Dossier de premsa temporada 2008/09.
Anuncio
REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 1 Fundació per a les Arts Escèniques ROMEA La Fundació Romea enceta una nova temporada i ho fa amb la mateixa mentalitat d’investigació i recerca i d’establir, cada cop més, molts més lligams amb la societat civil catalana. No ens hem apartat ni un pam de les intencions fundacionals. Al contrari, ens volem obrir i incorporar totes aquelles activitats que encara no havíem començat i aprofundir en les que han estat el pa nostre de cada dia. Per això intentarem millorar el contingut de les conferències, la qualitat de les lectures dramatitzades, la informació de les exposicions, les trobades d’espectadors, el Dia Mundial del Teatre, etc. També tenim la intenció d’encetar noves línies d’actuació, com són la investigació i el desenvolupament de tot l’àmbit teatral per tractar de descobrir quines són les noves tendències del món de l’espectacle, tant pel que fa als creadors com pel que fa als espectadors. Inclourem dins la Fundació tota la feina de l’Espai Bras que, havent començat a La Villarroel en homenatge a aquest gran amic i promotor teatral que era Adolf Bras, i dirigit sempre per l’Ángel Alonso, recorrerà, ara també, els espais del Romea i del Teatre Goya. Però, de tot això, en teniu complida informació en altres pàgines d’aquest document. Com a director de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques em poso a la vostra disposició. Truqueu, si voleu; o passeu per les oficines, si us ve més de gust. Sempre sereu ben rebuts, per mi i per la Marta o la Ivet. La Fundació vol ésser, no només una eina de treball, sinó un lloc de reunió i, per què no?, de creació d’opinió. Volem influir en la consolidació del que és bo i en el creixement de tot allò que tan sols necessita una empenteta per al seu esclat. Carles Canut, director de la Fundació Romea. Temporada 2008-2009 La Fundació Romea comienza una nueva temporada y lo hace manteniendo los mismos criterios de búsqueda e investigación y con la intención de establecer, cada vez más, diversos canales de comunicación con la sociedad civil catalana. No nos hemos separado en lo más mínimo de las intenciones bajo las cuales fue creada. Al contrario, queremos abrirnos e incorporar aquellas actividades con las que aun no habíamos comenzado a trabajar y profundizar en las que han sido el pan nuestro de cada día. Por eso intentaremos mejorar el contenido de las conferencias, la calidad de las lecturas dramatizadas, la magnitud de las exposiciones, los encuentros con los espectadores, las actividades para celebrar el Día Mundial del Teatro, etc. Estrenaremos nuevas líneas de actuación como son: la investigación y el desarrollo en todo el ámbito teatral para intentar descubrir cuáles son las nuevas tendencias en el mundo del espectáculo, tanto en lo que respecta a los creadores como en lo que se refiere a los espectadores. Incluiremos dentro de la Fundació todo el trabajo del Espai Bras que, habiendo comenzado en La Villarroel como homenaje a ese gran amigo y promotor teatral que fue Adolf Bras, y dirigido por Ángel Alonso, recorrerá, ahora también, los espacios del Romea y del Teatre Goya. Pero de todo esto tenéis información extensa en el presente documento. Como director de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques me pongo a vuestra entera disposición. Llamadnos, si queréis; pasad por las oficinas si os apetece. Siempre seréis bien recibidos, por mí, por Marta o por Ivet. La Fundació quiere ser, no sólo una herramienta de trabajo, sino un lugar de reunión y, ¿por qué no?, de creación y de opinión. Queremos influir en la consolidación de lo que es bueno y ayudar en el crecimiento de todo aquello que simplemente necesita de un cierto respaldo. Carles Canut Director de la Fundació Romea REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 2 REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 3 FUNDACIÓ ROMEA · 2008-2009 ÍNDEX Presentació Línies d’actuació · Anàlisi i Prospectiva · Espai Bras Temporada 2008-09 · I+D · Premi Miquel Lumbierres de Textos Teatrals · Romea Plus Temporada 2008-09 · Suport a la formació i a la professionalització: VI edició del Postgrau i Gestió Cultural d’Espectacles · Publicacions Gescènic Arola Editors · Banc de Textos Teatrals · Mecenes i Patrons de la Fundació Romea PATRONAT DE LA FUNDACIÓ ROMEA President Daniel Martínez de Obregón Miquel Fañanàs Ignasi Alegre de Miquel José Manuel Canals Jordi González Moltó Amparo Martínez Jiménez Marcel·lí Reyes Vidal Àngel Torrecillas Izquierdo Secretari Félix Martínez FUNDACIÓ ROMEA Director Carles Canut i Bartra Equip Marta Queralt Vila Ivet Boltà Fotògrafs Paco Amate Maud Bernos Kco Bartolomé Sergi García Vicenç Giménez Ana Joven Aleix Marin Diego Muñoz David Ruano Toni Vílchez REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 4 FUNDACIÓ ROMEA · 2008-2009 LÍNIES D’ACTUACIÓ ANÁLISIS Y PROSPECTIVA ANÀLISI I PROSPECTIVA Un sector s’estructura sobre dades i elements contrastats. Aquesta afirmació no sempre esdevé habitual en àmbits de l’activitat humana associats a l’especulació creativa i a la rauxa productiva. La cultura, les arts escèniques i el teatre tenen una tendència, en molts aspectes justificable, a la dilació intel·lectual que els aporta enormes virtuts en el terreny del valor afegit, però alhora els converteix en activitats molt fràgils davant la mirada sempre inmisericorde de la política i de l’economia. Des de la Fundació Romea defensem que les arts escèniques són, avui dia, un potent factor de desenvolupament socioeconòmic a ciutats com Barcelona, un vector intrínsecament lligat al creixement de la ciutat i a la seva creació d’atractiu empresarial i turístic, amb independència dels valors de progrés i participació que associem per a qualsevol societat a la cultura i al teatre. Aquesta afirmació no sempre és tan evident com sembla. La manca d’un observatori objectiu que reculli i analitzi sistemàticament les dades del sector cultural a Catalunya i Espanya dificulta una visió estructural de les arts escèniques i les aboca a una constant situació de precarietat. Les dades econòmiques, els indicadors, l’establiment d’un compte satèl·lit del sector són alguns elements imprescindibles que cal dur a terme de manera immediata. Cal reconèixer l’important esforç realitzat històricament per la SGAE amb el seu anuari estadístic tràgicament desaparegut des de fa dos anys, i del Ministeri de Cultura amb l’estudi de l’impacte econò- mic del sector cultural de l’any 2006, així com el recull de dades que sistemàticament fa el Departament de Cultura de la Generalitat. Però dissortadament cap d’aquests treballs ha aconseguit sistematitzar una metodologia que normalitzi l’anàlisi del sector. Les associacions professionals (ADFECTA, FAETEDA, etc.) han intentat darrerament recollir la informació existent, però la tasca no ha resolt de manera definitiva aquest repte pendent. La Fundació Romea es proposa aportar noves visions sobre aquesta problemàtica, i ha encarregat un estudi que pretén aportar respostes, sino definitives almenys clarificadores, sobre aquesta qüestió. L’anàlisi econòmic del sector de les arts escèniques a Catalunya i Espanya entre l’any 2005 i 2007 serà el primer dels estudis que anualment farà la Fundació Romea dins d’aquesta nova línia de treball que anomenem Anàlisi i Prospectiva. En el futur ens haurem de preocupar de molts més aspectes essencials en el desenvolupament present i futur de les arts escèniques: les implicacions del sector audiovisual i de les noves tecnologies de la comunicació en l’autoria escènica, o la participació de les arts escèniques en la creació d’imaginaris comuns en la societat de la informació i la comunicació. Temes que volen evidenciar un interès decidit a debatre la problemàtica del sector tant des del punt de vista estructural com conceptual. Un sector se estructura sobre datos y elementos contrastados. Esta afirmación no siempre es habitual en los ámbitos de la actividad humana asociados a la especulación creativa y al ímpetu productivo. La cultura, las artes escénicas en general y el teatro específicamente, tienen una tendencia, en muchos aspectos justificable, a la lentitud intelectual que les aporta enormes virtudes en el terreno del valor añadido, pero que al mismo tiempo las convierte en actividades muy frágiles delante de la mirada siempre inmisericorde de la política y de la economía. Desde la Fundació Romea defendemos a las artes escénicas como un factor de desarrollo socioeconómico en ciudades como Barcelona, y las vemos también como un vector intrínsecamente ligado al crecimiento de la ciudad y a la creación de atractivos empresariales y turísticos, con independencia de los valores de progreso y participación con los que asociamos a cualquier sociedad a la cultura y al teatro. Esta afirmación no siempre es tan evidente como parece. La falta de un observatorio objetivo que recoja y analice sistemáticamente los datos que arroja el sector cultural en Cataluña y en España dificulta el que podamos tener una visión estructurada de las artes escénicas presentándolas, por lo tanto, en una constante situación de precariedad. Los datos económicos, los indicadores y el establecimiento de una cuenta satélite del sector, son algunos elementos imprescindibles que hace falta llevar a cabo de manera inmediata. No podemos dejar de mencionar y reconocer el importante esfuerzo realizado históricamente por la SGAE en su anuario estadístico trágicamente desaparecido desde hace dos años y del Ministerio de Cultura con el estudio del impacto económico del sector cultural realizado en el año 2006, así como la recogida de datos que sistemáticamente hace el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Pero desgraciadamente ninguno de estos trabajos ha logrado sistematizar una metodología que normalice el análisis del sector. Las asociaciones profesionales (ADETCA, FAETEDA, etc.) han intentado últimamente recoger la información existente, pero el trabajo no ha resuelto de manera definitiva este reto que aún está pendiente. La Fundació Romea se propone aportar nuevas visiones sobre esta problemática, encargando un estudio que pretende aportar respuestas, que si no son definitivas, al menos intentaremos que sean clarificadoras. El análisis económico del sector de las artes escénicas en Cataluña y España entre el año 2005 y 2007 será el primero de los estudios que anualmente hará la Fundació Romea en esta nueva línea de trabajo que denominamos Análisis y Prospectiva. En el futuro nos tendremos que preocupar por muchos más aspectos esenciales en el desarrollo presente y futuro de las artes escénicas, como por ejemplo: Las implicaciones del sector audiovisual y de las nuevas tecnologías de la comunicación en la autoría escénica, o la participación de las artes escénicas en la creación de imaginarios comunes en la sociedad de la información y la comunicación. Temas, todos ellos, que quieren evidenciar un interés decidido a debatir la problemática del sector tanto desde el punto de vista estructural como desde el punto de vista conceptual. REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 5 FUNDACIÓ ROMEA · 2008-2009 LÍNIES D’ACTUACIÓ ESPAI BRAS T e m p o r a d a 2 0 0 8 - 0 9 Conferència: Dones amb pseudònim a la literatura universal amb Mercè Ibarz Amb motiu de La infanticida de Victor Català Dilluns 23 de març Espai Bras Teatre Romea ESPAI BRAS Con la temporada 2008-2009 llega un nuevo planteamiento que propiciará que los tres espacios Teatre Goya, Teatre Romea y La Villarroel se vinculen desde la gestión de la Fundació Romea. Así, por ejemplo, el Espai Bras, dirigido por Ángel Alonso que se concibió en La Villarroel en homenaje a Adolf Bras como lugar de reflexión y agitación cultural, traspasará fronteras para llevar sus debates a cualquiera de los otros teatros, hecho que favorecerá que llegue a nuevos públicos que pueden estar interesados en su propuesta. De la misma forma, las acciones que tenían lugar en el Teatre Romea se podrán realizar en el Teatre Goya o La Villarroel. Se trata, ni más ni menos, de que la Fundació Romea saque provecho de la tan variada oferta de espacios teatrales que tenemos en estos momentos y de acercar las actividades que diseñe a todos ellos. Tertúlia: Amb la temporada 2008-2009 arriba un nou plantejament que propiciarà que els tres espais Teatre Goya, Teatre Romea i La Villarroel es vinculin des de la gestió de la Fundació Romea. Així, per exemple, l’Espai Bras, dirigit per Ángel Alonso, que es va concebre a La Villarroel en homenatge a Adolf Bras com a lloc de reflexió i agitació cultural, traspassarà fronteres per portar els seus debats a qualsevol dels altres teatres, fet que afavorirà que arribi a nous públics que poden estar interessats en la seva proposta. De la mateixa manera, les accions que tenien lloc al Teatre Romea es podran portar a terme al Teatre Goya o La Villarroel. Es tracta, ni més ni menys, que la Fundació Romea tregui el màxim profit de la tan variada oferta d’espais teatrals que tenim en aquests moments i d’acostar les activitats que dissenyi a tots ells. L’ensenyament al segle XXI Con motivo de Els nois d’història de Alan Bennett 24 de noviembre, Espai Bras, Teatre Goya Conferencia: Dones amb pseudònim a la literatura universal con Mercè Ibarz Con motivo de La infanticida de Victor Català 23 de marzo, Espai Bras, La Villarroel Tertúlia: L’ensenyament al segle XXI Amb motiu d’Els nois d’història d’Alan Bennett Dilluns 24 de novembre Espai Bras Teatre Goya Resta d’activitats en estudi REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 6 FUNDACIÓ ROMEA · 2008-2009 La investigación y el desarrollo comprenden el trabajo creativo llevado a cabo de forma sistemática con la intención de incrementar el volumen de conocimientos sobre el hombre, la cultura y la sociedad, y la forma como se utilizará este conocimiento para crear nuevas aplicaciones. Manual de Frascati. 2002 LÍNIES D’ACTUACIÓ I+D DE LA FUNDACIÓ I L’ANTIC TEATRE I+D DE LA FUNDACIÓ ROMEA I L’ANTIC TEATRE La investigació i el desenvolupament comprenen el treball creatiu portat a terme de manera sistemàtica amb la intenció d’incrementar el volum de coneixements sobre l’home, la cultura i la societat, i la manera com es farà servir aquest coneixement per crear noves aplicacions. Manual de Frascati. 2002 La Fundació Romea, un organisme sorgit de l’empresa Focus que any rere any ha volgut demostrar la seva autonomia i importància a través de les seves activitats, ha esdevingut en el dia d’avui un important instrument de reflexió, formació, innovació i diàleg envers la relació de les arts escèniques, la cultura i la societat catalana. Aquesta relació és intrínsecament polièdrica amb el benentès que no podem, ni volem, concebre les arts escèniques com una expressió artística aïllada dels processos de transformació social que s’esdevenen entre nosaltres quotidianament: la relació entre política i creació artística, la confusió (mai millor dit) entre comunicació i espectacle, els aprofitaments directes i indirectes entre ciència i art, o els fluxos econòmics que l’oci i l’entreteniment generen per a la nostra, cada dia més reforçada, societat de serveis. A l’entorn del que hem anomenat societat del coneixement i aplegats sota el dilema que ens planteja la gestió de l’accessibilitat, la societat actual és un viver de transformacions i canvis. Vivim un procés de mutació social, de resultats incerts i d’esforços constants per tal de mantenir les constants vigents. Procés que, no ho oblidem, parteix d’aquell paradigma essencial del segle XX que fou la gestió d’entorns locals molt estables relligats per una informació global. Justament el canvi ve determinat per l’emergència d’entorns globals condicionats per comunitats locals extremadament variables. En aquest context la creació contemporània no pot ser una simple repetició (si de cas recreació) dels mites històrics. Això converteix l’art del segle XXI en espectacle, sense trobar la solució de continuïtat que ha de donar resposta a les preguntes actuals. Ens preguntem què pot aportar la Fundació Romea a aquesta conjuntura incerta, i creiem que una (entre moltes) solució consisteix a intentar concebre un marc de creació, acotat per certs paràmetres ètics i estètics, que lluny de limitar la seva llibertat l’emmarquin en un potencial espai de discussió i aprofitament social. En darrera instància volem recollir algun dels elements que configuren l’esperit innovador característic del nostre temps, traslladant-lo al món de les arts escèniques… És possible, doncs, suggerir a dramaturgs, creadors o directors d’escena, que s’adeqüin a unes regles de joc per explicar-nos idees que, al seu parer, siguin noves? Ara es tracta de plantejar certs criteris útils per a sustentar la tesi. A títol de referència, en citarem alguns a continuació. 1. Donat que no estem parlant de cap procés d’inserció laboral sinó de creativitat i innovació, un debat al voltant de sous i mitjans es trobaria completament fora de lloc. 2. L’escenografia, l’entenem com un suport d’ajuda més a través del qual proposar una història i una manera d’explicar-la. Per tant, ha d’estar feta a partir d’elements quotidians. 3. Els diners serveixen per allargar el temps, és a dir, per sentir que diem el que volem dir i no pas per farcir una etapa professional més. 4. Els centres d’innovació i recerca no poden estar supeditats a les tendències de mercat i a les comercialitats del moment. Es tracta d’aconseguir que ens vegin aquells que realment poden gaudir del que fem. 5. Ningú ens tallarà la llibertat, però ningú ens evitarà les crítiques. Construïm un espai per a l’opinió, no pas per a l’exhibició. 6. Tot i la seva definició d’entitat no lucrativa, la Fundació, ni tampoc Focus, en darrera instància, pretenen ser un programa públic d’ajuda social, sinó impulsors i gestors de nous (o recuperats) talents. 7. Ens agradaria reprendre el gust pel treball col·lectiu; aquella vella i nostàlgica idea de la companyia. Potser en un context de carrera professional és un concepte una mica naïf, però és una etapa magnífica en el procés de formació dels grans creadors. L’I+D de la Fundació Romea no són els tallers dels futurs dramaturgs i autors escènics. Volem arribar a gent perfectament formada. Potser el que els fa falta són espais on puguin construir idees sense que se’ls mengi l’estereotipada opinió crítica que articula les arts escèniques catalanes. Una darrera consideració: la Fundació Romea no pot endegar aquest projecte en un espai tan definit, construït i farcit d’imaginaris complerts com és el Teatre Romea. Per això busca la complicitat de qui està en la recerca més lliure de condicionants dramàtics i estètics. Valgui aquest comentari per reconèixer l’èxit del Teatre Romea i per retre homenatge a una sala d’incerteses com és l’Antic Teatre. Xavier Marcé OFF-OFF BARCELONA Per tal d’engegar aquesta nova línia de treball convé disposar d’un anàlisi precís envers les noves tendències creatives que aporten coneixement i recerca al panorama escènic català. La Fundació Romea realitzarà un estudi per recollir i retratar els principals focus d’innovació escènica des de l’any 2005 a Barcelona, en el benentès que aquesta tasca està per fer i constitueix un treball imprescindible per avaluar el pols creatiu de la ciutat. La Fundació Romea, un organismo surgido de la empresa Focus y que año tras año ha querido demostrar su autonomía e importancia a través de sus actividades, se ha convertido al día de hoy en un instrumento de reflexión, formación, innovación y diálogo dedicado a la relación de les artes escénicas y la cultura, con la sociedad catalana. Esta relación es intrínsecamente poliédrica, entendiendo que no podemos, ni queremos concebir a las artes escénicas como una expresión artística aislada de los procesos de transformación social que se suceden en nuestra cotidianidad. Así lo demuestran la relación entre política y creación artística, la confusión (nunca mejor dicho) entre comunicación y espectáculo, los beneficios directos e indirectos entre la ciencia y el arte, o los flujos económicos que el ocio y el entretenimiento generan para nuestra, cada día más reforzada, sociedad de servicios. En el entorno en el que hemos denominado a la sociedad actual como la del conocimiento y la hemos unido al dilema que nos plantea la gestión de la accesibilidad, la sociedad de hoy en día es un vivero de transformaciones y cambios. Vivimos un proceso de mutación social, de resultados inciertos y de esfuerzos constantes con tal de mantener las constantes vigentes. Proceso que, no olvidemos, parte de aquel paradigma esencial del siglo XX que fue el de la gestión de entornos locales muy estables entrelazados por la información global. Justamente el cambio viene determinado por la urgencia de los entornos globales condicionados por las comunidades locales extremadamente variables. En este contexto la creación contemporánea no puede ser una simple repetición de los mitos históricos. Esto convierte al arte del siglo XXI en un espectáculo que no encuentra solución de continuidad para dar respuesta a las preguntas de la actualidad. Nos preguntamos, entonces, ¿qué puede aportar la Fundació Romea en esta coyuntura incierta? Creemos que una solución (entre muchas) consiste en intentar concebir un marco de creación que, acotado por ciertos parámetros éticos y estéticos y lejos de limitar su libertad, la enmarquen en un potencial espacio de discusión y provecho social. En última instancia, queremos recoger algunos de los elementos que configuran el espíritu innovador característico de nuestro tiempo, trasladándolo al mundo de las artes escénicas… ¿Es posible, sugerir a dramaturgos, creadores o directores de escena, que se adecuen a unas reglas de juego para explicarnos ideas que, según sus criterios, son nuevas? Se trata de plantear ciertos criterios útiles para sustentar la tesis. A modo de referencia, podríamos citar: Dado que no estamos hablando de ningún proceso de inserción laboral sino de creatividad e innovación, un debate alrededor de sueldos y recursos estaría completamente fuera de lugar. La escenografía la entendemos como un soporte a través del cual se propone y se explica una historia, por lo tanto debe estar hecha a partir de elementos cotidianos. El dinero sirve para alargar el tiempo, es decir, para sentir que decimos lo que queremos decir y de ninguna manera para cumplir con una etapa profesional más. Los centros de innovación e investigación no pueden estar supeditados a las tendencias del mercado y los flujos comerciales del momento. Se trata de que nos vean aquellos que pueden disfrutar de lo que hacemos. Nadie nos coartará la libertad, pero tampoco evitaremos las críticas. Construiremos un espacio para la opinión, no para la exhibición. A pesar de su definición no lucrativa, ni la Fundació, ni Focus en última instancia, pretenden ser un programa público de ayuda social, sino un programa de impulsores y gestores de nuevos (o recuperados) talentos. Nos gustaría retomar el gusto por el trabajo colectivo, aquella vieja y nostálgica idea de la compañía. Puede ser que en un contexto de carrera profesional sea un concepto un tanto naif, pero es una etapa magnífica en el proceso de formación de los grandes creadores. La I+D de la Fundació Romea no serán los talleres de los futuros dramaturgos, ni de los autores escénicos. Queremos llegar a gente perfectamente formada, y podría ser que lo que les falte a ellos sean espacios donde poder construir sus ideas sin que se los coma la estereotipada opinión crítica que articula las artes escénicas catalanas. Una última consideración, la Fundació Romea no podrá encender este proyecto en un espacio muy definido, construido y rellenado con imaginarios concretos como es el Teatre Romea. Por eso busca la complicidad de quien está en la búsqueda libre de condicionamientos dramáticos y estéticos. Vaya este comentario final para reconocer el éxito del Teatre Romea y para rendir homenaje a una sala llena de incertidumbres como es el Antic Teatre. Xavier Marcé OFF- OFF BARCELONA Si queremos abrir una nueva línea de trabajo entonces nos conviene disponer de un análisis preciso de las nuevas tendencias creativas que aporten conocimientos e investigación al panorama escénico catalán. Por lo tanto la Fundació Romea realizará un estudio para recoger y retratar los principales focos de innovación escénica que desde el año 2005 han tenido lugar en Barcelona, en el entendido que esta labor está por llevarse a cabo pero consiste en un trabajo imprescindible para avaluar el pulso creativo de la ciudad. REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 7 FUNDACIÓ ROMEA · 2008-2009 LÍNIES D’ACTUACIÓ PREMI MIQUEL LUMBIERRES DE TEXTOS TEATRALS En homenatge i com a reconeixement al fundador i anterior director general de la Fundació Romea, Miquel Lumbierres, malauradament desaparegut el 2006 als 53 anys, el Premi Fundació Romea de Textos Teatrals a partir d’ara passa a anomenar-se Premi Miquel Lumbierres de Textos Teatrals. Miquel Lumbierres Méndez (Barcelona, 23 de setembre de 1953 – Barcelona, 12 de juliol de 2006). Va ser director general de Relacions Externes de la productora Focus i creador el 2001 de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques, de la qual va ser director general. Anteriorment havia exercit de director de Serveis de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, coordinador de les àrees de Joventut i Esports, coordinador de Serveis Socials i Joventut, gerent de l’Àmbit Cultural del 1979 al 1991 i gerent del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra (1996-2001), a més de ser membre del consell d’administració del Gran Teatre del Liceu, el Macba, el CCCB i director de la Fundació Tot Raval. Va ser nomenat Chevalier des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura i de Comunicació de França. PREMI MIQUEL LUMBIERRES DE TEXTOS TEATRALS En homenaje y reconocimiento al fundador y anterior director general de la Fundació Romea, Miquel Lumbierres, lamentablemente desaparecido el 2006, el Premi Fundació Romea de Textos Teatrals pasa a llamarse Premi Miquel Lumbierres de Textos Teatrals. Miquel Lumbierres Méndez (Barcelona, 23 de septiembre de 1953 – Barcelona, 12 de julio de 2006). Fue director general de Relaciones Externas de la productora Focus y creador el 2001 de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques, de la que fue director general. Anteriormente había ejercido de director de Serveis de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, coordinador de las áreas de Joventut i Esports, coordinador de Serveis Socials i Joventut, gerente del Àmbit Cultural del 1979 al 1991 y del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra (19962001), además de ser miembro del consejo de administración del Gran Teatre del Liceu, el Macba, el CCCB y director de la Fundació Tot Raval. Fue nombrado Chevalier des Arts et des Lettres por el Ministerio de Cultura y de Comunicación de Francia. REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 8 FUNDACIÓ ROMEA · 2008-2009 LÍNIES D’ACTUACIÓ ROMEA PLUS T08-09 La política cultural de la II república* SETEMBRE 08 Conferencia magistral de Alfonso Guerra, presidente de la Fundación Pablo Iglesias La política cultural de la II república* Conferència magistral d’Alfonso Guerra, president de la Fundación Pablo Iglesias Dilluns 15 de setembre a les 19.30 h Teatre Romea Una conferència d’Alfonso Guerra organitzada per la Fundació Romea sobre l’època de màxima esplendor de la cultura a Espanya obre la temporada teatral del Teatre Romea 2008-2009. Alfonso Guerra (Sevilla,1940), actual president de la Fundación Pablo Iglesias i de la Fundación Sistema, va ser vicepresident del Govern d’Espanya entre 1982 i 1991 i ha ocupat multitud de responsabilitats al PSOE. És autor de diversos llibres, entre els quals es troben: Socialismo y cultura, Alternativas para el siglo XXI, El rumbo de Europa i La inmigración y sus causas. Sempre compromès amb la difusió de la història, les ciències socials i el moviment obrer, Alfonso Guerra va ser premiat amb el títol Doctor Honoris Causa a diverses universitats, així com amb l’Ordre del Mèrit Constitucional d’Espanya. Ha estat des de fa molts anys vinculat al teatre, i de jove va ser actor i director de les companyies Hora Primera i Esperpento. Lunes 15 de septiembre a las 19.30 h Teatre Romea Una conferencia de Alfonso Guerra organizada por la Fundació Romea sobre la época de máximo esplendor de la cultura en España abrirá la temporada teatral del Teatre Romea 2008-2009. Alfonso Guerra (Sevilla, 1940), actual presidente de la Fundación Pablo Iglesias y de la Fundación Sistema, fue vicepresidente del Gobierno de España entre 1982 y 1991 y ha ocupado multitud de cargos en el PSOE. Es autor de diversos libros, entre los que se encuentran: Socialismo y cultura, Alternativas para el siglo XXI, El rumbo de Europa y La inmigración y sus causas. Siempre comprometido con la difusión de la historia, las ciencias sociales y el movimiento obrero, Guerra fue premiado con el título Doctor Honoris Causa en varias universidades, así como con la Orden del Mérito Constitucional de España. Ha estado desde hace muchos años vinculado con el teatro, siendo de muy joven actor y director de las compañías Hora Primera y Esperpeto. Esta conferencia se realizó con un éxito notable. *Aquesta conferència es va realitzar amb notable èxit. NOVEMBRE 08 Lectura dramatitzada de Don Juan Tenorio de José Zorrilla Amb la col·laboració de Tel·Entrada Dilluns 3 de novembre a les 21 h Teatre Romea Lectura dramatizada de Don Juan Tenorio de José Zorrilla Con la colaboración de Tel·Entrada Lunes 3 de noviembre a las 21 h Teatre Romea La Fundació Romea se ha propuesto este año recuperar la tradición de representar Don Juan Tenorio de Zorrilla por Todos los Santos. La Fundació Romea s’ha proposat aquest any recuperar la tradició de representar Don Juan Tenorio de Zorrilla per Tots Sants. Don Juan Tenorio L’obra de José Zorrilla s’ha convertit en un clàssic de la literatura popular del segle XIX. El llibre mostra la figura de Don Juan tal com l’entenem avui dia, com un seductor nat que farà qualsevol cosa per portar a terme les seves nombroses conquestes. La història d’amor que protagonitza amb la seva estimada Doña Inés ha estat sempre un dels referents romàntics més universals i coneguts. La representació de Don Juan Tenorio és molt apropiada per aquestes dates pel seu caràcter fantàstic, que entre altres elements mostra la proximitat entre el món dels vius i els morts, ja que part de l’obra té lloc al cementiri. Intèrprets: Mario Gas, Jordi Boixaderas, Josep Maria Pou, Constantino Romero, Beatriz Segura, Àngels Bassas, Mingo Ràfols, Jacob Torres, María Jesús Andany, Ricardo Moya, Norbet Ibero, Chantal Aimée, Marta Angelat, Susanna Garachana, Dafnis Balduz, Boris Ruiz i Pep Ribas entre d’altres Dramatúrgia: Antonio Calvo Director: Carles Canut Don Juan Tenorio La obra Don Juan Tenorio, de José Zorrilla, se ha convertido en un clásico de la literatura popular del siglo XIX. El libro muestra la figura de Don Juan tal como la entendemos hoy en día, como un seductor empedernido que hará cualquier cosa para llevar a cabo sus numerosas conquistas. La historia de amor que protagoniza con su querida Doña Inés ha sido siempre uno de los referentes románticos más universales y conocidos. La representación de Don Juan Tenorio es muy apropiada por estas fechas por su carácter fantástico, que entre otros elementos muestra la proximidad entre el mundo de los vivos y de los muertos, ya que parte de la obra tiene lugar en un cementerio. Intérpretes: Mario Gas, Jordi Boixaderas, Josep Maria Pou, Constantino Romero, Beatriz Segura, Àngels Bassas, Mingo Ràfols, Jacob Torres, María Jesús Andany, Ricardo Moya, Norbet Ibero, Chantal Aimée, Marta Angelat, Susanna Garachana, Dafnis Balduz, Boris Ruiz y Pep Ribas, entre otros Dramaturgia: Antonio Calvo Director: Carles Canut REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 9 FUNDACIÓ ROMEA · 2008-2009 LÍNIES D’ACTUACIÓ NOVEMBRE 08 Marató de contes Fundació Xarxa amb el suport de la Fundació Romea Dissabte 22 de novembre d’11 a 14 h Teatre Romea XIV edició de la Marató de Contes és una activitat que reivindica el conte com a element de comunicació entre adults i infants, tot permetent col·laborar amb algun projecte o institució solidària amb el món de la infància, mitjançant la destinació de la recaptació que resulta de la venta d’entrades. Els contes ens els expliquen diversos personatges famosos del món de la cultura, de l’esport, els mitjans de comunicació o la política, tot aportant d’aquesta manera el seu granet de sorra en aquest acte solidari. Aquesta iniciativa, organitzada per la Fundació Xarxa amb el suport de la Fundació Romea, es realitza sempre amb una finalitat benèfica i aquest any el projecte beneficiat de la recaptació econòmica serà el Col·lectiu de suport a Ángel Olarán, una organització que treballa especialment amb nens a Etiòpia. Marató de contes Fundació Xarxa con el soporte de la Fundació Romea Sábado 22 de noviembre de 11 a 14 h Teatre Romea XIV edició de la Marató de Contes es una actividad que reivindica el cuento como elemento de comunicación entre adultos e infantes, y a la vez colabora con algún proyecto o institución solidaria relacionada con el mundo de la infancia, donando la recaptación producto de la venta de las entradas al proyecto o institución al cual ha estado destinada la Marató. Los cuentos los explican diversos personajes famosos del mundo de la cultura, del deporte, de los medios de comunicación o de la política. Todos ellos aportan su grano de arena a este acto solidario. Esta iniciativa, organizada por la Fundació Xarxa con el soporte de la Fundació Romea, se realiza siempre con una finalidad benéfica y este año el proyecto favorecerá al Colectivo de ayuda a Ángel Olarán, una organización que trabaja especialmente con los niños en Etiopía. DESEMBRE 08 Cicle Nits de contes, poemes i cançons Amb la col·laboració de Tel·Entrada ¿Nochebuena, Nochevieja? Textos, música i intèrprets del Carib Dilluns 15 de desembre a les 21 h Teatre Romea El Nadal torna al Teatre Romea de la mà de la música i l’animació veneçolana i cubana. Ciclo Nits de contes, poemes i cançons Con la colaboración de Tel·Entrada ¿Nochebuena, Nochevieja? Textos, música e intérpretes del Caribe. Lunes 15 de diciembre a las 21 h Teatre Romea La Navidad vuelve al Teatre Romea de la mano de la música y la animación venezolana y cubana. REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 10 REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 11 FUNDACIÓ ROMEA · 2008-2009 LÍNIES D’ACTUACIÓ GENER 09 3a Jornada amb la Societat Civil Amb Beth Galí, Lluís Llongueras, Ferran Monegal i Montserrat Tura Músics: Pere Bardagí, Jordi Bonell i Horacio Fumero Dilluns 19 de gener a les 21 h Teatre Romea En les anteriors edicions de la Jornada amb la Societat Civil s’han llegit textos de Michel Houllebecq (ho han fet Ernest Benach, president del Parlament; Xavier Bosch, periodista; Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya, i Gemma Nierga, conductora de La ventana de la Ser, i hem sentit els poemes de Miquel Martí i Pol en les veus de l’escriptora Maria Barbal; el president de CiU, Artur Mas; l’actriu Emma Vilarasau, i el doctor Santiago Dexeus. Joan Oliver (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986), poeta conegut com a Pere Quart, centrarà la lectura d’aquest any a càrrec de personatges representatius de la societat civil catalana. A més de dramaturg, Pere Quart era narrador, traductor i periodista. Se’l considera un dels poetes catalans més destacables del segle XX. Entre les seves obres, cal ressaltar el recull poètic Les decapitacions (1934) i és reconeguda també la seva traducció d’El misantrop, de Molière. FEBRER 09 Ahir i avui dels trobadors Hi participen 3 actors, 3 cantants i 3 músics per explicar la història dels trobadors fins als nostres dies. Guió: Miquel Pujadó. Dilluns 23 de febrer a les 21 h Teatre Romea 3a Jornada amb la Societat Civil Con Beth Galí, Lluís Llongueras, Ferran Monegal y Montserrat Tura Músicos: Pere Bardagí, Jordi Bonell y Horacio Fumero Lunes 19 de enero a las 21 h Teatre Romea En las anteriores ediciones de la Jornada amb la Societat Civil se han leído textos de Michel Houllebecq (lo han hecho Ernest Benach, presidente del Parlament; Xavier Bosch, periodista; Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya, y Gemma Nierga, conductora de La ventana de la Ser) y hemos oído los poemas de Miquel Martí i Pol en las voces de la escritora Maria Barbal; el presidente de CiU, Artur Mas; la actriz Emma Vilarasau, y el doctor Santiago Dexeus. Joan Oliver (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986), poeta conocido como Pere Quart, centrará la lectura de este año por parte de personajes representativos de la sociedad civil catalana. Además de dramaturgo, Pere Quart era narrador, traductor y periodista. Es considerado uno de los poetas catalanes más destacables del siglo XX. Entre sus obras cabe resaltar el libro de poemas Les decapitacions (1934) y es reconocida también su traducción de El misantrop, de Molière. Ahir i avui dels trobadors BCNegra. Trobada de novel·la negra de Barcelona Participan 3 actores, 3 cantantes y 3 músicos para explicar la historia de los trovadores hasta nuestros días. La Fundació Romea per a les Arts Escèniques torna a obrir les portes del teatre al guanyador Michael Connelly del Premi Pepe Carvalho perquè parli amb els seus lectors des d’un escenari diferent. BCNegra. 3, 4, 5 de febrer Teatre Romea La Fundació Romea per a les Arts Escèniques vuelve a abrir las puertas del teatro al ganador Michael Connelly del Premi Pepe Carvalho para que hable con sus lectores desde un escenario distinto. Lunes 23 de febrero a las 21 h Teatre Romea Trobada de novel·la negra de Barcelona 3, 4, 5 de febrero Teatre Romea REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 12 FUNDACIÓ ROMEA · 2008-2009 LÍNIES D’ACTUACIÓ FEBRER 09 Dia Mundial del Teatre Lectura del manifest. Visita guiada pel Teatre Goya. Exposició històrica del Teatre Goya. Divendres 27 de març Teatre Goya El Teatre Goya obre les portes després d’una profunda remodelació que ha conservat l’antiga façana. La gestió d’aquest espai escènic passa a mans del Grup Focus, que s’encarrega també de la programació del Teatre Romea, el Teatre Condal i La Villarroel. El Dia Mundial del Teatre serà una ocasió privilegiada per conèixer el nou Goya per dins amb una visita guiada i a través d’una exposició que explicarà el seu passat. Dia Mundial del Teatre Lectura del manifiesto Visita guiada por el Teatre Goya Exposición histórica del Teatre Goya Viernes 27 de marzo Teatre Goya El Teatre Goya abre al fin sus puertas después de una profunda remodelación que ha conservado la antigua fachada. La gestión de este espacio escénico pasa a manos del Grup Focus, que se encarga también de la programación del Teatre Romea, el Teatro Condal y La Villarroel. El Día Mundial del Teatro será una ocasión privilegiada para conocer el nuevo Goya por dentro con una visita guiada y a través de una exposición que contará su pasado. REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 13 FUNDACIÓ ROMEA · 2008-2009 LÍNIES D’ACTUACIÓ ABRIL 09 Enric Borràs i Terra Baixa Exposició amb motiu de l’obra d’Àngel Guimerà Dissabte 18 d’abril Teatre Romea Enric Borràs i Terra Baixa Exposición con motivo de la obra de Àngel Guimerà Sábado 18 de abril Teatre Romea El text d’Àngel Guimerà s’havia estrenat el 1896 al Teatro Español de Madrid en castellà i no va ser fins uns mesos després que no es va representar en català a Tortosa. El triomf de l’obra, però, va arribar el maig de 1897 amb la memorable interpretació d’Enric Borràs (Badalona, 1863 – Barcelona, 1957) en el paper de Manelic a l’escenari del Teatre Romea. Aquesta interpretació el va consagrar definitivament com un dels primers actors de l’escena catalana. Borràs va assolir grans èxits amb altres personatges d’obres de Guimerà, a Catalunya i a l’estranger (Àngel Guimerà animava Borràs que actués d’ambaixador del teatre català) així com amb altres clàssics de la literatura catalana com Rusiñol i Iglesias i universal. El texto de Àngel Guimerà se había estrenado el 1896 en el Teatro Español de Madrid en castellano y no fue hasta unos meses después de que se representó en catalán en Tortosa. El triunfo de la obra llegó el mayo de 1897 con la memorable interpretación de Enric Borràs (Badalona, 1863-Barcelona, 1957) en el papel de Manelic en el escenario del Teatre Romea. Esta interpretación lo consagró definitivamente como uno de los primeros actores de la escena catalana. Borràs logró grandes éxitos con otros personajes de obras de Guimerà, en Cataluña y en el extranjero (Àngel Guimerà animaba a Borràs a que actuara de embajador del teatro catalán) así como con otros clásicos de la literatura catalana como Rusiñol e Iglesias y literatura universal. Lectura de Teatre Burlesc Català del s. XVIII Patrocinado por la Fundació Carulla Director: Xavier Albertí Con los actores de la Companyia Teatre Romea Lunes 27 de abril a las 21 h Teatre Romea Lectura de Teatre Burlesc Català del s. XVIII Patrocinat per la Fundació Carulla Director: Xavier Albertí. Amb els actors de la Companyia Teatre Romea Un espectacle basat en el llibre de Josep Maria Sala-Valldaura Teatre burlesc català del segle XVIII (Editorial Barcino, 2007) Dilluns 27 d’abril a les 21 h Teatre Romea Teatre burlesc català del segle XVIII és un llibre que ens permet conèixer la societat d’aleshores a través del seu riure. Aquestes peces teatrals havien quedat arraconades i oblidades des del noucentisme, però mostren com vivia i pensava realment la societat de l’època, temàtiques relacionades amb la vida quotidiana local i personatges que responien als estereotips d’aquells temps: pagesos, clergues, soldats, jutges, minyones... Els espectacles de teatre burlesc en català van sobreviure a una època d’hegemonia del castellà als teatres públics gràcies al fet que es representaven en cases particulars i llocs escènics de la menestralia i de la pagesia. Josep Maria Sala-Valldaura (Gironella, Berguedà, 1947) és poeta, assagista i professor. És catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida. La seva poesia es mou entre el classicisme i la modernitat. És un dels autors de la seva generació que més ha fet per l’evolució del llenguatge poètic. El seu darrer llibre publicat és Disfresses (2002). Com a assagista i crític literari col·labora en la renovació poètica que van marcar els anys 70 i 80 amb llibres com L’agulla en el fil (1987). Ha contribuït a la difusió de l’obra de Joan Vinyoli. Però els seus interessos assagístics s’han mogut també per la literatura del XVIII i la poesia de postguerra. Ha merescut premis com el Serra d’Or, el Joanot Martorell o el Cavall Verd. Un espectáculo basado en el libro de Josep Maria Sala-Valldaura Teatre burlesc català del segle XVIII (Editorial Barcino, 2007) Teatre burlesc català del segle XVIII es un libro que nos permite conocer la sociedad de entonces a través de su humor. Estas piezas teatrales habían quedado arrinconadas y olvidadas desde el noucentisme, pero muestran cómo vivía y pensaba realmente la sociedad de la época, temáticas relacionadas con la vida cotidiana local y personajes que respondían a los estereotipos de esos tiempos: campesinos, clérigos, soldados, jueces, sirvientas… Los espectáculos de teatro burlesco catalán sobrevivieron a una época de hegemonía del castellano a los teatros públicos gracias a que se representaban en casas particulares y lugares escénicos de la menestralía y el campesinado. Josep Maria Sala-Valldaura (Gironella, Berguedà, 1947) es poeta, ensayista y profesor. Es catedrático de Literatura Española en la Universidad de Lleida. Su poesía se mueve entre el clasicismo y la modernidad. Es uno de los autores de su generación que más ha hecho por la evolución del lenguaje poético. Su último libro publicado es Disfresses (2002). Como ensayista y crítico literario colabora en la renovación poética que marcaron en los años 70 y 80 con libros como L’agulla en el fil (1987). Ha contribuido en la difusión de la obra de Joan Vinyoli. Pero sus intereses ensayísticos se han movido también por la literatura del XVIII y la poesía de posguerra. Su obra ha merecido premios como el Serra d’Or, el Joanot Martorell o el Cavall Verd. REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 14 FUNDACIÓ ROMEA · 2008-2009 LÍNIES D’ACTUACIÓ MAIG 09 Setmana de poesia de Barcelona Espectáculo: La terra és baixa i bruta i erma... Setmana de poesia de Barcelona Espectacle: La terra és baixa i bruta i erma... Direcció: Jordi Faura i Abel Coll Lunes 18 de mayo a las 21 h Teatre Romea Direcció: Jordi Faura i Abel Coll Dilluns 18 de maig a les 21 h Teatre Romea *AGENDA GLOBAL CRONOLÒGICA La política cultural de la II república Conferència magistral d’Alfonso Guerra Dilluns 15 de setembre 19.30 h Teatre Romea VI Edició del Postgrau en Producció i Gestió d’Espectacles Dilluns 20 d’octubre 17 h Teatre Goya 3a Jornada amb la Societat Civil Amb Beth Galí, Montserrat Tura, Ferran Monegal i Lluís Llongueras i els músics Pere Bardagí, Jordi Bonell i Horacio Fumero Dilluns 19 de gener 21 h Teatre Romea Ahir i avui dels trobadors Roda de premsa Fundació Romea 3 actors, 3 cantants i 3 músics explicaran la història dels trobadors fins als nostres dies Dilluns 23 de febrer 21 h Teatre Romea Divendres 22 d’octubre 12 h Teatre Romea BCNegra Don Juan Tenorio Trobada de Michael Connelly amb als seus lectors 3, 4 ó 5 de febrer Teatre Romea de José Zorrilla Lectura dramatitzada patrocinada per Tel·Entrada Amb Mario Gas, Josep Maria Pou, Constantino Romero, Marta Angelat i Jordi Boixaderas en el repartiment. Dir.: Carles Canut Dilluns 3 de novembre 21 h Teatre Romea Amb motiu de La Infanticida de Victor Català Conferència Amb Mercè Ibarz Dilluns 23 de març 19.30 h Teatre Romea Marató de contes Dia Mundial del Teatre Fundació Xarxa. A benefici del col·lectiu de suport a Angel Olarán Dissabte 22 de novembre 11 h Teatre Romea L’ensenyament al segle XXI Dones amb pseudònim a la literatura universal Lectura del manifest Visita guiada pel Teatre Goya Exposició històrica Teatre Goya Divendres 27 de març Teatre Goya Enric Borràs i Tertúlia Amb motiu d’Els nois d’història d’Alan Bennett Exposició Dissabte 18 d’abril Espai Bras Teatre Romea Dilluns 24 de novembre Teatre Goya Terra Baixa Teatre Burlesc Català del s. XVIII ¿Nochebuena, Nochevieja? Cicle Contes, poemes i cançons Patrocinat per Tel·Entrada Textos, música i intèrprets del Carib Dir: Carles Canut Dilluns 15 de desembre 21 h Teatre Romea * Programació subjecte a canvis. Confirmar-la pel 93 318 14 31 o www.fundacioromea.cat Lectura patrocinada per la Fundació Carulla Dir.: Xavier Albertí. Amb els actors de la Companyia del Teatre Romea Dilluns 27 d’abril 21 h Teatre Romea Setmana de poesia de Barcelona Espectacle: La terra és baixa i bruta i erma... Dir: Jordi Faura i Abel Coll Dilluns 18 de maig 21 h Teatre Romea REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 15 FUNDACIÓ ROMEA · 2008-2009 LÍNIES D’ACTUACIÓ SUPORT A LA FORMACIÓ I A LA PROFESSIONALITZACIÓ VI Edició del Postgrau en Producció i Gestió d’Espectacles Dilluns 20 d’octubre a les 17 h Teatre Romea A l’octubre s’inicia el VI Postgrau en Producció i Gestió d’Espectacles. Aquests estudis els porta a terme la Fundació Romea conjuntament amb la Universitat de Barcelona i l’Institut del Teatre. Aquest any s’ha arribat a la trentena d’alumnes inscrits, que han realitzat pràctiques a institucions culturals com el Festival de Jazz de Terrassa, Focus, Teatro de los Sentidos, Sala Beckett, Festival Sonar, Karibi promotors musicals i Gran Teatre Liceu, entre altres. L’objectiu és formar professionals de la producció i la programació d’espectacles que busquin un espai de conceptualització de la seva feina, una formació continuada i l’acreditació universitària corresponent. Apoyo a la formación y a la profesionalización VI Edición del Postgrado en Producción y Gestión de Espectáculos En octubre se inicia el VI Postgrado en Producción y Gestión de Espectáculos. Estos estudios los lleva a cabo la Fundació Romea conjuntamente con la Universitat de Barcelona y el Institut del Teatre. Este año se llegó a la treintena de alumnos inscritos, quienes realizaron prácticas en instituciones culturales como el Festival de Jazz de Terrassa, Focus, Teatro de los Sentidos, Sala Beckett, Festival Sonar, Karibi promotores musicales y Gran Teatre del Liceu, entre otros. El objetivo es formar profesionales de la producción y la programación de espectáculos que buscan un espacio de conceptualización de su trabajo, una formación continuada y la acreditación universitaria correspondiente. Publicaciones Gescènic Gescènic, en colaboración con la Fundació Romea, ha creado una línea editorial propia consistente en una colección de monografías breves sobre gestión escénica. El objetivo de la colección es poner al alcance del sector de las artes escénicas reflexiones, modelos, estrategias, experiencias y técnicas que permitan mejorar la gestión de las empresas y actividades, de acuerdo con los objetivos generales del programa Gescènic. La colección se edita en catalán y castellano. PUBLICACIONS BANC DE TEXTOS TEATRALS Gescènic Gescènic, en col·laboració amb la Fundació Romea, ha creat una línia editorial pròpia consistent en una col·lecció de monografies breus sobre gestió escènica. L’objectiu de la col·lecció és posar a l’abast del sector de les arts escèniques reflexions, models, estratègies, experiències i tècniques que permetin millorar la gestió de les empreses i activitats, d’acord amb els objectius generals del programa Gescènic. La col·lecció s’edita en català i castellà. Arola Editors Hem encetat una nova línia de col·laboració amb aquesta editorial catalana que publicarà al 2009 el llibre guanyador del IV Premi Fundació Romea de Textos Teatrals: Hong Kong Haddock, de Josep Julien. De moment ja ha sortit a la llum l’obra Gènesi 3.0, de Gerard Guix, que s’ha sumat a altres títols editats amb la col·laboració de la Fundació (Ja en tinc trenta!, La tragèdia de Macbeth, etc...). Está prevista la edición de otros títulos como El itinerario empresarial de Focus. Reflexiones a partir de mi experiencia, de Daniel Martínez. El consejo editorial de Gescènic está formado por Carles Molinet, Toni Benavent, Joan Carles Dauder, Eduardo Galán, Carles Canut, Lluís Bonet i Jaume Colomer. Arola Editors Hemos iniciado una nueva línea de colaboración con esta editorial catalana que publicará en 2009 el libro ganador del IV Premi Fundació Romea de Textos Teatrals: Hong Kong Haddock, de Josep Julien. De momento ya ha salido a la luz la obra Gènesi 3.0, de Gerard Guix, que se ha sumado a otros títulos editados con la colaboración de la Fundació (Ja en tinc trenta!, La tragèdia de Macbeth, etc…). Hem publicat 2 títols fins ara: · La gestió de les arts escèniques en temps difícils · Pla estratègic del sector de les arts escèniques a Mallorca Està prevista l’edició d’altres títols com El itinerario empresarial de Focus. Reflexiones a partir de mi experiencia, de Daniel Martínez. El Consell Editorial de Gescènic està format per Carles Molinet, Toni Benavent, Joan Carles Dauder, Eduardo Galán, Carles Canut, Lluís Bonet i Jaume Colomer. Hemos publicado 2 títulos hasta ahora: · La gestión de las artes escénicas en tiempos difíciles · Plan estratégico del sector de las artes escénicas en Mallorca Banc de Textos Teatrals El Banc de Textos Teatrals va néixer amb la intenció de fomentar la dramatúrgia contemporània i donar suport a la creació, difusió i producció de les noves obres teatrals. La convocatòria és d’àmbit estatal i com a condicions s’exigeix que les obres presentades no hagin estat mai representades en circuits professionals i que el seu repartiment estigui format per un màxim de sis intèrprets. En aquesta línia de suport a la creació, el Banc de Textos continua obert en el seu procés de recepció i selecció d’obres. Actualment compta amb més de 450 obres de teatre, les quals es poden consultar en el «Banc de Textos Teatrals virtual», a través del web de la Fundació Romea (www.fundacioromea.cat). El Banc de Textos Teatrals nació con la intención de fomentar la dramaturgia contemporánea y dar apoyo a la creación, difusión y producción de las nuevas obras teatrales. La convocatoria es de ámbito estatal y como condiciones se exige que las obras presentadas no se hayan representado nunca en circuitos profesionales y que su reparto esté formado por un máximo de seis intérpretes. En esta línea de apoyo a la creación, el Banc de Textos continua abierto en su proceso de recepción y selección de obras. Actualmente cuenta con más de 450 obras de teatro, las cuales se pueden consultar en el “Banc de Textos Teatrals virtual”, a través de la web de la Fundació Romea (www.fundacioromea.cat). REVISTA FUNDACIO ok o casi:Layout 2 13/10/08 17:43 Página 16 FUNDACIÓ ROMEA · 2008-2009 MECENES I PROTECTORS DE LA FUNDACIÓ ROMEA Mecenas y Protectores de la Fundació Romea Desde sus inicios, esta institución ha recibido el apoyo de la sociedad civil catalana con el objetivo de recuperar y estimular la iniciativa social alrededor de la actividad teatral. Los Mecenas y Protectores de la Fundació Romea son un colectivo de personas y empresas que, mediante su aportación de mecenazgo, apoyan a la Fundació. No obstante, son mucho más que un apoyo económico, pues participan activamente en todos los actos que se organizan desde la Fundació, creando así un público que no sólo consume teatro, sino que también participa en los debates del sector, conoce los autores de las obras y está en contacto con las últimas tendencias europeas en el ámbito de las artes escénicas; es decir, es un público crítico y fiel. Este colectivo constituye el verdadero agente de la política cultural y social de la entidad. Los ciudadanos que la conforman son los que le garantizan la supervivencia y continuidad. Para formar parte de Fundació Romea existen diferentes modalidades de mecenazgo: Des dels seus inicis, aquesta institució ha rebut el suport de la societat civil catalana amb l’objectiu de recuperar i estimular la iniciativa social al voltant de l’activitat teatral. Els mecenes de la Fundació Romea són un col·lectiu de persones i empreses que, mitjançant la seva aportació donen suport a la Fundació. No obstant, són molt més que un suport econòmic, doncs participen activament en tots els actes que s’organitzen des de la Fundació, creant així un públic que no només consumeix teatre, sinó que també participa en els debats del sector, coneix els autors de les obres i està en contacte amb les últimes tendències europees en l’àmbit de les arts escèniques; és a dir, és un públic crític i fidel. Per formar part del Cercle d’Amics de la Fundació Romea existeixen diferents modalitats de mecenatge: Mecenes de Bronze Mecenes de Plata Mecenes d’Or Protector Protector de Plata Protector d’Or La Fundació Romea cuenta con unos 300 mecenas divididos entre personas, entidades y empresas. Para agradecer el apoyo que nos otorgan, todos ellos cuentan con un trato preferencial y un conjunto de ventajas relacionadas con la programación del teatro y las actividades que organizamos. La Fundació Romea suma gairebé 300 mecenes dividits entre persones, entitats i empreses. Per agrair el suport que ens atorguen, tots ells compten amb un tracte preferencial i un seguit d’avantatges relacionats amb la programació del teatre i les activitats que programem. Protector plata Col·laboradors Protectors Protectors d’Or Institucions Patrons Aquest col·lectiu constitueix el veritable agent de la política cultural i social de l’entitat. Els ciutadans que Mecenas de Bronce Mecenas de Plata Mecenas de Oro Protector Protector de Plata Protector de Oro en formen part són els que li garanteixen la supervivència i continuïtat. Fundació per a les Arts Escèniques ROMEA C/Hospital, 51 08001 Barcelona Tel. 93 318 14 31 info@fundacioromea.com www.fundacioromea.cat Temporada 2008-2009
