Resums - Turisme cultural

COMUNICACIONS
Congrés de Turisme Cultural: anàlisi, diagnòstic i perspectives de futur
Mallorca, 19, 20 i 21 de febrer de 2015
TÍTOL: La catalogació arqueològica i la musealització. El projecte Mallorcatalaiots i la seva
potencialitat turística
AUTORS: Francesc Xavier García Ramis i Marc Salom Rullan.
E-MAIL: xisco_ramis@hotmail.es / msalrullan@hotmail.com
RESUM:
El patrimoni arqueològic de les illes Balears, i més concretament el mallorquí, ha estat objecte
d’un abandonament sistemàtic per part de les autoritats illenques, a pesar de la gran quantitat de
restes arqueològics en quant a volum de restes per quilòmetre quadrat y la bona conservació
d’aquests. Aquest abandonament sistemàtic de les restes mes remotes del nostre passat, ha duit a un
estat de ruïna molts de jaciments que fa perillar la seva integritat. El projecte mallorcatalaiots es
perfila com a una proposta de concedir valor al ric patrimoni arqueològic de Mallorca, tant des de el
punt de vista divulgatiu com des de el punt de vista turístic. Aquests objectius, tot i que secundaris, i
sempre supeditats al valor patrimonial que porten intrínsecament els elements que conformen el
patrimoni (no tan sols arqueològic), formen part d’un important pla de re valorització d’aquests
elements com a part d’un turisme cultural molt poc explotat a les illes en detriment del turisme
tradicional de costa. Pensem, per tant, que el nostre projecte no només permetrà consolidar i
adequar un patrimoni arqueològic majorment abandonat (tot i que aquest sigui el nostre principal
objectiu), sino que també permetrà fundar les bases de futurs projectes que impulsin una alternativa
possible per a la desestacionalització del turisme que, malauradament, afecta sobremanera Mallorca.
En base a altres projectes arreu del món, el patrimoni arqueològic s’ha mostrat com una alternativa
sòlida al turisme estacional, el qual ha representat una sobreexplotació de les costes i les zones
litorals, degut a la dependència extrema en el turisme massiu que ha desenvolupat l’economia de les
Balears. En front a això, el nostre projecte pot fundar les bases consultives de projectes que emulin
altres formats a altres països com Alemanya, però també a Espanya, tenint un bon exemple en les
rutes talaiòtiques menorquines. Per tant, la nostra proposta passa per impulsar la restauració,
consolidació i adequació a la visita, de jaciments arqueològics amb potencialitat, per tal de,
mitjançant la protecció del nostre patrimoni, puguem crear una alternativa turística per tal de
desestacionalitzar aquesta indústria capital a Mallorca.
En aquest sentit, el nostre projecte no aspira a ser definitori en els plantejaments inicials sino que
pretenem fundar una base web que permeti facilitar en bona manera els futurs projectes d’adequació
de jaciments concrets, o inclús, de creació de rutes arqueològiques a zones d’àmplia potencialitat en
aquesta modalitat turística. Per aconseguir el nostre objectiu, habilitarem un espai web al que s’hi
1
adjuntaran fitxes amb informació completa, amb un mapa topogràfic amb la localització exacta del
bens patrimonials. Tots els elements inclosos a les fitxes de prospecció, serviran per localitzar
correctament cadascun dels elements que formen cada jaciment, però també aportaran una visió
general del estat de conservació, lo que permetrà als arqueòlegs plantejar les seves intervencions de
cara a aquells jaciments que tinguin una major potencialitat. A banda d’això, el mapa permetrà
plantejar la confecció de rutes arqueològiques atenent a la proximitat dels restes y el bon estat de
conservació que presenten algunes zones, prenent com exemple la ruta arqueològica impulsada per
l’ajuntament de Sencelles a Mallorca, o la ruta talaiòtica menorquina.
TÍTOL: Del Pla de Portmany al Broll de Buscatell: Una ruta de cultura popular
AUTOR: Marià Torres i Torres.
E-MAIL: m.torresrafal@hotmail.com
RESUM:
Sant Antoni de Portmany és un municipi de l’illa d’Eivissa que ja als anys 30 del segle passat va ser
pioner com a destinació turística. Avui dia segueix essent un punt de referència per a joves
procedents de Gran Bretanya, sobretot. Empresaris i institucions publiques están plantejant-se una
oferta alternativa, que recuperi turisme procedent d’altres països, diversificar l’oferta, de manera
que no sigui només sol i platja i discoteca, així com també allargar la temporada turística a partir
de l’ocupació al mesos anteriors i posteriors a la temporada alta. Per tot això cal oferir des de la
mateixa illa una nova imatge de l’illa, basada en posar en valor la natura i paisatge de l’illa, i més
concretament els aspectos antropològics que guarda Eivissa.
La nostra comunicació vol ser una contribució a l’oferta dirigida cap a un turisme cultural. Es basa
en un recorregut a peu o en bicicleta per el Pla de Portmany i es Broll de Buscastell, dues zones de
conreu intensiu, explicant la divisió territorial en véndes,
l’aprofitament de la posidònia, la
mitologia popular, la indústria del vi, creences i llegendes dels pous i fonts, ballades i festes, els
molins d’aigua de Buscastell, la comunitat de regants.
1 Actualment, la pàgina web es troba en fase experimental, a l’espera de rebre els permisos de prospecció pertinents per
a dur a terme el projecte.
TÍTOL: Turisme, música tradicional i patrimoni immaterial: ús o abús de la tradició?
AUTOR: Francesc Vicens Vidal
E-MAIL: fvicens@cesag.org
RESUM:
L’afany per declarar expressions tradicionals del patrimoni immaterial ha donat lloc a nombroses
mostres de folklorisme. És a dir, mostres que en la majoria de casos són desplaçades de la seva
ubicació original per ocupar nous àmbits d’ús i funció lligades a turisme. A Mallorca són nombrosos
els exemples que sota el paraigües del “turisme cultural” han legitimat processos de folklorització
basats en la idea d’exhibir part del patrimoni immaterial: des del Cant de la Sibil·la (Patrimoni
Immaterial de la UNESCO 2010 i BIC 2008) fins expressions tradicionals com les tonades del
camp, el ball de bot o les danses rituals, actualment en vies d’estudi per ser decretades BIC pel
Consell Assessor de Cultura Popular del Consell de Mallorca. En aquesta comunicació analitzam els
canvis que experimenta una tradició quan passa de ser celebrada del seu marc original a ser
exhibida per a un públic forà i aliè a l’activitat. És dins aquesta dinàmica de canvi on emergeix un
debat intern que enfronta actituds i valors proteccionistes amb actituds que promouen modificacions
substancials de l’activitat original. Veurem com, en ocasions, emblemes culturals com la Sibil·la o
els cossiers modifiquen elements formals fortament arrelats per afavorir la imatge que es vol
projectar de l’activitat al turista.
TÍTOL: Les cases museu literàries: un factor atraient de turisme cultural?
AUTOR: Pilar Arnau i Segarra
E-MAIL: pilar.arnau@t-online.de
RESUM:
La proliferació de cases museu s'ha convertit en un esdeveniment cultural creixent per a la
recuperació de la memòria. Aquests centres són institucions que preserven i difonen els testimonis
de la vida i l’obra dels artistes, polítics o escriptors a qui estan dedicades. En el cas de les
consagrades a autors literaris, aquestes institucions estan concebudes tipològicament com a museus
de literatura, com a cases museu pròpiament dites o, simplement, com a reculls de documentació,
més o menys ordenada, que es dipositen en biblioteques, arxius, fundacions o càtedres
universitàries.
L'objectiu d'aquesta comunicació és estudiar les possibles interaccions entre les cases museu i el
turisme cultural a Mallorca, especialment a partir d'exemples de projectes museogràfics originaris
de França i Alemanya, països on trobem una consolidada tradició museística literària que funciona
com a centres de recerca i conservació d'un llegat però que també pot actuar com a factor atraient de
turisme.
Bibliografia bàsica de referència:
HAMON, Philippe (1995) “Les Musée et le texte” en Revue d'histoire littéraire de la France, núm.
95, pàgs. 3-12.
HENDRIX, Harald (2012) Writer's Houses and the Making of Memory. Abdington: Routledge.
KAHL, Paul / BREUER, Constanze (2007) “... ein Tempel der Erinnerung Deutschlands großen
Dichter”, en Das Weimarer Schillerhaus 1847-2007. Gründung und Geschichte des ersten
deutschen Literaturmuseums. Jena: Vopelius Verlag.
TÍTOL: Una volta per Alcúdia
AUTOR: Joan Gaspar Vallori Guayta
E-MAIL: joangaspar@hotmail.com
RESUM:
Aquest treball pretén fer un recorregut i explicar els principals llocs que qualsevol ciutadà d'Alcúdia
hauria de conèixer i que qualsevol turista que visita el municipi hauria de visitar. Enclaus que al
llarg de la història han vist passar diferents civilitzacions, com la romana o bizantina, islàmica o
catalano-aragonesa.
Però també edificis que han marcat la història de la Ciutat i que ara han estat reconvertits com a
espais culturals o edificis contemporanis que avui són el centre administratiu. També, i com
activitats complementàries proposarem visites i activitats d'oci i medi ambient que es poden fer,
encara que no estan dins el casc antic.
Un altre objectiu és aconseguir que qualsevol persona, sigui del nivell cultural que sigui i tengui els
coneixements previs que tengui, pugui acabar una visita al casc antic i zones properes coneixent i
tenint una idea general de la Història del municipi d'Alcúdia.
TITOL: El turisme cultural a Mallorca durant els anys 20 i 30. La seva promoció mitjançant el
cinema
AUTOR: Maria Magdalena Rubí Sastre
E-MAIL: msastrew@gmail.com
RESUM:
Durant les dècades de 1920 i 1930 es produí una gran proliferació de pel·lícules enregistrades a
Mallorca coincidint amb un moment de consolidació i auge del turisme a l’Illa.
En aquells anys Mallorca oferia als seus visitants recursos de caire cultural com a principal reclam, i
a més les campanyes de propaganda prengueren gran protagonisme, sobretot gràcies a institucions
com el Foment de Turisme de Mallorca.
És en aquest context quan es filmen, entre d’altres, tres peces claus de la cinematografia
mallorquina i que tenen una estreta relació amb el turisme: Flor de Espino (Jaume Ferrer, 1925), El
secreto de la Pedriza (Francesc Aguiló, 1926) i Mallorca (Josep Maria Verger, 1927). Són
produccions locals que pretenen, per primera vegada en la història del cinema filmat a l’Illa,
promocionar conscientment aquest territori com a destí turístic.
Així, la comunicació per una banda determinarà el paper que van tenir les institucions competents
en matèria turística a Mallorca en quant al foment de pel·lícules propagandístiques. I per altra
banda, analitzarà els recursos turístics que mostraren les filmacions mallorquines enregistrades
durant els anys estudiats.
TÍTOL: Noves perspectives de turisme urbà. Les visites guiades. El cas de la ciutat de Barcelona
AUTORS: María Abril Sellarés, María del Carmen Azpelicueta Criado i María Dolores Sánchez
Fernández
E-MAILS: maria.abril@uab.cat, m.azpelicueta@uib.eu i msanchezf@udc.es
RESUM:
El turisme cultural ha anat en constant evolució en aquestes darreres tres dècades. Concebut en un
inici com una alternativa a productes consolidats com sol i platja, passa per ser a l’actualitat, una
tipologia turística consolidada tant per destins madurs com joves. Elements d’una cultura que
assoleixen entrellaçar-se per poder formar part integrant de l’oferta del mercat turístic. Elements
que necessiten ser interpretats i valorats tant pels visitants com pels ciutadans del destí. I que per
tant, requereixen d’un instrument humà que els pugui donar el valor afegit que busquen: uns el
respecte a la seva cultura i els altres el coneixement de la mateixa. Aquest instrument humà és el
guia de turisme que, a l’igual que s’ha produït una evolució en les diferents tipologies turístiques, ha
tingut que fer els canvis pertinents per poder adaptar-se a les noves demandes i ofertes del destí on
treballa.
Les visites guiades, producte de l’activitat del guia, han patit al llarg dels darrers cinquanta anys
canvis importants. D’una visita on l’important era el volum del grup, (els macrogrup), tractar
recursos determinats sense aprofundir-los però que permetien una venda fàcil del producte i, parlar
de diferents temes on l’única connexió era el lloc on es trobaven, a una visita on s’apreciï que el
grup sigui petit, que els recursos que han de formar-ne part s’interpretin en profunditat i, on els
temes configuren idees concretes i no un batibull sense sentit. A més a més en els darrers deu anys
es comencen a tenir presents altres tècniques i dinàmiques de grups on es puguin aplicar els codis
ètics marcats per la OMT i els principis de la sostenibilitat i responsabilitat tant necessaris avui en
dia.
En aquest estudi analitzem l’evolució de les visites guiades a la ciutat de Barcelona. Per una banda
consultant la bibliografia que ens permet argumentar com eren les visites des de mitjans a finals del
segle XX, fins el ventall de visites guiades que es donen actualment a la ciutat de Barcelona i, que
apareixen en els medis de comunicació online. Medis que se centren bàsicament en les pàgines web
de les diferents empreses de guies, les pàgines web o blogs dels guies freelance, així com, les
propostes pròpies de la Oficina de Turisme de la ciutat. L’anàlisi d’aquestes dades és el que ens
permet fer un discurs sobre l’evolució d’aquest producte turístic de una forma global.
Paraules clau: evolució, cultura, guiatge, tematització.
ABSTRACT
Cultural tourism has been evolving in these last three decades. It’s Conceived, initially, as a form of
alternative to established products, such as sun and beach tourism, going to be the present a
consolidated tourist typology for young and mature destinations.
Elements of a culture that they get are intertwined in order to be an integral part of tourist market.
Items that need to be interpreted and evaluated by visitors and citizens for the destination, and
therefore require a human instrument that could give added value to both parties seek: the first one a
respect for their culture and the others knowledge of it. The human instrument is the tour guide
who, as has been an evolution in the different tourist typologies, he has had to make the necessary
changes to adapt to new demands and offers destination where he work.
The tours, a product of the guide’s activity, have undergone significant changes over the last fifty
years. A visit where the most important things were the volume group (the big groups), treat with a
certain tourist resources without going into it, but allowing an easy sell of product tourist’s visit,
and discuss different topics where the only connection was the place where they were working, to a
visit where the micro group is considered important that the resources that need to be part of the
visit are interpreted in depth and, where issues concretes ideas and not configure a mixture
meaningless. Also in the last ten years are starting to take into account other technical and dynamic
of working groups in which to apply the code of ethics set by the WTO and the principles of
sustainability and responsibility therefore needed today.
In this study we analyze the evolution of the guided tours in the city of Barcelona. On the one hand,
consulting the literature that allows us to argue as were the tours from mid-twentieth century to the
end of it, at the other hand, to the range of guided tours that take place today in the city of
Barcelona and appearing in the online media. The Mas Media that focus primarily on the websites
of different companies guide, the websites or blogs of the freelance tour guides as well as proposals
specific to the Tourist Office in the city. This allows us to make the analysis of the discourse on a
global basis.
Key Words: evolution, culture, tourist guides, specialization
AAVV. (1996). Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. Volum:1. Fundació
Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàg.284-403.
ALONSO-MONASTERIO, P. (2014). Análisis de la eficiencia comunicativa y las funciones
interpretativas para la visita de espacios con patrimonio. Tesis Doctoral. Departamento de
Ingeniería cartográfica, geodesia y fotogrametría. Universitat Politécnica de Valencia.
LÓPEZ PALOMEQUE, F. (1995): “La Estrategia del Turismo Metropolitano: El Caso de
Barcelona”. Estudios Turísticos 126:119–141.
MARTOS, M. y PULIDO, J.I. (2010) Una aproximación al análisis de la actividad turística cultural
en la ciudad. Papeles de Turismo de la Agencia Valenciana, nº 47-48:39-57.
MINISTERIO DE INDUSTRIA, TURISMO Y COMERCIO (2008). Turismo 2020. Plan del
Turismo Español Horizonte 2020. Madrid, Secretaria de Estado de Turismo y Comercio.
TÍTOL: El turismo que Narcís Puget soñó para Ibiza
AUTORA: María Lena Mateu Prats
E-MAIL: lenamateuprats@gmail.com
RESUM:
La localización de una obra literaria del célebre pintor y fotógrafo ibicenco Narcís Puget Viñas
(Eivissa 1874 – Santa Eulària del Riu 1960) ha desvelado el tipo de turismo que él soñaba para la
isla, en básica sintonía con figuras representativas del arte y de las letras como Santiago Rusiñol,
quien, con sus glossaris, a su vez colaboró en la primera experiencia de esta naturaleza en la isla
(Excursión del Ateneu Enciclopèdic Popular en colaboración con la Colònia Eivissenca de
Barcelona y año de 1913).
Es de destacar la importancia concedida a los paisajes sonoros especialmente relacionada con el
wagnerismo y la consiguiente asociación de determinados parajes con el macizo o montaña de
Montserrat y, en función de ello, con el mítico Montsalvat de Parsifal. Así como la potenciación de
la cueva semisumergida de “la Catedral”, posiblemente evocando la Gruta Azzurra de Capri (a su
vez de ecos wagnerianos) y las del Drach en Mallorca, igualmente de fructífera explotación
turística.
Al tiempo, la importancia reconocida al excursionismo se extiende desde el específicamente
interesado en las bellezas naturales (como la llamada “Confraria de la Bellesa” en Mallorca) hasta
el mundo tradicional (conforme a la vinculación de significativos folcloristas y propia actividad de
Puget en este campo), sin olvidar otras manifestaciones culturales (arqueología, arte…). Muchos de
cuyos aspectos se reflejan en la propia producción pictórica y fotográfica del autor, así como en la
de aquellos otros pintores que por entonces descubrieron en la isla un nuevo paraíso balear.
TÍTOL: Los inicios del Turismo Cultural Prehistórico en las Islas Baleares: desde el viaje y obra de
Émile Cartailhac hasta la Guerra Civil Española (1887 – 1936)
AUTOR: Agustín Martínez Vico i Maria A. Ortiz Amengual
E-MAIL: amartinezvico@hotmail.es ortizamengual@hotmail.com
RESUM:
La localización de una obra literaria del célebre pintor y fotógrafo ibicenco Narcís Puget Viñas
(Eivissa 1874 – Santa Eulària del Riu 1960) ha desvelado el tipo de turismo que él soñaba para la
isla, en básica sintonía con figuras representativas del arte y de las letras como Santiago Rusiñol,
quien, con sus glossaris, a su vez colaboró en la primera experiencia de esta naturaleza en la isla
(Excursión del Ateneu Enciclopèdic Popular en colaboración con la Colònia Eivissenca de
Barcelona y año de 1913).
Es de destacar la importancia concedida a los paisajes sonoros especialmente relacionada con el
wagnerismo y la consiguiente asociación de determinados parajes con el macizo o montaña de
Montserrat y, en función de ello, con el mítico Montsalvat de Parsifal. Así como la potenciación de
la cueva semisumergida de “la Catedral”, posiblemente evocando la Gruta Azzurra de Capri (a su
vez de ecos wagnerianos) y las del Drach en Mallorca, igualmente de fructífera explotación
turística.
Al tiempo, la importancia reconocida al excursionismo se extiende desde el específicamente
interesado en las bellezas naturales (como la llamada “Confraria de la Bellesa” en Mallorca) hasta
el mundo tradicional (conforme a la vinculación de significativos folcloristas y propia actividad de
Puget en este campo), sin olvidar otras manifestaciones culturales (arqueología, arte…). Muchos de
cuyos aspectos se reflejan en la propia producción pictórica y fotográfica del autor, así como en la
de aquellos otros pintores que por entonces descubrieron en la isla un nuevo paraíso balear.
TÍTOL: Cluster Turístico-Cultural en la Sierra de Francia (Salamanca)
AUTORES: Miriam Marrero Rodríguez i Sonia González Martín
E-MAIL: mirimarrero@gmail.com soniaglezm88@gmail.com msgestioncultural@gmail.com
RESUM:
El presente proyecto tiene como objetivo principal el estudio del territorio de la Reserva de la
Biosfera Sierras de Béjar-Francia (Salamanca), haciendo especial mención en la zona enmarcada en
la Sierra de Francia. Se pretende crear un cluster turístico-cultural que garantice que todos los
sectores implicados en la zona, con una propuesta común, unan esfuerzos para poder gestionar de
manera adecuada y sostenible dicho territorio, y así hacer que el turismo sea el eje sobre el que gire
la economía de la zona. El territorio Reserva de la Biosfera de las Sierras de Béjar y Francia lo
constituye un amplio espacio de unas 200.000 hectáreas jalonado por 88 municipios con una
población total de 49.000 habitantes. En él, la naturaleza y el hombre se han relacionado a lo largo
de la historia a partir de los criterios de tradición y sostenibilidad, conservando importantes bienes
culturales. La situación en la que se encuentran algunos de los bienes culturales los aleja de poder
convertirse en un recurso económico. Además, la zona se encuentra profundamente desequilibrada
en cuanto a desarrollo económico y turístico se refiere. En este sentido la figura del cluster aparece
como una nueva forma de entender las relaciones entre los distintos agentes económicos y sociales.
El cluster viene a resolver problemas, y a proponer una alternativa realista y concreta al reto de
desarrollar y hacer sostenible económicamente una zona a partir del patrimonio histórico y cultural
de la misma. Presentamos una propuesta de distrito cultural para esta región articulado a partir de
un branding: Pueblos de Leyenda. El branding propuesto responde a una intencionalidad múltiple.
Por un lado resalta el concepto de patrimonio inmaterial que atesora esta región. Por otro lado, el
patrimonio arquitectónico así como el natural de este marco actuará como escenario de las
actividades que en él se realizarán. Entendemos además éste como un recurso perfecto para aunar a
la población local y a las empresas o entidades allí asentadas o relacionadas con el mismo, con un
turismo
TÍTOL: Palma: una ciudad de historias asombrosas
AUTORS: Sergio Rigo Martínez I Borja Rigo Martínez
E-MAIL: srigom@gmail.com borja.rigo@gmail.com
RESUM:
Las leyendas y los enigmas ejercen como hilo conductor de los diversos episodios de la memoria
de un pueblo, en este caso en la ciudad de Palma. Saber de estos acontecimientos más fuera de la
norma nos invitan a indagar, a descubrir y en definitiva a conocer los momentos históricos durante
los cuales tuvieron lugar. Palma, por su condición de gran ciudad del Mediterráneo, crisol de
apasionantes culturas, atesora un buen número de estas historias que, sin duda alguna, merecen ser
recordadas. Entre estos sucesos tienen cabida los ajusticiamientos públicos, los milagros, las
vengazas de capa y espada, la presencia de seres monstruosos, y hasta las apariciones de supuestos
espectros
TÍTOL: Sineu Pinkout! Turisme i contacte intercultural en la presa de control de la identitat local
AUTORS: Antoni Vives Riera
E-MAIL: tonivives@yahoo.es
RESUM:
Els objectius de la recerca han estat avaluar el potencial turístic que tenen les celebracions
festives recentment inventades a les viles de Mallorca que paradoxalment qüestionen els vells
estereotips de tradició i mediterraneïtat a partir dels quals s’ha promocionat Mallorca turísticament.
Es tracta d’aquell atributs d’alteritat a partir dels quals des de finals de segle XIX es va construir la
identitat mallorquina insular a partir de les primeres visites turístiques a l’Illa i tota la literatura que
van generar. Per comprovar això ens hem fixat en la festa del Much a Sineu implantada a la vila a
partir de l’any 2003.
En la nostra recerca s’ha comprovat a principis del segle XXI Sineu compta amb una identitat
oficial madura, completament consolidada i fixada. Aquesta identitat institucional és compartida,
reproduïda i sostinguda pel sector privat del la indústria turística de la vila, ja que ambdues
representacions provenien de la mateixa matriu discursiva. Es orígens històrics compartits es troben
en la imatge un tant estereotipada que a finals del segle XIX van donar, tant de Sineu com de les
Illes Balears en general, els primers viatgers i turistes pioners provinents de l’Europa central i
septentrional. L’autoritat social i cultural des d’on proposaren una nova identitat insular en clau
romàntica va donar una potència tal al seu discurs que finalment els mateixos illencs van acabar
adoptant com a pròpia la identitat assignada en clau d’objecte exòtic per al subjecte viatger. Això no
només explica el consens entre la identitat nativa oficial de Sineu i la seva corresponent marca
turística configurada sobretot per la colònia de residents alemanys a la vila. La potència del discurs
romàntic i tradicionalista també ha acabat transformant tant l’espai com el paisatge urbà, com els
comportaments festius dels veïnats i veïnades. En la mesura que els sineuers i sineueres han adoptat
la identitat assignada, l’han reproduïda i fins i tot amplificada a través de la seva acció de reforma
arquitectònica i pràctica festiva, l’estereotip local en principi imaginari de l’altre rural i tradicional
ha esdevingut una realitat palpable i empíricament detectable.
Per altra banda, hem comprovat com la nova celebració de la Mucada protagonitzada pels
joves de Sineu des de 2003, suposa una pràctica festiva en el marc de la qual els seus celebrants han
intentat alliberar-se dels vells estereotips que han marcat la seva identitat i que els han emplaçat en
un estadi d’inferioritat respecte als seus consemblants moderns i urbans. La festa ha esdevingut per
tant un intent de presa de control de la pròpia identitat a partir de la proposta d’una nova
representació del “nosaltres” local ambigua i ambivalent al mateix temps. A partir de la tradició
carnavalesca de celebració festiva, el nou Sineu sorgeix de l’exageració, el xoc i l’hibridació de les
oposicions binàries a partir de les quals semiòticament s’ha construït la vella alteritat turística i
romàntica de la qual n’ha estat objecte. Tot i que no es proposa una alternativa clara a les parelles de
contraris dominants, el joc carnavalesc de paròdia i inversió evidencia el caràcter arbitrari i
prefabricat de la identitat assignada, al mateix temps que es converteix en una plataforma per
demostrar la capacitat modernitzadora del jovent sense haver de renunciar a la tradició local que
dona entitat a la vila no només com a objecte turístic, sinó també com a subjecte social i polític.
Finalment, hem comprovat com la nova festa del Much ha acabat esdevenint un atractiu únic i
especial per als col·lectius d’estrangers, tant residents com visitants ocasionals, que refusen el
turisme massiu basat en vells clixés i busquen en el destí del seu trajecte quelcom més personalitzat,
no tant un objecte d’observació i gaudiment passiu, sinó un espai de participació activa, de comunió
cultural i d’aprenentatge social-festiu. En aquest sentit, juntament amb l’amplificació donada a les
xarxes socials a Internet i la necessària mediació dels residents estrangers compatriotes dels
visitants ocasionals, els elements de la festa propis de la cultura global compartida arreu del món
faciliten la participació activa dels turistes en la festa com a principal element d’atracció.
Tot plegat s’ha comprovat en els resultats d’una recerca multidisciplinar sobre la vila de Sineu
duta a terme durant els anys 2013 i 2014. En aquest sentit, la investigació ha consistit principalment
en l’anàlisi comparativa dels discurs oficial sobre la identitat local i la recepció popular de la
pràctica festiva de la Mucada.
L’anàlisi del discurs oficial s’ha fet per una banda a través del textos de caràcter monològic amb els
quals es va configurar en el seu moment i s’ha reproduït amb posterioritat: llibres de viatges
(Die Balearen de l’Arxiduc Lluis Salvador), guies turístiques (Visit-Sineu del col·lectiu del
mateix
nom),
catàlegs
patrimonials
(Ajuntament
de
Sineu),
webs
institucionals
(www.ajsineu.net), webs de promoció turística (visit-sineu.com, mallorcaxperience.com,
festes.org i Portal Oficial de Turisme de Les Illes Balears)
L’anàlisi de la recepció popular ha comprès tant les diferents lectures dels joves natius com dels
turistes i residents estrangers. Per una part s’ha basat en l’estudi de formats textuals clàssics
com publicacions periòdiques (Díngola, Mallorca Zeitung, Un Vistazoo), però sobretot s’ha
realitzat a través de la consulta dels textos d’interactivitat multilògica que ofereixen les xarxes
socials a Internet (Facebook Visit-Sineu, Facebook Mallorca Zeitung, Facebook i Instagram
Equipo Dos Zurdos, Twitter Gervilla, Blogs periodístics, You Tube, etc. ). Així mateix, l’anàlisi
de la recepció popular s’ha completat amb el treball de camp realitzat durant les dues darreres
edicions de la festa (2013 i 2014), juntament amb entrevistes personals a testimonis
seleccionats (Stephen Schmitt, Patrick Schwartzer i Massimo “Patorrat”).
TÍTOL: Cine-turismo: definición, cifras y propuesta de itinerario
AUTORS: Carlota Vicens Pujol i Raúl Bauzà Illán
E-MAIL: cvicens@uib.es
RESUM:
Dentro de la rama del llamado turismo cultural, el cinematográfico es sin duda el que más ha
aumentado en los últimos años. Millones de turistas viajan con el objetivo de visitar los escenarios
de una película o intentar revivir las sensaciones y experiencias que tuvieron al verlas en la gran
pantalla. Como bien han señalado algunos sociólogos, un largometraje es una de las formas más
sencillas de crear una imagen en la mente del espectador, imagen que, de modo más o menos
consciente, le ayudará en su posterior elección de un destino a la hora de viajar.
Es por ello que numerosos países intentan que grandes proyectos cinematográficos sean rodados
dentro de sus fronteras, como forma de atraer nuevas tendencias y flujos turísticos e incluso lograr
que zonas con poca actividad económica logren crecer gracias a los numerosos visitantes.
Después de definir brevemente el turismo cultural, buscando aquella fórmula que mejor englobe el
turismo cinematográfico, pondremos en relieve algunas cifras que evidencian la repercusión de
ciertas películas o series rodadas en algunos países sobre el número de visitantes. Finalmente nos
detendremos en el caso de Nueva Zelanda, cuyos flujos turísticos se han visto afectados por la
filmación de dos trilogías y superproducciones entre sus fronteras: "El señor de los anillos"
(EE.UU., 2001-2003) y "El hobbit" (EE.UU., 2012-2014), de Peter Jackson.
TÍTOL: RIS3, cultura y turismo.
AUTOR: Antonio Luis Alcover Casasnovas
E-MAIL: alalacover@dguni.caib.es / toni.alcover@uib.es
RESUM
La nueva estrategia de fondos estructurales para el periodo 2014-20 está basada en el
denominado RIS3 o Estrategia Regional de Innovación para una especialización inteligent.Esta
estrategia pretende orientar de forma inteligente los fondos regionales disponibles para la
innovación hacia aquellos sectores en los que se posé una cierta ventaja comparativa. La forma de
alcanzar este objetivo es priorizar en los fondos estructurales FEDER aquellos sectores innovadores
ligados a sectores productivos en los que las regiones poseen ventajas competitivas. En el caso de
Baleares la aplicación de esta estrategia se ha denominado S4T2 Balears, siglas que responden a
Strategy for Smart Specialization in Sustainable and technological Tourism. El S4T2 prioriza al
turismo y aquellos sectores innovadores conexos al turismo para la obtención de fondos. Hay como
la salud, alimentación, las telecomunicaciones o el agua que se podrán beneficiar de esta estrategia
obtener la financiación necesaria pero también la cultura y el sector cultural ligado al turismo puede
obtener ventajas dentro de dicho marco.