ii. textos en tramitació

CORTS VALENCIANES
BOLLETÍ
OFICIAL
Número 185
BOLETÍN
VIII Legislatura
SUMARI
OFICIAL
València, 24 de setembre de 2013
SUMARIO
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
B. PROPOSICIONS DE LLEI
B. PROPOSICIONES DE LEY
– Proposició de llei de derogació de la taxa sobre les discrepàncies suscitades en relació amb instal·lacions del
sector energètic competència de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
59.646, BOC número 176). Criteri del Consell ................ 29.128
– Proposición de ley de derogación de la tasa sobre las discrepancias suscitadas en relación con las instalaciones del
sector energético competencia de la Generalitat, presentada
por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número
59.646. BOC número 176). Criterio del Consell ................ 29.128
– Proposició de llei mitjançant la qual es regula, a tot el
territori valencià, la prohibició de la tècnica de fractura
hidràulica com a tècnica d’investigació i extracció de gas
no convencional, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 59.776) ................................ 29.130
– Proposición de ley mediante la cual se regula, en todo el
territorio valenciano, la prohibición de la técnica de fractura hidráulica como técnica de investigación y extracción
de gas no convencional, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 59.776) ......... 29.130
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
– Proposició no de llei sobre el manteniment de les
mamografies com a prestació bàsica i gratuïta, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.922) ...... 29.140
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento de las mamografías como prestación básica y gratuita, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.922) ............... 29.140
– Proposició no de llei sobre el manteniment dels punts
d’urgència extrahospitalaris actuals, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 61.923) .................... 29.141
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento de los puntos
de urgencia extrahospitalarios actuales, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.923) .............. 29.141
– Proposició no de llei sobre la realització d’un estudi
sobre la situació del departament de salut de Dénia, en l’atenció de salut mental i a pacients crònics, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.924) ........... 29.142
– Proposición no de ley sobre la realización de un estudio
sobre la situación del departamento de salud de Dénia, en la
atención de salud mental y a pacientes crónicos, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.924) ... 29.142
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.123
– Proposició no de llei sobre els serveis prestats al centre
de salut d’Artana, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 61.976) ......................................... 29.143
– Proposición no de ley sobre los servicios prestados en el
centro de salud de Artana, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 61.976) ................. 29.143
– Proposició no de llei sobre la presentació d’un projecte
de llei per a garantir la millora de les cures pal·liatives, el
dret efectiu a les instruccions prèvies a l’assistència a l’agonia, la sedació terminal i la mort digna, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.302) 29.144
– Proposición no de ley sobre la presentación de un proyecto de ley para garantizar la mejora de los cuidados
paliativos, el derecho efectivo a las instrucciones previas
a la asistencia a la agonía, la sedación terminal y la muerte digna, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida (RE número 62.302) ............................................... 29.144
– Proposició no de llei sobre el compliment de la sentència número 63/2013, del Tribunal Superior de Justícia de
la Comunitat Valenciana, i l’obertura d’un procés negociador per a continuar amb l’amortització de les places
vacants del personal estatutari dels centres de salut i consultoris d’atenció primària del departament de salut de
Dénia, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 62.311) .......................................................... 29.145
– Proposición no de ley sobre el cumplimiento de la sentencia número 63/2013, del Tribunal Superior de Justicia
de la Comunitat Valenciana, y la apertura de un proceso
negociador para continuar con la amortización de las plazas vacantes del personal estatutario de los centros de
salud y consultorios de atención primaria del departamento de salud de Dénia, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.311) ......... 29.145
– Proposició no de llei sobre la creació de la partida pressupostària adient per a dur endavant la construcció del
centre de salut d’Orpesa, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 62.527) ................. 29.146
– Proposición no de ley sobre la creación de la partida presupuestaria adecuada para llevar a cabo la construcción del
centro de salud de Oropesa del Mar, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 62.527) ................... 29.146
– Proposició no de llei sobre les obres de millora necessàries de l’accés del centre de salut de Vinaròs per a les persones amb mobilitat reduïda, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 62.531) ................. 29.147
– Proposición no de ley sobre las obras de mejora necesarias del acceso del centro de salud de Vinaròs para las personas con movilidad reducida, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 62.531) .............. 29.147
– Proposició no de llei sobre l’aclariment de les competències en matèria forestal i l’establiment de mecanismes
de coordinació entre els diferents serveis administratius
involucrats en la prevenció i l’extinció d’incendis forestals, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 61.925) ................................................................. 29.148
– Proposición no de ley sobre la clarificación de las competencias en materia forestal y el establecimiento de
mecanismos de coordinación entre los diversos servicios
administrativos implicados en la prevención y extinción
de incendios forestales, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 61.925) .................. 29.148
– Proposició no de llei sobre la modificació i l’ampliació
de l’article 38 del Decret 58/2013, de 3 de maig, del
Consell, que aprova el Pla d’acció territorial forestal de la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 61.940) ......................................... 29.149
– Proposición no de ley sobre la modificación y ampliación del artículo 38 del Decreto 58/2013, de 3 de mayo,
del Consell, que aprueba el Plan de acción territorial
forestal de la Comunitat Valenciana, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.940) ....... 29.149
– Proposició no de llei sobre el pagament del deute que el
Consell manté amb els consorcis de bombers provincials
de València, Alacant i Castelló, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 61.980) .................... 29.151
– Proposición no de ley sobre el pago de la deuda que el
Consell mantiene con los consorcios de bomberos provinciales de Valencia, Alicante y Castellón, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.980) ....... 29.151
– Proposició no de llei sobre el rebuig al text del Projecte
de llei per a la racionalització i la sostenibilitat de l’administració local, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 62.309) ................................ 29.152
– Proposición no de ley sobre el rechazo al texto del
Proyecto de ley para la racionalización y la sostenibilidad
de la administración local, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.309) ........ 29.152
– Proposició no de llei sobre l’impuls al voluntariat
ambiental, tornant-lo a fer efectiu en tasques de prevenció, vigilància i extinció d’incendis forestals, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.552) .. 29.155
– Proposición no de ley sobre el impulso al voluntariado,
volviéndolo a hacer efectivo en tareas de prevención, vigilancia y extinción de incendios forestales, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.552) ........ 29.155
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla autonòmic contra la desertització i la sequera, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.927) .......... 29.156
– Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan autonómico contra la desertización y la sequía, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.927) ........... 29.156
– Proposició no de llei sobre la redacció d’un reglament
que desenvolupe la Llei 16/2005, de 30 de desembre,
urbanística valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 61.930) ......................................... 29.156
– Proposición no de ley sobre la redacción de un reglamento que desarrolle la Ley 16/2005, de 30 de diciembre,
urbanística valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 61.930) ................. 29.156
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.124
– Proposició no de llei sobre l’assumpció pel Consell del
total dels costs de les instal·lacions de filtres de carboni a
les capçaleres de proveïment d’aigua potable de tots els
pobles de la comarca de la Ribera afectats per la contaminació d’herbicides i nitrats, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 61.938) .................... 29.158
– Proposición no de ley sobre la asunción por el Consell del
total de los costes de las instalaciones de filtros de carbono
en las cabeceras de abastecimiento de agua potable de todos
los pueblos de la comarca de La Ribera afectados por la contaminación de herbicidas y nitratos, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 61.938) ....................... 29.158
– Proposició no de llei sobre l’atorgament, pel Ministeri
d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient, d’una concessió
pròpia, dins del nou Pla de conca del riu Xúquer, destinada a subministrar aigua potable no contaminada als pobles
de la comarca de la Ribera, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 61.939) .................... 29.159
– Proposición no de ley sobre el otorgamiento, por el
Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio
Ambiente, de una concesión propia, dentro del nuevo
Plan de cuenca del río Júcar, destinada a suministrar agua
potable no contaminada a los pueblos de la comarca de La
Ribera, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 61.939) ......................................................... 29.159
– Proposició no de llei sobre la restitució, amb caràcter
d’urgència, del Consell Forestal de la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 61.942, amb correcció RE 63.441) .............. 29.160
– Proposició no de llei sobre l’elaboració i l’aprovació
d’un pla de revitalització de les comarques d’interior, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
61.928) ............................................................................. 29.161
– Proposición no de ley sobre la restitución, con carácter
de urgencia, del Consejo Forestal de la Comunitat
Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 61.942, con corrección RE 63.441) 29.160
.
– Proposición no de ley sobre la elaboración y aprobación
de un plan de revitalización de las comarcas de interior,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 61.928) ................................................................ 29.161
– Proposició no de llei sobre l’increment del nombre de
places del programa Imserso, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 61.977) .................... 29.162
– Proposición no de ley sobre el incremento del número
de plazas del programa Imserso, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 61.977) .................. 29.162
– Proposició no de llei sobre la denegació de tots els permisos i totes les llicències a l’empresa Montero Energy
Corporation, SL, per a dur a terme els projectes de prospecció d’hidrocarburs Arquimedes, Pitàgores i Aristòtil al
nord de la província de Castelló amb la tècnica coneguda
com a fracturació hidràulica o fracking, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.301) .. 29.163
– Proposición no de ley sobre la denegación de todos los
permisos y licencias a la empresa Montero Energy
Corporation, SL, para llevar a cabo los proyectos de prospección de hidrocarburos Arquímedes, Pitágoras y
Aristóteles en el norte de la provincia de Castellón con la
técnica conocida como fracturación hidráulica o fracking,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida 29.163
(RE número 62.301) .........................................................
– Proposició no de llei sobre la suspensió de les prospeccions petrolieres a l’entorn de les illes Columbretes, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.318) ......................................................................... 29.168
– Proposición no de ley sobre la suspensión de las prospecciones petrolíferas en torno a las islas Columbretes,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida
(RE número 62.318) ......................................................... 29.168
– Proposició no de llei sobre l’eliminació de la taxa imposada a les reclamacions cap al sector energètic recollida
en l’article 189.15 del Decret legislatiu 1/2005 (Llei de
taxes), presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 62.514) ................................................................. 29.170
– Proposición no de ley sobre la eliminación de la tasa
impuesta a las reclamaciones hacia el sector energético
recogida en el artículo 189.15 del Decreto legislativo
1/2005 (Ley de tasas), presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 62.514) ............... 29.170
– Proposició no de llei sobre l’oposició a qualsevol projecte d’investigació o explotació d’hidrocarburs al territori valencià, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 62.557) ......................................................... 29.171
– Proposición no de ley sobre la oposición a cualquier
proyecto de investigación o explotación de hidrocarburos
en el territorio valenciano, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número número 62.557) .. 29.171
– Proposició no de llei sobre la recuperació del projecte
del parador de Morella i la dotació de la partida pressupostària adient per a 2014, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 63.247) ................. 29.172
– Proposición no de ley sobre la recuperación del proyecto del parador de Morella y la dotación de la adecuada
partida presupuestaria para 2014, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 63.247) .............. 29.172
– Proposició no de llei sobre la defensa pel Consell
dels drets dels consumidors i dels usuaris per a fer
complir les previsions legals en matèria de regulació
d’emissions audiovisuals en l’àmbit de la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 61.951) .................................... 29.174
– Proposición no de ley sobre la defensa por el Consell de
los derechos de los consumidores y de los usuarios
haciendo cumplir las previsiones legales en materia de
regulación de emisiones audiovisuales en el ámbito de la
Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 61.951) .................. 29.174
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.125
– Proposició no de llei sobre l’impuls de la normalització
de l’ús del valencià en les administracions de l’Estat ubicades a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 61.954) .................... 29.175
– Proposición no de ley sobre el impulso de la normalización
del uso del valenciano en las administraciones del Estado
ubicadas en la Comunitat Valenciana, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.954) ........... 29.175
– Proposició no de llei sobre l’adhesió del Consell a la
campanya de les Nacions Unides contra la corrupció
«Against corruption today», presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.326) ........... 29.176
– Proposición no de ley sobre la adhesión del Consell a la
campaña de las Naciones Unidas contra la corrupción
«Against corruption today», presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.326) ......... 29.176
– Proposició no de llei sobre el suport i la solidaritat amb
els xicotets estalviadors afectats pel frau de les empreses
Fórum Filatélico, SA, Afinsa Bienes Tangibles, SA, i Arte
y Naturaleza Gespart, SL, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 62.507) ................. 29.177
– Proposición no de ley sobre el apoyo y solidaridad con
los pequeños ahorradores afectados por el fraude de las
empresas Fórum Filatélico, SA, Afinsa Bienes Tangibles,
SA, y Arte y Naturaleza Gespart, SL, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.507) .... 29.177
– Proposició no de llei sobre la firma i la ratificació pel
govern de l’Estat del Tractat sobre el comerç d’armes,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.581) ......................................................................... 29.178
– Proposición no de ley sobre la firma y la ratificación por
el gobierno del Estado del Tratado sobre el comercio de
armas, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 62.581) ...................................... 29.178
– Proposició no de llei sobre l’adopció d’un compromís
de responsabilitat social i de bones pràctiques empresarials amb la població que obligue les entitats financeres
que hagen rebut o reben diners públics del FROB, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
62.589) ............................................................................. 29.179
– Proposición no de ley sobre la adopción de un compromiso de responsabilidad social y de buenas prácticas
empresariales con la población que obligue a las entidades financieras que hayan recibido o reciben dinero público del FROB, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 62.589) ...................................... 29.179
– Proposició no de llei sobre l’aplicació immediata de l’equiparació del límit d’edat de la borsa de bebès de renúncia amb l’establert per a totes les adopcions, tant nacionals como internacionals, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 62.594) ................. 28.181
– Proposición no de ley sobre la aplicación inmediata de
la equiparación del límite de edad de la bolsa de bebés de
renuncia con el establecido para todas las adopciones,
tanto nacionales como internacionales, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.594) .... 28.181
– Proposició no de llei sobre la retirada de qualsevol element commemoratiu de la sublevació militar de 1936, de
la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista
de tots els edificis religiosos, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 62.595) ................. 29.182
– Proposición no de ley sobre la retirada de cualquier elemento conmemorativo de la sublevación militar de 1936,
de la Guerra Civil y de la represión de la dictadura franquista de todos los edificios religiosos, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.595) .... 29.182
– Proposició no de llei sobre la investigació i l’esclariment total, per part del govern de l’Estat, dels fets que
motivaren la mort de José Couso a l’Iraq el 8 d’abril de
2003, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 62.680) ......................................................... 29.185
– Proposición no de ley sobre la investigación y el esclarecimiento total, por parte del gobierno del Estado, de los
hechos que motivaron la muerte de José Couso en Irak el
8 de abril de 2003, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 62.680) ................................ 29.185
– Proposició no de llei sobre el trasllat de les competències de la pilota valenciana de la Conselleria de
Governació i Justícia a la Conselleria d’Educació, Cultura
i Esport, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 61.952) ................................................................. 29.186
– Proposición no de ley sobre el traslado de las competencias de la pilota valenciana de la Conselleria de
Gobernación y Justicia a la Conselleria de Educación,
Cultura y Deporte, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 61.952) ......................................... 29.186
– Proposició no de llei sobre la cessió a l’Ajuntament de
Castalla de la casa natal d’Enric Valor, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.955) ........... 29.187
– Proposición no de ley sobre la cesión al Ayuntamiento
de Castalla de la casa natal de Enric Valor, presentada por
el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.955) .... 29.187
– Proposició no de llei sobre el cessament immediat de
l’equip directiu de l’empresa pública Ciutat de la Llum,
SAU, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 61.956) ................................................................. 29.188
– Proposición no de ley sobre el cese inmediato del equipo directivo de la empresa pública Ciudad de la Luz,
SAU, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 61.956) ......................................................... 29.188
– Proposició no de llei sobre la reparació i l’esmena de
tots els desperfectes del CEIP Torrefiel de València, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
61.957) ............................................................................. 29.189
– Proposición no de ley sobre la reparación y la subsanación de todos los desperfectos del CEIP Torrefiel de
Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 61.957) ......................................... 29.189
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.126
– Proposició no de llei sobre la rehabilitació integral de
l’edifici del Col·legi de l’Art Major de la Seda, a la ciutat
de València, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 61.959) ......................................................... 29.190
– Proposición no de ley sobre la rehabilitación integral del
edificio del Colegio del Arte Mayor de la Seda, en la ciudad de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 61.959) ......................................... 29.190
– Proposició no de llei sobre la construcció d’un segon
col·legi al Raval Universitari de Castelló, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.231) .. 29.191
– Proposición no de ley sobre la construcción de un
segundo colegio en el Raval Universitari de Castellón,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida
(RE número 62.231) ......................................................... 29.191
– Proposició no de llei sobre el manteniment del cicle de
grau mitjà de formació professional Confecció, Disseny i
Moda a l’IES Serra Mariola, de Muro d’Alcoi, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.502) .. 29.192
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento del ciclo
de grado medio de formación profesional Confección,
Diseño y Moda en el IES Serra Mariola, de Muro de
Alcoy, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 62.502) ...................................... 29.192
– Proposició no de llei sobre la fixació d’un tipus de
gravamen en l’impost sobre els dipòsits de les entitats
de crèdit que supose, almenys, una recaptació a tot
Espanya equivalent a la mitjana del que s’obtenia a
aquelles comunitats autònomes en què ja s’aplicava
aquest tribut, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 61.969) .................................... 29.192
– Proposición no de ley sobre la fijación de un tipo de gravamen en el impuesto sobre los depósitos de las entidades
de crédito que suponga, al menos, una recaudación en
toda España equivalente a la media de lo que se obtenía
en aquellas comunidades autónomas en las que ya se aplicaba este tributo, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 61.969) ......................................... 29.192
– Proposició no de llei sobre la regulació de les remuneracions dels executius dels consells d’administració de les
empreses, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 61.970) ......................................................... 29.193
– Proposición no de ley sobre la regulación de las remuneraciones de los ejecutivos de los consejos de administración de las empresas, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 61.970) ................. 29.193
– Proposició no de llei sobre la reforma del sistema fiscal
i l’elaboració d’una llei anual de lluita contra el frau i l’elusió fiscal, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 61.971) ......................................................... 29.195
– Proposición no de ley sobre la reforma del sistema fiscal y la elaboración d’una ley anual de lucha contra el
fraude y la elusión fiscal, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 61.971) .................. 29.195
– Proposició no de llei sobre les retribucions dels llocs de
sotssecretari i director general de l’administració autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 61.983) ................................................................. 29.197
– Proposición no de ley sobre las retribuciones de los
puestos de subsecretario y director general de la administración autonómica, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 61.983) .................. 29.197
– Proposició no de llei sobre la convocatòria urgent del
Consell de Política Fiscal i Financera per a tractar el canvi
de model de finançament autonòmic, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 62.505) ................ 29.198
– Proposición no de ley sobre la convocatoria urgente del
Consejo de Política Fiscal y Financiera para tratar el cambio
de modelo de financiación autonómica, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.505) ........ 29.198
– Proposició no de llei sobre l’elaboració i l’emissió d’un
espai informatiu a la Radiotelevisió Valenciana que done
veu als representants de les víctimes de l’accident ocorregut el 3 de juliol de 2006 a la línia 1 de Metrovalència,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
61.978) ............................................................................. 29.199
– Proposición no de ley sobre la elaboración y la emisión
de un espacio informativo en la Radiotelevisión
Valenciana que dé voz a los representantes de las víctimas
del accidente ocurrido el 3 de julio de 2006 en la línea 1
de Metrovalencia, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 61.978) ......................................... 29.199
– Proposició no de llei sobre el fons documental de
RTVV, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 62.612) ................................................................ 29.200
– Proposición no de ley sobre el fondo documental de
RTVV, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 62.612) ...................................... 29.200
– Proposició no de llei sobre l’adhesió al manifest
«Decidir ens fa lliures», elaborat per la Plataforma Estatal
en Defensa dels Drets Sexuals i Reproductius, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.985) ..... 29.201
– Proposición no de ley sobre la adhesión al manifiesto
«Decidir nos hace libres», elaborado por la Plataforma
Estatal en Defensa de los Derechos Sexuales y
Reproductivos, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 61.985) ......................................... 29.201
– Proposició no de llei sobre l’adopció d’unes polítiques
educatives i sanitàries encaminades a la prevenció de
l’assetjament escolar dirigit contra els i les joves LGTB,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.986) ...................................................................... 29.202
– Proposición no de ley sobre la adopción de unas políticas educativas y sanitarias encaminadas a la prevención
del acoso escolar dirigido contra los y las jóvenes LGTB,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 61.986) ................................................................. 29.202
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.127
– Proposició no de llei sobre el desenvolupament complet
de la LAPAD amb la defensa del SAAD amb la consignació pressupostària suficient com a eix del canvi per a un
nou model productiu, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 62.298) ................................ 29.204
– Proposición no de ley sobre el desarrollo completo de la
LAPAD con la defensa del SAAD con la consignación
presupuestaria suficiente como eje del cambio para un
nuevo modelo productivo, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.298) ......... 29.204
– Proposició no de llei sobre l’obertura del centre ocupacional de Penyeta Roja de Castelló, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.304) ........... 29.206
– Proposición no de ley sobre la apertura del centro ocupacional de Penyeta Roja de Castellón, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.304) ............. 29.206
– Proposició no de llei sobre la cessió urgent per part de
la Conselleria de Sanitat a la Conselleria de Benestar
Social de part de les instal·lacions de l’antic hospital de
La Pedrera de Dénia per a l’atenció provisional de les persones amb discapacitat, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 62.338) ................................ 29.207
– Proposición no de ley sobre la cesión urgente por parte
de la Conselleria de Sanidad a la Conselleria de Bienestar
Social de parte de sus instalaciones del antiguo hospital
de La Pedrera de Dénia para la atención provisional de las
personas con discapacidad, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.338) ........ 29.207
– Proposició no de llei sobre la creació per part de l’IVIA
d’unes línies d’investigació per a aconseguir un producte
que substituesca l’arsenit sòdic i que siga efectiu i assequible per als llauradors, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 63.171) ................ 29.208
– Proposición no de ley sobre la creación por parte del
IVIA de unas líneas de investigación para conseguir un
producto que sustituya el arsenito sódico y que sea efectivo y asequible para los agricultores, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 63.171) .... 29.208
– Proposició no de llei sobre l’establiment pel Ministeri
d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient d’un límit de
100 euros en les ajudes directes de la PAC, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 63.172) ........ 29.209
– Proposición no de ley sobre el establecimiento por el
Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio
Ambiente de un límite de 100 euros en las ayudas directas de la PAC, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 63.172) ...................................... 29.209
5. Proposta de creació de comissions
5. Propuestas de creación de comisiones
– Proposta de creació d’una comissió d’investigació per a
investigar i conèixer totes les actuacions realitzades pel
Consell i les empreses públiques Societat de Projectes
Temàtics de la Comunitat Valenciana, SA, i Circuit del
Motor i Promoció Esportiva, SAU, per a la compra de
l’empresa Valmor Sports, SL, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 64.199) .................... 29.210
– Propuesta de creación de una comisión de investigación
para investigar y conocer todas las actuaciones realizadas
por el Consell y las empresas públicas Sociedad de
Proyectos Temáticos de la Comunitat Valenciana, SA, y
Circuito del Motor y Promoción Deportiva, SAU, para la
compra de la empresa Valmor Sports, SL, presentada por
el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 64.199) .... 29.210
– Proposta de creació d’una comissió no permanent d’investigació que esclaresca les adjudicacions dels contractes de gestió de serveis públics per concert per a la
implantació dels equips i la realització de les tècniques de
diagnòstic per imatge mitjançant equips de ressonància
magnètica per als pacients beneficiaris de l’assistència
sanitària de la Generalitat, i establesca les responsabilitats
polítiques escaients, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 64.276) ............................... 29.211
– Propuesta de creación de una comisión no permanente de
investigación que esclarezca las adjudicaciones de los contratos de gestión de servicios públicos por concierto para la
implantación de los equipos y la realización de las técnicas
de diagnóstico por imagen mediante equipos de resonancia
magnética para los pacientes beneficiarios de la asistencia
sanitaria de la Generalitat, y establezca las responsabilidades políticas pertinentes, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 64.276) ............ 29.211
III. INFORMACIÓ
III. INFORMACIÓN
d) Règim interior
d) Régimen interior
– Procediment de selecció per a cobrir amb caràcter interí el lloc de treball de traductor/a-corrector/a de les Corts
número 3407 ..................................................................... 29.213
– Procedimiento de selección para cubrir con carácter
interino el puesto de trabajo de traductor/a-corrector/a de
Les Corts número 3407 ..................................................... 29.213
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.128
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
B. PROPOSICIONS DE LLEI
B. PROPOSICIONES DE LEY
Proposició de llei de derogació de la taxa sobre les discrepàncies suscitades en relació amb instal·lacions del
sector energètic competència de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 59.646, BOC número 176). Criteri del Consell
Proposición de ley de derogación de la tasa sobre las discrepancias suscitadas en relación con las instalaciones del
sector energético competencia de la Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 59.646. BOC número 176). Criterio del Consell
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 23 de setembre de
2013, ha tingut coneixement de l’acord del Consell (RE número 64.223), en què manifesta el criteri desfavorable a la
presa en consideració de la Proposició de llei de derogació
de la taxa sobre les discrepàncies suscitades en relació amb
instal·lacions del sector energètic competència de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 59.646, BOC número 176).
D’acord amb l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació de l’acord tramés pel Consell en el Butlletí Oficial de
les Corts.
La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 23 de septiembre de 2013, ha tenido conocimiento del acuerdo del
Consell (RE número 64.223), en el que manifiesta el criterio desfavorable a tomar en consideración la Proposición de
ley de derogación de la tasa sobre las discrepancias suscitadas
en relación con las instalaciones del sector energético competencia de la Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 59.646. BOC número 176).
De acuerdo con el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación del acuerdo remitido por el Consell en el Butlletí
Oficial de les Corts.
Palau de les Corts
València, 23 de setembre de 2013
Palau de les Corts
Valencia, 23 de septiembre de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
JOSÉ CISCAR BOLUFER,
CONSELLER DE PRESIDÈNCIA I AGRICULTURA,
PESCA, ALIMENTACIÓ I AIGUA,
VICEPRESIDENT I SECRETARI DEL CONSELL,
CERTIFIQUE: Que el Consell, en la reunió del dia 6 de
setembre de 2013, va adoptar l’acord següent:
«Sobre la proposició de llei de derogació de la taxa sobre les discrepàncies suscitades en relació amb instal·lacions del sector energètic competència de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida, és
procedent formular el criteri següent:
L’article 98 de Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre, que reproduïx el diputat en la seua proposició de llei,
assigna a les administracions públiques (als òrgans competents en matèria d’energia) una activitat administrativa,
concretament de resolució de discrepàncies (el Reial Decret
1955/2000, d’1 de desembre, s’aplica al sector elèctric; hi
ha un altre precepte simètric per a les reclamacions en
matèria de gasos combustibles canalitzats: article 61 del
Reial Decret 1434/2002, de 27 de desembre. Ambdós subsectors, elèctric i gasista, formen part del sector energètic
als efectes que ací interessen).
D’acord amb la regulació general en matèria d’hisenda
pública (article 1 del Text Refós de la Llei de Taxes de la
Generalitat, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005, de 25 de
febrer, del Consell), s’entén per taxa la prestació patrimo-
JOSÉ CÍSCAR BOLUFER,
CONSELLER DE PRESIDENCIA Y AGRICULTURA,
PESCA, ALIMENTACIÓN Y AGUA,
VICEPRESIDENTE Y SECRETARIO DEL CONSELL,
CERTIFICO: Que el Consell, en la reunión del día 6 de
septiembre de 2013, adoptó el siguiente acuerdo:
«Sobre la Proposición de ley de derogación de la tasa
sobre las discrepancias suscitadas en relación con instalaciones del sector energético competencia de la Generalitat,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida,
procede formular el siguiente criterio:
El artículo 98 de Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, que reproduce el diputado en su proposición de
ley, asigna a las administraciones públicas (a los órganos
competentes en materia de energía) una actividad administrativa, concretamente de resolución de discrepancias (el
Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, se aplica al
sector eléctrico; existe otro precepto simétrico para las reclamaciones en materia de gases combustibles canalizados:
artículo 61 del Real Decreto 1434/2002, de 27 de diciembre. Ambos subsectores, eléctrico y gasista, forman parte
del sector energético a los efectos que aquí interesan).
De acuerdo con la regulación general en materia de hacienda pública (artículo 1 del Texto Refundido de la Ley de Tasas
de la Generalitat, aprobado por el Decreto Legislativo 1/2005,
de 25 de febrero, del Consell), se entiende por tasa la presta-
BOC número 185
24.09.2013
nial de naturalesa pecuniària el fet imposable de la qual
consistix en la utilització del seu domini públic o en la
prestació de servicis o la realització d’activitats en règim
de dret públic de la seua competència, que es referisquen
de mode particular als subjectes passius, i cal tindre en
compte, en este cas en particular, “que no es presten o realitzen pel sector privat, estiga o no establida la seua reserva
a favor del sector públic, conforme la normativa vigent” i
“que els servicis o activitats requerits siguen imprescindibles per a la vida privada o social del sol·licitant”.
Atés que el servici prestat als ciutadans en el cas interessat no pot ser prestat pel sector privat, i que la gestió administrativa dels expedients relacionats amb reclamacions
en l’àmbit elèctric o gasista ha de dur-se a terme per
l’administració, este requerix de la imposició d’una taxa
perquè d’esta manera es faça partícips de l’esmentada tramitació els ciutadans que requerisquen el servici. Com a
conseqüència d’esta activitat administrativa, la Llei de Taxes de la Generalitat va establir (des de l’1 de gener de
2011), en l’article 189, epígraf 15, una taxa que té com fet
imposable les “discrepàncies suscitades en relació amb instal·lacions del sector energètic”.
El fonament inicial de la incorporació d’esta nova taxa
va ser l’increment massiu de reclamacions des de 2006 en
esta matèria, i l’esmentat increment no guardava relació
amb l’evolució del desenrotllament social de la comunitat
autònoma, així com la temàtica dels expedients tramitats,
en els quals la majoria de procediments havien de ser desestimats per no tindre fonament jurídic, la qual cosa va fer
necessari establir un repartiment de responsabilitats en la
tramitació dels expedients entre l’administració autonòmica
i els particulars que sol·liciten este servici.
No obstant això, l’evolució en el temps, tant del nombre
de reclamacions presentades, com de la seua temàtica, a la
baixa i amb major fonamentació jurídica a favor seu, respectivament, ha portat a les reformes que el diputat menciona, l’última amb la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de
la Generalitat, on la taxa ha disminuït un 40% i s’ha incorporat com a element d’equitat, a fi de salvaguardar el dret a
la resolució de les reclamacions presentades pels consumidors, que el servici siga sufragat no per qui l‘inicia sinó per
qui resulte causant de la discrepància, a la vista d’allò que
s’ha conclòs en el procediment, escoltades les dos parts.
En definitiva, el manteniment de la taxa es considera raonable (paga el servici qui causa la discrepància), i proporcionat, perquè la taxa reflectix el cost administratiu del servici, cost que s’ha anat reduint com a conseqüència de
distints factors (la corba d’aprenentatge d’estos anys, atenent fonamentalment l’experiència acumulada pels òrgans
instructors, la millora dels procediments de gestió, la disminució en termes reals del cost laboral dels empleats públics en este període, etc.).
El cost mitjà de la realització de les discrepàncies en
matèria d’energia dels últims huit anys, tenint en compte
els recursos humans dedicats a la seua resolució, així com
els gastos de gestió associats, es pot considerar que és de
19,80 euros.
Per al càlcul de les taxes s’han considerat les discrepàncies presentades en els servicis territorials d’Energia de les
tres províncies des de l’any 2005 fins al 2012, i s’han avaluat els costos directes i indirectes associats a la seua gestió
i resolució. S’ha considerat com a cost la mitjana, que és de
19,78 euros per a este període, on es van presentar més de
9.000 reclamacions.
Pàg. 29.129
ción patrimonial de naturaleza pecuniaria cuyo hecho imponible consiste en la utilización de su dominio público o en la
prestación de servicios o la realización de actividades en régimen de derecho público de su competencia, que se refieran de
modo particular a los sujetos pasivos, debiendo tener en cuenta, en este caso en particular, “que no se presten o realicen por
el sector privado, esté o no establecida su reserva a favor del
sector público, conforme a la normativa vigente” y “que los
servicios o actividades requeridos sean imprescindibles para la
vida privada o social del solicitante”.
Dado que el servicio prestado a los ciudadanos en el caso
interesado no puede ser prestado por el sector privado, y que
la gestión administrativa de los expedientes relacionados con
reclamaciones en el ámbito eléctrico o gasista ha de llevarse a
cabo por la administración, el mismo requiere de la imposición de una tasa para que de esta forma se haga partícipes de
la citada tramitación a los ciudadanos que requieran del
servicio. Como consecuencia de esta actividad administrativa,
la Ley de Tasas de la Generalitat estableció (desde el 1 enero
de 2011), en su artículo 189, epígrafe 15, una tasa que tiene
como hecho imponible las “discrepancias suscitadas en relación con instalaciones del sector energético”.
El fundamento inicial de la incorporación de esta nueva
tasa fue el incremento masivo de reclamaciones desde 2006
en esta materia, no guardando relación el citado incremento
con la evolución del desarrollo social de la comunidad autónoma, así como la temática de los expedientes tramitados, en
los que la mayoría de procedimientos tenían que ser desestimados por carecer de fundamento jurídico, lo que hizo necesario establecer un reparto de responsabilidades en la tramitación de los expedientes entre la administración autonómica y
los particulares que solicitan este servicio.
No obstante, la evolución en el tiempo, tanto del número de reclamaciones presentadas, como de su temática, a la
baja y con mayor fundamentación jurídica a su favor, respectivamente, ha llevado a las reformas que el diputado
menciona, la última con la Ley 10/2012, de 21 de diciembre, de la Generalitat, donde la tasa ha disminuido un 40%
y se ha incorporado como elemento de equidad, en aras a
salvaguardar el derecho a la resolución de las reclamaciones presentadas por los consumidores, que el servicio sea
sufragado no por quien lo inicia sino por quien resulte causante de la discrepancia, a la vista de lo concluido en el
procedimiento, escuchadas las dos partes.
En definitiva, el mantenimiento de la tasa se considera razonable (paga el servicio quien causa la discrepancia), y proporcionado, pues la tasa refleja el coste administrativo del
servicio, coste que se ha ido reduciendo como consecuencia
de distintos factores (la curva de aprendizaje de estos años,
atendiendo fundamentalmente a la experiencia acumulada por
los órganos instructores, la mejora de los procedimientos de
gestión, la disminución en términos reales del coste laboral de
los empleados públicos en este período, etc.).
El coste promedio de la realización de las discrepancias
en materia de energía de los últimos ocho años, teniendo en
cuenta los recursos humanos dedicados a su resolución, así
como los gastos de gestión asociados, se puede considerar
que es de 19,80 euros.
Para el cálculo de las tasas se han considerado las discrepancias presentadas en los servicios territoriales de energía de
las tres provincias desde el año 2005 hasta el 2012, habiéndose evaluado los costes directos e indirectos asociados a la gestión y resolución de las mimas. Se ha considerado como coste
el promedio, siendo éste de 19,78 euros para este periodo,
donde se presentaron más de 9.000 reclamaciones.
BOC número 185
24.09.2013
Els costos de personal directament implicats en la resolució d’estes discrepàncies són de 21.372 euros anuals, cost
considerat fix independentment del nombre de reclamacions (per a l’any 2012, han baixat en 2012 un 5% respecte
de 2011, a causa del retall de salaris en l’administració),
sent el cost variable, els gastos de gestió de cada expedient
s’han estimat en 1 euro per expedient (repartits en gastos
de papereria, correus/comunicació i costos indirectes).
Pàg. 29.130
S’ha considerat que la tramitació d’estos expedients es
realitza en els tres servicis territorials d’Energia de la Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, amb
una dedicació d’un tècnic de cada servici d’un 10% del seu
temps i una dedicació d’un administratiu, un poc inferior,
igualment de cada servici, és a dir, d’un 9% (els costos es
consideren iguals per a les tres províncies, encara que el
85% de les reclamacions estan concentrades en el Servici
Territorial d’Energia de València).
Finalment, cal significar que la disposició final única
que es proposa en la proposició de llei resulta innecessària
des d’un punt de vista de tècnica normativa, en la mesura
que les lleis posteriors sobre la mateixa matèria deroguen
les anteriors.
Per tot això, i a proposta del conseller d’Economia,
Indústria, Turisme i Ocupació, el Consell
Los costes de personal directamente implicados en la resolución de estas discrepancias son de 21.372 euros anuales, coste considerado fijo independientemente del número
de reclamaciones (para el año 2012, habiendo bajado en
2012 un 5% respecto de 2011, debido al recorte de salarios
en la administración), siendo el coste variable, los gastos
de gestión de cada expediente, habiéndose estimado en 1
euro por expediente (repartidos en gastos de papelería, correos/comunicación y costes indirectos).
Se ha considerado que la tramitación de estos expedientes se realiza en los tres servicios territoriales de Energía de
la Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo,
con una dedicación de un técnico de cada Servicio de un
10% de su tiempo y una dedicación de un administrativo,
un poco inferior, igualmente de cada servicio, es decir, de
un 9% (los costes se consideran iguales para las tres provincias, aunque el 85% de las reclamaciones están concentradas en el Servicio Territorial de Energía de Valencia).
Por último, procede significar que la disposición final
única que se propone en la proposición de ley resulta innecesaria desde un punto de vista de técnica normativa, en la
medida que las leyes posteriores sobre la misma materia
derogan las anteriores.
Por todo ello, y a propuesta del Conseller de Economía,
Industria, Turismo y Empleo, el Consell
ACORDA
ACUERDA
Emetre criteri desfavorable a la presa en consideració de
la proposició de llei de derogació de la taxa sobre les discrepàncies suscitades en relació amb instal·lacions del sector energètic competència de la Generalitat, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida.»
Emitir criterio desfavorable a la toma en consideración
de la proposición de ley de derogación de la tasa sobre las
discrepancias suscitadas en relación con instalaciones del
sector energético competencia de la Generalitat, presentada
por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida.»
PERQUÈ CONSTE I TINGA L’EFECTE CORRESPONENT,
EXPEDISC LA PRESENT CERTIFICACIÓ
A VALENCIA, EL 6 DE SETEMBRE DE 2013
PARA QUE CONSTE Y SURTA SUS EFECTOS,
EXPIDO LA PRESENTE CERTIFICACIÓN
EN VALENCIA, A 6 DE SEPTIEMBRE DE 2013
Proposició de llei mitjançant la qual es regula, a tot el
territori valencià, la prohibició de la tècnica de fractura
hidràulica com a tècnica d’investigació i extracció de
gas no convencional, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 59.776)
Proposición de ley mediante la cual se regula, en todo el
territorio valenciano, la prohibición de la técnica de
fractura hidráulica como técnica de investigación y extracción de gas no convencional, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 59.776)
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 23 de juliol de
2013, ha acordat admetre a tràmit la Proposició de llei
mitjançant la qual es regula, a tot el territori valencià, la
prohibició de la tècnica de fractura hidràulica com a tècnica d’investigació i extracció de gas no convencional,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 59.776).
D’acord amb el que disposen els articles 125.2 i 95.1 del
RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les
Corts i la comunicació al Consell.
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 23 de julio de
2013, ha acordado admitir a trámite la Proposición de ley
mediante la cual se regula, en todo el territorio valenciano,
la prohibición de la técnica de fractura hidráulica como técnica de investigación y extracción de gas no convencional,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 59.776).
De acuerdo con lo dispuesto en los artículos 125.2 y
95.1 del RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial
de les Corts y la comunicación al Consell.
Palau de les Corts
València, 23 de juliol de 2013
Palau de les Corts
Valencia, 23 de julio de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.131
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra
Unida, respectivament, a l’empara de l’article 124 i
següents del RCV i amb el coneixement previ del grup,
presenta la proposició de llei següent mitjançant la qual es
regula, a tot el territori valencià, la prohibició de la tècnica
de fractura hidràulica com a tècnica d’investigació i extracció de gas no convencional:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, sindica y diputada del Grupo Parlamentario
Esquerra Unida, respectivamente, al amparo del artículo
124 y siguientes del RCV y previo conocimiento del grupo,
presenta la siguiente proposición de ley mediante la cual se
regula, en todo el territorio valenciano, la prohibición de la
técnica de fractura hidráulica como técnica de investigación y extracción de gas no convencional:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
A les societats avançades, la sensibilitat social pel medi
ambient s’ha anat intensificant a mesura que es divulgaven
els avanços científics relatius a la protecció de
l’ecosistema. A partir dels anys seixanta la preocupació generalitzada pel medi ambient ha propiciat l’aparició
d’instruments jurídics la finalitat dels quals és protegir el
medi ambient, acompanyada d’una actuació global promoguda per diverses institucions internacionals.
A nivell de l’Estat espanyol, la protecció mediambiental
ha estat influïda de forma notòria pel dret comunitari. En
l’actualitat, els principis fonamentals de l’acció comunitària ambiental es troben en els articles 191 i següents del
Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE).
En las sociedades avanzadas, la sensibilidad social por
el medio ambiente se ha ido intensificando a medida que se
divulgaban los avances científicos relativos a la protección
del ecosistema. A partir de los años sesenta la preocupación
generalizada por el medio ambiente ha propiciado la aparición de instrumentos jurídicos cuya finalidad es proteger el
medio ambiente, acompañada de una actuación global promovida por varias instituciones internacionales.
A nivel del Estado español, la protección medioambiental ha sido influida de forma notoria por el derecho comunitario. En la actualidad, los principios fundamentales de la
acción comunitaria ambiental se encuentran en los artículos
191 y siguientes del Tratado de Funcionamiento de la
Unión Europea (TFUE).
Dentro de los referidos principios destacan el principio
de acción preventiva y el principio de cautela.
El principio de acción preventiva implica la posibilidad
de adoptar medidas de protección del medio ambiente incluso antes de que se haya producido la lesión del mismo,
siempre que se constate científicamente la existencia de un
peligro real de deterioro ambiental. Técnicas preventivas
como la autorización ambiental integrada o la evaluación
de impacto ambiental surgen a la luz de dicho principio de
acción preventiva.
Por otro lado, el principio de cautela, que se introdujo
con el Tratado de Maastrich, refuerza el principio de acción
preventiva, al permitir la actuación en honor de la reducción de los posibles riesgos ambientales, sin necesidad de
que exista una plena certeza científica. De manera que,
aunque el tratado exige tener en cuenta los datos científicos
y técnicos disponibles (artículo 191.3 TFUE), su actuación
no precisa estar apoyada por unas bases científicas sin controversia. De hecho, en su comunicación sobre la utilización del principio de cautela, de 2 de febrero de 2000, la
Comisión ha afirmado que este principio se refiere a casos
donde se han identificado riesgos potencialmente peligrosos para el medio ambiente, derivados de un fenómeno,
producto o proceso, pero la información científica es insuficiente, incierta o no concluyente, de manera que no puede
determinarse con suficiente certeza el riesgo en cuestión.
La importancia de este principio fue subrayada en el
Consejo Europeo de Niza del 7 al 9 de diciembre de 2000,
donde se adoptó una resolución sobre el principio de cautela que confirma en líneas generales las orientaciones que,
con respecto a este principio, había señalado la Comisión,
existiendo además pronunciamientos judiciales, como la
Sentencia del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas (C127/02) de 7 de septiembre de 2004.
Dentro de este contexto, ha surgido un importante debate social y científico sobre los posibles efectos nocivos que
Dins dels referits principis destaquen el principi d’acció
preventiva i el principi de cautela.
El principi d’acció preventiva implica la possibilitat
d’adoptar mesures de protecció del medi ambient fins i tot
abans que se n‘haja produït la lesió, sempre que es constate
científicament l’existència d’un perill real de deteriorament
ambiental. Tècniques preventives com l’autorització ambiental integrada o l’avaluació d’impacte ambiental sorgeixen a la llum del referit principi d’acció preventiva.
D’altra banda, el principi de cautela, que es va introduir
amb el Tractat de Maastrich, reforça el principi d’acció preventiva, en permetre l’actuació en honor de la reducció dels
possibles riscos ambientals, sense necessitat que existesca
una plena certesa científica. De manera que, encara que el
tractat exigeix tenir en compte les dades científiques i tècnics disponibles (article 191.3 TFUE), la seua actuació no
precisa estar recolzada per unes bases científiques sense
controvèrsia. De fet, en la seua comunicació sobre la utilització del principi de cautela, de 2 de febrer de 2000, la Comissió ha afirmat que aquest principi es refereix a casos on
s’han identificat riscos potencialment perillosos per al medi
ambient, derivats d’un fenomen, producte o procés, però la
informació científica és insuficient, incerta o no concloent,
de manera que no pot determinar-se amb suficient certesa
el risc en qüestió.
La importància d’aquest principi va ser subratllada en el
Consell Europeu de Niça del 7 al 9 de desembre de 2000,
on es va adoptar una resolució sobre el principi de cautela
que confirma en línies generals les orientacions que, respecte a aquest principi, havia assenyalat la Comissió, existint a més pronunciaments judicials, com la Sentència del
Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (C127/02)
de 7 de setembre de 2004.
Dins d’aquest context, ha sorgit un important debat social i científic sobre els possibles efectes nocius que per al
BOC número 185
24.09.2013
medi ambient o la salut es deriven de la utilització de la
tècnica de la fractura hidràulica com a tècnica que, per
mitjà de la injecció d’additius químics, és susceptible de
ser utilitzada per a la recerca i extracció de gas d’esquist o
no convencional, existint diversos països europeus que han
establert moratòries o prohibicions d’ús de la fracturació.
Pàg. 29.132
Els riscos que pot generar la utilització d’aquesta tècnica s’han fet palesos en recents estudis elaborats per les institucions europees. Així, al juny de 2011, el Parlament Europeu va publicar, a instàncies de la Comissió de Medi
Ambient, Salut Pública i Seguretat, l’informe Repercussions de l’extracció de gas i petroli d’esquist en el medi
ambient i la salut humana, que s’ha completat amb
l’informe Contribució a la identificació de possibles riscos
ambientals i per a la salut humana derivats de les operacions d’extracció d’hidrocarburs mitjançant fractura
hidràulica a Europa de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, publicat el 10 d’agost de
2012. En tots dos informes es plantegen interrogants sobre
l’ús de la fractura hidràulica i posen de manifest l’elevat
risc per a les persones i el medi ambient.
En aquest context, aquesta llei té per objecte prohibir la
utilització de la tècnica de la fractura hidràulica, en tant no
existesca evidència científica que determini amb exactitud
l’existència o no de conseqüències ambientals.
Aquesta norma s’empara en la competència autonòmica
valenciana de desenvolupament normatiu i execució en
matèria de protecció del medi ambient, normes addicionals
de protecció del medi ambient i del paisatge (articles 17.2 i
50.6 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana),
competència que implica la possibilitat d’establir nivells de
protecció del medi ambient més amplis que la normativa
bàsica, com ha indicat el Tribunal Constitucional; a més, en
les competències en matèria de règim energètic (articles
49.1, 49.2 i 52.1 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat
Valenciana), sanitat (article 54 de l’Estatut d’autonomia de
la Comunitat Valenciana), i competències exclusives en
matèria de paisatge i d’ordenació del territori i del litoral,
urbanisme i habitatge (article 49.1 de l’Estatut d’autonomia
de la Comunitat Valenciana).
para el medio ambiente o la salud se derivan de la utilización de la técnica de la fractura hidráulica como técnica
que, mediante la inyección de aditivos químicos, es susceptible de ser utilizada para la búsqueda y extracción de gas
de esquisto o no convencional, existiendo varios países europeos que han establecido moratorias o prohibiciones de
uso del fracking.
Los riesgos que puede generar la utilización de esta técnica se han hecho patentes en recientes estudios elaborados por
las instituciones europeas. Así, en junio de 2011, el Parlamento Europeo publicó, a instancias de la Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad, el informe Repercusiones de la extracción de gas y petróleo de esquisto en el
medio ambiente y la salud humana, que se ha completado con
el informe Contribución a la identificación de posibles riesgos ambientales y para la salud humana derivados de las operaciones de extracción de hidrocarburos mediante fractura
hidráulica en Europa de la Dirección General de Medio Ambiente de la Comisión Europea, publicado el 10 de agosto de
2012. En ambos informes se plantean interrogantes sobre el
uso de la fractura hidráulica y ponen de manifiesto el elevado
riesgo para las personas y el medio ambiente.
En este contexto, la presente ley tiene por objeto prohibir la utilización de la técnica de la fractura hidráulica, en
tanto no exista evidencia científica que determiné con
exactitud la existencia o no de consecuencias ambientales.
La presente norma se ampara en la competencia autonómica valenciana de desarrollo normativo y ejecución en materia de protección del medio ambiente, normas adicionales
de protección del medio ambiente y del paisaje (artículos
17.2 y 50.6 del Estatuto de autonomía de la Comunitat Valenciana), competencia que implica la posibilidad de establecer
niveles de protección del medio ambiente más amplios que la
normativa básica, como ha indicado el Tribunal Constitucional; además, en las competencias en materia de régimen
energético (artículos 49.1, 49.2 y 52.1 del Estatuto de autonomía de la Comunitat Valenciana), sanidad (artículo 54 del
Estatuto de autonomía de la Comunitat Valenciana), y competencias exclusivas en materia de paisaje y de ordenación del
territorio y del litoral, urbanismo y vivienda (artículo 49.1 del
Estatuto de autonomía de la Comunitat Valenciana).
Article 1
Prohibició de l’ús de la fractura hidràulica
Artículo 1
Prohibición del uso de la fractura hidráulica
1. Queda prohibit en tot el territori de la Comunitat Valenciana l’ús de la fractura (o fracturació) hidràulica com a
tècnica que, per mitjà de la injecció d’additius químics, és
susceptible de ser utilitzada per a la recerca, l’exploració i
l’extracció de gas d’esquist o no convencional i emmagatzematge geològic.
2. A partir de l’entrada en vigor de la present llei, està
prohibida la concessió de permisos o altres títols habilitants
que permeten la utilització de la fractura hidràulica en
l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
1. Queda prohibido en todo el territorio de la Comunidad Valenciana el uso de la fractura (o fracturación) hidráulica como técnica que, mediante la inyección de aditivos
químicos, es susceptible de ser utilizada para la búsqueda,
la exploración y la extracción de gas de esquisto o no convencional y almacenamiento geológico.
2. A partir de la entrada en vigor de la presente ley, está
prohibida la concesión de permisos u otros títulos habilitantes que permiten la utilización de la fractura hidráulica
en el ámbito de la Comunitat Valenciana.
Article 2
Suspensió d’activitats
Artículo 2
Suspensión de actividades
L’autoritat ambiental de la Comunitat Valenciana haurà
d’ordenar la suspensió de les activitats que impliquen l’ús
de la fractura hidràulica quan en tinga coneixement.
La autoridad ambiental de la Comunitat Valenciana deberá ordenar la suspensión de las actividades que implican
el uso de la fractura hidráulica cuando tenga conocimiento
de las mismas.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.133
Article 3
Règim sancionador
Artículo 3
Régimen sancionador
1. L’ús de la fractura hidràulica en l’àmbit de la Comunitat Valenciana com també la concessió de permisos o títols habilitants que permeten la seua utilització constitueixen infraccions molt greus, que podran ser sancionades
amb una multa d’entre 250.001 i 2.500.000 euros. La competència per a imposar la referida sanció correspon al conseller amb competències en matèria de medi ambient.
2. Les sancions s’imposaran i graduaran tenint en compte les circumstàncies atenuants o agreujants que concorren,
la intencionalitat o la reincidència, el risc o el dany ocasionat i el benefici obtingut.
3. Quan la quantia de la multa que procedesca siga inferior al benefici econòmic obtingut per la infracció, la sanció serà augmentada, com a mínim, fins al doble de
l’import en què s’haja beneficiat l’infractor.
4. La resolució sancionadora imposarà, si escau, a
l’infractor l’obligació de reposar els béns al seu estat anterior a la comissió de la infracció, com també d’abonar la
corresponent indemnització pels danys i perjudicis causats,
determinant el contingut d’aquesta obligació i el termini
per fer-la efectiva.
5. Si l’infractor no complira la seua obligació de restauració del medi ambient, l’òrgan sancionador podrà igualment ordenar l’execució subsidiària conforme al previst en
la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i
del procediment administratiu comú.
6. La infracció prevista en aquest article prescriu als tres
anys i la sanció imposada per la falta comesa prescriu als
tres anys.
7. Iniciat l’expedient sancionador, l’òrgan que haja ordenat la iniciació del procediment podrà adoptar mesures
cautelars per evitar la continuació del dany causat.
1. El empleo de la fractura hidráulica en el ámbito de la
Comunitat Valenciana así como la concesión de permisos o
títulos habilitantes que permiten su utilización constituyen
infracciones muy graves, que podrán ser sancionadas con
una multa de entre 250.001 y 2.500.000 euros. La competencia para imponer la referida sanción corresponde al conseller con competencias en materia de medio ambiente.
2. Las sanciones se impondrán y graduarán teniendo en
cuenta las circunstancias atenuantes o agravantes que concurren, la intencionalidad o la reincidencia, el riesgo o el
daño ocasionado y el beneficio obtenido.
3. Cuando la cuantía de la multa que proceda sea inferior al beneficio económico obtenido por la infracción, la
sanción será aumentada, como mínimo, hasta el doble del
importe en que se haya beneficiado el infractor.
4. La resolución sancionadora impondrá, en su caso, al
infractor la obligación de reponer los bienes a su estado anterior a la comisión de la infracción, así como abonar la correspondiente indemnización por los daños y perjuicios
causados, determinando el contenido de esta obligación y
el plazo por hacerla efectiva.
5. Si el infractor no cumpliera su obligación de restauración del medio ambiente, el órgano sancionador podrá
igualmente ordenar la ejecución subsidiaria conforme al
previsto en la Ley de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común.
6. La infracción prevista en el presente artículo prescribe a los tres años y la sanción impuesta por la falta cometida prescribe a los tres años.
7. Iniciado el expediente sancionador, el órgano que
haya ordenado la iniciación del procedimiento podrá adoptar medidas cautelares para evitar la continuación del daño
causado.
Article 4
Multes coercitives
Artículo 4
Multas coercitivas
1. Quan l’obligat no repare el dany causat o no suspenga
l’activitat realitzada una vegada realitzat el requeriment a
aquest efecte, l’òrgan competent per a sancionar podrà
acordar la imposició de multes coercitives en els supòsits
contemplats en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
2. Les multes coercitives podran ser reiterades per lapses de temps no inferiors a un mes i la quantia de cadascuna no podrà excedir de 10.000 euros. Aquesta quantia es fixarà tenint en compte els criteris següents:
a) El retard en el compliment de l’obligació de reparar.
1. Cuando el obligado no repare el daño causado o no
suspenda la actividad realizada una vez realizado el requerimiento a este efecto, el órgano competente para sancionar
podrá acordar la imposición de multas coercitivas en los
supuestos contemplados en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común.
2. Las multas coercitivas podrán ser reiteradas por lapsos de tiempo no inferiores a un mes y la cuantía de cada
una no podrá exceder de 10.000 euros. Esta cuantía se fijará teniendo en cuenta los siguientes criterios:
a) El retraso en el cumplimiento de la obligación de reparar.
b) La existencia de intencionalidad o reiteración en el
incumplimiento de la presente ley.
c) La naturaleza de los perjuicios causados y, en concreto, que el daño afecte a recursos o espacios únicos escasos
o protegidos.
3. En caso de impago por el obligado, las multas coercitivas serán exigibles por vía de apremio una vez transcurridos treinta días hábiles desde su notificación.
4. Las multas coercitivas serán independientes y compatibles con las sanciones que puedan imponerse.
b) L’existència d’intencionalitat o reiteració en
l’incompliment de la present llei.
c) La naturalesa dels perjudicis causats i, en concret,
que el dany afecte a recursos o espais únics escassos o protegits.
3. En cas d’impagament per l’obligat, les multes coercitives seran exigibles per via de constrenyiment una vegada
transcorreguts trenta dies hàbils des de la seua notificació.
4. Les multes coercitives seran independents i compatibles amb les sancions que puguen imposar-se.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.134
Disposició transitòria única
Règim transitori
Disposición transitoria única
Régimen transitorio
La prohibició continguda en l’article 1 d’aquesta llei
serà aplicable als permisos i qualsevol altre títol habilitant
de l’activitat prohibida en l’article 1, tant als ja concedits
com als que s’hagen sol·licitat abans de la seua entrada en
vigor.
La prohibición contenida en el artículo 1 de esta ley será
aplicable a los permisos y cualquier otro título habilitante
de la actividad prohibida en el artículo 1, tanto a los ya
concedidos como a los que se hayan solicitado antes de su
entrada en vigor.
Disposició final única
Entrada en vigor
Disposición final única
Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
La presente ley entrará en vigor el día siguiente al de su
publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Les Corts, 12 de juliol de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 12 de julio de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 10 de setembre de
2013, oïda la Junta de Síndics, i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 3 del RC, ha acordat trametre les
proposicions no de llei que tot seguit s’especifiquen a les
comissions següents:
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 10 de septiembre de 2013, oida la Junta de Síndics, y de conformidad con
los artículos 160 y 161 puntos 1 y 3 del RC, ha acordado
enviar las proposiciones no de ley que que a continuación
se especifican a las siguientes comisiones:
Comissió de Sanitat i Consum:
Comisión de Sanidad y Consumo:
– Proposició no de llei sobre el manteniment de les mamografies com a prestació bàsica i gratuïta, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.922).
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento de las
mamografías como prestación básica y gratuita, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.922).
– Proposició no de llei sobre el manteniment dels punts
d’urgència extrahospitalaris actuals, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 61.923).
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento de los
puntos de urgencia extrahospitalarios actuales, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.923).
– Proposició no de llei sobre la realització d’un estudi
sobre la situació del departament de salut de Dénia, en
l’atenció de salut mental i a pacients crònics, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.924).
– Proposición no de ley sobre la realización de un estudio
sobre la situación del departamento de salud de Dénia, en la
atención de salud mental y a pacientes crónicos, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.924).
– Proposició no de llei sobre els serveis prestats al centre de salut d’Artana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.976).
– Proposición no de ley sobre los servicios prestados en
el centro de salud de Artana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.976).
– Proposició no de llei sobre la presentació d’un projecte de llei per a garantir la millora de les cures pal·liatives,
el dret efectiu a les instruccions prèvies a l’assistència a
l’agonia, la sedació terminal i la mort digna, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.302).
– Proposición no de ley sobre la presentación de un proyecto de ley para garantizar la mejora de los cuidados paliativos, el derecho efectivo a las instrucciones previas a la
asistencia a la agonía, la sedación terminal y la muerte digna, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida
(RE número 62.302).
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.135
– Proposició no de llei sobre el compliment de la
sentència número 63/2013, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i l’obertura d’un procés negociador per a continuar amb l’amortització de les places
vacants del personal estatutari dels centres de salut i consultoris d’atenció primària del departament de salut de Dénia, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 62.311),
– Proposición no de ley sobre el cumplimiento de la
sentencia número 63/2013, del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, y la apertura de un proceso
negociador para continuar con la amortización de las plazas
vacantes del personal estatutario de los centros de salud y
consultorios de atención primaria del departamento de salud de Dénia, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 62.311).
– Proposició no de llei sobre la creació de la partida
pressupostària adient per a dur endavant la construcció del
centre de salut d’Orpesa, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 62.527).
– Proposición no de ley sobre la creación de la partida
presupuestaria adecuada para llevar a cabo la construcción
del centro de salud de Oropesa del Mar, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.527).
– Proposició no de llei sobre les obres de millora necessàries de l’accés del centre de salut de Vinaròs per a les
persones amb mobilitat reduïda, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.531).
– Proposición no de ley sobre las obras de mejora necesarias del acceso del centro de salud de Vinaròs para las
personas con movilidad reducida, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 62.531).
Comissió de Governació i Administració Local:
Comisión de Gobernación y Administración Local:
– Proposició no de llei sobre l’aclariment de les competències en matèria forestal i l’establiment de mecanismes
de coordinació entre els diferents serveis administratius involucrats en la prevenció i l’extinció d’incendis forestals,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
61.925).
– Proposición no de ley sobre la clarificación de las
competencias en materia forestal y el establecimiento de
mecanismos de coordinación entre los diversos servicios
administrativos implicados en la prevención y extinción de
incendios forestales, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 61.925).
– Proposició no de llei sobre la modificació i
l’ampliació de l’article 38 del Decret 58/2013, de 3 de
maig, del Consell, que aprova el Pla d’acció territorial forestal de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.940).
– Proposición no de ley sobre la modificación y ampliación del artículo 38 del Decreto 58/2013, de 3 de mayo, del
Consell, que aprueba el Plan de acción territorial forestal
de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.940).
– Proposició no de llei sobre el pagament del deute que
el Consell manté amb els consorcis de bombers provincials
de València, Alacant i Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.980).
– Proposición no de ley sobre el pago de la deuda que el
Consell mantiene con los consorcios de bomberos provinciales de Valencia, Alicante y Castellón, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 61.980).
– Proposició no de llei sobre el rebuig al text del Projecte de llei per a la racionalització i la sostenibilitat de
l’administració local, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 62.309).
– Proposición no de ley sobre el rechazo al texto del
Proyecto de ley para la racionalización y la sostenibilidad
de la administración local, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.309).
– Proposició no de llei sobre l’impuls al voluntariat ambiental, tornant-lo a fer efectiu en tasques de prevenció, vigilància i extinció d’incendis forestals, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 62.552).
– Proposición no de ley sobre el impulso al voluntariado,
volviéndolo a hacer efectivo en tareas de prevención, vigilancia y extinción de incendios forestales, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.552).
Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordenació
del Territori:
Comisión de Medio Ambiente, Agua y Ordenación
del Territorio:
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla autonòmic contra la desertització i la sequera, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.927).
– Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan
autonómico contra la desertización y la sequía, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.927).
– Proposició no de llei sobre la redacció d’un reglament
que desenvolupe la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.930).
– Proposición no de ley sobre la redacción de un reglamento que desarrolle la Ley 16/2005, de 30 de diciembre,
urbanística valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.930).
– Proposició no de llei sobre l’assumpció pel Consell
del total dels costs de les instal·lacions de filtres de carboni
– Proposición no de ley sobre la asunción por el Consell
del total de los costes de las instalaciones de filtros de car-
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.136
a les capçaleres de proveïment d’aigua potable de tots els
pobles de la comarca de la Ribera afectats per la contaminació d’herbicides i nitrats, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.938).
bono en las cabeceras de abastecimiento de agua potable de
todos los pueblos de la comarca de La Ribera afectados por
la contaminación de herbicidas y nitratos, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.938).
– Proposició no de llei sobre l’atorgament, pel Ministeri
d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient, d’una concessió pròpia, dins del nou Pla de conca del riu Xúquer, destinada a
subministrar aigua potable no contaminada als pobles de la
comarca de la Ribera, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 61.939).
– Proposición no de ley sobre el otorgamiento, por el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, de
una concesión propia, dentro del nuevo Plan de cuenca del río
Júcar, destinada a suministrar agua potable no contaminada a
los pueblos de la comarca de La Ribera, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.939).
– Proposició no de llei sobre la restitució, amb caràcter
d’urgència, del Consell Forestal de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.942, amb correcció RE 63.441).
– Proposición no de ley sobre la restitución, con carácter de urgencia, del Consejo Forestal de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 61.942, con corrección RE 63.441).
Comissió d’Indústria, Comerç, Turisme
i Noves Tecnologies:
Comisión de Industria, Comercio, Turismo
y Nuevas Tecnologías:
– Proposició no de llei sobre l’elaboració i l’aprovació
d’un pla de revitalització de les comarques d’interior, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
61.928).
– Proposición no de ley sobre la elaboración y aprobación de un plan de revitalización de las comarcas de interior, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 61.928).
– Proposició no de llei sobre l’increment del nombre de
places del programa Imserso, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.977).
– Proposición no de ley sobre el incremento del número
de plazas del programa Imserso, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 61.977).
– Proposició no de llei sobre la denegació de tots els
permisos i totes les llicències a l’empresa Montero Energy
Corporation, SL, per a dur a terme els projectes de prospecció d’hidrocarburs Arquimedes, Pitàgores i Aristòtil al nord
de la província de Castelló amb la tècnica coneguda com a
fracturació hidràulica o fracking, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.301).
– Proposición no de ley sobre la denegación de todos los
permisos y licencias a la empresa Montero Energy Corporation, SL, para llevar a cabo los proyectos de prospección
de hidrocarburos Arquímedes, Pitágoras y Aristóteles en el
norte de la provincia de Castellón con la técnica conocida
como fracturación hidráulica o fracking, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.301).
– Proposició no de llei sobre la suspensió de les prospeccions petrolieres a l’entorn de les illes Columbretes,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.318).
– Proposición no de ley sobre la suspensión de las prospecciones petrolíferas en torno a las islas Columbretes, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 62.318).
– Proposició no de llei sobre l’eliminació de la taxa imposada a les reclamacions cap al sector energètic recollida
en l’article 189.15 del Decret legislatiu 1/2005 (Llei de taxes), presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 62.514).
– Proposición no de ley sobre la eliminación de la tasa
impuesta a las reclamaciones hacia el sector energético recogida en el artículo 189.15 del Decreto legislativo 1/2005
(Ley de tasas), presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 62.514).
– Proposició no de llei sobre l’oposició a qualsevol projecte d’investigació o explotació d’hidrocarburs al territori
valencià, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 62.557).
– Proposición no de ley sobre la oposición a cualquier
proyecto de investigación o explotación de hidrocarburos
en el territorio valenciano, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número número 62.557).
– Proposició no de llei sobre la recuperació del projecte
del parador de Morella i la dotació de la partida pressupostària adient per a 2014, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 63.247).
– Proposición no de ley sobre la recuperación del proyecto del parador de Morella y la dotación de la adecuada
partida presupuestaria para 2014, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 63.247).
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les
Institucions de la Generalitat:
Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de
las Instituciones de la Generalitat:
– Proposició no de llei sobre la defensa pel Consell dels
drets dels consumidors i dels usuaris per a fer complir les
previsions legals en matèria de regulació d’emissions au-
– Proposición no de ley sobre la defensa por el Consell
de los derechos de los consumidores y de los usuarios haciendo cumplir las previsiones legales en materia de regu-
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.137
diovisuals en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.951).
lación de emisiones audiovisuales en el ámbito de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 61.951).
– Proposició no de llei sobre l’impuls de la normalització de l’ús del valencià en les administracions de l’Estat
ubicades a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 61.954).
– Proposición no de ley sobre el impulso de la normalización del uso del valenciano en las administraciones del
Estado ubicadas en la Comunitat Valenciana, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.954).
– Proposició no de llei sobre l’adhesió del Consell a la
campanya de les Nacions Unides contra la corrupció
«Against corruption today», presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.326).
– Proposición no de ley sobre la adhesión del Consell a
la campaña de las Naciones Unidas contra la corrupción
«Against corruption today», presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.326).
– Proposició no de llei sobre el suport i la solidaritat
amb els xicotets estalviadors afectats pel frau de les empreses Fórum Filatélico, SA, Afinsa Bienes Tangibles, SA, i
Arte y Naturaleza Gespart, SL, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.507).
– Proposición no de ley sobre el apoyo y solidaridad con
los pequeños ahorradores afectados por el fraude de las empresas Fórum Filatélico, SA, Afinsa Bienes Tangibles, SA,
y Arte y Naturaleza Gespart, SL, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 62.507).
– Proposició no de llei sobre la firma i la ratificació pel
govern de l’Estat del Tractat sobre el comerç d’armes, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
62.581).
– Proposición no de ley sobre la firma y la ratificación
por el gobierno del Estado del Tratado sobre el comercio
de armas, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.581).
– Proposició no de llei sobre l’adopció d’un compromís
de responsabilitat social i de bones pràctiques empresarials
amb la població que obligue les entitats financeres que hagen rebut o reben diners públics del FROB, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.589).
– Proposición no de ley sobre la adopción de un compromiso de responsabilidad social y de buenas prácticas
empresariales con la población que obligue a las entidades
financieras que hayan recibido o reciben dinero público del
FROB, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 62.589).
– Proposició no de llei sobre l’aplicació immediata de
l’equiparació del límit d’edat de la borsa de bebès de
renúncia amb l’establert per a totes les adopcions, tant nacionals como internacionals, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.594).
– Proposición no de ley sobre la aplicación inmediata de
la equiparación del límite de edad de la bolsa de bebés de
renuncia con el establecido para todas las adopciones, tanto
nacionales como internacionales, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 62.594).
– Proposició no de llei sobre la retirada de qualsevol
element commemoratiu de la sublevació militar de 1936,
de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista de tots els edificis religiosos, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.595).
– Proposición no de ley sobre la retirada de cualquier
elemento conmemorativo de la sublevación militar de
1936, de la Guerra Civil y de la represión de la dictadura
franquista de todos los edificios religiosos, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.595).
– Proposició no de llei sobre la investigació i
l’esclariment total, per part del govern de l’Estat, dels fets
que motivaren la mort de José Couso a l’Iraq el 8 d’abril de
2003, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 62.680).
– Proposición no de ley sobre la investigación y el esclarecimiento total, por parte del gobierno del Estado, de
los hechos que motivaron la muerte de José Couso en Irak
el 8 de abril de 2003, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.680).
Comissió d’Educació i Cultura:
Comisión de Educación y Cultura:
– Proposició no de llei sobre el trasllat de les competències de la pilota valenciana de la Conselleria de Governació
i Justícia a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
61.952).
– Proposición no de ley sobre el traslado de las competencias de la pilota valenciana de la Conselleria de Gobernación y Justicia a la Conselleria de Educación, Cultura y
Deporte, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 61.952).
– Proposició no de llei sobre la cessió a l’Ajuntament de
Castalla de la casa natal d’Enric Valor, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 61.955).
– Proposición no de ley sobre la cesión al Ayuntamiento
de Castalla de la casa natal de Enric Valor, presentada por
el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.955).
– Proposició no de llei sobre el cessament immediat de
l’equip directiu de l’empresa pública Ciutat de la Llum,
– Proposición no de ley sobre el cese inmediato del
equipo directivo de la empresa pública Ciudad de la Luz,
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.138
SAU, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.956).
SAU, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 61.956).
– Proposició no de llei sobre la reparació i l’esmena de
tots els desperfectes del CEIP Torrefiel de València, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.957).
– Proposición no de ley sobre la reparación y la subsanación de todos los desperfectos del CEIP Torrefiel de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE número 61.957).
– Proposició no de llei sobre la rehabilitació integral de
l’edifici del Col·legi de l’Art Major de la Seda, a la ciutat
de València, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 61.959).
– Proposición no de ley sobre la rehabilitación integral
del edificio del Colegio del Arte Mayor de la Seda, en la
ciudad de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 61.959).
– Proposició no de llei sobre la construcció d’un segon
col·legi al Raval Universitari de Castelló, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.231).
– Proposición no de ley sobre la construcción de un segundo colegio en el Raval Universitari de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE
número 62.231).
– Proposició no de llei sobre el manteniment del cicle de
grau mitjà de formació professional Confecció, Disseny i
Moda a l’IES Serra Mariola, de Muro d’Alcoi, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.502).
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento del ciclo de grado medio de formación profesional Confección,
Diseño y Moda en el IES Serra Mariola, de Muro de Alcoy,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.502).
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda:
Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda:
– Proposició no de llei sobre la fixació d’un tipus de
gravamen en l’impost sobre els dipòsits de les entitats de
crèdit que supose, almenys, una recaptació a tot Espanya
equivalent a la mitjana del que s’obtenia a aquelles comunitats autònomes en què ja s’aplicava aquest tribut, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.969).
– Proposición no de ley sobre la fijación de un tipo de
gravamen en el impuesto sobre los depósitos de las entidades de crédito que suponga, al menos, una recaudación en
toda España equivalente a la media de lo que se obtenía en
aquellas comunidades autónomas en las que ya se aplicaba
este tributo, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.969).
– Proposició no de llei sobre la regulació de les remuneracions dels executius dels consells d’administració de les
empreses, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 61.970).
– Proposición no de ley sobre la regulación de las remuneraciones de los ejecutivos de los consejos de administración de las empresas, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.970).
– Proposició no de llei sobre la reforma del sistema fiscal i l’elaboració d’una llei anual de lluita contra el frau i
l’elusió fiscal, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 61.971).
– Proposición no de ley sobre la reforma del sistema fiscal y la elaboración d’una ley anual de lucha contra el fraude y la elusión fiscal, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.971).
– Proposició no de llei sobre les retribucions dels llocs
de sotssecretari i director general de l’administració autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 61.983).
– Proposición no de ley sobre las retribuciones de los
puestos de subsecretario y director general de la administración autonómica, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 61.983).
– Proposició no de llei sobre la convocatòria urgent del
Consell de Política Fiscal i Financera per a tractar el canvi
de model de finançament autonòmic, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 62.505).
– Proposición no de ley sobre la convocatoria urgente del
Consejo de Política Fiscal y Financiera para tratar el cambio
de modelo de financiación autonómica, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.505).
Comissió de Control de l’Actuació de RTVV:
– Proposició no de llei sobre l’elaboració i l’emissió
d’un espai informatiu a la Radiotelevisió Valenciana que
done veu als representants de les víctimes de l’accident
ocorregut el 3 de juliol de 2006 a la línia 1 de Metrovalència, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.978).
Comisión de Control de la Actuación de RTVV:
– Proposición no de ley sobre la elaboración y la emisión de un espacio informativo en la Radiotelevisión Valenciana que dé voz a los representantes de las víctimas del accidente ocurrido el 3 de julio de 2006 en la línea 1 de
Metrovalencia, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.978).
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.139
– Proposició no de llei sobre el fons documental de
RTVV, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 62.612).
– Proposición no de ley sobre el fondo documental de
RTVV, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE número 62.612).
Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques
d’Igualtat:
Comisión de Política Social, Empleo y Políticas de
Igualdad:
– Proposició no de llei sobre l’adhesió al manifest «Decidir ens fa lliures», elaborat per la Plataforma Estatal en
Defensa dels Drets Sexuals i Reproductius, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.985).
– Proposición no de ley sobre la adhesión al manifiesto
«Decidir nos hace libres», elaborado por la Plataforma Estatal en Defensa de los Derechos Sexuales y Reproductivos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 61.985).
– Proposició no de llei sobre l’adopció d’unes polítiques
educatives i sanitàries encaminades a la prevenció de
l’assetjament escolar dirigit contra els i les joves LGTB,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
61.986).
– Proposición no de ley sobre la adopción de unas políticas educativas y sanitarias encaminadas a la prevención
del acoso escolar dirigido contra los y las jóvenes LGTB,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.986).
– Proposició no de llei sobre el desenvolupament complet de la LAPAD amb la defensa del SAAD amb la consignació pressupostària suficient com a eix del canvi per a
un nou model productiu, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 62.298).
– Proposición no de ley sobre el desarrollo completo de
la LAPAD con la defensa del SAAD con la consignación
presupuestaria suficiente como eje del cambio para un nuevo modelo productivo, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.298).
– Proposició no de llei sobre l’obertura del centre ocupacional de Penyeta Roja de Castelló, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.304).
– Proposición no de ley sobre la apertura del centro ocupacional de Penyeta Roja de Castellón, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.304).
– Proposició no de llei sobre la cessió urgent per part de
la Conselleria de Sanitat a la Conselleria de Benestar Social
de part de les instal·lacions de l’antic hospital de La Pedrera de Dénia per a l’atenció provisional de les persones amb
discapacitat, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 62.338).
– Proposición no de ley sobre la cesión urgente por parte de la Conselleria de Sanidad a la Conselleria de Bienestar Social de parte de sus instalaciones del antiguo hospital
de La Pedrera de Dénia para la atención provisional de las
personas con discapacidad, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.338).
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca:
Comisión de Agricultura, ganadería y Pesca:
– Proposició no de llei sobre la creació per part de
l’IVIA d’unes línies d’investigació per a aconseguir un producte que substituesca l’arsenit sòdic i que siga efectiu i assequible per als llauradors, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 63.171).
– Proposición no de ley sobre la creación por parte del
IVIA de unas líneas de investigación para conseguir un
producto que sustituya el arsenito sódico y que sea efectivo
y asequible para los agricultores, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 63.171).
– Proposició no de llei sobre l’establiment pel Ministeri
d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient d’un límit de
100 euros en les ajudes directes de la PAC, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 63.172).
– Proposición no de ley sobre el establecimiento por el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente de un
límite de 100 euros en las ayudas directas de la PAC, presentada
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 63.172).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les
Corts d’aquestes proposicions no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes
fins sis hores abans del començament de la reunió de la comissió en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament.
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1
del RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de
les Corts de estas proposiciones no de ley y, al mismo
tiempo, se recueerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta seis horas antes del comienzo de la reunión de la comisión en que deban debatirse,
cuya fecha se comunicará oportunamente.
Palau de les Corts
València, 10 de setembre de 2013
Palau de les Corts
València, 10 de septiembre de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.140
Proposició no de llei sobre el manteniment de les mamografies com a prestació bàsica i gratuïta, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.922)
Proposición no de ley sobre el mantenimiento de las mamografías como prestación básica y gratuita, presentada por
el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.922)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del
Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei següent:
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del
Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El càncer de mama representa la primera causa de mortalitat per càncer en la dona. La majoria són diagnosticats
entre els 35 i els 80 anys, amb major incidència entre els 45
i 65 anys. Tanmateix, també és el tumor maligne amb més
àmplies possibilitats de curació, si es detecta en estadis inicials.
Per al diagnòstic precoç del càncer de mama, la tècnica
utilitzada i mundialment acceptada és la mamografia.
Aquesta tècnica radiològica permet detectar lesions a la
mama fins a dos anys abans de ser palpables. Així mateix,
permet aplicar tractaments menys agressius i amb menors
seqüeles físiques i psicològiques per a les dones. Per tant,
la mamografia és la tècnica més eficaç i senzilla per a detectar de forma precoç el càncer de mama.
Els programes de cribratge que es duen a terme en la sanitat pública estan donant excel·lents resultats. Així, segons
les conclusions d’octubre de 2010 de l’Observatori del
Càncer, les dones han introduït les mamografies dins de les
seues revisions periòdiques i s’aconsella, a més i en conseqüència, reduir tot tipus d’entrebancs o interferències, ja
siga per interessos econòmics o polítics.
El recent anunci del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat sobre la «revisió» de la cartera de prestacions bàsiques, que fins ara eren gratuïtes i entre les quals
hi ha les mamografies, ha causat una alta preocupació ja
que pot comportar un retrocés greu i important en la lluita
contra el càncer de mama i la prevenció d’aquest.
Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
El cáncer de mama representa la primera causa de mortalidad por cáncer en la mujer. La mayoría son diagnosticados entre los 35 y los 80 años, con mayor incidencia entre
los 45 y 65 años. Sin embargo, también es el tumor maligno con más amplias posibilidades de curación, si se detecta
en estadios iniciales.
Para el diagnóstico precoz del cáncer de mama, la técnica utilizada y mundialmente aceptada es la mamografía.
Esta técnica radiológica permite detectar lesiones en la
mama hasta dos años antes de ser palpables. Asimismo,
permite aplicar tratamientos menos agresivos y con menores secuelas físicas y psicológicas para las mujeres. Por
tanto, la mamografía es la técnica más eficaz y sencilla
para detectar de forma precoz el cáncer de mama.
Los programas de cribado que se llevan a cabo en la sanidad pública están dando excelentes resultados. Así, según
las conclusiones de octubre de 2010 del Observatorio del
Cáncer, las mujeres han introducido las mamografías dentro de sus revisiones periódicas aconsejando, además y en
consecuencia, reducir todo tipo de trabas o interferencias,
ya sea por intereses económicos o políticos.
El reciente anuncio del Ministerio de Sanidad, Servicios
Sociales e Igualdad acerca de la «revisión» de la cartera de
prestaciones básicas, que hasta el momento eran gratuitas y
entre las que se encuentran las mamografías, ha causado
una alta preocupación ya que puede suponer un retroceso
grave e importante en la lucha contra el cáncer de mama y
su prevención.
Por todo lo expuesto, el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a dirigir-se al Govern d’Espanya i instar-lo a:
a) Mantenir les mamografies com a prestació bàsica i
gratuïta.
b) Assegurar la igualtat de les proves de cribratge de
càncer de mama, sense cap exclusió i mantenint la importància de la cohesió territorial.
c) Dirigir les campanyes de cribratge de càncer de
mama a totes les dones en què, per edat, estiga indicat, independentment de la situació administrativa de les dones a
Espanya.
d) Continuar intensificant les campanyes de comunicació i sensibilització sobre els beneficis del diagnòstic precoç del càncer de mama.
e) Facilitar els tràmits i evitar que la no realització de
les actuacions abans indicades es convertesca en obstacle i
argument que allunye les dones del control periòdic aconsellat en les mamografies.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a dirigirse al Gobierno de España, instándole a:
a) Mantener las mamografías como prestación básica y
gratuita.
b) Asegurar la igualdad de las pruebas de cribado de
cáncer de mama, sin exclusión alguna y manteniendo la importancia de la cohesión territorial.
c) Dirigir las campañas de cribado de cáncer de mama a
todas las mujeres en las que, por edad, esté indicado, independientemente de la situación administrativa de las mujeres en España.
d) Seguir intensificando las campañas de comunicación
y sensibilización acerca de los beneficios del diagnóstico
precoz del cáncer de mama.
e) Facilitar los trámites y evitar que la no realización de
las actuaciones antes indicadas se convierta en obstáculo y
argumento que aleje a las mujeres del control periódico
aconsejado en las mamografías.
BOC número 185
24.09.2013
2. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat que, en el cas que el govern central revise la cartera de
prestacions bàsiques i n’excloga les mamografies, prenga
les mesures necessàries perquè la realització a la Comunitat
Valenciana siga considerada prestació bàsica i gratuïta.
Pàg. 29.141
Així mateix, l’insten a la realització i el compliment a la
nostra comunitat dels apartats b, c, d i e del punt 1
d’aquesta resolució.
3. El Consell de la Generalitat donarà compte a aquesta
cambra del grau de compliment d’aquesta resolució, en el
termini màxim de tres mesos.
2. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a que, en caso de que el gobierno central revise la cartera de prestaciones básicas, excluyendo de la misma las
mamografías, tome las medidas necesarias para que su realización en la Comunitat Valenciana sea considerada como
prestación básica y gratuita.
Así mismo, le instan a la realización y el cumplimiento en
nuestra comunidad de los apartados b, c, d y e del punto 1 de
la presente resolución.
3. El Consell de la Generalitat dará cuenta a esta cámara
del grado de cumplimiento de esta resolución, en el plazo
máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 11 de juliol de 2013
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 11 de julio de 2013
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre el manteniment dels punts
d’urgència extrahospitalaris actuals, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.923)
Proposición no de ley sobre el mantenimiento de los
puntos de urgencia extrahospitalarios actuales, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número
61.923)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del
Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei següent:
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del
Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El dret a la salut és un dret de ciutadania que ens permet
accedir a la forma que tinguem de vida de la manera més
lliure possible.
Els governs del Partit Popular estan basant part de les
seues característiques i de les seues decisions en el no reconeixement dels problemes, la privatització progressiva del
sistema, l’endeutament i les retallades en prestacions socials que comporten pèrdua de drets.
Una de les grans fites de la segona meitat del segle xx
va ser aconseguir el dret a l’assistència sanitària, bàsicament a partir de la Llei general de sanitat de 1986, que va
conformar un sistema basat en la universalització, l’equitat,
la solidaritat, la qualitat i la cohesió social. Després d’anys
en què els ciutadans consideraven que s’havien consolidat
drets socials, com ara el dret a la salut dins d’un sistema sanitari públic, els governs del Partit Popular estan aconseguint retrocessos en aquests drets que estan posant en risc
molts ciutadans.
Als atacs als drets salarials i laborals als treballadors,
s’hi han unit mesures denominades d’estalvi-eficiència que
han comportat clares retallades i així mateix s’han implantat copagaments en medicaments, en pròtesis externes,
transport sanitari no urgent, exclusió de 417 medicaments
de la prestació, s’han exclòs ciutadans de la prestació sanitària, s’han implantat copagaments en medicaments i pròtesi a les persones discapacitades, mesures que s’estan prenent progressivament i que afecten greument els ciutadans.
El derecho a la salud es un derecho de ciudadanía que
nos permite acceder a la forma que tengamos de vida de la
manera más libre posible.
Los gobiernos del Partido Popular están basando parte
de sus características y de sus decisiones en el no reconocimiento de los problemas, la privatización progresiva del
sistema, el endeudamiento y los recortes en prestaciones
sociales que suponen pérdida de derechos.
Uno de los grandes logros de la segunda mitad del siglo xx
fue conseguir el derecho a la asistencia sanitaria, básicamente
a partir de la Ley general de sanidad de 1986, que conformó
un sistema basado en la universalización, la equidad, la solidaridad, la calidad y la cohesión social. Tras años en que los ciudadanos consideraban que se habían consolidado derechos sociales, como el derecho a la salud dentro de un sistema
sanitario público, los gobiernos del Partido Popular están consiguiendo retrocesos en dichos derechos que están poniendo
en riesgo a muchos ciudadanos.
A los ataques a los derechos salariales y laborales a los
trabajadores, se han unido medidas denominadas de ahorroeficiencia que han supuesto claros recortes y así mismo se
han implantado copagos en medicamentos, en prótesis externas, transporte sanitario no urgente, exclusión de 417
medicamentos de la prestación, se han excluido ciudadanos
de la prestación sanitaria, se han implantado copagos en
medicamentos y prótesis a las personas discapacitadas, medidas que se están tomando progresivamente y que afectan
gravemente a los ciudadanos.
Entre las últimas medidas, están el cierre de servicios de
urgencia extrahospitalarios que ha saltado tras el cierre de
21 puntos de urgencia en centros de salud en la comunidad
Entre les últimes mesures, hi ha el tancament de serveis
d’urgència extrahospitalaris que ha saltat després del tancament de 21 punts d’urgència en centres de salut a la comu-
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.142
nitat autònoma de Castella-la Manxa, que deixa sense cobertura unes 120.000 persones. Però aquesta mesura ja
s’havia pres a la Comunitat Valenciana, ja que a partir de
l’estiu del 2012 a la Marina Alta es van tancar els serveis
d’urgència de Pedreguer, Gata, Ondara i el Verger.
Les respostes ambigües del conseller de Sanitat davant
la possibilitat de nous tancaments de serveis d’urgència,
amb arguments com ara que si es feia només es faria en
centres amb baixa freqüentació o que la distància a
l’hospital no supere una hora, són arguments lamentables
des del punt de vista social i sanitari, perquè és sabut i així
ho aconsellen els especialistes que el temps d’atenció en
cas d’una urgència-emergència no ha de sobrepassar els
vint minuts perquè el pronòstic siga raonable.
Aquest possible tancament de serveis d’urgència comportaria un allunyament de la prestació, la qual cosa deixaria indefensos els ciutadans davant la malaltia, generaria
por, incertesa i una situació absolutament injusta que trenca
l’equitat del sistema i es carrega la igualtat d’oportunitats i
de possibilitats davant l’accés i la utilització del sistema sanitari, que afectaria tothom, però sobretot les persones
grans, els malalts, els qui tenen menys recursos, les persones que visquen en zones rurals…
Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
autónoma de Castilla-La Mancha, que deja sin cobertura a
unas 120.000 personas. Pero esta medida ya se había tomado en la Comunitat Valenciana, pues a partir del verano del
2012 en La Marina Alta se cerraron los servicios de urgencia de Pedreguer, Gata, Ondara y El Verger.
Las respuestas ambiguas del conseller de Sanidad ante
la posibilidad de nuevos cierres de servicios de urgencia,
con argumentos tales como que de hacerlo solo se realizaría en centros con baja frecuentación o que la distancia al
hospital no supere una hora, son argumentos lamentables
desde el punto de vista social y sanitario, pues es sabido y
así lo aconsejan los especialistas que el tiempo de atención
ante una urgencia-emergencia no debe sobrepasar los veinte minutos para que el pronóstico sea razonable.
Este posible cierre de servicios de urgencia supondría
un alejamiento de la prestación, dejando indefensos a los
ciudadanos ante la enfermedad, generando miedo, incertidumbre y una situación absolutamente injusta que rompe la
equidad del sistema y se carga la igualdad de oportunidades
y de posibilidades ante el acceso y utilización del sistema
sanitario, afectando a todos, pero sobre todo a las personas
mayores, a los enfermos, a los que tienen menos recursos, a
las personas que vivan en zonas rurales…
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a:
1. Mantenir, com a mínim, el mateix nombre i als centres actuals, de punts d’urgència extrahospitalaris i, per
tant, que no s’esdevinga el tancament de cap dels existents.
4. El Consell de la Generalitat donarà compte a aquestes
Corts del grau de compliment d’aquesta resolució en el termini màxim de tres mesos.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a:
1. Mantener, como mínimo, el mismo número y en los
centros actuales, de puntos de urgencia extrahospitalarios y,
por lo tanto, que no se produzca el cierre de ninguno de los
existentes.
2. Abrir y poner en funcionamiento aquellos que se hayan cerrado hasta la actualidad.
3. Realizar un estudio sobre el estado actual y las necesidades de urgencias extrahospitalarias en nuestra comunidad tanto en los puntos necesarios en centros de salud,
como sobre las unidades de transporte sanitario ante urgencias-emergencias, para cumplir con las necesidades reales
de la población a nivel asistencial, ajustado a las necesidades sociales y sanitarias, buscando los criterios de eficiencia social con criterios de igualdad, equidad, seguridad y
cohesión social.
4. El Consell de la Generalitat dará cuenta a estas Corts
del grado de cumplimiento de la presente resolución en el
plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 11 de juliol de 2013
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 11 de julio de 2013
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la realització d’un estudi sobre la situació del departament de salut de Dénia, en
l’atenció de salut mental i a pacients crònics, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
61.924)
Proposición no de ley sobre la realización de un estudio
sobre la situación del departamento de salud de Dénia,
en la atención de salud mental y a pacientes crónicos,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 61.924)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del
2. Obrir i posar en funcionament aquells que s’hagen
tancat fins a l’actualitat.
3. Fer un estudi sobre l’estat actual i les necessitats
d’urgències extrahospitalàries a la nostra comunitat tant als
punts necessaris en centres de salut, com sobre les unitats
de transport sanitari davant urgències-emergències, per
complir amb les necessitats reals de la població a nivell assistencial, ajustat a les necessitats socials i sanitàries, cercant els criteris d’eficiència social amb criteris d’igualtat,
equitat, seguretat i cohesió social.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.143
Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei següent:
Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
A la Comunitat Valenciana, la problemàtica en l’atenció
en salut mental, als malalts crònics i en l’atenció sociosanitària és múltiple i va des de la falta d’informació general,
de participació de professionals, pacients i familiars, de coordinació, d’infraestructures, a dèficit de recursos hospitalaris, de centres de salut mental, tant d’adults com
d’infantil, de centres de dia, de programes de rehabilitació i
de reinserció social, de recursos humans (psiquiatres,
psicòlegs, treballadors socials, personal d’infermeria…),
etc. I a tot això, han de sumar-s’hi els impagaments de la
Generalitat a les associacions de malalts i familiars, proveïdors i altres.
Dins d’aquesta mala situació general, la del departament
de salut de Dénia és paradigmàtica i accentuada, i és per
això que el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
En la Comunitat Valenciana, la problemática en la atención en salud mental, a los enfermos crónicos y en la atención sociosanitaria es múltiple y va desde la falta de información general, de participación de profesionales,
pacientes y familiares, de coordinación, de infraestructuras,
a déficit de recursos hospitalarios, de centros de salud mental, tanto de adultos como de infantil, de centros de día, de
programas de rehabilitación y de reinserción social, de recursos humanos (psiquiatras, psicólogos, trabajadores sociales, personal de enfermería…), etc. Y a todo ello, han de
sumarse los impagos de la Generalitat a las asociaciones de
enfermos y familiares, proveedores y demás.
Dentro de esta mala situación general, la del departamento de salud de Dénia es paradigmática y acentuada, y
es por ello por lo que el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a:
a) Fer un estudi sobre la situació del departament de salut de Dénia, en l’atenció en salut mental i a pacients crònics, com també en el sistema sociosanitari.
b) Incrementar els recursos humans i en infraestructures
sociosanitàries en aquest departament.
c) Crear la unitat d’atenció a pacients amb problemes
de salut mental a l’Hospital Sociosanitari de Dénia (la Pedrera).
d) Crear, com a mínim, una unitat de respir en aquest
departament.
e) Pagar de forma immediata (en menys de dos mesos)
els deutes que manté amb les associacions del sector.
f) Millorar la coordinació i la remissió de pacients entre
l’Hospital de Dénia i l’Hospital de la Pedrera.
2. El Consell de la Generalitat donarà compte a aquestes
Corts del grau de compliment d’aquesta resolució, en el
termini màxim de tres mesos.
1. Les Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a:
a) Realizar un estudio sobre la situación del departamento de salud de Dénia, en la atención en salud mental y a
pacientes crónicos, así como en su sistema sociosanitario.
b) Incrementar los recursos humanos y en infraestructuras sociosanitarias en este departamento.
c) Crear la unidad de atención a pacientes con problemas de salud mental en el Hospital Sociosanitario de Dénia
(la Pedrera).
d) Crear, como mínimo, una unidad de respiro en este
departamento.
e) Abonar de forma inmediata (en menos de dos meses)
las deudas que mantiene con las asociaciones del sector.
f) Mejorar la coordinación y la remisión de pacientes
entre el Hospital de Dénia y el Hospital de la Pedrera.
2. El Consell de la Generalitat dará cuenta a estas Corts
del grado de cumplimiento de la presente resolución, en el
plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 11 de juliol de 2013
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 11 de julio de 2013
Juan Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre els serveis prestats al centre
de salut d’Artana, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 61.976)
Proposición no de ley sobre los servicios prestados en el
centro de salud de Artana, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 61.976)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
María José Salvador Rubert i Carmen Ninet Peña,
diputada i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV,
presenten la proposició no de llei següent
María José Salvador Rubert y Carmen Ninet Peña,
diputada y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
RCV, presentan la proposición no de ley siguiente
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Artana compta amb un centre de salut, que dóna servei a
les poblacions d’Artana, Aín i l’Alcúdia de Veo, i atés més
Artana cuenta con un centro de salud, que da servicio a
las poblaciones de Artana, Aín y Alcudia de Veo, atendien-
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.144
de 3.100 usuaris, xifra que augmenta durant els períodes de
vacances.
Malgrat la disponibilitat d’espai, els serveis amb què
compta no han augmentat significativament amb relació a
la població a què dóna servei. Per tant, es fa necessària una
ampliació, tant dels serveis que actualment es presten com
d’altres de nous.
El centre de salut disposa de dos consultes de medicina
general que no funcionen al cent per cent. Són molts els
dies que no hi ha un dels dos metges o metgesses de capçalera assignats. A més, les substitucions són molt freqüents,
fet que repercuteix en la confiança dels usuaris cap al sistema sanitari.
D’altra banda, la població infantil en edat pediàtrica és
de 259 xiquets. A aquests, cal afegir els 130 usuaris
d’Eslida i 2 d’Aín. Aquests 391 xiquets tenen assignats un
pediatra només dos dies a la setmana (dimarts i dijous) a
partir de quan acaba al centre de salut de Betxí, amb el qual
comparteix servei.
És per açò que el grup Parlamentari Socialista presenta
la següent
do a más de 3.100 usuarios, cifra que aumenta durante los
períodos de vacaciones.
A pesar de la disponibilidad de espacio, los servicios
con los que cuenta no han aumentado significativamente en
relación a la población a la que da servicio. Por tanto, se
hace necesaria una ampliación, tanto de los servicios que
actualmente se prestan como de otros de nuevos.
El centro de salud dispone de dos consultas de medicina
general que no funcionan al cien por ciento. Son muchos
los días en los que no hay uno de los dos médicos o médicas de cabecera asignados. Además, las sustituciones son
muy frecuentes, hecho que repercute en la confianza de los
usuarios hacia el sistema sanitario.
Por otra parte, la población infantil en edad pediátrica es
de 259 niños. A estos, hay que añadir los 130 usuarios de
Eslida y 2 de Aín. Estos 391 niños tienen asignados un pediatra solo dos días a la semana (martes y jueves) a partir
de cuando acaba en el centro de salud de Betxí, con el que
comparte servicio.
Es por esto que el grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a:
1. Garantir l’atenció completa de les dues consultes de
medicina general assignades al centre de salut d’Artana.
2. Ampliar el servei de pediatria tots els dies de la setmana.
3. Dotar el centre de salut d’Artana dels serveis de podologia i de rehabilitació bàsica.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a:
1. Garantizar la atención completa de las dos consultas
de medicina general asignadas al centro de salud de Artana.
2. Ampliar el servicio de pediatría todos los días de la
semana.
3. Dotar al centro de salud de Artana de los servicios de
podología y de rehabilitación básica.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
María José Salvador Rubert
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
María José Salvador Rubert
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la presentació d’un projecte
de llei per a garantir la millora de les cures pal·liatives,
el dret efectiu a les instruccions prèvies a l’assistència a
l’agonia, la sedació terminal i la mort digna, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
62.302)
Proposición no de ley sobre la presentación de un proyecto de ley para garantizar la mejora de los cuidados
paliativos, el derecho efectivo a las instrucciones previas
a la asistencia a la agonía, la sedación terminal y la
muerte digna, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 62.302)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, síndica y diputada, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y
siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no
de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Com diu el Manifest de Santander per una mort digna,
subscrit per professionals de la salut:
«Ha arribat el moment per a debatre en la societat espanyola les diferents qüestions relacionades amb el final de
la vida, com el suïcidi assistit i l’eutanàsia.
El ser humà, fins i tot enmig de la seua vulnerabilitat, i
com a persona, gaudeix del dret a l’autodeterminació, la llibertat, la dignitat i d’altres, que li permeten disposar de la
seua vida, la qual cosa permetrà afrontar la mort a la llum
de la decisió personal.
Como dice el Manifiesto de Santander por una muerte
digna, suscrito por profesionales de la salud:
«Ha llegado el momento para debatir en la sociedad española las diferentes cuestiones relacionadas con el final de
la vida, como el suicidio asistido y la eutanasia.
El ser humano, aun en medio de su vulnerabilidad, y en
tanto que persona, disfruta del derecho a la autodeterminación, libertad, dignidad y otros, que le permiten disponer de
su vida, lo que permitirá afrontar la muerte a la luz de la
decisión personal.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.145
El suïcidi assistit i l’eutanàsia van més enllà de les cures
pal·liatives, encara que aquestes estigueren ben implantades en tot l’àmbit de la sanitat pública estatal. Les cures
pal·liatives no resolen tots els problemes relacionats amb el
dolor i el patiment físic, psíquic i existencial.
Els professionals de la sanitat que accepten aquestes
pràctiques eutanàsiques i/o d’ajuda mèdica al suïcidi han
de realitzar-les sota determinats criteris i han d’estar protegits legalment.»
És per això que presentem la següent
El suicidio asistido y la eutanasia van más allá de los cuidados paliativos, aun cuando éstos estuvieran bien implantados en todo el ámbito de la sanidad pública estatal. Los cuidados paliativos no resuelven todos los problemas relacionados
con el dolor y el sufrimiento físico, psíquico y existencial.
Los profesionales de la sanidad que acepten estas prácticas eutanásicas y/o de ayuda médica al suicidio han de realizarlas bajo determinados criterios y deben estar legalmente protegidos.»
Es por eso que presentamos la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Realitzar un estudi amb relació a «com es mor en territori
valencià», que incloga el grau d’aplicació de l’estratègia de
cures pal·liatives, el coneixement públic, l’accessibilitat i la
utilització del testament vital, el dret efectiu de la ciutadania a no patir en la mort (esforç terapèutic, assistència en
l’agonia, sedació terminal, etc.), com també l’experiència
de les famílies i dels professionals i les seues propostes de
millora.
2. Presentar un projecte de llei sobre aquesta matèria a
l’objecte de garantir la millora de les cures pal·liatives, el
dret efectiu a les instruccions prèvies a l’assistència a
l’agonia, la sedació terminal i la mort digna.
El Consell retrà comptes del compliment d’aquesta resolució en un termini màxim de tres mesos des que
s’aprove.
Així mateix, les Corts insten el govern central a presentar un projecte de llei en les Corts Generals en el qual
es reconega el dret de la persona a l’autodeterminació, la
llibertat i la dignitat en el final de la seua pròpia vida; es
despenalitzen l’eutanàsia o el suïcidi assistit, i es donen
garanties i cobertura jurídica a pacients i professionals,
basant-se en principis com els requisits de malaltia incurable i penosa, la garantia d’atenció professional i
l’objecció de consciència, la decisió lliure i sense condicions del pacient i la tutela de segona instància tant professional com judicial.
Aquesta resolució es traslladarà al president del Govern
d’Espanya, a la ministra de Sanitat, al president del
Congrés dels Diputats, als grups parlamentaris en el
Congrés dels Diputats i al president del Senat.
Les Corts instan al Consell a:
1. Realizar un estudio en relación a «cómo se muere en
territorio valenciano», que incluya el grado de aplicación
de la estrategia de cuidados paliativos, el conocimiento público, la accesibilidad y la utilización del testamento vital,
el derecho efectivo de la ciudadanía a no sufrir en la muerte
(esfuerzo terapéutico, asistencia en la agonía, sedación terminal, etc.), así como la experiencia de las familias y de los
profesionales y sus propuestas de mejora.
2. Presentar un proyecto de ley sobre esta materia al objeto de garantizar la mejora de los cuidados paliativos, el
derecho efectivo a las instrucciones previas a asistencia a la
agonía, la sedación terminal y la muerte digna.
El Consell rendirá cuentas del cumplimiento de esta
resolución en un plazo máximo de tres meses desde su
aprobación.
Asimismo, Les Corts instan al gobierno central a presentar un proyecto de ley en las Cortes Generales en el que
se reconozca el derecho de la persona a la autodeterminación, la libertad y la dignidad en el final de su propia vida y
se despenalicen la eutanasia o el suicidio asistido, dando
garantías y cobertura jurídica a pacientes y profesionales,
basándose en principios como los requisitos de enfermedad
incurable y penosa, la garantía de atención profesional y la
objeción de conciencia, la decisión libre y sin condiciones
del paciente y la tutela de segunda instancia tanto profesional como judicial.
De esta resolución se dará traslado al presidente del Gobierno de España, a la ministra de Sanidad, al presidente del
Congreso de los Diputados, a los grupos parlamentarios en el
Congreso de los Diputados y al presidente del Senado.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre el compliment de la sentència
número 63/2013, del Tribunal Superior de Justícia de la
Comunitat Valenciana, i l’obertura d’un procés negociador per a continuar amb l’amortització de les places
vacants del personal estatutari dels centres de salut i
consultoris d’atenció primària del departament de salut
de Dénia, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida (RE número 62.311)
Proposición no de ley sobre el cumplimiento de la sentencia número 63/2013, del Tribunal Superior de Justicia de
la Comunitat Valenciana, y la apertura de un proceso negociador para continuar con la amortización de las plazas
vacantes del personal estatutario de los centros de salud y
consultorios de atención primaria del departamento de
salud de Dénia, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 62.311)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada, respectivament, del Grup Par-
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, síndica y diputada, respectivamente, del Grupo
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.146
lamentari Esquerra Unida, d’acord amb l’article 160 i
següents del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con el artículo
160 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El procés de privatització de la sanitat pública al territori valencià està minvant, entre altres qüestions, les condicions laborals del personal sanitari. Un dels exemples
d’aquesta greu situació és l’amortització del personal estatutari de la Marina Alta.
Al juny de 2009, l’empresa concessionària de la gestió
del departament de salut de Dènia, Marina Salut, va assumir plenament la responsabilitat de la gestió, i la Conselleria de Sanitat va amortitzar totes les places vacants de personal estatutari; una decisió que va implicar
l’empitjorament de les condicions laborals de part del personal i que, a més, contravenia el plec de clàusules tècniques i administratives de la concessió.
Aquestes clàusules obligaven a l’empresa a mantenir les
condicions laborals de la plantilla, i a la Generalitat, a obrir
un procés de negociació col·lectiva.
Ara, la sentència número 63/2013 del TSJ ha resolt i ha
anul·lat per ser «contràries a dret» la Resolució de la Conselleria de Sanitat del 8 de juliol de 2009, per la qual es va
aprovar l’amortització de les places, i la Resolució del
conseller de Sanitat del 18 de gener de 2010, per la qual es
desestimava el recurs de reposició interposat a la primera
(Exp. 247/09).
Per la qual cosa presentem la següent
El proceso de privatización de la sanidad pública en el
territorio valenciano está menguando, entre otras cuestiones, las condiciones laborales del personal sanitario. Uno
de los ejemplos de esta grave situación es la amortización
del personal estatutario de la Marina Alta.
En junio de 2009, la empresa concesionaria de la gestión del departamento de salud de Dénia, Marina Salud,
asumió plenamente la responsabilidad de la gestión, y la
Conselleria de Sanidad amortizó todas las plazas vacantes
de personal estatutario; una decisión que implicó el empeoramiento de las condiciones laborales de parte del personal
y que, además, contravenía el pliego de cláusulas técnicas y
administrativas de la concesión.
Estas cláusulas obligaban a la empresa a mantener las
condiciones laborales de la plantilla, y a la Generalitat, a
abrir un proceso de negociación colectiva.
Ahora, la sentencia número 63/2013 del TSJ ha fallado
anulando por ser «contrarias a derecho» la Resolución de la
Conselleria de Sanidad del 8 de julio de 2009, por la que se
aprobó la amortización de las plazas, y la Resolución del
conseller de Sanidad del 18 de enero de 2010, por la que se
desestimaba el recurso de reposición interpuesto a la primera (Expt. 247/09).
Por lo que presentamos la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a complir la sentència número 63/2013, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que anul·la les resolucions de la Conselleria
de Sanitat del 8 de juliol de 2009 i del conseller de Sanitat
del 18 de gener de 2010 (Exp. 247/09), i, en conseqüència,
a obrir un procés negociador per a continuar amb
l’amortització de les places vacants de personal estatutari
dels centres de salut i consultoris d’atenció primària del departament de salut de Dénia, o, en cas contrari, a la provisió reglamentària d’aquestes.
El Consell retrà comptes del compliment d’aquesta resolució en un període màxim d’un mes des de la seua aprovació.
Les Corts instan al Consell a cumplir la sentencia número 63/2013, del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, que anula las resoluciones de la Conselleria
de Sanidad del 8 de julio de 2009 y del conseller de Sanidad del 18 de enero de 2010 (Expt. 247/09), y, en consecuencia, a abrir un proceso negociador para continuar con
la amortización de las plazas vacantes de personal estatutario de los centros de salud y consultorios de atención primaria del departamento de salud de Dénia, o, en caso contrario, a la provisión reglamentaria de estas.
El Consell rendirá cuentas del cumplimiento de esta resolución en un período máximo de un mes desde su aprobación.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre la creació de la partida pressupostària adient per a dur endavant la construcció del
centre de salut d’Orpesa, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.527)
Proposición no de ley sobre la creación de la partida
presupuestaria adecuada para llevar a cabo la construcción del centro de salud de Oropesa del Mar, presentada
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número
62.527)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició
no de llei següent, de tramitació ordinària.
Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley de tramitación ordinaria.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.147
En l’annex de inversions reals de la Conselleria de Sanitat de pressuposts de la Generalitat Valenciana del passat
any 2011 figurava una partida per a la construcció del centre de salut d’Orpesa amb una despesa (en milers d’euros)
estimada de 2.290,00, que es repartiria en tres anualitats:
2011, 100 M€; 2012, 1.500 M€, i 2013, 690 M€. En el
pressupost de la Conselleria de Sanitat per a aquest any no
hi ha cap partida per a la construcció del centre de salut
d’Orpesa, amb la qual cosa la Conselleria de Sanitat incompleix el seu compromís públic i notori de dotar la nostra
vila d’un servei sanitari d’acord amb la seua població i les
expectatives de creixement.
Per tot això presentem la següent:
En el anexo de inversiones reales de la Conselleria de
Sanidad de presupuestos de la Generalitat Valenciana del
pasado año 2011 figuraba una partida para la construcción
del centro de salud de Oropesa del Mar con un gasto (en
miles de euros) estimado de 2.290,00, que se repartiría en
tres anualidades: 2011, 100 M€; 2012, 1.500 M€, y 2013,
690 M€. En el presupuesto de la Conselleria de Sanidad
para este año no hay ninguna partida para la construcción
del centro de salud de Oropesa del Mar, con lo cual la Conselleria de Sanidad incumple su compromiso público y notorio de dotar a nuestra villa de un servicio sanitario de
acuerdo con su población y expectativas de crecimiento.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria de Sanitat a la creació de
la partida pressupostària adient per a dur en davant la construcció del centre de salut d’Orpesa.
Les Corts instan a la Conselleria de Sanidad a la creación
de la partida presupuestaria adecuada para llevar a cabo la
construcción del centro de salud de Oropesa del Mar.
Les Corts, 2 de juliol de 2012
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 2 de julio de 2012
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre les obres de millora necessàries de l’accés del centre de salut de Vinaròs per a les
persones amb mobilitat reduïda, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 62.531)
Proposición no de ley sobre las obras de mejora necesarias del acceso del centro de salud de Vinaròs para las
personas con movilidad reducida, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.531)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició
no de llei següent, de tramitació ordinària.
COCEMFE Maestrat ha denunciat en reiterades ocasions la situació de perill en la qual incorren els usuaris de
l’ambulatori amb mobilitat reduïda cada vegada que accedeixen a aquestes instal·lacions a causa de l’estat de la plataforma pujaescales de l’entrada, que ha provocat ja la caiguda d’un usuari de l’associació.
Segons indiquen des de COCEMFE Maestrat, cosa que
hem comprovat en persona, és impossible accedir al centre
amb seguretat sense l’ajuda de terceres persones. Des de
COCEMFE demanen que es resolguen aquestes deficiències, i apunten que la solució consistiria a canviar la plataforma pujaescales, de desplaçament inclinat, per una altra
de desplaçament vertical tipus ascensor, i calculen que el
cost de la intervenció rondaria els 50.000 euros, segons els
pressuposts elaborats.
I és per això que presentem la següent:
Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley de tramitación ordinaria.
COCEMFE Maestrat ha denunciado en reiteradas ocasiones la situación de peligro en la que incurren los usuarios del ambulatorio con movilidad reducida cada vez que
acceden a estas instalaciones a causa del estado de la plataforma salvaescaleras de la entrada, que ha provocado ya la
caída de un usuario de la asociación.
Según indican desde COCEMFE Maestrat, lo cual hemos comprobado en persona, es imposible acceder al centro con seguridad sin la ayuda de terceras personas. Desde
COCEMFE piden que se resuelvan estas deficiencias, y
apuntan que la solución consistiría en cambiar la plataforma salvaescaleras, de desplazamiento inclinado, por otra de
desplazamiento vertical tipo ascensor, calculando que el
coste de la intervención rondaría los 50.000 euros, según
los presupuestos elaborados.
Y es por ello que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten la Conselleria de Sanitat a dotar una
línia pressupostària per a dur a efecte les obres de millora
necessàries de l’accés del centre de salut de Vinaròs per a
les persones amb mobilitat reduïda, com també tots els estudis i projectes previs pertinents sobre això.
1. Les Corts instan a la Conselleria de Sanidad a dotar
una línea presupuestaria para llevar a efecto las obras de
mejora necesarias del acceso del centro de salud de Vinaròs
para las personas con movilidad reducida, así como todos
los estudios y proyectos previos pertinentes al efecto.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.148
2. La Conselleria de Sanitat retrà compte davant les
Corts del compliment d’aquesta resolució en el termini de
tres mesos des que s’aprove.
2. La Conselleria de Sanidad rendirá cuentas ante Les
Corts del cumplimiento de esta resolución en el plazo de
tres meses desde su aprobación.
Les Corts, 13 de setembre de 2012
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 13 de septiembre de 2012
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre l’aclariment de les competències en matèria forestal i l’establiment de mecanismes
de coordinació entre els diferents serveis administratius
involucrats en la prevenció i l’extinció d’incendis forestals, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 61.925)
Proposición no de ley sobre la clarificación de las competencias en materia forestal y el establecimiento de mecanismos de coordinación entre los diversos servicios
administrativos implicados en la prevención y extinción
de incendios forestales, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.925)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Francesc de Borja Signes Núñez i Rafael Rubio Martínez, diputat i portaveu adjunt, respectivament, del Grup
Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC,
presenten la proposició no de llei següent:
Francesc de Borja Signes Núñez y Rafael Rubio Martínez, diputado y portavoz adjunto, respectivamente, del
Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo
161 del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Tal com s’estableix en el Pla d’acció territorial forestal
de la Comunitat Valenciana (PATFOR), la silvicultura és
l’aspecte en què més resta per fer en la gestió del risc
d’incendis forestals, ja que els ecosistemes forestals tenen
un paper important en la seua regulació en poder reduir-ne
la perillositat.
Actualment, el màxim responsable de realitzar actuacions, accions i de prendre mesures per a la prevenció i
l’extinció d’incendis forestals, és el Servei de Prevenció i
Extinció d’Incendis de la Conselleria de Governació. Tanmateix, qualsevol actuació en sòl forestal requereix un informe de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi
Ambient. Per aquesta raó, en el PATFOR mateix s’hi denuncien els inconvenients d’un model administratiu confús
i ineficient, i s’hi afirma que quan aspectes referits a un
mateix territori afecten més d’un servei, no està clar qui ha
de resoldre’ls, la qual cosa ocasiona desconcert i en dificulta la gestió.
D’altra banda, la normativa permet delegar en els ajuntaments l’exercici de les competències en matèria de prevenció. Aquesta delegació constituiria un instrument important per a proporcionar ocupació al medi rural.
Tanmateix, el fet que qualsevol actuació municipal als boscos i a les muntanyes requeresca l’aprovació prèvia dels
plans d’ordenació, que han d’abastar tot el territori municipal, fa impossible una actuació eficaç en la gestió forestal i
en la prevenció d’incendis que rendibilitze tots els mitjans
disponibles de les diferents administracions.
Així mateix, els habitants dels municipis rurals tenen un
coneixement del seu territori, realitat que fins ara no ha estat aprofitada, però que es demostra imprescindible per a
tallar amb promptitud i eficàcia els incendis forestals.
Tal y como establece el Plan de acción territorial forestal de la Comunitat Valenciana (PATFOR), la silvicultura es
el aspecto en el que más queda por hacer en la gestión del
riesgo de incendios forestales, ya que los ecosistemas forestales tienen un papel importante en su regulación al poder reducir su peligrosidad.
Actualmente, el máximo responsable de realizar actuaciones, acciones y de tomar medidas para la prevención y
la extinción de incendios forestales, es el Servicio de Prevención y Extinción de Incendios de la Conselleria de Gobernación. Sin embargo, cualquier actuación en suelo forestal requiere de un informe de la Conselleria de
Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente. Por esta
razón, el propio PATFOR denuncia los inconvenientes de
un modelo administrativo confuso e ineficiente, afirmando
que cuando aspectos referidos a un mismo territorio afectan
a más de un servicio, no está claro quien debe resolverlos,
ocasionando desconcierto y dificultando la gestión.
Por otra parte, la normativa permite delegar en los ayuntamientos el ejercicio de las competencias en materia de prevención. Esta delegación constituiría un instrumento importante para proporcionar empleo en el medio rural. Sin
embargo, el hecho de que cualquier actuación municipal en
sus bosques y montañas requiera de la aprobación previa de
los planes de ordenación, que deben alcanzar todo el territorio
municipal, hace imposible una actuación eficaz en la gestión
forestal y en la prevención de incendios que rentabilice todos
los medios disponibles de las distintas administraciones.
Asimismo, los habitantes de los municipios rurales tienen un conocimiento de su territorio, realidad que hasta
ahora no ha sido aprovechada, pero que se demuestra imprescindible para atajar con prontitud y eficacia los incendios forestales.
Los vecinos afectados son considerados, únicamente,
como víctimas a quienes hay que alejar y proteger en caso de
incendio. Esta actuación adecuada es, sin embargo, insuficiente porque con la formación necesaria y dirigidos en todo
momento por los profesionales destinados en la zona afectada, pueden resultar determinantes para frenar la expansión de
Els veïns afectats són considerats, únicament, com a
víctimes a qui cal allunyar i protegir en cas d’incendi.
Aquesta actuació adequada és, però, insuficient perquè amb
la formació necessària i dirigits en tot moment pels professionals destinats a la zona afectada, poden resultar determinants per a frenar l’expansió d’un incendi forestal en ser
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.149
ells qui coneixen la situació concreta on es troba el territori
afectat.
Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
un incendio forestal al ser ellos quienes conocen la situación
concreta donde se encuentra el territorio afectado.
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a:
1. Aclarir les competències en matèria forestal i establir
mecanismes de coordinació àgils i efectius entre els diferents serveis administratius involucrats en la prevenció i
l’extinció d’incendis forestals.
2. Impulsar la delegació de les competències en matèria
de prevenció d’incendis forestals als ajuntaments que ho
sol·liciten, juntament amb les suficients i adequades dotacions pressupostàries.
3. Permetre la gestió d’aquella part dels recursos forestals municipals que sol·liciten els ajuntaments o els particulars, sense necessitat d’aprovar, prèviament, un pla
d’ordenació de tots els boscos i totes les muntanyes del
municipi.
4. Impartir als municipis rurals cursos de formació sobre
l’actuació que cal seguir en cas d’incendi forestal, i coordinar, amb les forces d’extinció destacades a la zona afectada, l’acció dels voluntaris formats.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a:
1. Clarificar las competencias en materia forestal y establecer mecanismos de coordinación ágiles y efectivos entre
los diversos servicios administrativos implicados en la prevención y extinción de incendios forestales.
2. Impulsar la delegación de las competencias en materia de prevención de incendios forestales a los ayuntamientos que lo soliciten, junto a las suficientes y adecuadas dotaciones presupuestarias.
3. Permitir la gestión de aquella parte de los recursos
forestales municipales que soliciten los ayuntamientos o
los particulares, sin necesidad de aprobar, previamente, un
plan de ordenación de todos los bosques y montañas del
municipio.
4. Impartir en los municipios rurales cursos de formación
sobre la actuación que hay seguir en caso de incendio forestal, y coordinar, con las fuerzas de extinción destacadas en la
zona afectada, la acción de los voluntarios formados.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Francesc de Borja Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Francesc de Borja Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre la modificació i l’ampliació
de l’article 38 del Decret 58/2013, de 3 de maig, del
Consell, que aprova el Pla d’acció territorial forestal de
la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.940)
Proposición no de ley sobre la modificación y ampliación del artículo 38 del Decreto 58/2013, de 3 de mayo,
del Consell, que aprueba el Plan de acción territorial forestal de la Comunitat Valenciana, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.940)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Francesc de Borja Signes Núñez i Rafael Rubio Martínez, diputat i portaveu adjunt, respectivament, del Grup
Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV,
presenten la proposició no de llei següent.
Francesc de Borja Signes Núñez y Rafael Rubio Martínez, diputado y portavoz adjunto, respectivamente, del
Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo
161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Recentment i sense cap consens amb la resta de forces
polítiques o amb els agents socials, el Consell de la Generalitat ha aprovat el Pla d’acció territorial forestal de la
Comunitat Valenciana (PATFOR), que té per objectiu revitalitzar el sector forestal de la nostra comunitat, sector
que representa prop del 55 % del territori però que amb
prou feines aporta el 0,03 % del PIB autonòmic. Resulta,
doncs, una bona idea establir un pla per a dinamitzar-lo,
tant econòmicament com socialment, i compatibilitzar
aquesta dinamització amb la conservació dels boscs i les
muntanyes.
La Generalitat des de fa molts anys s’ha dedicat a crear
parcs naturals però sense dotar-los dels recursos econòmics
necessaris perquè siga interessant als municipis romandre
dins aquest règim ultraconservacionista que se’ls imposa.
Tanmateix, el sector forestal és un dels pocs factors econòmics que pot ajudar a capgirar la injustícia que han sofert
Recientemente y sin ningún consenso con el resto de
fuerzas políticas o con los agentes sociales, el Consell de la
Generalitat ha aprobado el Plan de acción territorial forestal de la Comunitat Valenciana (PATFOR), que tiene por
objetivo revitalizar el sector forestal de nuestra comunidad,
sector que representa cerca del 55 % del territorio pero que
a duras penas aporta el 0,03 % del PIB autonómico. Resulta, pues, una buena idea establecer un plan para dinamizarlo, tanto económicamente como socialmente, y compatibilizar esa dinamización con la conservación de los bosques y
las montañas.
La Generalitat desde hace muchos años se ha dedicado a
crear parques naturales pero sin dotarlos de los recursos
económicos necesarios para que sea interesante a los municipios permanecer dentro este régimen ultraconservacionista
que se les impone. Sin embargo, el sector forestal es uno de
los pocos factores económicos que puede ayudar a trastrocar
BOC número 185
24.09.2013
durant anys, orientant-lo cap a la seua dinamització i creant
un teixit econòmic propi, integrat en l’economia rural i capaç de generar ocupació i riquesa amb el desenvolupament
d’usos innovadors com l’aprofitament energètic de la biomassa forestal.
El PATFOR pretén dotar els municipis forestals d’eines
per a generar ocupació i evitar la dispersió i el despoblament. Les solucions que proposa per al sòl forestal públic
es poden considerar coherents. Al contrari, diferent és la situació de sòl forestal en mans de propietaris privats, ja que
la regulació és totalment insuficient i no afavoreix, en cap
dels sentits, el desenvolupament d’aquestes zones.
Pàg. 29.150
És per tot el que s’ha exposat que el Grup Parlamentari
Socialista presenta la següent
la injusticia que han sufrido durante años, orientándolo hacia
su dinamización y creando un tejido económico propio, integrado en la economía rural y capaz de generar ocupación y riqueza con el desarrollo de usos innovadores como el aprovechamiento energético de la biomasa forestal.
El PATFOR pretende dotar a los municipios forestales
de herramientas para generar ocupación y evitar la dispersión y el despoblamiento. Las soluciones que propone para
el suelo forestal público se pueden considerar coherentes.
Por el contrario, diferente es la situación de suelo forestal
en manos de propietarios privados, ya que su regulación es
totalmente insuficiente y no favorece, en ninguno de los
sentidos, el desarrollo de estas zonas.
El derecho de propiedad dispone de una característica
que se ha de tener en cuenta: su función social. Y esta se
sitúa por encima de los intereses particulares de los propietarios. Ahora bien, en los asuntos de suelo forestal es muy
corriente que o bien se desconoce su propietario o, en otras
ocasiones, el propietario desconoce dónde se ubican sus terrenos o fincas ya que, por su valor escaso, las dificultades
de acceso y su abandono durante generaciones, han llevado
a una gestión muy dificultosa o casi inexistente de ellos.
Todas estas circunstancias hacían absolutamente necesario que el PATFOR estableciera también procedimientos
para que el suelo forestal privado pudiera ser gestionado
por terceros empresarios a través de una figura semejante a
la del agente urbanizador para suelo urbano. Un tercer
agente que colaborara con la administración e indemnizara
al propietario por la gestión y la transformación de la propiedad en una explotación forestal rentable. Exigía, pues, la
creación de la figura del agente de gestión forestal que, en
nombre de la administración, pudiera gestionar el suelo forestal de propiedad privada, abandonado o que, simplemente, sus propietarios se niegan a mantenerlo en condiciones
de explotación silvícola.
Es por todo lo que se ha expuesto que el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
perquè, mitjançant el procediment legislatiu que procedesca, modifique i amplie l’article 38 del Decret 58/2013, de 3
de maig, del Consell, que aprova el Pla d’acció territorial
forestal de la Comunitat Valenciana, en relació amb
l’article 49 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de
la Comunitat Valenciana, sobre la gestió de terrenys forestals privats, en el sentit que:
1. Els terrenys forestals de titularitat privada seran gestionats pel seu titular o, quan hi haja inactivitat d’aquest
envers aquells, per un agent de gestió forestal contractat
per l’administració.
2. Els titulars privats de terrenys forestals podran contractar la seua gestió amb persones físiques o jurídiques de
dret públic o privat, o amb la conselleria competent en
matèria forestal.
Així mateix, l’administració, davant la inactivitat del
propietari, podrà contractar un agent de gestió forestal que,
amb el procediment previ de contractació administrativa,
procedesca a adequar les infraestructures i el manteniment
de les parcel·les forestals privades, i a gestionar-les fins
que siga satisfeta la inversió efectuada pel particular, mitjançant el pagament efectiu dels treballs realitzats o permetent la gestió forestal durant el període autoritzat per
l’administració.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
para que, mediante el procedimiento legislativo que proceda, modifique y amplíe el artículo 38 del Decreto 58/2013,
de 3 de mayo, del Consell, que aprueba el Plan de acción
territorial forestal de la Comunitat Valenciana, en relación
con el artículo 49 de la Ley 3/1993, de 9 de diciembre, forestal de la Comunitat Valenciana, sobre la gestión de terrenos forestales privados, en el sentido de que:
1. Los terrenos forestales de titularidad privada serán
gestionados por su titular o, cuando haya inactividad de
este hacia los mismos, por un agente de gestión forestal
contratado por la administración.
2. Los titulares privados de terrenos forestales podrán
contratar su gestión con personas físicas o jurídicas de derecho público o privado, o con la conselleria competente en
materia forestal.
Asimismo, la administración, ante la inactividad del
propietario, podrá contratar a un agente de gestión forestal
que, previo el procedimiento de contratación administrativa, proceda a adecuar las infraestructuras y el mantenimiento de las parcelas forestales privadas, y a gestionarlas
hasta que sea satisfecha la inversión efectuada por el particular, mediante el pago efectivo de los trabajos realizados o
permitiendo la gestión forestal durante el período autorizado por la administración.
El dret de propietat disposa d’una característica que s’ha
de tenir en compte: la funció social. I aquesta se situa per
damunt dels interessos particulars dels propietaris. Ara bé,
en els afers de sòl forestal és molt corrent que o bé es desconeix el seu propietari o, en altres ocasions, el propietari
desconeix on s’ubiquen els seus terrenys o finques ja que,
pel seu valor escàs, les dificultats d’accés i l’abandonament
durant generacions, n’han portat a una gestió molt dificultosa o quasi inexistent.
Totes aquestes circumstàncies feien absolutament necessari que el PATFOR establira també procediments perquè el
sòl forestal privat poguera ser gestionat per tercers empresaris a través d’una figura semblant a la de l’agent urbanitzador per a sòl urbà. Un tercer agent que col·laborara amb
l’administració i indemnitzara el propietari per la gestió i la
transformació de la propietat en una explotació forestal
rendible. Exigia, doncs, la creació de la figura de l’agent de
gestió forestal que, en nom de l’administració, poguera
gestionar el sòl forestal de propietat privada, abandonat o
que, simplement, els seus propietaris es neguen a mantenirlo en condicions d’explotació silvícola.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.151
3. La gestió d’aquestes forests s’ajustarà, si de cas, al
corresponent instrument tècnic de gestió forestal aprovat.
L’aplicació del dit instrument serà supervisada per la conselleria competent en matèria forestal.
4. L’administració prioritzarà la gestió forestal conjunta
de finques rústiques confrontants pertanyents a distints propietaris, especialment en aquelles situacions en les quals,
almenys, una d’elles tinga una superfície inferior a la superfície administrativa mínima.
5. Els propietaris que duguen a terme aquesta gestió
amb mitjans propis hauran de formalitzar la seua relació a
través de contracte escrit, voluntari i documentat degudament, utilitzant qualsevol fórmula legalment establerta en
dret que garantesca el compromís de les parts en relació
amb la gestió forestal conjunta i activa de les finques objecte de relació, i que estipule les condicions en què realitzaran les accions de la dita gestió.
3. La gestión de estos montes se ajustará, si acaso, al correspondiente instrumento técnico de gestión forestal aprobado. La aplicación de dicho instrumento será supervisada
por la conselleria competente en materia forestal.
4. La administración priorizará la gestión forestal conjunta de fincas rústicas colindantes pertenecientes a distintos propietarios, especialmente en aquellas situaciones en
las que, por lo menos, una de ellas tenga una superficie inferior a la superficie administrativa mínima.
5. Los propietarios que lleven a cabo esta gestión con
medios propios deberán formalizar su relación a través de
contrato escrito, voluntario y documentado debidamente,
utilizando cualquier fórmula legalmente establecida en derecho que garantice el compromiso de las partes en relación
con la gestión forestal conjunta y activa de las fincas objeto
de relación, y que estipule las condiciones en que realizarán las acciones de dicha gestión.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Francesc de Borja Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Francesc de Borja Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre el pagament del deute que el
Consell manté amb els consorcis de bombers provincials
de València, Alacant i Castelló, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 61.980)
Proposición no de ley sobre el pago de la deuda que el
Consell mantiene con los consorcios de bomberos provinciales de Valencia, Alicante y Castellón, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.980)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Ana Barceló Chico i Rafael Rubio Martínez, diputada i
portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la proposició no de llei següent:
Ana Barceló Chico y Rafael Rubio Martínez, diputada y
portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La prestació del servei de bombers i extinció d’incendis
per part dels municipis es regula en la Llei de bases de règim local, i a la nostra comunitat, en la Llei 7/2011, d’1
d’abril, dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament, que, si bé estableix en l’article 5 que corresponen
als municipis, d’acord amb el que hi ha establert en aquesta
matèria, la creació i el manteniment dels serveis de prevenció i extinció, també estableix que podrà dur-se a terme per
si mateixos o associats.
La prestación del servicio de bomberos y extinción de
incendios por parte de los municipios viene regulada en la
Ley de bases de régimen local, y en nuestra comunidad, en
la Ley 7/2011, de 1 de abril, de los servicios de prevención,
extinción de incendios y salvamento, que, si bien establece
en su artículo 5 que corresponden a los municipios, de
acuerdo con lo establecido en dicha materia, la creación y
mantenimiento de los servicios de prevención y extinción,
también establece que podrá llevarse a cabo por si mismos
o asociados.
En su día se constituyeron los consorcios de bomberos
provinciales para asistir a los municipios de su ámbito territorial que no cuenten con servicios propios, por no resultar obligados a ello o haber obtenido la dispensa, garantizando así subsidiariamente la prestación de los mismos.
La Generalitat Valenciana, dentro de sus competencias,
además de regular y coordinar los servicios de prevención
y extinción de incendios, contribuye financieramente a su
sostenimiento, de acuerdo con la participación que estatutariamente se establece en los respectivos estatutos consorciales de las provincias de Valencia, Alicante y Castellón.
En estos momentos, la Generalitat Valenciana mantiene
una deuda con los tres consorcios provinciales que pone en
riesgo el mantenimiento y el funcionamiento de los mismos.
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
Al seu dia es van constituir els consorcis de bombers
provincials per assistir els municipis del seu àmbit territorial que no disposen de serveis propis, per no resultar-hi
obligats o haver-ne obtingut la dispensa, i garantir-ne així
subsidiàriament la prestació.
La Generalitat Valenciana, dins de les seues competències, a més de regular i coordinar els serveis de prevenció i
extinció d’incendis, contribueix financerament al sosteniment, d’acord amb la participació que estatutàriament
s’estableix en els respectius estatuts consorcials de les
províncies de València, Alacant i Castelló.
En aquests moments, la Generalitat Valenciana manté
un deute amb els tres consorcis provincials que en posa en
risc el manteniment i el funcionament.
Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.152
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria de Governació i Justícia
que en el termini de dos mesos faça efectiu el deute que
manté amb els consorcis de bombers provincials de València, Alacant i Castelló.
Les Corts instan a la Conselleria de Gobernación y Justicia a que en el plazo de dos meses haga efectiva la deuda
que mantiene con los consorcios de bomberos provinciales
de Valencia, Alicante y Castellón.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Ana Barceló Chico
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Ana Barceló Chico
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre el rebuig al text del Projecte
de llei per a la racionalització i la sostenibilitat de
l’administració local, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.309)
Proposición no de ley sobre el rechazo al texto del Proyecto de ley para la racionalización y la sostenibilidad
de la administración local, presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.309)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Lluís Torró Gil, portaveu adjunt del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, d’acord amb els articles 160 i 161 del RC,
i previ coneixement del grup, presenta la proposició no de
llei següent:
Lluís Torró Gil, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con los artículos 160 y 161
del RC, y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Consell de Ministres del passat 26 de juliol va aprovar el Projecte de llei per la racionalització i la sostenibilitat de l’administració local. La norma, emesa d’un nivell
d’Estat com és el govern central, pretén modificar radicalment un altre nivell diferent –el local– sense comptar amb
aquest ni amb l’administració autonòmica, que té –en molts
casos– les competències en exclusiva en matèria de règim
local. En aquest projecte s’estableixen les línies principals
del que suposa la demolició del model de gestió pública
que s’inicia a Espanya amb els ajuntaments democràtics
des de 1979 i que, grosso modo, ha suposat un avanç en el
desenvolupament del país des de l’impuls donat en l’àmbit
municipal. En lloc d’aquest, es procedeix a un desmantellament controlat de l’experiència democràtica local en la línia tradicional del model centralitzat i de pulsió autoritària
de l’actual govern.
L’anomenada reforma de l’administració local no és una
reforma: és una demolició. Menysprea el principi rector
que ha mogut, amb major o menor ambició, la normativa
del desenvolupament dels ajuntaments: el de
l’administració més propera. Els municipis espanyols en
1979 foren l’expressió més evident de l’arribada de la democràcia al nostre país: milers de regidors i regidores,
d’alcaldesses i alcaldes, elegits pels seus veïns accediren al
govern dels ajuntaments des de la preocupació per satisfer
les demandes més urgents dels veïns i, també, davant la falta de definició constitucional de les competències locals, a
afrontar aquells reptes i actuacions que foren impulsades
per la ciutadania. Des d’aquest principi d’administració
més propera, es configuren els ajuntaments com les entitats
que visualitzaren la democràcia al nostre país i que representaren la primera experiència –fins ara irreversible– de
descentralització política.
La famosa i tràgica, per les seues conseqüències, reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola, de setembre de 2011, acordada pel PSOE i el PP, recull el principi
d’estabilitat pressupostària com a principi rector de totes
El Consejo de Ministros del pasado 26 de julio aprobó
el Proyecto de ley para la racionalización y la sostenibilidad de la administración local. La norma, emitida de un nivel de Estado como es el gobierno central, pretende modificar radicalmente otro nivel diferente –el local– sin contar
con este ni con la administración autonómica, que tiene –en
muchos casos– las competencias en exclusiva en materia de
régimen local. En este proyecto se establecen las líneas
principales de lo que supone la demolición del modelo de
gestión pública que se inicia en España con los ayuntamientos democráticos desde 1979 y que, grosso modo, ha
supuesto un avance en el desarrollo del país desde el impulso dado en el ámbito municipal. En lugar de este, se
procede a un desmantelamiento controlado de la experiencia democrática local en la línea tradicional del modelo
centralizado y de pulsión autoritaria del actual gobierno.
La llamada reforma de la administración local no es una
reforma: es una demolición. Menosprecia el principio rector
que ha movido, con mayor o menor ambición, la normativa
del desarrollo de los ayuntamientos: el de la administración
más próxima. Los municipios españoles en 1979 fueron la
expresión más evidente de la llegada de la democracia en
nuestro país: miles de concejales y concejalas, de alcaldesas y
alcaldes, elegidos por sus vecinos accedieron al gobierno de
los ayuntamientos desde la preocupación por satisfacer las
demandas más urgentes de los vecinos y, también, ante la falta de definición constitucional de las competencias locales, a
afrontar aquellos retos y actuaciones que fueron impulsadas
por la ciudadanía. Desde este principio de administración más
próxima, se configuran los ayuntamientos como las entidades
que visualizaron la democracia en nuestro país y que representaron la primera experiencia –hasta ahora irreversible– de
descentralización política.
La famosa y trágica, por sus consecuencias, reforma del
artículo 135 de la Constitución española, de septiembre de
2011, acordada por el PSOE y el PP, recoge el principio de
estabilidad presupuestaria como principio rector de todas
BOC número 185
24.09.2013
les administracions públiques i a aquesta obsessió se sotmet ara l’administració local a través d’aquesta reforma,
sense contemplar les conseqüències socials en forma de pobresa i deteriorament de serveis que aquesta rigidesa provoca en la societat, principalment en les capes populars.
Al text del projecte es defensa que es clarifiquen per
primera vegada les competències municipals per llei, quan
en realitat ja la segona generació d’estatuts de les comunitats autònomes –els exemples més notoris els representen
els estatuts de Catalunya i Andalusia reformats– han definit
les competències pròpies dels municipis en una segona descentralització amb un sentit profundament municipalista;
estatuts que són lleis orgàniques aprovades per les Corts i
formen part del bloc constitucional.
Diu el projecte que elimina duplicitats i competències
impròpies per a ajustar l’administració local als principis
d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera consagrades per la Llei 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que desenvolupa
l’esmentat article 135 de la Constitució espanyola. Tot i
això, no s’eliminen duplicitats –doncs existeixen les competències compartides i manté la possibilitat que els municipis sanejats afronten qualsevol servei–, sinó que –en tot
cas– s’eliminen competències pròpies dels municipis en aspectes socialment tan rellevants com educació, salut o serveis socials, per a passar-les a les comunitats autònomes
sense el corresponent finançament, doncs associa el govern
l’estalvi de 3.282 milions d’euros a l’eliminació d’aquestes
duplicitats. Parlen de duplicitats quan volen dir desmantellament de serveis. Parlen de clarificació de competències
quan volen dir reducció a la mínima expressió de
l’administració local.
La reforma respira tutela d’una administració sobre una
altra. Ignora les competències autonòmiques sobre règim
local i menysprea els ajuntaments com a part de l’Estat en
peu d’igualtat amb les altres administracions. La intervenció sobre l’obsessió de la sostenibilitat financera recull tots
els aspectes normatius d’aquesta reforma. Parla de racionalitzar l’estructura organitzativa quan vol dir privatitzar serveis i ens instrumentals i reconeix com un dels objectius
afavorir la iniciativa econòmica privada i evitar intervencions administratives desproporcionades. Ací resideix la
clau de volta de la reforma: debilitament de la democràcia
local a través de la reducció de les competències, anteposicions dels principis financers neoliberals sobre qualsevol
altra consideració en la gestió municipal, intervenció i enfortiment d’una entitat vuitcentista, associada al clientelisme, la falta de transparència, el control democràtic –com
són les diputacions provincials– i la privatització dels serveis públics per aquesta als municipis que perden la titularitat de les seues competències. Anomenen professionalitat
i transparència a l’eliminació de la política en l’àmbit local.
La reforma fa olor a moderantisme del segle XIX, a la
tornada del caciquisme i l’elitisme en la representació política i desvia la radicalitat antidemocràtica de les seues propostes en la base de l’estalvi de despeses en càrrecs públics, quan aquest estalvi –si és que es produeix– suposarà
com a molt el 2% del total. Parlen de limitacions de remuneracions al 82% dels càrrecs públics locals quan aquesta
absència de remuneració ja existeix en aquests percentatges
dins dels 68.285 regidors i regidores dels 8.116 municipis
espanyols.
Pàg. 29.153
las administraciones públicas y a esta obsesión se somete
ahora la administración local a través de esta reforma, sin
contemplar las consecuencias sociales en forma de pobreza
y deterioro de servicios que esta rigidez provoca en la sociedad, principalmente en las capas populares.
En el texto del proyecto se defiende que se clarifican
por primera vez las competencias municipales por ley,
cuando en realidad ya la segunda generación de estatutos
de las comunidades autónomas –los ejemplos más notorios
los representan los estatutos de Cataluña y Andalucía reformados– han definido las competencias propias de los municipios en una segunda descentralización con un sentido
profundamente municipalista; estatutos que son leyes orgánicas aprobadas por las Cortes y forman parte del bloque
constitucional.
Dice el proyecto que elimina duplicidades y competencias impropias para ajustar la administración local a los
principios de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera consagradas por la Ley 2/2012, de 27 de abril, de
estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera, que
desarrolla dicho artículo 135 de la Constitución española.
Pese a ello, no se eliminan duplicidades –pues existen las
competencias compartidas y mantiene la posibilidad de que
los municipios saneados afronten cualquier servicio–, sino
que –en todo caso– se eliminan competencias propias de
los municipios en aspectos socialmente tan relevantes
como educación, salud o servicios sociales, para pasarlas a
las comunidades autónomas sin la correspondiente financiación, pues asocia el gobierno el ahorro de 3.282 millones de euros a la eliminación de estas duplicidades. Hablan
de duplicidades cuando quieren decir desmantelamiento de
servicios. Hablan de clarificación de competencias cuando
quieren decir reducción a la mínima expresión de la administración local.
La reforma respira tutela de una administración sobre otra.
Ignora las competencias autonómicas sobre régimen local y
menosprecia a los ayuntamientos como parte del Estado en
pie de igualdad con el resto de administraciones. La intervención sobre la obsesión de la sostenibilidad financiera recoge
todos los aspectos normativos de esta reforma. Habla de racionalizar la estructura organizativa cuando quiere decir privatizar servicios y entes instrumentales y reconoce como uno
de sus objetivos favorecer la iniciativa económica privada y
evitar intervenciones administrativas desproporcionadas.
Aquí reside la llave de la reforma: debilitamiento de la democracia local a través de la reducción de sus competencias, anteposiciones de los principios financieros neoliberales sobre
cualquier otra consideración en la gestión municipal, intervención y fortalecimiento de una entidad decimonónica, asociada al clientelismo, la falta de transparencia, el control democrático –como son las diputaciones provinciales– y la
privatización de los servicios públicos por esta en los municipios que pierdan la titularidad de sus competencias. Llaman
profesionalidad y transparencia a la eliminación de la política
en el ámbito local.
La reforma hace olor a moderantismo del siglo XIX, a la
vuelta del caciquismo y el elitismo en la representación
política y desvía la radicalidad antidemocrática de sus propuestas en la base del ahorro de gastos en cargos públicos,
cuando este ahorro –si es que se produce– supondrá como
mucho el 2% del total. Hablan de limitaciones de remuneraciones al 82% de los cargos públicos locales cuando esta
ausencia de remuneración ya existe en estos porcentajes
dentro de los 68.285 concejales y concejalas de los 8.116
municipios españoles.
BOC número 185
24.09.2013
La reforma reflecteix, finalment, els prejudicis neoliberals, mancats de connexió amb la realitat dels ajuntaments,
que sobra estat i municipis –36.000 hi ha al nostre país veí,
França– o estan molt endeutats –el percentatge de deute local amb relació al deute de les administracions públiques,
abans d’estudiar l’impacte dels plans d’ajust, és del 4,4% i,
d’aquest percentatge, el 40% el sumen deu ciutats de més
de 250.000 habitants, excepte Ceuta, començant per Madrid, amb el 22,5%.
Cap dada avala el compliment del suposat estalvi net de
7.129 milions d’euros entre els anys 2013 a 2015, excepte
amb el cost en retallades en forma de competències, recursos, eliminació de serveis i destrucció d’ocupació pública
municipal.
En definitiva, la reforma de l’administració local suposa
el major atac als ajuntaments democràtics en la seua curta
experiència històrica; és una tornada a la centralització i al
paper tradicional d’aquells com a mers executors de les
polítiques del govern central.
El Consell de Ministres, com aqueixa iniciativa, pretén
convertir en una excepcionalitat històrica l’experiència democràtica dels ajuntaments espanyols iniciada en 1979.
Aquesta reforma elimina el poder d’allò més proper,
allunya la ciutadania de la gestió pública i enforteix la deriva autoritària, l’allunyament de la política d’una població
que exigeix més participació, més democràcia i més transparència. El govern respon amb més tutela, menys democràcia i menys participació en els assumptes públics.
En aquest sentit, l’esborrany de la reforma que es pretén
està impregnat dels principis del reformat article 135 de la
Constitució espanyola, com també de la Llei orgànica
2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que condiciona totes les actuacions relacionades amb les competències, els serveis i l’atenció a la
ciutadania que els ajuntaments presten, des de la pretesa intenció d’eliminar competències impròpies.
Des de la seua constitució en 1979, els ajuntaments democràtics han anat desenvolupant les actuacions en el servei de la comunitat a la qual governen en direcció a una
permanent -encara que desigual- descentralització, assumint competències en nom de la millora de la vida de la
ciutadania a la qual serveixen i governen.
Aquesta reforma pretén el desmantellament de la referència més propera a la ciutadania -el primer nivell
d’accés a la representació popular- i el substitueix per
l’eliminació de competències i serveis consolidats i per una
absència de finançament que porte a la privatització dels
que queden. En resum, provoca:
1. Buidament i disminució de competències
d’ajuntaments
2. Reforçament d’administracions d’elecció indirecta
com les diputacions
3. Intervenció d’ajuntaments de menys de 5.000 habitants i pèrdua de competències entre els menors de 20.000
habitants en favor de les diputacions
4. Dos tipus d’entitats locals autònomes
5. Recentralització del funcionariat de l’administració
local amb habilitació de caràcter estatal
6. Aposta per la privatització dels serveis públics i el
desmantellament de l’administració local
7. Supressió, entre altres, de les competències en serveis
públics, educació o promoció del medi ambient
8. Supressió del principi d’autoorganització municipal i
autonomia local
Pàg. 29.154
La reforma refleja, finalmente, los prejuicios neoliberales, faltos de conexión con la realidad de los ayuntamientos, que sobra estado y municipios –36.000 hay en nuestro
país vecino, Francia– o están muy endeudados –el porcentaje de deuda local en relación con la deuda de las administraciones públicas, antes de estudiar el impacto de los planes de ajuste, es del 4,4% y, de este porcentaje, el 40% lo
suman diez ciudades de más de 250.000 habitantes, excepto
Ceuta, empezando por Madrid, con el 22,5%.
Ningún dato avala el cumplimiento del supuesto ahorro
neto de 7.129 millones de euros entre los años 2013 a 2015,
a no ser con el coste en recortes en forma de competencias,
recursos, eliminación de servicios y destrucción de empleo
público municipal.
En definitiva, la reforma de la administración local supone el mayor ataque a los ayuntamientos democráticos en
su corta experiencia histórica; es una vuelta a la centralización y al papel tradicional de aquellos como meros ejecutores de las políticas del gobierno central.
El Consejo de Ministros, como esa iniciativa, pretende convertir en una excepcionalidad histórica la experiencia democrática de los ayuntamientos españoles iniciada en 1979.
Esta reforma elimina el poder de lo más próximo, aleja
la ciudadanía de la gestión pública y fortalece la deriva autoritaria, el alejamiento de la política de una población que
exige más participación, más democracia y más transparencia. El gobierno responde con más tutela, menos democracia y menos participación en los asuntos públicos.
En este sentido, el borrador de la reforma que se pretende
está impregnado de los principios del reformado artículo 135
de la Constitución española, así como de la Ley orgánica
2/2012, de 27 de abril, de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera, que condiciona todas las actuaciones relacionadas con las competencias, los servicios y la atención a la
ciudadanía que los ayuntamientos prestan, desde la pretendida
intención de eliminar competencias impropias.
Desde su constitución en 1979, los ayuntamientos democráticos han ido desarrollando las actuaciones en el
servicio de la comunidad a la que gobiernan en dirección a
una permanente -aunque desigual- descentralización, asumiendo competencias en nombre de la mejora de la vida de
la ciudadanía a la que sirven y gobiernan.
Esta reforma pretende el desmantelamiento de la referencia más próxima a la ciudadanía -el primer nivel de acceso a la representación popular- y lo sustituye por la eliminación de competencias y servicios consolidados y por
una ausencia de financiación que lleve a la privatización de
los que quedan. En resumen, provoca:
1. Vaciado y disminución de competencias de ayuntamientos
2. Afianzamiento de administraciones de elección indirecta como las diputaciones
3. Intervención de ayuntamientos de menos de 5.000 habitantes y pérdida de competencias entre los menores de
20.000 habitantes en favor de las diputaciones
4. Dos tipos de entidades locales autónomas
5. Recentralización del funcionariado de la administración local con habilitación de carácter estatal
6. Apuesta por la privatización de los servicios públicos
y el desmantelamiento de la administración local
7.Supresión, entre otras, de las competencias en
servicios públicos, educación o promoción del medio ambiente
8. Supresión del principio de autoorganización municipal y autonomía local
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.155
9. Supressió de la capacitat dels ajuntaments per a la dinamització de l’economia local
10. Introducció d’indicadors de qualitat purament financers, sense contemplar criteris d’atenció a la ciutadania de
caràcter social o de drets humans bàsics.
Per tot això, es presenta la següent:
9. Supresión de la capacidad de los ayuntamientos para
la dinamización de la economía local
10. Introducción de indicadores de calidad puramente financieros, sin contemplar criterios de atención a la ciudadanía de carácter social o de derechos humanos básicos.
Por todo ello, se presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Mostrar el rebuig al text del Projecte de llei per a la
racionalització i sostenibilitat de l’administració local.
2. Elevar al govern central la proposta que qualsevol reforma que afecte les entitats locals haurà de comptar amb
la participació d’aquestes, tant directament com a través de
les comunitats autònomes en l’àmbit de les seues competències.
3. Comunicar igualment al govern central la necessitat
que es reunesca la Conferència Sectorial per a Assumptes
Locals per a debatre aquest projecte de llei i promoure una
llei de finançament local que resolga l’enfortiment de les
competències locals i el seu finançament.
4. Adherir-se a les accions legals que s’interposen per a
intentar aturar aquesta reforma i, arribat el cas, donar suport a un recurs d’inconstitucionalitat.
5. Donar suport a totes aquelles plataformes que es posen en marxa per a la defensa d’un municipalisme democràtic i proper als interessos de la ciutadania.
Les Corts instan al Consell a:
1 Mostrar el rechazo al texto del Proyecto de ley para la
racionalización y sostenibilidad de la administración local.
2 Elevar al gobierno central la propuesta de que cualquier reforma que afecte a las entidades locales deberá contar con la participación de estas, tanto directamente como
través de las comunidades autónomas en el ámbito de sus
competencias.
3. Comunicar igualmente al gobierno central la necesidad que se reúna la Conferencia Sectorial para Asuntos Locales para debatir este proyecto de ley y promover una ley
de financiación local que resuelva el fortalecimiento de las
competencias locales y su financiación.
4. Adherirse a las acciones legales que se interponen
para intentar parar esta reforma y, llegado el caso, dar apoyo a un recurso de inconstitucionalidad.
5. Dar apoyo a todas aquellas plataformas que se pongan en marcha para la defensa de un municipalismo democrático y próximo a los intereses de la ciudadanía.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Lluís Torró Gil
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Lluís Torró Gil
Proposició no de llei sobre l’impuls al voluntariat ambiental, tornant-lo a fer efectiu en tasques de prevenció,
vigilància i extinció d’incendis forestals, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.552)
Proposición no de ley sobre el impulso al voluntariado,
volviéndolo a hacer efectivo en tareas de prevención, vigilancia y extinción de incendios forestales, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.552)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Juan Ponce Guardiola, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei
de tramitació ordinària següent.
Juan Ponce Guardiola, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Les retallades pressupostàries ordenades pel Consell en
matèria de prevenció i extinció d’incendis han tingut unes
conseqüències terribles aquest estiu al nostre territori, on van
ser cremades al voltant de 60.000 hectàrees de muntanya. A
banda d’altres causes derivades de la descoordinació dels
PMA i de la pròpia estructura del dispositiu –cosa que requereix la seua anàlisi específica–, la reducció de les partides destinades a finançar els mitjans de prevenció ha repercutit decisivament en la tardança de la detecció dels focs i
en l’agilitat de la intervenció. A més, i atesa la línia mediambiental del Consell, és clar que, sense noves eleccions,
als propers anys aquesta tendència s’accentuarà.
Los recortes presupuestarios ordenados por el Consell
en materia de prevención y extinción de incendios han tenido unas consecuencias terribles este verano en nuestro territorio, donde se quemaron alrededor de 60.000 hectáreas
de montaña. Aparte de otras causas derivadas de la descoordinación de los PMA y de la propia estructura del dispositivo –lo que requiere su análisis específico–, la reducción
de las partidas destinadas a financiar los medios de prevención ha repercutido decisivamente en la tardanza de la detección de los fuegos y en la agilidad de la intervención.
Además, y dada la línea medioambiental del Consell, está
claro que, sin nuevas elecciones, en los próximos años esta
tendencia se acentuará.
En este contexto reaviva la importancia del papel que
los grupos de voluntariado ambiental pueden jugar en el
ámbito de la prevención, como quedó patente años atrás.
En aquest context revifa la importància del paper que
els grups de voluntariat ambiental poden jugar en l’àmbit
de la prevenció, com va quedar palès anys enrere.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.156
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a:
1. Potenciar el voluntariat ambiental tornant-lo a fer
efectiu en tasques de prevenció, vigilància i extinció
d’incendis forestals.
2. En nom del seu bon funcionament i eficàcia, la conselleria competent en prevenció d’incendis forestals haurà de
garantir que els ajuntaments implicats renuncien a traure
profit polític de la creació d’aquests grups, tant en allò que
es refereix a la seua composició, com direcció, gestió, criteris d’actuació i finançament.
Les Corts instan al Consell a:
1. Potenciar el voluntariado ambiental volviéndolo a hacer efectivo en tareas de prevención, vigilancia y extinción
de incendios forestales.
2. En nombre de su buen funcionamiento y eficacia, la
conselleria competente en prevención de incendios forestales deberá garantizar que los ayuntamientos implicados renuncien a sacar provecho político de la creación de estos
grupos, tanto en lo que se refiere a su composición, como
dirección, gestión, criterios de actuación y financiación.
Les Corts, 1 d‘agost de 2013
Juan Ponce Guardiola
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Juan Ponce Guardiola
Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla autonòmic contra la desertització i la sequera, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.927)
Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan autonómico contra la desertización y la sequía, presentada por
el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.927)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Francesc Signes Núñez i Rafael Rubio Martínez, diputat
i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la
proposició no de llei següent.
Francesc Signes Núñez y Rafael Rubio Martínez, diputado y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
RCV, presentan la siguiente proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La desertització és el problema ambiental més greu de
la Comunitat Valenciana, que afecta ja més del 40 % del
nostre territori mentre que un altre 60 % s’hi troba en greu
risc.
La desertització no només és un problema ambiental o
ecològic. També té forts impactes econòmics en la mesura
que afecta la producció agrària i forestal, la qualitat del paisatge, les reserves hídriques, l’augment del risc d’incendis i
incrementa els efectes i els danys econòmics derivats de
riuades i inundacions.
Per açò el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
La desertización es el problema ambiental más grave de
la Comunitat Valenciana, que afecta ya a más del 40 % de
nuestro territorio mientras que otro 60 % se encuentra en
grave riesgo.
La desertización no sólo es un problema ambiental o
ecológico. También tiene fuertes impactos económicos en
la medida en que afecta a la producción agraria y forestal, a
la calidad del paisaje, a las reservas hídricas, al aumento
del riesgo de incendios e incrementa los efectos y los daños
económicos derivados de riadas e inundaciones.
Por esto el Grupo Parlamentario Socialista presenta la
siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a elaborar un pla autonòmic contra la desertització i la
sequera, de caràcter transversal i amb una visió global, que
establesca les previsions a llarg termini per a adaptar-nos i
prevenir les conseqüències de les sequeres i la desertització
que el canvi climàtic provoca i pot provocar a la nostra Comunitat.
2. El Consell de la Generalitat donarà compte a aquestes
Corts del grau de compliment d’aquesta resolució en el termini màxim de sis mesos.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a elaborar un plan autonómico contra la desertización
y la sequía, de carácter transversal y con una visión global,
que establezca las previsiones a largo plazo para adaptarnos
y prevenir las consecuencias de las sequías y la desertización que el cambio climático provoca y puede provocar en
nuestra Comunitat.
2. El Consell de la Generalitat dará cuenta a estas Corts
del grado de cumplimiento de la presente resolución en el
plazo máximo de seis meses.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Francesc Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Francesc Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre la redacció d’un reglament
que desenvolupe la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 61.930)
Proposición no de ley sobre la redacción de un reglamento que desarrolle la Ley 16/2005, de 30 de diciembre, urbanística valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE número 61.930)
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.157
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Francesc de Borja Signes Núñez i Rafael Rubio Martínez, diputat i portaveu adjunt, respectivament, del Grup
Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV,
presenten la proposició no de llei següent:
Francesc de Borja Signes Núñez y Rafael Rubio Martínez, diputado y portavoz adjunto, respectivamente, del
Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo
161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La vigent Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, urbanística valenciana, no té una regulació adequada
pel que fa a la finalització dels programes d’actuació urbanística, tant quan la seua finalització es produeix pel
compliment correcte dels seus objectius com en aquells casos en els quals no és possible finalitzar-los per circumstàncies sobrevingudes de caràcter econòmic o per desaparició
de l’agent urbanitzador.
Aquesta falta de regulació reglamentaria ocasiona una
dificultat gran per a la gestió urbanística dels ajuntaments,
que abasta des de la necessitat de finalitzar la programació,
per gestió directa o indirecta, fins a la possibilitat de desprogramar o desclassificar el sòl.
El Decret llei 2/2011, de 4 de novembre, del Consell, de
mesures urgents d’impuls per a la implantació d’actuacions
territorials estratègiques, en la disposició transitòria primera regula la suspensió temporal de l’execució dels programes. Així, en els programes que es troben en execució a
l’entrada en vigor d’aquest decret llei, quan per causes justificades d’interès públic o la viabilitat econòmica de
l’actuació ho aconselle, l’administració actuant, d’ofici o a
instancia dels propietaris o de l’urbanitzador, podrà acordar
la suspensió temporal, total o parcial, de l’execució del
programa per un termini de dos anys, prorrogables per altres dos anys més com a màxim. Tanmateix, la casuística és
molt més àmplia i cal donar solucions als casos de tipologia diversa que s’hi puguen donar.
La deriva de les empreses constructores i urbanitzadores
en processos concursals no està regulada convenientment
en la legislació urbanística, i és urgent i necessari que es
tinga una legislació que harmonitze la legislació mercantil
en matèria concursal amb la normativa urbanística valenciana.
Per tot açò, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent
La vigente Ley 16/2005, de 30 de diciembre, de la Generalitat, urbanística valenciana, no tiene una regulación
adecuada por lo que respecta a la finalización de los programas de actuación urbanística, tanto cuando su finalización se produce por el cumplimiento correcto de sus objetivos como en aquellos casos en los que no es posible
finalizarlos por circunstancias sobrevenidas de carácter
económico o por desaparición del agente urbanizador.
Esta falta de regulación reglamentaría ocasiona una gran
dificultad para la gestión urbanística de los ayuntamientos,
que alcanza desde la necesidad de finalizar la programación, por gestión directa o indirecta, hasta la posibilidad de
desprogramar o desclasificar el suelo.
El Decreto ley 2/2011, de 4 de noviembre, del Consell, de
medidas urgentes de impulso para la implantación de actuaciones territoriales estratégicas, en su disposición transitoria
primera regula la suspensión temporal de la ejecución de los
programas. Así, en los programas que se encuentran en ejecución a la entrada en vigor de este decreto ley, cuando por causas justificadas de interés público o la viabilidad económica
de la actuación lo aconseje, la administración actuante, de
oficio o a instancia de los propietarios o del urbanizador,
podrá acordar la suspensión temporal, total o parcial, de la
ejecución del programa por un plazo de dos años, prorrogables por otros dos años más como máximo. Sin embargo, la
casuística es mucho más amplía y hay que dar soluciones a
los casos de tipología diversa que se puedan dar.
La deriva de las empresas constructoras y urbanizadoras
en procesos concursales no está regulada convenientemente
en la legislación urbanística, siendo urgente y necesario
que se tenga una legislación que armonice la legislación
mercantil en materia concursal con la normativa urbanística
valenciana.
Por todo esto, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat perquè redacte un reglament que desenvolupe la Llei
16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, urbanística
valenciana, i regule la finalització normal o anormal de la
programació i, en particular, establesca i delimite el règim
de relació i de drets dels propietaris entre el dret urbanístic
i el dret concursal, com també el procediment de liquidació
definitiva dels programes.
2. El Consell donarà compte a aquestes Corts del grau
de compliment de aquesta resolució, en el termini màxim
de tres mesos.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
para que redacte un reglamento que desarrolle la Ley 16/2005,
de 30 de diciembre, de la Generalitat, urbanística valenciana,
regulando la finalización normal o anormal de la programación y, en particular, estableciendo y delimitando el régimen
de relación y de derechos de los propietarios entre el derecho
urbanístico y el derecho concursal, así como el procedimiento
de liquidación definitiva de los programas.
2. El Consell dará cuenta a estas Corts del grado de
cumplimiento de esta resolución, en el plazo máximo de
tres meses.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Francesc de Borja Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Francesc de Borja Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.158
Proposició no de llei sobre l’assumpció pel Consell del
total dels costs de les instal·lacions de filtres de carboni
a les capçaleres de proveïment d’aigua potable de tots
els pobles de la comarca de la Ribera afectats per la
contaminació d’herbicides i nitrats, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.938)
Proposición no de ley sobre la asunción por el Consell
del total de los costes de las instalaciones de filtros de
carbono en las cabeceras de abastecimiento de agua potable de todos los pueblos de la comarca de La Ribera
afectados por la contaminación de herbicidas y nitratos,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 61.938)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Francesc de Borja Signes Núñez i Rafael Rubio Martínez, diputat i portaveu adjunt, respectivament, del Grup
Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC,
presenten la proposició no de llei següent:
Francesc de Borja Signes Núñez y Rafael Rubio Martínez, diputado y portavoz adjunto, respectivamente, del
Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo
161 del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Des del passat mes de gener, els ciutadans de la comarca
de la Ribera no disposen d’aigua potable en les seues cases,
fet que comporta un increment de les despeses de la llar, ja
que han de comprar aigua embotellada per a cuinar, beure,
etc. La solució que s’ha donat és la instal·lació d’un filtre
de carboni en la capçalera de proveïment de cadascun dels
pobles afectats per eliminar els herbicides i disminuir l’alta
concentració de nitrats, el cost del qual i per les informacions que s’han conegut, anirà a càrrec dels usuaris.
El Decret 58/2006, de 5 de maig, del Consell, regulador
en l’àmbit de la Comunitat Valenciana del Reial decret
140/2003, de 7 de febrer, d’establiment dels criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, diu que:
Desde el pasado mes de enero, los ciudadanos de la comarca de La Ribera no disponen de agua potable en sus casas, hecho que supone un incremento de los gastos del hogar, ya que
deben comprar agua embotellada para cocinar, beber, etc. La
solución que se ha dado es la instalación de un filtro de carbono en la cabecera de abastecimiento de cada uno de los pueblos afectados para eliminar los herbicidas y disminuir la alta
concentración de nitratos, cuyo coste y por las informaciones
que se han conocido, irá a cargo de los usuarios.
El Decreto 58/2006, de 5 de mayo, del Consell, regulador en el ámbito de la Comunitat Valenciana del Real decreto 140/2003, de 7 de febrero, de establecimiento de los
criterios sanitarios de la calidad del agua de consumo humano, dice que:
– Corresponde a la conselleria competente en materia de
medio ambiente el control de las aguas de consumo humano […] si bien la competencia que a la Conselleria de Sanidad corresponde por lo que respecta a las cuestiones relativas a la protección de la salud hace necesario el
establecimiento de una norma que coordine las competencias respectivas en la materia (preámbulo).
– Las aguas de consumo humano distribuidas al consumidor por redes de distribución públicas o privadas, cisternas o depósitos deberán ser desinfectadas (artículo 4).
– Corresponde en la conselleria competente en la materia de control de calidad de aguas de consumo humano, entre otras actuaciones (anexo):
3. La vigilancia de la calidad del agua e inspección de
las zonas de abastecimiento de la Comunitat Valenciana.
3.1. La vigilancia y control analítico, fisicoquímico y
bacteriológico de la calidad de las aguas de consumo humano en red de distribución.
3.2. La vigilancia y control analítico, físico-químico y
bacteriológico de la calidad de las aguas de consumo humano en captaciones.
3.3. La inspección de las instalaciones que constituyen
las zonas de proveimiento.
3.4. El análisis y seguimiento periódico de la evolución
de las concentraciones del ión nitrato en aquellas captaciones o redes de distribución que superen o se aproximen a
los valores paramétricos.
Así, se considera que siendo la Generalitat la responsable y la competente sobre la calidad del agua de consumo
humano –también de su ausencia– de los pueblos de La Ribera, que incluso puede haber afectado a su salud ya que no
se sabe el tiempo que se ha estado consumiendo agua no
potable, no se puede ni se debe cargar sobre sus habitantes
un gasto por una incompetencia que no les corresponde.
– Correspon a la conselleria competent en matèria de
medi ambient el control de les aigües de consum humà […]
si bé la competència que a la Conselleria de Sanitat correspon pel que fa a les qüestions relatives a la protecció de la
salut fa necessari l’establiment d’una norma que coordine
les competències respectives en la matèria (preàmbul).
– Les aigües de consum humà distribuïdes al consumidor per xarxes de distribució públiques o privades, cisternes o dipòsits hauran de ser desinfectades (article 4).
– Correspon a la conselleria competent en la matèria de
control de qualitat d’aigües de consum humà, entre altres
actuacions (annex):
3. La vigilància de la qualitat de l’aigua i la inspecció de
les zones de proveïment de la Comunitat Valenciana.
3.1. La vigilància i el control analític, fisicoquímic i
bacteriològic de la qualitat de les aigües de consum humà
en xarxa de distribució.
3.2. La vigilància i el control analític, fisicoquímic i
bacteriològic de la qualitat de les aigües de consum humà
en captacions.
3.3. La inspecció de les instal·lacions que constitueixen
les zones de proveïment.
3.4. L’anàlisi i el seguiment periòdic de l’evolució de
les concentracions de l’ió nitrat en aquelles captacions o
xarxes de distribució que superen o s’aproximen als valors
paramètrics.
Així, hom considera que essent la Generalitat la responsable i la competent sobre la qualitat de l’aigua de consum
humà –també de l’absència– dels pobles de la Ribera, que
fins i tot pot haver afectat la seua salut ja que no se sap el
temps que s’ha estat consumint aigua no potable, no es pot
ni es deu carregar sobre els habitants una despesa per una
incompetència que no els correspon.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.159
Per això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
Por ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la
siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
que:
1. Es faça càrrec del total dels costs de les instal·lacions
de filtres de carboni a les capçaleres de proveïment d’aigua
potable de tots els pobles de la comarca de la Ribera afectats per la contaminació d’herbicides i nitrats.
2. Comunique aquest acord a tots els municipis riberencs afectats.
3. Done compte a aquesta cambra del grau de compliment d’aquesta resolució, en el termini màxim d’un mes.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
a que:
1. Se haga cargo del total de los costes de las instalaciones
de filtros de carbono en las cabeceras de abastecimiento de
agua potable de todos los pueblos de la comarca de La Ribera
afectados por la contaminación de herbicidas y nitratos.
2. Comunique el presente acuerdo a todos los municipios de La Ribera afectados.
3. Dé cuenta a esta cámara del grado de cumplimiento
de la presente resolución, en el plazo máximo de un mes.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Francesc de Borja Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Francesc de Borja Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre l’atorgament, pel Ministeri
d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient, d’una concessió
pròpia, dins del nou Pla de conca del riu Xúquer, destinada a subministrar aigua potable no contaminada als
pobles de la comarca de la Ribera, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 61.939)
Proposición no de ley sobre el otorgamiento, por el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, de una concesión propia, dentro del nuevo Plan de
cuenca del río Júcar, destinada a suministrar agua potable no contaminada a los pueblos de la comarca de La
Ribera, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.939)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Francesc Signes Núñez i Rafael Rubio Martínez, diputat
i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la
proposició no de llei següent.
Francesc Signes Núñez y Rafael Rubio Martínez, diputado y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
RCV, presentan la siguiente proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Consell de la Generalitat, en seu parlamentaria, es va
comprometre que el cost que repercutiria sobre els usuaris
la construcció de la potabilitzadora per a subministrar aigua
potable no contaminada als pobles de la comarca de la Ribera no seria, en cap cas, superior als 30 cèntims per metre
cúbic.
Com que el vigent pla de conca del riu Xúquer no va
establir una previsió de dotació d’aigua per garantir
aquest subministrament i el Govern espanyol es nega a incloure una dotació pròpia per a aquesta finalitat en el nou
pla que s’està tramitant, però, alhora, s’estan mantenint
contactes amb els regants de la comarca per fer un intercanvi de cabals.
Segons notícies aparegudes en la premsa local, com a
resultat de les converses existents entre els regants i la Generalitat, sembla que el preu final que es repercutirà sobre
els municipis afectats serà molt superior a aquell al qual es
va comprometre el govern valencià.
La paradoxa de la situació és que els únics que no tenen
garantida aigua potable del Xúquer i han de patir un subministrament d’aigua no apta per al consum humà són els habitants dels pobles de la comarca de la Ribera per on discorre el
riu, mentre altres territoris de la Comunitat Valenciana i de
Castella-la Manxa (àrea metropolitana de València, Sagunt,
Albacete, etc.) molt més llunyans del riu, tenen assignada i
garantida una concessió específica des del Xúquer per a cobrir les seues necessitats d’aigua potable.
El Consell de la Generalitat, en sede parlamentaría, se
comprometió a que el coste que repercutiría sobre los usuarios la construcción de la potabilizadora para suministrar
agua potable no contaminada en los pueblos de la comarca
de La Ribera no sería, en ningún caso, superior a los 30
céntimos por metro cúbico.
Como el vigente plan de cuenca del río Júcar no estableció una previsión de dotación de agua para garantizar este
suministro y el Gobierno español se niega a incluir una dotación propia para esta finalidad en el nuevo plan que se
está tramitando, pero, al mismo tiempo, se están manteniendo contactos con los regantes de la comarca para hacer
un intercambio de caudales.
Según noticias aparecidas en la prensa local, como resultado de las conversaciones existentes entre los regantes
y la Generalitat, parece que el precio final que se repercutirá sobre los municipios afectados será muy superior a
aquel al que se comprometió el gobierno valenciano.
La paradoja de la situación es que los únicos que no tienen
garantizada agua potable del Júcar y deben sufrir un suministro de agua no apta para el consumo humano son los habitantes de los pueblos de la comarca de La Ribera por donde discurre el río, mientras otros territorios de la Comunitat
Valenciana y de Castilla-la Mancha (área metropolitana de
Valencia, Sagunto, Albacete, etc.) mucho más lejanos del río,
tienen asignada y garantizada una concesión específica desde
el Júcar para cubrir sus necesidades de agua potable.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.160
El resultat serà que els usuaris dels pobles de la comarca
de la Ribera hauran de fer front a un cost molt superior al
que tenen que pagar altres usuaris, pel simple fet que no
se’ls vol donar una concessió pròpia d’aigua del riu per a
aquesta finalitat i es veuen obligats a indemnitzar els regants per l’aigua que cedeixen.
Per açò, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
El resultado será que los usuarios de los pueblos de la
comarca de La Ribera deberán hacer frente a un coste muy
superior al que tienen que pagar otros usuarios, por el simple hecho de que no se les quiere dar una concesión propia
de agua del río para esta finalidad y se ven obligados a indemnizar a los regantes por el agua que ceden.
Por esto, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la
siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
perquè:
1. S’adrece al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Medi
Ambient demanant-li l’atorgament d’una concessió pròpia,
dintre del nou pla de conca del riu Xúquer, destinada a subministrar aigua potable no contaminada als pobles de la comarca de la Ribera.
2. El cost que repercutirà sobre los usuaris la construcció de la potabilitzadora per subministrar aigua potable no
contaminada als pobles de la comarca de la Ribera, no siga,
en cap cas, superior als trenta cèntims per metre cúbic.
3. Reta compte a aquesta cambra del grau de compliment
d’aquesta resolució, en el termini màxim de dos mesos.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
para que:
1. Se dirija al Ministerio de Agricultura, Pesca y Medio
Ambiente pidiéndole el otorgamiento de una concesión
propia, dentro del nuevo plan de cuenca del río Júcar, destinada a suministrar agua potable no contaminada a los pueblos de la comarca de La Ribera.
2. El coste que repercutirá sobre los usuarios la construcción de la potabilizadora para suministrar agua potable
no contaminada a los pueblos de la comarca de La Ribera,
no sea, en ningún caso, superior a los treinta céntimos por
metro cúbico.
3. De cuenta a esta cámara del grado de cumplimiento
de esta resolución, en el plazo máximo de dos meses.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Francesc Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Francesc Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre la restitució, amb caràcter
d’urgència, del Consell Forestal de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 61.942, amb correcció RE 63.441)
Proposición no de ley sobre la restitución, con carácter
de urgencia, del Consejo Forestal de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.942, con corrección RE 63.441)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Francesc Signes Núñez i Rafael Rubio Martínez, diputat
i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la
següent proposició no de llei:
Francesc Signes Núñez y Rafael Rubio Martínez, diputado y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RC,
presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’article 18 de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat
Valenciana, estableix la creació del Consell Forestal de la
Comunitat Valenciana com a òrgan assessor de la Generalitat en matèria de política forestal. Tanmateix, posteriorment
i a través dels articles 60 i 61 de la Llei 16/2003, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i
d’organització de la Generalitat Valenciana, el consell esmentat va ser eliminat i les seues funcions s’assignaren al
Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient.
Amb aquesta modificació, els sectors implicats en la
gestió forestal van quedar impedits per a participar en el
disseny i l’execució de les polítiques que directament els
afecten i, alhora, afectava l’eficàcia de la gestió dels nostres boscs ja que el seixanta per cent de la superfície forestal valenciana és de titularitat privada. Per altra part, per
sentència de 26 de febrer de 2007, del Tribunal Superior de
Justícia de la Comunitat Valenciana, es declara nul el Decret 106/2004, pel qual s’aprovava el Pla general
d’ordenació dels recursos forestals de la Comunitat Valenciana, per mancar de l’informe preceptiu del Consell Fores-
El artículo 18 de la Ley 3/1993, forestal de la Comunitat
Valenciana, establece la creación del Consejo Forestal de la
Comunitat Valenciana como órgano asesor de la Generalitat
en materia de política forestal. Sin embargo, posteriormente y a través de los artículos 60 y 61 de la Ley 16/2003, de
medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera y
de organización de la Generalitat Valenciana, el consejo
mencionado fue eliminado y sus funciones se asignaron al
Consejo Asesor y de Participación de Medio Ambiente.
Con esta modificación, los sectores implicados en la
gestión forestal quedaron impedidos para participar en el
diseño y ejecución de las políticas que directamente les
afectan y, al mismo tiempo, afectaba a la eficacia de la gestión de nuestros bosques ya que el sesenta por ciento de la
superficie forestal valenciana es de titularidad privada. Por
otra parte, por sentencia de 26 de febrero de 2007, del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, se
declara nulo el Decreto 106/2004, por el que se aprobaba el
Plan general de ordenación de los recursos forestales de la
Comunitat Valenciana, por carecer del informe preceptivo
BOC número 185
24.09.2013
tal, i també del tràmit d’informació pública a les entitats locals i la resta d’administracions públiques afectades.
Pàg. 29.161
Per tot açò i per considerar que la supressió del Consell
Forestal de la Comunitat Valenciana ha suposat un dèficit
democràtic de l’administració autonòmica i un dany a la
gestió dels recursos forestals valencians, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
del Consejo Forestal, así como del trámite de información
pública a las entidades locales y demás administraciones
públicas afectadas.
Por todo esto y considerando que la supresión del Consejo Forestal de la Comunitat Valenciana ha supuesto un
déficit democrático de la administración autonómica y un
daño a la gestión de los recursos forestales valencianos, el
Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a:
– Restituir, amb caràcter d’urgència, el Consell Forestal
de la Comunitat Valenciana, per a la qual cosa -mitjançant
procediment legislatiu- se suprimiran els articles 60 i 61 de
la Llei 16/29003, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat Valenciana,
i es restituirà la plena vigència de l’article 18 de la Llei
3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció
original.
– Constituir, amb caràcter immediat a la modificació legislativa, el Consell Forestal de la Comunitat Valenciana,
amb la composició i les funcions que originàriament li atribuïa la Llei 3/1993 esmentada i, alhora, promulgar el reglament que en regule el funcionament.
– Retre compte a aquestes Corts del grau de compliment de
la present resolució, en el termini màxim d’un mes.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a:
– Restituir, con carácter de urgencia, el Consejo Forestal
de la Comunitat Valenciana, para lo que –mediante procedimiento legislativo– se suprimirán los artículos 60 y 61 de
la Ley 16/29003, de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera y de organización de la Generalitat Valenciana, y se restituirá la plena vigencia del artículo 18 de
la Ley 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, en su
redacción original.
– Constituir, con carácter inmediato a la modificación
legislativa, el Consejo Forestal de la Comunitat Valenciana,
con la composición y funciones que originalmente le atribuía la mencionada Ley 3/1993, y al mismo tiempo, promulgar el reglamento que regule su funcionamiento.
– Dar cuenta a estas Corts del grado de cumplimiento de
la presente resolución en el plazo máximo de un mes.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Francesc Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Francesc Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre l’elaboració i l’aprovació
d’un pla de revitalització de les comarques d’interior,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.928)
Proposición no de ley sobre la elaboración y aprobación
de un plan de revitalización de las comarcas de interior,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 61.928)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Francesc Signes Núñez i Rafael Rubio Martínez, diputat
i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la
proposició no de llei següent:
Francesc Signes Núñez y Rafael Rubio Martínez, diputado y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Pla de revitalització de les comarques d’interior
2004-2011 fou un compromís assumit en el Debat de política general de 2004 i fou presentat públicament l’any
següent, el 2005, amb una dotació econòmica de set mil
tres-cents milions d’euros.
Passat el termini de la seua vigència, amb un ínfim grau
d’execució, correspon l’aprovació d’un altre pla 2013-2020
ja que les comarques de l’interior de la nostra Comunitat
segueixen sent les grans abandonades.
Per això el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
El Plan de revitalización de las comarcas de interior
2004-2011 fue un compromiso asumido en el Debate de
política general de 2004, siendo presentado públicamente al
año siguiente, el 2005, con una dotación económica de siete mil trescientos millones de euros.
Pasado el plazo de su vigencia, con un ínfimo grado de
ejecución, corresponde la aprobación de otro plan 20132020 ya que las comarcas del interior de nuestra Comunitat
siguen siendo las grandes abandonadas.
Por ello el Grupo Parlamentario Socialista presenta la
siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a elaborar i aprovar un pla de revitalització de les comarques d’interior, una vegada finalitzat el període de
1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a elaborar y aprobar un plan de revitalización de las
comarcas de interior, una vez finalizado el período de vi-
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.162
vigència de l’anterior pla 2004-2011, amb la finalitat de dinamitzar l’economia i els serveis d’aquestes, fixar la població i crear nous llocs de treball.
2. El Consell de la Generalitat donarà compte a aquesta
cambra del grau de compliment de la present resolució, en
el termini màxim de tres mesos.
gencia del anterior plan 2004-2011, con la finalidad de dinamizar la economía y los servicios de estas, fijar su población y crear nuevos puestos de trabajo.
2. El Consell de la Generalitat dará cuenta a esta cámara
del grado de cumplimiento de la presente resolución, en el
plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Francesc Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Francesc Signes Núñez
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre l’increment del nombre de
places del programa Imserso, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.977)
Proposición no de ley sobre el incremento del número
de plazas del programa Imserso, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.977)
A LA MESA DE LAS CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Vicent Arques Cortés i Carmen Ninet Peña, diputat i
portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord
amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de
llei següent:
Vicent Arques Cortés y Carmen Ninet Peña, diputado y
portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de
acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El passat 2012 es va commemorar el 26.è aniversari de
l’Institut de Majors i Serveis Socials (Imserso), un programa de vacances emmarcat en les línies d’actuació per a un
envelliment actiu i saludable definides per l’Organització
Mundial de la Salut amb destacables beneficis socials i
econòmics, que ha contribuït, tant a millorar de forma significativa la qualitat de vida de les persones majors, com al
manteniment de l’ocupació en les zones de destinació i a la
potenciació de l’activitat econòmica.
El pasado 2012 se conmemoró el 26.º aniversario del
Instituto de Mayores y Servicios Sociales (Imserso), un
programa de vacaciones enmarcado en las líneas de actuación para un envejecimiento activo y saludable definidas
por la Organización Mundial de la Salud con destacables
beneficios sociales y económicos, que ha contribuido, tanto
a mejorar de forma significativa la calidad de vida de las
personas mayores, como al mantenimiento de la ocupación
en las zonas de destino y a la potenciación de su actividad
económica.
Durante todos estos años, millones de personas mayores
han viajado con este programa, el cual había venido experimentando un incremento constante de plazas hasta el pasado 2012, en el que ha sufrido un recorte presupuestario que
ha supuesto la pérdida de 100.000 plazas.
A este recorte hay que sumar el retraso de su puesta en
marcha por la inadecuada gestión por parte del gobierno
central, que ha comportado, para la ya de por sí difícil situación del sector hotelero en tiempo de crisis, unas importantes pérdidas económicas.
Esta situación es especialmente grave en nuestra Comunitat, dado que somos el destino de más del 75 % de las
plazas del Imserso, y estos recortes han supuesto la pérdida
de 40.000 plazas y de muchos puestos de trabajo, al verse
abocados al cierre varios establecimientos hoteleros por la
mala gestión del programa por parte del gobierno, a lo que
hay que añadir la cada vez más escasa financiación por plaza que ofrece, lo cual hace cada vez más difícil la prestación del servicio en términos de sostenibilidad económica,
como así lo han puesto de manifiesto los representantes del
sector hotelero en varias ocasiones.
Esta política de recorte contrasta con los datos que se
manejan desde hace tiempo en el sector sobre el retorno
económico que tiene la inversión realizada en estos programas, que demuestra el gran impacto positivo económico y
de creación de empleo que tienen en todos los sectores implicados en la prestación de estos servicios, así como la
existencia de una demanda de plazas que sobrepasa con
creces su oferta, lo cual no hace sino confirmar su viabilidad económica y social.
Durant tots aquests anys, milions de persones majors
han viatjat amb aquest programa, el qual havia vingut experimentant un increment constant de places fins el passat
2012, en el qual ha patit una retallada pressupostària que ha
suposat la pèrdua de 100.000 places.
A aquesta retallada cal sumar el retard de la posada en
marxa per la inadequada gestió per part del govern central,
que ha comportat, per a la ja de per si difícil situació del
sector hostaler en temps de crisi, unes importants pèrdues
econòmiques.
Aquesta situació és especialment greu a la nostra Comunitat, atès que som la destinació de més del 75 % de les
places de l’Imserso, i aquestes retallades han suposat la
pèrdua de 40.000 places i de molts llocs de treball, en veure’s abocats al tancament diversos establiments hostalers
per la mala gestió del programa per part del govern, a la
qual cosa cal afegir la cada vegada més escàs finançament
per plaça que ofereix, la qual cosa fa cada vegada més difícil la prestació del servei en termes de sostenibilitat econòmica, com així ho han posat de manifest els representants
del sector hostaler en diverses ocasions.
Aquesta política de retallada contrasta amb les dades
que es manegen des de fa temps en el sector al voltant del
retorn econòmic que té la inversió realitzada en aquests
programes, que demostra el gran impacte positiu econòmic
i de creació d’ocupació que tenen en tots els sectors implicats en la prestació d’aquests serveis, com també
l’existència d’una demanda de places que sobrepassa amb
escreix l’oferta, la qual cosa no fa sinó confirmar la seua
viabilitat econòmica i social.
BOC número 185
24.09.2013
Per això la continuïtat d’aquest programa és de vital importància, tant des del punt de vista social pel benefici que
suposa per a un envelliment actiu i saludable dels nostres
majors, com des del punt de vista econòmic i laboral, atès
l’impacte econòmic que té per a un dels principals motors
de la Comunitat Valenciana, com és el sector turístic.
Pàg. 29.163
Per tot el que s’hi ha exposat, el Grupo Parlamentari Socialista presenta la següent:
Por ello la continuidad de este programa es de vital importancia, tanto desde el punto de vista social por el beneficio que supone para un envejecimiento activo y saludable
de nuestros mayores, como desde el punto de vista económico y laboral, teniendo en cuenta el impacto económico
que tiene para uno de los principales motores de la Comunitat Valenciana, como es el sector turístico.
Por todo el expuesto, el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a adreçar-se al
Govern d’Espanya perquè:
1. Prorrogue i incremente el nombre de places del programa Imserso en els propers exercicis.
2. Establesca un increment en la subvenció de les places
que facen econòmicament sostenible la seua prestació.
Las Corts Valencianes instan al Consell a dirigirse al
Gobierno de España para que:
1. Prorrogue e incremente el número de plazas del programa Imserso en los próximos ejercicios.
2. Establezca un incremento en la subvención de las plazas que hagan económicamente sostenible su prestación.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Vicent Arques Cortés
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Vicent Arques Cortés
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la denegació de tots els permisos i totes les llicències a l’empresa Montero Energy
Corporation, SL, per a dur a terme els projectes de
prospecció d’hidrocarburs Arquimedes, Pitàgores i
Aristòtil al nord de la província de Castelló amb la tècnica coneguda com a fracturació hidràulica o fracking,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 62.301)
Proposición no de ley sobre la denegación de todos los
permisos y licencias a la empresa Montero Energy
Corporation, SL, para llevar a cabo los proyectos de
prospección de hidrocarburos Arquímedes, Pitágoras y
Aristóteles en el norte de la provincia de Castellón con
la técnica conocida como fracturación hidráulica o
fracking, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida (RE número 62.301)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, síndica y diputada, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos
160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El resum executiu de l’Informe sobre la investigació
d’hidrocarburs no convencionals al nord de la província de
Castelló redactat per la comissió d’experts de la Diputació
de Castelló diu, literalment:
El resumen ejecutivo del Informe sobre la investigación
de hidrocarburos no convencionales en el norte de la provincia de Castellón redactado por la comisión de expertos
de la Diputación de Castellón dice, literalmente:
Generalitats
El 13 de juliol de 2012 l’empresa Montero Energy Corporation, SL, va presentar en el Servei Territorial de Mines
de Castelló, que depèn de la Conselleria d’Economia,
Indústria i Comerç, tres sol·licituds de permís
d’investigació d’hidrocarburs, denominats Aristòtil, Arquimedes i Pitàgores, que afecten 42 municipis de la província
de Castelló, amb una superfície total de 159.569,5 hectàrees, que es correspon pràcticament amb la meitat septentrional de la província.
El territori afectat pertany a les comarques de l’Alt Maestrat i dels Ports, en què es troba un gran aqüífer regional,
instal·lat en materials carbonatats juràssics, que s’explota
per a satisfer la demanda per a consum humà de nombrosos
municipis i alimenta les planes litorals, que són al seu torn
aqüífers d’elevat interès. Així mateix, i a través de la serra
Generalidades
El 13 de julio de 2012 la empresa Montero Energy Corporation, SL, presentó en el Servicio Territorial de Minas
de Castellón, dependiente de la Conselleria de Economía,
Industria y Comercio, tres solicitudes de permiso de investigación de hidrocarburos, denominados Aristóteles, Arquímedes y Pitágoras, que afectan a 42 municipios de la provincia de Castellón, con una superficie total de 159.569,5
hectáreas, que se corresponde prácticamente con la mitad
septentrional de la provincia.
El territorio afectado pertenece a las comarcas de L’Alt
Maestrat y de Els Ports, en las que se encuentra un gran acuífero regional, instalado en materiales carbonatados jurásicos,
que se explota para satisfacer la demanda para consumo humano de numerosos municipios y alimenta las planas litorales, que son a su vez acuíferos de elevado interés. Asimismo,
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.164
d’Irta, el denominat aqüífer juràssic descarrega a la mar
Mediterrània. La qualitat de l’aigua subterrània que conté
aquest aqüífer és excel·lent.
D’altra banda, aquest territori té un notable interès ambiental, ja que conté nombrosos espais de la Xarxa Natura
2000, concretament tres espais ZEPA (zones d’especial
protecció per a les aus) i sis espais LIC (llocs
d’importància comunitària), a més d’espais naturals protegits, plans d’ordenació dels recursos naturals (PORN),
muntanyes catalogades d’utilitat pública, vies pecuàries i
zones humides.
No ha estat possible fer amb detall l’anàlisi de les afeccions ambientals que pogueren provocar les activitats incloses en els permisos d’investigació sol·licitats ja que en
la documentació presentada no s’inclou la informació necessària per a avaluar el risc associat a cadascuna de les activitats proposades. A aquest respecte, cal indicar que la
qualitat de la informació geològica, hidrogeològica i ambiental que s’aporta en les memòries de sol·licitud dels permisos i de la investigació és francament baixa i inapropiada
per als objectius que es persegueixen. Més enllà de
l’absència d’informació rellevant, que podria entendre’s a
l’empara de la reserva amb què les companyies petrolieres
manegen aquestes qüestions, el tracte que es dóna a aquests
aspectes, que són crucials per a la justificació ambiental
dels treballs que cal fer, és realment displicent i posa de
manifest una preocupant manca de rigor tècnic i científic
en l’elaboració de les sol·licituds.
y a través de la sierra de Irta, el denominado acuífero jurásico
descarga en el mar Mediterráneo. La calidad del agua subterránea que contiene este acuífero es excelente.
Por otra parte, este territorio tiene un notable interés
ambiental, ya que alberga numerosos espacios de la Red
Natura 2000, concretamente tres espacios ZEPA (zonas de
especial protección para las aves) y seis espacios LIC (lugares de importancia comunitaria), además de espacios naturales protegidos, planes de ordenación de los recursos naturales (PORN), montes catalogados de utilidad pública,
vías pecuarias y zonas húmedas.
No ha sido posible realizar con detalle el análisis de las
afecciones ambientales que pudieran provocar las actividades incluidas en los permisos de investigación solicitados
ya que en la documentación presentada no se incluye la información necesaria para evaluar el riesgo asociado a cada
una de las actividades propuestas. A este respecto, es necesario señalar que la calidad de la información geológica, hidrogeológica y ambiental que se aporta en las memorias de
solicitud de los permisos e investigación es francamente
baja e inapropiada para los objetivos que se persiguen. Más
allá de la ausencia de información relevante, que podría entenderse al amparo de la reserva con que las compañías petroleras manejan estas cuestiones, el trato que se da a estos
aspectos, que son cruciales para la justificación ambiental
de los trabajos a realizar, es realmente displicente y pone
de manifiesto una preocupante falta de rigor técnico y
científico en la elaboración de las solicitudes.
Sobre la fracturació hidràulica (fracking)
Les operacions necessàries per a l’exploració i
l’explotació d’hidrocarburs, inclosa la fracturació hidràulica,
poden generar afeccions ambientals l’abast i la intensitat de
les quals no són, en bona part, intrínseques a aquestes operacions sinó que depenen també de la fragilitat del territori en
què es fan i del respecte a les bones pràctiques que siguen
ambientalment exigibles. Aquestes afeccions poden ser
d’índole hidrogeològica o estrictament ambientals.
Les afeccions hidrogeològiques es deriven principalment de la introducció als aqüífers d’un conjunt d’additius
que, a priori, no són ben coneguts. Part d’aquesta aigua retorna cap a la superfície i pot portar, a més, en dissolució,
física o química, altres elements, inclosos hidrocarburs
(metà, per exemple), que haja pogut adquirir en la interacció amb el medi geològic profund. D’altra banda, el procés
de fracturació mateix, si no es controla adequadament, pot
obrir vies de circulació a través de les noves fractures creades o de la connexió amb fractures preexistents que poden
arribar a connectar amb materials aqüífers adjacents.
Sobre la fracturación hidráulica (fracking)
Las operaciones necesarias para la exploración y explotación de hidrocarburos, incluida la fracturación hidráulica,
pueden generar afecciones ambientales cuyo alcance e intensidad no son, en buena parte, intrínsecas a dichas operaciones
sino que dependen también de la fragilidad del territorio en
que se realicen y del respeto a las buenas prácticas que sean
ambientalmente exigibles. Estas afecciones pueden ser de índole hidrogeológica o estrictamente ambientales.
Las afecciones hidrogeológicas se derivan principalmente de la introducción en los acuíferos de un conjunto de
aditivos que, a priori, no son bien conocidos. Parte de esta
agua retorna hacia la superficie pudiendo llevar, además, en
disolución, física o química, otros elementos, incluidos hidrocarburos (metano, por ejemplo), que haya podido adquirir en su interacción con el medio geológico profundo. Por
otra parte, el propio proceso de fracturación, si no se controla adecuadamente, puede abrir vías de circulación a
través de las nuevas fracturas creadas o de la conexión con
fracturas preexistentes que pueden llegar a conectar con
materiales acuíferos adyacentes.
No se descarta tampoco la posibilidad de que se produzcan roturas en la entubación (tuberías concéntricas y cementadas para aislar el pozo de las formaciones acuíferas
que atraviese), por las que el fluido circulante por el interior de la entubación pueda acceder al acuífero.
En el caso de que el agua necesaria para realizar operaciones de fracturación hidráulica proceda de acuíferos cercanos su extracción también se debe considerar una afección cuyo alcance deberá determinarse en cada caso.
Las afecciones ambientales en superficie pueden ser
muy variadas e incidir sobre la flora, fauna, suelos y, en general, sobre todos los recursos de cualquier ecosistema.
Singular importancia tienen la construcción de vías de comunicación, asentamiento de plataformas de trabajo, tráfico
pesado y, sobre todo, la gestión del agua residual.
No es descarta tampoc la possibilitat que s’esdevinguen
ruptures en l’entubament (canonades concèntriques i cimentades per a aïllar el pou de les formacions aqüíferes
que travesse), per les quals el fluid circulant per l’interior
de l’entubament puga accedir a l’aqüífer.
En el cas que l’aigua necessària per a fer operacions de
fracturació hidràulica procedesca d’aqüífers pròxims
l’extracció d’aquesta també s’ha de considerar una afecció
l’abast de la qual haurà de determinar-se en cada cas.
Les afeccions ambientals en superfície poden ser molt
variades i incidir sobre la flora, la fauna, els sòls i, en general, sobre tots els recursos de qualsevol ecosistema. Singular importància tenen la construcció de vies de comunicació, assentament de plataformes de treball, trànsit pesant i,
sobretot, la gestió de l’aigua residual.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.165
Sobre les condicions hidrogeològiques
Els aqüífers juràssics del Maestrat constitueixen la reserva estratègica provincial de recursos hídrics, tant qualitativament com quantitativa. Es considera completament
incompatible l’aprofitament d’aigües subterrànies i la investigació d’hidrocarburs no convencionals, com també
l’eventual explotació (en cas que n’hi haguera) dins de les
formacions d’edat juràssica.
Encara que no s’exploten recursos hídrics procedents de
les formacions triàsiques en fàcies Muschelkalk dins de la
zona, les relacions espacials que s’establesquen entre
aquestes i la sèrie juràssica, com també la potència i la litologia, condicionaran la compatibilitat entre la investigació
d’hidrocarburs no convencionals en la formació carbonatada inferior del Muschelkalk amb la preservació dels recursos hídrics subterranis existents en formacions juràssiques.
Es considera incompatible amb aquest objectiu estratègic
provincial la realització de fracturació hidràulica en la formació carbonatada superior de la fàcies Muschelkalk.
Dins de la zona tampoc no s’exploten recursos hídrics procedents de les formacions triàsiques en fàcies Buntsandstein.
La compatibilitat entre la investigació d’hidrocarburs dins de
les seues formacions argil·lítiques de sostre i de mur i la preservació dels recursos hídrics de les formacions juràssiques
dependrà de les potències i de les litologies de les formacions
triàsiques interposades entre els objectius de la investigació
d’hidrocarburs i els aqüífers juràssics.
Tampoc no s’exploten recursos hídrics subterranis de les
formacions paleozoiques. Tanmateix, la compatibilitat entre la investigació d’hidrocarburs no convencionals en
aquestes i la preservació dels recursos hídrics subterranis
en formacions juràssiques dependrà del gruix i litologia de
la sèrie triàsica, de manera que entre paleozoic i juràssic
s’interpose un gruix suficient de materials.
A totes les condicions anteriors s’hi afegeix que la sèrie
triàsica estiga coronada per una potència adequada de materials en fàcies Keuper d’alta plasticitat.
En els casos en què la recerca d’hidrocarburs no convencionals puga ser compatible amb la preservació dels
recursos hídrics subterranis de les formacions juràssiques, la investigació d’aquests ha d’anar precedida sense
excepcions d’una campanya de prospecció sísmica molt
completa.
Pel que fa a l’extensió de les fractures, que és un factor
clau per a avaluar el risc d’afecció hidrogeològica, hi ha
bastant incertesa respecte a la formació i el desenvolupament. És possible fer-ne mesures i, fins a un cert punt, controlar-ne l’extensió. Però, a nivell de detall, hi ha múltiples
incerteses (extensió de les formacions geològiques, comportament mecànic, estat de tensions en profunditat, etc.)
que dificulten una precisió alta. Si la formació amb gas està
envoltada de roques segell dúctils, el procés és relativament
fàcil, perquè les fractures tendiran a frenar-se en assolir-la.
El contrari també és cert. Per això, en aquest document,
adoptem el criteri que ha de respectar-se una distància de
referència mínima de 600 metres de separació entre la formació productora i la formació aqüífera. En cada cas concret, i segons la naturalesa de la formació segell, es podria
matisar aquesta distància.
Sobre las condiciones hidrogeológicas
Los acuíferos jurásicos del Maestrazgo constituyen la
reserva estratégica provincial de recursos hídricos, tanto
cualitativa como cuantitativamente. Se considera completamente incompatible el aprovechamiento de aguas subterráneas y la investigación de hidrocarburos no convencionales, así como su eventual explotación (caso de que los
hubiere) dentro de las formaciones de edad jurásica.
Aunque no se explotan recursos hídricos procedentes de
las formaciones triásicas en facies Muschelkalk dentro de la
zona, las relaciones espaciales que se establezcan entre estas y
la serie jurásica, así como su potencia y litología, condicionarán la compatibilidad entre la investigación de hidrocarburos no convencionales en la formación carbonatada inferior
del Muschelkalk con la preservación de los recursos hídricos
subterráneos existentes en formaciones jurásicas. Se considera
incompatible con dicho objetivo estratégico provincial la realización de fracturación hidráulica en la formación carbonatada
superior de la facies Muschelkalk.
Dentro de la zona tampoco se explotan recursos hídricos
procedentes de las formaciones triásicas en facies Buntsandstein. La compatibilidad entre la investigación de hidrocarburos
dentro de sus formaciones argilíticas de techo y de muro y la
preservación de los recursos hídricos de las formaciones jurásicas dependerá de las potencias y litologías de las formaciones triásicas interpuestas entre los objetivos de la investigación de hidrocarburos y los acuíferos jurásicos.
Tampoco se explotan recursos hídricos subterráneos de las
formaciones paleozoicas. Sin embargo, la compatibilidad entre la investigación de hidrocarburos no convencionales en estas y la preservación de los recursos hídricos subterráneos en
formaciones jurásicas dependerá del espesor y litología de la
serie triásica, de manera que entre paleozoico y jurásico se interponga un espesor suficiente de materiales.
A todas las condiciones anteriores se añade que la serie
triásica esté coronada por una potencia adecuada de materiales en facies Keuper de alta plasticidad.
En los casos en que la búsqueda de hidrocarburos no
convencionales pueda ser compatible con la preservación
de los recursos hídricos subterráneos de las formaciones
jurásicas, la investigación de los mismos ha de ir precedida
sin excepciones de una campaña de prospección sísmica
muy completa.
En lo que se refiere a la extensión de las fracturas, que
es un factor clave para evaluar el riesgo de afección hidrogeológica, existe bastante incertidumbre respecto a su formación y desarrollo. Es posible realizar medidas y, hasta
cierto punto, controlar su extensión. Pero, a nivel de detalle, existen múltiples incertidumbres (extensión de las formaciones geológicas, comportamiento mecánico, estado de
tensiones en profundidad, etc.) que dificultan una precisión
alta. Si la formación con gas está rodeada de rocas sello
dúctiles, el proceso es relativamente fácil, porque las fracturas tenderán a frenarse al alcanzarla. Lo contrario también es cierto. Por ello, en este documento, adoptamos el
criterio de que debe respetarse una distancia de referencia
mínima de 600 metros de separación entre la formación
productora y la formación acuífera. En cada caso concreto,
y en función de la naturaleza de la formación sello, se
podría matizar esta distancia.
Sobre la normativa aplicable
Des del punt de vista energètic, els permisos
d’investigació es regulen en el títol II Exploració, investigació i explotació d’hidrocarburs, de la vigent Llei
Sobre la normativa aplicable
Desde el punto de vista energético, los permisos de investigación vienen regulados en el título II Exploración, investigación y explotación de hidrocarburos, de la vigente
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.166
34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs, i el desenvolupament reglamentari corresponent, que actualment
és el Reial decret 2362/1976, de 30 de juliol, que, si bé era
el reglament de l’anterior llei en la matèria (de 1974), continua vigent en tot el que no s’opose a la regulació posterior del mateix rang o d’un rang superior.
Correspon al Consell de la Generalitat atorgar els permisos d’investigació d’hidrocarburs (article 15 de la Llei
34/1998, del sector d’hidrocarburs), i a la Direcció General
d’Energia, la tramitació dels expedients d’atorgament,
aprovació de plans de labors, aprovació de treballs específics, etc.
Durant la fase d’investigació, les competències en matèria d’avaluació ambiental corresponen a la Conselleria
d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient (CITMA), amb
l’excepció de la competència estatal en matèria d’aigües
subterrànies i domini públic de llits.
L’òrgan substantiu (Direcció General d’Energia) haurà
de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental en la Direcció
General d’Avaluació Ambiental i Territorial cadascuna de
les actuacions relacionades amb la fase d’investigació susceptibles de generar impactes ambientals directament o indirectament, com ara perforacions, assaigs sísmics, execució de camins en zones forestals, construcció de dipòsits
d’aigua, explanacions, rompudes i altres actuacions que estiguen recollides en els annexos I i II del RDL 1/2008; annexos I i II del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la
Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d’impacte ambiental.
Durant la fase d’explotació l’autorització sectorial de les
actuacions competeix al Ministeri d’Indústria, Energia i
Turisme. Tanmateix, l’avaluació ambiental dels projectes i
actuacions necessaris per a l’extracció dels hidrocarburs ha
d’emmarcar-se en el procediment autonòmic d’autorització
ambiental integrada (AAI), gestionat per la Direcció General de Qualitat Ambiental de la CITMA, d’acord amb el
que hi ha establert en l’article 20 de la Llei 2/2006, de 5 de
maig, de la Generalitat, de prevenció de la contaminació i
qualitat ambiental.
Al marge del marc legal que regula la sol·licitud i
l’atorgament de permisos d’investigació, convé ressaltar
que es constata escassetat de normes o reglaments específics sobre procediments constructius de les perforacions i,
en especial, sobre la integritat del pou. És necessari millorar el marc regulador d’aspectes operatius concrets i reforçar el paper de les comprovacions posteriors.
Ley 34/1998, de 7 de octubre, del sector de hidrocarburos,
y su desarrollo reglamentario, que actualmente es el Real
decreto 2362/1976, de 30 de julio, que, si bien era el reglamento de la anterior ley en la materia (de 1974), sigue vigente en todo lo que no se oponga a la regulación posterior
de igual o superior rango.
Corresponde al Consell de la Generalitat otorgar los permisos de investigación de hidrocarburos (artículo 15 de la
Ley 34/1998, del sector de hidrocarburos), y a la Dirección
General de Energía, la tramitación de los expedientes de
otorgamiento, aprobación de planes de labores, aprobación
de trabajos específicos, etc.
Durante la fase de investigación, las competencias en
materia de evaluación ambiental corresponden a la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente
(CITMA), con la excepción de la competencia estatal en
materia de aguas subterráneas y dominio público de cauces.
El órgano sustantivo (Dirección General de Energía) deberá someter a evaluación de impacto ambiental en la Dirección General de Evaluación Ambiental y Territorial cada
una de las actuaciones relacionadas con la fase de investigación susceptibles de generar impactos ambientales directa o indirectamente, tales como perforaciones, ensayos sísmicos, ejecución de caminos en zonas forestales,
construcción de depósitos de agua, explanaciones, roturaciones y otras actuaciones que estén recogidas en los anexos I y II del RDL 1/2008; anexos I y II del Decreto
162/1990, de 15 de octubre, del Consell, por el que se
aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989,
de 3 de marzo, de la Generalitat, de impacto ambiental.
Durante la fase de explotación la autorización sectorial
de las actuaciones compete al Ministerio de Industria,
Energía y Turismo. Sin embargo, la evaluación ambiental
de los proyectos y actuaciones necesarios para la extracción de los hidrocarburos debe enmarcarse en el procedimiento autonómico de autorización ambiental integrada
(AAI), gestionado por la Dirección General de Calidad
Ambiental de la CITMA, conforme a lo establecido en el
artículo 20 de la Ley 2/2006, de 5 de mayo, de la Generalitat, de prevención de la contaminación y calidad ambiental.
Al margen del marco legal que regula la solicitud y otorgamiento de permisos de investigación, conviene resaltar que se
constata escasez de normas o reglamentos específicos sobre
procedimientos constructivos de las perforaciones y, en especial, sobre la integridad del pozo. Es necesario mejorar el marco regulador de aspectos operativos concretos y reforzar el papel de las comprobaciones posteriores.
Reflexions per a l’anàlisi de les sol·licituds
Es recomana establir com a restricció prèvia la constatació de la solvència tècnica de l’empresa sol·licitant per a
dur a terme les actuacions recollides en les sol·licituds presentades. En la documentació consultada no es reflecteix
adequadament aquesta capacitat tècnica.
No es pot obviar que hi ha una creixent preocupació social sobre els efectes ambientals que els treballs
d’investigació i explotació d’aquest tipus d’hidrocarburs
poden portar associats, com ara la contaminació d’aqüífers
o l’alteració d’ecosistemes. Aquesta preocupació no és el
resultat d’una sensibilitat ambiental nascuda i fomentada al
territori castellonenc sinó que forma part d’un moviment
generalitzat a escala mundial.
Com en moltes altres qüestions de naturalesa essencialment tècnica, les sensibilitats polítiques semblen estar polaritzades, encara que es perceben algunes desviacions dels
Reflexiones para el análisis de las solicitudes
Se recomienda establecer como restricción previa la
constatación de la solvencia técnica de la empresa solicitante para llevar a cabo las actuaciones recogidas en las solicitudes presentadas. En la documentación consultada no
se refleja adecuadamente dicha capacidad técnica.
No se puede obviar que existe una creciente preocupación social sobre los efectos ambientales que los trabajos
de investigación y explotación de este tipo de hidrocarburos pueden llevar asociados, tales como la contaminación
de acuíferos o la alteración de ecosistemas. Esta preocupación no es el resultado de una sensibilidad ambiental nacida
y fomentada en el territorio castellonense sino que forma
parte de un movimiento generalizado a escala mundial.
Como en otras muchas cuestiones de naturaleza esencialmente técnica, las sensibilidades políticas parecen estar
polarizadas, aunque se perciben algunas desviaciones de
BOC número 185
24.09.2013
alineaments establerts quan el risc d’afecció es percep pròxim (not in my backyard).
Els organismes internacionals que s’han pronunciat recentment sobre la fracturació hidràulica, entre aquests, la
Direcció General del Medi Ambient de la Comissió Europea i l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units,
estableixen recomanacions per a minimitzar els riscs ambientals associats, però al mateix temps reconeixen no disposar de bases per a establir conclusions definitives sobre
els impactes potencials fins que no acaben diferents treballs
d’investigació actualment en curs. En tot cas, indiquen que
sembla necessari ampliar la normativa actual.
Si en primera instància es compliren els requisits establerts per a atorgar els permisos d’investigació, es recomana ser molt exigent en l’aplicació de la normativa ambiental que regula cadascun dels passos a fer en les actuacions
proposades.
Es recomana establir en 600 metres la distància mínima
que ha de separar les formacions en què es facen les investigacions i les formacions aqüíferes regionals.
El programa de seguiment ambiental haurà de comptar
per a les operacions de perforació amb un well examiner,
tècnic de contrastada experiència, designat per
l’administració, per a supervisar tot el procés i, singularment, assegurar-se que es compleixen totes les mesures per
a garantir la integritat del pou.
Finalment, es recomana prioritzar el principi de cautela
si no es té la certesa que els béns ambientals són preservats
o que les mesures preventives i correctores proposades no
siguen absolutament eficients.
En resum, la Comissió considera que hi ha una notable
manca de normativa específica, especialment la referida a
la preservació de la integritat del pou, però també a altres
aspectes relacionats amb la investigació d’hidrocarburs no
convencionals en general i amb la tècnica de fracturació
hidràulica en particular.
Conclusions i recomanacions
Les zones corresponents a les tres sol·licituds de permís
d’investigació d’hidrocarburs contenen un aqüífer regional
càrstic d’importància estratègica i tenen gran rellevància
ecològica i paisatgística. Ateses les característiques hidrogeològiques del territori, es considera que hi ha risc
d’afecció a l’aqüífer juràssic.
Des del punt de vista ecològic, les actuacions proposades poden originar impactes negatius sobre els ecosistemes
existents, la intensitat dels quals dependrà fonamentalment
del respecte a les bones pràctiques de les operacions fetes.
La investigació i l’explotació d’hidrocarburs exigeixen
la utilització de tècniques molt complexes i sofisticades
que requereixen una elevada capacitat tècnica. En la documentació consultada no s’acredita solvència tècnica per
part de l’empresa sol·licitant.
L’anàlisi de la documentació presentada per Montero
Energy, SL, revela no sols absència de rigor científic en els
aspectes geològics i hidrogeològics, sinó que no té la més
elemental cura en l’elaboració.
Segons el parer de la Comissió, la investigació
d’hidrocarburs és una possibilitat que no s’ha de desdenyar.
Ara bé, la vulnerabilitat de l’aqüífer juràssic del Maestrat,
la fragilitat dels ecosistemes existents al territori, la manca
de regulació específica, l’absència de rigor científic en la
documentació presentada i la falta d’acreditació de la
Pàg. 29.167
los alineamientos establecidos cuando el riesgo de afección
se percibe cercano (not in my backyard).
Los organismos internacionales que se han pronunciado
recientemente sobre la fracturación hidráulica, entre ellos,
la Dirección General del Medio Ambiente de la Comisión
Europea y la Agencia de Protección Ambiental de Estados
Unidos, establecen recomendaciones para minimizar los
riesgos ambientales asociados, pero al mismo tiempo reconocen no disponer de bases para establecer conclusiones
definitivas sobre los impactos potenciales en tanto no finalicen diversos trabajos de investigación actualmente en curso. En cualquier caso, indican que parece necesario ampliar
la normativa actual.
Si en primera instancia se cumplieran los requisitos establecidos para otorgar los permisos de investigación, se recomienda ser muy exigente en la aplicación de la normativa ambiental que regula cada uno de los pasos a dar en las
actuaciones propuestas.
Se recomienda establecer en 600 metros la distancia mínima que debe separar las formaciones en las que se realicen las
investigaciones y las formaciones acuíferas regionales.
El programa de seguimiento ambiental deberá contar
para las operaciones de perforación con un well examiner,
técnico de contrastada experiencia, designado por la administración, para supervisar todo el proceso y, singularmente, asegurarse de que se cumplen todas las medidas para garantizar la integridad del pozo.
Finalmente, se recomienda priorizar el principio de cautela si no se tiene la certeza de que los bienes ambientales
son preservados o que las medidas preventivas i correctoras
propuestas no sean absolutamente eficientes.
En resumen, la Comisión considera que existe una notable carencia de normativa específica, especialmente la referida a la preservación de la integridad del pozo, pero también a otros aspectos relacionados con la investigación de
hidrocarburos no convencionales en general y con la técnica de fracturación hidráulica en particular.
Conclusiones y recomendaciones
Las zonas correspondientes a las tres solicitudes de permiso de investigación de hidrocarburos albergan un acuífero regional cárstico de importancia estratégica y tienen
gran relevancia ecológica y paisajística. Dadas las características hidrogeológicas del territorio, se considera que
existe riesgo de afección al acuífero jurásico.
Desde el punto de vista ecológico, las actuaciones propuestas pueden originar impactos negativos sobre los ecosistemas existentes, cuya intensidad dependerá fundamentalmente del respeto a las buenas prácticas de las
operaciones realizadas.
La investigación y explotación de hidrocarburos exigen
la utilización de técnicas muy complejas y sofisticadas que
requieren una elevada capacidad técnica. En la documentación consultada no se acredita solvencia técnica por parte
de la empresa solicitante.
El análisis de la documentación presentada por Montero
Energy, SL, revela no solo ausencia de rigor científico en
los aspectos geológicos e hidrogeológicos, sino que carece
del más elemental cuidado en su elaboración.
A juicio de la Comisión, la investigación de hidrocarburos
es una posibilidad que no se debe desdeñar. Ahora bien, la
vulnerabilidad del acuífero jurásico del Maestrazgo, la fragilidad de los ecosistemas existentes en el territorio, la carencia
de regulación específica, la ausencia de rigor científico en la
documentación presentada así como la falta de acreditación
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.168
solvència tècnica exigible, no afavoreixen l’atorgament
dels permisos sol·licitats al sector nord de la província de
Castelló. Per això, considerem pertinent aplicar rigorosament el principi de cautela i, en conseqüència, no estimar
convenient aquest atorgament.
És per això que presentem la següent:
de la solvencia técnica exigible, no favorecen el otorgamiento de los permisos solicitados en el sector norte de la
provincia de Castellón. Por ello, consideramos pertinente
aplicar rigurosamente el principio de cautela y, en consecuencia, no estimar conveniente dicho otorgamiento.
Es por ello por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a denegar tots
els permisos i totes les llicències a l’empresa Montero
Energy Corporation, SL, per a dur a terme els projectes de
prospecció d’hidrocarburs Arquimedes, Pitàgores i Aristòtil al nord de la província de Castelló amb la tècnica comunament coneguda amb el nom de fracturació hidràulica o
fracking.
Las Corts Valencianes instan al Consell a denegar todos
los permisos y licencias a la empresa Montero Energy Corporation, SL, para llevar a cabo los proyectos de prospección de hidrocarburos Arquímedes, Pitágoras y Aristóteles
en el norte de la provincia de Castellón con la técnica
comúnmente conocida con el nombre de fracturación
hidráulica o fracking.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre la suspensió de les prospeccions petrolieres a l’entorn de les illes Columbretes, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
número 62.318)
Proposición no de ley sobre la suspensión de las prospecciones petrolíferas en torno a las islas Columbretes,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.318)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV, presenta la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol Guzmán,
síndica y diputada, respectivamente, del Grupo Parlamentario
Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y siguientes del
RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Les Columbretes són l’arxipèlag més singular del País
Valencià i un dels xicotets espais insulars de major interès
ecològic del Mediterrani. Estan formades per una sèrie
d’illots i esculls situats a 30 milles de la costa de Castelló,
uns 56 Km, i reunits en quatre grups, als quals els dóna nom
la major de cadascuna de les illes: l’illa Grossa, la Ferrera, la
Foradada i el Carallot.
En total, l’arxipèlag s’estén al llarg de 5 milles marines,
amb un total de 19 hectàrees emergides; de les quals, 14
corresponen a l’illa Grossa. Els 67 metres d’altura de la
muntanya del Far representa la major altitud de l’arxipèlag.
La part emergida és reserva natural i està protegida per
la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge des de l’any 1988. La reserva marina que envolta
l’arxipèlag està gestionada pel Ministeri de Medi Ambient i
Medi Rural i Marí des de l’any 1990. Actualment té una superfície de 5.543 hectàrees. A aquestes figures de protecció
se sumen, a més, les de ZEPA, ZEPIM, LIC i microreserva
de flora.
La Direcció General de Gestió del Medi Natural mateixa reconeix Columbretes com l’espai natural protegit amb
major puntuació entre tots els espais naturals protegits valencians. Aquesta puntuació es refereix a la prioritat en la
conservació segons les espècies prioritàries per superfície
que les habiten. Es tracta, per tant, d’un punt calent per a la
biodiversitat amenaçat per activitats incompatibles amb la
conservació del medi ambient, com són les prospeccions i
les extraccions petrolieres.
Las Columbretes son el archipiélago más singular del
País Valenciano y uno de los pequeños espacios insulares
de mayor interés ecológico del Mediterráneo. Están formadas por una serie de islotes y escollos situados a 30 millas
de la costa de Castellón, unos 56 Km, y reunidos en cuatro
grupos, a los que les da nombre la mayor de cada una de las
islas: L’Illa Grossa, La Ferrera, La Foradada y El Carallot.
En total, el archipiélago se extiende a lo largo de 5 millas
marinas, con un total de 19 hectáreas emergidas; de las que, 14
corresponden a L’Illa Grossa. Los 67 metros de altura de la
montaña de El Far representa la mayor altitud del archipiélago.
La parte emergida es reserva natural y está protegida por
la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda desde el año 1988. La reserva marina que rodea el
archipiélago está gestionada por el Ministerio de Medio
Ambiente y Medio Rural y Marino desde el año 1990. Actualmente tiene una superficie de 5.543 hectáreas. A estas
figuras de protección se suman, además, las de ZEPA, ZEPIM, LIC y microreserva de flora.
La propia Dirección General de Gestión del Medio Natural
reconoce Columbretes como el espacio natural protegido con
mayor puntuación entre todos los espacios naturales protegidos valencianos. Esta puntuación se refiere a la prioridad en la
conservación según las especies prioritarias por superficie que
las habitan. Se trata, por tanto, de un punto caliente para la
biodiversidad amenazado por actividades incompatibles con la
conservación del medio ambiente, como son las prospecciones
y las extracciones petrolíferas.
BOC número 185
24.09.2013
El Govern d’Espanya, presidit per José María Aznar, va
autoritzar el 2002 la recerca de petroli al litoral castellonenc pròxim a les illes Columbretes, que es van quedar a
penes a una milla nàutica de l’extrem sud d’una de les set
concessions atorgades mitjançant un reial decret signat pel
rei d’Espanya, Joan Carles I, i el vicepresident segon del
Govern per a Afers Econòmics i ministre d’Economia, Rodrigo de Rato y Figaredo.
El govern socialista ajornà, des del 19 d’agost del 2006,
una decisió sobre la sol·licitud de Medoil PLC per a explorar tres quadrícules marines que sumen 238.140 hectàrees
situades al golf de València i, de les quals, el límit més pròxim a la costa es troba a 5 quilòmetres del far de Cullera i a
uns 15 de la platja del Saler.
Posteriorment, el 20 de setembre del 2008, Capricorn
Spain –empresa que va absorbir Medoil– va sol·licitar dos
nous permisos anomenats Altamar 1 i 2, que sumen
158.760 hectàrees i que se situen al nord dels anteriors i a
uns 25 quilòmetres al sud de les Columbretes.
En 2002, el Govern de José María Aznar va autoritzar
les prospeccions petrolieres a set zones anomenades Àguila, Ibis, Flamenc, Cormorà, Falcó i Garseta. Entre les set
sumen 647.685 hectàrees i les anomenades Cormorà, Teuladí i Flamenc voregen les Columbretes.
Segons consta als arxius del Ministeri d’Indústria, la
concessionària d’aquests permisos, British Gas, va realitzar
les campanyes sísmiques que ara sol·licita Cairn Energy i,
fins i tot, va arribar a perforar un pou petrolier al nord de
les illes Columbretes abans de perdre interès i abandonar
els treballs el 2006.
Ara, amb el Partit Popular al govern de l’estat,
l’empresa multinacional concessionària de les prospeccions
petrolieres, Cairn Energy, preveu invertir uns 102 milions
d’euros a la zona durant els pròxims cinc anys. El pla de
treball de l’empresa preveu prolongar fins a 2016 els estudis sísmics i el sondeigs amb perforacions exploratòries.
Actualment, l’empresa està immersa en el segon any de
l’elaboració d’informes preliminars i espera començar una
segona fase d’estudis sísmics, que haurà de ser autoritzada
pel Ministeri d’Indústria i el Ministeri de Medi Ambient. El
govern de l’estat no ha mostrat cap intenció de paralitzar
aquestes prospeccions a 18 kilòmetres de les illes Columbretes.
Els col·lectius conservacionistes Greenpeace i GECEN
reiteren que la ubicació de les prospeccions petrolieres autoritzades pel Ministeri d’Indústria, a uns 18 quilòmetres de
la reserva marina de les illes Columbretes, suposa un greu
risc de «catàstrofe ecològica» per a tot el litoral castellonenc.
Una explotació petroliera (pous de petroli al mar, trànsit
de vaixells petroliers i conduccions marítimes) és un risc
greu, inassolible i incompatible amb la preservació d’una
zona d’especial interès ecològic com les Columbretes, que
alberga uns ecosistemes marins excepcionals.
Per altra banda, cal contemplar l’efecte de la reserva a
les illes Columbretes. Avui en dia els beneficis pesquers
potencials de les reserves marines estan en el focus
d’atenció d’investigadors i agències de tot el món. Mentre
que moltes pesqueries estan en estat de sobreexplotació i se
sustenten de juvenils amb un potencial reproductiu molt
baix, el cessament de la pesca en una reserva marina permet a aquestes espècies comercials per a la pesca viure més
anys, aconseguir la talla adulta, desenvolupar al màxim el
Pàg. 29.169
El Gobierno de España, presidido por José María Aznar,
autorizó en 2002 la búsqueda de petróleo en el litoral castellonense próximo a las islas Columbretes, que se quedaron
apenas a una milla náutica del extremo sur de una de las
siete concesiones otorgadas mediante un real decreto firmado por el rey de España, Juan Carlos I, y el vicepresidente
segundo del Gobierno para Asuntos Económicos y ministro
de Economía, Rodrigo de Rato y Figaredo.
El gobierno socialista aplazó, desde el 19 de agosto del
2006, una decisión sobre la solicitud de Medoil PLC para
explorar tres cuadrículas marinas que suman 238.140
hectáreas situadas en el golfo de Valencia y cuyo límite
más próximo a la costa se encuentra a 5 kilómetros del faro
de Cullera y a unos 15 de la playa de El Saler.
Posteriormente, el 20 de septiembre del 2008, Capricornio Spain –empresa que absorbió Medoil– solicitó dos nuevos permisos denominados Altamar 1 y 2, que suman
158.760 hectáreas y que se sitúan al norte de los anteriores
y a unos 25 kilómetros al sur de las Columbretes.
En 2002, el Gobierno de José María Aznar autorizó las
prospecciones petrolíferas a siete zonas denominadas Àguila, Ibis, Flamenc, Cormorà, Falcó y Garseta. Entre las siete
suman 647.685 hectáreas y las llamadas Cormorà, Teuladí
y Flamenc bordean las Columbretes.
Según consta en los archivos del Ministerio de Industria, la concesionaria de estos permisos, British Gas, realizó
las campañas sísmicas que ahora solicita Cairn Energy e,
incluso, llegó a perforar un pozo petrolífero al norte de las
islas Columbretes antes de perder interés y abandonar los
trabajos en 2006.
Ahora, con el Partido Popular en el gobierno del estado,
la empresa multinacional concesionaria de las prospecciones petrolíferas, Cairn Energy, prevé invertir unos 102 millones de euros en la zona durante los próximos cinco años.
El plan de trabajo de la empresa prevé prolongar hasta
2016 los estudios sísmicos y el sondeo con perforaciones
exploratorias.
Actualmente, la empresa está inmersa en el segundo año
de la elaboración de informes preliminares y espera empezar una segunda fase de estudios sísmicos, que deberá ser
autorizada por el Ministerio de Industria y el Ministerio de
Medio Ambiente. El gobierno del estado no ha mostrado
ninguna intención de paralizar estas prospecciones a 18
kilómetros de las islas Columbretes.
Los colectivos conservacionistas Greenpeace y GECEN
reiteran que la ubicación de las prospecciones petrolíferas
autorizadas por el Ministerio de Industria, a unos 18 kilómetros de la reserva marina de las islas Columbretes, supone un grave riesgo de «catástrofe ecológica» para todo el litoral castellonense.
Una explotación petrolífera (pozos de petróleo en el
mar, tráfico de barcos petroleros y conducciones marítimas) es un riesgo grave, inalcanzable e incompatible con la
preservación de una zona de especial interés ecológico
como las Columbretes, que alberga unos ecosistemas marinos excepcionales.
Por otro lado, hay que contemplar el efecto de la reserva
en las islas Columbretes. Hoy en día los beneficios pesqueros potenciales de las reservas marinas están en el foco de
atención de investigadores y agencias de todo el mundo.
Mientras que muchas pesquerías están en estado de sobreexplotación y se sustentan de juveniles con un potencial reproductivo muy bajo, el cese de la pesca en una reserva
marina permite a estas especies comerciales para la pesca
vivir más años, alcanzar la talla adulta, desarrollar al máxi-
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.170
potencial reproductiu i, per tant, la seua aportació a la
següent generació.
D’altra banda, el progressiu augment de la densitat de
les espècies comercials a l’interior d’una reserva produeix
un flux d’individus cap als fons explotats limítrofs –o exportació de biomassa– que, d’aquesta manera, beneficia les
pesqueries locals. L’Institut Espanyol d’Oceanografia, amb
l’ajuda financera de la Secretaria General del Mar mantinguda durant més de deu anys, ha permès, amb aquest i altres estudis, comprendre aspectes clau del funcionament de
les reserves marines. Nombrosos informes mostren disminucions de fins al 50 % de la pesca en quilòmetres al voltant d’aquestes explotacions petrolieres, amb el conseqüent
dany per al sector pesquer.
Per a finalitzar, cal apuntar les inevitables afeccions a la
indústria turística. És òbvia l’exposició del sector turístic
davant d’una catàstrofe seriosa que abastaria centenars de
quilòmetres.
No fa uns mesos el Consell s’oposava amb força a les
prospeccions i assenyalava que, segons els informes de què
disposava la conselleria, aquestes prospeccions tenien un
efecte letal sobre els ous dels peixos, es reduïa significativament el creixement de les larves, afectava els cetacis, els
peixos ossis, etc.
És per això que presentem la següent
mo su potencial reproductivo y, por tanto, su aportación a
la siguiente generación.
Por otro lado, el progresivo aumento de la densidad de
las especies comerciales en el interior de una reserva produce un flujo de individuos hacia los fondos explotados
limítrofes –o exportación de biomasa– que, de esta manera,
beneficia las pesquerías locales. El Instituto Español de
Oceanografía, con la ayuda financiera de la Secretaría General del Mar mantenida durante más de diez años, ha permitido, con este y otros estudios, comprender aspectos clave del funcionamiento de las reservas marinas. Numerosos
informes muestran disminuciones de hasta el 50 % de la
pesca en kilómetros alrededor de estas explotaciones petrolíferas, con el consecuente daño para el sector pesquero.
Para finalizar, hay que apuntar las inevitables afecciones
a la industria turística. Es obvia la exposición del sector
turístico ante una catástrofe seria que alcanzaría cientos de
kilómetros.
No hace unos meses el Consell se oponía con fuerza a
las prospecciones y señalaba que, según los informes de los
que disponía la conselleria, estas prospecciones tenían un
efecto letal sobre los huevos de los peces, se reducía significativamente el crecimiento de las larvas, afectaba a los
cetáceos, a los peces óseos, etc.
Por lo que presentamos la siguiente
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓN NO DE LEY
Les Corts Valencianes insten el Congrés dels Diputats
perquè, al seu torn, insten el Govern d’Espanya a aturar
les prospeccions petrolieres en l’entorn de les illes Columbretes.
Las Corts Valencianes instan al Congreso de los Diputados para que, a su vez, insten al Gobierno de España a parar las prospecciones petrolíferas en el entorno de las islas
Columbretes.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre l’eliminació de la taxa imposada a les reclamacions cap al sector energètic recollida
en l’article 189.15 del Decret legislatiu 1/2005 (Llei de
taxes), presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 62.514)
Proposición no de ley sobre la eliminación de la tasa impuesta a las reclamaciones hacia el sector energético recogida en el artículo 189.15 del Decreto legislativo
1/2005 (Ley de tasas), presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.514)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Francesc Xavier Ferri Fayos i Mònica Oltra Jarque, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició
no de llei següent, de tramitació ordinària.
Francesc Xavier Ferri Fayos y Mònica Oltra Jarque, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’Associació de Consumidors i Usuaris en Acció (FACUA) ha denunciat en diverses ocasions les barreres a
què han de fer front les persones consumidores a l’hora de
fer valdre els drets que els reconeix la legislació vigent.
D’aquesta manera el dret a exercir una reclamació davant
un possible abús d’una companyia es veu reduït en la
pràctica a uns casos concrets de persones que poden superar les barreres imposades de manera injusta per
l’administració.
És el cas de les reclamacions de consumidors i consumidores en el sector elèctric que han de suportar una taxa es-
La Asociación de Consumidores y Usuarios en Acción
(FACUA) ha denunciado en varias ocasiones las barreras a
las que deben hacer frente las personas consumidoras a la
hora de hacer valer los derechos que les reconoce la legislación vigente. De esta manera el derecho a ejercer una reclamación ante un posible abuso de una compañía se ve reducido en la práctica a unos casos concretos de personas
que pueden superar las barreras impuestas de manera injusta por la administración.
Es el caso de las reclamaciones de consumidores y consumidoras en el sector eléctrico que deben soportar una
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.171
pecífica en el moment d’interposar una reclamació; una
taxa que l’any 2013 ascendeix a 25,33 euros i que actua
com una barrera infranquejable per a milers de persones
que es veuen privades dels seus drets com a consumidores
davant d’un sector tan fort com l’energètic, que presta un
servei amb un impacte tan gran sobre la qualitat de vida de
les persones.
En aquest sentit el Síndic de Greuges ha rebut queixes
de persones afectades per aquesta taxa i ha instat a la modificació de la legislació per a eliminar una taxa discriminatòria i que dissuadeix d’exercir un dret reconegut en la
Constitució i en el nostre Estatut d’autonomia.
És per això que presentem la següent:
tasa específica en el momento de interponer una reclamación; una tasa que en el año 2013 asciende a 25,33 euros y
que actúa como una barrera infranqueable para miles de
personas que se ven privadas de sus derechos como consumidoras ante un sector tan fuerte como el energético, que
presta un servicio con un impacto tan grande sobre la calidad de vida de las personas.
En este sentido el Síndic de Greuges ha recibido quejas
de personas afectadas por esta tasa y ha instado a la modificación de la legislación para eliminar una tasa discriminatoria y que disuade de ejercer un derecho reconocido en la
Constitución y en nuestro Estatuto de autonomía.
Es por eso que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes acorden instar el Consell a
1. Impulsar una modificació legislativa per a eliminar la
taxa imposada a les reclamacions cap al sector energètic recollida en l’article 189.15 del Decret legislatiu 1/2005 (Llei
de taxes) ja que no protegeix el consumidor o consumidora
sinó que suposa una manera de dissuasió per a no exercir
els drets que posseeix.
2. Promoure una millor inspecció i supervisió de les instal·lacions energètiques tal com estableix l’article 98 del
RD 1955/2000 com a manera de reduir les reclamacions
sense vulnerar els drets de consumidors i consumidores.
3. Retre comptes a les Corts sobre el compliment
d’aquesta resolució com a màxim als tres mesos des que
s’aprove.
Las Corts Valencianes acuerdan instar al Consell a
1. Impulsar una modificación legislativa para eliminar la
tasa impuesta a las reclamaciones hacia el sector energético
recogida en el artículo 189.15 del Decreto legislativo
1/2005 (Ley de tasas) ya que no protege al consumidor o
consumidora sino que supone una manera de disuasión para
no ejercer los derechos que posee.
2. Promover una mejor inspección y supervisión de las instalaciones energéticas tal y como establece el artículo 98 del
RD 1955/2000 como manera de reducir las reclamaciones sin
vulnerar los derechos de consumidores y consumidoras.
3. Rendir cuentas en Les Corts sobre el cumplimiento de
esta resolución como máximo a los tres meses de la aprobación de la misma.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Francesc Xavier Ferri Fayos
Mònica Oltra Jarque
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Francesc Xavier Ferri Fayos
Mònica Oltra Jarque
Proposició no de llei sobre l’oposició a qualsevol projecte d’investigació o explotació d’hidrocarburs al territori
valencià, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.557)
Proposición no de ley sobre la oposición a cualquier
proyecto de investigación o explotación de hidrocarburos en el territorio valenciano, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número número 62.557)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Juan Ignacio Ponce Guardiola, portaveu adjunt del Grup
Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària.
Juan Ignacio Ponce Guardiola, portavoz adjunto del
Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la
siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Publicada en el DOCV de 28.9.2012 la sol·licitud de
l’empresa Montero Energy Corporation, amb data 13 de juliol 2012, de tres permisos d’investigació per a esbrinar la
presencia d’hidrocarburs, que afecten 195.000 hectàrees a
la província de Castelló, a les comarques del Baix Maestrat, l’Alt Maestrat i els Ports.
Tenint en compte que, en cas de confirmar-se la presencia de hidrocarburs, la tècnica que s’utilitzaria per a la seua
explotació comercial segurament es tractaria de la coneguda com a fracking, i aquesta tècnica està documentada com
altament perjudicial tant per a la conservació dels ecosistemes com per a la preservació dels recursos naturals i de la
salut humana, i per això ha generat un rebuig social important en aquelles zones en què aquesta tècnica d’extracció
s’ha dut a terme o tan sols s’ha proposat.
Publicada en el DOCV de 28.9.2012 la solicitud de la
empresa Montero Energy Corporation, con fecha 13 de julio 2012, de tres permisos de investigación para descubrir
la presencia de hidrocarburos, que afectan a 195.000 hectáreas en la provincia de Castellón, en las comarcas de El
Baix Maestrat, L’Alt Maestrat y Els Ports.
Siendo que, en caso de confirmarse la presencia de hidrocarburos, la técnica a utilizar para su explotación comercial seguramente se trataría de la conocida como fracking, y estando esta técnica documentada como altamente
perjudicial tanto para la conservación de los ecosistemas
como para la preservación de los recursos naturales y de la
salud humana, habiendo por eso generado un importante
rechazo social en aquellas zonas en las que esta técnica de
extracción se ha llevado a cabo o tan solo propuesto.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.172
Atès que portar endavant aquest tipus d’explotacions
sols serveix per a perpetuar un model energètic caduc, esgotat, lesiu per a qualsevol tipus de vida i profundament injust i contaminant, i que ha de ser substituït per altres sistemes d’obtenció d’energies netes renovables; que en cas de
portar endavant aquest projecte només produiria beneficis a
l’empresa promotora a canvi de greus perjudicis al medi
ambient, als recursos naturals i a la salut dels valencians i
valencianes.
Per tot això presentem la següent:
Considerando que llevar adelante este tipo de explotaciones solo sirve para perpetuar un modelo energético caduco, agotado, lesivo para cualquier tipo de vida y profundamente injusto y contaminante, y que debe ser sustituido
por otros sistemas de obtención de energías limpias renovables; que en caso de llevar adelante este proyecto solo produciría beneficios a la empresa promotora a cambio de graves perjuicios al medio ambiente, a los recursos naturales y
a la salud de los valencianos y valencianas.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell que continue
oposant-se a qualsevol projecte d’investigació o explotació
d’hidrocarburs al territori valencià.
2. Les Corts Valencianes insten el Consell no concedir
els permisos d’investigació corresponents als expedients
MICONC/2012/9/12 (2012/8868), MICONC/2012/11712
(2012/8866) i MICONC/2012/19/12 (2012/8867).
1. Las Corts Valencianes instan al Consell a que continúe oponiéndose a cualquier proyecto de investigación o
explotación de hidrocarburos en el territorio valenciano.
2. Las Corts Valencianes instan al Consell a no conceder los
permisos de investigación correspondientes a los expedientes
MICONC/2012/9/12 (2012/8868), MICONC/2012/11712
(2012/8866) y MICONC/ 2012/19/12 (2012/8867).
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Juan Ponce Guardiola
Les Corts, 1 de agosto de 2012
Juan Ignacio Ponce Guardiola
Proposició no de llei sobre la recuperació del projecte
del parador de Morella i la dotació de la partida pressupostària adient per a 2014, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 63.247)
Proposición no de ley sobre la recuperación del proyecto del parador de Morella y la dotación de la adecuada
partida presupuestaria para 2014, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 63.247)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcàcer i Mònica Oltra i Jarque,
diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició
no de llei següent:
Josep Maria Pañella i Alcàcer y Mònica Oltra i Jarque,
diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en
los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Les retallades també han arribat a l’empresa pública que
desenvolupa els paradors, i s’han patit molts ERO i tancaments estacionals d’instal·lacions, i a hores d’ara des de
l’administració central no donen cap data per a reemprendre les actuacions per a continuar endavant amb el projecte
del parador de Morella en l’excovent de Sant Francesc a la
capital dels Ports.
Durant molts anys l’Ajuntament de Morella ha tingut
canvis de posicionament que no han ajudat gens a avançar
el projecte, ben al contrari, i per voler tirar pel dret, durant
anys s’hi han anat posant obstacles que han impedit
avançar al projecte.
Al maig de 2003, Turespaña presenta el projecte bàsic del
«Parador, l’aparcament i els seus accessos». L’Ajuntament de
Morella el desestima argumentant que no compleix amb la
normativa urbanística vigent. L’opinió verbal dels tècnics de
Conselleria de Cultura és també negativa.
Arran d’aquests fets, l’Ajuntament de Morella vol
conèixer el criteri d’uns certs arquitectes vinculats amb
Morella, i el 30 de juliol de 2003 s’hi du a terme una reunió
consultiva on, a més de tractar l’assumpte del parador,
s’aborden altres temes relacionats amb el futur desenvolupament extramurs de Morella i la revisió del PGOU.
L’Ajuntament de Morella és partidari en aquella data de seguir els criteris expressats per aquest consell d’experts
Los recortes también han llegado a la empresa pública
que desarrolla los paradores, y se han sufrido muchos ERE
y cierres estacionales de instalaciones, y en estos momentos desde la administración central no dan ninguna fecha
para reemprender las actuaciones para continuar adelante
con el proyecto del parador de Morella en el excovento de
San Francisco en la capital de Els Ports.
Durante muchos años el Ayuntamiento de Morella ha tenido cambios de posicionamiento que no han ayudado nada
a avanzar al proyecto sino al contrario, y por querer echar
por el atajo, durante años se han ido poniendo obstáculos
que han impedido avanzar al proyecto.
En mayo de 2003, Turespaña presenta el proyecto básico
del «Parador, el aparcamiento y sus accesos». El Ayuntamiento de Morella lo desestima argumentando que no cumple con
la normativa urbanística vigente. La opinión verbal de los técnicos de Conselleria de Cultura es también negativa.
A raíz de estos hechos, el Ayuntamiento de Morella
quiere conocer el criterio de ciertos arquitectos vinculados
con Morella, y el 30 de julio de 2003 se lleva a cabo una
reunión consultiva donde, además de tratar el asunto del
parador, se abordan otros temas relacionados con el futuro
desarrollo extramuros de Morella y la revisión del PGOU.
El Ayuntamiento de Morella es partidario en aquella fecha
de seguir los criterios expresados por tal consejo de exper-
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.173
d’Archival, que aglutina arquitectes que busquen conjugar
el respecte al patrimoni històric amb la pràctica de la contemporaneïtat en l’arquitectura.
Aquest col·lectiu planteja discrepàncies amb la proposta
de l’avantprojecte de parador i amb les recents actuacions
restauradores ja executades: claustre, absis de l’església i
neteja dels murs amb doll d’arena (tècnica abrasiva i proscrita per la mateixa Direcció General del Patrimoni). Com a
conclusió, es va proposar convocar un concurs d’idees, i
l’Ajuntament de Morella va compartir la proposta.
Les fortes pressions ocasionen que al juliol de l’any
2004 es deixen enrere totes les reticències quant al disseny,
i les propostes dels experts, i l’Ajuntament de Morella amb
l’acord unànime dels regidors exigeix l’execució del «benvingut parador», i en el ple del 29 agost s’aprova el projecte bàsic, amb l’informe favorable de l’arquitecte municipal,
en què s’adverteixen una sèrie de deficiències, que hauran
d’esmenar-se en el projecte d’execució, com a condició per
a començar les obres.
Ací està l’origen de tots els mals, haver abandonat el
posicionament tècnic i optar per la barroeria, responsabilitat de l’Ajuntament en ple.
Tots els autors i estudiosos coincideixen a considerar
l’exconvent de Sant Francesc de Morella com el més paradigmàtic i millor conservat en el seu gènere de tota l’antiga
Corona d’Aragó. Encara que ha patit importants mutilacions i vexacions, manté la seua reconeguda autenticitat, i
conserva encara l’estructura primera de la seua configuració: atri, porteria, església, claustre, refectori, sala capitular
amb les pintures de la Dansa de la Mort, on pot llegir-se la
seua història, la qual cosa suposa un privilegi poc freqüent.
La nau de l’església d’arcs diafragma i coberta llenyosa és
la més ampla en la seua classe de la Comunitat Valenciana.
El seu absis de volta de creueria classifica el cenobi com el
primer de l’orde que s’acull als i única conservada
L’Ajuntament obvia tots aquests posicionaments tècnics.
Des d’un principi, el fet ideal haguera estat que el parador
de Morella s’haguera ubicat fora del convent; si haguera
estat així, ja estaria en funcionament.
Ara és el moment de defensar que Morella i els Ports
tinguen un parador, però per a corregir el projecte, buscar
l’ajut tècnic perquè s’evite fer un dany innecessari a un patrimoni cultural de primer ordre i rectificar en la mesura
d’allò possible les pitjors pretensions.
Per tot això, es presenta la següent:
tos de Archival, que aglutina a arquitectos que buscan conjugar el con respecto al patrimonio histórico con la práctica
de la contemporaneidad en la arquitectura.
Este colectivo plantea discrepancias con la propuesta del
anteproyecto de parador y con las recientes actuaciones restauradoras ya ejecutadas: claustro, ábside de la iglesia y limpieza de los muros con chorro de arena (técnica abrasiva y
proscrita por la propia Dirección General del Patrimonio).
Como conclusión, se propuso convocar un concurso de ideas,
y el Ayuntamiento de Morella compartió la propuesta.
Las fuertes presiones ocasionan que en julio del año 2004
se dejen atrás todas las reticencias en cuanto al diseño, y las
propuestas de los expertos, y el Ayuntamiento de Morella con
el acuerdo unánime de los concejales exige la ejecución del
«bienvenido parador», y en el pleno del 29 agosto se aprueba
el proyecto básico, con el informe favorable del arquitecto
municipal, en el que se advierten una serie de deficiencias,
que deberán enmendarse en el proyecto de ejecución, como
condición para empezar las obras.
Aquí está el origen de todos los males, haber abandonado el posicionamiento técnico y optar por la chapuza, responsabilidad del Ayuntamiento en pleno.
Todos los autores y estudiosos coinciden a considerar el
exconvento de San Francisco de Morella como el más paradigmático y mejor conservado en su género de toda la antigua
Corona de Aragón. Aunque ha sufrido importantes mutilaciones y vejaciones, mantiene su reconocida autenticidad, conservando aún la estructura primera de su configuración: atrio,
portería, iglesia, claustro, refectorio, sala capitular con las
pinturas de la Danza de La Muerte, donde puede leerse su
historia, lo cual supone un privilegio poco frecuente. La nave
de la iglesia de arcos diafragma y cubierta leñosa es la más
ancha en su clase de la Comunitat Valenciana. Su ábside de
bóveda de crucería clasifica al cenobio como el primero de la
orden que se acoge a los y única conservada
El Ayuntamiento obvia todos estos posicionamientos
técnicos. Desde un principio, lo ideal hubiera estado que el
parador de Morella se hubiera ubicado fuera del convento;
si hubiera sido así, ya estaría en funcionamiento.
Ahora es el momento de defender que Morella y Els
Ports tengan un parador, pero para corregir el proyecto,
buscar la ayuda técnica para que se evite hacer un daño innecesario a un patrimonio cultural de primer orden y rectificar en la medida de lo posible las peores pretensiones.
Por todo ello, se presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Primer. Les Corts insten l’administració central a recuperar el projecte del parador de Morella, amb el compromís
de dotar-lo de la partida pressupostària adient per a 2014.
Segon. Les Corts insten l’administració central a buscar
el suport dels tècnics i experts en patrimoni arquitectònic
valencià, per a fer les modificacions puntuals del projecte
per a protegir la integritat, el valor i les característiques de
l’exconvent i tots els seus elements.
Primero. Les Corts instan a la administración central a
recuperar el proyecto del parador de Morella, con el compromiso de dotarlo de la adecuada partida presupuestaria
para 2014.
Segundo. Les Corts instan a la administración central a
buscar el apoyo de los técnicos y expertos en patrimonio
arquitectónico valenciano, para hacer las modificaciones
puntuales del proyecto para proteger la integridad, valor y
características del exconvento y todos sus elementos.
Les Corts, 20 d’agost de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 20 de agosto de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Mònica Oltra i Jarque
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.174
Proposició no de llei sobre la defensa pel Consell dels
drets dels consumidors i dels usuaris per a fer complir
les previsions legals en matèria de regulació d’emissions
audiovisuals en l’àmbit de la Comunitat Valenciana,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.951)
Proposición no de ley sobre la defensa por el Consell de
los derechos de los consumidores y de los usuarios haciendo cumplir las previsiones legales en materia de regulación de emisiones audiovisuales en el ámbito de la
Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.951)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Javier Carlos Macho Lorenzo i Francisco Toledo Lobo,
diputat i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei següent:
Javier Carlos Macho Lorenzo y Francisco Toledo Lobo,
diputado y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
RCV, presentan la proposición no de ley siguiente:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El 22 de març de 2011 es va aprovar la Llei 1/2011, de
l’estatut dels consumidors i usuaris de la Comunitat Valenciana. Aquesta llei defineix, en l’article 1, el seu objecte
com la protecció, la defensa i la promoció dels drets i dels
legítims interessos dels consumidors i usuaris al territori de
la Comunitat Valenciana, en compliment del mandat de
l’article 51, apartats 1 i 2 de la Constitució espanyola i en
l’exercici de les competències que a la Generalitat li atribueixen els articles 9.5 i 49.1.35.ª de l’Estatut d’autonomia
de la Comunitat Valenciana.
L’esmentada llei concedeix al Consell el disseny de la
planificació general de la política de protecció, defensa i
promoció dels consumidors i usuaris, la realització de la
inspecció i el control de mercat dels béns productes i els
serveis oferts als consumidors i l’exercici de la potestat
sancionadora en el marc de les seues competències. També
defineix els col·lectius catalogats d’especial protecció i, entre ells, assenyala de forma concreta els xiquets, els adolescents i les persones majors.
La Llei general de comunicació audiovisual 7/2010, de
31 de març, estableix el dret a una comunicació audiovisual
transparent, el dret a conèixer la identitat del prestador del
servei de comunicació audiovisual, com també les empreses que formen part del grup i de l’accionariat; assenyala la
prohibició de qualsevol comunicació comercial que fomente comportaments nocius per a la salut. De forma concreta,
regula els horaris d’especial protecció als menors –obliga
que els continguts que puguen resultar perjudicials per al
desenvolupament físic, mental o moral dels menors només
podran emetre’s en obert entre les 22.00 i les 6.00 hores i
sempre han d’anar precedits per un avís acústic i visual– i
també aquells que afecten programes dedicats a jocs d’atzar
i apostes –que només poden emetre’s entre la 1.00 i les
5.00 del matí– junt amb aquells amb contingut relacionat
amb l’esoterisme i les pseudociències –que només podran
emetre’s entre les 22.00 hores i les 7.00 del matí.
El 22 de marzo de 2011 se aprobó la Ley 1/2011, del estatuto de los consumidores y usuarios de la Comunitat Valenciana. Esta ley define, en su artículo 1, su objeto como
la protección, defensa y promoción de los derechos y legítimos intereses de los consumidores y usuarios en el territorio de la Comunitat Valenciana, en cumplimiento del mandato del artículo 51, apartados 1 y 2 de la Constitución
española y en el ejercicio de las competencias que a la Generalitat le atribuyen los artículos 9.5 y 49.1.35.ª del Estatuto de autonomía de la Comunitat Valenciana.
La citada ley concede al Consell el diseño de la planificación general de la política de protección, defensa y promoción de los consumidores y usuarios, la realización de la
inspección y control de mercado de los bienes productos y
servicios ofertados a los consumidores y el ejercicio de la
potestad sancionadora en el marco de sus competencias.
También define los colectivos catalogados de especial protección, señalando entre ellos de forma concreta a los niños
y adolescentes y a las personas mayores.
La Ley general de comunicación audiovisual 7/2010, de
31 de marzo, establece el derecho a una comunicación audiovisual transparente, el derecho a conocer la identidad
del prestador del servicio de comunicación audiovisual, así
como las empresas que forman parte de su grupo y su accionariado; señala la prohibición de cualquier comunicación comercial que fomente comportamientos nocivos para
la salud. De forma concreta, regula los horarios de especial
protección a los menores, obligando a que los contenidos
que puedan resultar perjudiciales para el desarrollo físico,
mental o moral de los menores solo podrán emitirse en
abierto entre las 22 y las 6 horas, debiendo ir siempre precedidos por un aviso acústico y visual, y también aquellos
que afectan a programas dedicados a juegos de azar y
apuestas que sólo pueden emitirse entre la 1 y las 5 de la
mañana, junto con aquellos con contenido relacionado con
el esoterismo y las pseudociencias, que solo podrán emitirse entre las 22 horas y las 7 de la mañana.
La realidad del panorama televisivo de nuestra Comunitat
nos muestra que la legalidad, y con ello los derechos de los
consumidores y usuarios valencianos, se está vulnerando de
forma constante, ya que son muchas las emisoras que –en ocasiones incluso a través de emisiones piratas y no reguladas–
emiten programas y contenidos contrarios a la regulación legal. Así, cualquier ciudadano de nuestra Comunitat puede encontrar en cualquier horario emisiones audiovisuales que ignoran los horarios de protección infantil, las limitaciones
horarias para contenidos especiales, que publicitan productos
de dudosas garantías sanitarias o de consumo o que son emitidas por productoras de identidad desconocida.
La realitat del panorama televisiu de la nostra Comunitat ens mostra que la legalitat i, amb això, els drets dels
consumidors i usuaris valencians s’estan vulnerant de forma constant, ja que són moltes les emissores que –de vegades fins i tot a través d’emissions pirates i no regulades–
emeten programes i continguts contraris a la regulació legal. Així, qualsevol ciutadà de la nostra Comunitat pot trobar en qualsevol horari emissions audiovisuals que ignoren
els horaris de protecció infantil, les limitacions horàries per
a continguts especials, que publiciten productes de dubtoses garanties sanitàries o de consum o que són emeses per
productores d’identitat desconeguda.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.175
Per tot allò que s’ hi ha exposat, el Grup Parlamentari
Socialista presenta la següent:
Por todo lo expuesto, el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a exercir la responsabilitat derivada del contingut de
les previsions de la Llei 1/2011, 22 de març, de l’estatut
dels consumidors i usuaris de la Comunitat Valenciana. Per
a això disposarà de tots els mitjans i les accions necessàries
per a fer complir les previsions legals en matèria de regulació d’emissions audiovisuals en l’àmbit de la nostra Comunitat i, amb això, assegurarà la defensa dels drets de consumidors i usuaris.
2. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a traslladar al Govern d’Espanya la necessitat que, en
l’àmbit de les seues competències, col·labore en
l’eliminació d’emissions audiovisuals il·legals i també de
tots aquells continguts que, per la seua naturalesa o pel seu
irregular horari d’emissió, contravinguen la legalitat vigent.
3. El Consell retrà compte a aquestes Corts del grau de
compliment d’aquesta resolució en el termini màxim de sis
mesos.
1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a ejercer su responsabilidad derivada del contenido de
las previsiones de la Ley 1/2011, 22 de marzo, del estatuto
de los consumidores y usuarios de la Comunitat Valenciana, disponiendo para ello todos los medios y las acciones
necesarias para hacer cumplir las previsiones legales en
materia de regulación de emisiones audiovisuales en el ámbito de nuestra Comunitat, asegurando con ello la defensa
de los derechos de consumidores y usuarios.
2. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a trasladar al Gobierno de España la necesidad de que,
en el ámbito de sus competencias, colabore en la eliminación de emisiones audiovisuales ilegales y también de todos aquellos contenidos que por su naturaleza o por su irregular horario de emisión contravengan la legalidad vigente.
3. El Consell dará cuenta a estas Corts del grado de
cumplimiento de la presente resolución en el plazo máximo
de seis meses.
Corts Valencianes, 11 de juliol de 2013
Javier Carlos Macho Lorenzo
Francisco Toledo Lobo
Corts Valencianes, 11 de julio de 2013
Javier Carlos Macho Lorenzo
Francisco Toledo Lobo
Proposició no de llei sobre l’impuls de la normalització
de l’ús del valencià en les administracions de l’Estat
ubicades a la Comunitat Valenciana, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.954)
Proposición no de ley sobre el impulso de la normalización
del uso del valenciano en las administraciones del Estado
ubicadas en la Comunitat Valenciana, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.954)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
María Vicenta Crespo Domínguez i Carmen Ninet Peña,
diputada i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei següent:
María Vicenta Crespo Domínguez y Carmen Ninet
Peña, diputada y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario
Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La promulgació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, de 23 de novembre de 1983, va significar la plasmació en norma legal de l’aspiració de bona part de la
societat valenciana que va lligar la dignificació i la recuperació de la nostra llengua a la restauració del valencià i
de la democràcia.
Aquesta llei responia a un sentiment molt arrelat en
nombrosos sectors de la societat valenciana però, principalment, en sectors progressistes per als quals era indissociable la conquesta de la democràcia i la consecució de
l’Estatut d’autonomia i una de les seues conseqüències:
l’establiment de la legalitat del valencià, l’ús oficial i
l’ensenyament en el sistema educatiu.
Atès el que s’hi ha exposat, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
La promulgación de la Ley de uso y enseñanza del valenciano, de 23 de noviembre de 1983, significó la plasmación en norma legal de la aspiración de buena parte de la
sociedad valenciana que ligó la dignificación y la recuperación de nuestra lengua a la restauración del valenciano y de
la democracia.
Esta ley respondía a un sentimiento muy arraigado en
numerosos sectores de la sociedad valenciana pero, principalmente, en sectores progresistas para los cuales era indisociable la conquista de la democracia y la consecución del
Estatuto de autonomía y una de sus consecuencias: el establecimiento de la legalidad del valenciano, su uso oficial y
su enseñanza en el sistema educativo.
Considerando lo expuesto, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a:
1. Promoure la signatura de convenis entre la Generalitat i el Govern d’Espanya per a impulsar i normalitzar l’ús
Las Corts Valencianes instan al Consell a:
1. Promover la firma de convenios entre la Generalitat y
el Gobierno de España para impulsar y normalizar el uso
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.176
del valencià en les administracions de l’Estat ubicades a la
Comunitat Valenciana.
2. Informar les Corts sobre el compliment d’aquesta resolució en un termini màxim de sis mesos.
del valenciano en las administraciones del Estado ubicadas
en la Comunitat Valenciana.
2. Informar a Les Corts sobre el cumplimiento de esta
resolución en un plazo máximo de seis meses.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
María Vicenta Crespo Domínguez
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
María Vicenta Crespo Domínguez
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre l’adhesió del Consell a la
campanya de les Nacions Unides contra la corrupció
«Against corruption today», presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.326)
Proposición no de ley sobre la adhesión del Consell a la
campaña de las Naciones Unidas contra la corrupción
«Against corruption today», presentada por el Grupo
Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.326)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra
Unida, respectivament, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, sindica y diputada del Grupo Parlamentario
Esquerra Unida, respectivamente, al amparo del artículo
160 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La campanya de les Nacions Unides contra la corrupció,
duta a terme en col·laboració amb el Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament (PNUD), mostra com
la corrupció obstaculitza els esforços per a assolir els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM), soscava
la democràcia i l’Estat de dret, condueix a violacions dels
drets humans, distorsiona els mercats, erosiona la qualitat
de vida i dóna la possibilitat que sorgesquen altres amenaces contra la seguretat.
El passat 9 de novembre de 2012, amb motiu del Dia Internacional contra la Corrupció, el secretari general de
l’ONU, Ban Ki-moon, va emetre el missatge següent:
«En moments en què la comunitat internacional
s’esforça per aconseguir els objectius de desenvolupament
del mil·lenni per a 2015 i per elaborar un programa de
progrés econòmic i social en els anys posteriors, el tractament del problema de la corrupció adquireix cada vegada
major urgència.
El cost de la corrupció es mesura no solament en els milers de milions de dòlars de recursos públics que es malgasten
o són robats; sinó també –i en forma més crua– en la falta
d’hospitals, escoles, aigua potable, camins i ponts que s’hi
podrien haver proveït amb aqueixos diners i que, sens dubte,
haurien canviat la sort de les famílies i les comunitats.
La corrupció malmet les oportunitats i crea desigualtats
flagrants. Soscava els drets humans i la bona governança,
frena el creixement econòmic i distorsiona els mercats.
La corrupció també aguditza els problemes ambientals,
a causa de l’abocament il·legal de residus perillosos i el comerç il·legal de la fauna i la flora facilitats pel suborn i els
incentius encoberts que determinen a qui s’han d’adjudicar
els contractes, en particular quan es tracta de projectes
d’infraestructura a gran escala summament lucratius.
És imprescindible prevenir la corrupció per a poder assegurar l’Estat de dret. La Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció té 164 estats participants, però necessitem una adhesió universal. En la històrica Reunió
d’Alt Nivell sobre l’estat de dret convocada per
l’Assemblea General al setembre, es va posar l’accent en la
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La campaña de las Naciones Unidas contra la corrupción, llevada a cabo en colaboración con el Programa de las
Naciones Unidas para el desarrollo (PNUD), muestra como
la corrupción obstaculiza los esfuerzos para alcanzar los
objetivos de desarrollo del milenio (ODM), socava la democracia y el Estado de derecho, conduce a violaciones de
los derechos humanos, distorsiona los mercados, erosiona
la calidad de vida y da la posibilidad de que surjan otras
amenazas contra la seguridad.
El pasado 9 de noviembre de 2012, con motivo del Día
Internacional contra la Corrupción, el secretario general de
la ONU, Ban Ki-moon, emitió el siguiente mensaje:
«En momentos en los que la comunidad internacional se
esfuerza por conseguir los objetivos de desarrollo del milenio
para 2015 y por elaborar un programa de progreso económico
y social en los años posteriores, el tratamiento del problema de
la corrupción adquiere cada vez mayor urgencia.
El coste de la corrupción se mide no solamente en los
miles de millones de dólares de recursos públicos que se
malgastan o son robados; sino también –y en forma más
cruda– en la falta de hospitales, escuelas, agua potable, caminos y puentes que se podrían haber provisto con ese dinero y que, sin duda, habrían cambiado la suerte de las familias y comunidades.
La corrupción echa a perder las oportunidades y crea
desigualdades flagrantes. Socava los derechos humanos y
la buena gobernanza, frena el crecimiento económico y distorsiona los mercados.
La corrupción también agudiza los problemas ambientales,
a causa del vertido ilegal de residuos peligrosos y el comercio
ilegal de la fauna y flora facilitados por el soborno e incentivos encubiertos que determinan a quien se deben adjudicar los
contratos, en particular cuando se trata de proyectos de infraestructura a gran escala sumamente lucrativos.
Es imprescindible prevenir la corrupción para poder
asegurar el Estado de derecho. La Convención de las Naciones Unidas contra la corrupción tiene 164 estados participantes, pero necesitamos una adhesión universal. En la
histórica Reunión de Alto Nivel sobre el estado de derecho
convocada por la Asamblea General en septiembre, se puso
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.177
importància d’abordar i prevenir la corrupció. Els governs
han de fer el que els correspon i els ciutadans han d’alçar
les seues veus.
La corrupció no és inevitable. Naix de la cobdícia i del
triomf d’una minoria antidemocràtica sobre les expectatives de la majoria. En el Dia Internacional de Lluita contra
la Corrupció, exhorte tothom a treballar per un futur sostenible on la corrupció siga exposada i rebutjada, on prevalga
la integritat i on es concreten les esperances i els somnis de
milions de persones.»
Entre altres punts, la campanya de les Nacions Unides
contra la corrupció proposa l’adopció de les mesures
següents: saber el que la Convenció de les Nacions Unides
contra la corrupció exigeix del govern i dels seus funcionaris; educar el públic sobre la responsabilitat dels governs
d’eradicar la corrupció; sensibilitzar el públic, els mitjans
de comunicació i els governs sobre les despeses que ocasiona la corrupció en serveis claus com educació o salut;
educar els joves sobre allò que suposa un comportament
ètic, la corrupció i com combatre-la i encoratjar-los a que
exigesquen respecte al seu dret a l’educació; denunciar els
casos de corrupció; refusar tota participació en activitats
que no siguen lícites i transparents i, finalment, fomentar
l’estabilitat econòmica i assumir una actitud de tolerància
zero respecte a la corrupció.
Atès que el Regne d’Espanya signà la Convenció de les
Nacions Unides contra la corrupció el 16 de setembre de
2005 i la ratificà mitjançant instrument de ratificació el 9
de juny de 2006, presentem la següent:
el acento en la importancia de abordar y prevenir la corrupción. Los gobiernos deben hacer lo que les corresponde y
los ciudadanos deben levantar sus voces.
La corrupción no es inevitable. Nace de la codicia y del
triunfo de una minoría antidemocrática sobre las expectativas de la mayoría. En el Día Internacional de Lucha contra
la Corrupción, exhorto a todos a trabajar por un futuro sostenible donde la corrupción sea expuesta y rechazada, donde prevalezca la integridad y donde se concreten las esperanzas y sueños de millones de personas.»
Entre otros puntos, la campaña de las Naciones Unidas
contra la corrupción propone la adopción de las siguientes
medidas: saber lo que la Convención de las Naciones Unidas contra la corrupción exige del gobierno y de sus funcionarios; educar al público sobre la responsabilidad de los
gobiernos de erradicar la corrupción; sensibilizar al público, medios de comunicación y gobiernos sobre los gastos
que ocasiona la corrupción en servicios clave como educación o salud; educar a los jóvenes sobre lo que supone un
comportamiento ético, la corrupción y como combatirla y
alentarlos a que exijan respeto a su derecho a la educación;
denunciar los casos de corrupción; rehusar toda participación en actividades que no sean lícitas y transparentes y, finalmente, fomentar la estabilidad económica asumiendo
una actitud de tolerancia cero respecto a la corrupción.
Teniendo en cuenta que el Reino de España firmó la Convención de las Naciones Unidas contra la corrupción el 16 de
septiembre de 2005 y la ratificó mediante instrumento de ratificación el 9 de junio de 2006, presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a afegir-se a la campanya de
les Nacions Unides «Against corruption today (ACT)» contra
la corrupció, en col·laboració amb el Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament (PNUD) i, en conseqüència, a posar en marxa les mesures que s’hi estableixen;
sent una de les principals la reproducció, als mitjans de comunicació de titularitat pública valencians, del material audiovisual produït en el marc de l’esmentada campanya.
El Consell retrà compte del compliment d’aquesta resolució en un període màxim de tres mesos des de l’aprovació.
Les Corts instan al Consell a añadirse a la campaña de las
Naciones Unidas «Against corruption today (ACT)» contra la
corrupción, en colaboración con el Programa de las Naciones
Unidas para el desarrollo (PNUD) y, en consecuencia, a poner
en marcha las medidas que se establecen; siendo una de las
principales la reproducción, en los medios de comunicación
de titularidad pública valencianos, del material audiovisual
producido en el marco de dicha campaña.
El Consell dará cuenta del cumplimiento de esta resolución
en un período máximo de tres meses desde su aprobación.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre el suport i la solidaritat amb
els xicotets estalviadors afectats pel frau de les empreses
Fórum Filatélico, SA, Afinsa Bienes Tangibles, SA, i
Arte y Naturaleza Gespart, SL, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 62.507)
Proposición no de ley sobre el apoyo y solidaridad con los
pequeños ahorradores afectados por el fraude de las empresas Fórum Filatélico, SA, Afinsa Bienes Tangibles, SA,
y Arte y Naturaleza Gespart, SL, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 62.507)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Enric Xavier Morera i Català, síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles
160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei
següent, de tramitació ordinària.
Enric Xavier Morera i Català, síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con aquello dispuesto en
los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente
proposición no de ley de tramitación ordinaria.
Les Corts Valencianes manifesten el suport i la solidaritat amb els xicotets estalviadors afectats pel frau de les empreses Fórum Filatélico, SA, Afinsa Bienes Tangibles, SA,
i Arte y Naturaleza Gespart, SL, i insten el Consell perquè
sol·licite al Govern d’Espanya:
Las Corts Valencianes manifiestan su apoyo y solidaridad con los pequeños ahorradores afectados por el fraude
de las empresas Fórum Filatélico, SA, Afinsa Bienes Tangibles, SA, y Arte y Naturaleza Gespart, SL, e instan al
Consell que solicite al Gobierno de España:
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.178
1. La recerca d’una solució per a aquests xicotets estalviadors que els permeta avançar el més aviat possible cap a
la finalització del procés judicial.
2. Que valore detingudament i, si ho estima procedent,
accepte i duga endavant la proposta d’Adicae (Asociación
de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros) per buscar una
solució als afectats pel frau a través de l’Institut de Crèdit
Oficial (ICO).
1. La búsqueda de una solución para estos pequeños
ahorradores que les permita avanzar a la mayor brevedad
posible hacia la finalización del proceso judicial.
2. Que valore detenidamente y, si lo estima procedente,
acepte y lleve adelante la propuesta de Adicae (Asociación
de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros) para buscar una
solución a los afectados por el fraude a través del Instituto
de Crédito Oficial (ICO).
Les Corts, 9 d’agost de 2013
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 9 de agosto de 2013
Enric Xavier Morera i Català
Proposició no de llei sobre la firma i la ratificació pel
govern de l’Estat del Tractat sobre el comerç d’armes,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.581)
Proposición no de ley sobre la firma y la ratificación
por el gobierno del Estado del Tratado sobre el comercio de armas, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 62.581)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei
següent, de tramitació ordinària.
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Com a conseqüència del comerç d’armes, cada dia són
milions de persones les que moren; moltes més en resulten
ferides i es veuen obligades a abandonar les seues llars o a
viure sota constant temor. Arreu del món s’han comés
crims de guerra, homicidis il·legítims, tortura i altres greus
abusos de drets humans mitjançant l’ús d’una gran varietat
d’armes, municions i equipament militar i de seguretat.
Como consecuencia del comercio de armas, cada día
son millones de personas las que mueren; muchas más resultan heridas y se ven obligadas a abandonar sus hogares o
a vivir bajo constante temor. En todo el mundo se han cometido crímenes de guerra, homicidios ilegítimos, tortura y
otros graves abusos de derechos humanos mediante el uso
de una gran variedad de armas, municiones y equipamiento
militar y de seguridad.
El comercio mundial de armas creció un 22% en el
período 2005-2009 respecto al lustro anterior, según un informe difundido por el Instituto Internacional de Estudios
para la Paz de Estocolmo (SIPR).
Esta institución indica que España es el séptimo suministrador mundial de armamento –después de desplazar a
Holanda y acercarse a China– con una cuota del 2,6% en el
mercado mundial por delante de Israel, Italia o Suecia
–según los datos actualizados– en el período 2007-2011.
España exportó armas convencionales por valor de 3.408
millones de dólares.
Era necesario aprobar un tratado que garantice un estricto control sobre el comercio internacional de armas convencionales y así poner fin a las autorizaciones de transferencias irresponsables de armas.
La ausencia de obligaciones jurídicas internacionales y
completas para impedir las transferencias irresponsables de
armas ha causado que se importen armas y municiones por
parte de países sujetos a embargos entre 2000 y 2010 por
un valor de 2.200 millones de dólares.
A fecha de hoy sabemos que aunque los organismos de
control internos son importantes, no son suficientes para
evitar la transferencia irresponsable de armas y municiones
entre países.
Por ello es necesario que el Tratado sobre el comercio
de armas, recientemente aprobado durante el 67.º período
de sesiones de la Asamblea General de Naciones Unidas
sea incorporado a nuestra legislación a través de su ratificación y desarrollo legislativo.
El comerç mundial d’armes va créixer un 22% en el
període 2005-2009 respecte al lustre anterior, segons un informe difós per l’Institut Internacional d’Estudis per a la
Pau d’Estocolm (SIPR).
Aquesta institució indica que Espanya és el setè subministrador mundial d’armament –després de desplaçar Holanda i apropar-se a Xina– amb una quota del 2,6% en el
mercat mundial per davant d’Israel, Itàlia o Suècia –segons
les dades actualitzades– en el període 2007-2011. Espanya
va exportar armes convencionals per valor de 3.408 milions
de dòlars.
Era necessari aprovar un tractat que garantesca un estricte control sobre el comerç internacional d’armes convencionals i així posar fi a les autoritzacions de transferències irresponsables d’armes.
L’absència d’obligacions jurídiques internacionals i
completes per a impedir les transferències irresponsables
d’armes ha causat que s’importen armes i municions per
part de països subjectes a embargaments entre 2000 i 2010
per un valor de 2.200 milions de dòlars.
A data d’avui sabem que encara que els organismes de
control interns són importants, no són suficients per a evitar la transferència irresponsable d’armes i municions entre
països.
Per això és necessari que el Tractat sobre el comerç
d’armes, recentment aprovat durant el 67.è període de sessions de l’Assemblea General de Nacions Unides siga incorporat a la nostra legislació a través de la seua ratificació
i el desenvolupament legislatiu.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.179
L’entrada en vigor i l’aplicació de la Llei 53/2007 va
significar mínims avanços quant a transparència i control
de les exportacions d’armament. De fet, continua produintse la venda a països en conflicte armat o on es produeixen
violacions dels drets humans –com Colòmbia, Israel o el
Marroc, entre d’altres– a pesar de la llei.
Per això presentem la següent:
La entrada en vigor y aplicación de la Ley 53/2007 significó mínimos avances en cuanto a transparencia y control de
las exportaciones de armamento. De hecho, continúa produciéndose la venta a países en conflicto armado o donde se producen violaciones de los derechos humanos –como Colombia,
Israel o Marruecos, entre otros– a pesar de la ley.
Por ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell perquè aquest alhora inste el
govern de l’Estat a:
– Firmar i ratificar el Tractat sobre comerç d’armes.
– Aprovar un compromís de compliment immediat dels
articles 6 i 7 del Tractat sobre comerç d’armes des del moment de la seua firma.
– Aprovar el projecte legislatiu per a la seua tramitació
parlamentària que incorpore les modificacions legals necessàries per a adaptar la nostra legislació al contingut del
Tractat sobre comerç d’armes.
– Realitzar les accions necessàries, tant en el marc de
les relacions bilaterals com en el de la Unió Europea, per
promoure la firma del Tractat sobre el comerç d’armes per
altres estats.
Les Corts instan al Consell para que este al mismo tiempo inste al gobierno del Estado a:
– Firmar y ratificar el Tratado sobre comercio de armas.
– Aprobar un compromiso de cumplimiento inmediato
de los artículos 6 y 7 del Tratado sobre comercio de armas
desde el momento de su firma.
– Aprobar el proyecto legislativo para su tramitación
parlamentaria que incorpore las modificaciones legales necesarias para adaptar nuestra legislación al contenido del
Tratado sobre comercio de armas.
– Realizar las acciones necesarias, tanto en el marco de
las relaciones bilaterales como en el de la Unión Europea,
para promover la firma del Tratado sobre el comercio de
armas por otros estados.
Les Corts, 30 d’abril de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 30 de abril de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei sobre l’adopció d’un compromís de
responsabilitat social i de bones pràctiques empresarials
amb la població que obligue les entitats financeres que
hagen rebut o reben diners públics del FROB, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
62.589)
Proposición no de ley sobre la adopción de un compromiso de responsabilidad social y de buenas prácticas
empresariales con la población que obligue a las entidades financieras que hayan recibido o reciben dinero público del FROB, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.589)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent de tramitació ordinària:
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’anomenada bombolla immobiliària va generar un increment desmesurat del preu de l’habitatge, que va dificultar enormement l’accés a un habitatge digne per part d’un
sector de la societat amb menys recursos i va condemnar al
pagament d’hipoteques al sector bancari d’elevat cost i llarga durada, factors que, sumats a la situació d’increment de
la desocupació i la falta de crèdit bancari, ha suposat un increment substancial del nombre de desnonaments que pateix la ciutadania que va confiar en el sistema.
El fet que els desnonaments s’executen pels bancs, que
posseeixen un enorme actiu d’habitatges, un dels motius
que els va conduir a la situació de fallida, és del tot cridaner.
És per això que sembla de sentit comú que es demane i
es constrenya les entitats bancàries que sol·liciten diners
públics, vinga aquest directament de la UE o de l’Estat espanyol, a renegociar el pagament de les hipoteques dels
ciutadans i les ciutadanes que tenen dificultats o impossibilitat de pagament.
La llamada burbuja inmobiliaria generó un desmesurado
incremento del precio de la vivienda, dificultando enormemente el acceso a una vivienda digna por parte de un sector
de la sociedad con menos recursos y condenando al pago
de hipotecas al sector bancario de elevado coste y larga duración, factores que, sumados a la situación de incremento
del desempleo y falta de crédito bancario, ha supuesto un
incremento sustancial del número de desahucios que sufre
la ciudadanía que confió en el sistema.
El hecho de que los desahucios se ejecuten por los bancos, que poseen un enorme activo de viviendas, uno de los
motivos que les condujo a la situación de bancarrota, es del
todo llamativo.
Es por eso que parece de sentido común que se emplace
y constriña a las entidades bancarias que soliciten dinero
público, venga este directamente de la UE o del Estado español, a renegociar el pago de las hipotecas de los ciudadanos y ciudadanas que tienen dificultades o imposibilidad de
pago.
BOC número 185
24.09.2013
De fet, aquesta mesura va ser adoptada pel banc islandès
Landsbanki, el banc més antic d’Islàndia, que va ser nacionalitzat el 2008, que va acordar reduir el deute a milers de
ciutadans en rebre ajuda financera.
És públic i notori que la banca té un excés de propietats
d’habitatge, i aquest és un actiu financer important la relació del qual amb el dret constitucional a un habitatge digne
és inqüestionable. Precisament el precepte constitucional
obliga els poders públics a establir les mesures necessàries
per a garantir aquest dret:
«Article 47. Habitatge
Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu
aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb
l’interès general per tal d’impedir l’especulació.
Pàg. 29.180
La comunitat participarà en les plusvàlues que genere
l’acció urbanística dels ens públics.»
De la mateixa manera, la negativa a atorgar crèdit a les
empreses i els ciutadans i les dificultats de pagament dels
que ja s’han atorgat estan posant en dificultats serioses un
gran nombre d’empresaris i ciutadans.
Així mateix, la construcció sense mesura d’habitatges
ha suposat un deteriorament mediambiental el cost del qual
patim tota la ciutadania, amb pèrdua de terra agrícola,
boscs i hàbitats, el major exponent del quals en l’última dècada ha estat el litoral valencià.
Atesa la responsabilitat de la banca en la situació econòmica que viu l’Estat, especialment aquella que ha ballat al
so que els governs li han marcat i ha abandonat l’interès
dels seus clients i la viabilitat social i econòmica dels projectes finançats, correspon exigir un compromís de responsabilitat social i bones pràctiques empresarials amb la població a les entitats que hagen rebut o reben en un futur
diners públics.
És per això que presentem la següent:
De hecho, esta medida fue adoptada por el banco islandés Landsbanki, el banco más antiguo de Islandia, que
fue nacionalizado en 2008, que acordó reducir la deuda a
miles de ciudadanos al recibir ayuda financiera.
Es público y notorio que la banca tiene un exceso de
propiedades de vivienda, siendo este un activo financiero
importante cuya relación con el derecho constitucional a
una vivienda digna es incuestionable. Precisamente el precepto constitucional obliga a los poderes públicos a establecer las medidas necesarias para garantizar este derecho:
«Artículo 47. Vivienda
Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una
vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas
pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la
utilización del suelo de acuerdo con el interés general para
impedir la especulación.
La comunidad participará en las plusvalías que genere la
acción urbanística de los entes públicos.»
De la misma manera, la negativa a otorgar crédito a las
empresas y ciudadanos y las dificultades de pago de los ya
otorgados están poniendo en serias dificultades a un gran
número de empresarios y ciudadanos.
Asimismo, la construcción sin medida de viviendas ha
supuesto un deterioro medioambiental cuyo coste sufrimos
toda la ciudadanía, con pérdida del suelo agrícola, bosques
y hábitats, cuyo mayor exponente en la última década ha
sido el litoral valenciano.
Dada la responsabilidad de la banca en la situación
económica que vive el Estado, especialmente aquella que
ha bailado al sonido que los gobiernos le han marcado,
abandonando el interés de sus clientes y la viabilidad social
y económica de los proyectos financiados, corresponde exigir un compromiso de responsabilidad social y buenas
prácticas empresariales con la población a las entidades
que hayan recibido o reciban en un futuro dinero público.
Es por eso que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell perquè aquest inste el govern de l’Estat a:
Acordar els canvis normatius necessaris a fi d’obligar
les entitats financeres que hagen percebut o perceben diners públics tant del FROB com dels mecanismes que es
creen per a garantir-ne la viabilitat, a complir amb un compromís de responsabilitat social i bones pràctiques empresarials amb la població que incloga, com a mínim, el
següent:
– La renegociació de les condicions hipotecàries de les
persones amb dificultats de pagament.
– La reducció del deute que es considere que està per
damunt de la capacitat de pagament del prestatari i una
nova taxació pagada per l’entitat.
– La venda o el lloguer efectiu de, com a mínim, el
70 % del seu actiu immobiliari.
– La destinació de, com a mínim, el 30 % dels beneficis
anuals a obra social.
– L’eliminació d’indemnitzacions per cessament o jubilació dels membres dels seus consells d’administració o directors generals de l’entitat.
– L’obligació de complir amb els principis de la banca
ètica, cooperativa o ciutadana.
Les Corts instan al Consell para que este inste al gobierno del Estado a:
Acordar los cambios normativos necesarios con el fin de
obligar a las entidades financieras que hayan percibido o
perciban dinero público tanto del FROB como de los mecanismos que se creen para garantizar su viabilidad, a cumplir con un compromiso de responsabilidad social y buenas
prácticas empresariales con la población que incluya, como
mínimo, lo siguiente:
– La renegociación de las condiciones hipotecarias de
las personas con dificultades de pago.
– La reducción de la deuda que se considere que está
por encima de la capacidad de pago del prestatario y una
nueva tasación pagada por la entidad.
– La venta o alquiler efectivo de, como mínimo, el 70 %
de su activo inmobiliario.
– El destino de, como mínimo, el 30 % de los beneficios
anuales a obra social.
– La eliminación de indemnizaciones por cese o jubilación de los miembros de sus consejos de administración o
directores generales de la entidad.
– La obligación de cumplir con los principios de la banca ética, cooperativa o ciudadana.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.181
– La prohibició de retribucions als membres del consell
d’administració o directors generals que supere la bretxa
salarial d’una a tres vegades el salari més baix de l’entitat.
– La prohibición de retribuciones a los miembros del
consejo de administración o directores generales que supere la brecha salarial de una a tres veces el salario más bajo
de la entidad.
Les Corts, 18 d’octubre de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 18 de octubre de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei sobre l’aplicació immediata de
l’equiparació del límit d’edat de la borsa de bebès de
renúncia amb l’establert per a totes les adopcions, tant
nacionals como internacionals, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 62.594)
Proposición no de ley sobre la aplicación inmediata de la
equiparación del límite de edad de la bolsa de bebés de renuncia con el establecido para todas las adopciones, tanto
nacionales como internacionales, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 62.594)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque i Francesc Xavier Ferri i Fayos,
portaveu adjunta i diputat del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles
160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei
següent, de tramitació ordinària.
El Ministeri de Sanitat i Afers Socials té previst augmentar els límits en la diferencia d’edat per als pares que
volen adoptar a l’Estat espanyol d’un màxim actual d’edat
de 47 a 50 anys. Açò vol dir que en el moment d’adoptar
un nounat solament podran optar-hi aquelles persones que
no hagen superat els 50 anys d’edat.
Mònica Oltra i Jarque y Francesc Xavier Ferri i Fayos,
portavoz adjunta y diputado del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria.
El Ministerio de Sanidad y Asuntos Sociales tiene previsto aumentar los límites en la diferencia de edad para los
padres que desean adoptar en el Estado español de un máximo actual de edad de 47 a 50 años. Esto quiere decir que
en el momento de adoptar a un recién nacido solamente
podrán optar a ello aquellas personas que no hayan superado los 50 años de edad.
La Ley de protección integral de la infancia y la adolescencia en la Comunitat Valenciana (LPIIA), aprobada por
el Consell, no establece, pensamos que con acierto, la diferencia máxima de edad que debe haber entre los solicitantes de la adopción y el menor que se desea adoptar, tanto a
nivel nacional como internacional. Pese a ello, desde la
Conselleria de Justicia y Bienestar Social sí que viene
aplicándose de facto un criterio a la hora de aprobar la idoneidad de la persona adoptante: fija la diferencia de edad
máxima en 42 años, que debe ser la media en caso de ser
dos las personas adoptantes.
Este límite de edad que se aplica a las personas adoptantes valencianas, tal como han indicado numerosos juristas,
puede constituir un criterio excluyente y una discriminación por razón de edad que prohíbe la misma Constitución
española en su artículo 14. Pero, además, la multitud de informes jurídicos en ese sentido ha generado cambios en
muchas normativas, europeas y autonómicas, ya que lo
contrario afecta gravemente a los menores que están en espera de una familia adoptante, vulnerando de esta manera
el interés superior del menor sobre cualquier otro. Desde la
Conselleria han indicado que inicialmente no han pensado
en modificar esta norma, pero han asegurado públicamente
que en caso de que se apruebe una normativa de rango nacional «acatarán las directrices del Gobierno».
Hoy en día muchas personas que sobrepasan la edad
contemplada en la legislación estatal tienen mejores condiciones de tipo económico y de estabilidad emocional para
poder adoptar.
Por tanto, opinamos que es razonable que, pensando en lo
mejor para el menor, se elimine esta norma excluyente y se apliquen criterios razonables técnicos y humanos que aumenten la
edad mínima de diferencia entre el adoptante y el adoptado.
Otra cuestión que está retrasando mucho las asignaciones es la decisión que se tomó para que estas se decidieran
divididas por áreas provinciales, para ganar en eficacia.
La Llei de protecció integral de la infància i
l’adolescència a la Comunitat Valenciana (LPIIA), aprovada pel Consell, no estableix, pensem que amb encert, la diferencia màxima d’edat que ha d’haver entre els
sol·licitants de l’adopció i el menor que es vol adoptar, tant
a nivell nacional com internacional. Tot i això, la Conselleria de Justícia i Benestar Social sí que aplica de facto un
criteri a l’hora d’aprovar la idoneïtat de la persona adoptant: fixa la diferencia d’edat màxima en 42 anys, que ha de
ser la mitjana en cas de ser dues les persones adoptants.
Aquest límit d’edat que s’aplica a les persones adoptants
valencianes, tal com han indicat nombrosos juristes, pot
constituir un criteri excloent i una discriminació per raó
d’edat que prohibeix la mateixa Constitució espanyola en
l’article 14. Però, a més, la multitud d’informes jurídics en
aquest sentit ha generat canvis en moltes normatives, europees i autonòmiques, ja que el contrari afecta greument els
menors que estan esperant una família adoptant, fet que
vulnera l’interès superior del menor sobre qualsevol altre.
Des de la Conselleria han indicat que inicialment no han
pensat a modificar aquesta norma, però han assegurat públicament que en el cas que s’aprove una normativa de rang
nacional «acataran les directrius del Govern».
Avui en dia moltes persones que sobrepassen l’edat
establerta en la legislació estatal tenen millors condicions
de tipus econòmic i d’estabilitat emocional per a poder
adoptar.
Per tant, opinem que és raonable que, pensant en el millor per al menor, s’elimine aquesta norma excloent i
s’apliquen criteris raonables tècnics i humans que augmenten l’edat mínima de diferència entre l’adoptant i l’adoptat.
Una altra qüestió que està retardant molt les assignacions és la decisió que es va prendre per tal que aquestes es
decidiren dividides per àrees provincials, per tal de guanyar
BOC número 185
24.09.2013
en eficàcia. Ara, la manca de recursos està fent que les persones sol·licitants de l’àrea de València tinguen les assignacions amb bastant més retard que les d’Alacant o Castelló.
Per a finalitzar, convé insistir en la necessitat de garantir
la transparència i objectivitat que han d’envoltar aquest tipus de processos tan delicats.
Per tot el que s’ha exposat, les Corts insten el Consell:
1. Que en els criteris que s’apliquen pel que fa a l’edat,
en els expedients d’idoneïtat per adopcions de nadons amb
el consentiment dels seus progenitors (nadons de renúncia),
s’aplique, i de manera immediata, l’equiparació del límit
d’edat de la borsa de bebès de renúncia amb l’establert per
a totes les adopcions, tant nacionals com internacionals,
que estableix una diferència màxima d’edat de quarantados anys entre el més jove dels sol·licitants i el menor que
es pretén adoptar.
Pàg. 29.182
5. Que les assignacions a famílies adoptants deixen
d’estar dividides per províncies i hi haja una borsa única de
la Comunitat Valenciana.
6. A garantir la transparència i l’objectivitat en les decisions mitjançant la publicació de les llistes per rang (edat,
grup de germans, etc.) i número d’expedient, garantint la
privacitat de les dades personals en compliment de la
LOPD.
Ahora, la falta de recursos está haciendo que las personas
solicitantes del área de Valencia tengan las asignaciones
con bastante más retraso que las de Alicante o Castellón.
Para finalizar, conviene insistir en la necesidad de garantizar la transparencia y objetividad que deben rodear
este tipo de procesos tan delicados.
Por todo lo expuesto, Les Corts instan al Consell a:
1. Que en los criterios que se apliquen por lo que respecta a la edad, en los expedientes de idoneidad por adopciones de recién nacidos con el consentimiento de sus progenitores (recién nacidos de renuncia), se aplique, y de
manera inmediata, la equiparación del límite de edad de la
bolsa de bebés de renuncia con lo establecido para todas las
adopciones, tanto nacionales como internacionales, que establece una diferencia máxima de edad de cuarenta-dos
años entre el más joven de los solicitantes y el menor que
se pretende adoptar.
2. Que se elimine la media de edad establecida cuando
son dos las personas adoptantes, y se contemple únicamente la edad de la persona adoptante más joven.
3. Que la diferencia máxima de edad establecida dependa de la edad que tenga la persona adoptante desde el momento del inicio del expediente.
4. Establecer los mecanismos necesarios para que la tramitación de los expedientes de adopción se acelere hasta el
cumplimiento del máximo legal de duración de la tramitación de los expedientes de seis meses del artículo 42 de la
Ley 30/1992.
5. Que las asignaciones a familias adoptantes dejen de
estar divididas por provincias y haya una bolsa única de la
Comunitat Valenciana.
6. Garantizar la transparencia y objetividad en las decisiones mediante la publicación de las listas por rango
(edad, grupo de hermanos, etc.) y número de expediente,
garantizando la privacidad de los datos personales en cumplimiento de la LOPD.
Les Corts, 5 de juny de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Francesc Xavier Ferri i Fayos
Les Corts, 5 de junio de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Francesc Xavier Ferri i Fayos
Proposició no de llei sobre la retirada de qualsevol element commemoratiu de la sublevació militar de 1936,
de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista de tots els edificis religiosos, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 62.595)
Proposición no de ley sobre la retirada de cualquier elemento conmemorativo de la sublevación militar de
1936, de la Guerra Civil y de la represión de la dictadura franquista de todos los edificios religiosos, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.595)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no
de llei següent de tramitació ordinària.
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Llei de la memòria històrica 52/2007 disposa en
l’article 15 el següent:
«Símbols i monuments públics
1. Les administracions públiques, en l’exercici de les
sues competències, prendran les mesures oportunes per a la
retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva,
La Ley de la memoria histórica 52/2007 dispone en el
artículo 15 el siguiente:
«Símbolos y monumentos públicos
1. Las administraciones públicas, en el ejercicio de sus
competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de
2. Que s’elimine la mitjana d’edat establerta quan són
dues les persones adoptants, i es contemple únicament
l’edat de la persona adoptant més jove.
3. Que la diferència màxima d’edat establerta depenga
de l’edat que tinga la persona adoptant des del moment de
l’inici de l’expedient.
4. A establir els mecanismes necessaris perquè la tramitació dels expedients d’adopció s’accelere fins al compliment del màxim legal de durada de la tramitació dels expedients de sis mesos del article 42 de la Llei 30/1992.
BOC número 185
24.09.2013
de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió
de la Dictadura. Entres aquestes mesures podrà incloure’s
la retirada de subvencions o ajudes públiques.
2. El que preveu l’apartat anterior no serà d’aplicació
quan les mencions siguen d’estricte record privat, sense
exaltació dels enfrontats, o quan concórreguen raons artístiques, arquitectòniques o artisticoreligioses protegides per
la Llei.
3. El Govern col·laborarà amb les comunitats autònomes
i les entitats locals en l’elaboració d’un catàleg de vestigis
relatius a la Guerra Civil i la Dictadura als efectes previstos
en l’apartat anterior.
4. Les administracions públiques podran retirar subvencions o ajudes als propietaris privats que no actuen d’acord
amb l’apartat 1 d’aquest article.»
L’aplicació d’aquest precepte en la pràctica ha estat
acompanyada de no poca polèmica, davant la negativa de
les administracions públiques governades per la dreta espanyola de complir amb el seu contingut.
Un exemple d’aquesta polèmica que va culminar amb
sentència ferma és la de l’Ajuntament de València, resolta
pel Jutjat Contenciós Administratiu Número 5 de València
en la Sentència número 202/2012, de 31 de juliol, RJCA
2012/436, en què assenyala amb relació al precepte transcrit el següent:
«La norma esmentada no pot ser interpretada amb abstracció de tot allò que es diu en l’exposició de motius de la Llei:
[…] “aquesta Llei atén a allò que ha manifestat la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, que el 20
de novembre de 2002 va aprovar per unanimitat una proposició no de llei en què l’òrgan de representació de la ciutadania reiterava que ‘ningú pot sentir-se legitimat, com va
ocórrer en el passat, per a utilitzar la violència amb la finalitat d’imposar les seues conviccions polítiques i establir
règims totalitaris contraris a la llibertat i la dignitat de tots
els ciutadans, fet que mereix la condemna i la repulsa de la
nostra societat democràtica’. Aquesta llei assumeix aquesta
declaració i també la condemna del franquisme continguda
en l’Informe de l’Assemblea Parlamentària del Consell
d’Europa firmat a Paris el 17 de març de 2006, en què es
van denunciar les greus violacions de drets humans comeses a Espanya entre els anys 1930 i 1975.
[…] S’estableixen, així mateix, una sèrie de mesures
(articles 15 i 16) en relació amb els símbols i els monuments commemoratius de la Guerra Civil o de la Dictadura,
sustentades en el principi d’evitar tota exaltació de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la
Dictadura, en el convenciment que els ciutadans tenen dret
que siga així, que els símbols públics siguen ocasió de retrobament i no d’enfrontament, ofensa o greuge.”
Encara que siga cert, com així ho ressalta el lletrat de
l’Ajuntament, que l’article 15 està referit a la retirada
d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions
commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la
sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la
Dictadura, i que l’Acord impugnat va consistir en la no acceptació de la proposta de retirada del títol d’alcalde honorari a Francisco Franco, no és menys cert que aquesta retirada ha de ser incardinada en els supòsits establerts en allò
a què es refereix l’article 15 (que, conformement a l’article
5.1 de la Llei orgànica del poder judicial (RCL 1985, 1578
i 2635), ha de ser interpretat i aplicat segons els preceptes i
els principis constitucionals), perquè qui té aquell títol no
va accedir a la direcció de l’Estat per les vies democràti-
Pàg. 29.183
la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión
de la Dictadura. Entre estas medidas podrá incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas.
2. Lo previsto en el apartado anterior no será de aplicación cuando las menciones sean de estricto recuerdo privado, sin exaltación de los enfrentados, o cuando concurran
razones artísticas, arquitectónicas o artístico-religiosas protegidas por la ley.
3. El Gobierno colaborará con las comunidades autónomas y las entidades locales en la elaboración de un catálogo de vestigios relativos a la Guerra Civil y la Dictadura a
los efectos previstos en el apartado anterior.
4. Las administraciones públicas podrán retirar subvenciones o ayudas a los propietarios privados que no actúen
del modo previsto en el apartado 1 de este artículo.»
La aplicación de este precepto en la práctica ha venido
acompañada de no poca polémica, ante la negativa de las
administraciones públicas gobernadas por la derecha española de cumplir con su contenido.
Un ejemplo de esta polémica que culminó con sentencia
firme es la del Ayuntamiento de Valencia, resuelta por el
Juzgado de lo Contencioso-Administrativo Número 5 de
Valencia en su Sentencia número 202/2012, de 31 de julio,
RJCA 2012/436, en que señala en relación al precepto trascrito lo siguiente:
«Dicha norma no puede ser interpretada con abstracción
de cuanto se dice en la exposición de motivos de la ley:
[…] “esta Ley atiende a lo manifestado por la Comisión
Constitucional del Congreso de los Diputados, que el 20 de
noviembre de 2002 aprobó por unanimidad una proposición
no de ley en la que el órgano de representación de la ciudadanía reiteraba que ‘nadie puede sentirse legitimado, como
ocurrió en el pasado, para utilizar la violencia con la finalidad de imponer sus convicciones políticas y establecer
regímenes totalitarios contrarios a la libertad y dignidad de
todos los ciudadanos, lo que merece la condena y repulsa
de nuestra sociedad democrática’. La presente ley asume
esta declaración así como la condena del franquismo contenida en el Informe de la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa firmado en París el 17 de marzo de 2006, en
el que se denunciaron las graves violaciones de derechos
humanos cometidas en España entre los años 1939 y 1975.
[…] Se establecen, asimismo, una serie de medidas
(artículos 15 y 16) en relación con los símbolos y monumentos conmemorativos de la Guerra Civil o de la Dictadura, sustentadas en el principio de evitar toda exaltación de
la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión
de la Dictadura, en el convencimiento de que los ciudadanos tienen derecho a que así sea, a que los símbolos públicos sean ocasión de encuentro y no de enfrentamiento,
ofensa o agravio.”
Aun siendo cierto, como así lo resalta el letrado del
Ayuntamiento, que el artículo 15 viene referido a la retirada
de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones
conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la
sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de
la Dictadura, y que el Acuerdo impugnado consistió en la
no aceptación de la propuesta de retirada del título de alcalde honorario a Francisco Franco, no es menos cierto que
esa retirada ha de ser incardinada en los supuestos contemplados en el antes citado artículo 15 (que conforme al
artículo 5.1 de la Ley orgánica del poder judicial (RCL
1985, 1578 y 2635) ha de ser interpretado y aplicado según
los preceptos y principios constitucionales), por cuanto que
quien ostenta aquél título no accedió a la jefatura del Esta-
BOC número 185
24.09.2013
ques establertes llavors. Amb més n’hi ha prou a afegir que
el manteniment de la menció honorífica concedida per
l’Ajuntament de València al general Franco l’1 de maig de
1939 resulta incompatible amb la voluntat del legislador
constituent de 1978, proclamada en el preàmbul de la
Constitució espanyola, d’“establir una societat democràtica
avançada”, i resulta també incompatible amb l’article 1.1
de la dita Carta Magna (RCL 1978, 2836), en què es diu
que “Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic
de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”.
Pàg. 29.184
Pel que s’ha dit anteriorment, procedeix estimar el recurs contenciós administratiu i anul·lar l’Acord adoptat
respecte al punt 37 de l’ordre del dia, pel qual es va denegar la retirada del títol d’alcalde honorari de la ciutat
de València al general Francisco Franco, sense que obste
el fet que la personalitat civil de qui va rebre tal títol
s’extingeix amb la seua mort, per tal com, com bé és sabut, els títols honorífics també es concedeixen per les administracions públiques a persones ja difuntes, i per tal
com, en tot cas, l’article 15 de la Llei 52/2007, en referirse a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions, no impedeix la retirada amb respecte de
persones ja difuntes. […]
SENTÈNCIA
Estime el recurs contenciós administratiu interposat per
la representació processal del senyor Joan Ribó, regidor de
l’Ajuntament de València i portaveu del Grup Municipal
Compromís, contra l’Acord del Ple de l’Ajuntament de
València de data 29 de juliol de 2011, adoptat en referència
al punt 37 de l’ordre del dia, que va rebutjar la moció del
Grup Municipal Compromís sobre la retirada del títol
d’alcalde honorari de la ciutat de València a Francisco
Franco, i anul·le i deixe sense efecte l’Acord esmentat.
L’Ajuntament haurà de dur a terme les actuacions necessàries per a retirar el títol d’alcalde honorari de la ciutat de
València al general Francisco Franco.»
A la vista del que s’ha exposat, hem de concloure que
sobre l’administració recau l’obligació legal de retirada
dels símbols d’exaltació de la dictadura, i que aquesta obligació es revetlla amb major intensitat quan es tracta
d’edificis públics o edificis sustentats amb fons públics
d’alguna manera, atès que el precepte incideix en la retirada de subvencions o ajudes públiques per al cas que
s’incomplesca la mesura exposada.
És per això que el manteniment en múltiples edificis religiosos de plaques i la resta d’elements commemoratius
«de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura» suposa una burla a la legislació vigent,
a la qual les administracions públiques estan obligades a
donar resposta.
I és per això que presentem la següent:
do por las vías democráticas entonces establecidas. A mayor abundamiento baste añadir que el mantenimiento de la
mención honorífica concedida por el Ayuntamiento de Valencia al general Franco el 1 de mayo de 1939 resulta incompatible con la voluntad del legislador constituyente de
1978, proclamada en el preámbulo de la Constitución, de
“establecer una sociedad democrática avanzada”, y resulta
también incompatible con el artículo 1.1 de dicha Carta
Magna (RCL 1978, 2836), en el que se refiere que “España
se constituye en un Estado social y democrático de derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político”.
Por lo antes dicho, procede estimar el recurso contencioso-administrativo, y anular el Acuerdo adoptado con
respecto al punto 37 del orden del día, por el que se denegó
la retirada del título de alcalde honorario de la ciudad de
Valencia al general Francisco Franco, sin que a ello obste el
hecho de que la personalidad civil de quien recibió tal título se extinguiera con su muerte, por cuanto que, como bien
es sabido, los títulos honoríficos también vienen concediéndole por las administraciones públicas a personas ya
fallecidas, y por cuanto que, en todo caso, el artículo 15 de
la Ley 52/2007, al referirse a la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones, no impide dicha
retirada con respecto de personas ya fallecidas. […]
FALLO
Estimo el recurso contencioso-administrativo interpuesto
por la representación procesal de don Joan Ribó, concejal del
Ayuntamiento de Valencia y portavoz del Grupo Municipal
Compromís, contra el Acuerdo del Pleno del Ayuntamiento de
Valencia de fecha 29 de julio de 2011, adoptado con respecto
al punto 37 del orden del día, que rechazó la moción del Grupo Municipal Compromís sobre la retirada del título de alcalde honorario de la ciudad de Valencia a Francisco Franco,
anulando y dejando sin efecto dicho Acuerdo, debiendo llevar
a acabo el Ayuntamiento las actuaciones necesarias para retirar el título de alcalde honorario de la ciudad de Valencia al
general Francisco Franco.»
A la vista de lo expuesto hemos de concluir que sobre la
administración recae la obligación legal de retirada de los
símbolos de exaltación de la dictadura, y que esta obligación se revela con mayor intensidad cuando se trata de edificios públicos o edificios sustentados con fondos públicos
de algún modo, dado que el precepto incide en la retirada
de subvenciones o ayudas públicas para el caso de que se
incumpla la medida expuesta.
Es por ello que el mantenimiento en múltiples edificios
religiosos de placas y demás elementos conmemorativos
«de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura» supone una burla a la vigente legislación, a cuya respuesta están obligadas las administraciones
públicas.
Y es por eso que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell que aquest, alhora, inste el
govern central a requerir als titulars d’edificis religiosos
que continguen qualsevol element commemoratiu «de la
sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la
Dictadura» a la seua retirada immediata, i atorgue un termini de sis mesos per a l’execució, que, en cas d’incomplirse, tindrà com a conseqüència que s’interpose l’acció legal
per a obligar a la seua retirada, i es lleven totes les subven-
1. Les Corts instan al Consell a que este, al mismo tiempo,
inste al gobierno central a requerir a los titulares de edificios
religiosos que contengan cualquier elemento conmemorativo
«de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión
de la Dictadura» a su retirada inmediata, y otorgue un plazo de
seis meses para su ejecución, que, caso de incumplirse, tendrá
como consecuencia que se interponga la acción legal para
obligar a su retirada, y se retiren todas las subvenciones y ayu-
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.185
cions i ajudes públiques a la confessió religiosa que ho incomplesca, a l’empara de l’article 15 de la Llei 52/2007.
2. Les Corts insten el Consell que aquest, alhora, inste el
govern central a aplicar l’article 15 de la Llei 52/2007
quant a la retirada de totes les subvencions i ajudes públiques a la confessió religiosa o qualsevol altre titular de bé
immoble que haja estat requerit, per qualsevol interessat,
en el passat a retirar elements commemoratius «de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura» i no haja donat compliment a l’obligació legal esmentada.
El Consell retrà compte davant les Corts del compliment
d’aquesta resolució en el termini de dos mesos des que
s’aprove.
das públicas a la confesión religiosa que lo incumpla, al amparo del artículo 15 de la Ley 52/2007.
2. Les Corts instan al Consell a que este, al mismo tiempo, inste al gobierno central a aplicar el artículo 15 de la
Ley 52/2007 en cuanto a la retirada de todas las subvenciones y ayudas públicas a la confesión religiosa o cualquier
otro titular de bien inmueble que haya sido requerido, por
cualquier interesado, en el pasado a retirar elementos conmemorativos «de la sublevación militar, de la Guerra Civil
y de la represión de la Dictadura» y no haya dado cumplimiento a la obligación legal mencionada.
El Consell rendirá cuentas ante Les Corts del cumplimiento de esta resolución en el plazo de dos meses desde
su aprobación.
Les Corts, 6 de febrer de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 6 de febrero de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei sobre la investigació i l’esclariment
total, per part del govern de l’Estat, dels fets que motivaren la mort de José Couso a l’Iraq el 8 d’abril de
2003, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.680)
Proposición no de ley sobre la investigación y el esclarecimiento total, por parte del gobierno del Estado, de los
hechos que motivaron la muerte de José Couso en Irak
el 8 de abril de 2003, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.680)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Esther López Barceló,
síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida,
respectivament, a l’empara dels articles 160 i següents del
RCV i previ coneixement del grup, presenten la proposició
no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Esther López Barceló,
sindica y diputada del Grupo Parlamentario Izquierda Unida, respectivamente, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RCV y previo conocimiento del grupo, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El 8 d’abril es compliren deu anys de l’assassinat del reporter gràfic i cameràman espanyol José Couso, qui va morir durant la invasió de l’Iraq a causa dels trets d’un carro
de combat nord-americà contra l’hotel Palestine de la capital iraquiana, on s’allotjava amb la resta de periodistes independents confinats al país. A més del reporter espanyol,
uns altres dos periodistes van perdre la vida a conseqüència
de l’atac sense que, de moment, cap responsable haja estat
jutjat.
Des d’aleshores han estat múltiples les veus individuals
i col·lectives que han demanat justícia en un cas que, a hores d’ara, continua obert. De fet, recentment i en resposta a
la sol·licitud d’arxiu provisional realitzada pel Ministeri
Fiscal espanyol el passat mes de febrer, el jutge Santiago
Pedraz ha admès a tràmit les noves diligències presentades
per la defensa. A més a més, continuen processats els tres
militars que van ordenar, van autoritzar i van efectuar el tir
que acabà amb la vida de Couso. També estan imputats dos
dels seus superiors com a executors d’un pla «per a evitar
que els mitjans de comunicació pogueren informar», segons assenyala la interlocutòria del jutge. En el dia de hui
aquesta és l’única causa al món oberta contra marines nordamericans.
Malgrat la claredat amb què es desenvoluparen els fets
entorn la mort de Couso, continua sent fonamental la implicació del govern de l’Estat en un cas que ha patit nombroses deficiències, entre elles, les objeccions perquè Interpol
busque i capture els militars estatunidencs processats. La
família del periodista assassinat continua reclamant que
El 8 de abril se cumplieron diez años del asesinato del
reportero gráfico y cameraman español José Couso, quien
murió durante la invasión de Irak a causa de los tiros de un
carro de combate norteamericano contra el hotel Palestine
de la capital iraquí, donde se alojaba con el resto de periodistas independientes confinados en el país. Además del reportero español, otros dos periodistas perdieron la vida a
consecuencia del ataque sin que, de momento, ningún responsable haya sido juzgado.
Desde entonces han sido múltiples las voces individuales y colectivas que han pedido justicia en un caso de que,
en estos momentos, continúa abierto. De hecho, recientemente y en respuesta a la solicitud de archivo provisional
realizada por el Ministerio Fiscal español el pasado mes de
febrero, el juez Santiago Pedraz ha admitido a trámite las
nuevas diligencias presentadas por la defensa. Además,
continúan procesados los tres militares que ordenaron, autorizaron y efectuaron el tiro que acabó con la vida de Couso. También están imputados dos de sus superiores como
ejecutores de un plan «para evitar que los medios de comunicación pudieran informar», según señala la interlocutoria
del juez. En el día de hoy esta es la única causa en el mundo abierta contra marines norteamericanos.
A pesar de la claridad con la que se desarrollaron los hechos entorno a la muerte de Couso, continúa siendo fundamental la implicación del gobierno del Estado en un caso
que ha sufrido numerosas deficiencias, entre ellas, las objeciones para que Interpol busque y capture a los militares
estadounidenses procesados. La familia del periodista ase-
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.186
s’aplique la legalitat internacional i es jutge els responsables de la mort.
Per tot això presentem la següent:
sinado continúa reclamando que se aplique la legalidad internacional y se juzgue a los responsables de su muerte.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell a demanar al govern de
l’Estat que actue en favor de la investigació i l’esclariment
total dels fets que motivaren la mort del reporter gràfic José
Couso a l’Iraq el 8 d’abril de 2003 com a conseqüència
dels trets de les tropes estatunidenques. Per a la qual cosa
ha d’exercir l’acció legal tant en l’àmbit propi –i donar suport a les noves diligències presentades per la defensa en el
cas instruït pel jutge Santiago Pedraz–, com en l’àmbit internacional i de les institucions supranacionals.
El Consell retrà compte del compliment d’aquesta resolució en un període màxim de tres mesos des que s’aprove.
Les Corts instan al Consell a pedir al gobierno del Estado que actúe en favor de la investigación y el esclarecimiento total de los hechos que motivaron la muerte del reportero gráfico José Couso en Irak el 8 de abril de 2003
como consecuencia de los tiros de las tropas estadounidenses. Para lo cual debe ejercer la acción legal tanto en el ámbito propio –dando apoyo a las nuevas diligencias presentadas por la defensa en el caso instruido por el juez Santiago
Pedraz–, como en el ámbito internacional y de las instituciones supranacionales.
El Consell dará cuenta del cumplimiento de esta resolución
en un período máximo de tres meses desde su aprobación.
Les Corts, 5 d’agost de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Les Corts, 5 de agosto de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Proposició no de llei sobre el trasllat de les competències
de la pilota valenciana de la Conselleria de Governació i
Justícia a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.952)
Proposición no de ley sobre el traslado de las competencias de la pilota valenciana de la Conselleria de Gobernación y Justicia a la Conselleria de Educación, Cultura
y Deporte, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.952)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Javier Carlos Macho Lorenzo i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei següent.
Javier Carlos Macho Lorenzo y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
RCV, presentan la siguiente proposición no de ley.
ANTECEDENTS
ANTECEDENTES
La pilota valenciana és sens dubte un extraordinari
exemple de com la vocació esportiva del nostre poble s’ha
desenvolupat al llarg de la nostra història generant una expressió esportiva pròpia que per això ens és especialment
volguda.
La història de la pilota valenciana ha determinat en
l’actualitat una realitat que, més enllà d’altres consideracions,
és necessàriament esportiva i homologable quant a la seua
pràctica, les seues necessitats, la seua organització i els seus
beneficis personals o socials a qualsevol altre esport.
El Grup Parlamentari Socialista pensa que és el moment
d’acabar amb una anomalia difícilment justificable i de tornar a la conselleria que té les atribucions en matèria
d’esport les competències sobre la pilota valenciana i per
això presenta la següent
La pilota valenciana es sin duda un extraordinario ejemplo de como la vocación deportiva de nuestro pueblo se ha
desarrollado a lo largo de nuestra historia generando una
expresión deportiva propia que nos es por ello especialmente querida.
La historia de la pilota valenciana ha determinado en la
actualidad una realidad que, más allá de otras consideraciones, es necesariamente deportiva y homologable en cuanto
a su práctica, sus necesidades, su organización y sus beneficios personales o sociales a cualquier otro deporte.
El Grupo Parlamentario Socialista piensa que es el momento de acabar con una anomalía difícilmente justificable
y de devolver a la conselleria que tiene las atribuciones en
materia de deporte las competencias sobre la pilota valenciana, y por ello presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
a traslladar les competències sobre la pilota valenciana de
la Conselleria de Governació i Justícia a la d’Educació,
Cultura i Esport.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
a trasladar las competencias sobre la pilota valenciana de la
Conselleria de Gobernación y Justicia a la de Educación,
Cultura y Deporte.
Corts Valencianes, 11 de juny de 2013
Javier Carlos Macho Lorenzo
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 11 de junio de 2013
Javier Carlos Macho Lorenzo
Carmen Ninet Peña
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.187
Proposició no de llei sobre la cessió a l’Ajuntament de
Castalla de la casa natal d’Enric Valor, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.955)
Proposición no de ley sobre la cesión al Ayuntamiento de
Castalla de la casa natal de Enric Valor, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.955)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
María Vicenta Crespo Domínguez i Carmen Ninet Peña,
diputada i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV,
presenten la proposició no de llei següent:
María Vicenta Crespo Domínguez y Carmen Ninet
Peña, diputada y portavoz adjunta, respectivamente, del
Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo
161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Enric Valor i Vives, nat a Castalla, és definit i qualificat
per l’AVL com una de les figures culturals valencianes més
destacades del segle XX.
La seua personalitat; la seua perseverança, persistent i
tossuda en la defensa dels valors i trets diferencials del poble valencià, i la seua obra, que, alhora que recull, dignifica
i enriqueix la llengua dels seus conciutadans, arreplegant i
revaloritzant les seues tradicions orals i contades (les Rondalles valencianes), dibuixa i descriu les vivències de moments històrics i socials recents dels valencians (les novel·les de l’anomenat Cicle de Cassana), així com els seus
treballs gramaticals, que per a Valor eren millorar el llenguatge amb l’ambició que els valencians i valencianes
sabérem escriure amb una llengua estàndard, apta per a la
nostra literatura, el van fer mereixedor de nombroses distincions a la nostra Comunitat i a altres comunitats autònomes, tant d’institucions privades com de públiques, entre
elles doctor honoris causa de les universitats de València,
Jaume I, Alacant i Politècnica de València. També fou Premi de les Lletres Valencianes l’any 1985.
Per tant, la seua obra al llarg de tota la seua trajectòria
l’han convertit en peça fonamental en la recuperació orgullosa del valencià i punt de convergència i difusió de la
seua estima.
La seua mort deixà en l’oblit un projecte que tenia la
Generalitat al seu poble, Castalla: la seua casa natal havia
de ser un lloc emblemàtic per a tots nosaltres, que ajudara a
difondre la seua obra i el seu món d’infantesa, d’adolescent
i d’home savi.
És per açò que el Grup Parlamentari Socialista, fent-se
ressò de la importància de l’obra d’Enric Valor i coneixedor de la disposició de l’actual equip de govern municipal
de Castalla, presenta la següent
Enric Valor i Vives, nacido en Castalla, es definido y calificado por la AVL como una de las figuras culturales valencianas más destacadas del siglo XX.
Su personalidad; su perseverancia, persistente y tozuda
en la defensa de los valores y rasgos diferenciales del pueblo valenciano, y su obra, que, al mismo tiempo que recoge, dignifica y enriquece la lengua de sus conciudadanos,
recogiendo y revalorizando sus tradiciones orales y contadas (las Rondalles valencianes), dibuja y describe las vivencias de momentos históricos y sociales recientes de los
valencianos (las novelas del llamado Ciclo de Cassana), así
como sus trabajos gramaticales, que para Valor eran mejorar el lenguaje con la ambición de que los valencianos y valencianas supiéramos escribir con una lengua estándar, apta
para nuestra literatura, lo hicieron merecedor de numerosas
distinciones en nuestra Comunitat y en otras comunidades
autónomas, tanto de instituciones privadas como de públicas, entre ellas doctor honoris causa de las universidades de
València, Jaume I, Alicante y Politècnica de València. También fue Premio de las Letras Valencianas el año 1985.
Por tanto, su obra a lo largo de toda su trayectoria lo han
convertido en pieza fundamental en la recuperación orgullosa del valenciano y punto de convergencia y difusión de
su estima.
Su muerte dejó en el olvido un proyecto que tenía la Generalitat en su pueblo, Castalla: su casa natal debía ser un
lugar emblemático para todos nosotros, que ayudara a difundir su obra y su mundo de infancia, de adolescente y de
hombre sabio.
Es por esto que el Grupo Parlamentario Socialista, haciéndose eco de la importancia de la obra de Enric Valor y
siendo conocedor de la disposición del actual equipo de gobierno municipal de Castalla, presenta la siguiente
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a:
1. Cedir a l’Ajuntament de Castalla la casa natal d’Enric
Valor per tal de convertir-la en un museu, referent de l’obra
i vida de l’escriptor.
2. Signar un conveni per a la rehabilitació i posada en
marxa del citat museu, entre la Conselleria d’Educació,
Cultura i Esport i el mateix Ajuntament de Castalla, per tal
de fer front a les despeses que suposa la realització
d’aquest projecte.
3. Adreçar-se a l’AVL per tal que col·labore en la divulgació i elaboració de materials per a difondre la seua vida i
la seua obra, atès que l’any 2011 l’Acadèmia mateixa el declarà Any Enric Valor, en coincidir el centenari del seu naixement amb el desè aniversari de la seua mort.
Las Corts Valencianes instan al Consell a:
1. Ceder al Ayuntamiento de Castalla la casa natal de
Enric Valor para convertirla en un museo, referente de la
obra y vida del escritor.
2. Firmar un convenio para la rehabilitación y puesta en
marcha del citado museo, entre la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte y el propio Ayuntamiento de Castalla, para hacer frente a los gastos que supone la realización
de este proyecto.
3. Dirigirse a la AVL para que colabore en la divulgación y elaboración de materiales para difundir su vida y su
obra, dado que el año 2011 la propia Acadèmia lo declaró
Año Enric Valor, al coincidir el centenario de su nacimiento con el décimo aniversario de su muerte.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.188
4. Donar compte a aquestes Corts del grau de compliment
de aquesta resolució en el termini màxim de tres mesos.
4. Dar cuenta a estas Corts del grado de cumplimiento
de esta resolución en el plazo máximo de tres meses.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
María Vicenta Crespo Domínguez
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
María Vicenta Crespo Domínguez
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre el cessament immediat de
l’equip directiu de l’empresa pública Ciutat de la Llum,
SAU, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
número 61.956)
Proposición no de ley sobre el cese inmediato del equipo
directivo de la empresa pública Ciudad de la Luz, SAU,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
número 61.956)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Eva Martínez Ruiz i Rafael Rubio Martínez, diputada i
portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del RCV,
presenten la proposició no de llei següent:
Eva Martínez Ruiz y Rafael Rubio Martínez, diputada y
portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes
del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El complex audiovisual Ciutat de la Llum d’Alacant du
més d’any i mig sense que en els seus estudis de cine s’haja
rodat cap tipus de llargmetratge, curtmetratge, espot publicitari, o s’hagen destinat les instal·lacions a la finalitat per
a la qual van ser construïdes; durant l’últim any s’han utilitzat per a la celebració de fires nadalenques, classes de
condicionament físic, etc., i ha obert les portes perquè puguen ser visitades pel públic en general.
S’ha conegut, a través dels mitjans de comunicació, que
l’empresa contractada per l’empresa pública Ciutat de la
Llum, que l’empresa Aguamarga no vol abandonar el complex audiovisual i està disposada a seguir gestionant i utilitzant els estudis fins que no es resolguen judicialment els
plets existents entre ambdues empreses, amb la qual cosa es
generarien ingressos per a la Generalitat.
Per contra, desconeixem quines tasques exactes realitza
l’equip directiu que dirigeix el complex (como també els
treballadors que encara continuen en la plantilla en
l’empresa pública susdita), del qual sols hem conegut els
viatges a Santo Domingo, suposadament a promocionar el
complex, malgrat no tenir absolutament cap tipus
d’activitat cinematogràfica ni audiovisual.
I el ben cert és que, com que està pendent el compliment
de la Resolució de la Comissió Europea que declara
il·legals las ajudes lliurades pel Consell per a la construcció
de la Ciutat de la Llum i les ajudes a las empreses productores audiovisuals pel rodatge de pel·lícules, i pendent
també el procés de venda del complex que pot dilatar-se en
el temps, el més adequat i raonable és que els 480.000 euros que es destinen en els pressuposts de la Generalitat per
a l’any 2013 en concepte de sous i salaris i despeses de personal, es puguen dedicar a pal·liar d’altres pagaments urgents destinats a sufragar despeses socials, sanitàries o educatives, atès que les funciones que pogueren estar realitzant
l’equip directiu i els treballadors (que desconeixem a través
de quins procediments han accedit al lloc de treball), poden
ser assumides per personal dependent de la Conselleria
d’Educació, Cultura i Esport.
El complejo audiovisual Ciudad de la Luz de Alicante
lleva más de año y medio sin que en sus estudios de cine se
haya rodado ningún tipo de largometraje, cortometraje,
spot publicitario, o se hayan destinado sus instalaciones a
la finalidad para la que fueron construidas, habiéndose utilizado durante el último año para la celebración de ferias
navideñas, clases de fitness, etc., y ha abierto sus puertas
para que puedan ser visitadas por el público en general.
Se ha conocido, a través de los medios de comunicación,
que la empresa contratada por la empresa pública Ciudad de
la Luz, que la empresa Aguamarga no quiere abandonar el
complejo audiovisual y está dispuesta a seguir gestionando y
utilizando los estudios hasta que no se resuelvan judicialmente los pleitos existentes entre ambas empresas, con lo que se
generarían ingresos para la Generalitat.
Por el contrario, desconocemos qué labores exactas realiza el equipo directivo que dirige el complejo (así como
los trabajadores que aún siguen en plantilla en dicha empresa pública), del que sólo hemos conocido de sus viajes a
Santo Domingo, supuestamente a promocionar el complejo,
a pesar de no tener absolutamente ningún tipo de actividad
cinematográfica ni audiovisual.
Y lo cierto es que, estando pendiente el cumplimiento
de la Resolución de la Comisión Europea que declara ilegales las ayudas entregadas por el Consell para la construcción de la Ciudad de la Luz y las ayudas a las empresas
productoras audiovisuales por el rodaje de películas, y estando pendiente el proceso de venta del complejo que puede dilatarse en el tiempo, lo más adecuado y razonable es
que los 480.000 euros que se destinan en los presupuestos
de la Generalitat para el año 2013 en concepto de sueldos y
salarios y gastos de personal, se puedan dedicar a paliar
otros pagos urgentes destinados a sufragar gastos sociales,
sanitarios o educativos, dado que las funciones que pudieran estar realizando el equipo directivo y los trabajadores
(que desconocemos a través de qué procedimientos han accedido a dicho puesto de trabajo), pueden ser asumidas por
personal dependiente de la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte.
Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
Por tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la
següent:
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.189
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Las Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a:
1. Cessar, amb caràcter immediat, l’equip directiu de
l’empresa pública Ciutat de la Llum, SAU.
2. Atribuir la gestió i les funcions que pogueren estar
exercint el personal directiu i la resta de personal en el
complex Ciutat de la Llum a la Conselleria d’Educació,
Cultura i Esport.
3. Destinar la consignació pressupostaria (capítol 1) de
l’empresa pública Ciutat de la Llum, SAU, prevista en els
pressuposts de la Generalitat per a l’exercici 2013, i que apuja
a 480.000 euros, a sufragar despeses pendents de sanitat, educació o discapacitats, en definitiva despeses socials.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a:
1. Cesar, con carácter inmediato, al equipo directivo de
la empresa pública Ciudad de la Luz, SAU.
2. Atribuir la gestión y las funciones que pudieran venir
desempeñando el personal directivo y el resto de personal
en el complejo Ciudad de la Luz a la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte.
3. Destinar la consignación presupuestaria (capítulo 1) de
la empresa pública Ciudad de la Luz, SAU, prevista en los
presupuestos de la Generalitat para el ejercicio 2013, y que ascienden a 480.000 euros, a sufragar pagos pendientes de sanidad, educación o discapacitados, en definitiva gastos sociales.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Eva Martínez Ruiz
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Eva Martínez Ruiz
Rafael Rubio Martínez
Proposició no de llei sobre la reparació i l’esmena de
tots els desperfectes del CEIP Torrefiel de València, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
61.957)
Proposición no de ley sobre la reparación y la subsanación de todos los desperfectos del CEIP Torrefiel de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.957)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Pilar Sarrión Ponce i Carmen Ninet Peña, diputada i
portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la
proposició no de llei següent:
Pilar Sarrión Ponce y Carmen Ninet Peña, diputada y
portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El CEIP Torrefiel de València es va inaugurar fa 52 anys
i és el més antic al barri del mateix nom, sense remodelacions importants que l’hagen actualitzat a les necessitats
actuals.
L’AMPA del centre va presentar un informe datat el
11.04.2008 amb les deficiències i altres consideracions.
Aquest informe es va presentar a les oficines de la Junta Municipal del Districte Trànsits, i també es va lliurar a l’assessor
del regidor d’Educació en la seua visita a aquest centre.
Han passat ja quasi cinc anys i tot continua igual o pitjor. En l’últim consell de la Junta Municipal del Districte,
el 16.01.2013, l’Associació de Veïns Torrefiel va preguntar
per l’estat d’aquest centre i va sol·licitar una inspecció de
les instal·lacions, a la qual cosa els van respondre verbalment que ja s’havien pres mesures per part de la direcció
del centre, consistents en la instal·lació de papereres.
Òbviament, això no ha solucionat els greus problemes
existents al centre, com són: la brutícia, humitats i fuites
d’aigua als lavabos d’infantil, lavabos trencats, fonts del
pati repletes de brutícia, paviment deteriorat, vorades de 20
centímetres al pati on juguen els més menuts, portes que
s’obren en sentit contrari a l’eixida, baranes de les escales
d’accés als pisos superiors que s’han apedaçat, porta
d’emergències al carrer que té soldat el marc… Així, fins a
un llarg etcètera de deficiències que fa impossible fer classe en condicions.
El CEIP Torrefiel de Valencia se inauguró hace 52 años,
siendo el más antiguo en el barrio del mismo nombre, sin
remodelaciones importantes que lo hayan actualizado a las
necesidades actuales.
El AMPA del centro presentó un informe fechado el
11.04.2008 con las deficiencias del mismo y otras consideraciones. Dicho informe se presentó en las oficinas de la Junta
Municipal del Distrito Trànsits, y también se hizo entrega al
asesor del concejal de Educación en su visita a este centro.
Han pasado ya casi cinco años y todo sigue igual o peor.
En el último consejo de la Junta Municipal del Distrito, el
16.01.2013, la Asociación de Vecinos Torrefiel preguntó
por el estado de este centro y solicitó una inspección de sus
instalaciones, a lo que les respondieron verbalmente que ya
se habían tomado medidas por parte de la dirección del
mismo, consistentes en la instalación de papeleras.
Obviamente, eso no ha solucionado los graves problemas existentes en el centro, como son: la suciedad, humedades y escapes de agua en los aseos de infantil, lavabos
rotos, fuentes del patio repletas de suciedad, pavimento deteriorado, bordillos de 20 centímetros en el patio donde
juegan los más pequeños, puertas que se abren en sentido
contrario a la salida, barandillas de las escaleras de acceso
a los pisos superiores que se han parcheado, puerta de
emergencias a la calle que tiene soldado el marco… Así,
hasta un largo etcétera de deficiencias que hace imposible
dar clase en condiciones.
Tanto los padres y madres como la asociación de vecinos han presentado la queja o denuncia de la situación en la
que se encuentra el colegio ante varias instituciones muni-
Tant els pares i les mares com l’associació de veïns han
presentat la queixa o la denúncia de la situació en què es
troba el col·legi davant diferents institucions municipals i
BOC número 185
24.09.2013
davant la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport mateixa,
després que la directora del centre no hi prestara atenció.
Pàg. 29.190
Atesa la situació d’abandó total de les instal·lacions i la
no contestació per part de les administracions competents,
el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
cipales y ante la propia Conselleria de Educación, Cultura
y Deporte, después de que la directora del centro no prestara atención a las mismas.
Ante la situación de abandono total de las instalaciones y la
no contestación por parte de las administraciones competentes, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten el Consell que, mitjançant la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport:
1. Prenga les mesures necessàries per a reparar i esmenar
tots els desperfectes que actualment presenta el CEIP Torrefiel
de València i en precinte les instal·lacions insalubres.
2. Faça informes sobre la realitat actual del centre: informe de prevenció de riscs, informe sobre el compliment
de la legislació en matèria de sanitat per a centres educatius
i informe sobre les infraestructures i les mesures que cal
prendre per a l’esmena dels desperfectes del centre.
3. Trasllade el malestar dels pares, de les mares i de
l’associació de veïns, per la neteja i manteniment del centre, al regidor responsable de l’Ajuntament de València.
4. Emprenga, en un termini mínim, les obres necessàries
encaminades a l’adequació del centre a la normativa existent en matèria de seguretat i salut.
Les Corts instan al Consell a que, mediante la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte:
1. Tome las medidas necesarias para reparar y subsanar todos los desperfectos que actualmente presenta el CEIP Torrefiel de Valencia y precinte las instalaciones insalubres.
2. Realice informes sobre la realidad actual del centro:
informe de prevención de riesgos e informe sobre el cumplimiento de la legislación en materia de sanidad para centros educativos, así como informe sobre las infraestructuras
y las medidas a tomar para la subsanación de los desperfectos del centro.
3. Traslade el malestar de los padres, madres y asociación de vecinos, por la limpieza y mantenimiento del centro, al concejal responsable del Ayuntamiento de Valencia.
4. Acometa, en un plazo mínimo, las obras necesarias
encaminadas a la adecuación del centro a la normativa
existente en materia de seguridad y salud.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Pilar Sarrión Ponce
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Pilar Sarrión Ponce
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la rehabilitació integral de
l’edifici del Col·legi de l’Art Major de la Seda, a la ciutat de València, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.959)
Proposición no de ley sobre la rehabilitación integral del
edificio del Colegio del Arte Mayor de la Seda, en la ciudad de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.959)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Juan Soto Ramírez i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb
l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Juan Soto Ramírez y Carmen Ninet Peña, diputado y
portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de
acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Col·legi de l’Art Major de la Seda és una institució
que dissenyà la fisonomia de la ciutat de València en
l’ordenar al seu entorn tot un barri, el de Velluters, dedicat
a la indústria tèxtil. L’edifici està declarat bé d’interès cultural i és una construcció gòtica que va adquirir caràcter
barroc en ser reformada en el segle XVIII i que podria estar
assentada sobre restes islàmiques. L’interior ha albergat tradicionalment telers, teixits, quadres i paviments ceràmics
únics i valuosos, declarats d’interès museístic per la Generalitat en 1995. No obstant això, la situació del Col·legi és,
avui en dia, tan precària com la del propi barri que va créixer al seu voltant. Aquest patrimoni de la ciutat de València
no està a l’abast dels valencians, que no podem ni tan sols
visitar un edifici apuntalat i que amenaça ruïna. Aquest patrimoni de tots nosaltres ha de ser, immediatament, recuperat i posat a disposició d’una societat que encara viu l’art
de la seda com una cosa pròpia i viva.
Cal reclamar la recuperació urgent del Col·legi de l’Art
Major de la Seda que, des de fa anys, es troba en situació
El Colegio del Arte Mayor de la Seda es una institución
que diseñó la fisonomía de la ciudad de Valencia al ordenar
en su entorno todo un barrio, el de Velluters, dedicado a la industria textil. El edificio está declarado bien de interés cultural y es una construcción gótica que adquirió carácter barroco
al ser reformada en el siglo XVIII y que podría estar sentada
sobre restos islámicos. El interior ha albergado tradicionalmente telares, tejidos, cuadros y pavimentos cerámicos únicos y valiosos, declarados de interés museístico por la Generalitat en 1995. No obstante, la situación del Colegio es, hoy
en día, tan precaria como la del propio barrio que creció a su
alrededores. Este patrimonio de la ciudad de Valencia no está
al alcance de los valencianos, que no podemos ni tan siquiera
visitar un edificio apuntalado y que amenaza ruina. Este patrimonio de todos nosotros debe ser, inmediatamente, recuperado y puesto a disposición de una sociedad que aún vive el
arte de la seda como algo propio y vivo.
Hay que reclamar la recuperación urgente del Colegio
del Arte Mayor de la Seda que, desde hace años, se encuen-
BOC número 185
24.09.2013
d’abandonament i semiruïna, i també el compromís de totes
les institucions perquè recobre el prestigi internacional,
obrint les seues col·leccions i tresors a veïns i turistes.
Pàg. 29.191
Només des de la més absoluta insensibilitat artística i
històrica es pot explicar que la Generalitat Valenciana i la resta d’administracions hagen permès l’actual estat
d’abandonament d’una de les nostres joies arquitectòniques i
històriques més valuoses que, a més, degrada i enlletgeix uns
dels entorns urbans més singulars de la ciutat de València.
Aquest edifici condensa més de 500 anys d’història, que
amb la seua maquinària i les seues riques col·leccions de
teixits, ens projecta directament al cor de la cultura de la
seda, de la qual València tingué un destacat protagonisme.
Atesa tota l’exposició anterior, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
tra en situación de abandono y semiruina, así como el compromiso de todas las instituciones para que recobre el prestigio internacional, abriendo sus colecciones y tesoros a vecinos y turistas.
Sólo desde la más absoluta insensibilidad artística e histórica se puede explicar que la Generalitat Valenciana y el resto
de administraciones hayan permitido el actual estado de
abandono de una de nuestras joyas arquitectónicas e históricas más valiosas que, además, degrada y afea uno de los entornos urbanos más singulares de la ciudad de Valencia.
Este edificio condensa más de 500 años de historia, que
con su maquinaria y sus ricas colecciones de tejidos, nos
proyecta directamente al corazón de la cultura de la seda,
de la que Valencia tuvo un destacado protagonismo.
Teniendo en cuenta toda la exposición anterior, el Grupo
Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell perquè impulse
un projecte d’intervenció i la dotació pressupostària necessària, junt a la Diputació Provincial i l’Ajuntament de
València, per tal d’abordar la rehabilitació integral de
l’edifici del Col·legi de l’Art Major de la Seda, i també el
projecte museològic i la posada en valor de les seues valuoses i riques col·leccions de teixits, maquinària, quadres, paviments ceràmics únics, etc.
Las Corts Valencianes instan al Consell para que impulse un proyecto de intervención y dotación presupuestaria
necesaria, junto a la Diputación Provincial y el Ayuntamiento de Valencia, para abordar la rehabilitación integral
del edificio del Colegio del Arte Mayor de la Seda, así
como el proyecto museológico y la puesta en valor de sus
valiosas y ricas colecciones de tejidos, maquinaria, cuadros, pavimentos cerámicos únicos, etc.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Juan Soto Ramírez
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre la construcció d’un segon
col·legi al Raval Universitari de Castelló, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
62.231)
Proposición no de ley sobre la construcción de un segundo colegio en el Raval Universitari de Castellón,
presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.231)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i
següents del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, síndica y diputada, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y
siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no
de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’Associació de Veïns del Raval Universitari demana
des de fa anys que s’ubique un segon CEIP a aquest barri.
Ens trobem davant d’una zona amb població molt jove i un
índex de natalitat molt alt. Actualment l’únic centre educatiu públic, el CEIP Manuel Garcia i Grau, està absolutament saturat i no pot absorbir la demanda de les famílies de
la zona. Algunes unitats educatives han hagut de ser traslladades al Centre Universitari de Castelló (CUC), però això
solament pot ser una solució provisional. Resulta evident
que la situació s’agreujarà amb el pas del temps si no es
prenen les mesures pertinents.
Per la qual cosa presentem la següent:
La Asociación de Vecinos del Raval Universitari viene pidiendo desde hace años que se ubique un segundo CEIP en
este barrio. Nos encontramos ante una zona con población
muy joven y un índice de natalidad muy alto. Actualmente el
único centro educativo público, el CEIP Manuel Garcia i
Grau, está absolutamente saturado y no puede absorber la demanda de las familias de la zona. Algunas unidades educativas
han ser trasladadas al Centre Universitari de Castelló (CUC),
pero eso solamente puede ser una solución provisional. Resulta evidente que la situación se irá agravando con el paso del
tiempo si no se toman las medidas pertinentes.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
PROPOSICIÓN NO DE LEY
Les Corts Valencianes insten el Consell a prendre les
mesures necessàries per a la construcció d’un segon
Las Corts Valencianes instan al Consell a tomar las medidas necesarias para la construcción de un segundo cole-
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.192
col·legi al Raval Universitari o, si no es fa, l’habilitació del
Centre Universitari de Castelló com a centre
d’ensenyament d’infantil i primària (CEIP) independent del
CEIP Manuel Garcia i Grau.
gio en el Raval Universitari o, en su defecto, la habilitación
del Centre Universitari de Castelló como centro de enseñanza de infantil y primaria (CEIP) independiente del
CEIP Manuel Garcia i Grau.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Proposició no de llei sobre el manteniment del cicle de
grau mitjà de formació professional Confecció, Disseny
i Moda a l’IES Serra Mariola, de Muro d’Alcoi, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
62.502)
Proposición no de ley sobre el mantenimiento del ciclo
de grado medio de formación profesional Confección,
Diseño y Moda en el IES Serra Mariola, de Muro de Alcoy, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.502)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera i Mònica Oltra i Jarque, diputada
i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari
Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i
següents del RC, presenten la proposició no de llei següent:
Mireia Mollà i Herrera y Mònica Oltra i Jarque,
diputada y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en
los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
L’IES Serra Mariola del municipi de Muro d’Alcoi imparteix el cicle de grau mitjà de formació professional
Confecció, Disseny i Moda. Aquest centre és l’únic que
ofereix aquest títol a les comarques d’Alacant. A més, es
porta a terme a una comarca, la del Comtat, que, junt a la
de l’Alcoià, és referent en el sector de la indústria tèxtil.
En el conjunt del departament de confecció, que porta
quatre anys funcionant a aquest institut, la Generalitat ha
invertit ja milers d’euros en maquinària, mobles i elements auxiliars.
Tanmateix, tot i que vint alumnes ja han fet la preinscripció en aquest cicle, la Conselleria d’Educació ha mostrat la intenció de suprimir-lo, amb el consegüent perjudici
per als alumnes i les respectives famílies. Alhora, és una
mesura que va en contra de la indústria del Comtat i
l’Alcoià.
Per tot això proposem la següent:
El IES Serra Mariola del municipio de Muro de Alcoy
imparte el ciclo de grado medio de formación profesional
Confección, Diseño y Moda. Este centro es el único que
ofrece este título en las comarcas de Alicante. Además, se
lleva a término en una comarca, la de El Comtat, que, junto
a la de L’Alcoià, es referente en el sector de la industria
textil. En el conjunto del departamento de confección, que
lleva cuatro años funcionando en este instituto, la Generalitat ha invertido ya miles de euros en maquinaria, muebles y
elementos auxiliares.
Sin embargo, aunque veinte alumnos ya han hecho la
preinscripción en este ciclo, la Conselleria de Educación ha
mostrado la intención de suprimirlo, con el consiguiente
perjuicio para los alumnos y sus respectivas familias. Al
mismo tiempo, es una medida que va en contra de la industria de El Comtat y L’Alcoià.
Por todo ello proponemos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria d’Educació a mantenir el
cicle de grau mitjà de formació professional Confecció,
Disseny i Moda a l’IES Serra Mariola de Muro d’Alcoi, per
tal de seguir impulsant el sector tèxtil a les comarques del
Comtat i l’Alcoià i garantir aquesta oferta formativa als
alumnes de les comarques d’Alacant.
Les Corts instan a la Conselleria de Educación a mantener el ciclo de grado medio de formación profesional Confección, Diseño y Moda en el IES Serra Mariola de Muro
de Alcoy, para seguir impulsando el sector textil a las comarcas de El Comtat y L’Alcoià y garantizar esta oferta
formativa a los alumnos de las comarcas de Alicante.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Mireia Mollà i Herrera
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Mireia Mollà i Herrera
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei sobre la fixació d’un tipus de gravamen en l’impost sobre els dipòsits de les entitats de crèdit
que supose, almenys, una recaptació a tot Espanya equivalent a la mitjana del que s’obtenia a aquelles comunitats autònomes en què ja s’aplicava aquest tribut, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número
61.969)
Proposición no de ley sobre la fijación de un tipo de gravamen en el impuesto sobre los depósitos de las entidades de crédito que suponga, al menos, una recaudación
en toda España equivalente a la media de lo que se obtenía en aquellas comunidades autónomas en las que ya
se aplicaba este tributo, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.969)
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.193
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Julián López Milla i Francisco Toledo Lobo, diputat i
portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del RCV,
presenten la proposició no de llei següent:
Julián López Milla y Francisco Toledo Lobo, diputado y
portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes
del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Govern d’Espanya, a través de la Llei 16/2012, de 27
de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances i a
l’impuls de l’activitat econòmica, va crear l’impost sobre
els dipòsits en les entitats de crèdit amb la suposada pretensió de «assegurar un tractament fiscal harmonitzat que garantesca una major eficiència en el funcionament del sistema financer».
No obstant això, en regular el nou impost va establir que
la quota íntegra seria el resultat d’aplicar a la base imposable un tipus de gravamen del zero per cent; la qual cosa suposa, en la pràctica, que els contribuents de l’impost, les
entitats de crèdit definides en l’article 1 del Reial decret legislatiu 1.298/1986, de 28 de juny, sobre adaptació del dret
vigent en matèria d’entitats de crèdit al de les comunitats
europees, com també les sucursals en territori espanyol
d’entitats de crèdit estrangeres, queden alliberades de contribuir a les arques públiques.
Amb aquesta decisió es pretén evitar, a més, que les comunitats autònomes puguen regular en aquesta matèria, la
qual cosa ha eximit aquestes entitats d’haver d’afrontar el
pagament d’aquest tribut a les comunitats en què es ja es
trobava en vigor i d’abonar-lo en les que n’havien aprovat
l’aplicació a partir de l’1 de gener de 2013.
Pel que s’hi ha exposat, el Grup Parlamentari Socialista
presenta la següent:
El Gobierno de España, a través de la Ley 16/2012, de
27 de diciembre, por la que se adoptan diversas medidas
tributarias dirigidas a la consolidación de las finanzas y al
impulso de la actividad económica, creó el impuesto sobre
los depósitos en las entidades de crédito con la supuesta
pretensión de «asegurar un tratamiento fiscal armonizado
que garantice una mayor eficiencia en el funcionamiento
del sistema financiero».
Sin embargo, al regular el nuevo impuesto estableció
que la cuota íntegra sería el resultado de aplicar a la base
imponible un tipo de gravamen del cero por ciento; lo que
supone, en la práctica, que los contribuyentes del impuesto,
las entidades de crédito definidas en el artículo 1 del Real
decreto legislativo 1.298/1986, de 28 de junio, sobre adaptación del derecho vigente en materia de entidades de crédito al de las comunidades europeas, así como las sucursales en territorio español de entidades de crédito extranjeras,
quedan liberadas de contribuir a las arcas públicas.
Con dicha decisión se pretende evitar, además, que las
comunidades autónomas puedan regular en esta materia, lo
que ha eximido a dichas entidades de tener que afrontar el
pago de este tributo en las comunidades en las que se ya se
encontraba en vigor y de abonarlo en las que habían aprobado su aplicación a partir del 1 de enero de 2013.
Por lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario
Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
perquè aquest, al seu torn, inste el Govern d’Espanya a:
1. Fixar un tipus de gravamen en l’impost sobre els
dipòsits de les entitats de crèdit que, almenys, supose una
recaptació, a tot Espanya, equivalent a la mitjana del que
s’obtenia a aquelles comunitats autònomes en què ja
s’aplicava aquest tribut.
2. Si no n’hi ha i fins que no s’aplique aquest tribut de
forma efectiva per part de l’Estat, aprovar les disposicions
necessàries perquè el fet imposable puga ser sotmès a gravamen per part de les comunitats autònomes.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
para que éste, a su vez, inste al Gobierno de España a:
1. Fijar un tipo de gravamen en el impuesto sobre los
depósitos de las entidades de crédito que, al menos, suponga una recaudación, en toda España, equivalente a la media
de lo que se obtenía en aquellas comunidades autónomas
en las que ya se aplicaba este tributo.
2. Aprobar, en su defecto y en tanto no se aplique este tributo de forma efectiva por parte del Estado, las disposiciones
necesarias para que su hecho imponible pueda ser sometido a
gravamen por parte de las comunidades autónomas.
Corts Valencianes, 11 de juliol de 2013
Julián López Milla
Francisco Toledo Lobo
Corts Valencianes, 11 de julio de 2013
Julián López Milla
Francisco Toledo Lobo
Proposició no de llei sobre la regulació de les remuneracions dels executius dels consells d’administració de les
empreses, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 61.970)
Proposición no de ley sobre la regulación de las remuneraciones de los ejecutivos de los consejos de administración de las empresas, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.970)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Julián López Milla i Francisco Toledo Lobo, diputat i
portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari So-
Julián López Milla y Francisco Toledo Lobo, diputado y
portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamenta-
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.194
cialista, d’acord amb els articles 160 i següents del RC,
presenten la proposició no de llei següent:
rio Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes
del RC, presentan la siguiente proposición no de ley.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La crisi financera mundial de 2008 ha obert un debat internacional sobre els sistemes de remuneració dels directius
de grans empreses. Als països desenvolupats s’ha produït
un substancial increment d’aquestes retribucions, sense que
la crisi haja esmorteït la pujada.
A Espanya, les remuneracions dels 73 executius dels
consells d’administració de les empreses de l’IBEX 35
l’any 2010 van ser de quasi 2.500.000 euros de mitjana
anual. L’any 2011, el sou mitjà dels 534 alts directius va ser
al voltant de 1.000.000 d’euros. Amb relació al guany mitjà
dels treballadors, s’arriba a un diferencial de 125 vegades
més, en el primer cas, i de 43 vegades més, en el segon.
Gràcies a les mesures adoptades durant el govern de
José Luis Rodríguez Zapatero, ha millorat substancialment
la transparència d’aquestes remuneracions a causa de
l’obligació de publicar la remuneració dels membres del
consell d’administració i les seues comissions en l’informe
anual de govern corporatiu establert en la Llei d’economia
sostenible.
I avui podem comprovar que la part fixa de les remuneracions dels executius és molt baixa amb relació a la part
variable; la qual cosa pot tenir efectes perversos perquè incentiva els directius a prendre decisions amb molt de risc,
ja que es beneficien personalment si s’obtenen bons resultats, però si les coses van malament els que perden són els
accionistes o els tenidors de deute de les empreses.
En l’àmbit financer, aquests incentius perversos en els
sous dels executius tenen implicacions especialment greus i
s’han identificat com una de les causes de la fallida de les
grans entitats financeres, amb la qual es va iniciar la crisi
en 2008.
La percepció pública que resulta incompatible que els
governs estiguen aportant ingents quantitats de recursos per
a sostenir empreses (principalment en el sector financer,
però també en altres) i, al mateix temps, que alguns directius de les empreses ajudades continuen percebent remuneracions elevadíssimes, ha fet sorgir moltes veus en favor
d’introduir algun tipus de regulació sobre les remuneracions d’executius.
Per tot això, el Grup Socialista presenta la següent:
La crisis financiera mundial de 2008 ha abierto un debate internacional sobre los sistemas de remuneración de los
directivos de grandes empresas. En los países desarrollados
se ha producido un sustancial incremento de dichas retribuciones, sin que la crisis haya amortiguado la subida.
En España, las remuneraciones de los 73 ejecutivos de
los consejos de administración de las empresas del IBEX
35 en el año 2010 fueron de casi 2.500.000 euros de media
anual. En el año 2011, el sueldo medio de los 534 altos directivos fue alrededor de 1.000.000 de euros. En relación
con la ganancia media de los trabajadores, se llega a un diferencial de 125 veces más, en el primer caso, y de 43 veces más, en el segundo.
Gracias a las medidas adoptadas durante el gobierno de
José Luis Rodríguez Zapatero, ha mejorado sustancialmente la transparencia de estas remuneraciones debido a la
obligación de publicar la remuneración de los miembros
del consejo de administración y sus comisiones en el informe anual de gobierno corporativo establecido en la Ley de
economía sostenible.
Y hoy podemos comprobar que la parte fija de las remuneraciones de los ejecutivos es muy baja en relación a la parte
variable, lo que puede tener efectos perversos porque incentiva a los directivos a tomar decisiones con mucho riesgo, ya
que ellos se benefician personalmente si se obtienen buenos
resultados, pero si las cosas van mal quienes pierden son los
accionistas o los tenedores de deuda de las empresas.
En el ámbito financiero, estos incentivos perversos en
los sueldos de los ejecutivos tienen implicaciones especialmente graves y se han identificado como una de las causas
de la quiebra de las grandes entidades financieras, con la
que se inició la crisis en 2008.
La percepción pública de que resulta incompatible que
los gobiernos estén aportando ingentes cantidades de recursos para sostener empresas (principalmente en el sector financiero, pero también en otros) y, a la vez, que algunos directivos de las empresas ayudadas continúen percibiendo
remuneraciones elevadísimas, ha hecho surgir muchas voces en favor de introducir algún tipo de regulación sobre
las remuneraciones de ejecutivos.
Por todo ello, el Grupo Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
a dirigir-se al Govern d’Espanya per instar-lo a:
1. Alinear les remuneracions dels directius amb els riscs
i la qualitat de les inversions:
– Modificant la regulació de l’impost de societats de
manera que les despeses de personal només siguen deduïbles fins al límit salarial màxim que s’establesca.
– Condicionant obligatòriament les retribucions d’alts
directius i membres dels consells d’administració a les decisions adoptades en la junta d’accionistes, com a punt independent de l’ordre del dia i amb participació dels accionistes minoritaris
– Lligant els complements dels directius a la millora
del valor de les accions a mitjà i llarg termini i establint
que, mentre no hi haja beneficis, no es puguen concedir
retribucions extraordinàries. Les gratificacions garantides
Les Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
a dirigirse al Gobierno de España instándole a:
1. Alinear las remuneraciones de los directivos con los
riesgos y la calidad de las inversiones:
– Modificando la regulación del impuesto de sociedades
de modo que los gastos de personal sólo sean deducibles
hasta el límite salarial máximo que se establezca.
– Condicionando obligatoriamente las retribuciones de
altos directivos y miembros de los consejos de administración a las decisiones adoptadas en la junta de accionistas,
como punto independiente del orden del día y con participación de los accionistas minoritarios
– Ligando los complementos de los directivos a la mejora del valor de las acciones a medio y largo plazo y estableciendo que, mientras no haya beneficios, no se puedan conceder retribuciones extraordinarias. Los bonus garantizados
BOC número 185
24.09.2013
independentment dels resultats de l’empresa han de ser
prohibides.
– Desincentivant el pes excessiu de les opcions
d’accions dins del sistema de remuneració a executius. Per
a la qual cosa es proposa que s’elimine la consideració de
retribució en espècie i s’assimilen al salari, de manera que
cotitzen a la Seguretat Social amb un tipus del 28 %.
– Introduint incentius per a augmentar la correlació entre benefici individual i col·lectiu, fent dependre els ràtings
de la posició de les entitats financeres en nous rànquings
d’inversió èticament i socialment responsable.
2. Desincentivar els blindatges empresarials desorbitats
per als consells d’administració. Per a aconseguir aquest
objectiu, cal instar-lo a adoptar mesures conduents a:
– Condicionar la percepció dels blindatges a la consecució dels objectius establerts per a l’alt directiu o al creixement real (no únicament del valor borsari) de la companyia.
Pàg. 29.195
– No comptabilitzar com a despeses deduïbles els pagaments que l’empresa realitza per indemnitzacions als directius que acomiada.
– Gravar amb un tipus addicional sobre l’actualment vigent en l’IRPF les quantitats percebudes en concepte de
blindatge, salaris diferits, plans de pensions, indemnitzacions o altres remuneracions complementàries al salari dels
membres dels consells d’administració i alts directius;
quantitats totes elles que hauran de cotitzar al Sistema de
Seguretat Social als tipus establerts.
3. Per al cas de les entitats financeres que han rebut
ajudes públiques, a causa de les pèrdues incorregudes per
la gestió realitzada, promoure la modificació de la legislació de societats per tal d’aconseguir que els alts directius i
els membres del consell d’administració reintegren les retribucions rebudes en concepte de blindatge, salaris diferits, plans de pensions, indemnitzacions o altres remuneracions complementàries en eixir de l’entitat durant els
últims cinc anys.
4. Limitar la retribució dels administradors i dels directius en el cas de les entitats majoritàriament participades
pel FROB als salaris màxims regulats en la Llei general de
pressuposts de l’Estat que s’apliquen a funcionaris públics i
autoritats.
5. Estendre sense límit temporal la no percepció de retribucions variables i beneficis discrecionals de pensions
als administradors i als directius de totes les entitats que reben suport financer públic.
independientemente de los resultados de la empresa deben
ser prohibidos.
– Desincentivando el peso excesivo de las stock options
dentro del sistema de remuneración a ejecutivos, para lo
que se propone que se elimine la consideración de retribución en especie y se asimilen al salario, de forma que coticen a la Seguridad Social con un tipo del 28 %.
– Introduciendo incentivos para aumentar la correlación
entre beneficio individual y colectivo, haciendo depender los
ratings de la posición de las entidades financieras en nuevos
rankings de inversión ética y socialmente responsable.
2. Desincentivar los blindajes empresariales desorbitados
para los consejos de administración. Para alcanzar este objetivo, se le ha de instar a adoptar medidas conducentes a:
– Condicionar la percepción de los blindajes a la consecución de los objetivos establecidos para el alto directivo o
al crecimiento real (no únicamente del valor bursátil) de la
compañía.
– No contabilizar como gastos deducibles los pagos que
la empresa realiza por indemnizaciones a los directivos que
despide.
– Gravar con un tipo adicional sobre el actualmente vigente en el IRPF las cantidades percibidas en concepto de
blindaje, salarios diferidos, planes de pensiones, indemnizaciones u otras remuneraciones complementarias al salario
de los miembros de los consejos de administración y altos
directivos; cantidades todas ellas que deberán cotizar al
Sistema de Seguridad Social a los tipos establecidos.
3. Para el caso de las entidades financieras que han recibido ayudas públicas, debido a las pérdidas incurridas por
la gestión desarrollada, promover la modificación de la legislación de sociedades a efectos de conseguir que los altos
directivos y miembros del consejo de administración reintegren las retribuciones recibidas en concepto de blindaje,
salarios diferidos, planes de pensiones, indemnizaciones u
otras remuneraciones complementarias al salir de la entidad
durante los últimos cinco años.
4. Limitar la retribución de los administradores y directivos en el caso de las entidades mayoritariamente participadas por el FROB a los salarios máximos regulados en la
Ley general de presupuestos del Estado que se aplican a
funcionarios públicos y autoridades.
5. Extender sin límite temporal la no percepción de retribuciones variables y beneficios discrecionales de pensiones a los administradores y directivos de todas las entidades que reciben apoyo financiero público.
Corts Valencianes, 11 de juliol de 2013
Francisco Toledo Lobo
Julián López Milla
Corts Valencianes, 11 de julio de 2013
Francisco Toledo Lobo
Julián López Milla
Proposició no de llei sobre la reforma del sistema fiscal i
l’elaboració d’una llei anual de lluita contra el frau i
l’elusió fiscal, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.971)
Proposición no de ley sobre la reforma del sistema fiscal
y la elaboración d’una ley anual de lucha contra el fraude y la elusión fiscal, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.971)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Julián López Milla i Francisco Toledo Lobo, diputat i
portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del RC,
presenten la proposició no de llei següent:
Julián López Milla y Francisco Toledo Lobo, diputado y
portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes
del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.196
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Reformar el nostre sistema fiscal és avui una prioritat
essencial de la política de reformes enfront de la crisi.
No hi ha conflicte entre solidaritat i potencial de creixement. La igualtat és un factor de progrés econòmic. Però
això requereix un disseny fiscal que repartesca de forma
més justa la càrrega impositiva i que permeta finançar un
sistema de benestar desenvolupat en el marc d’un model de
creixement sostenible.
Espanya té un greu problema de dèficit i la sostenibilitat
de les finances públiques és fonamental per a poder garantir uns serveis públics de qualitat. El creixement econòmic
és el principal enemic del dèficit. Per això és necessari destinar recursos per a créixer i crear ocupació com a forma
més efectiva per a lluitar contra el dèficit i l’endeutament
públic.
Espanya no té una despesa pública excessiva, encara
que això no significa que no haja de millorar l’eficiència de
la despesa susdita, fent reformes per a reduir els costos de
provisió dels serveis sense retallar drets. No obstant això,
concentrar la reducció del dèficit en el despesa pública, en
un moment de gran debilitat de la demanda i amb una desocupació insostenible, és ineficaç i només condueix a més
recessió, més atur i més desigualtat.
El problema del dèficit deriva, doncs, fonamentalment
de la insuficiència d’ingressos, tant en termes absoluts com
relatius. El disseny de la nostra fiscalitat és el que impedeix
finançar adequadament la despesa social i la inversió pública que es requereixen per a sostenir l’estat del benestar i les
polítiques d’estímul al creixement. A més, la nostra recaptació és molt sensible al cicle econòmic i per això s’ha desplomat amb l’esclat de la bombolla immobiliària i la recessió. Durant la crisi, Espanya ha experimentat la major
caiguda de la pressió fiscal de la zona euro.
Espanya ha de buscar la màxima eficiència en els seus
grans programes de despesa pública però, sobretot, ha
d’augmentar els seus ingressos sense pujar els impostos a
les rendes mitjanes i baixes i als treballadors. Per a això
hem de construir un sistema fiscal capaç de recaptar més,
de fer-ho de forma més justa, i d’aconseguir que la recaptació siga més estable. No es tracta de pujar els tipus sinó
d’augmentar les bases impositives, fent tributar justament
la riquesa i canviant, així, el model actual.
Una reforma perquè la necessitat de recaptar més no
repercutesca, com sempre, en les rendes del treball i en
les classes mitjanes, sinó perquè les grans fortunes i les
grans corporacions, que fins ara eludeixen una gran part
de la càrrega impositiva gràcies a mecanismes
d’enginyeria fiscal, siguen les que contribuesquen més a
la sostenibilitat dels comptes públics. I una reforma per a
combatre el frau fiscal.
Per tot això, el Grup Socialista presenta la següent:
Reformar nuestro sistema fiscal es hoy una prioridad
esencial de la política de reformas frente a la crisis.
No existe conflicto entre solidaridad y potencial de crecimiento. La igualdad es un factor de progreso económico.
Pero ello requiere un diseño fiscal que reparta de forma
más justa la carga impositiva y que permita financiar un
sistema de bienestar desarrollado en el marco de un modelo
de crecimiento sostenible.
España tiene un grave problema de déficit y la sostenibilidad de las finanzas públicas es fundamental para poder
garantizar unos servicios públicos de calidad. El crecimiento económico es el principal enemigo del déficit. Por eso es
preciso destinar recursos para crecer y crear empleo como
forma más efectiva para luchar contra el déficit y el endeudamiento público.
España no tiene un gasto público excesivo, aunque eso
no significa que no deba mejorar la eficiencia de dicho gasto, haciendo reformas para reducir los costes de provisión
de los servicios sin recortar derechos. Sin embargo, concentrar la reducción del déficit en el gasto público, en un
momento de gran debilidad de la demanda y con un desempleo insostenible, es ineficaz y solo conduce a más recesión, más desempleo y más desigualdad.
El problema del déficit deriva, pues, fundamentalmente de
la insuficiencia de ingresos, tanto en términos absolutos como
relativos. El diseño de nuestra fiscalidad es lo que impide financiar adecuadamente el gasto social y la inversión pública
que se requieren para sostener el estado del bienestar y las
políticas de estímulo al crecimiento. Además, nuestra recaudación es muy sensible al ciclo económico y por eso se ha desplomado con el estallido de la burbuja inmobiliaria y la recesión. Durante la crisis, España ha experimentado la mayor
caída de la presión fiscal de la zona euro.
España tiene que buscar la máxima eficiencia en sus
grandes programas de gasto público pero, sobre todo, tiene
que aumentar sus ingresos sin subir los impuestos a las rentas medias y bajas y a los trabajadores. Para ello debemos
construir un sistema fiscal capaz de recaudar más, de hacerlo de forma más justa, y de conseguir que la recaudación
sea más estable. No se trata de subir los tipos sino de aumentar las bases impositivas, haciendo tributar justamente
la riqueza y cambiando, así, el modelo actual.
Una reforma para que la necesidad de recaudar más no
repercuta, como siempre, en las rentas del trabajo y en las
clases medias, sino para que las grandes fortunas y las
grandes corporaciones, que hasta ahora eluden una gran
parte de la carga impositiva gracias a mecanismos de ingeniería fiscal, sean las que contribuyan más a la sostenibilidad de las cuentas públicas. Y una reforma para combatir el
fraude fiscal.
Por todo ello, el Grupo Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
a dirigir-se al Govern d’Espanya i instar-lo a adoptar les
mesures necessàries per a:
1. Integrar en l’IRPF la tributació de la rendibilitat de
tota la riquesa patrimonial de les persones a partir d’un mínim exempt.
2. Equiparar la tributació de les rendes del capital amb
les del treball i revisar les deduccions fiscals regressives de
l’IRPF.
Les Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
a dirigirse al Gobierno de España instándole a adoptar las
medidas necesarias para:
1. Integrar en el IRPF la tributación de la rentabilidad de
toda la riqueza patrimonial de las personas a partir de un
mínimo exento.
2. Equiparar la tributación de las rentas del capital con
las del trabajo y revisar las deducciones fiscales regresivas
del IRPF.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.197
3. Fixar un mínim homogeni per a totes les comunitats
autònomes en l’impost de successions i donacions.
4. Incrementar la progressivitat en l’impost de societats,
eliminant privilegis fiscals i la majoria de les deduccions
que només beneficien les grans corporacions, introduint
temporalment un impost mínim compensable per a les
grans empreses, que contribuesca a recuperar la recaptació
d’aquest tribut i a estabilitzar-la en el temps.
5. Augmentar la contribució del sector financer a la sostenibilitat dels comptes públics i a finançar l’eixida de la
crisi, a través de la creació de dos nous impostos: un que
grave el passiu de les entitats, net de capital i depòsits, i un
altre que grave els bons i les retribucions variables.
6. Augmentar els recursos destinats a la lluita contra el
frau i l’evasió fiscal, amb l’horitzó de situar-nos en la mitjana europea abans de 2015, crear una oficina integral de
lluita contra el frau, com a òrgan de suport i coordinació de
diversos departaments ministerials, autonòmics i locals, i
amb accés a les distintes bases de dades, que haurà de proposar un pla anual de lluita contra el frau i l’evasió fiscal
perquè siga aprovat per les Corts Generals.
7. Elaborar una llei anual de lluita contra el frau i
l’elusió fiscal que incorpore les modificacions necessàries
per a corregir els buits legals o d’interpretació descoberts
per la inspecció al llarg de l’exercici.
3. Fijar un mínimo homogéneo para todas las comunidades autónomas en el impuesto de sucesiones y donaciones.
4. Incrementar la progresividad en el impuesto de sociedades, eliminando privilegios fiscales y la mayoría de las deducciones que solo benefician a las grandes corporaciones, introduciendo temporalmente un impuesto mínimo compensable
para las grandes empresas, que contribuya a recuperar la recaudación de este tributo y a estabilizarla en el tiempo.
5. Aumentar la contribución del sector financiero a la sostenibilidad de las cuentas públicas y a financiar la salida de la
crisis, a través de la creación de dos nuevos impuestos: uno
que grave el pasivo de las entidades, neto de capital y depósitos, y otro que grave los bonus y retribuciones variables.
6. Aumentar los recursos destinados a la lucha contra el
fraude y la evasión fiscal, con el horizonte de situarnos en la
media europea antes de 2015, crear una oficina integral de lucha contra el fraude, como órgano de apoyo y coordinación
de varios departamentos ministeriales, autonómicos y locales,
y con acceso a las distintas bases de datos, que deberá proponer un plan anual de lucha contra el fraude y la evasión fiscal
para su aprobación por las Cortes Generales.
7. Elaborar una ley anual de lucha contra el fraude y la
elusión fiscal que incorpore las modificaciones necesarias
para corregir los huecos legales o de interpretación descubiertos por la inspección a lo largo del ejercicio.
Corts Valencianes, 11 de juliol de 2013
Julián López Milla
Francisco Toledo Lobo
Corts Valencianes, 11 de julio de 2013
Julián López Milla
Francisco Toledo Lobo
Proposició no de llei sobre les retribucions dels llocs de
sotssecretari i director general de l’administració autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 61.983)
Proposición no de ley sobre las retribuciones de los
puestos de subsecretario y director general de la administración autonómica, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.983)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Rafael Rubio Martínez, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenta la proposició no de llei següent:
Rafael Rubio Martínez, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
RC, presenta la proposición no de ley siguiente:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Els llocs d’alts càrrecs de la Generalitat apareixen relacionats en el tom IV, Annex de dades de personal, dels
pressuposts de la Generalitat de 2013, i s’hi detallen les retribucions que han de percebre durant aquest exercici.
És per això que el Grup Parlamentari Socialista presenta
la següent:
Los puestos de altos cargos de la Generalitat aparecen relacionados en el tomo IV, Anexo de datos de personal, de los
presupuestos de la Generalitat de 2013, detallándose las retribuciones que han de percibir durante el presente ejercicio.
Es por ello por lo que el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
que els llocs de sotssecretari i de director general de
l’administració autonòmica siguen retribuïts d’acord amb les
quanties que figuren en el tom IV, Annex de dades de personal, dels vigents pressuposts de la Generalitat de 2013.
Les Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a
que los puestos de subsecretario y de director general de la administración autonómica sean retribuidos de acuerdo con las
cuantías que figuran en el tomo IV, Anexo de datos de personal, de los vigentes presupuestos de la Generalitat de 2013.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Rafael Rubio Martínez
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Rafael Rubio Martínez
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.198
Proposició no de llei sobre la convocatòria urgent del
Consell de Política Fiscal i Financera per a tractar el
canvi de model de finançament autonòmic, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.505)
Proposición no de ley sobre la convocatoria urgente del
Consejo de Política Fiscal y Financiera para tratar el
cambio de modelo de financiación autonómica, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.505)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque i Mireia Mollà Herrera, portaveu
adjunta i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari
Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei
següent, de tramitació pel procediment d’urgència.
Mònica Oltra i Jarque y Mireia Mollà Herrera, portavoz
adjunta y diputada, respectivamente, del Grupo Parlamentario
Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160
y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de
ley de tramitación por el procedimiento de urgencia.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Ateses les nombroses dificultats economicofinanceres
per les quals passen els comptes públics de l’administració
autonòmica.
Atès que aquestes dificultats estan causant un perjudici
social i econòmic per al conjunt de la societat valenciana, i
en molta més profunditat a les persones amb menys recursos i més vulnerables, la qual cosa agreuja l’escletxa social
entre els qui més i els qui menys tenen.
Atès que les mesures «d’austeritat» estan resultant retallades en els serveis públics, en les polítiques actives
d’ocupació, en els treballadors de la funció pública, en els
drets socials i laborals, en el canvi de model productiu, etc.
Atès que les mesures per a pal·liar aquesta crisi econòmica han de passar per una profunda reestructuració del
nostre sistema de recaptació d’ingressos, amb una justa distribució de les càrregues fiscals i també un canvi de model
de finançament.
Amb totes aquestes circumstàncies, la urgència de prendre mesures per a millorar l’estat de les coses es fa més que
necessari.
Així, si un dels greus problemes que incideix en els condicionants econòmics de la nostra administració és la manca d’una distribució justa dels recursos aportats pels valencians i per les valencianes mitjançant un model de
finançament que es reconeix discriminatori, hem de revertir
la situació sense deixar passar el temps i sense condicionarnos pel color polític de torn al govern central.
Els acords en aquesta matèria han estat nombrosos en
aquestes Corts, i apel·lant a «l’esperit de la nau» que reclamava el conseller d’Hisenda, el senyor Vela, per fer un
front comú i unitari, creiem necessari fer més passes que
les declaracions d’intencions, voluntats o acords de paper i
no de fets consumats, al canvi de model de finançament.
Per tot això presentem la següent:
Teniendo en cuenta las numerosas dificultades económico-financieras por las que atraviesan las cuentas públicas
de la administración autonómica.
Teniendo en cuenta que dichas dificultades están causando
un perjuicio social y económico para el conjunto de la sociedad valenciana, y en mucha más profundidad a las personas
con menos recursos y más vulnerables, lo que agrava la grieta
social entre los que más y los que menos tienen.
Teniendo en cuenta que las medidas «de austeridad»
están resultando recortes en los servicios públicos, en las
políticas activas de empleo, en los trabajadores de la función pública, en los derechos sociales y laborales, en el
cambio de modelo productivo, etc.
Teniendo en cuenta que dichas circunstancias afectan al
mismo tiempo a la deuda pública, a los vencimientos, al
pago a proveedores, ayuntamientos, entidades sociales,
servicios públicos, etc.
Teniendo en cuenta que las medidas para paliar esta crisis económica deben pasar por una profunda reestructuración de nuestro sistema de recaudación de ingresos, atendiendo a una justa distribución de las cargas fiscales y
también a un cambio de modelo de financiación.
Con todas estas circunstancias, la urgencia de tomar medidas para mejorar el estado de las cosas se hace más que
necesario.
Así, si uno de los graves problemas que incide en los
condicionantes económicos de nuestra administración es la
falta de una distribución justa de los recursos aportados por
los valencianos y valencianas mediante un modelo de financiación que se reconoce discriminatorio, debemos revertir la situación sin dejar pasar el tiempo y sin condicionarnos por el color político de turno al gobierno central.
Los acuerdos en esta materia han sido numerosos en estas
Corts, y apelando «al espíritu de la nave» que reclamaba el conseller de Hacienda, el señor Vela, para hacer un frente común y
unitario, creemos necesario dar más pasos que las declaraciones
de intenciones, voluntades o acuerdos de papel y no de hechos
consumados, al cambio de modelo de financiación.
Por todo ello presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a:
– Reclamar al govern central una convocatòria urgent
del Consell de Política Fiscal i Financera amb un únic punt
de l’ordre del dia per a tractar en profunditat el debat respecte al canvi de model de finançament autonòmic.
– Respectar les postures aprovades per unanimitat en
seu parlamentària respecte al canvi de model de finança-
1. Les Corts instan al Consell a:
– Reclamar al gobierno central una convocatoria urgente
del Consejo de Política Fiscal y Financiera con un único punto
del orden del día para tratar en profundidad el debate con respecto al cambio de modelo de financiación autonómica.
– Respetar las posturas aprobadas por unanimidad en
sede parlamentaria con respecto al cambio de modelo de fi-
Atès que aquestes circumstàncies afecten alhora el deute
públic, els venciments, el pagament a proveïdors, ajuntaments, entitats socials, serveis públics, etc.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.199
ment i el deute històric que manté el govern central amb la
Comunitat Valenciana.
– Mantenir en aquesta reunió una postura contundent i
reivindicativa respecte al canvi de model que haurà de ser
efectiu per a l’exercici 2013.
2. El Consell retrà compte davant les Corts del compliment d’aquesta resolució en el termini màxim d’un mes.
nanciación y la deuda histórica que mantiene el gobierno
central con la Comunitat Valenciana.
– Mantener en esa reunión una postura contundente y
reivindicativa con respecto al cambio de modelo que deberá ser efectivo para el ejercicio 2013.
2. El Consell rendirá cuenta ante Les Corts del cumplimiento de esta resolución en el plazo máximo de un mes.
Les Corts, 10 d’octubre del 2012
Mònica Oltra i Jarque
Mireia Mollà Herrera
Les Corts, 10 de octubre de 2012
Mònica Oltra i Jarque
Mireia Mollà Herrera
Proposició no de llei sobre l’elaboració i l’emissió d’un
espai informatiu a la Radiotelevisió Valenciana que
done veu als representants de les víctimes de l’accident
ocorregut el 3 de juliol de 2006 a la línia 1 de Metrovalència, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 61.978)
Proposición no de ley sobre la elaboración y la emisión
de un espacio informativo en la Radiotelevisión Valenciana que dé voz a los representantes de las víctimas del
accidente ocurrido el 3 de julio de 2006 en la línea 1 de
Metrovalencia, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE número 61.978)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Josep Moreno Escrivà i Carmen Ninet Peña, diputat i
portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la
proposició no de llei següent:
Josep Moreno Escribano y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del
RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El dia 3 de juliol de 2006, un tren de la línea 1 de Metrovalència, un servei de transport de titularitat pública, va patir
un accident en el qual 43 persones varen perdre la vida i altres
47 resultaren ferides. Mai a la història del metro a Espanya havia hagut un accident d’aquestes dimensions.
L’Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol és
una de les entitats cíviques amb un major reconeixement
social de la nostra Comunitat, i ha rebut, també, per part de
diverses institucions de tot signe polític, el suport a la seua
tasca en defensa dels drets de les víctimes d’aquell accident. Ajuntaments, partits polítics, sindicats i associacions
professionals de premsa, etc., són alguns exemples de la
significada tasca d’aquest moviment ciutadà. Fins i tot, i
conscient d’això, el president de la Generalitat va rebre els
membres d’aquesta associació reconeixent-ne així la legitimitat com a interlocutors vàlids de les víctimes i dels seus
familiars. Tot i això, aquesta associació no ha tingut mai
accés als mitjans d’informació pública per poder traslladar
a la ciutadania la seua versió d’uns fets que van acabar amb
la vida de 47 dels seus familiars, veïns o amics.
El día 3 de julio de 2006, un tren de la línea 1 de Metrovalencia, un servicio de transporte de titularidad pública,
sufrió un accidente en el que 43 personas perdieron la vida
y otras 47 resultaron heridas. Nunca en la historia del metro
en España había habido un accidente de estas dimensiones.
La Asociación de Víctimas del Metro del 3 de Julio, es
una de las entidades cívicas con un mayor reconocimiento
social de nuestra Comunitat, y ha recibido, también, por
parte de varias instituciones de todo signo político, el apoyo a su tarea en defensa de los derechos de las víctimas de
aquel accidente. Ayuntamientos, partidos políticos, sindicatos y asociaciones profesionales de prensa, etc., son algunos ejemplos de la significada tarea de este movimiento
ciudadano. Incluso, y consciente de ello, el presidente de la
Generalitat recibió a los miembros de esta asociación reconociendo así su legitimidad como interlocutores válidos de
las víctimas y de sus familiares. Pese a ello, esta asociación
no ha tenido nunca acceso a los medios de información pública para poder trasladar a la ciudadanía su versión de
unos hechos que acabaron con la vida de 47 de sus familiares, vecinos o amigos.
El tiempo transcurrido desde el momento del accidente
ha demostrado que el conocimiento de estos hechos por
parte de la ciudadanía, ha estado condicionado por varios
factores, políticos y mediáticos, que han distorsionado el
relato real de los hechos que se produjeron aquel fatídico 3
de julio. En este sentido, esta misma semana, el juzgado de
instrucción número 8 de Valencia, ha imputado la que fue
gerente de Ferrocarriles de la Generalitat Valenciana
(FGV), por la contratación de una consultora que, presuntamente, asesoró a los directivos de la empresa, presuntamente, con el objetivo de preparar a sus testigos, tanto ante la
comisión parlamentaria que investigó el accidente, como
ante los medios de comunicación presentes en ésta.
La visibilidad de los agentes sociales y de la sociedad
civil organizada alrededor de las diferentes entidades pre-
El temps transcorregut des del moment de l’accident ha
demostrat que el coneixement d’aquests fets per part de la
ciutadania, ha estat condicionat per diversos factors, polítics i mediàtics, que han distorsionat el relat real dels fets
que es van produir aquell fatídic 3 de juliol. En aquest sentit,
aquesta mateixa setmana, el Jutjat d’Instrucció Número 8 de
València ha imputat la que fou gerent de Ferrocarrils de la
Generalitat Valenciana (FGV), per la contractació d’una
consultora que, presumptament, va assessorar els directius
de l’empresa, presumptament, amb l’objectiu de preparar
els testimonis d’aquests, tant davant la comissió parlamentària que va investigar l’accident, com dels mitjans de
comunicació presents en aquesta.
La visibilitat dels agents socials i de la societat civil organitzada al voltant de les diferents entitats presents a la
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.200
nostra Comunitat és fonamental per a garantir la participació efectiva d’aquestes en la vida pública.
La nova llei de la RTVV, en l’article 2, preveu entre les
funcions i els objectius generals del servei públic de RTVV,
«la promoció de la convivència cívica, el desenvolupament
plural i democràtic de la societat i el coneixement i respecte a totes les opcions polítiques, socials, culturals i religioses, garantir l’accés dels ciutadans a la informació i garantir la llibertat d’expressió i el dret dels ciutadans a rebre
una informació objectiva, veraç i imparcial». De manera
més concreta, el punt 4 de l’article esmentat consagra com
a objectiu irrenunciable que «la programació de servei públic atorgarà prioritat a la informació, que ha de constituirne un eix fonamental, estimulant el coneixement de la realitat, l’actitud crítica, la reflexió i la participació
ciutadana».
És per tot això que el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
sentes en nuestra Comunitat, es fundamental para garantizar su participación efectiva en la vida pública.
La nueva ley de la RTVV, en su artículo 2, prevé entre las
funciones y los objetivos generales del servicio público de
RTVV, «la promoción de la convivencia cívica, el desarrollo
plural y democrático de la sociedad y el conocimiento y respecto a todas las opciones políticas, sociales, culturales y religiosas, garantizar el acceso de los ciudadanos a la información
y garantizar la libertad de expresión y el derecho de los ciudadanos a recibir una información objetiva, veraz e imparcial».
De manera más concreta, el punto 4 del artículo mencionado
consagra como objetivo irrenunciable que «la programación
de servicio público otorgará prioridad a la información, que
debe constituir un eje fundamental, estimulando el
conocimiento de la realidad, la actitud crítica, la reflexión y la
participación ciudadana».
Es por todo ello que el Grupo Parlamentario Socialista
presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
perquè l’entitat pública Radiotelevisió Valenciana, mitjançant els seus serveis informatius, procedesca a
l’elaboració i l’emissió d’un espai informatiu especial, amb
l’objectiu tant de donar veu als representants de les víctimes de l’accident, com d’informar la ciutadania dels fets
ocorreguts el 3 de juliol de 2006 a la línia 1 de Metrovalència, atenent, sempre i escrupolosament, els principis generals de programació que imposa la Llei 2/2006, de 19
d’abril, de la Generalitat, del sector audiovisual, en l’article
16 respecte a l’objectivitat, veracitat i imparcialitat de les
informacions.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat para que la entidad pública Radiotelevisión Valenciana,
mediante sus servicios informativos, proceda a la elaboración y la emisión de un espacio informativo especial, con el
objetivo tanto de dar voz a los representantes de las víctimas del accidente, como de informar a la ciudadanía de los
hechos ocurridos el 3 de julio de 2006 en la línea 1 de Metrovalencia, atendiendo, siempre y escrupulosamente, los
principios generales de programación que impone la Ley
2/2006, de 19 de abril, de la Generalitat, del sector audiovisual, en su artículo 16 respecto a la objetividad, veracidad e
imparcialidad de las informaciones.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Josep Moreno Escrivà
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Josep Moreno Escribano
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre el fons documental de RTVV,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.612)
Proposición no de ley sobre el fondo documental de
RTVV, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 62.612)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara d’allò disposat en l’article
160 i concordants del Reglament de les Corts, presenta la
proposició no de llei següent, de tramitació ordinària:
Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo
160 y concordantes del Reglamento de Les Corts, presenta la
siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria:
RTVV, al llarg de la seua història, ha generat un fons
documental de vídeo i àudio que ja suposa un valor patrimonial de gran valor no sols des d’un aspecte material, sinó
des del valor històric, cultural i social per al nostre poble.
El govern valencià està dissenyant un nou model de gestió que pot suposar la privatització d’àrees que poden treballar o estar en contacte amb aquest fons documental.
Un ús d’aquest fons documental per part de productores
i empreses privades seria regalar diners, hores de treball i,
en definitiva, patrimoni de tots els valencians i valencianes.
Per això presentem la següent:
RTVV, a lo largo de su historia, ha generado un fondo documental de vídeo y audio que ya supone un valor patrimonial
de gran valor no solo desde un aspecto material, sino desde el
valor histórico, cultural y social para nuestro pueblo.
El gobierno valenciano está diseñando un nuevo modelo de
gestión que puede suponer la privatización de áreas que pueden trabajar o estar en contacto con este fondo documental.
Un uso de este fondo documental por parte de productoras
y empresas privadas sería regalar dinero, horas de trabajo y, en
definitiva, patrimonio de todos los valencianos y valencianas.
Por ello presentamos la siguiente:
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.201
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts insten el Consell a:
– Adoptar les mesures necessàries per al dipòsit, la preservació i la conservació del fons documental generat al
llarg de la història de la RTVV.
– Evitar que empreses privades puguen beneficiar-se
d’aquesta inversió pública que és un patrimoni públic del
poble valencià.
– Garantir la conservació i la millora del fons documental de RTVV.
2. El Consell retrà compte, davant les Corts, del compliment d’aquesta resolució en el termini de tres mesos des
que s’aprove.
1. Les Corts instan al Consell a:
– Adoptar las medidas necesarias para el depósito, preservación y conservación del fondo documental generado a
lo largo de la historia de la RTVV.
– Evitar que empresas privadas puedan beneficiarse de
esta inversión pública que es un patrimonio público del
pueblo valenciano.
– Garantizar la conservación y mejora del fondo documental de RTVV.
2. El Consell dará cuenta, ante Les Corts, del cumplimiento de esta resolución en el plazo de tres meses desde
su aprobación.
Les Corts, 20 de juliol de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Les Corts, 20 de julio de 2013
Mònica Oltra i Jarque
Proposició no de llei sobre l’adhesió al manifest «Decidir ens fa lliures», elaborat per la Plataforma Estatal en
Defensa dels Drets Sexuals i Reproductius, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.985)
Proposición no de ley sobre la adhesión al manifiesto
«Decidir nos hace libres», elaborado por la Plataforma
Estatal en Defensa de los Derechos Sexuales y Reproductivos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.985)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Modesta Salazar Agulló i Carmen Ninet Peña, diputada
i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del RC,
presenten la proposició no de llei següent:
Modesta Salazar Agulló y Carmen Ninet Peña, diputada
y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Atès que el Govern d’Espanya ha manifestat públicament i en resposta en les Corts Generals, la intenció de reformar la Llei orgànica 2/2012, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de
l’embaràs, i restringir-ne l’abast amb l’eliminació de drets,
més de cent quaranta organitzacions de dones, col·lectius
en defensa de la sanitat i entitats socials, s’han unit sota el
manifest «Decidir ens fa lliures», en el qual, de forma clara, s’aposta pel dret de les dones a decidir lliurement sobre
la interrupció voluntària de l’embaràs com a part fonamental dels drets inalienables de les dones, ja que aquest dret
no pot ser regulat pel Codi penal.
Dado que el Gobierno de España ha manifestado públicamente y en respuesta en las Cortes Generales, su intención de reformar la Ley orgánica 2/2012, de 3 de marzo, de
salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria
del embarazo, restringiendo su alcance con la eliminación
de derechos, más de ciento cuarenta organizaciones de mujeres, colectivos en defensa de la sanidad y entidades sociales, se han unido bajo el manifiesto «Decidir nos hace libres», en el que, de forma clara, se apuesta por el derecho
de las mujeres a decidir libremente sobre la interrupción
voluntaria del embarazo como parte fundamental de los derechos inalienables de las mujeres, ya que este derecho no
puede ser regulado por el Código penal.
La reforma de la ley, en los términos en que está anunciada, supondría un recorte y una pérdida de derechos de las mujeres, con una omisión voluntaria y premeditada de la obligación del estado que, de acuerdo con la normativa europea e
internacional, ha de refrendar la protección y la seguridad jurídica en materia de derechos sexuales y reproductivos.
Así pues, ante la anunciada reforma y siguiendo las recomendaciones que Naciones Unidas ha realizado a España
con ocasión de la revisión del cumplimiento del Pacto internacional de derechos económicos, sociales y culturales
(PIDESC), pacto que reconoce los derechos al trabajo, la
educación, la seguridad social y la garantía del más alto nivel posible de salud, incluyendo la salud mental, sexual y
reproductiva, sin discriminación alguna, recomendando a
nuestro estado garantizar la plena aplicación de la Ley
orgánica 2/2010 en todo el territorio nacional y la adopción
de un procedimiento básico común para todas las comunidades autónomas con el fin de garantizar un acceso equita-
La reforma de la llei, en els termes en què està anunciada, comportaria una retallada i una pèrdua de drets de les
dones, amb una omissió voluntària i premeditada de
l’obligació de l’estat que, d’acord amb la normativa europea i internacional, ha de referendar la protecció i la seguretat jurídica en matèria de drets sexuals i reproductius.
Així doncs, davant la reforma anunciada i seguint les recomanacions que Nacions Unides ha fet a Espanya en ocasió de la revisió del compliment del Pacte internacional de
drets econòmics, socials i culturals (PIDESC), pacte que
reconeix els drets al treball, l’educació, la seguretat social i
la garantia del més alt nivell possible de salut, inclosa la salut mental, sexual i reproductiva, sense cap discriminació, i
recomana al nostre estat garantir la plena aplicació de la
Llei orgànica 2/2010 a tot el territori nacional i l’adopció
d’un procediment bàsic comú per a totes les comunitats
autònomes a fi de garantir un accés equitatiu a la interrupció voluntària de l’embaràs, i també assegurar que
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.202
l’exercici de l’objecció de consciència per part dels metges
i altres membres del personal sanitari no constituesca un
obstacle per a les dones que volen posar fi a un embaràs, el
Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
tivo a la interrupción voluntaria del embarazo, así como
asegurar que el ejercicio de la objeción de conciencia por
parte de los médicos y otros miembros del personal sanitario, no constituya un obstáculo para las mujeres que quieren poner fin a un embarazo, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes s’adhereixen al manifest «Decidir ens fa lliures», elaborat per la Plataforma Estatal en
Defensa dels Drets Sexuals i Reproductius, que agrupa més
de cent quaranta organitzacions socials i de dones, i en promouen activament la difusió a través dels mitjans socials de
comunicació.
2. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a dirigir-se al govern de la nació per instar-hi a mantenir, en els seus actuals continguts i abast, la Llei orgànica
2/2012, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la
interrupció voluntària de l’embaràs, i també a garantir que
les dones puguen exercir el seu dret a la interrupció voluntària de l’embaràs.
1. Les Corts Valencianes se adhieren al manifiesto «Decidir nos hace libres», elaborado por la Plataforma Estatal
en Defensa de los Derechos Sexuales y Reproductivos, que
agrupa a más de ciento cuarenta organizaciones sociales y
de mujeres, promoviendo activamente su difusión a través
de los medios sociales de comunicación.
2. Les Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a dirigirse al gobierno de la nación instándole a mantener, en sus actuales contenidos y alcance, la Ley orgánica
2/2012, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de
la interrupción voluntaria del embarazo, así como a garantizar que las mujeres puedan ejercer su derecho a la interrupción voluntaria del embarazo.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Modesta Salazar Agulló
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Modesta Salazar Agulló
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre l’adopció d’unes polítiques
educatives i sanitàries encaminades a la prevenció de
l’assetjament escolar dirigit contra els i les joves LGTB,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.986)
Proposición no de ley sobre la adopción de unas políticas educativas y sanitarias encaminadas a la prevención
del acoso escolar dirigido contra los y las jóvenes
LGTB, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 61.986)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Modesta Salazar Agulló i Carmen Ninet Peña, diputada
i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del RC,
presenten la proposició no de llei següent:
Modesta Salazar Agulló y Carmen Ninet Peña, diputada
y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Constitució espanyola de 1978, en l’article 27, estableix el dret fonamental a l’educació. La inclusió d’aquest
dret en la secció primera del capítol II del títol I, fa que
gaudesca d’un màxim de garanties per ser font de drets i
llibertats.
D’aquest dret a l’educació sorgeix, en l’aspecte objectiu, una garantia institucional el contingut de la qual és delimitat, entre altres, pels principis i els fins constitucionals
de l’acció educativa. L’article 27.2 mateix de la nostra
constitució proclama que «l’educació tindrà com a objecte
el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a
les llibertats fonamentals». Així mateix, l’article 9.2 estableix l’obligació dels poders públics de promoure les condicions i remoure els obstacles perquè la igualtat de
l’individu i dels grups en què s’integra, siga real i efectiva.
La Constitución española de 1978, en su artículo 27, establece el derecho fundamental a la educación. La inclusión
de este derecho en la sección primera del capítulo II del título I, le hace gozar de un máximo de garantías por ser
fuente de derechos y libertades.
De este derecho a la educación surge, en su aspecto objetivo, una garantía institucional cuyo contenido viene delimitado, entre otros, por los principios y fines constitucionales de la acción educativa. El propio artículo 27.2 de
nuestra constitución proclama que «la educación tendrá por
objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana en el
respeto a los principios democráticos de convivencia y a
los derechos y libertades fundamentales». Así mismo, el
artículo 9.2 establece la obligación de los poderes públicos
de promover las condiciones y remover los obstáculos para
que la igualdad del individuo y de los grupos en los que se
integra, sea real y efectiva.
La Ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación
(LOE), en su artículo 1, establece, entre los principios del
sistema educativo español, la calidad de la educación para
todo el alumnado, independientemente de las condiciones y
circunstancias. También incluye en estos principios la edu-
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació
(LOE), en l’article 1, estableix, entre els principis del sistema educatiu espanyol, la qualitat de l’educació per a tot
l’alumnat, independentment de les condicions i de les circumstàncies. També inclou en aquests principis l’educació
BOC número 185
24.09.2013
per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica
d’aquests, com també la no-violència en tots els àmbits de
la vida personal, familiar i social.
Aquesta mateixa llei orgànica fixa, en l’article 2, apartat 1, a, com un dels fins del sistema educatiu, el ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats dels
alumnes. En la lletra c inclou l’educació en l’exercici de
la tolerància i de la llibertat dins dels principis democràtics de convivència i també en la prevenció de conflictes i
la resolució pacífica.
Un informe recent publicat per la FELGTB i la COGAM
posa de manifest la problemàtica que hi ha entorn de
l’assetjament escolar homofòbic i el risc de suïcidi entre
adolescents i joves lesbianes, gais i bisexuals (LGB).
El suïcidi, segons les dades oficials publicades per
l’Institut Nacional d’Estadística (INE), és una de les principals causes externes de mort en adolescents i joves. Dins
d’aquest grup de població, no és possible conèixer una
aproximació numèrica entre persones LGTB, ja que al nostre país no hi ha dades fiables. No obstant això, l’estudi fet
per la FELGTB i la COGAM sobre aquesta matèria il·lustra
sobre la realitat que hi ha en altres països occidentals en el
sentit que és una magnitud molt dolorosa.
D’altra banda, no es poden obviar les vivències personals de molts joves LGTB testificades davant col·lectius
socials. En diferents documents elaborats per la doctrina,
professionals i diferents organismes, s’ha pogut comprovar
que quan s’ofereix el protagonisme degut a aquestes víctimes, elles i ells narren en primera persona les seues experiències de patiment i risc de suïcidi. És important tenir en
compte que aquests joves passen el major temps d’aqueixa
edat en centres educatius on es pot comprovar l’homofòbia
que hi ha en la societat, que s’aplica directament sobre ells
en forma d’assetjament.
Estaríem davant un problema que necessita una resposta, tant de les famílies com dels responsables de les polítiques educatives i sanitàries. No és admissible que en la
nostra societat els centres educatius no siguen espais segurs
per als i les joves LGTB. Cal lluitar contra l’elevat índex
d’assetjament escolar discriminatori per orientació sexual i
identitat de gènere. El sistema educatiu espanyol ha de donar una resposta eficaç a aquestes qüestions.
Professionals de la psicologia han posat de manifest les
greus conseqüències d’aquestes situacions insostenibles,
que es tradueixen en ansietat, depressió, abandó escolar,
tendència a l’abús de substàncies tòxiques…, i suïcidi. A
pesar de tot això, els estudis duts a terme a Espanya sobre
el suïcidi entre joves ignoren, completament, la variable
homofòbica. No obstant això, en països del nostre entorn,
com ara, per exemple, França, es dediquen importants fons
per a prevenir el suïcidi entre joves LGTB.
Hem de ser conscients sobre que es pot esdevenir, a més
de l’estigma sobre el reconeixement del suïcidi com a causa de mort, l’estigma de descobrir que el o la jove era gai,
lesbiana, bisexual o transsexual. Això no pot impedir
l’actuació dels poders públics per a treballar en la prevenció del suïcidi o de la temptativa d’aquest.
L’orientació sexual i la identitat de gènere no són un
problema si l’entorn no ho percep com a tal. Ningú se suïcida per ser homosexual, bisexual o transsexual sinó per
patir la violència inaguantable de la discriminació per
orientació sexual i identitat de gènere.
Els poders públics han d’oferir una resposta de caràcter
proactiu i sense més demora, impulsant els valors del res-
Pàg. 29.203
cación para la prevención de conflictos y para la resolución
pacífica de estos, así como la no violencia en todos los ámbitos de la vida personal, familiar y social.
Esta misma ley orgánica fija, en su artículo 2, apartado
1, a, como uno de los fines del sistema educativo, el pleno
desarrollo de la personalidad y de las capacidades de los
alumnos. En su letra c incluye la educación en el ejercicio
de la tolerancia y de la libertad dentro de los principios democráticos de convivencia así como en la prevención de
conflictos y su resolución pacífica.
Un reciente informe publicado por la FELGTB y la COGAM
pone de manifiesto la problemática existente en torno al acoso
escolar homofóbico y el riesgo de suicidio entre adolescentes
y jóvenes lesbianas, gays y bisexuales (LGB).
El suicidio, según los datos oficiales publicados por el
Instituto Nacional de Estadística (INE), es una de las principales causas externas de fallecimiento en adolescentes y
jóvenes. Dentro de este grupo de población, no es posible
conocer una aproximación numérica entre personas LGTB,
puesto que en nuestro país no existen datos fiables. Sin embargo, el estudio realizado por la FELGTB y la COGAM
sobre esta materia ilustra sobre la realidad existente en
otros países occidentales en el sentido de que es una magnitud muy dolorosa.
Por otro lado, no se pueden obviar las vivencias personales de muchos jóvenes LGTB atestiguadas ante colectivos sociales. En diversos documentos elaborados por la
doctrina, profesionales y diferentes organismos, se ha podido comprobar que cuando se ofrece el protagonismo debido
a estas víctimas, ellas y ellos narran en primera persona sus
experiencias de sufrimiento y riesgo de suicidio. Es importante tener en cuenta que estos jóvenes pasan el mayor
tiempo de esa edad en centros educativos donde se puede
comprobar la homofobia existente en la sociedad, que se
aplica directamente sobre ellos en forma de acoso.
Estaríamos ante un problema que precisa de una respuesta,
tanto de las familias como de los responsables de las políticas
educativas y sanitarias. No es admisible que en nuestra sociedad los centros educativos no sean espacios seguros para los y
las jóvenes LGTB. Es necesario luchar contra el elevado índice de acoso escolar discriminatorio por orientación sexual e
identidad de género. El sistema educativo español debe dar
una respuesta eficaz a estas cuestiones.
Profesionales de la psicología han puesto de manifiesto
las graves consecuencias de estas situaciones insostenibles,
que se traducen en ansiedad, depresión, abandono escolar,
tendencia al abuso de substancias tóxicas…, y suicidio. A
pesar de todo esto, los estudios llevados a cabo en España
sobre el suicidio entre jóvenes ignoran, completamente, la
variable homofóbica. Sin embargo, en países de nuestro entorno, como, por ejemplo, Francia, se dedican importantes
fondos para prevenir el suicidio entre jóvenes LGTB.
Debemos ser conscientes sobre que se puede producir,
además del estigma sobre el reconocimiento del suicidio
como causa de fallecimiento, el estigma de descubrir que el
o la joven era gay, lesbiana, bisexual o transexual. Ello no
puede impedir la actuación de los poderes públicos para
trabajar en la prevención del suicidio o de su tentativa.
La orientación sexual y la identidad de género no son un
problema si el entorno no lo percibe como tal. Nadie se suicida por ser homosexual, bisexual o transexual sino por sufrir la violencia inaguantable de la discriminación por
orientación sexual e identidad de género.
Los poderes públicos deben ofrecer una respuesta de
carácter proactivo y sin más demora, impulsando los valo-
BOC número 185
24.09.2013
pecte i l’aproximació crítica i positiva al conflicte, que
comporte una educació en convivència, tan necessaris per a
la consolidació d’una societat democràtica capaç de promoure i respectar l’exercici dels drets dels ciutadans.
Pàg. 29.204
Cal establir les bases d’un sistema educatiu en l’exercici
pacífic de drets, en la defensa activa d’aquests i en el respecte a la diversitat de la ciutadania a fi de fer efectius els
drets propis i permetre que els altres exercesquen els seus,
en una societat cada vegada més diversa.
Per tot això i amb la finalitat de proporcionar polítiques
educatives i sanitàries per a la prevenció de l’assetjament
escolar dirigit contra els i les joves LGTB, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
res del respeto y la aproximación crítica y positiva al conflicto, que conlleve una educación en convivencia, tan necesarios para la consolidación de una sociedad democrática
capaz de promover y respetar el ejercicio de los derechos
de los ciudadanos.
Es necesario sentar las bases de un sistema educativo en
el ejercicio pacífico de derechos, en su defensa activa y en
el respeto a la diversidad de la ciudadanía con el fin de hacer efectivos los propios derechos y permitir que los demás
ejerzan los suyos, en una sociedad cada vez más diversa.
Por todo ello y con la finalidad de proporcionar políticas
educativas y sanitarias para la prevención del acoso escolar
dirigido contra los y las jóvenes LGTB, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
a dirigir-se al Govern d’Espanya perquè:
a) Amplie els sistemes de recollida i de registre estadístic que permeten conèixer els casos de suïcidi entre la població adolescent i jove LGTB.
b) Faça un estudi amb dades oficials sobre els casos de
suïcidi entre la població adolescent i jove LGTB, i establesca un programa de prevenció d’aquesta problemàtica.
c) Atorgue, en el currículum de totes les etapes educatives, una atenció especial al dret a la igualtat de tracte i no
discriminació, Així mateix, incloga en els plans d’estudi
que pertoque ensenyaments en matèria d’igualtat de tracte i
no discriminació.
d) Incloga en el contingut de formació del professorat,
tant d’inicial com de permanent, la formació específica en
matèria d’atenció educativa a la diversitat i contra
l’assetjament escolar discriminatori per orientació sexual i
identitat de gènere.
e) Promoga que les administracions públiques sanitàries,
en l’àmbit de les seues competències, desenvolupen accions
per a prevenir les conseqüències que tinga per a la salut
l’assetjament escolar discriminatori per raó d’orientació sexual i identitat de gènere, que podran consistir en el desenvolupament de plans i programes d’educació sanitària.
Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat
a dirigirse al Gobierno de España para que:
a) Amplíe los sistemas de recogida y de registro estadístico que permitan conocer los casos de suicidio entre la población adolescente y joven LGTB.
b) Realice un estudio con datos oficiales sobre los casos
de suicidio entre la población adolescente y joven LGTB, y
establezca un programa de prevención de esta problemática.
c) Otorgue, en el currículo de todas las etapas educativas, una atención especial al derecho a la igualdad de trato
y no discriminación, Así mismo, incluya en los planes de
estudio que proceda enseñanzas en materia de igualdad de
trato y no discriminación.
d) Incluya en el contenido de formación del profesorado, tanto inicial como permanente, la formación específica
en materia de atención educativa a la diversidad y contra el
acoso escolar discriminatorio por orientación sexual e identidad de género.
e) Promueva que las administraciones públicas sanitarias, en el ámbito de sus competencias, desarrollen acciones para prevenir las consecuencias que tenga para la salud
el acoso escolar discriminatorio por razón de orientación
sexual e identidad de género, que podrán consistir en el desarrollo de planes y programas de educación sanitaria.
Corts Valencianes, 1 d’agost de 2013
Modesta Salazar Agulló
Carmen Ninet Peña
Corts Valencianes, 1 de agosto de 2013
Modesta Salazar Agulló
Carmen Ninet Peña
Proposició no de llei sobre el desenvolupament complet
de la LAPAD amb la defensa del SAAD amb la consignació pressupostària suficient com a eix del canvi per a
un nou model productiu, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.298)
Proposición no de ley sobre el desarrollo completo de la
LAPAD con la defensa del SAAD con la consignación
presupuestaria suficiente como eje del cambio para un
nuevo modelo productivo, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.298)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Esther López Barceló,
síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i següents del
RC presenten la proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Esther López Barceló,
síndica y diputada, respectivamente, del Grupo Parlamentario
Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y siguientes
del RC presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El govern de Mariano Rajoy ha tornat a manifestar les
seues prioritats: carregar el pes de la crisi en un dels sectors
més vulnerables, el de les persones amb dependència, mos-
El gobierno de Mariano Rajoy ha vuelto a manifestar
sus prioridades: cargar el peso de la crisis en uno de los
sectores más vulnerables, el de las personas con dependen-
BOC número 185
24.09.2013
trant una vegada més la seua vertadera ideologia, la de considerar l’atenció a les persones més vulnerables com una
despesa improductiva i no com una inversió eficaç capaç
de garantir la cohesió social pel seu alt valor tant en termes
de dignitat humana com pel seu potencial en creació
d’ocupació i retorn fiscal.
Segons els càlculs que l’executiu ha enviat a Brussel·les,
en el marc del Pla nacional de reformes 2013, l’estalvi previst
en el sistema de dependència ascendeix a 1.108 milions
d’euros, quantitat que equival quasi al pressupost per a 2013
en dependència fixat en 1.087 milions d’euros.
El previsible estalvi correspon tant a les retallades ja realitzades el 2012 (supressió de l’aportació estatal per al nivell acordat, disminució de l’aportació per al nivell mínim,
reducció de la prestació per a cuidadores familiars i supressió de la seua cotització a la Seguretat Social, eliminació
dels nivells de dependència i suspensió de la incorporació
de persones amb dependència moderada fins a juliol de
2015) més els prevists per a 2013, principalment increment
del copagament i altres reformes dirigides a incompatibilitzar serveis i a penalitzar –de nou– les prestacions familiars.
Les últimes dades d’aplicació de la Llei de promoció de
l’autonomia personal i atenció a les situacions de dependència (LAPAD) ja reflecteixen la destralada del govern
de 2012; el nombre de beneficiaris del sistema de dependència va disminuir de 780.543 persones a 756.423 (un
3 %). S’incrementa la llista d’espera de 224.000 persones
amb dret a una ajuda. A tot això, cal afegir-hi la situació de
vulnerabilitat de les dones cuidadores que han deixat de cotitzar a la seguretat social.
Aquest estrangulament representa la paralització total de
l’aplicació de la LAPAD atès que no manté la taxa de reposició de beneficiaris, baixen les sol·licituds per la moratòria
en persones amb dependència moderada, els dictàmens, el
nombre de grans dependents, fet que reflecteix que el sistema d’atenció de la dependència té data de tancament.
Segons càlculs de l’Associació Estatal de Directors de
Serveis Socials, sols en el passat mes d’abril s’han tancat
319 places de residència, 517 d’ajuda a domicili i 1.083 de
teleassistència, la qual cosa representa l’acomiadament de
quasi un miler de treballadors i treballadores del sistema
d’atenció a la dependència –un 90 %, dones. A més, 3.649
cuidadors familiars han deixat de rebre una ja minvada
prestació econòmica –el 93 %, dones.
També és necessari denunciar la deslleialtat del govern
estatal amb les comunitats autònomes, que s’uneix a
l’incompliment reiterat de l’acord de cofinançament estatal.
Precisament el Consell Interterritorial de gener de 2013 va
acordar convocar una reunió abans de juny per abordar
nous canvis en el sistema d’atenció a la dependència, trobada que a més de no haver-se esdevingut, arriba tard, ja que
l’executiu unilateralment ja ha decidit sense tenir-hi en
compte comunitats autònomes, professionals i experts del
sector.
També és important denunciar la miopia del govern en
l’aposta per un sistema públic d’atenció a la dependència
pel que fa a la creació de llocs de treball directes i indirectes, encara més si valorem que la població espanyola tendeix a envellir cada vegada més i que les expectatives de
vida augmenten, com també si es tenen en compte els retorns fiscals d’aquesta llei via imposts i cotitzacions, que
arriben segons diversos estudis al 28,44 % del que
s’inverteix.
Pàg. 29.205
cia, mostrando una vez más su verdadera ideología, la de
considerar la atención a las personas más vulnerables como
un gasto improductivo y no como una inversión eficaz capaz de garantizar la cohesión social por su alto valor tanto
en términos de dignidad humana como por su potencial en
creación de empleo y retorno fiscal.
Según los cálculos que el ejecutivo ha enviado a Bruselas,
en el marco del Plan nacional de reformas 2013, el ahorro previsto en el sistema de dependencia asciende a 1.108 millones
de euros, cantidad que equivale casi al presupuesto para 2013
en dependencia fijado en 1.087 millones de euros.
El previsible ahorro corresponde tanto a los recortes ya
realizados en 2012 (supresión de la aportación estatal para
el nivel acordado, disminución de la aportación para el nivel mínimo, reducción de la prestación para cuidadoras familiares y supresión de su cotización a la Seguridad Social,
eliminación de los niveles de dependencia y suspensión de
la incorporación de personas con dependencia moderada
hasta julio de 2015) más los previstos para 2013, principalmente incremento del copago y otras reformas dirigidas a
incompatibilizar servicios y a penalizar –de nuevo– las
prestaciones familiares.
Los últimos datos de aplicación de la Ley de promoción
de la autonomía personal y atención a las situaciones de dependencia (LAPAD) ya reflejan el hachazo del gobierno de
2012; el número de beneficiarios del sistema de dependencia disminuyó de 780.543 personas a 756.423 (un 3 %). Se
incrementa la lista de espera de 224.000 personas con derecho a una ayuda. A todo ello hay que añadir la situación de
vulnerabilidad de las mujeres cuidadoras que han dejado de
cotizar a la seguridad social.
Este estrangulamiento representa la paralización total de
la aplicación de la LAPAD dado que no mantiene la tasa de
reposición de beneficiarios, bajan las solicitudes por la moratoria en personas con dependencia moderada, los dictámenes, el número de grandes dependientes, hecho que refleja que el sistema de atención de la dependencia tiene
fecha de cierre.
Según cálculos de la Asociación Estatal de Directores
de Servicios Sociales, solo en el pasado mes de abril se han
cerrado 319 plazas de residencia, 517 de ayuda a domicilio
y 1.083 de teleasistencia, lo que supone el despido de casi
un millar de trabajadores y trabajadoras del sistema de
atención a la dependencia –un 90 %, mujeres. Además,
3.649 cuidadores familiares han dejado de recibir una ya
mermada prestación económica –el 93 %, mujeres.
También es necesario denunciar la deslealtad del gobierno estatal con las comunidades autónomas, que se une al
incumplimiento reiterado del acuerdo de cofinanciación estatal. Precisamente el Consejo Interterritorial de enero de
2013 acordó convocar una reunión antes de junio para
abordar nuevos cambios en el sistema de atención a la dependencia, encuentro que además de no haberse producido
llega tarde, pues el ejecutivo unilateralmente ya ha decidido sin tener en cuenta a comunidades autónomas, profesionales y expertos del sector.
También es importante denunciar la miopía del gobierno
en la apuesta por un sistema público de atención a la dependencia por lo que se refiere a la creación de puestos de
trabajo directos e indirectos, aún más si valoramos que la
población española tiende a envejecer cada vez más y que
las expectativas de vida aumentan así como si se tienen en
cuenta los retornos fiscales de esta ley vía impuestos y cotizaciones, que alcanzan según varios estudios el 28,44 % de
lo invertido.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.206
Finalment, és important assenyalar que seria desitjable
avançar en la integració del Sistema per a l’Autonomia i
Atenció a la Dependència (SAAD) dins del sistema de Seguretat Social per evitar precisament que estiguera limitat
als pressuposts anuals.
Per tot això, es presenta la següent:
Por último, es importante señalar que sería deseable
avanzar en la integración del Sistema para la Autonomía y
Atención a la Dependencia (SAAD) dentro del sistema de
Seguridad Social para evitar precisamente que estuviera limitado a los presupuestos anuales.
Por todo ello, se presenta la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell perquè, al seu
torn, inste el Govern d’Espanya a:
1. Defensar el SAAD i la seua dotació pressupostària
suficient com un dels eixos del canvi per a un nou model
productiu i establir un calendari pactat amb les comunitats
autònomes per al desenvolupament complet de la LAPAD.
2. Coresponsabilitzar-se en el finançament de la LAPAD
amb les comunitats autònomes i sanejar el deute contret amb les
comunitats autònomes per l’infrafinançament produït fins ara.
Las Corts Valencianes instan al Consell para que, a su
vez, inste al Gobierno de España a:
1. Defender el SAAD y su dotación presupuestaria suficiente como uno de los ejes del cambio para un nuevo modelo
productivo estableciendo un calendario pactado con las comunidades autónomas para el desarrollo completo de la LAPAD.
2. Corresponsabilizarse en la financiación de la LAPAD
con las comunidades autónomas y sanear la deuda contraída con las comunidades autónomas por la infrafinanciación
producida hasta el momento.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Proposició no de llei sobre l’obertura del centre ocupacional de Penyeta Roja de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.304)
Proposición no de ley sobre la apertura del centro ocupacional de Penyeta Roja de Castellón, presentada por el
Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.304)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra
Unida, respectivament, a l’empara dels articles 160 i
següents del RCV, presenten la proposició no de llei
següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, sindica y diputada del Grupo Parlamentario
Esquerra Unida, respectivamente, al amparo del artículo
160 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El centre ocupacional de Penyeta Roja a la ciutat de
Castelló va ser anunciat pel llavors vicepresident de la Diputació, Rubén Ibáñez, el 2005, encara que la construcció
no va començar fins al 2007 i va finalitzar l’any 2009 –fa
ja quatre anys. Des de llavors ha estat tancat i sense cap tipus d’activitat per manca de finançament autonòmic.
El centre de Penyeta Roja, que va costar 2 milions
d’euros, té capacitat per a 80 places amb tallers, gimnàs,
cuina i menjador. A Castelló existeix una greu mancança de
places públiques d’aquesta tipologia.
Encara hui en dia les persones amb discapacitat psíquica
tenen moltes dificultats per a incorporar-se al teixit productiu. Cal tenir en compte que l’objectiu de la plena integració laboral o social solament serà assolit amb una aposta
decidida per aquest tipus de centres.
Per la qual cosa presentem la següent:
El centro ocupacional de Penyeta Roja en la ciudad de
Castellón fue anunciado por el entonces vicepresidente de la
Diputación, Rubén Ibáñez, en el 2005, aunque la construcción
no empezó hasta el 2007 y finalizó en el año 2009 –hace ya
cuatro años. Desde entonces ha estado cerrado y sin ningún
tipo de actividad por falta de financiación autonómica.
El centro de Penyeta Roja, que costó 2 millones de euros, tiene capacidad para 80 plazas con talleres, gimnasio,
cocina y comedor. En Castellón existe una grave falta de
plazas públicas de esta tipología.
Aún hoy en día las personas con discapacidad psíquica
tienen muchas dificultades para incorporarse al tejido productivo. Hay que tener en cuenta que el objetivo de la plena integración laboral o social solamente será alcanzado
con una apuesta decidida por este tipo de centros.
Por lo que presentamos la siguiente:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell a obrir el centre
ocupacional de Penyeta Roja de Castelló en un termini màxim de tres mesos des de l’aprovació d’aquesta resolució.
Las Corts Valencianes instan al Consell a abrir el centro
ocupacional de Penyeta Roja de Castellón en un plazo máximo de tres meses desde la aprobación de esta resolución.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.207
Proposició no de llei sobre la cessió urgent per part de
la Conselleria de Sanitat a la Conselleria de Benestar
Social de part de les instal·lacions de l’antic hospital de
La Pedrera de Dénia per a l’atenció provisional de les
persones amb discapacitat, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.338)
Proposición no de ley sobre la cesión urgente por parte de
la Conselleria de Sanidad a la Conselleria de Bienestar Social de parte de sus instalaciones del antiguo hospital de La
Pedrera de Dénia para la atención provisional de las personas con discapacidad, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 62.338)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Esther López Barceló,
síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a
l’empara dels articles 160 i següents del RCV, presenten la
proposició no de llei següent:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Esther López Barceló,
sindica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RCV,
presentan la siguiente proposición no de ley:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Centre de Dia i Residència per a Discapacitats Psíquics de la Marina Alta és una demanda de les diferents associacions en defensa de les persones amb discapacitat des
de l’any 1995.
Entre 1997 i 1999, qui aleshores ocupava el càrrec de
sotssecretari de Benestar Social animà a realitzar el projecte i presentar-lo a conselleria per construir-lo en dos anys.
A començaments de l’any 2000, el director general
d’Integració Social de la Conselleria de Benestar Social
proposà crear una fundació que integraria els 33 ajuntaments i les associacions de persones amb discapacitat com
a fórmula per a la construcció del projecte, que havia
d’encetar-se en 2003.
Durant els anys 2000 i 2001, les associacions convoquen multitud d’entrevistes i reunions amb alcaldes i regidors de la comarca perquè els seus municipis s’integraren
en l’esmentada fundació. Al mes de desembre de 2002,
però, aquesta sols comptava amb deu municipis. La condició posada pel director general era que havia d’estar constituïda en 2003 o, si no, caldria buscar una altra fórmula per
a crear el centre.
Poc després es produí una reunió entre el Sr. Reverte i els
alcaldes, sense la presència de les associacions. Acabaren desentenent-se del projecte i deixaren de banda els esforços realitzats per les associacions. El juliol de 2004 aquestes demanaren que s’impulsara el projecte d’una vegada per totes.
El projecte es recobra el setembre del 2009, quan
l’aleshores conseller de Benestar Social i l’alcaldessa de
Dénia presenten davant la premsa la intenció de construir
l’àrea sociosanitària, amb un total de 140 places, als
terrenys annexos a l’hospital de La Pedrera.
Des d’aleshores fins avui, s’ha anunciat repetidament
l’inici de les obres, que tenen un pressupost d’execució estimat de vuit milions d’euros. No obstant això, el 2010 la
consignació pressupostària de la Generalitat per a l’àrea sociosanitària va ser de 300.000 euros; en 2011 va ser de
132.000 euros; i en 2012, de tan sols 5.000 euros.
Per suposat, les obres no han començat. Tanmateix,
l’antic hospital de Dénia té instal·lacions que no són utilitzades i que provisionalment podrien donar el servei que
hauria de donar l’àrea sociosanitària mentre es construeix i,
així, donar el servei que reclamen les famílies amb persones amb discapacitat.
Per la qual cosa presentem la següent:
El Centro de Día y Residencia para Discapacitados Psíquicos de la Marina Alta es una demanda de las diferentes
asociaciones en defensa de las personas con discapacidad
desde el año 1995.
Entre 1997 y 1999, quien entonces ocupaba el cargo de
subsecretario de Bienestar Social animó a realizar el proyecto
y presentarlo a conselleria para construirlo en dos años.
A comienzos del año 2000, el director general de Integración Social de la Conselleria de Bienestar Social propuso crear una fundación que integraría los 33 ayuntamientos
y las asociaciones de personas con discapacidad como
fórmula para la construcción del proyecto, que debía iniciarse en 2003.
Durante los años 2000 y 2001, las asociaciones convocan multitud de entrevistas y reuniones con alcaldes y concejales de la comarca para que sus municipios se integraran
en dicha fundación. En el mes de diciembre de 2002, sin
embargo, ésta sólo contaba con diez municipios. La condición puesta por el director general era que debía estar constituida en 2003 o, si no, habría que buscar otra fórmula para
crear el centro.
Poco después se produjo una reunión entre el Sr. Reverte
y los alcaldes, sin la presencia de las asociaciones. Acabaron
desentendiéndose del proyecto y dejaron de lado los esfuerzos realizados por las asociaciones. En julio de 2004 éstas pidieron que se impulsara el proyecto de una vez por todas.
El proyecto se recobra en septiembre de 2009, cuando el
entonces conseller de Bienestar Social y la alcaldesa de Dénia presentan ante la prensa la intención de construir el área
sociosanitaria, con un total de 140 plazas, en los terrenos
anexos al hospital de La Pedrera.
Desde entonces hasta hoy, se ha anunciado repetidamente el inicio de las obras, que tienen un presupuesto de ejecución estimado de ocho millones de euros. No obstante,
en 2010 la consignación presupuestaria de la Generalitat
para el área sociosanitaria fue de 300.000 euros; en 2011
fue de 132.000 euros; y en 2012, de tan sólo 5.000 euros.
Por supuesto, las obras no han empezado. Sin embargo,
el antiguo hospital de Dénia tiene instalaciones que no son
utilizadas y que provisionalmente podrían dar el servicio
que debería dar el área sociosanitaria mientras se construye
y, así, dar el servicio que reclaman las familias con personas con discapacidad.
Por lo que presentamos la siguiente:
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.208
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria de Sanitat a cedir de
manera urgent a la Conselleria de Benestar Social part de
les instal·lacions de l’antic hospital de La Pedrera de Dénia per poder atendre provisionalment les persones amb
discapacitat.
El Consell retrà compte a les Corts del compliment
d’aquesta resolució en el termini màxim d’un mes des que
s’aprove.
Les Corts instan a la Conselleria de Sanidad a ceder de
manera urgente a la Conselleria de Bienestar Social parte
de las instalaciones del antiguo hospital de La Pedrera de
Dénia para poder atender provisionalmente a las personas
con discapacidad.
El Consell dará cuenta a Les Corts del cumplimiento de
esta resolución en el plazo máximo de un mes desde que su
aprobación.
Les Corts, 1 d’agost de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Les Corts, 1 de agosto de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Esther López Barceló
Proposició no de llei sobre la creació per part de l’IVIA
d’unes línies d’investigació per a aconseguir un producte que substituesca l’arsenit sòdic i que siga efectiu i assequible per als llauradors, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 63.171)
Proposición no de ley sobre la creación por parte del
IVIA de unas líneas de investigación para conseguir un
producto que sustituya el arsenito sódico y que sea efectivo y asequible para los agricultores, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE número 63.171)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís,
d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del
RC, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària:
Els sindicats agraris estan denunciant l’afecció en el
10% dels ceps de les zones vitícoles de la tota la Comunitat
Valenciana pels fongs de l’esca (Stereum hirsutum i Phellinus igniarius) i l’eutipiosi (Eutypa Ilauna); el que suposa
que en els últims anys s’haja multiplicat per 10 i un total de
13 milions de ceps poden estar afectats en aquests moments
per aquests fongs.
En l’actualitat, el control d’aquest fong presenta moltes
dificultats des de la prohibició d’ús de l’arsenit sòdic, ja
que no hi ha alternativa i únicament es pot lluitar amb mesures preventives durant les pràctiques culturals com la
poda o la verema. Però, a causa de la mecanització, això
també és molt complicat. Per tant, l’única solució de què
disposa el llaurador és arrencar el cep afectat per evitar que
la malaltia es propague, cremar-lo i replantar-lo, treballs
tots ells que suposen un cost afegit als del cultiu i un lucre
cessant important fins que el cep torna a estar en plena producció.
Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y
siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de
ley de tramitación ordinaria:
Los sindicatos agrarios están denunciando la afección
en el 10% de las cepas de las zonas vitícolas de la toda la
Comunitat Valenciana por los hongos de la yesca (Stereum
hirsutum y Phellinus igniarius) y eutipiosis (Eutypa Ilauna); lo que supone que en los últimos años se haya multiplicado por 10 y un total de 13 millones de cepas pueden
estar afectadas en estos momentos por estos hongos.
En la actualidad, el control de este hongo presenta muchas dificultades desde la prohibición de uso del arsenito
sódico, ya que no hay alternativa y únicamente se puede luchar con medidas preventivas durante las prácticas culturales como la poda o la vendimia. Sin embargo, a causa de la
mecanización, eso también es mucho complicado. Por tanto, la única solución que dispone el agricultor es arrancar la
cepa afectada para evitar que la enfermedad se propague,
quemarla y replantarla, trabajos todos ellos que suponen un
coste añadido a los del cultivo y un lucro cesante importante hasta que la cepa vuelve a estar en plena producción.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts insten la Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua perquè:
1. L‘IVIA cree les línies d’investigació necessàries amb
la finalitat de poder aconseguir un producte que substituesca l’arsenit sòdic i que, al mateix temps, siga efectiu, eficaç
i assequible per als llauradors.
2. Dote pressupostàriament una línia d’ajudes als llauradors per a la reposició de ceps afectats –inclosa la destrucció– per evitar una pèrdua de la capacitat productiva del
nostre sector.
Les Corts instan a la Conselleria de Presidencia y Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua para que:
1. El IVIA cree las líneas de investigación necesarias
con la finalidad de poder conseguir un producto que sustituya el arsenito sódico y que, al mismo tiempo, sea efectivo, eficaz y asequible para los agricultores.
2. Dote presupuestariamente una línea de ayudas a los
agricultores para la reposición de cepas afectadas –incluyendo su destrucción– para evitar una pérdida de la capacidad productiva de nuestro sector.
Les Corts, 8 d’agost de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 8 de agosto de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
BOC número 185
24.09.2013
Proposició no de llei sobre l’establiment pel Ministeri
d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient d’un límit
de 100 euros en les ajudes directes de la PAC, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
63.172)
Pàg. 29.209
Proposición no de ley sobre el establecimiento por el
Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente de un límite de 100 euros en las ayudas directas
de la PAC, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 63.172)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i
Català, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició
no de llei següent, de tramitació ordinària.
En la passada Conferència d’Agricultura (composta pel
Ministeri i els consellers del ram), es va acordar establir un
límit de 300 euros per sota dels quals els llauradors no rebran ajudes directes de la PAC, cosa que provocarà que els
citricultors valencians amb una superfície en la seua explotació per sota de 0,83 hectàrees (10 fanecades) queden fora
del sistema d’ajudes directes de la PAC, sempre que no perceben ajudes procedents d’altres sectors.
Aquest acord suposarà que més del 30 % dels llauradors
valencians quedaran fora del cobrament d’ajudes directes i
es deixaran d’ingressar uns 10 milions d’euros anuals. Novament es perjudica l’agricultura valenciana perquè a més
els llauradors reben de les ajudes de la PAC quantitats que
són un 70 % inferiors a la mitjana estatal, a banda que els
productors d’hortalisses i molts de fruiters també segueixen
sense tenir ajudes de la PAC ja que no estan incorporats
tampoc en aquesta nova reforma.
Pel que fa al cultiu de la vinya dels productors que únicament rebien ajuda d’aquest sector, hauran de tenir una
superfície superior a les 0,42 hectàrees per a continuar percebent ajudes de la PAC, mentre que aquesta superfície baixa a les 0,25 hectàrees en el cas dels llauradors que únicament reben ajudes procedents de l’oli d’oliva.
En qualsevol cas, el règim de xicotets llauradors que
s’establirà per a aquells que perceben fins a 1.250 euros exclourà també els llauradors que reben ajudes per sota dels
300 euros.
Cal aclarir que la Unió Europea donava opció al Govern
d’Espanya a triar un límit de percepció d’ajudes per a la
seua supressió de 100 o 300 euros i, finalment, amb el beneplàcit de les comunitats autònomes, s’ha optat per la xifra que més perjudica els llauradors valencians.
Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i
Català, diputado y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente
proposición no de ley de tramitación ordinaria.
En la pasada Conferencia de Agricultura (compuesta por
el Ministerio y los consellers del ramo), se acordó establecer
un límite de 300 euros por debajo de los cuales los agricultores no recibirán ayudas directas de la PAC, cosa que provocará que los citricultores valencianos con una superficie en su
explotación por debajo de 0,83 hectáreas (10 hanegadas) queden fuera del sistema de ayudas directas de la PAC, siempre
que no perciban ayudas procedentes de otros sectores.
Este acuerdo supondrá que más del 30 % de los agricultores valencianos quedarán fuera del cobro de ayudas directas
y se dejarán de ingresar unos 10 millones de euros anuales.
Nuevamente se perjudica a la agricultura valenciana porque
además los agricultores reciben de las ayudas de la PAC cantidades que son un 70 % inferiores a la media estatal, aparte
de que los productores de hortalizas y muchos de frutales
también siguen sin tener ayudas de la PAC ya que no están
incorporados tampoco en esta nueva reforma.
Por lo que respecta al cultivo de la vid de los productores que únicamente venían recibiendo ayuda de este sector,
deberán tener una superficie superior a las 0,42 hectáreas
para continuar percibiendo ayudas de la PAC, mientras que
esta superficie baja a las 0,25 hectáreas en el caso de los
agricultores que únicamente reciben ayudas procedentes
del aceite de oliva.
En cualquier caso, el régimen de pequeños agricultores
que se va a establecer para aquellos que perciben hasta
1.250 euros va a excluir también a los agricultores que reciben ayudas por debajo de los 300 euros.
Hay que aclarar que la Unión Europea daba opción al Gobierno de España a elegir un límite de percepción de ayudas
para su supresión de 100 o 300 euros y, finalmente, con el beneplácito de las comunidades autónomas, se ha optado por la
cifra que más perjudica a los agricultores valencianos.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Les Corts Valencianes insten el Consell per tal de que
aquest tot seguit inste el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient a fer les gestions adients per tal
d’establir un límit de 100 euros en les ajudes directes de
la PAC.
Las Corts Valencianes instan al Consell para que este
acto seguido inste al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente a hacer las gestiones convenientes
para establecer un límite de 100 euros en las ayudas directas de la PAC.
Les Corts, 8 d’agost de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
Les Corts, 8 de agosto de 2013
Josep Maria Pañella i Alcàcer
Enric Xavier Morera i Català
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.210
5. Proposta de creació de comissions
5. Propuestas de creación de comisiones
Propostes de creació de comissions d’investigació
Propuestas de creación de comisiones de investigación
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del 16 de
setembre de 2013, ha acordat proposar al Ple de les Corts
Valencianes, de conformitat amb el que hi ha establert en
l’article 53 del RC, la creació de les comissions
d’investigació següents:
La Mesa de las Corts Valencianes, en la reunión del 16
de septiembre de 2013, ha acordado proponer al Pleno de
las Corts Valencianes, de conformidad con lo establecido
en el artículo 53 del RC, la creación de las siguientes comisiones de investigación:
– Proposta de creació d’una comissió d’investigació per
a investigar i conèixer totes les actuacions realitzades pel
Consell i les empreses públiques Societat de Projectes
Temàtics de la Comunitat Valenciana, SA, i Circuit del Motor i Promoció Esportiva, SAU, per a la compra de
l’empresa Valmor Sports, SL, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 64.199).
– Propuesta de creación de una comisión de investigación para investigar y conocer todas las actuaciones realizadas por el Consell y las empresas públicas Sociedad de
Proyectos Temáticos de la Comunitat Valenciana, SA, y
Circuito del Motor y Promoción Deportiva, SAU, para la
compra de la empresa Valmor Sports, SL, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE número 64.199).
– Proposta de creació d’una comissió no permanent
d’investigació que esclaresca les adjudicacions dels contractes de gestió de serveis públics per concert per a la implantació dels equips i la realització de les tècniques de
diagnòstic per imatge mitjançant equips de ressonància
magnètica per als pacients beneficiaris de l’assistència sanitària de la Generalitat, i establesca les responsabilitats
polítiques escaients, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 64.276).
– Propuesta de creación de una comisión no permanente
de investigación que esclarezca las adjudicaciones de los
contratos de gestión de servicios públicos por concierto
para la implantación de los equipos y la realización de las
técnicas de diagnóstico por imagen mediante equipos de resonancia magnética para los pacientes beneficiarios de la
asistencia sanitaria de la Generalitat, y establezca las responsabilidades políticas pertinentes, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 64.276).
Palau de les Corts
València, 16 de setembre de 2013
Palau de les Corts
Valencia, 16 de septiembre de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El secretari primer
Antonio Clemente Olivert
El secretario primero
Antonio Clemente Olivert
Proposta de creació d’una comissió d’investigació per a
investigar i conèixer totes les actuacions dutes a terme
pel Consell i les empreses públiques Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, SA, i Circuit
del Motor i Promoció Esportiva, SAU, per a la compra
de l’empresa Valmor Sports, SL, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 64.199)
Propuesta de creación de una comisión de investigación
para investigar y conocer todas las actuaciones llevadas a
cabo por el Consell y las empresas públicas Sociedad de
Proyectos Temáticos de la Comunitat Valenciana, SA, y
Circuito del Motor y Promoción Deportiva, SAU, para la
compra de la empresa Valmor Sports, SL, presentada por
el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 64.199)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LAS CORTS
Antonio Torres Salvador, síndic del Grup Parlamentari
Socialista, davant d’aquesta Mesa, compareix i diu:
El 9 de desembre de 2011 el Consell va acordar comprar
l’empresa privada Valmor Sports, SL, empresa en fallida i
amb més de 30 milions d’euros de deute, per a, suposadament, poder continuar celebrant el Gran Premi de Fórmula 1
a la ciutat de València.
El Consell va decidir, doncs, continuar apostant per
aquest gran esdeveniment esportiu i que foren una altra vegada els valencians els que pagaren aquest deute, derivat de
la mala gestió en l’organització de l’esdeveniment, que, en
compte de generar beneficis, ha generat deutes que s’han
assumit amb fons públics.
Antonio Torres Salvador, síndico del Grupo Parlamentario Socialista, ante esa Mesa, comparece y dice:
El 9 de diciembre de 2011 el Consell acordó comprar la
empresa privada Valmor Sports, SL, empresa en quiebra y
con más de 30 millones de euros de deuda, para, supuestamente, poder seguir celebrando el Gran Premio de Fórmula 1
en la ciudad de Valencia.
El Consell decidió, pues, seguir apostando por este gran
evento deportivo y que fueran otra vez los valencianos
quienes pagaran esta deuda, derivada de la mala gestión en
la organización del evento, que, en vez de generar beneficios, ha generado deudas que se han venido asumiendo con
fondos públicos.
BOC número 185
24.09.2013
El 7 de març de 2012 es va formalitzar la compra de
Valmor Sports, SL, per part de l’empresa pública Circuit
del Motor i Promoció Esportiva, SL, suposadament perquè
era l’única manera de garantir la continuació del gran premi, a pesar de no comptar amb els preceptius informes jurídics i econòmics que autoritzaren i justificaren la compra
d’aquesta empresa privada, i l’interès general i públic que
s’obtenia amb la dita compra.
I tal era l’interès del Consell de continuar amb la
Fórmula 1 que va decidir comprar Valmor Sports, SL, i va
renunciar en escriptura pública a exigir cap tipus de responsabilitat als administradors de la dita empresa per incompliment de les obligacions legals que s’haguera pogut derivar
del seu càrrec, a més d’assumir-ne les pèrdues, segons
constava en l’informe de la Sindicatura de Comptes de
l’exercici 2011.
Ara sabem que la prova esportiva, aquest gran esdeveniment, no se celebrarà l’any que ve a València, el 2014, perquè no apareix en el calendari oficial, que només preveu a
Espanya la prova a Catalunya, comunitat que fa dues setmanes que ven entrades per al circuit, i, per tant, l’única
raó esgrimida pel Consell que avala la compra de Valmor
Sports, SL, que era la continuació de les edicions, era falsa,
perquè no es produirà, i és més que probable que el Consell
haja d’abonar una quantia elevada en concepte de penalització per la no celebració de la prova.
Pàg. 29.211
Per tot això, d’acord amb l’article 53 del RCV, el Grup
Parlamentari Socialista proposa al Ple de les Corts:
La creació d’una comissió no permanent d’investigació
amb l’objecte de poder investigar i conèixer totes les actuacions dutes a terme pel Consell i per les empreses públiques Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, SA, i Circuit del Motor i Promoció Esportiva, SAU,
per a la compra de l’empresa Valmor Sports, SL, i posar a
disposició d’aquesta cambra l’expedient administratiu iniciat per a la compra de l’empresa Valmor Sports, SL, com
també tots els informes jurídics i econòmics que justificaren l’interès general i públic de la dita compra, i tots els
contractes subscrits pel Consell o per les empreses públiques mencionades anteriorment, i per Valmor Sports, SL,
amb la mercantil Formula One Management per a la celebració del Gran Premi de Fórmula 1 a València.
La constitució de la comissió es realitzarà dins dels set
dies posteriors a la seua aprovació, i començarà els treballs
a la setmana següent.
La comissió establirà les seues pròpies regles
d’organització, sempre d’acord amb el que estableix el RCV.
Les Corts Valencianes la dotaran dels recursos materials
i humans suficients per al desenvolupament dels treballs.
La comissió acabarà els treballs en el termini màxim de
tres mesos.
La comissió, mitjançant una ponència, elaborarà un dictamen que, una vegada aprovat, serà tramès a la Mesa de
les Corts per a debatre’l i votar-lo en el Ple de la cambra.
El 7 de marzo de 2012 se formalizó la compra de Valmor Sports, SL, por parte de la empresa pública Circuito
del Motor y Promoción Deportiva, SL, supuestamente porque era la única manera de garantizar la continuación del
gran premio, a pesar de no contar con los preceptivos informes jurídicos y económicos que autorizaran y justificaran
la compra de esta empresa privada, y el interés general y
público que se obtenía con dicha compra.
Y tal era el interés del Consell de continuar con la
Fórmula 1 que decidió comprar Valmor Sports, SL, y renunció en escritura pública a exigir ningún tipo de responsabilidad a los administradores de dicha empresa por
incumplimiento de las obligaciones legales que se hubiera
podido derivar de su cargo, además de asumir las pérdidas
de la misma, según constaba en el informe de la Sindicatura de Cuentas del ejercicio 2011.
Ahora sabemos que la prueba deportiva, este gran evento, no se celebrará el próximo año en Valencia, en 2014,
pues no aparece en el calendario oficial, que sólo contempla en España la prueba en Cataluña, comunidad que lleva
dos semanas vendiendo entradas para el circuito, y, por tanto, la única razón esgrimida por el Consell que avala la
compra de Valmor Sports, SL, cual era la continuación de
las ediciones, era falsa, pues no se va a producir, siendo
más que probable que el Consell tenga que abonar una
cuantía elevada en concepto de penalización por la no celebración de la prueba.
Por todo ello, de acuerdo con el artículo 53 del RCV, el Grupo Parlamentario Socialista propone al Pleno de Les Corts:
La creación de una comisión no permanente de investigación con el objeto de poder investigar y conocer todas las actuaciones llevadas a cabo por el Consell y por las empresas
públicas Sociedad de Proyectos Temáticos de la Comunitat
Valenciana, SA, y Circuito del Motor y Promoción Deportiva
SAU, para la compra de la empresa Valmor Sports, SL, y poner a disposición de esta cámara el expediente administrativo
iniciado para la compra de la empresa Valmor Sports, SL, así
como todos los informes jurídicos y económicos que justificaron el interés general y público de dicha compra, y todos
los contratos suscritos por el Consell o por las empresas públicas mencionadas anteriormente, y por Valmor Sports, SL,
con la mercantil Formula One Management para la celebración del Gran Premio de Fórmula 1 en Valencia.
La constitución de la comisión se realizará dentro de los
siete días posteriores a su aprobación, y comenzará sus trabajos en la semana siguiente.
La comisión establecerá sus propias reglas de organización, siempre de acuerdo con lo establecido en el RCV.
Las Corts Valencianes la dotarán de los recursos materiales
y humanos suficientes para el desarrollo de sus trabajos.
La comisión acabará sus trabajos en el plazo máximo de
tres meses.
La comisión, mediante una ponencia, elaborará un dictamen que, una vez aprobado, será remitido a la Mesa de Les
Corts para su debate y votación en el Pleno de la cámara.
Corts Valencianes, 6 de setembre de 2013
Antonio Torres Salvador
Corts Valencianes, 6 de septiembre de 2013
Antonio Torres Salvador
Proposta de creació d’una comissió no permanent
d’investigació que esclaresca les adjudicacions dels contractes de gestió de serveis públics per concert per a la
implantació dels equips i la realització de les tècniques
de diagnòstic per imatge mitjançant equips de ressonàn-
Propuesta de creación de una comisión no permanente
de investigación que esclarezca las adjudicaciones de los
contratos de gestión de servicios públicos por concierto
para la implantación de los equipos y la realización de
las técnicas de diagnóstico por imagen mediante equipos
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.212
cia magnètica per als pacients beneficiaris de
l’assistència sanitària de la Generalitat, i establesca les
responsabilitats polítiques escaients, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número
64.276)
de resonancia magnética para los pacientes beneficiarios de la asistencia sanitaria de la Generalitat, y establezca las responsabilidades políticas pertinentes, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida
(RE número 64.276)
A LA MESA DE LES CORTS
A LA MESA DE LES CORTS
Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol
Guzmán, síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra
Unida, respectivament, d’acord amb l’article 53 del RCV i
amb el vistiplau del grup parlamentari, exposen:
Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol
Guzmán, síndica y diputada del Grupo Parlamentario
Esquerra Unida, respectivamente, de acuerdo con el
artículo 53 del RCV y con el visto bueno del grupo parlamentario, exponen:
El 8 de junio del año 2000, se publicaron en el DOCV
las bases del concurso 234/2000, según las cuales se adjudicaría a las empresas beneficiarias la gestión de servicios
públicos por concierto para la implantación de los equipos
y la realización de las técnicas de diagnóstico por imagen
mediante equipos de resonancia magnética para los pacientes beneficiarios de la asistencia sanitaria. La adjudicación,
por un importe de 164,64 millones de euros, recayó en las
empresas Eresa, Clínica de Benidorm y Inscanner.
Esta privatización contó con una rotunda oposición por
parte de los radiólogos valencianos desde el principio. No
en vano, las sociedades científicas de radiología –tanto la
valenciana como la española– hicieron públicos informes
contrarios a esta ofensiva privatizadora.
El tiempo les daría la razón. Así, el hecho de que las condiciones del contrato establecían la facturación por exploración, sin límite de exploraciones y sin ningún mecanismo de
reducción del precio unitario de acuerdo con el incremento de
exploraciones, acabó convirtiéndose –con el consentimiento
de la Conselleria de Sanidad– en un aumento de la oferta tanto del número total de equipos como de hospitales en los que
se instalarían sin variar el precio del contacto, con el consiguiente aumento del precio de la adjudicación.
Uno de los argumentos que los gestores sanitarios de la
Comunitat Valenciana sostuvieron para defender, contra la
unánime opinión de las sociedades científicas de radiología, el concurso y la consiguiente privatización de las exploraciones de resonancia magnética, en junio del año
2000, fue que en el plazo de ocho años los 18 equipos que
las empresas adjudicatarias instalarían en los hospitales estarían amortizados y podrían volver a manos públicas. Así
mismo lo advertió en una reunión con una decena de jefes
de servicio el anterior conseller de Sanidad y entonces director de la Agencia Valenciana de Salud, Luis Rosado.
Sin embargo, y contrariamente a estas declaraciones, en
septiembre de 2008 se adjudicó un segundo contrato por
diez años más a la UTE Erescanner Salud, SL (formada por
las empresas Eresa; Inscanner, SL; Beanaca, SA, y Ribera
Salud), por un importe de 475 millones de euros.
Recientemente, la Sindicatura de Comptes ha entregado
a Les Corts el informe Resonancias magnéticas: Una oportunidad de ahorro, donde recoge la auditoría operativa consistente en la evaluación con criterios de eficiencia, eficacia y economía de la gestión del concierto de resonancias
magnéticas por la Conselleria de Sanidad.
De acuerdo con este informe, si se prestara el servicio
de resonancias magnéticas con medios propios de la sanidad pública valenciana, y una vez realizadas las inversiones
en equipamiento y las contrataciones de personal necesarias, el ahorro potencial anual –es decir, la diferencia entre
el precio medio pagado por exploración en 2012 (257,19
euros) y el coste medio incremental con recursos propios
El 8 de juny de l’any 2000, van publicar-se en el DOCV
les bases del concurs 234/2000, segons les quals
s’adjudicaria a les empreses beneficiàries la gestió de serveis públics per concert per a la implantació dels equips i la
realització de les tècniques de diagnòstic per imatge mitjançant equips de ressonància magnètica per als pacients
beneficiaris de l’assistència sanitària. L’adjudicació, per un
import de 164,64 milions d’euros, va recaure en les empreses Eresa, Clínica de Benidorm i Inscanner.
Aquesta privatització va comptar amb una rotunda oposició per part dels radiòlegs valencians des del principi. No
debades, les societats científiques de radiologia –tant la valenciana com l’espanyola– van fer públics informes contraris a aquesta ofensiva privatitzadora.
El temps els donaria la raó. Així, el fet que les condicions del contracte establien la facturació per exploració,
sense límit d’exploracions i sense cap mecanisme de reducció del preu unitari d’acord amb l’increment
d’exploracions, va acabar esdevenint –amb el consentiment
de la Conselleria de Sanitat– un augment de l’oferta tant
del nombre total d’equips com d’hospitals en què
s’instal·larien sense variar el preu del contacte, amb
l’augment consegüent del preu de l’adjudicació.
Un dels arguments que els gestors sanitaris de la Comunitat Valenciana van sostenir per tal de defensar, contra la
unànime opinió de les societats científiques de radiologia,
el concurs i la privatització consegüent de les exploracions
de ressonància magnètica, al juny de l’any 2000, va ser que
en el termini de vuit anys els 18 equips que les empreses
adjudicatàries instal·larien en els hospitals estarien amortitzats i podrien tornar a mans públiques. Així mateix ho va
advertir en una reunió amb una desena de caps de servei
l’anterior conseller de Sanitat i aleshores director de
l’Agència Valenciana de Salut, Luis Rosado.
Tanmateix, i contràriament a aquestes declaracions, al
setembre de 2008 es va adjudicar un segon contracte per
deu anys més a l’UTE Erescanner Salud, SL (formada per
les empreses Eresa; Inscanner, SL; Beanaca, SA, i Ribera
Salud), per un import de 475 milions d’euros.
Recentment, la Sindicatura de Comptes ha lliurat a les
Corts l’informe Ressonàncies magnètiques: Una oportunitat d’estalvi, on recull l’auditoria operativa consistent en
l’avaluació amb criteris d’eficiència, eficàcia i economia de
la gestió del concert de ressonàncies magnètiques per la
Conselleria de Sanitat.
D’acord amb aquest informe, si es prestara el servei de
ressonàncies magnètiques amb mitjans propis de la sanitat
pública valenciana, i una vegada realitzades les inversions
en equipament i les contractacions de personal necessàries,
l’estalvi potencial anual –és a dir, la diferència entre el preu
mitjà pagat per exploració el 2012 (257,19 euros) i el cost
mitja incremental amb recursos propis (108,36 euros), sen-
BOC número 185
24.09.2013
se considerar els costs estructurals que ja són suportats pels
hospitals públics– oscil·laria entre 3,3 i 16,7 milions
d’euros, en funció de la proporció d’informes assumits.
Pàg. 29.213
Així mateix, el grup parlamentari proposa que l’acord
de creació establesca un període de sis mesos com a termini
màxim per a finalitzar els treballs de la comissió especial.
(108,36 euros), sin considerar los costes estructurales que
ya están siendo soportados por los hospitales públicos– oscilaría entre 3,3 y 16,7 millones de euros, en función de la
proporción de informes asumidos.
Considerando el interés del Consell en la privatización
del servicio a pesar del evidente perjuicio para las arcas públicas causado por los contratos mencionados, se propone
al Pleno de Les Corts la creación de una comisión no permanente de investigación que esclarezca las adjudicaciones
de los contratos de gestión de servicios públicos por concierto para la implantación de los equipos y la realización
de las técnicas de diagnóstico por imagen mediante equipos
de resonancia magnética para los pacientes beneficiarios de
la asistencia sanitaria de la Generalitat, y establezca las responsabilidades políticas pertinentes.
Asimismo, el grupo parlamentario propone que el acuerdo
de creación establezca un período de seis meses como plazo
máximo para finalizar los trabajos de la comisión especial.
Les Corts, 10 de setembre de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Les Corts, 10 de septiembre de 2013
Rosario Margarita Sanz Alonso
Marina Albiol Guzmán
Atès l’interès del Consell en la privatització del servei a
pesar de l’evident perjudici per a les arques públiques causat pels contractes esmentats, es proposa al Ple de les Corts
la creació d’una comissió no permanent d’investigació que
esclaresca les adjudicacions dels contractes de gestió de
serveis públics per concert per a la implantació dels equips
i la realització de les tècniques de diagnòstic per imatge
mitjançant equips de ressonància magnètica per als pacients beneficiaris de l’assistència sanitària de la Generalitat, i establesca les responsabilitats polítiques escaients.
III. INFORMACIÓ
III. INFORMACIÓN
d) Règim interior
d) Régimen interior
Procediment de selecció per a cobrir amb caràcter interí el lloc de treball de traductor/a-corrector/a de les
Corts número 3407
Procedimiento de selección para cubrir con carácter interino el puesto de trabajo de traductor/a-corrector/a de
Les Corts número 3407
MESA DE LES CORTS
MESA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts Valencianes en la reunió del dia
23 de setembre de 2013, ha tingut coneixement de la proposta que eleva el lletrat major a fi de cobrir interinament
el lloc de treball número 3407 de traductor/a-corrector/a,
adscrit al Servei de Publicacions-Secretaria General, de
convocar, esgotada la llista de persones que van superar,
sense obtenir plaça, tots els exercicis del procés selectiu
corresponents a l’últim concurs-oposició celebrat a les
Corts Valencianes per a cobrir places de traductor/a-corrector/a, un concurs intern entre el personal funcionari de les
Corts que reunesca els requisits exigits per a cobrir el lloc
de treball número 3407 de traductor/a-corrector/a, adscrit
al Servei de Publicacions-Secretaria General.
La Mesa de las Cortes Valencianas en su reunión celebrada el día 23 de septiembre de 2013, ha tenido
conocimiento de la propuesta que eleva el letrado mayor al
objeto de cubrir interinamente el puesto de trabajo número
3407 de traductor/a-corrector/a, adscrito al Servicio de Publicaciones-Secretaría General, de convocar, agotada la lista de personas que superaron, sin obtener plaza, todos los
ejercicios del proceso selectivo correspondientes al último
concurso-oposición celebrado en las Cortes Valencianas
para cubrir plazas de traductor/a-corrector/a, un concurso
interno entre el personal funcionario de Les Corts que reúna los requisitos exigidos para cubrir el puesto de trabajo
número 3407 de traductor/a-corrector/a, adscrito al
Servicio de Publicaciones-Secretaría General.
Considerando lo dispuesto en el artículo 4.1 del Reglamento para la Selección del Personal Interino de las Cortes
Valencianas, se adopta el siguiente acuerdo:
Primero. Aprobar que por el letrado mayor se proceda a
la convocatoria de un concurso interno entre el personal
funcionario de Les Corts que reúna los requisitos exigidos
para el puesto a cubrir.
Atés el que hi ha disposat en l’article 4.1 del Reglament
per a la Selecció del Personal Interí de les Corts Valencianes, s’adopta l’acord següent:
Primer. Aprovar que pel lletrat major es procedesca a la
convocatòria d’un concurs intern entre el personal funcionari de les Corts que reunesca els requisits exigits per al
lloc a cobrir.
BOC número 185
24.09.2013
Pàg. 29.214
Segon. Comunicar aquest acord, perquè en prenguen
coneixement i als efectes oportuns, al Consell de Personal,
a la directora de l’Àrea Administrativa Parlamentària i a la
cap del Servei de Publicacions.
Tercer. Publicar el present acord en el Butlletí Oficial
de les Corts.
Segundo. Comunicar este acuerdo, para su conocimiento
y efectos, al Consell de Personal, a la directora del Área Administrativa Parlamentaria y a la jefa del Servicio de Publicaciones.
Tercero. Publicar el presente acuerdo en el Butlletí Oficial de les Corts.
Palau de les Corts
València 23 de setembre de 2013
Palau de les Corts
Valencia 23 de septiembre de 2013
El president
Juan Gabriel Cotino Ferrer
El presidente
Juan Gabriel Cotino Ferrer
La secretària segona
Carmen Martínez Ramírez
BOLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS VALENCIANES
Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts
subscripcions@corts.es
Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València
Telèfon: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servici de Publicacions de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depòsit legal: V-319-1983
La secretaria segunda
Carmen Martínez Ramírez
BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES VALENCIANAS
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts
subscripcions@corts.es
Plaza de San Lorenzo, 4. 46003 Valencia
Teléfono: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depósito legal: V-319-1983