N. 3 Publicació Gratuïta ANY DE LA Full Dominical Extra MISERICÒRDIA 7 al 21 d'abril de 2016 esglesiabarcelona.cat Crisi de refugiats: una escletxa de misericòrdia SALVADOR BUSQUETS Director de Càritas Diocesana de Barcelona Ens trobem davant d’una ferida dolorosa i profunda de la humanitat sencera: des de fa mesos milers de persones fugen desesperades de casa seva. A Europa som incapaços de donar una resposta coordinada, serena, compassiva i responsable. A casa nostra, la resposta a nivell particular o comunitari ha estat generosa. Però sembla que les persones refugiades no arriben. Espanya es va comprometre amb la Unió Europea a reubicar 18.000 persones, però només n’han arribat 18. Una vergonya. En el seu darrer llibre El nom de Déu és misericòrdia, el Papa Francesc ens recorda els diferents sentits de misericòrdia, des del seu significat etimològic, “obrir el cor al miserable”, fins a la vivència de l’amor gratuït de Déu en les nostres vides. Aturem-nos un moment a reflexionar quina actitud, individual i comunitària, estem adoptem davant aquesta realitat que ens interpel· la amb imatges tan dures com l’arribada de desenes de persones a les costes de Lesbos, o els centenars o milers de quilòmetres fets sota el fred i la pluja per tantes famílies. Què hi podem fer? Com a comunitat cristiana podem començar pel nostre veí. Segur que coneixem persones immigrants que tenen ganes i necessitat de ser acollides, escoltades. No oblidem que els immigrants també han deixat casa seva, generalment a causa de l’extrema pobresa, per cercar un futur millor. No esperem a veure els refugiats per la televisió a casa nostra, siguem misericordiosos amb els qui tenim al costat i sortim a trobar-los. El bisbe de Roma ens demana ser misericordiosos tal i com Déu Pare ho és amb nosaltres, i ens demana ser “pares” i “mares” amb les persones refugiades: “Ell es així..., és Pare. Un pare que espera a la porta. Que ens veu quan encara som lluny i es commou, i corrents, es llança als nostres braços…”. Com el pare, estem sortint a la trobada d’aquestes persones? Com a Església diocesana, Càritas i les parròquies ens estem coordinant per canalitzar i treballar junts en l’acollida de persones refugiades que puguin arribar properament. Ja estem atenent persones arribades de països en guerra, i en aquests moments, diverses famílies amb fills viuen, o estan a punt de fer-ho, en pisos cedits per parròquies. Aquest gest ens mostra com el cor de la comunitat ha estat tocat per la misericòrdia. Aquesta onada de solidaritat que s’ha despertat aquí i a moltes ciutats europees ens parla d’evangeli. El mateix Papa Francesc ens recorda que el desig d’ajudar és la porta per on Déu mateix treballa en nosaltres. Aquestes ganes d’acollir, encara que de moment s’hagin materialitzat poc, és l’escletxa per on s’escola aquesta mirada misericordiosa, que ens commou i ens mou a cuidar l’altre. Necessitem d’aquesta misericòrdia per vèncer la “globalització de la indiferència”. Hi som tots cridats. n PAPA FRANCESC Bisbe de Roma MONS. JOAN JOSEP OMELLA Arquebisbe metropolità de Barcelona MONS. SEBASTIÀ TALTAVULL Bisbe auxiliar de Barcelona Una mica de misericòrdia fa al món menys fred i més just. Necessitem comprendre bé aquesta misericòrdia de Déu, aquest Pare misericordiós que té tanta paciència... Recordem el profeta Isaïes, quan afirma que, tot i que els nostres pecats fossin vermell escarlata, l’amor de Déu els tornarà blancs com la neu. És preciós, això de la misericòrdia. (...) El Senyor ens crida a un estil de vida evangèlic de sobrietat, a no deixar-nos portar per la cultura del consumisme. Es tracta de buscar l’essencial, d’aprendre a despullar-se de tantes coses supèrflues que ens ofeguen. Desprenguem-nos de la cobdícia del tenir, del diner idolatrat i després malbaratat. No podem ignorar els nostres germans més pobres, els qui moren de fam als països anomenats del Tercer Món. No podem tancar-nos en les nostres trinxeres de països desenvolupats que miren d'augmentar al màxim la societat del benestar mentre germans nostres no tenen el més elemental i vital com és el menjar, la sanitat, l'educació, el respecte de la seva dignitat. Cristians corrents, que mirem de fer sempre el bé tal com ens va ensenyar el nostre Mestre i Senyor, Treballant junts és com podem obrir-nos als somnis i l'esperança, ja que "hem estat salvats, però només en esperança." (Rm 8, 24). Tot Jubileu té un sentit espiritual. No és només fer gestos o esdeveniments que cridin l'atenció. El Jubileu ha de ser interior, molt més profund que passar per una Porta Santa. Es tracta de carregar en el teu cor un tros de la misèria dels altres. Això passa per posar el cor en allò que fas, ja que la misericòrdia, en definitiva, és l’estimació però captant la realitat de l’altre. No és tant pensar en què surt de tu, sinó en allò que t’afecta. Aquest Any Jubilar, on l’important és fixar la mirada en Jesús i en el seu rostre de misericòrdia, ha de superar la severitat i portar-nos cap a un canvi profund interior, tal i com demana el Papa Francesc. Pàg. 2 església arxidiocesana de barcelona 7 al 21 d'abril de 2016 OBRAS DE MISERICORDIA P. ÁNGEL MORENO DE BUENAFUENTE Dar posada al peregrino Cuando hablamos de “dar posada al peregrino”, enseguida nos viene a la mente la ruta jacobea. La identidad del peregrino ha adquirido la dignidad noble de quien se dirige, por alguna razón espiritual, hacia algún santuario o lugar sagrado. Lo importante en él no es a dónde se dirige, sino por qué camina hacia allí. El peregrino suele caminar por una pietatis causa, pero hay otros motivos por los que muchos caminan. Evidentemente, hablar hoy de “dar posada al peregrino” es hablar de la misericordia que se muestra en la acogida y la hospitalidad, con un alcance más amplio en su significado que el que habitualmente se refiere meramente a los que peregrinan hacia los santuarios. El Evangelio no distingue las razones de las peregrinaciones humanas y contempla siempre al hombre como un caminante que avanza hacia una meta. No existe únicamente la migración física. También hay exilios espirituales y pueda sentir recibido!” Más allá de las razones de los que caminan, el núcleo de esta obra de misericordia corporal está en la actitud de quien acoge y se ofrece para ser refugio y hogar para el otro. Cuando nuestro corazón es acogedor y está abierto al hermano se hace semejante al de Dios, que siempre se nos muestra como refugio seguro y como lugar para descansar y restaurar toda herida o cansancio del camino. Acoger al hermano es, sin duda, emular al Padre en su ser misericordioso. n personas que vagan por su historia sin seguridades ni horizontes claros; solas, sin referencias entrañables que les den esperanza, sin fe. También estas personas necesitan la acogida, el calor, la mano ami- ga y el acompañamiento espiritual que les haga sentir que han llegado a buen refugio. “¡Cuántas heridas y cuánta desesperanza se puede curar —ha dicho el papa Francisco— en un hogar donde uno se Dar posada al peregrino corresponde al libro número 4, escrito por el P. Ángel Moreno de Buenafuente, para la colección Obras de Misericordia, de la editorial católica Publicaciones Claretianas. Pelegrinatges i rutes bíbliques Pelegrinatges a TERRA SANTA: La terra del cinquè evangeli: Abril, juliol, agost, desembre 2017 JUBILEU A ROMA: Any Sant de la Misericòrdia. Sortides: 1 de maig i 27 de juny XIPRE MONÀSTIC: Sortida: 9 de maig Pelegrinatges a TIROL, BAVIERA i BERLÍN: NORUEGA: La ruta de Nidaros. Sortida: 31 de juliol Sortida: 5 de juliol ETIÒPIA DEL NORD: La Terra Santa d'Àfrica. Sortida: 8 d'agost GEÒRGIA: La festa de la túnica sagrada. Sortida: 7 d'octubre Pelegrinatges a ÍNDIA CATÒLICA: JAPÓ: Santuaris de Goa i Kerala. Sortida: 18 d'agost Guiat per Mn. Cinto Busquet. Sortida: 20 de setembre IRAN: La Pèrsia bíblica. Sortida: 7 de novembre Sortides en grup des de Barcelona, sempre acompanyats d'un prevere o guia especialitzat al destí. Preus tancats amb tots els serveis inclosos. Consulta les nostres sortides a www.ruthtravel.es Tel. 93 467 32 44 c/València, 247, 1r. Barcelona. 7 al 21 d'abril de 2016 any de la misericòrdia OBRE S DE MISERICÒRDIA … ACOLLIR EL FORASTER Pàg. 3 MONTSE PUNSODA Fent xarxa amb el nouvingut Càritas mostra, a través de dues accions, com més enllà de connectar amb l'immigrant, cal comprendre'l Quan arriba un ciutadà nouvingut a la gran ciutat, hi ha diversos aspectes que condicionen la seva adaptació al nou lloc d’acollida. Al repte de superar la desubicació que planteja un nou escenari, se li suma la incomprensió de molts ciutadans autòctons. Sovint per desconeixença respecte a les cultures foranes es dificulta la rebuda i el tracte entre uns i altres, fet que tendeix a deixar fora de joc el nouvingut. Ja fa anys que l’entitat social Càritas Diocesana treballa en temes d’immigració, no només com a qüestió assistencial sinó també jurídica i d’acompanyament. Una de les activitats que du a terme any rere any és el "Curs de Gestió Multicultural i Acció Social en Immigració”, dirigit pel Dr. Xavier Torrens, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona i sociòleg. El curs està enfocat a facilitar el tracte i les relacions que s’estableixen dia a dia entre immigrant i autòcton, així com a profunditzar en la comprensió de l'immigrant. Segons Tor­rent, “la gent pensa que parlar o tractar amb persones immigrades ja és posar en joc l’acció multicultural. Però, a més a més, s’ha de comprendre. Això fa que la gent a l’acabar el curs, allà on vagi i estigui on estigui, tingui una altra mirada, que abans no hi havia”. Les lliçons sumen un total de 60 hores, on es tracta diversos temes com la desigualtat i la discriminació ètnica, els estils de vida de les mino- ries culturals, el bagatge en competències multiculturals i el diàleg interreligiós, així com els estereotips que afecten uns i altres. L’aixopluc del Baobab Són gairebé la 1 del migdia, i a l’edifici de Baobab ja es posen mans a la feina amb el dinar. Es tracta del projecte Baobab, l’altra cara de la moneda, en què Càritas posa en context el foraster i l’ajuda a aprendre trets bàsics de la societat que el rep. La Dolors Arbonés, des de Càritas, i la Maria i el Josep, des de dins del centre, s’encarreguen de tirar endavant aquest projecte que va iniciar-se el 2004 amb un objectiu: crear un vincle. “Es tracta d’un projecte d’acolliment, on les persones se senten acompanyades i bus- quen un espai de companyia i relació”, explica la Dolors. El significat de Baobab remet a un arbre africà que precisament fa referència al significat d’acollida, ja que es tracta d’un arbre de grans dimensions, on els membres de les tribus hi van per aixoplugar-se, tal com fan les persones que assisteixen al Centre Baobab. Menjant fem xarxa El menjar és l’eix central a través del qual es van desenvolupant a poc a poc els lligams. “Tots mengen plegats —explica la Dolors— Va ser pensat perquè era un espai que ajudava a portar aquest acompanyament, un lloc on trobar-se un a gust, on ens trobem amb altres persones i ens preguntem què farem durant el dia”. “Aquí s’hi troben com a casa i col·laboren en totes les tasques”, afegeix la Maria Insa, que coordina el projecte des del centre amb el Josep. Tots dos programen els menús del dia a dia, i les activitats a fer. “Cada dia jo aprenc la seva cultura i m'adono que no en sé res. I estic menjant coses que mai hagués dit! Una altra de les coses que tenim en compte són les tradicions de cada un. Per exemple, aquí respectem la gent que menja halal, i se senten molt bé”. Segons explica la Maria, se’ls proporciona diferents receptes perquè, a més de conèixer els plats típics del lloc d’acollida, els serveixi tam- bé de cara a trobar possibles feines domèstiques. Eines per a l'acollida D’altra banda, es duen a terme diferents activitats com classes de llengua castellana i catalana, lliçons de geografia i sobre com aprendre a ubicar-se a la ciutat de Barcelona a través del transport públic. També se’ls facilita altre tipus d’informació com biblioteques o on anar a conèixer gent, entre d’altres. La majoria dels membres del Baobab han viscut un dol a causa de l’abandonament de la seva llar. Per això, explica la Dolors, hi ha una psicòloga que treballa “tot el tema del dol d’aquest procés migratori i totes les pèrdues que aquestes persones han anat patint”. També se’ls ajuda en temes de papers, i uns i altres finalment acaben donant-se un cop de mà entre ells. “Realment aquí el que s’intenta és fer xarxa, que t’ajudin en un moment en què tu et pots trobar amb dificultats”, afegeix la Dolors. Una acció més Ja són més de 10 anys aixoplugant persones d’arreu del món sota aquest projecte. Es tracta d’una passa més que fa Càritas en la seva tasca solidària. En aquest cas, buscant una societat unida fora dels estereotips i prejudicis, vetllant per l’acollida i la dignitat del nouvingut. Fent que aquest s’uneixi i creï xarxa. n Pàg. 4 església arxidiocesana de barcelona 7 al 21 d'abril de 2016 Iniciativa d’Ocupació Juvenil L’FSE inverteix en el teu futur 40 anys compartint el gust de les coses ben fetes "LA SATISFACCIÓ DELS NOSTRES CLIENTS, EL NOSTRE COMPROMÍS" A Endermar fa 40 anys que treballem en l’organització de menjadors escolars, col·lectivitats, càtering i altres serveis integrals d’hostaleria i restauració. Carretera de Santiga 84, Ripollet 08291 (Barcelona) www.endermar.com 7 al 21 d'abril de 2016 any de la misericòrdia Pàg. 5 FENT CA MÍ... LA MISERICÒRDIA VISCUDA I TE STIMONIADA Sant Agustí, predicador de la misericòrdia Sant Agustí es va sentir afectat personalment per la misericòrdia de Déu, adonant-se de la seva proximitat tot i el seu allunyament. El bisbe d’Hipona, prenent consciència que la misericòrdia pertany a tot home, sigui com a necessitat o com una capacitat no alienable, va parlar-ne en tots els seus escrits, sempre que tenia ocasió. Parla de la misericòrdia de Déu i de la misericòrdia de l’home, mai satisfet de rebre pietat. Com a bisbe, va explicar als seus fidels la misericòrdia que perdona i la misericòrdia que socorre la necessitat del pobre, prestant, com a intel·lectual que era, una particular atenció a la misericòrdia pel cansament de qui busca escletxes de veritat per a poder continuar vivint, “obligat —com diu d’ell mateix— a obrir-se camí a través de senders intricats i foscos”. La set del seu cor és la misericòrdia per a la seva congènita debilitat: aquesta misteriosa debilitat que envolta de por inconscient el batec mateix del cor de l’home. Quan la misericòrdia envaeix el cor, l’home adverteix que en aquest moment Déu es fa present i que ell surt de si mateix: s’apropa a Déu, als altres, al seu mateix misteri. La misericòrdia es converteix així, juntament amb la veritat i la gràcia de Crist, en un dels camins a través dels quals Déu s’apropa al món humà en les seves arrels més profundes. Percebuda com un bé comú, Agustí considera que veure’s privat de misericòrdia seria quedar despullat del propi bé, que és la relació amb Déu i amb els semblants. L’oració que tanca el seu escrit "Les dues ànimes de l’home", sintetitza de manera admirable el seu pensament: “Ara que he experimentat la teva misericòrdia no permetis que aquells amb els quals vaig viure des d’infant, com si tinguéssim un sol cor, se separin de mi en el culte que se't deu” (I, 5.24). En definitiva, la misericòrdia és per a sant Agustí una de les grans mediacions que permeten a l’home conèixer-se a si mateix, el misteri de la pròpia humanitat que el lliga als seus semblants i l’uneix a Déu. Aquesta misericòrdia és l’eix de la comprensió cristiana de l’home. I arriba fins a tal punt que el desig últim del bisbe d’Hipona era cantar per sempre i amb tots la infinita misericòrdia de Déu. Fem també que aquest desig sigui el nostre. n Article extret del llibre Misericordiosos como el Padre (BAC Popular) Pàg. 6 església arxidiocesana de barcelona 7 al 21 d'abril de 2016 PREGANT EN L’ANY SANT La compasión del extranjero: el buen samaritano En esto se presentó un experto en la ley y, para poner a prueba a Jesús, le hizo esta pregunta: —Maestro, ¿qué tengo que hacer para heredar la vida eterna? 26 Jesús replicó: —¿Qué está escrito en la ley? ¿Cómo la interpretas tú? 27 Como respuesta el hombre citó: —“Ama al Señor tu Dios con todo tu corazón, con todo tu ser, con todas tus fuerzas y con toda tu mente”, y: “Ama a tu prójimo como a ti mismo.” 28 —Bien contestado —le dijo Jesús—. Haz eso y vivirás. 29 Pero él quería justificarse, así que le preguntó a Jesús: —¿Y quién es mi prójimo? 30 Jesús respondió: —Bajaba un hombre de Jerusalén a Jericó, y cayó en manos de unos ladrones. Le quitaron la ropa, lo golpearon y se fueron, dejándolo La parábola del buen samaritano es una de las más provocadoras de Jesús. Después de emprender con los discípulos el viaje hacia Jerusalén, se encuentra a un doctor de la Ley con el que mantiene el diálogo sobre cómo heredar la vida eterna. El doctor lo intenta poner a prueba sobre una de las cuestiones más debatidas en aquella época: ¿cuál es el mandamiento de la Ley del que depende la vida eterna? La situación inspira la parábola del buen samaritano que aclara la intrincada relación entre la Ley y su centro. La primera parte del diálogo afronta la cuestión de cuál es el mandamiento más importante de la Ley de Moisés: ante la multiplicación de las leyes, el doctor de la Ley y Jesús acuerdan que el amor a Dios y al prójimo es la condición necesaria para heredar la vida eterna. En este punto, el doctor de la Ley intenta una trampa más: ¿quién es el próji- mo al que amar? Con una magistral estrategia, Jesús sintoniza la parábola del buen samaritano con dos mandamientos: habla del mandamiento del amor a los hermanos para incluir el del amor a Dios, sin mencionarlo. No por casualidad son escogidos tres personajes que, de maneras diferentes, están implicados en el culto al único Dios: un sacerdote que en Jerusalén da servicio en el Templo, un levita que pertenece a la clase sacerdotal pero no puede ejercer el culto, y un samaritano. El samaritano es el tercero en discordia porque, según la mentalidad judía, es un impuro, al que se debe considerar como un extranjero. Jesús escoge una situación límite para explicar la parábola: según la Ley de Moisés, cualquiera que toca un cadáver es impuro durante una semana. Sólo el samaritano es capaz de compadecerse y hacerse cargo de él. Así, la parábola crea un contras- medio muerto. 31 Resulta que viajaba por el mismo camino un sacerdote quien, al verlo, se desvió y siguió de largo. 32 Así también llegó a aquel lugar un levita, y al verlo, se desvió y siguió de largo. 33 Pero un samaritano que iba de viaje llegó adonde estaba el hombre y, viéndolo, se compadeció de él. 34 Se acercó, le curó las heridas con vino y aceite, y se las vendó. Luego lo montó sobre su propia cabalgadura, lo llevó a un alojamiento y lo cuidó. 35 Al día siguiente, sacó dos monedas de plata y se las dio al dueño del alojamiento. “Cuídemelo —le dijo—, y lo que gaste usted de más, se lo pagaré cuando yo vuelva.” 36 ¿Cuál de estos tres piensas que demostró ser el prójimo del que cayó en manos de los ladrones? 37 —El que se compadeció de él — contestó el experto en la ley. —Anda entonces y haz tú lo mismo — concluyó Jesús. te insostenible: lo que no cumple un sacerdote o levita, lo realiza un samaritano, que es un enemigo. El contenido de la parábola comienza a ser provocativo desde el momento en que el amor a Dios no garantiza el amor a los demás; es más, lo que se esperaría de quien más profesa el amor a Dios (el sacerdote y el levita) lo realiza quien es definido sólo por su diversidad. Al final, el doctor de la Ley reconoce que el prójimo es quien practicó la misericordia con él (v. 37). El samaritano no se limita a mirar al moribundo sino que se siente implicado en lo más íntimo y es esta compasión entrañable la que lo pone en movimiento para salvar al prójimo. De principio a fin no se dice nada del moribundo: no es definido por su origen ni por su clase social. Toda la atención se centra sobre el que se encarga de él hasta sufrir en carne propia las consecuencias. La verdadera compasión se compromete con el bien y es ganadora, a pesar de la pérdida de tiempo y de dinero que supone. Todo lo que se dice del samaritano vale para Jesús, para la comunidad cristiana —donde la dedicación al prójimo se transforma en cuidado atento hacia cualquier persona que se reconozca en el otro. La parábola del buen samaritano da sentido a la vida humana: hacerse cercano al otro porque Dios pide que lo queramos como a nosotros mismos. No se trata de elegir entre el amor a Dios y el amor al prójimo, sino de reconocer que quien ama al hermano que ve, ama siempre a Dios, que no ve. El amor a Dios transita siempre por el amor hacia el otro: es necesario hacerse prójimo. n Artículo extraído del libro Misericordiosos como el Padre (BAC Popular) “Amb Salesa he recuperat la meva audició. Ara puc tornar a sentir millor” Per què he triat l’Institut Auditiu Salesa? Perquè es dediquen, des de fa més de 60 anys, a millorar la qualitat auditiva de les persones. Perquè m'ofereixen solucions innovadores per a la meva audició. Perquè gaudeixo dels avantatges del ClubSalesa: regals, facilitats de pagament... Perquè es preocupen pel meu benestar. I ara... Un complet estudi audiològic totalment GRATUÏT i un pràctic obsequi portant aquest anunci Truqui’ns al telf. 93 317 35 70 o visiti el nostre centre de Pau Claris, 98 08010 Barcelona 7 al 21 d'abril de 2016 any de la misericòrdia Pàg. 7 ELS REFUGIATS , EN DADE S Suport a famílies ateses per la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat Refugiats atesos a Càritas 160 140 120 100 80 60 Àfrica subsahariana Àsia 2013 Magreb 2014 94 10 20 20 9 23 37 10 8 159 69 0 170 20 Resta d'Europa 2015 *Dades proporcionades per Càritas Diocesana de Barcelona AGENDA 13 abril Refugiats: De l’horror a la incertesa Xerrada organitzada per ACAT, a les 19.30 h al Casal Loiola 17 abril Cafè Youcat: Tarot, energies, reiki? A les 18 h a la parròquia de Santa Anna 9 abril 12 abril Eucaristia en la X Jornada de Mestres i Professors de Religió Catòlica de Catalunya Ponència: “L’espiritualitat religiosa catòlica dins de l’àmbit de la salut” A les 16.30 h a La Salle Bonanova Jornades Interdiocesanes de Pastoral de la Salut, a les 11 h al Seminari Conciliar de Barcelona 16 abril 14 abril Missa amb motiu de la celebració de la Pasqua a l’arxiprestat de Vilapiscina A les 17.30 h a la parròquia de sant Pius X Sopar-col·loqui amb Guillem López-Casasnovas Temàtica: Ecclesia i universitat al segle XXI a les 20.30 h al Centre Edith Stein SABIE S QUE ...? El segon jubileu que registra la història cristiana fou el de l’any 1350 i es celebrà sense la presència del Papa de Roma, ja que la Seu Apostòlica s’havia traslladat a Avinyó per un llarg període. Per això, aquest és conegut com el jubileu de Petrarca o de santa Brígida, que en foren pelegrins il·lustres. Climent VI, des d’Avinyó, amb la butlla Unigenitus Dei Filius (1343), convocà un jubileu per l’any 1350, concedint el ple perdó dels pecats a tots els que pelegrinessin a Roma per visitar les tombes dels apòstols Pere i Pau en les seves basíliques, juntament amb la basílica del Laterà. En l’esmen- tada butlla, Climent VI reduïa de cent a cinquanta anys el període dels anys jubilars, atesa la brevetat de la vida humana, i es referia per primera vegada al passatge del Llibre del Levític (25,10), que establia la periodicitat de cinquanta anys per als jubileus de l’Antic Testament. El delegat del Papa per a l’obertura de l’any jubilar a Roma fou el cardenal Annibaldo Caetani, que l’inaugurà, com pogué, el dia de Nadal de 1349. Europa era fustigada per la pesta negra i Roma era una ciutat sense Papa, sacsejada per lluites internes i, sobretot, abatuda per un espantós terratrèmol sobrevingut el dia 9 de setembre de 1349. El gran poeta Petrarca, que el presencià, descriu la ciutat i les basíliques dels Apòstols com un munt de ruïnes “que movien la compassió dels cors més endurits”. Malgrat tot, hi acudiren multituds de pelegrins, els quals trobaven el major consol en la veneració de la Santa Faç de Jesucrist o sudari de la Verònica, que suscitava sentiments de fe i d’exaltació religiosa. n Text de Mn. Joan Galtés, extret del llibre Els jubileus en la historia de l’Església (1300-2000) Edita: Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social - Director editorial: Ramon Ollé i Ribalta - c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013; a/e: press@arqbcn.cat - Web: esglesiabarcelona.cat Direcció del Full Extra: Itziar Bravo i Tomás - Producció i publicitat: BibiDigital Communication; a/e: produccio.bibi@gmail.com; publicitat telèfon: 648 70 00 71 - Disseny: Mans i Truñó - Dip. legal B. 3028-1958 40 LA BÍBLIA EN LA LITERATURA CATALANA: S. XIX I XX Perico Pastor, 2016 DIMARTS 5, 12, 19 i 26 D’ABRIL 19 H Verdaguer, Guimerà, Carner, Riba, Pere Quart, Espriu, Sales i Rodoreda davant la Bíblia Amb la col·laboració de: Més informació i entrades: Al web www.lapedrera.com/ca/activitats i a les taquilles de La Pedrera Converses d’especialistes il·lustrades amb lectures i interpretacions musicals La Pedrera Passeig de Gràcia, 92 · Barcelona