Zinc

El Zinc
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ AL ZINC
PROPIETATS I ESTAT NATURAL
−¿Què li succeeix al zinc quan entra al medi ambient?
APLICACIONS
BIBLIOGRAFIA
ANDREAS SIGISMUND MARGGRAF
Andreas Sigismund Marggraf (1709−1782). Va néixer a Berlín el 3 de març de 1709. Va ser un pioner
alemany de la química analítica. Després d'estudiar química a Berlín i Estrasburg va estudiar medicina a
Halle, i mineralogia i metal.lúrgia a Freiberg. Més tard, el 1753, va tornar a la seva ciutat natal com a ajudant
del seu pare Henning Marggraf, el principal boticari a la cort cristiana. Tres anys més tard el van nomenar
membre de l'Acadèmia de Ciències de Berlín, el 1754 van fer−lo encarregat del seu laboratori químic i el
1760 director de la classe de física.
Va descobrir l'àcid fòrmic i els àcids fosfòrics, el 1746 va aïllar el zinc amb calamine i carbó de calefacciò. El
1747 va anunciar el seu descobriment del sucre a la remolatxa, de la qual el seu alumne Franz Achard el va
extreure en la seva forma pura. Va morir a Berlín l'1 d'agost de 1782.
INTRODUCCIÓ AL ZINC
Zinc, de símbol (Zn), element metàl.lic blanc blavós que té moltes aplicacions industrials. És un dels elements
de transició del sistema periòdic; el seu número atòmic és 30. El zinc és un dels elements més comuns a
l'escorça terrestre.
1
Es troba a l'aire, a la terra i a l'aigua, i està present a tots els aliments. Els minerals de zinc es coneixen des de
fa molt de temps, però el zinc no va ser reconegut com a element fins el 1746, quan Andreas Sigismund
Marggraf va aïllar el metall pur.
PROPIETATS I ESTAT NATURAL
El zinc pur és un metall crsital.lí, insoluble a l'aigua calenta i freda, i soluble a l'alcohol, en els àcids i en els
àlcalis. És extremadament fràgil a temperatures ordinàries, però es torna maleable entre els 120ºC i els 150ºC,
i es lamina fàcilment en passar−lo entre rodells calents. No és atacat per l'aire sec, però a l'aire humit es
rovella, cobrint−se amb una pel.lícula carbonada que el protegeix d'una posterior corrosió. Té un punt de fusió
de 420ºC, un punt d'ebullició de 907ºC i una densitat relativa de 7,14. La seva massa atòmica és 65,409.
Ocupa el lloc 24 en abundància entre els elements de l'escorça terrestre. No existeix lliure a la naturalesa, sinó
que es troba com òxid de zinc (ZnO) en el mineral zincita i com sil.licat de zinc (2ZnO·SiO2H2O) a la
hemimorfita. També es troba com carbonat de zinc (ZnCO3) en el mineral esmitsonita, com òxid mixte de
ferro i zinc (Zn(FeO2)O2) a la franklinita, i com sulfur de zinc (ZnS) a l'esfalerita, o blenda de zinc. Les
formes utilitzades més comunament com a font de zinc són l'esmitsonita i l'esfalerita.
El primer pas en el procés metal.lúrgic és transformar els minerals en òxids, sotmetent−los a altes
temperatures. Després es redueixen els òxids amb carboni en un forn elèctric i el zinc bull i es destil.la en la
probeta, on té lloc la reducció. El zinc obtingut per destil.laciò conté petites quantitats de ferro, arsènic, cadmi
i plom, i és conegut en la metal.lúrgia com peltrè. En un altre mètode de refinament, els minerals es calcinen i
es dissolen amb àcid sulfúric. Després de separar les impureses, la dissolució s'electrolitza. El zinc electrolític
és pur i té qualitats superiors com, per exemple, una major resistència a la corrosió.
−¿Què li succeeix al zinc quan entra al medi ambient?
2
· Certa quantitat de zinc és alliberada a l'ambient per processos naturals, però la major part prové d'activitats
humanes tals com: la mineria, producció d'acer, combustió de petroli i la incineració de desperdicis.
· S'adhereix al sòl, als sediments i a les partícules de pols de l'aire.
· La pluja i la neu remouen les partícules de pols amb zinc de l'aire.
· Depenent del tipus de sòl, alguns compostos de zinc poden mobilitzar−se a l'aigua subterrània i en llacs,
rierols i rius.
· La major part del zinc del sòl roman adherit a les seves partícules i no es dissol en l'aigua.
. S'acumula en els peixos i en altres organismes, però no a les plantes.
APLICACIONS
El metall s'utilitza principalment com a capa protectora o galvanitzador per al ferro i l'acer, i com a component
de diferents aleacions, especialment del llautó.
També s'utilitza en les plaques de les piles (bateríes) elèctriques seques, i en les fundicions amb encuny.
L'òxid de zinc, conegut com zinc blanc, s'utilitza com a pigment en la pintura. També s'utilitza com a
farciment en llànties de goma i com a pomada antissèptica en medicina.
El clorur de zinc s'utilitza per a preservar la fusta i com a fluïd soldador.
3
El sulfur de zinc és útil en activitats relacionades amb l'electroluminiscència, la fotoconductivitat, la
semiconductivitat i altres usos electrònics; s'utilitza en els tubs de les pantalles de televisió i en els
recobriments dels fluorescents.
Química analítica, una de les branques més importants de la química moderna. Es subdivideix en dues àrees
principals, l'anàlisi qualitatiu i el quantitatiu.
2 Elements de transiciò, grup d'elements químics que comparteixen estructures orbitals electròniques
similars i per la qual cosa tenen les mateixes propietats químiques.
Àlcali, substàcia que produeix ions d'idròxid OH−, al disoldres a l'aigua.
4 Esfalerita, mineral compost en la seva major part per sulfur de zinc (ZnS).
4