VIOLÈNCIA DOMÈSTICA Unitat didàctica .... L'ABÚS. Isabel-Clara Simó / AVUI dimarts 22/02/05 De ben petits hem après que no podem abusar del feble. Barallar-se amb un infant més petit, pegar dones de constitució més feble, imposar l'argument irreductible de la força, de la llei de la selva, ens han ensenyat que és vergonyós, rebutjable. Les formes d'abús, de vegades, o simultàniament, no són només físiques, sinó que hi ha l'abús de qui té més arguments, més maduresa, més cultura, més experiència, més llibres llegits o més situacions viscudes. Se suposa que la base on se sustenta la civilització és que els forts protegeixin els febles, no que n'abusin. No vull ara entrar en com usem cada dia unes diferències socials que aprofitem en benefici propi i tot enarborant la bandera de la igualtat, però sí que vull parlar sobre els abusos en la intimitat. El cas més majoritari és el de les parelles, quan els mascles, en el secret de vegades impenetrable de la llar, abusen de les seves dones fins a l'extrem de matar-les en un nombre tumultuós de casos. El Servei d'Atenció a la Dona del cos de policia ha publicat que els detinguts per maltractaments, només a Barcelona i comarques adjacents, ha augmentat un 238% (!), xifra que, si bé indica que la llei intervé cada cop amb més decisió en un àmbit que fins fa quatre dies era intocable, i això és positiu, també indica que el nombre de delictes és aclaparador, monstruós, generalitzat. D'aquest percentatge, n'hi ha un 10% que correspon a pares maltractats pels fills. No cal dirho: quan el pare o la mare són ancians. No crec que s'hi registrin els altres maltractaments de fills envers pares: les humiliacions, el tracte degradant, el menyspreu, el to de revenja. Esgarrifós. El que és més feble que nosaltres és sovint trepitjat, psíquicament i físicament, i els qui ho veiem o ho sabem solem mirar cap a una altra banda. Per exemple, en la sacrosanta llibertat dels pares per educar els seus fils: una pallissa no és educativa -no ho és mai, en cap cas-, perquè es fa per ira, o per descarregar tensions, no amb ànim educatiu. El cas més terrible és quan l'abús del feble es fa des d'un càrrec públic. Un jutge respecte a un processat, o un professor respecte a un alumne, o un metge respecte a un pacient, o un governador civil respecte a uns manifestants, o un policia respecte a un conductor, o, en el pitjor dels casos, un governant respecte a una societat sencera. L'abús de l'altre: vet aquí la tara més execrable. EL BOLA Director Guió Any Nacionalitat Durada Fotografia Música Intèrprets Achero Mañas Achero Mañas 2000 Espanya 88 minuts Juan Carlos Gómez Eduardo Arbide Juan José Ballesta (Pablo El bola "Pellet") Pablo Galán (Alfredo) Alberto Jiménez (José) Manuel Morón (Mariano) Ana Wagener (Laura) El Bola es una película que denuncia, a partir del relato de un hecho de ficción, el maltrato infantil y la incomprensión que muchas veces sufren los niños por parte de su entorno adulto. Pablo (Juan José Ballesta) es un chaval de 12 años que vive inmerso en una atmósfera familiar violenta y represiva. La situación que vive le avergüenza, pero a pesar de los esfuerzos que hace por mantener esto en secreto, las marcas y moretones en su cuerpo, dejan ver a las claras hasta que punto debe padecer los excesos violentos de su padre, como así también la completa desprotección de su madre. El cruel sometimiento y la incapacidad para relacionarse con otros chicos que esto le provoca, condenan al pobre "Bola" a una existencia sombría y demoledora para una persona de su edad. Los golpes de su padre no sólo dejan marcas en su cuerpo sino también en su presente y -se intuye- igualmente en su futuro. Pero la llegada de un nuevo compañero a la escuela, con quien traba muy pronto una sólida amistad, le abre al niño una puerta de salida a ese duro pasar. Su relación con Alfredo (Pablo Galán) le acerca la posibilidad de vincularse con los otros además de permitirle tomar contacto con una realidad familiar muy diferente a la suya. 1) Anàlisi de la pel.lícula 1.1) La pel.lícula oposa dues famílies, la de “El Bola” i la del Alfredo, totes dues amb una atmosfera familiar ben diferent. Analitza i compara el contrast que existeix entre una i l’altra. 1.2) Per quins motius el pare maltracta tant “El Bola”? Quines són les raons de la violència? 1.3) Què et sembla que pot representar la bola que Pablo sempre duu al damunt? Fixa’t en l’escena en què li cau de les mans la bola de coixinet, i en l’escena final de la pel.lícula. 1.4) La pel.lícula acaba amb un petit monòleg de “El Bola”. Aquesta cloenda posa de manifest tot el sentiment reprimit que després de molt temps s’allibera. Llegeix-lo i després escriu un petit comentari sobre la pel.lícula. “Me daba patadas y me tiraba del pelo, y me quemaba con cigarrillos, y me hacía beberme el pis. Antes de irme a la cama me daba una pastilla para hacer caca. Cuando me portaba mal me encerraba en la habitación a oscuras o me metía en el armario y me decía que hasta que no me arrepintiera no me iba a sacar y que me dejaría hasta que me muriera. Y no me dejaba ir con mis amigos y me hacía trabajar en la ferretería. Me insultaba, me escupía, me decía que le daba asco y que me tenía que haber muerto yo y no mi hermano.” VIOLÈNCIA DE GÈNERE Unitat didàctica .... 0) Llegeix l'article següent. MARTA ARROYO. En Diciembre de 1997, Ana Orantes, una mujer granadina maltratada, fue quemada viva por su marido tras relatar su historia en televisión. La difusión del suceso a través de los medios de comunicación puso de manifiesto el drama de las víctimas del terrorismo doméstico en toda su crueldad. Desde entonces, las cifras revelan una tendencia creciente. Entre 1999 y 2003, 246 mujeres murieron a manos de sus maridos, parejas o ex compañeros, según el Instituto de la Mujer. La cifra de víctimas asciende a 315, si seguimos el recuento de la Red Estatal de Organizaciones Feministas contra la Violencia de Género, basado en las noticias aparecidas en la prensa. Murieron apuñaladas, atropelladas, quemadas vivas, descuartizadas, lanzadas al vacío... En muchos casos, tras soportar malos tratos durante años en silencio. En muchos otros, después de denunciar agresiones y amenazas en múltiples ocasiones. Ni el sistema judicial ni las Fuerzas de Seguridad supieron o pudieron protegerlas. Como ellas, miles de mujeres viven bajo amenaza de muerte. En los seis primeros meses de 2004 se contabilizaron 21.865 denuncias por delitos de lesiones y malos tratos en el ámbito familiar, una cifra espectacular si la comparamos con las 8.605 del mismo semestre de 2003. Además, las detenciones efectuadas por las Fuerzas de Seguridad por este tipo de delitos han pasado de 2.731 a 11.411 en esos mismos periodos. La cantidad de solicitudes de órdenes de protección también han hecho saltar las alarmas: desde el 1 de agosto de 2003, fecha en la que se aprobó la orden de protección inmediata contra la violencia doméstica, los jueces han recibido 7.869 solicitudes (de las que acordaron 6.004) y han dictado 4.987 órdenes de alejamiento. En 2004, 72 mujeres fueron asesinadas, lo que puso en pie de guerra a las asociaciones que luchan contra la violencia de género, quienes exigían medidas inmediatas y efectivas, que garanticen la seguridad de las mujeres. La violencia doméstica es un problema generalizado, que afecta a una de cada cinco europeas. Los expertos calculan que sólo se denuncia un 10% de estas agresiones. Esta cifra se reduce aún más en el colectivo de mujeres inmigrantes, que unen a su condición de víctimas la de irregulares, lo que les impide solicitar una ayuda que podría salvarles la vida. Aunque las víctimas del terrorismo doméstico son mayoritariamente mujeres, los niños y los mayores, por su vulnerabilidad, son objeto también de agresiones. En cuanto a los hombres, sólo el 5% de las muertes masculinas se debe al ataque de sus parejas y del índice total de violencia doméstica, los maltratados representan también un 5%. Ante la magnitud del fenómeno, en todo el mundo se están llevando a cabo campañas de sensibilización para acabar con la violencia sexista, una de las grandes asignaturas pendientes de nuestra sociedad. 1) Quin nom (en negreta) et sembla que és millor per referir-se a aquest problema social? 2) D'entrada, i segons la teva opinió, quines poden ser les causes d'aquest tipus de violència? Les xifres són esferïdores: 200 dones han mort en els últims tres anys a mans de les seves parelles; cada setmana és assassinada una dona pel seu company o excompany sentimental; més d'un milió i mig de dones viuen situacions de maltractament a casa seva... Per a la sociòloga Inés Alberdi, l'explicació a aquesta violència s'ha de buscar en la por ancestral que senten alguns homes a perdre allò que tradicionalment ha estat considerat la seva més preuada possessió: l'autoritat. "No hi ha un perfil d'agressor. Només hi ha un punt en comú entre els maltractadors, la coincidència en creure que l'home és superior i que la dona és part de la seva propietat, per la qual cosa sent que té tot el dret del món per pegar, cridar, humiliar o menysprear la seva parella". I ho fan amb assiduïtat. Tres de cada quatre maltractades reconeixen haver patit aquestes conductes des de fa més de cinc anys. 3) Llegeix com defineix i què diu la llei i les Nacions Unides sobre aquest tema. La violencia de género no es un problema que afecte al ámbito privado. Al contrario, se manifiesta como el símbolo más brutal de la desigualdad existente en nuestra sociedad. Se trata de una violencia que se dirige sobre las mujeres por el hecho mismo de serlo, por ser consideradas, por sus agresores, carentes de los derechos mínimos de libertad, respeto y capacidad de decisión. (Exposición de motivos) (...) Actuar contra la violencia que, como manifestación de la discriminación, la situación de desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres, se ejerce sobre éstas por parte de quienes sean o hayan sido sus cónyuges, o de quienes estén o hayan estado ligados a ellas por relaciones similares de afectividad, aun sin convivencia. (Artículo 1.1.) Ley orgánica de medidas de protección integral contra la violencia de género (XII- 2004) Les Nacions Unides defineixen la violència contra les dones com aquells actes vers les dones que "puguin tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada". La definició de Nacions Unides recull aquelles formes de violència més visibles i també fa referència al que s'anomena "violència simbòlica", és a dir, un maltractament soterrat i molts cops intangible, però que constitueix la base i la legitimació per a la utilització d'altres formes més evidents de violència. "Talla amb els mals rotllos". Per tant, cal tallar com més aviat millor amb els mals rotllos, allunyar-se d'aquelles conductes possessives, de la gelosia, del control i de l'agressivitat que apareixen sovint en les primeres relacions sentimentals i que la cultura tradicional ha justificat com a inherents a la passió amorosa i socialment acceptables entre la població masculina. 4) Després de veure el vídeo "Talla amb els mals rotllos", explica què t'ha semblat el seu missatge. 5) "Solo mía".En un piso cualquiera de una ciudad suenan dos disparos. Poco después, la víctima, sobre una camilla, es trasladada por los pasillos de un hospital. Tiene fuertes magulladuras. Así acaba la historia de amor entre Joaquín y Ángela. Fue amor a primera vista. Ambos se conocieron en el lugar de trabajo, el era un exitoso publicitario y ella una modesta recepcionista, y poco después se casaron. Tenían planes de fundar una familia y no tardaron en tener su primer niño. Al principio, Joaquín era cariñoso y servicial. Ángela, amante de su casa y esposa ideal, alimentaba mil formas de amar a Joaquín. Cuando ella quedó embarazada, ambos se sintieron dichosos. Hasta que llegó el primer reproche, el primer grito y la primera agresión. Sólo fue necesario un mal día para que Joaquín, por primera vez, la golpeara brutalmente. La vida plácida que ella había soñado desaparece cuando él le da la primera bofetada. La situación empeora cuando Ángela decide ingresar en la universidad. ¿Qué pudo ocurrir? ¿Por qué Joaquín cambió tan de repente? SOLO MÍA Direcció: Any: Guió: Durada: Gènere: Fotografía: Música: Javier Balaguer 2001 Javier Balaguer, Álvaro García 112 minutos Drama Juan Molina Clara Montes Intèrprets: Joaquín Ángela Andrea Alejandro Madre Ángela Cuñada Ángela Tía de Ángela Sergi López Paz Vega Elvira Mínguez Alberto Jiménez María José Alfonso Beatriz Bergamín Asunción Balaguer Posesión enfermiza. Aunque ahora el tema se encuentre tristemente de moda, Javier Balaguer inició el proyecto de Sólo mía en 1998. Por aquel entonces quería contar con actores poco conocidos, y consiguió a Paz Vega y Sergi López. Tres años después ha conseguido rodar la película y se ha encontrado como protagonistas a dos de los actores más valorados de la actualidad. Sergi López encarna a Joaquín, un hombre violento que no duda en utilizar la fuerza bruta como su principal argumento. Otra gran interpretación de un actor que siempre resulta creible en pantalla. Los malos tratos se han convertido en un gravísimo problema para la sociedad. Cada vez es mayor el número de mujeres que sufren en sus carnes la sinrazón de auténticos criminales que disfrazan sus fechorias tras la cortina de los celos o la inseguridad. Este filme retrata unos hechos que desgraciadamente nos son familiares. Un matrimonio que se atraganta con las perdices y no culmina su ciclo vital como vaticina el sacramento, sino más bien a imagen y semejanza de las estadísticas funestas de los malos tratos. Ella es una joven muy atractiva, interesada en dirigir su futuro y, aparentemente, nada anclada en atavismos machistas. Él, un macho ibérico, de tan paternal rechoncho, que de las carantoñas sube escalofriantemente a las castañas. Y conforman una pareja "basada en hechos reales" que, aunque parezca increíble, en el cine se expone a sufrir un barniz de suavidad. 5.1) Anàlisi de la pel·lícula a) Segons la teva opinió, per quina raó es torna violent el Joaquim? b) Per què la mare li aconsella que aguanti al costat del seu marit? c) Què et sembla l'actitud de l'Àngela quan vol salvar el seu matrimoni malgrat l'agressivitat del seu marit? Quina et sembla que hauria d'haver estat la millor reacció? d) Fes una valoració del final de la pel·lícula. L'hauríes fet acabar de la mateixa manera? e) Pel que tu coneixes, a través de la premsa o bé dels informatius televisius, quins són els motius que fan que es donin situacions de violència domèstica com la descrita en la pel·lícula? f) Fes un comentari sobre la pel·lícula. Tot i que la violència en les relacions de parella (abusos físics, psicològics, sexuals) és la més present a la nostra societat, no podem oblidar-ne d'altres com: l'abús sexual, l'assetjament sexual i moral a l'àmbit laboral, la mutilació genital femenina, el tràfic de dones i prostitució forçada, la violència derivada dels conflictes armats, així com totes aquelles pràctiques convencionals i tradicionals perjudicials per a la salut i la sexualitat de les nenes i les dones. Masclisme avui dia HOME O DONA ? Avui dia és més fàcil realitzar-se si ets un home ? Les dones tot ho tenen més difícil que els homes. La dona és el sexe dèbil. En igualtat de condicions la dona sempre està per sota de l'home. L'alliberament de la dona l'ha dut a patir més stress i angoixa perquè ha de fer una doble jornada de treball. L'home sempre és millor "jefe" que no pas una dona. La dona provoca i sedueix constantment al sexe masculí. Les relacions entre l'home i la dona són justes i igualitàries. La dona està discriminada en la nostra societat. 6) La teva feina consisteix en redactar un article d'opinió que s'ha de publicar en un diari. El tema que has d'abordar és el del masclisme dins de la nostra societat, però des d'una òptica de denúncia i de reivindicació a favor de la igualtat entre home i dona. El redactor en cap del diari, però, ja ha posat un títol a l'article, "És necessari que la societat deixi de ser masclista", i, a més t'ha demanat que facis un esforç per a què sigui un article ben fonamentat i argumentat. ÉS NECESSARI QUE LA SOCIETAT DEIXI DE SER MASCLISTA per ............................................................ La doctrina de l’Església i el paper de la dona 7) El món necessita del geni femení. Xavier Echevarría (Prelat de l’Opus Dei). Subratlla les parts del text que t'hagin semblat més interessants. (8 de març de 2006) Des del principi mateix de la Sagrada Escriptura, als relats del Gènesi, se'ns revela que Déu ha creat l'home i la dona com dues formes de ser persona, dues expressions d'una humanitat comuna. La dona és imatge de Déu, ni més ni menys que l’home, i els dos són cridats a la identificació amb Jesucrist, perfecte Déu i perfecte home. Amb aquestes premisses essencials de fe cristiana, s'entén amb profunditat especial la perversió que suposa maltractar qualsevol persona, home o dona. Els maltractaments prenen de vegades forma violenta i, en altres ocasions, maneres molt subtils: es comercia brutalment amb el cos de la dona, considerant-la com a cosa, no com a persona; o bé se li fa saber, amablement però insidiosa, que un embaràs és incompatible amb el seu contracte laboral. Segueixen existint molts motius per a recordar la necessitat d'oposar-se a aquestes discriminacions. També al Gènesi trobem un segon element fonamental i evident: la diversitat. Pensem per exemple en la família: pare i mare ocupen rols distints, igualment necessaris, però no intercanviables. La responsabilitat és la mateixa, però difereix la modalitat de participació. Sol dir-se que un dels problemes més aguts de la família en els nostres dies consisteix precisament en la crisi de la paternitat. L’home no pot considerar-se «una segona mare», ni tampoc ha de desatendre les responsabilitats de la llar, sinó que necessita aprendre a ser pare. Una mica el mateix cal dir de la societat en el seu conjunt, on cadascú ha de trobar la seva posició. L’home té el dret a desenvolupar-se com a baró; la dona, com a dona. Sempre sense donar cabuda a mimetismes que produeixen crisis d'identitat, complexos psicològics i problemes socials de gran transcendència. El principi d'igualtat pot desvirtuar-se i perdre l'equilibri quan es confon igualtat (de dignitat, de drets i d'oportunitats) amb dissolució de la diversitat. Si la dona s'homologa amb l’home, o l’home amb la dona, ambdós es desorienten i no saben com relacionar-se. Però també el principi de la diferència es pot desvirtuar, quan s'entén la distinció com a base que justifiqui la discriminació. Des de la caritat/amor, l'Església promou la comunió, el respecte, la comprensió, l'obertura a la diversitat, l'ajuda mútua, el servei. En les primeres paraules del Gènesi llegim també que Déu, en la seva bondat, confia el món a l'home i a la dona. Hem rebut la missió de tenir cura junts del món i de fer-lo progressar: amb igual responsabilitat, amb aportacions adequades al propi geni, hem de treballar junts per una societat millor. Les qualitats masculines i les femenines es necessiten mútuament per a realitzar aquesta tasca col·lectiva. En definitiva, només s'arriba al bé comú mitjançant un treball conjunt. La discriminació de la dona no representa només una ofensa per a ella: constitueix una vergonya també per a l’home i un problema molt seriós per al món. Calen actituds de diàleg, cooperació, delicadesa, sensibilitat. L'home ha d'exigir-se més: escoltar, comprendre, tenir paciència, pensar en la persona. La dona també necessita comprendre, ser pacient, bolcar-se en un diàleg constructiu, aprofitar la seva rica intuïció. Probablement els dos han de rebutjar els models que proposen alguns estereotips dominants: aquestes imatges que empenyen a l'home a competir amb duresa, o que conviden a la dona a comportar-se amb frivolitat, o fins i tot amb un desgraciat exhibicionisme. Necessitem una nova forma de pensar, una nova forma de mirar els altres, que superi el domini i la seducció. Així pot sorgir un nou escenari social, sense vencedors ni vençuts.