27 - Bisbat de Menorca

full
dominical
Església de Menorca
Número 1764 - Any XXXV - 27 març 2016
PASQUA DE RESURRECCIÓ
El temps quaresmal ha acabat
i l’ànima s’ha alliberat
del vici que l’afeixugava.
El recer que junts hem viscut
ens ha regalat la salut
de l’al . leluia que el guiava.
El temps que encetem és alegre,
tot ell raja caliu de vida:
Esperança que venç la mort!
Aurora que tot ho desvetlla!
Quietud que regala la vetlla
Bona nova en pau i conhort! ...
El temps que vivim és de Déu.
Arreu va calant “al . leluies!!!”
que ressusciten cossos morts
d’uns terrenys erms pel dol i adéus.
D
eixat el temps quaresmal, temps propici
per a renovar-nos,
àgils per a viure “fent el bé”,
amb la flama del foc nou encenem el ciri pasqual, anunci de la
vida nova de Jesús i de la nostra
unió a ell. La Bona Nova passa
de candela en candela en senyal
que estem decidits a transmetre-la a partir d’una vida que es
fon, com la cera, amb el caliu del
seu amor.
Obrint la font baptismal ens
fem amb l’esperança de vèncer
fins i tot la mort vivint ja l’aurora
d’una vida que un dia serà plenament nova: la dels fills de Déu
que opten per no abandonar
mai la casa del seu Pare.
La nostra decisió de viure “per
Ell, amb Ell i en Ell” conduïts pel
ressò de la història de la nostra
salvació, ens ressuscita cada instant dels llocs marcats pel segell
del pecat i de la mort i ens prepara per a participar un dia del
cor dels àngels que constantment lloen Déu amb el cant de
“l’Al.leluia”.
Aquest és l’esperit de pau i de
joia que avui, Vigília i Dia de
Pasqua, som convidats a escampar arreu, decidits i alliberats.
Fem-ho participant del cor dels
àngels i afinant amb ells el cant
festiu d’aquest vespre i dia: Al.
leluia! Al.leluia! Al.leluia!
Joan Bosco Faner
Delegat Àrea de l’anunci
l’entrevista a...
MIREILLE AL FARAH (1)
M
ireille Al
Farah
(Damasco,
Siria 1980). Ella es
una cristiana católica
Siria, del greco-melquita, vino a España,
Barcelona para
hacer un Master y
después estalló la
guerra en su país y
nunca pudo volver debido a los conflictos y
persecuciones que se sufre en Siria.
Actualmente reside en Ginebra. Recientemente
ha estado en Menorca Invitada por «Justicia i
Pau/Menorca».
Mireille. ¿Cuál es la situación de los
cristianos en Siria ahora mismo?
Entramos en el quinto año de la guerra, una
guerra que afecta a todos los sirios. La situación de los cristianos en Siria es muy peligrosa, ser cristiano en muchas partes en Siria
ahora significa la muerte. Antes se podía
vivir nuestra fe y declararla de forma libre y
sin miedo, ahora en las partes controladas
por los rebeldes armados o por los diferentes grupos islamistas sobre todo el grupo
terrorista Jabhat al-nusra o el grupo terrorista ISIS, los cristianos tienen que abandonar
su fe, convertirse al islam o les matan.
Tenemos muchos mártires.
También hay muchos casos de secuestro, de
violaciones y de tortura. Hay dos obispos
secuestrados además de otros fieles que no
se sabe nada de ellos. También a las mujeres
y niñas las utilizan como esclavas sexuales.
Pero aparte de todo esto, hay una crisis
humanitaria que vive todo el pueblo sirio, no
solamente los cristianos. Según los expertos
hay más de 3 millones de niños sirios que
están sin acceso a la educación.
Siria. Un conflicto de más de cuatro
años. ¿Es posible entablar un diálogo
para conseguir acallar las armas y restablecer la paz?
Todo es posible. El 27 de febrero de este año
se ha empezado un alto el fuego, que no
incluye a ISIS ni a Jabhat al-nusra, pero ya es
algo. No sabemos cuanto tiempo va a durar
pero es el primero desde hace muchos años
y la gente quiere que vuelva la paz.
Creo que todos estamos cansados y hemos
perdido mucho, la solución está en dialogar
y acercar los puntos de vista. Personalmente
creo que los occidentales tienen que presionar a sus gobiernos para limitar la fabricación y venta de armas. Muchos países siguen
vendiendo armas a los rebeldes y a los terroristas de ISIS, de forma legal o en mercado
negro. Otra cosa es la compra en mercado
negro del petróleo sirio, controlado ahora
por los islamistas.
Toni Olives
Pàgina 2
Full Dominical
la paraula
de Déu
Diumenge de Pasqua
Lectura dels Fets dels
Apòstols 10, 34a.37-43
En aquells dies Pere prengué la paraula i
digué: -“Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant
per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batiar. Parl de
Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el
consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb
poder, com passà per tot arreu fent el bé i
donant la salut a tots els qui estaven dominats pel diable, perquè Déu era amb ell.
Nosaltres som testimonis de tot allò que
va fer en el país dels jueus i a Jerusalem.
Després el mataren penjant-lo a un patíbul.
Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia i
concedí que s’aparegués, no a tot el poble,
sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu
havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem
menjat i begut amb ell després que ell
hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens
ordenà que predicàssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser
jutge de vius i de morts. Tots els profetes
donen testimoni a favor seu anunciant que
tothom qui creu en ell rep el perdó dels
pecats gràcies al seu nom”.
Lectura de los Hechos
de los Apóstoles
10, 34. 37-43
En aquellos días Pedro tomó la palabra y dijo:
«Vosotros conocéis lo que ha pasado en
Judea, comenzando por Galilea, después del
bautismo que predicó Juan: cómo Dios ungió
con el Espíritu Santo y llenó de poder a Jesús
de Nazaret, el cual pasó haciendo el bien y
curando a los oprimidos por el demonio,
porque Dios estaba con él. Nosotros somos
testigos de todo lo que hizo en el país de los
judíos y en Jerusalén. Ellos lo mataron, colgándolo de un madero. Pero Dios lo resucitó
al tercer día y le concedió que se manifestase no a todo el pueblo, sino a los testigos
elegidos de antemano por Dios, a nosotros,
que hemos comido y bebido con él después
de su resurrección de entre los muertos; y
nos encargó predicar al pueblo y proclamar
que Dios lo ha constituido juez de vivos y
muertos. Todos los profetas testifican que el
que crea en él recibirá, por su nombre, el
perdón de los pecados».
evangeli i vida
C
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al
sepulcre de matí, quan encara era fosc, i va
veure que la pedra havia estat llevada de
l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents
a veure Simó Pere i l’altre deixeble, aquell
Salm Responsorial 117
que Jesús estimava tant, i els diu: -“S´han
R: Avui és el dia en què ha obrat el enduit el Senyor fora del sepulcre i no
Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo.
sabem on l’han posat.” Llavors Pere, amb
l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre.
Lectura de la carta de sant Pau
Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble
als cristians de Colosses 3, 1-4 s’avançà i arribà primer al sepulcre. S’acotà
Germans, ja que heu ressuscitat juntament per mirar a dins i va veure aplanat el llençol
amb Crist, cercau allò que és de dalt, on hi d’amortallar, però no hi entrà. Darrera ell
ha Crist, assegut a la dreta de Déu; estimau arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i va
allò que és de dalt, no allò que és de la veure aplanat el llençol d’amortallar, però
terra. Vosaltres vàreu morir, i la vostra vida el mocador que li havien posat pel cap no
està amagada en Déu juntament amb Crist. estava aplanat com el llençol, sinó lligat
Quan es manifestarà Crist, que és la vostra encara en el mateix lloc. Llavors entrà
vida, també vosaltres apareixereu amb ell també l’altre deixeble que havia arribat
plens de glòria.
primer al sepulcre, ho va veure i cregué.
Fins aquell moment encara no havien entès
Lectura de l’evangeli
que, segons les Escriptures, Jesús havia de
segons sant Joan
20, 1-9 ressuscitar d’entre els morts.
Salmo responsorial 117
R: Éste es el día en que actuó el Señor:
sea nuestra alegría y nuestro gozo.
Lectura de la carta de San Pablo
a los Colosenses
3, 1-4
Hermanos, si habéis resucitado con Cristo,
buscad las cosas de arriba, donde Cristo está
sentado a la diestra de Dios; pensad en las
cosas de arriba, no en las de la tierra.
Vosotros habéis muerto, y vuestra vida está
escondida con Cristo en Dios. Cuando
Cristo se manifieste, él que es vuestra vida,
entonces vosotros también apareceréis con
él en la gloria.
Lectura del Santo Evangelio
según San Juan
20, 1-9
El primer día de la semana, al rayar el alba,
antes de salir el sol, María Magdalena fue al
sepulcro y vio la piedra quitada. Entonces
fue corriendo a decírselo a Simón Pedro y
al otro discípulo preferido de Jesús; les dijo:
«Se han llevado del sepulcro al Señor y no
sabemos dónde lo han puesto». Pedro y el
otro discípulo salieron corriendo hacia el
sepulcro los dos juntos. El otro discípulo
corrió más que Pedro, y llegó antes al
sepulcro; se asomó y vio los lienzos por el
suelo, pero no entró. En seguida llegó
Simón Pedro, entró en el sepulcro y vio los
lienzos por el suelo; el sudario con que le
habían envuelto la cabeza no estaba en el
suelo con los lienzos, sino doblado en un
lugar aparte. Entonces entró el otro discípulo que había llegado antes al sepulcro, vio
y creyó; pues no había entendido aún la
Escritura según la cual Jesús tenía que resucitar de entre los muertos.
No hi és aquí, ha ressuscitat
elebram la Pasqua de Jesús, la
seva mort i resurrecció i ens
hem de demanar: per a nosaltres és una quimera, com pensaven els
apòstols del que explicaven les dones que
havien trobat el sepulcre buit i se’ls havien
aparegut uns àngels o, creiem en la resurrecció de Jesús, el Fill de Déu encarnat
per a manifestar-nos com Déu ens estima?
Renovam les promeses del Baptisme,
això ens ha de dur a viure a fons la nostra
fe. Per això hem d’escoltar, llegir, la
Paraula de Déu que il.lumini la nostra vida
i ens ajudi a apropar-nos més a Jesús,
viure estimant Déu i els germans com ens
ha ensenyat i ensenya Jesús. Del contrari
no podrem expressar realment que Crist
(cicle C)
és el nostre Salvador, que Ell és i ha de
ser el centre de la nostra vida. Recordem
el que ens diu sant Pau: “Tots els qui hem
estat batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seva mort. Pel Baptisme hem
estat sepultats amb Ell en la mort, tal com
Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va
ser ressuscitat d’entre els mort, també nosaltres emprenguem una nova vida”. (Rm 6,
3-5). Disposem-nos, de veritat, a treballar per aquesta vida nova de ressuscitats
en Crist.
La fe en la resurrecció del Senyor ens
ha d’ajudar a fer veritat el que ens diu
Pau: “ Viviu sempre contents en el Senyor!
Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us
conegui com a gent de bon tracte. El Senyor
Francesc Triay
és a prop. No us inquieteu per res. En tota
ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i
presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies. I la pau de Déu,
que sobrepassa tot el que podem entendre,
guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist”. (Fl 4, 4-7). En la nostra debilitat ens costa aquest estil de vida
nova, però no oblidem que Déu està a
favor nostre, per això hem de pregar
demanant llum i força. Llum per veure
cap a on hem de caminar; força per
poder fer el camí que hem descobert ens
dur al seguiment de Jesús.
Jesús és el vivent que ens ha passat al
davant i ara ens guia cap el Pare, Ell és la
plenitud de la nostra vida de salvats.
Full Dominical
Pàgina 3
any de la misericòrdia
Jubileu extraordinari de la Misericòrdia
V
ista la complementarietat entre justícia i misericòrdia al nº20, ara en el nº 21 s’afirma “La
misericòrdia no és contrària a la justícia sinó
que expressa el comportament de Déu cap el pecador, oferint-li una ulterior possibilitat per a examinar-se, convertír-se i creure”.
El profeta Osees serveix a Francesc per mostrar-nos
com Déu supera la justícia en direcció a la misericòrdia. Osees viu en un dels moments més dramàtics de
la història d’Israel: el poble no ha estat fidel a Déu, i
ara s’encamina cap a la destrucció i l’exili. En un primer moment Déu pensa en refusar el seu poble, però
després d’aquesta reacció fonamentada en la justícia,
el profeta ens mostra l’autèntic rostre de Déu qui,
amb les entranyes commoses, no vol guiar-se pels
(15)
Rafel Portella
pensaments humans que aniquilarien el poble, sinó a
ser de nou emmig del poble com el Sant. Sant Agustí,
comentant aquest passatge diu “És més fàcil que Déu
contengui la ira que la misericòrdia”.
Déu va més enllà de la justícia amb la misericòrdia i
el perdó. Això no significa treure valor a la justícia o
fer-la supèrflua: qui s’equivoca haurà d’expiar la pena.
La justícia s’entén així com un primer pas de la conversió. “Déu no refusa la justícia. L’engloba i la supera
en un esdeveniment superior on s’experimenta
l’amor que és a la base de la veritable justícia”.
De nou sant Pau, a Rm 10, 3-4 posa de manifest, diu
el Papa, que “Aquesta justícia de Déu és la misericòrdia atorgada a tots com a gràcia en raó de la mort i
resurrecció de Jesucrist”.
història de l’església a menorca
Història del cristianisme a Menorca
(XIV)
Marc Pallicer
A
finals del segle XV es donà per acabada la
crisi de la Baixa Edat Mitjana, al mateix
temps que es consolidava un nou ordre
polític arran de l’enllaç matrimonial entre Ferran
d’Aragó i Isabel de Castella. Aquesta unió matrimonial acabaria convertint a ambdós regnes peninsulars amb un gran imperi baix l’única corona de la
Monarquia Hispànica, que religiosament s’identificaria amb la defensa de la fe catòlica. Tant és així,
que durant el regnat dels Reis Catòlics i al llarg de
tot el segle XVI i XVII, el catolicisme s’enfortí a
l’illa, no sols per la falta de competència dins les
nostres fronteres, sinó pel fervor religiós derivat
de les guerres religioses portades a terme per la
Corona contra l’infidel, especialment en temps del
nét dels Reis catòlics, Carles I, que s’enfrontà als
lectures de
la
missa diària
Octava de
Pasqua:
Dg. 27, Diumenge
de Pasqua: Fets 10,
34. 37-43 / Sal 117 /
Col 3, 1-4 o bé 1C 5,
6b-8 / Jo 20, 1-9.
Dl. 28, Fets 2, 14.
22-33 / Sal 15 / Mt
28, 8-15.
Dt. 29, Fets 2, 36-41
/ Sal 32 / Jo 20, 11-18.
Dc. 30, Fets 3, 1-10 /
Sal 104 / Lc 24,
13-35.
Dj. 31, Fets 3, 11-26
/ Sal 8 / Lc 24, 35-48.
Dv. 1, Fets 4, 1-12 /
Sal 117 / Jo 21, 1-14.
Ds. 2, Fets 4, 13-21 /
Sal 117 / Mc 16, 9-15.
Dg. 3, II de Pasqua:
Fets 5, 12-16 / Sal
117 / Ap 1, 9-11a.
12-13. 17-19 / Jo 20,
19-31.
E
musulmans i a tots aquells cristians que no seguissin la doctrina del Papa de Roma, els protestants. I
com van viure aquestes guerres els menorquins?
Els illencs vivien d’una forma molt senzilla, practicant una economia de subsistència, similar a la del
molt recordat Quixot a Castella, que tot i viure a
un gran i poderós imperi, en passà de tot color i
de fam se’n trobava per tot arreu. Pel que fa a les
guerres, Menorca era territori de frontera i en
conseqüència, va ser objectiu constant de ràtzies
dels corsaris nord-africans que causaven autèntic
terror entre la població, deixant encara avui una
forta empremta a la cultura popular. Tot i els constants atacs, però, n’hi ha dos que recordam especialment. Sabeu quins són? Una pista, els dos van
ser al segle XVI.
La ‘X’ de la Iglesia alcanza donde no llega el Estado
DITORIAL VIDA NUEVA. -Se cumplen diez
años desde que la Conferencia Episcopal
Española y el Gobierno de Rodríguez Zapatero
acordaran un nuevo sistema de financiación a la
Iglesia para que no se recibiera ni un euro de los
Presupuestos del Estado y toda asignación quedara
en manos de los ciudadanos, que, libremente, deciden desde entonces donar el 0,7% del impuesto de
la declaración de la renta.
La Iglesia despeja la X. ¿Conoces la labor de la
Iglesia en España? Como muestran los últimos datos
publicados, cada año se pasa este referéndum popular con un mayor respaldo, tanto en número de
declarantes como en la cantidad recibida. A pesar
de los esfuerzos de comunicación y la política de
transparencia del Episcopado, hay quien sigue empeñado en falsear la realidad, hablar de privilegios
inexistentes y cuestionar a qué se dedica esa cuantía. Estos ataques a la Iglesia no deben sino servir de
estímulo para actuar con más rigor y pulcritud en
materia económica, para ser
todavía más escrupulosos en el
destino de ese dinero “regalado”
por los españoles, para que cada
euro recibido se invierta en ayudar a los que más lo necesitan,
en sostener a aquellos que les
ayudan y en dar a conocer con
honestidad esta entrega que se
da allí donde no llega el Estado.
ag
notícies nostres
a
end
 Concert de Pasqua 2016
Aquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca
E
l passat 1 de març, un bon grup de catequistes de Menorca, va fer un matí de
pregària al Santuari de la Mare de Déu
del Toro. Mn Joan Bosco Faner, en les seves
paraules va partir de la Butlla “Misericordiae
Vultus”, on el Papa diu que qualsevol persona
cristiana, i per açò a més a més els catequistes, han de ser persones que visquin amb una
intimitat grossa amb Jesús. Aquesta intimitat
ha de dur al compromís de posar a la pràctica
les obres de Misericòrdia, corporals i espirituals, de les quals, en la seva reflexió van
tractar les set corporals, donant una visió de
cadascuna d’elles, per ajudar als catequistes
en la seva manera pròpia de fer catequesi.
E
Capella Davídica de la Catedral i
Orquestra del Grup Filharmònic
de Maó: Les Set darreres
Paraules de Nostre Salvador
a la Creu.
Recés per a catequistes
Tapís de la misericòrdia de Déu
ls dies 22-27 de febrer, de les 20-21 h, al
monestir de Santa Clara, ens vam trobar
un grup de 40 persones, algun dia vam ser
més, per reflexionar i pregar sobre el rostre
de la misericòrdia de Déu. Cada dia, Florentino Ulibarri, ens oferia un fil per anar teixint el
tapís de la misericòrdia, amb imatges bíbliques
Dissabte 26 de març a les 19
h, i diumenge 27 de març a
les 20 h, al Socors de Ciutadella.
Dilluns 28 de març a les
20.30 h, a l’església de Santa
Maria de Maó.
 Dimarts, dia 29
Trobada Pasqual festiva de preveres.
Casa de Colònies de Sant Joan
de Missa.
 Dimecres 30 de març
20.30 h: Concert d’orgue i Banda.
Parròquia de Santa Maria de Maó.
 Dissabte 2 d’abril
A les 19.30 hores: Celebració de
l’Eucaristia.
A les 20.30 hores: Trobada de
Corals de deixem lo dol.
Parròquia de Santa Maria de Maó.
U
de l’AT (tenda, àguila, roca...): la misericòrdia
com a reacció al sofriment de les víctimes, la
misericòrdia que ens fa ésser i dóna seguretat,
misericòrdia maternal que ens estima entranyablement, misericòrdia fidel que treu pors i dóna
seguretat, misericòrdia que acull i protegeix,
misericòrdia que cuida i guia a espais oberts.
I amb els ulls fixos en Jesús, poeta i testimoni
de la misericòrdia: misericòrdia desconcertant
que cerca el perdut (Lc 15), misericòrdia sorprenent i provocativa (Mt 20), misericòrdia samaritana (Lc 10), sigueu misericordiosos com el
vostre pare és misericordiós (Mt 9), som filles i
fills estimats (1Jn 3). Després d’exposar el tema,
fèiem una estona de pregària junts, llavors cadascú a ca seva, segons les possibilitats, dedicava
un temps a reflexionar i pregar durant el dia. Ha
estat una experiència molt bona i enriquidora
que ens ha tocat el cor.
IX Viacrucis Itinerant de Ciutadella
n any més, i ja van nou, a Ciutadella, i organitzat per la Parròquia de Sant Antoni
Maria Claret, s’ha realitzat aquesta pregària comunitària. El divendres dia 4 de març,
puntuals a les 20.30 h. es varen trobar un centenar de persones de diferents procedències
per fer aquesta pregària. Enguany es començà a
La Catedral, Temple Jubilar. També era el segon
torn de pregària a la Seu de les “24 Hores amb
el Senyor”. Es va fer una introducció i les tres
primeres estacions del recorregut. Seguidament
s’anà al Centre Catequístic de Sant Miquel. En
aquesta església s’hi pregaren quatre estacions
més. Es passà després al Monestir de Santa Clara on hi hagué el torn de les estacions de les
dones de Jerusalem, la tercera caiguda, Jesús és
despullat i clavat a la Creu. S’acabà al Santuari
de Maria Auxiliadora, on es feren les tres darreres estacions i, per acabar, la resurrecció. Al
llarg del recorregut hi intervingueren lectors de
totes les comunitats de la ciutat. Acabar amb
l’estació de la resurrecció té molt de sentit, perquè vol representar que no hem de quedar aturats al Divendres Sant, sinó que hem d’arribar
al Diumenge de Pasqua i s’ha de notar en les
nostres vides.
La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com
Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com