LES TASES DE CAFÈ L`amo d`una casa de Saúnc hèbe d`anar a
Anuncio
LES TASES DE CAFÈ L’amo d’una casa de Saúnc hèbe d’anar a una boda y no sabebe pas quina estrena fer-les als nòvios. Així que va puyar ta Benàs a vere si trobabe bèlla còsa al caso a ca de Pèi. -Siño Faustino, asò y asò me pase. -No t’apures, hòme, be’n tiengo pròu de còses ta lo que quers. Le va amostrar llamineries, toba tal llit, òus de yegua, trastes de tota mena… hasta que le va sacar una caixeta dan tases de café y les ie va posar taseta a taseta ensima del mostrador. -Sí, ista cixa sí que me fa gòi, sí, pero que quería nomès que totes tenisen l’ansèra ta la misma man y veigo que la una mire t’así y l’altra t’allà. -Astò arrai! Le va responre Pèi- y les ie va apañar. Y se les ne va arrosegar enta Saúnc contén coma un chinche. Cuan va arrbar a casa, tot gritàn a la dòna, desmbolique les tases y, sinse querir, les va cambiar y –ye claro- la una ansèra mirabe ta la dreta y l’altra ta la esquèrra. Al dona-se’n va dir: Redèu, Maria, ixo carnús de Pèi ya me l’ha tornau a apretar. Coma l’agafe, el pencho cabeza t’abaix.
