ÍNDEX Primer de tot Història Reglament

ÍNDEX
Pàg.
• Primer de tot 2
• Història 3
• Reglament 4
• Tècniques 7
• Tàctiques 9
• Preparació física 11
• Campionats 12
• Jugadors famosos 13
• Volei platja 14
• Bibliografia 17
• PRIMER DE TOT...
El voleibol es practica en un camp de 18 x 9 m, distribuït de la manera següent: Barilla Xarxa
Zona de defensa
Zona d'atac
Pal de ferro
Línia lateral 3m Línia d'atac
9m
Línia de fons
9m Línia central
HISTÒRIA
El voleibol va ser creat en 1895 per William G. Morgan, director d'Educació Física del YMCA de Holihoke
en Massachusetts. Ell havia fet un programa d'exercicis per a adults i es va adonar que necessitava un joc
d'entreteniment i competició per canviar una mica el seu programa i com que només disposava del tenis i del
bàsquet, que havia estat creat quatre anys abans, va decidir crear un nou joc a partir de la xarxa de tenis i la
1
pilota de bàsquet, va fer la xarxa més alta i la pilota més lleugera.
Al començament el joc es va dir Mintonette, més tard el professor Halstead va proposar el nom de Voleibol.
Gràcies al YMCA el joc del voleibol va ser introduït a Canadà i d'altres països.
Al 1947 es va organitzar un congrés a París i les tretze federacions presents, entre elles França, Bèlgica,
Holanda i Luxemburg, van establir els estatuts i reglaments de les Federacions Internacionals de Voleibol i
van posar en consonància les regles del joc d'Amèrica i d'Europa.
El voleibol va ser reconegut esport olímpic en 1964 als jocs olímpics de Tokio.
Actualment es practiquen dues modalitats de voleibol, el Voleibol de Pista i el Voleibol de Platja. A
Catalunya totes aquestes activitats estan ordenades, dirigides i coordinades per la Federació Catalana de
Voleibol.
REGLAMENT
Categories:
Pre−infantil Nascuts l'any 1990.
Infantil Nascuts l'any 1989.
Cadet Nascuts l'any 1988 i 1987.
Juvenil Nascuts l'any 1986,1985 i 1984.
Dimensions del terreny de joc:
Es un rectangle de 18 X 9 m. La línia central divideix el camp en dues parts iguals de 9 X 9 cm. A cada camp
hi ha una zona d'atac limitada per la línia d'atac, que està a 3 m. De la línia central.
La xarxa:
És una malla que mesura 1 m. d'ample i 9,50 m. de llarg. Als costats oposats de la xarxa, s'hi han de fixar unes
antenes flexibles, d'1,80 m. de llarg i 10 mm. de diàmetre, separades per 9 metres (varetes).
Alçada de la xarxa:
Pre−infantil i infantil
Masculí
2, 24 m.
Cadet
2,37 m.
Juvenil
2,43 m.
Femení
2,10 m.
2,18 m.
2,24 m.
La pilota:
Ha de ser d'un cuir flexible, de color uniforme i clar i amb una circumferència de 65 a 67 cm. El pes ha de ser
d'entre 260 i 280 gr. La seva pressió interior serà de 0,30 a 0,325 kg/cm2.
2
Nombre de jugadors:
Cada equip està format per un màxim de 12 jugadors. Només els que estan inscrits a l'acta poden participar en
el partit. Un dels jugadors ha de fer les funcions de capità. Les samarretes dels jugadors han d'anar numerades
de l'1 al 15 pel davant i pel darrera.
Durada d'un partit:
Després de cada set, els equips canvien de camp. Entre sets, hi ha un interval de 3 minuts. En el set decisiu,
quan un equip arriba als 8 punts, es fa un canvi de camp sense perdre temps.
Els jocs del primer al quart es jugaran a 25 punts, el 5è es jugarà a 15 amb diferència de 2 punts. Guanya
l'equip que primer guanya 3 jocs.
Substitucions:
Es realitzaran un màxim de sis (6) substitucions a cada joc, i quan el joc estigui aturat.
Un jugador suplent pot entrar al camp una vegada per set, però només podrà ser substituït pel mateix jugador
que va a substituir.
S'exceptuen les causes de lesió i canvis esgotats.
Temps morts:
Es concedeix un màxim de dos temps morts per joc i equip. Cada temps durarà 30 segons.
Preparació i desenvolupament del joc:
Abans de començar l'escalfament en la xarxa, es fa el sorteig de camp o servei.
Els equips poden escalfar 15 minuts a la xarxa conjuntament.
No es pot reduir el nombre de 6 jugadors a la pista.
En el moment que es fa el servei, els jugadors han d'estar col·locats dins del seu propi camp, conservant la
rotació.
Els jugadors cometen falta de posició si, en el moment del servei, no estan en la seva posició reglamentària.
Si un jugador es lesiona i el seu equip no pot efectuar cap substitució, aquest equip serà declarat incomplet, si
després de 15 minuts el jugador no s'ha recuperat.
Cada jugada val un punt (sistema de punt per jugada). Quan l'equip receptor guanya una jugada , guanya un
punt i té el dret a servei i els seus jugadors giren una posició en el sentit de les agulles del rellotge.
Un joc és guanyat per l'equip que primer marqui 25 punts amb un avantatge de 2 punts. En cas d'un empat a
24, el joc continua fins a aconseguir un avantatge de 2 punts (24−26, 27−25, etc.)
Accions de joc i faltes:
Cada equip té dret a un màxim de 3 cops, a més del cop de bloqueig.
3
El jugador que realitza el servei només tindrà una temptativa.
Està prohibit tocar la xarxa, incloses les varetes, excepte aquell contacte accidental d'un jugador que no
intervingui en la jugada.
Es permet entrar en contacte amb el camp contrari, només amb peus i mans, sempre i quan no s'interfereixi el
joc adversari.
Els tres jugadors que juguen més lluny de la xarxa només podran atacar la pilota bé sigui quan la pilota estigui
per sota del nivell superior de la xarxa o bé el jugador de defensa respectiu estigui en zona de defensa, darrera
de la línia de 3 m.
El bloqueig només està permès als davanters i és una acció que es fa per damunt de l'alçada de la xarxa. El
bloqueig no compta com a cop d'equip.
La pilota es podrà tocar amb qualsevol part del cos.
Si hi hagués una lesió important durant el desenvolupament del joc, l'àrbitre aturarà immediatament el joc i
permetrà que el jugador sigui atès.
TÈCNIQUES
Toc de dits:
S'espera la pilota amb els genolls lleugerament flexionats i les cames obertes a l'amplada dels malucs, els
braços també semiflexionats aixecats per sobre del cap i obrint les mans unint els dits índex i polze d'ambdues
i amb els altres dits estirats. Un cop es rep la pilota tot el cos s'estira duent a terme un cop suau tocant la pilota
tan sols amb el tou dels dits.
4
Toc de mà baixa (o avantbraç):
S'espera la pilota amb les cames força obertes i flexionades (molt més que en el toc de dits), les mans se situen
davant del cos juntes i recolzades una sobre l'altra, amb els braços casi estirats, de manera que es mostri una
superfície de contacte tan ampla i plana com es pugui (cara interna de l'avantbraç). Hi ha una extensió de
cames i braços quan es rep la pilota.
Batuda:
Són essencialment tres passos, el segon és el més llarg marcat amb els braços al davant i el tercer el més curt
després del qual els peus queden casi junts. Després es salta amb força cap a dalt impulsant−se amb els braços
amunt.
Remat:
S'estira tot el cos s'aixequen els dos braços, després un queda a dalt per marcar la trajectòria de la pilota i
l'altre baixa darrera el braç preparant−se per colpejar al pilota.
Servei:
És el cop que es dóna a la pilota per iniciar el joc. El servei és considerat com un cop d'atac. N'hi ha de
diferents tipus, segons el grau de dificultat. Els més coneguts són: servei baix, servei lateral i servei de tennis.
Mai s'ha de colpejar la pilota amb el puny o el canell si es vol dirigir encertadament.
5
Un altre tipus de sac és un de dificultat superior a la de l'anterior, es tracta de colpejar la pilota des de dalt amb
la mà. Aquest s'utilitza sempre professionalment.
6
Bloqueig: És el cop de defensa que es fa per parar el remat de l'equip contrari i evitar que aquest marqui punt,
s'ha de saltar verticalment estenent els braços cap amunt. Per fer aquest salt es necessita força a les cames, per
agafar prou embranzida pel salt. Pot executar−se individualment, de dos en dos o de tres en tres, com
observem en la fotografia.
TÀCTIQUES
Definició de tàctica:
És la totalitat d'accions individuals i col·lectives dels jugadors d'un equip, organitzats i coordinats
racionalment dintre dels límits del reglament i de l'esportivitat, per aconseguir un èxit, considerant per una
part les qualitats i particularitats d'un equip i per l'altre els errors de l'equip contrari.
Classes de tàctica:
• Individual: Efectivitat individual de cada jugador.
• Col·lectiva: Conjunt d'accions individuals de tots els components, coordinats entre sí per aconseguir
efectes positius.
• D'atac
• De defensa
La posició utilitzada habitualment en competicions escolars és la següent:
4 3 2 xarxa
561
Es distingeixen tres classes de jugadors:
• Saguers o defensors: Juguen a la zona de defensa. Es responsabilitzen de la pilota quan aquesta
arriba a les zones 1, 6 i 5. Utilitzen la passada d'avantbraços peu rebre el servei o la rematada de
l'equip contrari i enviar la pilota cap al col·locador. han de ser jugadors ràpids, per avançar−se a la
pilota abans que no toqui a terra, i han de dominar la passada d'avantbraços.
• Col·locador: Com ho indica el nom, la seva funció consisteix a col·locar la pilota, amb la passada de
dits, en una bona situació perquè pugui efectuar−se la rematada. Aquest jugador ocupa, generalment,
la zona d'atac 3, situada al centre, per poder passar la pilota als rematadors que es troben als del
costats. Sa característica fonamental d'aquest jugador és la destresa i el domini de la passada de dits.
• Rematadors: Són el jugadors que tenen la funció de finalitzar les jugades d'atac amb una rematada.
Destaquen principalment per la potència de salt i la força per picar la pilota. Ocupen les zones 2.
PREPARACIÓ FÍSICA
7
Encara que en el voleibol es toqui gairebé sempre la pilota amb les mans i braços, la força i preparació és
important a tot el cos, i més específicament en les cames, ja que la posició bàsica que es manté en un partit és
amb les cames molt flexionades i el cos lleugerament inclinat endavant.
En el moment de la recepció aquest gest encara s'exagera més, com es pot veure a la fotografia.
També podem posar exemples en la resta de tocs:
En el toc de dits es flexionen i estiren les cames constantment, això precisa de força i sobretot resistència en
els músculs de les cames (quàdriceps, bessons, glotis, etc.). De totes maneres també es necessita força en els
músculs dels braços, de les mans i dels dits.
En el remat i el servei (per dalt) són els tocs en els que fan més força els braços, però tot i així, i sobretot en el
remat, també es necessita força de cames per a fer la batuda.
En el bloqueig és molt important la força de les cames que permeti una potència més elevada per un salt
màxim.
CAMPIONATS
En el món del voleibol hi ha molts campionats, tant a nivell escolar, com nacional, com internacional; però
tots tenen en comú la manera de classificar els equips que hi participen.
La classificació més general és la de femení i masculí. Posteriorment es subdivideixen en les diferents
categories segons l'edat dels participants.
A nivell escolar, a Barcelona, es juga en una lliga organitzada pel Consell de l'Esport Escolar de Barcelona
(CEEB).
A nivells de Catalunya hi ha les competicions de la Copa Catalana entre d'altres.
A nivells de l'estat espanyol hi ha d'altres competicions entre les seleccions de les diferents comunitats
autònomes.
Respecte el volei platja, existeix a nivell de l'estat espanyol la competició nacional coneguda pel nom del seu
patrocinador, JB.
8
No cal dir que el voleibol és un esport inclòs en les olimpíades, a nivell internacional. JUGADORS
FAMOSOS:
1. RAFA PASCUAL
Es podria considerar que ha estat un dels millors jugadors de voleibol a Espanya durant aquests últims anys. A
més ha estat capità de l'equip de la selecció espanyola de voleibol que ha representat varies vegades al nostre
país a les olimpíades.
9
Aquí veiem a Pasqual amb Prenafeta.
Un article que mostra l'alt nivell d'aquest jugador és el següent (diari marca):
VOLEIBOL
10
27.07.00 − 02:00
ADEMÁS HA SIDO SELECCIONADO MEJOR JUGADOR EN EL SAQUE
Rafa Pascual, elegido mejor jugador del preolímpico
El español Rafa Pascual ha sido elegido mejor jugador del torneo preolímpico de voleibol, que concluyó
este miércoles en Atenas, en el que la selección española logró la clasificación para Sydney. La excelente
actuación del equipo español durante los tres días de competición tuvo su reflejo en su primer puesto final
y en la clasificación individual. Pascual recibió además el galardón como mejor en el saque. Pero el capitán
español no fue el único galardonado. Alexis Valido finalizó el torneo como número uno en recepción y
defensa. José Luis Moltó completó la relación de premiados, con su trofeo como mejor bloqueador.
VOLEI PLATJA
Documentació:
Inscripció de centre, inscripció per equip, llicència d'esportista, tríptic de l'assegurança.
Inscripcions:
Des del dia 13 de gener fins al 30 d'abril de 2003
Categories:
Categoria
Aleví
Infantil
Cadet
Juvenil
Júnior
Modalitats
4X4
4X4
4 X 4, 2 X 2
4 X 4, 2 X 2
4 X 4, 2 X 2
Lloc:
Platja de la Barceloneta (davant del Club Atlètic Barceloneta).
Calendari:
1a jornada 04−5−2003 diumenge 2 X 2 i 4 X 4
2a jornada 11−5−2003 diumenge 2 x 2 i 4 x 4
3a jornada 18−5−2003 diumenge 2 X 2 i 4 X 4
11
4a jornada 25−5−2003 diumenge 2 X 2 i 4 X 4
5a jornada 01−6−2003 diumenge 2 X 2 i 4 X 4
6a jornada 08−6−2003 diumenge 2 X 2 i 4 X 4
7a jornada 15−6−2003 diumenge 2 X 2 i 4 X 4
8a jornada 22−6−2003 diumenge 2 X 2 i 4 X 4
Proves:
Hi haurà vuit proves puntuables per categoria, s'haurà de participar en un mínim de dues proves per
tenir dret a classificar−se.
Puntuació:
Punts que es guanyen a cada jornada (la última jornada puntuarà doble):
1er classificat 100 punts 9è classificat 25 punts
2on classificat 85 punts 10è classificat 20 punts
3er classificat 70 punts 11è classificat 18 punts
4rt classificat 55 punts 12è classificat 16 punts
5è classificat 45 punts 13è classificat 14 punts
6è classificat 40 punts 14è classificat 12 punts
7è classificat 35 punts 15è classificat 10 punts
8è classificat 30 punts 16è classificat 10 punts
Nombre de jugadors:
Cada equip està format per un màxim de 12 jugadors. Només els qui estan inscrits a l'acta poden participar al
partit. Un dels jugadors ha de fer les funcions del capità. Les samarretes dels jugadors han d'anar numerades
de l'1 al 15 pel davant i pel darrera.
2 X 2 : 2 jugadors
12
4 X 4 : Mínim 4 jugadors fins a un màxim de 12.
Durada del partit:
Hi haurà canvi de camp cada 5 punts, el partit es donarà com a finalitzat quan un equip arribi a
25 punts amb diferència de 2, o bé s'esgotin els 20 minuts de durada màxima d'un partit.
Preparació i desenvolupament del joc:
Es pot reduir el nombre de 4 jugadors de la pista fins a 2.
En el moment que es fa el servei, els jugadors han d'estar col·locats dins del seu propi camp, conservant
la rotació.
Cada jugada val un punt (sistema de punt per jugada). Quan l'equip receptor guanya una jugada, guanya un
punt i té dret a servei i els seus jugadors giren una posició en el sentit de les agulles del rellotge.
Un joc és guanyat per l'equip que primer marqui 25 punts amb un avantatge de 2. En cas d'un empat
a 24, el joc continua fins a aconseguir un avantatge de 2 punts (24−26, 27−25, etc.). El partit s'acaba quan
finalitzen els 20 minuts.
Accions de joc i faltes:
Cada equip té dret a un màxim de 3 cops, a més del cop del bloqueig (en el 2 X 2 el bloqueig es considera
com a un dels 3 cops reglamentaris).
El jugador que realitza el servei només tindrà una temptativa.
Està prohibit tocar la xarxa, incloses les varetes, excepte aquell contacte accidental d'un jugador que no
intervingui en la jugada.
Es permet entrar en contacte amb el camp contrari, sempre i quan no s'interfereixi el joc adversari.
La pilota es podrà tocar amb qualsevol part del cos.
Si hi hagués una lesió important durant el desenvolupament del joc, l'àrbitre aturarà immediatament
13
el joc i permetrà que el jugador sigui atès per personal mèdic.
BIBLIOGRAFIA
He extret continguts de diferents llocs:
• D'internet, en les webs següents:
♦ http://www.xtec.es
♦ http://bcn.lamalla.net/ceeb
♦ http://www.e−volley.com
♦ http://www.google.es
• De fotocòpies de casa.
•
14