óyeme con los ojos

DOSSIER DE L’ESPECTACLE
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
TEATRE MUNICIPAL
Dissabte 6 de desembre a les 21 h
www.temporada-alta.net
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
FITXA
Una creació de María Pagés
DIrecció i coreografia i disseny de vestuari: María Pagés
Dramatúrgia: El Arbi El Harti
Lletres: Ibn, Arabi, Ben Shal, Belén Reyes, Antonio Machado, El Arbi El Harti, Fray
Luis de León.
Música: Rubén Levaniegos María Pagés, Popular
Llum i coordinació: Pau Fullana
Disseny de so: Albert Cortada
Ajudant de coreografia: José Barrios
Tenyit i pintura de teles: Taller María Calderón
Realització de vestuari: Ángel Domingo
Elenc: María Pagés (ball), Ana Ramón i Juan de Mairena (cant), Rubén Levaniegos
(guitarra), Sergio Menem (violoncel), José Barrios (acompanyament i palmes) i Chema Uriarte (percussió)
Regidoria: Octavio Romero
Una producció de:
Coproducció:
Patrocinador de la companyia:
Amb el suport de:
www.mariapages.com
INFORMACIÓ BÀSICA
Dia i hora: Dissabte 6 de desembre, 21 h
Lloc: Teatre Municipal
Preus: 35, 22, 18, 9 €
ESTRENA ABSOLUTA
Espectacle sense text
Durant Temporada Alta aquest espai compta amb la col·laboració de:
02
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
PRESENTACIÓ
María Pagés és una bailaora flamenca molt especial. Després de l’èxit d’aquella gran peça que era
Flamenco Republic, després de col·laborar amb els
coreògrafs i ballarins Mikhaïl Baríxnikov i Sidi Larbi
Cherkaoui (Dunas va meravellar a Temporada Alta
2009), amb l’escriptor premi Nobel José Saramago
o amb l’arquitecte brasiler Oscar Niemeyer, ara fa
equip amb l’escriptor i professor de literatura espanyola El Arbi El Harti. El punt de partida és un
vers de sor Juana Inés de la Cruz que demana:
“Óyeme con los ojos”. La resposta és una mirada
molt especial per a un flamenc sentit i generós que
també festeja els ulls i sap examinar-se amb humor.
Con palabras de sor Juana Inés de la Cruz, María Pagés
nos pide que la oigamos con los ojos. Cercana y sensible,
la bailaora desnuda los principales elementos del flamenco
y no deja de recurrir al humor.
03
À travers les mots de Sor Juana Inés de la Cruz, María Pagés
nous invite à l’écouter avec les yeux. Affable et sensible, la
bailaora dépouille les principaux éléments du flamenco sans
cesser de recourir à l’humour.
In the words of sor Juana Inés de la Cruz, María Pagés asks us
to hear with our eyes. Intimate and sensitive, the bailaora lays
bare the principal elements of flamenco with frequent recourse
to humour.
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
Trobades i troballes en moviment coreogràfic
per Bàrbara Raubert
L’incontro és el títol de l’esperada creació entre
María Muñoz i Raffaella Giordano, però podria
titular bona part dels espectacles de dansa de
Temporada Alta. Són dues grans coreògrafes
i ballarines que han configurat les seves trajectòries endinsades en recerques personals
profundes, si bé la trobada en un moment de
maduresa les acosta amb total sinceritat i ple
reconeixement de l’altra, en un espai compartit.
Tan emocionant com visitar amics de la infància és assistir a l’espectacle d’alguns artistes
reconeguts. Emoció pel retrobament i per la
sorpresa que ens guarden gairebé assegurada,
perquè són gent que s’han fet grans justament
per haver sabut esquivar conformismes i estancaments, i que no han deixat d’alimentar la
seva curiositat i el seu art, de vegades llançantse al desconegut amb instruments nous, altres
cops simplement posant mirades noves sobre
fets passats.
Shantala Shivalingappa recupera la seva amistat amb Ferran Savall per a Impro-Concert for a dancer, amb peces que neixen de
la tradició, però s’expressen a través de la mirada cosmopolita i moderna que comparteixen.
Tots dos han viscut la tradició des del bressol familiar i han buscat la seva veu personal sense confondre’s. També Israel Galván es
basa en espectacles anteriors per fer el seu
Fla.Co.Men, però ara centrat únicament en els
aspectes musicals i sonors que, com indica el
títol, no s’acosten per fusió i aiguabarreig sinó
per muntatge gairebé cinematogràfic. El resultat s’acosta al recital, igual que en el cas de la
04
també sevillana Maria Pagés amb Óyeme con
los ojos, una obra que es presenta com l’encontre de música i ball flamencs, despullat per
la mirada de l’escriptor El Arbi El Harti, que hi
fa de dramaturg.
En canvi, Sol Picó ja va néixer trencant motlles
i no ha parat de fer-ho en els 20 anys de professió que ara celebra amb One-Hit Wonders.
Al costat del seu inseparable Juan Manrique
(escenògraf, maquinista i actor), aquesta nova
peça és el repàs d’èxits i també d’algun sotrac
en la seva personal història amb la dansa, a
partir de fragments de quatre espectacles seus
situats entre els anys 1999 i 2012, com el premiadíssim Bésame el cactus.
Un any més retrobarem l’emoció de la troballa i el descobriment amb els artistes del cicle
#FF80, organitzat conjuntament amb El Graner:
joves, nascuts als anys 80, que van sortir a veure món i han tornat amb el cap ple d’idees i el
cos carregat d’eines. La Veronal (del coreògraf
Marcos Morau) i El Conde de Torrefiel (formada
per Pablo Gispert i Tanya Beyeler) provenen
del mateix poble d’Ontinyent i ara representen l’avantguarda escènica més enllà de les
nostres fronteres. També fan camí les textures
personals Aimar Pérez Galí i Maria Campos,
la seriositat de Lali Ayguadé i la ironia de Pere
Faura. Tots ells són excel·lents representants
d’aquesta generació que integra sense prejudicis influències de camps artístics molt diferents
i les mouen al seu propi ritme.
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
SOBRE L’ESPECTACLE ...
Óyeme con los ojos és una obra el títol de la
qual prové d’un vers del poema Sentimientos
de ausente, de Sor Juana Inés de la Cruz.
És un SOLO, un MONÒLEG de María Pagés,
acompanyada per sis músics; la vida narrada
–a través de l’ofici– per una coreògrafa i bailaora, per una dona en la seva maduresa que
comparteix temps i espai amb la dansa.
Obra coreogràfica que es construeix al voltant
d’escenes molt marcades quant a la dramatúrgia, tant en la dimensió purament coreogràfica
com en la dimensió musical: ritme, cant i melodia, zapateado i percussions potents, veus
fortes i delicades alhora, amb humor; tots els
ritmes interactuen.
María en la seva faceta més pròxima i personal.
A MARÍA PAGÉS
«¿María Pagés baila? Plantada, como qualquier
otro ser humano, sobre la tierra que pisamos,
difiere de nosotros en que el suelo donde sus
pies van dibujando preguntas y respuestas no
es sólo la base indispensable para que el movimento no se rompa a cada avance o retroceso.
Con María Pagés, el suelo adquiere un misterioso poder de levitación,como si a la tierra
le fuera posible desprenderse de la tierra y di-
05
luirse en los aires siguiendo los caminos que
sus brazos señalan. Que en María Pagés habita
el genio del baile, todos lo sabemos y los proclamamos. Pero hay algo más en esta mujer: ella
baila y, bailando, mueve todo lo que la rodea.
Ni el aire ni la tierra son iguales después de que
María Pagés haya bailado»
José Saramago
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
LA COMPANYIA
MARÍA PAGÉS COMPAÑÍA
L’any 1990 María Pagés crea la seva companyia, Compañía María Pagés i, des de aleshores,
ha produït les següents obres coreogràfiques:
Sol y Sombra (1990), Sevilla; De la luna al viento (1994), Teatro de la Maestranza - VIII Bienal
de Arte Flamenco de Sevilla; El perro andaluz.
Bulerías (1996), Compañía Andaluza de Danza,
(2001) Compañía María Pagés, City Center de
New York; La tirana (1998), Teatro de la Maestranza, X Bienal de Arte Flamenco de Sevilla;
Flamenco Republic (2001), Symphony Space,
New York; Canciones, antes de una guerra
(2004) - Teatro de la Maestranza, XII Bienal de
Arte Flamenco de Sevilla; Sevilla (2006) - Teatro
Bunka Mura - Orchard Hall de Tokio; Flamenco
y poesía (2008) - Teatro Mella - 60º Festival Internacional de Ballet de La Habana; Autorretrato (2008) - Estrena mundial al International Forum Theater de Tokyo i estrena nacional a la XV
Bienal de Flamenco de Sevilla; Dunas (2009);
Mirada (2010), Estrena al Centro Niemeyer de
Avilés.
A més a més, la companyia dedica cada vegada més temps, esforços i recursos a les accions socials i solidaries, en llocs com hospitals infantils o centres d’acollida per a dones
maltractades, entre d’altres.
Amb aquest esperit, el 2013 María Pagés Compañía crea i estrena La alegría de los niños.
Convençuts del paper que pot exercir la dansa en la formació dels principis de la ciutadania i en el foment del respecte de la diversitat
i del treball en equip, María Pagés Compañía
posa en marxa aquest espectacle interactiu,
pensant i desenvolupat per al públic familiar,
i posa l’accent, precisament, en la recerca de
nous públics. Espectacle que comença des de
aleshores a acompanyar a la companyia en les
06
seves gires nacionals i internacionals, i que es
presenta, a més a més, en d’altres àmbits i espais.
Al llarg de tots aquests anys la companyia ha
estat present en els millors, i més prestigiosos,
escenaris i festivals del món: New York (Symphony Space, 2001; City Centre, 2002 i 2010;
Joyce Theatre, 2004; BAC - Baryshnikov Arts
Centre, 2007). Washington (Kennedy Center
for the Performing, Arts Lissner Theatre). Boston (Majestic Theatre, 2001 i 2003). Charleston, South Carolina (Festival de Spoleto, 2003).
Sarasota, Florida (Ringling Festival, 2009). Miami (Adrienne Arsht Center, 2010). Becket, MA
(Jacob’s Pillow Dance Festival, 2003). Montreal
(Pierre Mercure Theater, 2002; Théâtre Outremont, 2005). Vancouver – Olimpic Games 2010
(Orpheum Theater). San Juan de Puerto Rico
(Centro de Bellas Artes). Santurce de Puerto Rico (Centro de Bellas Artes Luis A. Ferré,
2002). Mèxic (Tour, 2006: Festival Internacional Cervantino Guanajuato; Mèxic D.F.; Monterrey; Morelos; Guadalajara; Leon; etc). Tegucigalpa (Teatro Nacional Manuel Bonilla, 2006).
San Pedro Sula (Teatro José Francisco Saybe,
2006). La Habana (Festival Internacional de Ballet, 2008). Matanzas (Teatro Sauto Monumeto
Nacional, 2008). San José de Costa Rica (Teatro Nacional, 2010). Londres (Sadler’s Wells
Theatre, 2004, 2008 i 2010). Paris (Théâtre National de Chaillot, 2005, 2007 i 2008). Perpignan (Les Estivales de Perpignan, 2009). Mont
de Marsan (Espace François Miterrand, 2009).
Noisy-Le-Grand (L´Espace Michel-Simon - Le
Palais Beaummont, 2001). Montecarlo (Teatro
de Fontvieille, 2004). Roma (Teatro Olimpico,
2002 i 2004; Teatro Sistina, 2005; Teatro Parco
della Musica). Verona (Teatro Romano, 2002).
Milan (Teatro Piccolo, 2009). Carpi (Teatro Co-
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
munale, 2002). Bolonya (Teatro Duse, 2002;
Teatro Auditorio Manzoni, 2010). Palermo (Teatro Politeama, 2002). Florència (Teatro Verdi,
2002). Munich (PrinzRegenten Theater, 2000).
Berlín (Komische Opera, 2004). Colonia (Kolner Philarmonie, 2003). Wiesbaden (Sttatstheather, 2009). Munich (PrinzRegenten Theater,
2000). Hannover (Opera House, 2004). Dublín
(Dublin Festival Theatre, 2003). St. Pölten (Festpielhaus St. Pölten, 2008). Bregenz, Àustria
(Festpielhaus Bregenz, 2008-2010). Lausanne
(Theatre Vidy-Lausanne, 2009). Brussel·les (Palais de Beaux-Art/BOZAR, 2009 - 2010). Ginebra (Théâtre Forum Meyrin, 2009). Tampere, Finlàndia (Tampere Hall, 2002). Atenes (Lycabettus
Hill Theater, 2001). Estambul (Cemal Resit Rey,
2009). Casablanca (Théatre Office des Changes, 2008). Chaouen (Festival Alegría Chamalia,
2008). El Caire (Opera House, 2007-2008). Alexandria (Alexandria Library, 2008).Maputo
(Centro Cultural UEM). Tokyo (Bunka Mura Orchad Hall, 2001, 2002 i 2006; Forum Tokyo,
2004 i 2008). Osaka (Festival Hall, 2001 i 2002;
NHK Osaka, 2004). Hyogo (Performing Arts
Center, 2008). Singapore (Esplanade Theatre,
2004 i 2007). Beijing (Meet in Beijing Art Fes-
07
tival, 2004; National Centre for the Performing
Arts, 2008). Taiwan (National Theatre Taipei,
2002 i 2004). Hong Kong (Hong Kong Cultural
Center, 2002). Macau (Cultural Center, 2002).
Tel Aviv (Suzanne Dellal Hall, 2002). Nova Delhi
(Katami Auditorium, 2008). Hyderabad (Rabindra Bharti Auditorium). Mumbai (Homi Bhabha
Hall, 2008).
A Espanya la companyia ha actuat als principals teatres i festivals, com per exemple: Madrid (Teatro Real; Teatro de la Zarzuela; Teatro
Albéniz; Teatro Español; Teatro Coliseum). Barcelona (Teatro Liceo; Teatro Novedades). Sevilla (Teatro de La Maestranza). València (Palau de la Música; Teatro Principal). Bilbao (Euskalduna; Teatro Arriaga). Santander (Palacio
de Festivales). Tenerife (Auditorio). Las Palmas
(Teatro Cuyás). Festival Castell de Peralada;
Festival de Musica i Danza del Generalife;
Festival de Itálica; Bienal de Flamenco de Sevilla; Festival de Flamenco de Jerez, Festival de
Otoño en Madrid, Festival de Madrid en Danza,
Festival Grec de Barcelona i Festival Temporada Alta de Girona / Salt.
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
EQUIP ARTÍSTIC
BALLARINA: MARÍA PAGÉS
María Pagés va nèixer a Sevilla. És reconeguda
internacionalment pel seu concepte estètic de
l’art flamenc. Entèn l’art com a quelcom il·limitat; ha conquistat un lloc propi dins del panorama de la dansa mundial.
Utilitzant els codis fonamentals del llenguatge flamenc i investigant dins i fora d’aquest,
Pagés ha demostrat ser una pionera en l’enteniment del flamenc com un art en evolució,
contemporani i viu. Ha superat en les seves coreografies les diferències culturals, convençuda
de que els intercanvis artístics afavoreixen una
major comprensió entre els éssers humans. En
08
paraules seves: “el flamenc és un exemple clar
de com la unió entre cultures, races i religions,
pot crear un eco comú.
El 2002 va obtenir el Premi Nacional de Dansa (Creació), i el 1996 el Premi de Coreografia
ADE. Se li va concedir el Léonide Massine per
l’Arte della Danza “Al Valore”, set Premis Giraldillo a la Biennal d’Art Flamenc de Sevilla i el
Premi Cultura de la Comunitat de Madrid 2007,
entre molts d’altres reconeixements i guardons.
Va començar la seva carrera professional amb
la companyia de Antonio Gades. De les seves
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
col·laboracions cinematogràfiques destaca la
seva participació a Carmen i a El amor brujo i
flamenco, de Carlos Saura.
Larbi Cherkaoui, en el que ambdós compartien
el flamenc i la dansa contemporània, establint
un diàleg de gran contingut poètic.
L’any 1990 creà Marís Pagés Compañía, i des
d’aleshores ha produït les següents obres coreogràfiques: Sol i sombra (1990), De la luna al
viento (1994), El perro andaluz. Bulerías (1996),
La Tirana (1998), Flamenco Republic (2001),
Canciones, antes de una guerra (2004), Sevilla
(2006), Autorretrato (2008), Flamenco i poesía
(2008), Dunas (2009), Mirada (2010), Utopía
(2011), Casi divina, leve (2012) i La alegría de
los niños (2013).
El gener del 2010 dirigí la Gala Inaugural de la
Presidència Espanyola a la Unió Europea, que
va tenir lloc al Teatro Real de Madrid. En aquesta gala compartí escenari amb Tamara Rojo i
creà una coreografia especial que ambdues
interpretaren juntament amb el Cor Nacional
d’Espanya. Aquell mateix any s’estrena amb
gran èxit Soleá pas de deux al City Center de
Nova York, coreografia creada per María Pagés
per a Ángel Corella. Mirada s’estrenà a Sevilla tancant la temporada del Teatro de la Maestranza al juny del 2010, amb el reconeixement
unànime del públic i la crítica.
El 2002 coreografia per al Ballet Nacional d’Espanya Ilusiones FM. Al llarg d’aquests anys la
companyia de María Pagés ha estat present als
millors i més prestigiosos escenaris del món, i
també ha impulsat gires amb finalitats socials
en països com la Índia, Mozambique, Mèxic i
Hondures.
L’octubre del 2005 la companyia de María
Pagés fou la responsable de l’acte d’inauguració de la Cumbre Iberoamericana celebrada a
Salamanca. L’acte inaugural inclogué l’estrena
de la coreografia sobre un poema de José
Saramago: Ergo uma rosa.
Mikhail Baryshnikov convidà a María a ballar al
BAC (Baryshnikov Arts Center) de Nova York
l’any 2007, projecte que es completà amb un
treball de creació de la coreògrafa en residència al BAC. El 2008 s’estrenà al Tokyo International Forum, Autorretrato. Expressió d’un
moment de reivindicació i plenitud artística. La
peça va comptar amb la complicitat del Nobel
de Literatura José Saramago, que es involucrar
posant veu al seu poema, Ergo uma Rosa.
L’octubre de 2009 el Teatre Real de Madrid
programà a María Pagés Compañía dins de la
seva temporada de dansa.També ha col·laborat amb el tenor Plácido Domingo a Plácido i la
copla. Durant aquest any estrenà l’espectacle
Dunas, creat juntament amb el coreògraf Sidi
09
Utopía, estrenat al Centre Niemeyer de Avilés
l’octubre de 2011, és una declaració de principis amb forma de ball flamenc que va néixer
de l’admiració de la coreògrafa per l’arquitecte
i humanista brasiler Oscar Niemeyer (1907 –
2012), qui va transmetre a Pagés, en diferents
trobades al seu estudi de Copacabana, el seu
missatge d’integritat, compromís i solidaritat.
El 2012 creà Casi divina, leve, on interpreta,
juntament amb bailaores i músics, un espectacle de gran potència visual, que sintetitza l’esperit del flamenc.
A la Bienal de Sevilla 2014 María Pagés presenta un nou espectacle, creat específicament per
la participació en el reconegut esdeveniment
internacional —sense cap dubte un dels més
importants en el món del flamenc—. El títol
és Siete golpes y un camino, i amb ell, María
Pagés presenta un recorregut al llarg dels últims 7 anys, que constitueixen una etapa clau,
tant en la seva vida, com en la seva carrera professional.
Poc després, el mes d’octubre, estrena al Teatre
Calderón de Valladolid la seva última creació:
Yo Carmen, una reflexió coreogràfica que vol
confrontar el mite i despullar al públic d’aquella
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
imatge prefabricada que tots tenim incorporada en el nostre univers cultural, per, des d’allà,
aixecar sobre l’escenari una veu més precisa.
Alhora, no només explora el desig com una responsabilitat ètica, sinó que reivindica també la
vida, el plaer, l’autonomia, la llibertat i la felicitat com a drets fonamentals de tot ésser humà.
Aquell mateix mes, els dies 17 i 18, l’espectacle
va viatjar a Sigapore (Esplanade-Theatres on
the Bay), per a la premire internacional; ambdues estrenes van comptar amb una entusiasta
acollida entre el públic i la crítica.
- Premi de la Crítica al Millor Espectacle de la
XV Biennal d’Art Flamenc.
La intensitat creativa de María Pagés acaba el
2014, amb l’estrena, el dia 6 de desembre al
Festival Temporada Alta de Girona, de Óyeme
con los ojos.
- Premi del Públic del Festival de Jerez 2009.
PREMIS
- Premi Léonide Massine 2004 (Itàlia).
- Premi Flamenco Hoy 2005 (Intérpret i espectacle)
- Premi Cultura Viva 2006.
- Premi Cultura de la Comunitat de Madrid
2007.
- Medalla d’Andalusia 2011.
- Premi Internacional Terenci Moix 2011
- Premi Nacional de Coreografia ADE 1996.
- Premi Butaca 2011 a la Millor Producció Teatral Espanyola.
- Premi Nacional de Dansa 2002 (Creació).
- Premi del Públic del Festival de Jerez 2012
- Set Premis Giraldillo, Biennal d’Art Flamenc
(edicions XIII, XV, XVI i XVII).
- Premi Actúa 2012, AISGE
010
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
DRAMATURG: EL ARBI EL HARTI
Escriptor i catedràtic de Literatura Espanyola
de la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de
la Universitat Mohamed V de Rabat, amb una
extensa i activa trajectòria docent, actualment
dirigeix el CAIUC (Centre d’Acció Intercultural
Universitària Ciutadana). Activista cultural, especialitzat en el diàleg intercultural i en la promoció dels drets humans, ha dirigit diversos
festival marroquins i hispano-morroquins: Festival Alegría de Chauen, Festival Jawhara de El
Jadida i Festival de las Dos Orillas, Paraísos de
Luna, El Otro Teatro, entre d’altres.
Ha estat director de cultura de l’Institut Cervantes de Casablanca, i ha creat i dirigit nombroses
trobades destinades a promocionar el diàleg i
la diversitat cultural: Universitat Ciutadana de
Rabat, Joves, Universitat i Compromís Social,
Residència Artística Internacional Diàlegs en
Viu i Fòrum Internacional Dones en Acció.
Ha publicat Después de Tánger, guanyador del
Premi Sial de 2003. Els seus relats i assaigs
apareixen a Nueva Antolgía de Relatos Marroquíes (1999), la Puerta de los Vientos (2004),
Novela marroquí contemporánea o el Apren09
dizaje de la Tolerancia (2004), Inmenso Estrecho (2005), El Islamismo político en Marruecos (2005), La poesía marroquí contemporánea:
Una escritura para la libertad (2006), Entre
las dos Orillas (2007), Caminos para la Paz
(2007), Une Ambition Marocaine (2009), Letras
Marruecas (2011) i la Utopía del buen lugar
(2012). Actualment està preparant la publicació
del seu llibre de poemes, Utopía del desierto.
Ha dirigit i co-traduït la col·lecció Literatura i
pensament espanyols contemporanis (Álvaro
Cunqueiro, Juan Goytisolo, José María Ridao,
Carlos Marzal, Andrés Sánchez Robayna; Francisco Brines, Ángel González, David Castillo,
Eugenio Trias, Ramón Trujillo, entre d’altres).
Ha estat director per a Marruecos y el Mundo
Árabe de la Fundació Institut Internacional del
Teatre del Mediterrani (IITM).
Quant a les arts escèniques, ha col·laborat
en la creació dels continguts de les obres coreogràfiques Dunas de María Pagés i Sidi Larbi
Cherkaoui (2009) i Utopía (2011) de la mateixa
coreògrafa sevillana.
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
SOBRE MARÍA PAGÉS LA PREMSA
N’HA DIT...
“A Pagés se la coneix com la «Reina del flamenc» i veient-la en escena es fàcil
interpretar-ne el perquè”
The Japan Times
“María Pagés té un esperit salvatge que s’intensifica contrastant amb el seu
port majestuós i la seva contenció. (...) El moviment de les teles, els colors del
desert, les imatges del cicle de la vida i els sons de les cultures ancestrals, configuren un marc en el que Pagés i Cherkaoui es troben.”
The Australian
“(...) Una presència imponent que ens submergeix en el cor del flamenc tal i
com ella l’entén. Ella és el ball, el tipus de ball que fa que la Terra giri. El cos
es corba, dit a dit, els malucs sedueixen, els volants del vestit captiven. Instruments i cantants mantenen la potència del ritme. Els peus són la música. Les
mans parlen. Es té que veure ballar a Pagés per conèixer el flamenc.”
The Ottawa Dance Blog
“María Pagés emplena la seva dansa de somnis gestuals; el mestratge del seu
braceig, sempre ondulant, sense brusquedats, és d’una bellesa poc habitual i
la precisió del seu taloneig s’instal·la en la perfecció. Però María és més que
una bailaora: és una persona capaç de captar l’essència que inspira als poetes
i abocar-la al seu ball; és una coreògrafa excepcional que fa de la seva companyia un grup disciplinat, un tot bell, però respectant i aprofundint en les seves
capacitats artístiques individuals.”
La Vanguardia
“María Pagés centra el mensaje con un poderoso ejercicio de dominio físico y
mental. Utopía resulta un montaje sutil, armónico y efectista, producto de su
claridad de ideas sobre lo que quiere decir y cómo. Tiene el poder de la sencillez. Ejemplo son esas líneas mínimas con poder de sustancia expresiva, que
enmarcan o expanden, encierran o ponen paisaje al baile. La luz por su parte,
es sutil pero fija la expresión y el mensaje de optimismo y de empuje anímico
que tiene se recibe.…”
El Mundo
012
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
“Majestuosa como una faraona con sus largos y sinuosos brazos y su versátil
zapateado, María Pagés avanza por este desierto acariciando la arena, dibujando en ella lo que le dicta su compañero de viaje.”
El País
“En el Teatro Real se han dado cita nuevamente María Pagés y Tamara Rojo,
dos de los mascarones de proa que tienen el flamenco y el ballet de nuestro
país, y dos artistas de las que siempre hay que presumir.”
ABC
“Pagés ha tingut sempre el control total dels seus impressionants recursos,
incloent la seva tècnica impecable del flamenc i la habilitat de comunicar, tant
amb l’erotisme del seu ball com amb el seu astut enginy.”
Herald Tribune
“…Ver tan de cerca, tan de verdad, a esta María Pagés que despliega madurez
y elegancia debería ser un placer de masas, un menú irrechazable.”
El Norte de Castilla
“El flamenco de María Pagés, tirando de la tradición hacia su ancho terreno
creativo y con alta dosis de sensualidad… bailó enredada a su figura, quebrada
en ángulos o llenando la vertical al cielo; arrastrando y abrasando a todos.”
El Mundo
“La bailaora de braços infinits abraça l’art amb el cor”
Daily Telegraph
“María Pagés, una de las voces más singulares del Flamenco de hoy… La artista
sevillana ha mostrado reiteradamente su imaginación, su arrojo coreográfico,
su singularidad y su inteligencia.”
ABC
“Sus largos y sinuosos brazos encierran los secretos del baile de raza, mientras
su vital zapateado irrumpe en el suelo con una elegancia inaudita. Su alta y recia figura esta contenida por un corsé imaginario, trenzado de voluptuosidad
y distinción, que le permite bailar de forma contenida y expresiva. El baile de
Pagés es inteligente y maduro, comprometido con su tiempo, lo que no resta
autenticidad a su flamenco, únicamente le inserta, con astucia, en la modernidad...”
El País
013
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
D’ALTRES OBRES DE MARÍA PAGÉS
LA CRÍTICA N’HA DIT...
SOBRE “DUNAS” (2009)
“[...] En este espectáculo hay fragmentos de baile, música y canto que por
su belleza cortan la respiración y clavan al espectador en su butaca. No se lo
pierdan.”
Carmen del Val
El País
“[...] Un relámpago arriesgado, honestamente creativo, y comprometido con
nuestros días. [...]”
Rosu Ayuso
El Mundo
“[...] El diàleg entre dos creadors de ment oberta sempre flueix en l’excel·lència. [...]”
José Carlos Sorribes
El Periódico
“[...] L’espectacle és d’una qualitat ocre i cremosa, flueix i penetra en l’ànima,
inexorable, fins a commoure-la [...]”
Dani Chicano
El Punt
“[...] Emoció de tanta bellesa artística sobre l’escenari [...]”
Mònica Labian
Diari de Girona
014
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
Carmen del Val
El País
Octubre 2009
EL PAIS (EDICION CATALUÑA)
BARCELONA
Sección: CATALUÑA
015
Valor: 1.876,00 €
30/10/09
Prensa: Diaria
Tirada:
80.591 Ejemplares
Difusión: 61.767 Ejemplares
Área (cm2): 389,7
Ocupación: 42,25 %
Documento: 1/1
Cód: 32788419
Página: 12
EL MUNDO (ED. CATALUNYA)
BARCELONA
Sección: CULTURA
Rosu Ayuso
El Mundo
Octubre 2009
016
Valor: 796,00 €
30/10/09
Prensa: Diaria
Tirada:
28.639 Ejemplares
Difusión: 19.313 Ejemplares
Área (cm2): 221,0
Ocupación: 25,26 %
Documento: 1/1
Cód: 32788099
MARÍA PAGÉS
Página:
55 LOS OJOS
ÓYEME
CON
EL PERIODICO DE CAT. (+ICULT) ED. CAT
BARCELONA
Sección: CULTURA
Valor: 5.593,00 €
José Carlos Sorribes
El Periódico
Octubre 2009
017
30/10/09
Prensa: Otra
Tirada:
195.118 Ejemplares
Difusión: 152.025 Ejemplares
Área (cm2): 456,9
Ocupación: 42,94 %
Documento: 1/1
Cód: 32790314
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
Página: 12
EL PUNT (GIRONA)
GIRONA
Sección: LOCAL - REGIONAL
Dani Chicano
El Punt
Octubre 2009
018
31/10/09
Prensa: Diaria
Tirada:
33.319 Ejemplares
Difusión: 25.146 Ejemplares
Valor: 874,00 €
Área (cm2): 235,6
Ocupación: 28,9 %
Documento: 1/1
MARÍA PAGÉS
36
ÓYEME CONPágina:
LOS OJOS
Cód: 32820058
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
Mònica Labian
Diari de Girona
Octubre 2009
019
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
GUIA PER A LA IDENTIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ
D’ESPECTACLES
020
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
VENDA PREFERENT
VENDA ANTICIPADA
A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE
AVANTATGES I DESCOMPTES
021
MARÍA PAGÉS
ÓYEME CON LOS OJOS
Els mitjans oficials:
Amb el patrocini de:
022