitat de València, 2006.
PÉREZ GARZÓN, J.S.; MANZANO MORENO, E., Memoria histórica, Madrid, CSIC, 2010.
PÉREZ SERRANO, J., “Experiencia histórica y construcción social de las memorias. La
transición española a la democracia”, dins Pasado y Memoria. Revista de Historia
Contemporánea, Universitat d’Alacant, núm. 3, 2004, p. 5-78.
RANZATO G., El pasado de bronce. La herencia de la Guerra Civil en la España
democràtica, Barcelona, Destino, 2007.
RÉMOND, René, Quand l’État se mêle de l’Historie, Paris, Éditions Stock, 2006.
RICOEUR, P.: La memoria, la historia, el olvido, Madrid, Trotta, 2003.
ROUSSO, Henri i CONAN, Eric, Vichy, un passé qui ne passé pas, Folio Histoire, 1996.
SANTACANA, J. “Reconstruccions del passat: un recorregut per la història d’Europa i
Amèrica”, L’Avenç, 124,1994, p. 22-25.
SANTACANA, J., “Los parques arqueológicos en Europa. Noticia de unos espacios
didácticos desconocidos hasta ahora en España”, Iber. Didáctica de las Ciencias Sociales,
Geografía e Historia, 3, Graó, Barcelona, 1995, p.100-112.
SANTACANA, J., SERRAT, N., “Modelos museísticos y de presentación del patrimonio
arqueológico”, IV Jornada sobre la Gestió del Patrimoni Sostenible, Els parcs
arqueológics: noves propostes i reptes de futur, Barcelona 12 de novembre de 2004,
Fundació Abertis.
SAULE, Béatrix, dir., L’Histoire au musée, Versailles, Actes Sud, 2004.
SÉVILIA, Jean, Historiquement correct, Paris, Perrin, 2006
SCHLÖGEL, Kart, En el espacio leemos el tiempo, Madrid, Siruela, 2007.
TAMARIT, J. (Coord.) : Justicia de transición, justicia penal internacional y justicia
universal, Barcelona, Atelier, 2010.
TODOROV, Tzvetan, Les abus de la mémoire, París, Arléa, 2004
TRAVERSO, E.: Els usos del passat. Història, memoria, política. València. Universitat de
València, 2006.
WEIL, N., WIEWORKA, A. ,“La construction d’une mémoire de la Shoah: le cas français et
israélien”, Les Cahiers d’Histoire de la Shoah, Paris, Liana Lévi, 1993.
VINYES, R. (ed.), El Estado y la memoria. Gobiernos y ciudadanos frente a los traumas de
la història, Barcelona, RBA, 2009, p. 117-150.
Bibliografia complementària
S’oferirà durant el curs.
Altres recursos
(biblioteques i centres
de documentació,
fonts d’informació,
estadístiques,
pàgines web, arxius,
centres de recerca,
museus,
organitzacions,
administracions i
organismes
internacionals...)
Conceptes
És avaluació continuada?: No --
Criteris i sistemes
d’avaluació
Examen/s escrit/s
Treball/s individual/s
Treball/s col·lectiu/s
Pràctiques de laboratori, d’aula d’informàtica, de cartoteca, d’aula de CAV
Assistència a seminaris o conferències organitzades en relació als
continguts de l’assignatura
Assistència i participació en les sortides de camp i/o visites programades
Exercici/s individuals i exercici/s col·lectius
Assistència i participació a les classes presencials
Assistència a les tutories programades
Altres (especificar)
TOTAL
% nota
final
100%
100,00%