Aire negre; Agustín Fernández Paz

TREBALL DEL LLIBRE AIRE NEGRE
D'AGUSTÍN FERNÁNDEZ PAZ
1. Característiques i trets del parlar Valencià.
- Li, quan substitueix el CI, va acompanyat del pronom feble que substitueix el CD: li'l
canto, li la cante, li'ls cante, li les cante.
- En alguns lloc conseven la forma de pretèrit perfet simple: jo ballí (jo vaig ballar).
- El present de subjuntiu acaba en: jo balle, tu balles, ell balle (primera conjugació), jo
corra, tu corres, ell corra (segona i tercera conjugació).
- Davant de les formes verbals que no comencen en vocal, els pronoms febles presenten
la forma plena: me pentine, te parle, se dutxe. Però, en la part meridional i alacantina no:
em pentine, et parle, se dutxe.
- La primera persona del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació acaba en
e enlloc d'o: jo balle (jo ballo). La segona i tercera conjugació no tenem morfema: jo cant_
(jo canto).
- El pretèrit imperfet de subjuntiu acaba en: jo ballara, tu ballares, ella ballara, nosaltres
bllàrem, vosaltres ballàreu, elles ballaren.
2. De totes les descripcions, de Galícia, que fa l'autor, quina us sembla més bonica?
La de la pàgina 36-37. Parla d'un pavelló que hi ha prop de la clínica, que fa aïllar de la
realitat, et fa estar agust i protegit. Em dona ganes d'anar-hi per estar una estona
disfrutant de la tranquil·litat.
L'he escollit, sobretot, perquè m'ha fet aprendre una paraula nova, que m'ha agradat molt.
Buguenvíl·lees. Significat: plantes enfiladisses molt fortes i vigoroses. Són originàries del
Brasil i pertanyen a la família botànica de les nictaginàcies. Les seves tiges poden tenir
unes espines grosses, que li donen protecció i li permeten agafar-se a altres plantes o a
les reixes i els murs.
3. El pes de la litura gallega i universal al llibre. De quins llibres, obres, autors... parla?
- Afirma Pereira d'Antonio Tabucchi.
- Al seu voltant d'Otero Pedrayo.
- Contes dels Mars del Sud de Stevenson.
- El cor de les tenebres de Conrad.
- Nits blanques de Dostoievski.
- Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.
- Totes les cartes d'amor són ridícules de Fernando Pessoa.
- Les mil i una nits de Scherezade.
- Arnoia de Méndez Ferrín.
- Veinte poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda.
- L'illa del tresor de Stevenson.
- Memorial del convent de Saramago.
- L'habitació tancada de Paul Auster.
4. Retrat d'una persona.
Ara, els famosos s'operen per a no tindre arrugues i estar sempre joves. Però, no són
boniques les arrugues i el pas dels anys? A mi m'agraden. Jo trobo molt guapos als meus
àvis tal i com són. No els podria reconeixer de cap manera, si tinguessin l'aspecte d'una
persona de 30 anys.
Per això he escollit aquesta fotografia. Aquesta senyora transmet felicitat i alegria encara
que tingui la cara plena d'arrugues. Penso que les persones no deixen mai de ser guapes,
per molt grans que siguin.
5. Llista de deu llocs del món amb interès monumental i turístic.
- Aniria a la Gran Muralla Xinesa. Fa uns set mil quilòmetres de llarg. Van trigar onze
segles en fer-la. I està declarada patrimoni de la humanitat.
- A la Índia, per veure el Taj Mahal. És un mausoleu. El va construir l'emperador Xa Jahan
en honor a la seua esposa, que va morir en el part d'un fill. És una de les Set noves
meravelles del món.
- Petra que va ser una ciutat d'Aràbia (ara Jordània). Està envoltada de muntanyes. A les
roques, hi ha esculpides construccions i un temple. És una barreja d'estil grec, romà i
oriental. També és patrimoni de la humanitat.
-La Basílica de Sant Pere, a la Ciutat del Vaticà. És molt gran. L'arquitectura i la pintura
són molt boniques i interessants. I és un dels edificis més importants per als catòlics.
- A Roma, per visitar el Coliseu. És un amfiteatre, que van construir els romans, al segle I.
És el més gran de tot l'antic Imperi. I és una de les Set meravelles del món, també.
- El Crist Redempter de Rio de Janeiro, Brazil. És una estàtua, que mesura quasi
quaranta metres d'alçada. I també és un monument important per als cristians.
- Al Yucatán, Mèxic. Visitaria la zona de Chichén Itzá. És una antiga ciutat maia. Té molta
importància arqueològica perquè hi ha molts edificis i piràmides. I és una de les Set
meravelles del món.
- La mesquita Zitura (mesquita de l'oliva). És l'edifici religiós més important de Tunísia. La
vaig veure una vegada a una fotografia i, em va sorprendre, perquè, s'assembla a
l'escorxador de Tortosa.
- L'estàtua de la Llibertat, a Nova York. França va regalar-la, als Estats Units, pel centenari
de la seua independència. Representa la llibertat. És un dels monuments més conegut del
país.
- I a Grècia, per anar a l'Acròpoli d'Atenes. Podriem coneixer les ruïnes dels antics grecs,
perquè aquesta és l'acròpoli més important.
6. Cinc destinacions boniques que ensenyaries a una persona que vingues de fora, prop
d'on vius.
- De Tortosa, la portaria a un lloc que a mi m'agrada molt. M'hi he passat i m'hi passo
moltes hores, però estaria sempre allí. És un indret que m'estimo molt, perquè, quasi bé,
he creixut allí.
És el Palau d'Oriol, el Conservatori de música de Tortosa. És un edifici molt especial. Em
sembla, quan pujo les escales del primer pis, que no ha canviat gens, des de que es va
construir. És com si viatgés molts segles darrera.
Encara, per a que me l'estimi més, és on faig classes de música. I l'ambient, els
professors, els companys i les persones que estan són molt bons.
Aquest, és el lloc que m'estimo més de la ciutat.
- També, aniriem a la Via Verda, en bicicleta. M'agrada molt fer esport per aquí. Em relaxo
molt. És una sort tindre aquest trosset de naturalesa, tan prop nostre, per poder passejar i
fer activitats.
I aprofitaria per ensenyar-li els pobles que et trobes pel camí, el riu, els arbres, el
paissatge... Fins arribar a la Fontcalda, on, si fa bon temps, ens podriem banyar al riu.
- La portaria una mica més lluny, a Flix. És on va neixer la meua mare. Per anar-hi
segueixes l'Ebre, tota l'estona, però en sentit contrari.
Al arribar al poble, fariem una volteta pel centre. No és gaire gran, però és acullidor.
Desprès, aniriem al barri, on vivien abans els iaios. Tampoc sembla que hagi passat el
temps allí.
I per acabar, visitariem la reserva natural de Ceves. Passejariem una estona per veure les
cigonyes, els arbres i plantes de riu, els cavalls... i aniriem al mirador d'ocells.
- Aquí, la portaria a la Catedral, que és molt bonica i important. I als Reals Col·legis, que
també són preciosos. I passejariem pels carrers d'aprop, que ara estan arreglan i queden
molt bé.
Crec que vindre o viure a Tortosa i no visitar aquests indrets és un pecat, perquè són una
meravella.
- Finalment, aniriem a un lloc únic al món. Viatjariem al Delta de l'Ebre. També donariem
un tom pels arrossars i dinariem en un restaurant. Desprès, caminariem per les dunes de
la platja i observariem els ocells abans de tornar.
7. Fes un diàleg entre dues persones. Un parla normal però l'altre li contesta en
monosíl·labs.
Mare: Laura, ja he arribat de la feina. Estàs?
Laura: Sí.
Mare:Vine aquí un moment si us plau!
Laura: Ara!
Mare: Filla ràpid! Que he de marxar i vull parlar amb tu!
Laura: Vinc!
Mare: Aquest matí he sortit a comprar pel poble. I saps què m'han dit?
Laura: Què?
Mare: Doncs que el divendres, et van veure pel carrer de la llibreria, amb un noi!
Laura: Qui?
Mare: Ramon Sol, el veí del segon.
Laura: Ell?
Mare: Sí. L'home de la Margarida, la carnissera. Però, que feies tu amb un xic?
Laura: Jo?
Mare: Sí, tu nena. No et facis la despistada, que et conec Laura.
Laura: No, no.
Mare: I assobre, m'han dit que era molt més gran que tu! Quí és?
Laura: El del forn.
Mare: Però si és molt gran aquest xicot! I no estudia. Només fa pa, no arribarà a res amb
aquesta feina. Reina, però qui t'has buscat! No estareu sortint?
Laura: Sí...
Mare: Reina, saps que en penso de que tinguis parella! I assobre, ara, amb aquestes
edats, que haurieu d'estar estudian i deixar-vos de ximpleries. Laureta, no vull que vegis
més a aquest noi!
8. Quina impresió et fa el llibre 'Afirma Pereira', segons el que explica l'autor? I que ens
diu?
L'autor diu del llibre 'Afirma Pereira', d'Antonio Tauki, que és deliciòs, dona ganes d'estar
en contacte amb la natura, emocionant, que enganxa, trist però optimista a la vegada,
relaxant, molt interessant, transmet pau i dona ganes de viure. I el personatge se sent
molt millor, amb més energia, motivada i feliç desprès de llegir-lo.
Tot això, em fa pensar, que és un llibre que val molt la pena. M'ha donat ganes de llegir-lo,
en moments com aquests, per exemple:
- Quan diu, que és trist però opitimista. És interessant que sigui així, perquè hi ha molts
moments, a la vifa, que són durs i costa continuar. I la història deu ajudar a trobar sentit a
anar endavat. I ens pot ajudar per al dia a dia.
-També, el millor que es sent desprès d'acabar-lo.
-I l'emoció que sent, mentre el llegeix, que en cada pàgina augmenta. Significa que la
història ha de ser molt interessant.
9. Quin menú es podría trobar una persona que vingués a un restaurant les Terres de
l'Ebre?
MENÚ
PRIMER PLAT
- Mongeta verda bullida en patata.
- Arròs negre (arròs amb salsa de la tinta del calamar).
- Menjar blanc (arròs bullit amb bacallà, bledes i patata).
SEGON PLAT
- Bacallà amb tomàquet.
- Suquet de peix (guisat de peix amb salsa de verdures).
- Botifarra negra.
POSTRES
- Pastissets de cabell d'angel.
- Sopa de la reina.
- Fruita de temporada.
BEGUDA
Aigua o vi.
PREU: 11 euros.
10. Quines són les grans qualitats que han fet del llibre un llibre de lectura?
Crec que aquest llibre l'han escollit per moltes raons. Per la història, és interessant i
enganxa des del principi. Perquè com és en valencià, això fa que coneguem paraules i la
manera de parlar. Surten molts llibres i autors importants. Les descripcions del paisatge,
ens fan coneixer altres llocs. I crec, que pot agradar a les persones que no els apassiona
llegir.