Memòria 2002 - Centre UNESCO de Catalunya

CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Memòria
2002
1
memòria 2002
versió catalana
Memòria 2002
del
Centre UNESCO de Catalunya
Mallorca, 285
08037 Barcelona
Barcelona, gener del 2003
2
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Índex
Estructura i objectius
4
Relacions amb la UNESCO
7
Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO
9
Linguapax
12
Cultura de la pau
17
Diàleg interreligiós
19
Drets humans
24
Sostenibilitat
28
Diversitat cultural
31
Associacions i clubs UNESCO
34
Escoles associades a la UNESCO
37
Grup Català de Càtedres UNESCO
42
Biblioteques associades a la UNESCO
45
Activitat internacional
48
Col·laboració amb entitats públiques i privades
53
Publicacions
67
Informació i documentació
71
Economia
77
Personal del Centre
79
Oficines
80
3
memòria 2002
versió catalana
Estructura i objectius
Els estatuts del Centre UNESCO de Catalunya defineixen els seus objectius d'aquesta manera:
«El Centre UNESCO de Catalunya és una associació que té com a objectiu difondre en l'àmbit cultural
català els ideals, documents i activitats de la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació,
la Ciència i la Cultura), i fer arribar a la UNESCO la col·laboració de la comunitat cultural catalana en les
àrees de competència de la UNESCO, és a dir, l'educació, la ciència, la cultura i la comunicació. Es proposa
també la informació i difusió de documentació d'altres organitzacions internacionals governamentals i no
governamentals per tal de contribuir a la pau i a la convivència internacionals.
»En especial contribuirà a l'enfortiment de les iniciatives ja existents a Catalunya de difusió dels ideals de la
UNESCO, com són la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO, així com les associacions que en
formen part, les escoles associades a la UNESCO, les biblioteques associades a la UNESCO, les càtedres
UNESCO, i les publicacions de la UNESCO, establint en cada cas les col·laboracions més convenients.
»El Centre UNESCO de Catalunya prestarà serveis tècnics a la UNESCO per a realitzar activitats d'interès
mutu i contribuir d'aquesta manera a la realització, des de l'àmbit cultural català, dels programes i
projectes de la UNESCO.
»El Centre UNESCO de Catalunya prestarà serveis tècnics a entitats catalanes públiques i privades per a
establir acords de col·laboració amb la UNESCO en el marc de les normes aplicables en cada cas.
»El Centre UNESCO de Catalunya realitzarà projectes de cooperació al desenvolupament especialitzats en
les àrees pròpies de la UNESCO per iniciativa pròpia o com a part de programes internacionals de la
UNESCO o d'altres organitzacions governamentals o no governamentals.
»Les activitats de l'associació es realitzaran principalment dins del territori de Catalunya. Les activitats de
cooperació al desenvolupament es realitzaran en els territoris corresponents a cada projecte.»
L'acte de constitució del Centre UNESCO de
Catalunya té lloc el dia 12 de desembre del 1984. Els
estatuts inicials del Centre s'inscriuen al registre de
la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del
Departament de Justícia de la Generalitat de
Catalunya el dia 25 de febrer del 1985. Els actuals
estatuts del Centre, que posen al dia els inicials, s'inscriuen al registre el dia 6 de setembre del 1996.
4
El Centre UNESCO de Catalunya manté relacions
oficials amb la UNESCO des de l'any 1993. L'any
1999 la UNESCO prorroga al Centre UNESCO de
Catalunya, per un període de sis anys, la categoria
de membre del grup de fundacions que tenen relacions oficials amb la UNESCO.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
ASSEMBLEA I JUNTA DEL CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
El Centre UNESCO de Catalunya és una associació constituïda, l'any 1984, per representants de: Fundació
Congrés de Cultura Catalana, Fundació Enciclopèdia Catalana, Fundació Jaume Bofill, Fundació Joan
Miró, Fundació per la Pau i Fundació Roca Galès. Des del mes de maig del 1995, també és membre del
Centre UNESCO de Catalunya la Fundació Catalunya.
Actualment el president del Centre UNESCO de Catalunya és Enric Masllorens (Fundació per la Pau). El
secretari general és Joan Josep González (Fundació Roca Galès). Els altres membres de l'assemblea són:
Joan Albaigés (Fundació Congrés de Cultura Catalana), Jordi Armadans (Fundació per la Pau), Eduard
Castellet (Fundació Joan Miró), Núria Esteve (Fundació Roca Galès), Francesc Gironella (Fundació
Catalunya), Joaquim Maluquer (Fundació Enciclopèdia Catalana), Jordi Porta (Fundació Jaume Bofill),
Jordi Sànchez (Fundació Jaume Bofill), Eva Serra (Fundació Catalunya), Antoni Soler (Fundació per la
Pau) i Marc Taxonera (Fundació Congrés de Cultura Catalana). Els membres de la junta són: Eduard
Castellet, Joan Josep Gonzàlez, Joaquim Maluquer, Enric Masllorens, Jordi Porta, Eva Serra i Marc Taxonera.
El dia 2 de desembre, la Fundació Congrés de Cultura Catalana notifica la incorporació de Miquel Coll
d'Alemany com a representant de la fundació a l'assemblea del Centre.
El mes de juny mor Manuel Ingla, membre de la junta i de l'assemblea, des de l'any 1985, en representació
de la Fundació Joan Miró.
Les assemblees del Centre UNESCO de Catalunya tenen lloc els dies 5 de març, 25 de setembre i 16 de
desembre. Les reunions de junta tenen lloc els dies 30 d'abril, 25 de juny i 5 de novembre. La reunió de
junta del dia 25 de juny acorda el nomenament de Raimon Ribera com a nou director del Centre, en
substitució de Fèlix Martí, que n'ha estat director des de la creació de l'entitat, l'any 1984. L'assemblea del
dia 25 de setembre ratifica el nomenament. El nou director s'incorpora el dia 1 d'octubre. N'apareix
informació als portals vilaweb i entitats.info del dia 27 de setembre, i a la revista El Temps del dia 1
d'octubre. El nou director del Centre inicia una roda de converses amb els responsables de les fundacions
del Centre UNESCO de Catalunya: el dia 16 d'octubre es reuneix amb Jordi Sànchez, director de la
Fundació Jaume Bofill; el dia 13 de novembre amb la junta de la Fundació Roca Galès; amb Raimon
Carrasco, president de la Fundació Enciclopèdia Catalana, el dia 14 de novembre; amb Joan Martí i
Castell, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, el dia 18 de desembre.
El dia 16 d'octubre, el govern de la Generalitat de Catalunya concedeix a Fèlix Martí la Creu de Sant Jordi,
entre d'altres mèrits, per la creació i direcció del Centre UNESCO de Catalunya. L'acte de lliurament té lloc
a Barcelona el dia 3 de desembre.
En la reunió de junta del dia 5 de novembre s'aprova, per unanimitat, atorgar a Fèlix Martí la presidència
honorària de l'entitat. L'assemblea del dia 16 de desembre ho ratifica.
5
memòria 2002
El Centre UNESCO de Catalunya és una entitat declarada d'utilitat pública pel Ministeri de l'Interior
espanyol, segons consta en la resolució de data 2 de
juny del 1996.
Per altra banda, el Centre UNESCO de Catalunya és
una organització no governamental (ONG) associada al Departament d'Informació Pública de les
Nacions Unides des de l'any 1984. Fèlix Martí assisteix, els dies 9 a 11 de setembre, a Nova York, a
l'assemblea de les ONG amb estatut consultiu prop
de l'Oficina d'Informació al Públic, que enguany
està dedicada a "Reconstrucció de societats després
d'un conflicte: una responsabilitat compartida".
El Centre UNESCO de Catalunya ofereix serveis tècnics a la Federació Catalana d'Associacions i Clubs
UNESCO i als seus membres, i també al Pla d'Escoles Associades a la UNESCO, al Grup de Biblioteques
Catalanes Associades a la UNESCO i a les càtedres
UNESCO.
El Centre realitza les seves activitats amb l'ajuda de
la UNESCO i de la Generalitat de Catalunya.
El Centre UNESCO de Catalunya està en relació amb
la Comissió Espanyola de Cooperació amb la
UNESCO. El director del Centre és membre del Plenari de la Comissió Espanyola.
El Centre UNESCO de Catalunya és membre de les
federacions següents: Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO; Federació Catalana d'Organitzacions no Governamentals per al Desenvolupament; Federació Catalana d'Organitzacions no Governamentals pels Drets Humans; Federació Catalana d'Organitzacions no Governamentals per la Pau;
Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR). El Centre és també
membre de l'associació internacional Cultures del
Món, que té com a objectiu la defensa de les identitats culturals i la projecció internacional de les comunitats culturals que hi ha arreu del món.
6
versió catalana
ESTATUT CONSULTIU PROP DE L'ECOSOC
El Centre UNESCO de Catalunya és reconegut
oficialment com a entitat amb estatut consultiu
(categoria Roster) al Consell Econòmic i Social
(ECOSOC) de les Nacions Unides, segons resolució aprovada el 22 de juliol del 2002.
El comitè de les Nacions Unides encarregat de
resoldre les peticions formulades es reuneix els
dies 14 a 25 de gener i acorda demanar algunes
informacions complementàries per concloure
l'examen de la petició formulada pel Centre. Els
dies 13 a 30 de maig es torna a reunir la comissió i acorda recomanar d'atorgar l'estatut consultiu al Centre UNESCO de Catalunya, per un
període de cinc anys, i així ho comunica al Centre en una carta del dia 31 de maig.
L’estatut concedit al Centre UNESCO de
Catalunya s’atorga a aquelles ONG que duen a
terme programes especialment rellevants pels
àmbits d’actuació de les Nacions Unides. En el
cas del Centre UNESCO de Catalunya, li dóna
dret a participar de forma oficial i amb veu pròpia en les sessions de l’ECOSOC i dels òrgans que
en depenen. El Centre UNESCO de Catalunya és
la primera entitat catalana que ha aconseguit
aquest tipus d'estatut consultiu. Informació a
l'edició del portal d'entitats.info del 29 de juliol
i del 4 de setembre.
La primera participació del Centre en una trobada de les Nacions Unides amb aquest nou estatut és a la Cimera de les Nacions Unides sobre
Desenvolupament Sostenible, que té lloc a
Johannesburg del 26 d’agost al 4 de setembre.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Relacions amb la UNESCO
El director del Centre UNESCO de Catalunya visita
en diverses ocasions la secretaria de la UNESCO, a
París. El dia 31 de gener, juntament amb Amélie
Ponce, s'entrevista amb Linda King, responsable del
programa lingüístic de la Secció d'Educació per als
Valors Universals; amb Hans d'Orville, director de
l'Oficina de Planificació Estratègica de la UNESCO,
i amb René Zapata, director de la Divisió de Planificació del Programa, Seguiment i Informes; el dia 1
de febrer, el director del Centre i Marie Amélie Ponce,
s'entrevisten amb Raymond Renard, de la Càtedra
UNESCO de la Universitat de Mons, Bèlgica; amb
Joseph Poth, antic director de la Divisió de Llengües
de la UNESCO; i amb Hans Kalteneker, antic funcionari de la UNESCO; també es reuneixen, el dia 1 de
febrer, amb John Daniel, sotsdirector general del Sector d'Educació de la UNESCO, i amb Katérina Sténou,
directora de la Divisió de Polítiques Culturals i del
Dialèg Intercultural. Els dies 24 d'octubre i 18 de
desembre, Fèlix Martí es reuneix novament a París
amb John Daniel. El dia 18 de desembre, Fèlix Martí
s'entrevista a París, en companyia de Paul Ortega
del Centre UNESCO del País Basc, amb Linda King,
responsable del Programa Lingüístic de la Secció
d'Educació per als Valors Universals; el dia 20 de
desembre, s'entrevista amb Mounir Bouchenaki,
sotsdirector general del Sector de Cultura, amb Abdul
Waheed Khan, sotsdirector general del Sector de Comunicació, i amb Stany Kol, secretari de la Conferència General. El mateix dia 20 de desembre, s'entrevista amb Michiko Tanaka, cap de la Secció d'Edicions de la UNESCO; amb Paul G. C. Hector, especialista de la Divisió de la Societat de la Informació; i
amb K. Pikhat, responsable dels memoràndums
d'entesa de la UNESCO amb altres administracions.
El dia 24 d'octubre, Fèlix Martí es reuneix a París
amb l'ambaixador delegat permanent de l'Estat espanyol prop de la UNESCO, Francisco Villar.
El dia 8 d'octubre, el director general de la UNESCO,
Koichiro Matsuura renova fins a finals del 2003 el
nomenament de Fèlix Martí com a membre del Consell del Futur, una xarxa de cooperació de la UNESCO
que té com a objectiu incrementar el potencial de la
prospectiva en els àmbits de competència de la
UNESCO.
Daniel Mundet, membre de l'equip professional del
Centre UNESCO de Catalunya, treballa com a expert
al secretariat de la UNESCO, a París, des del dia 1
d'octubre del 2001 fins al 26 de juliol. Daniel Mundet
col·labora en el Programa de Llengües de la Secció
d'Educació per uns Valors Universals, de la Divisió
per una Educació de Qualitat, del Sector d'Educació
de la UNESCO. Els seus serveis a la UNESCO responen a la petició formulada pel sotsdirector general
d'Educació de la UNESCO, John Daniel.
El dia 6 de març, el director del Centre assisteix a
Palma de Mallorca a una reunió amb el director
general de Cultura, Pere Muñoz, amb el director
general de Política Lingüística del govern de les Illes
Balears, Joan Melià, i amb representants de diverses
entitats per estudiar la constitució d'un Centre
UNESCO de Mallorca.
El Centre UNESCO de Catalunya col·labora en l'organització d'una sessió sobre la sida, que té lloc a
Barcelona, el dia 7 de juliol, convocada per la
UNESCO en el marc de les "Converses del segle 21" i
dedicada a "20 anys després: quin futur per a la
sida?". Hi intervenen Luc Montagnier, codescobridor
del virus de la sida; Awa Marie Coll-Sec, ministra
senegalesa de Prevenció i Salut; Peter Piot, director
executiu del programa ONUSIDA; i Jerôme Bindé,
director de la Divisió de Prospectiva, Filosofia i Ciències Humanes de la UNESCO. Informació al diari
Avui del 8 de juliol. El dia 7 de juliol apareix l'article
7
memòria 2002
"Ganar la guerra al sida" de Luc Montagnier i Jérôme
Bindé a La Vanguardia.
El dia 29 d'abril, la UNESCO demana al Centre
UNESCO de Catalunya si vol assumir l'elaboració de
l'edició castellana del Nuevo Correo de la UNESCO,
una publicació que apareix en substitució del tradicional El Correu de la UNESCO. El Centre dóna
una resposta positiva a aquesta petició i acorda editar-lo conjuntament amb el Centre UNESCO del País
Basc. El mes de maig apareix el número 0 d'aquesta
nova publicació, que la seu de París edita en versions anglesa i francesa. El número 1 apareix el mes
de desembre. Lluís Garcia Petit, responsable del Departament de Publicacions del Centre UNESCO de
Catalunya, visita a París, el dia 10 de setembre, a la
seu de la UNESCO, l'equip que treballa en l'elaboració del Nuevo Correo de la UNESCO.
Miquel Martí es reuneix a París, el dia 28 de maig,
amb Elizabeth Khawajkie, coordinadora general del
Pla d'Escoles Associades de la UNESCO; i amb Vesna
Vujicic-Lugassy, del Centre del Patrimoni Mundial
de la UNESCO. També participa en la reunió Esteve
Mach, director de l'Oficina de Gestió de Monuments
del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya. Per tal de preparar aquesta reunió i determinar l'abast de l'oferta de Catalunya al pla d'escoles associades mundial en matèria d'educació del
patrimoni, Miquel Martí, Àngel Morillas i Esteve Mach
es reuneixen a Barcelona el dia 22 d'abril.
8
versió catalana
Els dies 31 d'agost a 1 de setembre té lloc a Tessalònica
la primera reunió del comitè internacional ad hoc
que ha d'elaborar les condicions exigibles a una
entitat per tal d'esdevenir i ser reconegut com a centre UNESCO. Són membres del comitè ad hoc JeanPierre Dehouck, Mamadou Diarra, Onno Seroo,
Ketty Tzizikosta, Janusz Symonides i Yuji Suzuki. A
la reunió de Tessalònica també hi assisteixen, en
qualitat d'observadors, Paul Ortega, president de la
Federació Mundial d'Associacions i Clubs UNESCO,
i Kuniaki Yamashita, especialista de programa de la
Divisió de Relacions amb les Comissions Nacionals i
Nous Associats, de la UNESCO. Per tal de preparar
aquesta reunió, el dia 3 de maig, Fèlix Martí, Onno
Seroo i Paul Ortega es reuneixen a Brussel·les amb
Jean Pierre Dehouck i amb Marino Bultinck, del
Centre UNESCO de Flandes.
El mes de setembre, la Fundació CIDOB edita el llibre Intercultural. Balance i perspectivas, que recull els textos de les aportacions de la Trobada internacional sobre interculturalitat, organitzada per la
Fundació CIDOB, el Centre UNESCO de Catalunya i
la Divisió de Diàleg Intercultural de la UNESCO,
amb la col·laboració de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional, i que va tenir lloc els dies 15
a 17 de novembre del 2001.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO
La Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO,
formada per una seixantena de persones significatives dels diversos àmbits culturals i científics de la
cultura catalana, té com a finalitat afavorir i fomentar la participació dels ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya i de les seves institucions culturals, educatives i científiques, ja siguin públiques o privades,
a la UNESCO; coordinar les iniciatives ja existents de
col·laboració amb la UNESCO des de la cultura catalana i promoure noves modalitats de cooperació; i
facilitar la participació als organismes de l’Estat encarregats de les relacions oficials amb la UNESCO.
La comissió catalana de Relacions amb la UNESCO
es reuneix a Barcelona el dia 14 de febrer. Presideix
la reunió el President del Parlament de Catalunya,
Joan Rigol. El secretari general de la Comissió Espanyola de Cooperació amb la UNESCO, Tomàs Solís,
assisteix a la reunió.
MEMBRES DE LA COMISSIÓ CATALANA DE RELACIONS AMB LA UNESCO
Victoria Abellán, catedràtica de Dret Internacional a la Universitat de Barcelona.
Andreu Alfaro, escultor.
Margarida Aritzeta, escriptora i professora de la Universitat Rovira i Virgili.
Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau.
Artur Bladé, subdirector general de Recerca de la Generalitat de Catalunya.
Oriol Bohigas, arquitecte.
Joan Botam, Associació UNESCO pel Diàleg Interreligiós.
Josefina Cambra, degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de
Catalunya.
Purificació Canals, presidenta de Depana.
Eduard Carbonell, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Raimon Carrasco, president de la Fundació Enciclopèdia Catalana.
Enric Carrera, coordinador de la Càtedra UNESCO en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Joaquim Casal, director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya.
Francesc Casares, president de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans.
Josep Laporte, president de l’Institut d’Estudis Catalans.
Andreu Claret, director de l’Institut Europeu de la Mediterrània.
Eduard Delgado, director de l’Observatori Interarts de Polítiques Culturals Urbanes i Regionals.
Carles Duarte, secretari general de Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Mercè Escardó, del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO.
Vicenç Fisas, titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
Ramon Folch, assessor de la UNESCO en temes de medi ambient.
9
memòria 2002
versió catalana
Carme Laura Gil, consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Jaume Giné, tècnic de relacions internacionals.
Camila González, membre de la junta del Consell Internacional de Museus de la UNESCO.
Maria de la Pau Janer, escriptora.
Joaquim Llimona, secretari de la Secretaria de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya.
Isidor Marí, professor de la Universitat Oberta de Catalunya.
Albert Martí, president de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO.
Fèlix Martí, director del Centre UNESCO de Catalunya.
Miquel Martí, coordinador de la xarxa d’escoles associades a la UNESCO.
Miquel Martí i Pol, poeta.
Andreu Mas Colell, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
Ferran Mascarell, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
Enric Masllorens, president del Centre UNESCO de Catalunya.
Àngels Mataró, directora de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya.
Marc Mayer, director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Montserrat Minobis, degana del Col·legi de Periodistes.
Joan Francesc Mira, escriptor.
Jaume Pagès, conseller delegat del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.
Vinyet Panyella, directora de la Biblioteca de Catalunya.
Manuel Parés Maicas, coordinador de la Càtedra UNESCO de Comunicació de la UAB.
Jaume Pérez Montaner, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Marta Pessarrodona, escriptora.
Jordi Porta, representant de la Generalitat a la 31 Conferència General de la UNESCO.
Lluís Reales, periodista científic.
Josep Ribera, director del Cidob.
Raimon Ribera, nou director del Centre UNESCO de Catalunya.
Joan Rigol, president del Parlament de Catalunya.
Pedro Ruiz Torres, rector de la Universitat de València.
Jordi Sànchez, director de la Fundació Jaume Bofill.
Alfons Sancho, president de la Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament.
Onno Seroo, del Departament de Relacions Internacionals del Centre UNESCO de Catalunya.
Isabel-Clara Simó, escriptora.
Joan Solà, filòleg.
Pere Solà, director general d’Ordenació Educativa de la Generalitat de Catalunya.
Miquel Soler Roca, assessor del Sector d’Educació de la UNESCO.
Maria Solés, presidenta de la Coordinadora Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai.
Josep M. Terricabras, filòsof.
Joan Togores, rector de la Universitat de Barcelona.
Carles Torner, president del Comitè de Traducció i Drets d’Autor del Pen Club Internacional.
Jordi Vilajoana, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Vicenç Villatoro, director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Josep Xercavins, secretari general d'UBUNTU.
10
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
El dia 25 d'abril es fa una reunió informativa extraordinària per als membres de la comissió, dedicada
de forma monogràfica al programa del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Per part del
Fòrum hi assisteix Jordi Oliveres, director general,
juntament amb Carles Duarte i Ferran Mascarell,
vicepresidents.
Joaquim Ferrer, per part de CiU, és el relator d'una
proposició de llei per a la creació de la Comissió
Catalana de Relacions amb la UNESCO, que permetria una regulació oficial de l'esmentada comissió. El dia 9 d'abril, Joaquim Ferrer es reuneix amb
Joan Rigol, president del Parlament, i el 17 d'abril
amb representants dels partits amb representació al
Parlament de Catalunya.
La comissió catalana s'articula actualment a través
d'un plenari i de diverses comissions de treball: grup
d'educació, grup de cultura de la pau i grup de comunicació.
El Grup d'Educació de la Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO es reuneix a Barcelona els
dies 21 de gener, 25 de febrer, 15 d'abril, 6 de maig,
3 de juny, 28 d'octubre i el 16 de desembre. El dia 30
de gener, el grup convoca a Barcelona una taula
rodona sobre "Educar per a la defensa; educar per a
la pau. Els grans fòrums de l'educació i els esdeveniments bèl·lics mundials", en la qual intervenen
Carme Romia, Anna Piguillem, Miquel Martí, Irene
Balaguer, Araceli Vilarrasa, Mireia Montané, Miquel
Soler Roca i el president del Centre, Enric Masllorens;
informació a la revista digital AMDPress Cooperación y Desarrollo Diaria, del dia 30 de gener. El
grup presenta una comunicació sobre "Gestió de la
diversitat cultural i lingüística en l'educació" al Congrés Mundial de Polítiques Lingüístiques que té lloc
a Barcelona els dies 16 a 19 d'abril. El dia 6 de maig,
el grup d'Educació de la Comissió Catalana fa pública una declaració crítica sobre el Document de
Bases per a una Llei de Qualitat de l'Educació, presentat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports del
Govern espanyol el març del 2002. Apareix informació d'aquesta declaració al portal entitats.info del
dia 9 de maig. El mateix grup inicia l'edició d'un
butlletí informatiu amb les seves activitats; el primer
número apareix el mes de maig. El dia 25 de novembre, el Grup d'Educació de la Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO organitza un debat sobre la llei orgànica de qualitat de l'educació
(LOCE), amb el títol "Quin mestre per a quina escola?". Hi intervenen els mestres Juli Palou i Jaume
Cela, i la presidenta del grup, Carme Romia; informació al portal entitats.info del dia 15 de novembre.
11
memòria 2002
versió catalana
Linguapax
L'Institut Linguapax és una organització internacional no governamental que té la seva seu a
Barcelona, i que actua en el marc del Centre UNESCO
de Catalunya. No obstant això, hi ha altres entitats
arreu del món que també participen de l'esperit
Linguapax: el Centre UNESCO del País Basc; la Càtedra UNESCO en Política Lingüística i Didàctica de
les Llengües de la Universitat de Mons-Hainaut, a
Bèlgica; i la Càtedra UNESCO en Llengües i Educació de l'Institut d'Estudis Catalans, creada el mes de
febrer d'enguany.
Els objectius de l'Institut Linguapax són: promoure
la informació i la investigació sobre polítiques lingüístiques; assessorar els responsables de política lingüística dels governs estatals o subestatals; fomentar
l'educació multilingüe i perfeccionar els mètodes
d'aprenentatge; relacionar l'educació multilingüe
amb la cultura de la pau; oferir assistència tècnica a
les comunitats lingüístiques minoritàries o
minoritzades; defensar els drets lingüístics com a drets
humans individuals i col.lectius; facilitar la gestió de
la diversitat lingüística de les ciutats amb immigrats
de diverses llengües; contribuir a la presència del
multilingüisme al ciberespai; crear nous mecanismes de col·laboració entre ONG especialitzades.
Miquel Siguan és el president honorari de l'Institut
Linguapax. La composició del Comitè de Direcció és
la següent: Fèlix Martí, president; Marie-Amélie Ponce,
directora; Marc Leprêtre, secretari general fins el mes
de novembre en què és substituït per Josep Cru; Dolors Reig, vicepresidenta; Josep Cru, secretari tècnic;
també en són membres Carles Descalzi, fins el mes
de juny, i Miquel Martí. Els membres de la junta
directiva de l'Institut Linguapax es reuneixen els dies
27 de febrer i 12 de juny. L'assemblea de l'institut té
lloc el dia 21 de novembre.
12
El Comitè de Direcció de l'Institut Linguapax està
format per Susana Cuevas, Lachman M. KhubchanDani, Luís Enrique López, Mohamed Miled, Irmela
Neu, Joseph Poth, Ignace Sanwidi, György Szépe,
Carles Torner i Jean Jacques Van Vlasselaer. El Comitè Assessor de l'Institut Linguapax està format per
Vigdis Finnobogadóttir, com a presidenta honorària
del comitè, i per Serguei A. Arutiunov, Anvita Abbi,
Conrad M. B. Brann, Charles Castonguay, Bernard
Comrie, Jean-Claude Corbeil, François Grin, Regina
Jensdóttir, Björn H. Jernudd, Vida O. Mikhalchenko,
Dónall Ó Riagáin, Jerzy Smolicz, Asher Stern i Miquel Strubell.
Els dies 14 i 15 de gener visita l'Institut Linguapax el
coordinador general de la Comissió Nacional de
Bilingüisme del Ministeri d'Educació i Cultura de
Paraguai, Ramiro Domínguez. En el curs de la seva
visita se signa un conveni d'intercanvi entre l'Institut Linguapax i l'esmentada Comissió Nacional de
Bilingüisme, amb la finalitat d'intensificar la cooperació entre ambdues institucions en els camps del
desenvolupament d'investigacions sobre educació
intercultural; la formació de docents i de tècnics en
educació multilingüe; la creació d'una xarxa d'intercanvi entre escoles innovadores en educació
multilingüe; i en l'elaboració de materials educatius
relacionats amb les llengües i les cultures.
El dia 28 de febrer, Fèlix Martí, en qualitat de president de l'Institut Linguapax, participa en l'acte d'inauguració de l'exposició "Llengües, universos en
perill" al Centre Cultural Sa Nostra, de Palma de
Mallorca. L'exposició ha estat elaborada per l'Obra
Social i Cultural Sa Nostra i compta amb el suport
del Centre UNESCO de Catalunya. El mes de novembre, l'Obra Social i Cultural "Sa Nostra" anuncia l'elaboració d'una maleta pedagògica que conté
materials educatius elaborats a partir del contingut
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
CONGRÉS MUNDIAL SOBRE POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES
L'Institut Linguapax organitza el Congrés Mundial sobre Polítiques Lingüístiques, que es fa a Barcelona els
dies 16 al 20 d'abril. El congrés aplega dos-cents cinquanta experts de 48 països i compta amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de la UNESCO, de la
Fundación Cultura de Paz, del Govern Balear i del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.
Koichiro Matsuura, director general de la UNESCO, i John Packer, director de l'oficina de l'OSCE per a les
Minories Nacionals, adrecen un missatge de salutació al congrés. El congrés s'estructura al voltant de sis
conferències plenàries i cinc tallers simultanis. Les conferències plenàries són a càrrec d'Albert Bastardes, E.
Annamalai, Tove Skutnabb-Kangas, Lachman Khubchandani, Emmanuel N. Emenanjo i Peter Mühlhäusler.
Els cinc tallers estan dedicats a: les legislacions lingüístiques i la seva aplicació; la gestió de la diversitat
linguïstica a les grans ciutats; models de polítiques lingüístiques; el paper de la societat civil en els processos
de política lingüística; i les noves tecnologies de la informació i les llengües de demografia petita i mitjana.
N'apareix informació al diari El Punt dels dies 15 i 17 d'abril; al diari Avui dels 15, 17 i 21 d'abril; al diari
La Vanguadia del dia 17 d'abril; al diari El País del dia 17 d'abril; al diari El Periódico del dia 17 d'abril;
al portal wilaveb.com del dia 16 d'abril; al portal intra-acn, de l'Agència Catalana de Notícies, i al portal enoticies.com del dia 17 d'abril; El text sencer de totes les ponències, comunicacions i conclusions es pot
consultar a la pàgina web de l'Institut Linguapax (www.linguapax.org).
de l'exposició. Fèlix Martí assessora en alguns aspectes del contingut de la maleta pedagògica.
Fèlix Martí participa, els dies 7 i 8 de febrer, a Palma
de Mallorca, al Fòrum Partenariat per la Diversitat,
que organitza El Buró Europeu per a les Llengües
menys Esteses (EBLUL).
Els dies 11 i 12 d'abril, Fèlix Martí participa en un
col·loqui dedicat a la Carta Europea de les llengües
regionals o minoritàries i França, que organitza a
Estrasburg el Consell d'Europa i el Departament de
Drets Humans de la Universitat Robert Schuman.
Els dies 27 a 30 de setembre, Fèlix Martí participa en
la conferència internacional "Per una política lingüística pluralista, al servei de la pau per les llengües", que té lloc a Tlemcen, Algèria, organitzada
per l'Associació Internacional Le Monde bilingue.
El dia 21 d'octubre, Fèlix Martí s'entrevista a
Brussel·les amb M. Sancerni i Josep Soler, de la Comissió Europea, juntament amb Joseph Poth i Michel
Lefranc, per tal de presentar un projecte d'elaboració
de materials pedagògics per a llengües africanes.
Com a president de l'Institut Linguapax, Fèlix Martí
es reuneix a Estrasburg, el dia 23 d'octubre, amb
diversos membres del Consell d'Europa: amb Joseph
Sheils, director de la Divisió de Política Lingüística
del Consell d'Europa; amb Gabriele Mazza, director
de l'Educació Escolar, Extraescolar i de l'Ensenyament Superior; amb José Maria Ballester, director de
la Cultura i del Patrimoni Cultural i Natural; amb
Vera Boltho, cap del Servei de les Polítiques i les Accions Culturals.
Els dies 13 a 15 de novembre, Fèlix Martí participa a
Estrasburg al seminari sobre Polítiques per a la promoció del pluralisme a Europa, que hi organitza el
Consell d'Europa.
13
memòria 2002
versió catalana
INFORME MUNDIAL DE LES LLENGÜES
L'Informe Mundial de les Llengües té el seu origen en el Seminari Internacional Linguapax sobre Polítiques
Lingüístiques, celebrat a Leioa (País Basc) l'any 1996, en el qual el director general de la UNESCO, Federico
Mayor, proposa la necessitat de fer una investigació sobre la situació de les llengües en el món. La Conferència
General de la UNESCO de l'any 1997 aprova el projecte. El Govern Basc signa un memoràndum d'entesa
amb la UNESCO, el juliol del 1997, i es compromet a finançar el projecte. L'informe té per objectiu donar a
conèixer quin és l'estat de les llengües en el món, tot posant de manifest la riquesa lingüística del planeta i
explicant els problemes que afecten els idiomes en les diverses regions del món. Al mateix temps, l'informe
insisteix a fomentar la consciència del patrimoni lingüístic, crida l'atenció sobre l'evolució d'aquest patrimoni i recomana mesures per protegir les llengües vives.
Els dies 18 de gener, 26 de febrer i 9 d'abril, Fèlix Martí participa a Bilbao en diverses reunions de l'equip que
elabora l'Informe Mundial de les Llengües. Fèlix Martí i Paul Ortega lliuren el text de l'informe, Words and
Worlds. World Languages Report, a diversos funcionaris de la UNESCO: el dia 24 d'octubre, a John Daniel,
director de la Divisió d'Educació de la UNESCO, i a Katerina Sténou, directora de la Divisió de Polítiques
Culturals i del Diàleg Intercultural; el dia 18 de desembre, a Linda King, responsable del Programa Lingüístic
de la Secció d'Educació per als Valors Universals; el dia 20 de desembre, a Abdul Waheed Khan, sotsdirector
general del Sector de Comunicació, i amb Stany Kol, secretari de la Conferència General.
Fèlix Martí lliura també el text de l'informe a diversos responsables del Govern Basc: el 18 de novembre, a
Bilbao, a Javier Madrazo, conseller d'Habitatge i Afers Socials, i a Miren Azcárate, consellera de Cultura; el dia
19 de novembre, a Vitòria, al lehendakari Juan José Ibarretxe; informació al diari electrònic tribuna
catalana.org.
Com a president de l'Institut Linguapax, Fèlix Martí
és membre del Comitè d'Honor del Consell Mediterrani de les Llengües, que promou la Universitat
d'Abou-Bekr Belkaid, de Tlemcen, Algèria.
visiten l'Institut Linguapax, amb el professor Henri
Boyer. Fèlix Martí, Marie Amélie Ponce, Marc Leprêtre
i Josep Cru els expliquen els objectius i les activitats
de l'institut.
Josep Cru participa en el XIII Seminari Llengües i
Educació, dedicat a "Ensenyar llengües en la diversitat i per a la diversitat", que té lloc a Barcelona els
dies 30 i 31 de maig i 1 de juny, organitzat per l'ICE
de la Universitat de Barcelona. Els dies 23 a 26 d'octubre, Josep Cru participa a Vigo al II Simposi Internacional sobre Bilingüisme, que hi organitza la
Universitat de Vigo.
Fèlix Martí assessora la UNESCO en l'elaboració del
document sobre educació multilingüe, Education
in a Multilingual World, que fa públic la Divisió
d'Educació de la UNESCO el mes d'octubre.
El dia 2 de maig, un grup de vint alumnes de la
Universitat Paul Valery, Montpeller III, de França,
14
Fèlix Martí es reuneix el dia 9 de juliol amb Vicenç
Villatoro, responsable del projecte d'exposició "Del
So a la Veu", del Fòrum Universal de les Cultures
Barcelona 2004, i amb Enric Marín, membre del
comitè científic de l'exposició, per tal d'assessorar
sobre alguns aspectes del contingut i l'orientació de
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
l'exposició. El dia 13 de desembre, Torh Franch, cap
dels Serveis Generals del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, i Teresa Puiggrós, cap de Serveis de Traduccions del Fòrum, visiten el Centre
UNESCO de Catalunya perquè l'Institut Linguapax
assessori el Fòrum sobre diversos usos lingüístics del
Fòrum Barcelona 2004.
El dia 26 de novembre, Fèlix Martí es reuneix amb
Josep M. Ferrer, de la Fundació Enciclopèdia Catalana per tal de valorar la possible col·laboració de
l'Intitut Linguapax en la preparació i redacció d'un
Atles de les llengües. El dia 4 de desembre, Fèlix Martí,
Marie Amélie Ponce i Josep Cru es tornen a reunir
amb els responsables de la Fundació Enciclopèdia
catalana per concretar l'abast de la col·laboració. El
dia 17 de desembre, Fèlix Martí, Maria Amélie Ponce
i Josep Cru es reunixen a Bilbao amb els responsables del Centre UNESCO del País Basc que s'han
encarregat de la redacció de l'Informe Mundial de
les Llengües, amb la finalitat d'establir punts de col·laboració de cara a l'elaboració de l'atles.
El diari Avui publica una entrevista a Joseph Poth,
amb motiu d'haver obtingut el guardó internacional CIEMEN 2001 per la seva contribució a la defensa de les llengües des de Linguapax i des de la Divisió
de Llengües de la UNESCO. La revista El Temps també publica una entrevista amb Joseph Poth en l'edició del 12 de febrer.
El seminari Linguapax 6, reconegut oficialment com
a currículum escolar pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, s'adreça al pro-
El dia 13 de desembre el Consell d'Administració
del Fòrum aprova el pla director i els continguts
de l'esdeveniment; entre els congressos aprovats
hi ha el de "Diversitat lingüística, sostenibilitat i
pau", presentat per l'Institut Linguapax, i que
està previst fer els dies 28 a 31 de maig del 2004.
REDUNIÓ D'EXPERTS SOBRE PROPOSTES
LINGÜÍSTIQUES PER AL FUTUR D'EUROPA
Els dies 30 i 31 de maig i 1 de juny, l'Institut
Linguapax organitza, juntament amb el Centre
UNESCO de Catalunya, la Universitat Oberta de
Catalunya, la Fundació Jaume Bofill i Euro-congrés 2000, un congrés internacional sobre "Propostes lingüístiques per al futur d'Europa". El
congrés es fa amb la col·laboració de l'Institut
d'Estudis Catalans i del Patronat Català pro
Europa. L'objectiu del congrés és la reflexió sobre un model lingüístic per al futur d'Europa
basat en el respecte i la promoció de la diversitat
lingüística i cultural, tenint en compte la incorporació de nous països a la Unió Europea. Hi
participen les persones següents: Urko Aiatza, del
País Basc; Joan Argenté, de l'Institut d'Estudis
Catalans; Bojan Brezigar, i Markus Warasin, de
l'EBLUL, Paula Kasares, directora de l'Observatori de Drets Lingüístics; Miklos Kontra, professor
de la Universitat de Szeged; Anxo Lorenzo, professor de la Universitat de Vigo; Isidor Marí i Miquel Strubell, de la Universitat Oberta de Catalunya, Fèlix Martí, director del Centre UNESCO de
Catalunya; Peter Nelde, investigador del Centre
de Multilingüisme; Niamh Nic Shuibhne, professor de la Universitat d'Edimburg; Dónall Ó
Riagáin, investigador irlandès; Aija Priedite, director del Programa de la Llengua Letona;
Vladimira Satavová, professora de la Universitat
de Praga; Ned Thomas, professor de la Universitat de Gal·les; Ilmar Tomusk, director d'Estonian
Language Inspectorate; Arturo Tosi, professor de
la Universitat de Londres; Snezana Trifunovska,
professor de la Universitat de Nimega; Tomasz
Wicherkiewicz, professor de la Universitat Adam
Mickiewicz de Polònia; Marc Leprêtre, de l'Institut Català de Sociolingüística. En el curs de la
reunió s'elabora un document sobre la diversitat
lingüística a Europa, per presentar-lo a la Convenció sobre el Futur de la Unió Europea.
15
memòria 2002
fessorat de les escoles catalanes que apliquen el Programa Linguapax i té com a objectiu millorar la
pràctica docent en les àrees de llengua estrangera i
ciències socials; adquirir nous coneixements relatius
a les unitats didàctiques del Programa Linguapax
de la UNESCO; i integrar les activitats d'aquest programa en l'eix transversal "Educació per la pau".
Dolors Reig i Miquel Martí coordinen el seminari.
Les sessions es fan als locals del Club d'Amics de la
UNESCO de Barcelona, els dies 26 de gener, 13
d'abril, i a l'Institut d'Estudis Catalans els dies 25 de
maig, 12 de setembre i 16 de novembre.
El dia 15 de febrer es reuneixen a Barcelona els alumnes de primària de les escoles catalanes que treballen
el programa Linguapax. El dia 8 de març es reuneixen els alumnes de secundària les escoles catalanes
que treballen el programa Linguapax.
Dolors Reig assisteix al XXIII Seminari Llengües i
Educació "Ensenyar llengües en la diversitat i per a
la diversitat", que té lloc a Barcelona els dies 30 i 31
de maig i 1 de juny, organitzat per la Universitat de
Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat
Autònoma de Barcelona.
El dia 11 de juliol, Miquel Martí i Dolors Reig presenten el programa Linguapax a l'Escola d'Estiu de
Rosa Sensat. El dia 18 d'abril, Carme Sillué presenta
el programa Linguapax a l'IES Blanxart de Terrassa. Els dies 4 i 5 de juliol, el programa Linguapax es
presenta a Bilbao, la trobada estatal d'escoles associades a la UNESCO. Els dies 3, 17, 19 i 26 de setem-
versió catalana
bre, Gisa Mohr participa en el Seminari de Llengües
que organitza l'ICE de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
El dia 17 de juliol, Marie Amélie Ponce, Miquel Martí
i Dolors Reig es reuneixen amb Pierre Antoine Ulmo
i Fernando Catalán, d'Edicions PAU, per tal de revisar el contracte en vigor entre les dues entitats des del
1996 i pel qual Edicions PAU ha editat els materials
pedagògics de Linguapax.
El dia 3 de setembre es presenta a l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona el programa Linguapax
en el curs de la reunió de reflexió sobre llengües del
CEIP de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest
grup de reflexió, del qual són membres Dolors Reig
i Gisa Mohr, es constitueix en grup català en relació
al Centre de Llengües Vives de Graz i del Projecte
Comenius de recerca sobre les llengües.
El dia 15 de novembre, l'Institut Linguapax i la Càtedra UNESCO sobre Llengües i Educació de l'Institut d'Estudis Catalans, organitzen, a Barcelona, una
conferència de Jon Sarasua, bertsolari i professor de
la Universitat de Mondragon, sobre "Partir de la diversitat lingüística: algunes reflexions obertes a educadors i educadores". Informació al portal
entitats.info del mateix dia 15 de novembre.
El mes de maig, l'Institut Linguapax edita un tríptic
explicatiu de l'activitat, estructura i objectius de l'institut, en tres versions lingüístiques: català, anglès i
francès.
ESCOLES CATALANES QUE PARTICIPEN EN EL PROGRAMA LINGUAPAX
CEIP Campclar, de Tarragona; CEIP el Dofí de Premià de Mar; CEIP els Pinetons de la Garriga; CEIP
Marinada-Salvador Espriu del Masnou; Centre Escolar Empordà de Roses; IES de Matadepera; Escola BetàniaPatmos de Barcelona; Escola Pia de Calella; Escola Pia d'Igualada; Escola Virolai de Barcelona; IES Cristòfol
Ferrer de Premià de Mar; IES Francesc Ferrer Guàrdia de Sant Joan Despí; Institució Montserrat de Barcelona;
Escola Pia de Mataró.
16
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Cultura de la pau
El Centre UNESCO de Catalunya és una de les entitats fundadores de la Federació Catalana d'ONG per
la Pau. Carles Descalzi, que és membre de la junta
en representació del Centre UNESCO de Catalunya,
és el tresorer de la federació fins al mes de juliol. Les
reunions de junta tenen lloc els dies 23 de gener i 17
de juny.
El Centre UNESCO de Catalunya forma part del Comitè Català de Suport a la Conferència de Pau per al
País Basc, que convoca el moviment Elkarri, i dóna
difusió a la iniciativa. El director del Centre participa
a Barcelona, el dia 22 de maig, en l'acte de presentació del llibre de la Conferència de Pau Claves para
hacer las paces, i que aplega les reflexions de 36
ponents; Fèlix Martí és un dels ponents d'aquesta
publicació. El dia 26 d'octubre té lloc a Bilbao l'acte
de cloenda de la Conferència de Pau. El dia 28 de
novembre té lloc a Barcelona la presentació de les
conclusions de la Conferència de Pau i la presentació de Bake-bidea (camí de pau), el nou projecte
sorgit de l'esmentada conferència.
Fèlix Martí, en representació del Centre, és un dels
signants de la carta promoguda per la Federació
Catalana d'ONG per la Pau i que el dia 29 de maig
diverses entitats adrecen al grups parlamentaris del
Parlament de Catalunya en relació a l'impuls i aplicació de la Llei de Foment de la Pau a Catalunya.
Amb motiu de la situació de Palestina, sorgeixen
nombroses iniciatives, a algunes de les quals se suma
el Centre UNESCO de Catalunya. El dia 2 d'abril
Onno Seroo, en representació del Centre, assisteix a
la reunió convocada per la Fundació Pau i Solidaritat, Fundació Josep Comaposada en representació
de les entitats que formen la Plataforma de Suport al
Poble Palestí. Informació al portal oneworld.net del
26 de juny.
La Federació Catalana d'ONG per la Pau, la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans i la Federació Catalana d'ONG pel Desenvolupament fan públic un manifest el mes d'abril, en el qual demanen
que la Unió Europea suspengui l'Acord d'Associació
amb Israel, i que el govern espanyol suspengui les
vendes d'armament a Israel. Informació al portal
oneworld.net del 19 d'abril. Diverses entitats promouen l'elaboració d'un tríptic explicatiu de la qüestió palestina. N'apareix informació al portal
ENTITATS MEMBRES DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ONG PER LA PAU
Associació Josep Vidal i Llecha; Associació per a les Nacions Unides a Espanya; Centre de Treball i Documentació; Centre UNESCO de Catalunya; Escoltes Catalans; Fundació per la Pau; Informació per a la Defensa
dels Soldats; Institut Víctor Seix de Polemologia; Justícia i Pau; Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de
Catalunya; Moviment per la Pau; Servei Civil Internacional-Catalunya; Servei d'Informació de l'Objecció
Fiscal; Universitat Internacional per la Pau de Sant Cugat del Vallès.
Són entitats associades amb caràcter d'observadores: Amics de l'Arca, Artesans de la Pau, Assemblea
Antimiliarista de Catalunya, Centre d'Estudis sobre la Pau i el Desarmament, Centre Pau i Treva, i Seminari
Permanent d'Educació per la Pau.
17
memòria 2002
oneworld.net el dia 24 d'abril. Els responsables
d'aquestes entitats es reuneixen els dies 10 d'abril, 17
d'abril, 24 d'abril, 2 de maig 13 de maig, 22 de
maig, 29 de maig, 13 de juny, 17 de juny i 9 de juliol.
Onno Seroo assisteix a aquestes reunions en nom
del Centre UNESCO de Catalunya. El dia 2 de juliol
es presenta el tríptic "La qüestió palestina", en un
acte organitzat pel Centre UNESCO de Catalunya,
Entrepobles, les federacions catalanes d'ONG pel
18
versió catalana
desenvolupament, pels drets humans i per la pau, la
Fundació Alfons Comín, la Fundació per la Pau, el
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i
Justícia i Pau; intervenen en l'acte públic: Ferran
Izquierdo, Joan Roura, Francesc Casares i Gabriela
Serra. El dia 9 de juliol té lloc una reunió de valoració de les entitats organitzadores als locals del Centre
UNESCO de Catalunya.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Diàleg interreligiós
La major part d'activitat sobre diàleg interreligiós del
Centre UNESCO de Catalunya es canalitza a través
de l'Associació UNESCO pel Diàleg Interreligiós, creada l'any 2000 per iniciativa del Centre.
L'Associació UNESCO pel Diàleg Interreligiós és una
entitat pluriconfessional que aglutina i mobilitza prop
d'un centenar de persones de diverses tradicions religioses: cristians catòlics, protestants i ortodoxos;
EL PARLAMENT DE LES RELIGIONS DEL MÓN
Una comissió del Consell del Parlament de les Religions del Món visita Barcelona els dies 21 a 27 de març per
tal d'estudiar la candiatura de Barcelona com a seu de l'edició del Parlament de les Religions del Món l'any
2004, en el marc del Fòrum Universal de les Cultures. Els membres de la comissió es reuneixen amb el
director del Centre UNESCO de Catalunya, el dia 26 de març. El dia 11 de juny es fa públic que la
candidatura de Barcelona ha estat l'escollida pel Consell del Parlament de les Religons del Món per fer la
sessió del 2004. Francesc Rovira assisteix a la conferència de premsa que té lloc a Barcelona, el dia 26 d'agost,
per tal de presentar el IV Parlament de les Religions del Món, que tindrà lloc a Barcelona del 7 al 13 de juliol
del 2004, en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Dirk Ficca, director del Consell del
Parlament de les Religions del Món, intervé en la conferència de premsa, juntament amb l'alcalde de
Barcelona, Joan Clos.
El dia 7 d'octubre, Raimon Ribera es reuneix amb Josep Roca, Mireia Belil i Pedro Ralda, del Fòrum
Universal de les Cultures Barcelona 2004, per tal de concretar la responsabilitat del Centre UNESCO de
Catalunya en l'organització d'aquest esdeveniment. El dia 12 d'octubre es reuneixen a Tavertet, Raimon
Ribera, Francesc Rovira, Francesc Torradeflot i Raimon Panikkar per definir una proposta de tema i de
contingut del Parlament de les Religions del 2004. El dia 17 d'octubre, el nou director del Centre i Francesc
Rovira participen a la reunió de la Plataforma Interreligiosa que ha intervingut en l'elaboració de la
candidatura de Barcelona per al Parlament de les Religions del Món per tal d'avaluar tot el procés. El dia 13
de novembre té lloc una nova reunió del director del Centre amb Pedro Ralda.
Per tal de treballar el tema i el contingut d'aquesta edició del Parlament de les Religions del Món, Raimon
Ribera i Francesc Rovira es reuneixen a Chicago, del 21 al 27 d'octubre, amb els responsables del Parlament
Mundial de les Religions. A la reunió també hi participen Pedro Ralda i Joan Hernández, del Fòrum
Universal de les Cultures Barcelona 2004.
El dia 13 de desembre, el Consell d'Administració del Fòrum aprova oficialment la celebració del IV Parlament de les Religions del Món dins del seu programa. El dia 16 de desembre, el Consell del Parlament de les
Religions del Món i l'Assemblea del Centre UNESCO de Catalunya aproven el contingut d'un memoràndum
d'entesa entre les tres instàncies implicades: Parlament, Fòrum 2004 i Centre UNESCO de Catalunya.
19
memòria 2002
versió catalana
Durant la tardor tenen lloc les primeres activitats de difusió del IV Parlament de les Religions del Món, que
compten amb el suport del Centre UNESCO de Catalunya: el dia 12 d'octubre té lloc a Manresa la Trobada
Interreligiosa per la Pau, en la qual intervé Joan Botam; el dia 19 d'octubre té lloc a Sabadell la III Trobada
Interreligiosa, en la qual intervé Francesc Torradeflot; el dia 27 d'octubre, Francesc Torradeflot intervé
davant de la reunió estatal de Justícia i Pau, que té lloc a Barcelona; els dies 1 a 3 de novembre, Joan Botam
i Francesc Torradeflot presenten el parlament al XI Congrés Ortodox d'Europa Occidental de la Fraternitat
Ortodoxa a Europa Occidental, que té lloc a Saint-Laurent-sur-Sèvre, França; finalment, el 14 de novembre
té lloc a la parròquia del Patriarca Abraham una taula rodona amb el títol "Les religions i la pau. Apunts per
al Parlament de les Religions del Món", que s'organitza en el marc del desè aniversari de la comunitat.
musulmans sunnites i xiïtes; jueus liberals i conservadors; budistes tibetans i zen; hindús; bahaistes.
Entre aquesta xarxa de col·laboradors hi ha membres de base, representants oficials i experts.
L'associació duu a terme activitats que promouen el
coneixement, el diàleg i la cooperació entre les diferents confessions religioses presents a Catalunya.
Destaquen, entre d'altres, l'organització de trobades
periòdiques de diversos grups de diàleg d'aproximadament dotze persones de com a mínim cinc religions diferents; l'organització d'activitats de formació
en religions i en diàleg interreligiós; l'edició de publicacions relacionades amb el pluralisme religiós;
la cooperació amb diversos mitjans de comunicació
en el tractament del fet religiós; i l'organització d'actes de pregària de caire interreligiós.
L'Associació UNESCO pel Diàleg Interreligiós és membre fundador de la Iniciativa de les Religions Unides,
una xarxa internacional d'iniciatives interreligioses
de base. L'associació és membre afiliat a la Conferència Mundial sobre Religió i Pau-Europa, i col·labora amb el Consell per al Parlament de les Religions del Món.
L'associació inicia l'edició de la revista trimestral Dialogal, que està dedicada a millorar el coneixement
de les diverses tradicions i fenòmens religiosos presents a Catalunya i a la resta del món, així com de les
cosmovisions seculars. La revista s'edita en col·20
laboració amb l’editorial El Ciervo 96, que la distribueix com a publicació autònoma i també com a
suplement de la revista Foc Nou. Se’n fa una tirada
total de 5.000 exemplars per número. Durant aquest
primer any se'n publiquen quatre números, amb
monografies dedicades a “Les religions i l’estat laic”,
“La tradició hindú”, “Les religions i l’humor”, “El
judaisme”, “Espiritualitat i malaltia”, “El budisme”,
“Les religions i el diner” i “El cristianisme”. El dia
20 de març es fa, als locals del Centre UNESCO de
Catalunya, una conferència de premsa de presentació de la revista, en la qual intervé el director del
Centre. N'apareix informació al portal d'internet
oneworld.net, el dia 13 de març; a Catalunya Cultura i a Com Ràdio, el dia 20 de març; al diari Avui
del dia 21 de març; a Catalunya Ràdio, el dia 23 de
març; a TV3 i a Ràdio Estel, el dia 24 de març; a La
Vanguardia del dia 24 de març; a la revista Presència del 5 d'abril; a Catalunya Ràdio, el dia 7 d'abril;
a Ràdio Estel, el dia 13 d'abril; a Ona Catalana, el
dia 9 de juny; al portal entitats.info del dia 25 de
juny; al Full dominical, el dia 30 de juny; a la
revista Èxodo del mes d'octubre; la revista Serra d'Or
del mes d'octubre, hi dedica un article de Josep Faulí.
El consell de redacció de la revista Dialogal, del qual
també forma part el director del Centre, es reuneix el
dia 1 de juliol.
L'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, amb
el suport del Centre UNESCO de Catalunya, continua la col·laboració amb l'Editorial Trotta per a l'edi-
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
ció de la col·lecció "Materials per al Diàleg
Interreligiós", que apareix en versions catalana i castellana. El mes de març es publiquen els dos primers
volums de la col·lecció: Diàleg entre religions. Textos fonamentals, de Francesc Torradeflot; i La reconstrucció del pensament religiós a l'islam,
d'Alamah Muhammad Ipbal. El mes de setembre
s'edita el tercer volum, Reivindicació d'una ètica
mundial, un volum col·lectiu coordinat pel teòleg
Hans Küng. Informació a Com Ràdio, el 20 de març;
a Ona Catalana, el 9 de juny; al portal entitats.info
del dia 1 d'octubre. El desembre del 2002 se n'havien venut prop de 3.000 exemplars.
L'associació publica també un Butlletí intern. El
número 3 apareix el mes de juliol.
L'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, conjuntament amb Rauxa-Programa Cultural de la XIV
Conferència Internacional de la Sida, i amb el suport del Centre UNESCO de Catalunya, organitza el
dia 10 de juliol, al Palau Sant Jordi de Barcelona,
una trobada interreligiosa en el marc de la Conferència Internacional de la Sida. Informació al portal
entitats.info del 2 de juliol; a TV3, Catalunya Ràdio
i Com Ràdio, el dia 10 de juliol; als diari Avui, el
Periódico, La Vanguardia, Tele 5, BTV, CityTV i
CONFERÈNCIA D'EXPERTS SOBRE LES TRADICIONS MÍSTIQUES I EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS
Els dies 23 a 25 de maig, el Centre UNESCO de Catalunya, juntament amb l'Associació UNESCO per al
diàleg Interreligiós i la Càtedra UNESCO sobre Diàleg Interreligiós de la Universitat Autònoma de Barcelona,
en fase de constitució, organitzen a Barcelona una Conferència d'experts sobre les tradicions místiques i el
diàleg interreligiós. Els participants, experts, acadèmics i místics provinents d'arreu del món, analitzen el
paper de les tradicions místiques en el diàleg i en la cooperació entre les religons. Hi participen: Swami
Amaranda, del Centre Vèdic, Suïssa; Cheikh Adlen Khaled Bentounes, director de la Tariqa Alawiyya,
d'Algèria, president honorari de l’Associació Internacional d’Amics de l’Islam, i Guia Espiritual de Terres
d’Europa, a França; Ignasi Boada, relator i membre de l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós; Pier
Cesare Bori, de la tradició espiritual quàquer, Itàlia; Young Chan Ro, del Departament de Filosofia i Religió
de la George Mason University, USA; Marià Corbí, director del Centre d'Estudi de les Tradicions Religioses, de
Catalunya; Rómulo Cuartas, del Centre Internacional Teresià per a l’Espiritualitat, Espanya; Lama Denys,
del Temple dels Mil Budes, França; Doudou Diène, exdirector de la Divisió de Diàleg Intercultural de la
UNESCO; Willigis Jäger, monjo benedictí, expert en el diàleg cristianobudista, Alemanya; James Heisig,
director de l’Institut Nanzan de Nagoya per a la Religió i la Cultura, Japó; Bernard McGinn, de la Dinitiy
School de la Universitat de Chicago; Fèlix Martí, director del Centre UNESCO de Catalunya; Rosa Maria
Martínez de Codes, directora de l'Oficina de Relacions Institucionals Religioses del Ministeri de Justícia
Espanyol; Moojan Momen, escriptor bahaista i intel·lectual, Regne Unit; Jaswant S. Neki, expert en sikhisme, Índia; Agustí Nicolau, moderador, de l'associació Intercultural, de Catalunya; rabí Aleph Marcia
Prager, de l'Aliança per la Renovació Jueva, d'Estats Units; Roland Ropers, president de la Societat Internacional Gandhi and Griffiths, Moviment per la No-violència i l’Espiritualitat, Alemanya; Arvind Sharma,
professor de religió comparada a la Universitat McGill, Canadà; Ana Maria Schlüter Rodés, editora de la
revista Pasos, Espanya; Francesc Torradeflot, secretari de l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós;
Yoshi Tsuruoka, expert en tradicions místiques franceses i espanyoles, de la Universitat de Tòquio, Japó.
N'apareix informació al portal entitats-info del 15 de maig; a Ona Catalana, el 9 de juny.
21
memòria 2002
versió catalana
Catalunya Ràdio, el dia 11 de juliol; al Diari de
Girona del dia 12 de juliol; àmplia informació a la
revista Catalunya Cristiana del dia 27 de juny, en
la qual apareix també una entrevista a Àlex Gelonch,
membre de l'equip coordinador de la trobada. Els
dies 1 i 10 de desembre, el Canal 33 emet un resum
de la trobada interreligiosa.
Patriarca Abraham, de Barcelona, per preparar-hi la
VII Trobada de Pregària Interreligiosa pel Dia Mundial de la Sida, que té lloc el 28 de novembre.
També en el marc de la conferència Internacional
de la Sida, el dia 12 de juliol l'Associació UNESCO
per al Diàleg Interreligiós organitza una taula rodona sobre "Espiritualitat i sida", en la qual participen
Christoph Benn, Christo Greyling, Paul Gundani,
Jalil Bárcena, Christopher Rodel, Àlex Gelonch, María
José Picazo i Núria Marc. Informació al diari La
Vanguardia del 14 de juliol.
La Comissió Interreligiosa sobre l'Ensenyament de
les Religions a l'Escola es reuneix al Centre els dies
14 de febrer i 10 de juny.
L'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, juntament amb el Centre Islàmic "Camino de Paz", la
comunitat parroquial del Carme i l'Associació Cultural Ibn Batuta, convoquen a Barcelona, el dia 15
de març, la taula rodona "Islam i cristianisme: diàleg i convivència", en la qual participen Mohamed
Iqbal, Victoria Molins, Mohamed Chaib i Marco
Andino. Aquestes mateixes entitats, juntament amb
la comunitat jueva Atid de Catalunya, també convoquen, el dia 19 de desembre, una pregària interreligiosa sobre el lema "Units sota el mateix cel".
La junta de l'associació es reuneix el dia 7 de març,
16 de juliol i 17 de desembre. L'assemblea de l'associació té lloc el dia 26 de setembre.
El Grup de Diàleg Interreligiós es reuneix al Centre
els dies 21 de gener, 11 de març, 13 de maig, 3 de
juny, 30 de setembre i 9 de desembre.
El Grup Jove es reuneix al Centre els dies 18 de febrer,
19 de març, 29 d'abril, 4 de juny i 25 de setembre. El
dia 15 d'octubre, el Grup Jove participa en la trobada
"Visita curta d'estudi sobre diàleg intercultural" del
programa de joventut de la Comissió Europea. El
dia 7 de novembre es reuneix a la parròquia del
22
El Grup de Converses Intraislàmiques es reuneix al
Centre els dies 28 de gener, 6 de maig, 17 de juny, 14
d'octubre i el dia 11 de desembre.
L'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós organitza una pregària mensual sobre "Espiritualitat i
sida", a l'església de Santa Maria del Pi, de Barcelona.
Aquest acte té lloc els dies 12 de setembre, 10 d'octubre, 14 de novembre i 12 de desembre.
El dia 28 de novembre té lloc a la parròquia del
Patriarca Abraham, de Barcelona, la VII Trobada de
Pregària Interreligiosa pel Dia Mundial de la Sida,
organitzada per l'Associació UNESCO per al Diàleg
Interreligiós, amb el suport del Centre UNESCO de
Catalunya. N'apareix informació, el mateix dia 28
de novembre, a Ràdio Estel, Com Ràdio, BTV. El dia
1 de desembre n'apareix informació al diari La
Vanguardia i a Ona Catalana.
Representants o col·laboradors de l'associació participen en nombroses xerrades, taules rodones o cursos, relacionats amb les diferents religions o amb el
diàleg interreligiós. També intervenen en diversos
mitjans de comunicació. Francesc Torradeflot publica l'article "Las religiones entre la guerra y la paz",
a Tiempo de Paz, el mes d'abril, i un text per al
concert inaugural del III Festival de Músiques Religioses de Girona. Francesc Rovira publica l'article
"Paradoxes del diàleg interreligiós" a la revista Marc
de Referències del mes de desembre.
Nathalie Reverdin, presidenta de l’Associació
UNESCO per al Diàleg Interreligiós, participa a l’Assemblea Regional Llatinoamericana de la Iniciativa
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
de les Religions Unides, que té lloc del 23 al 26 de
gener a Oaxtepec, Mèxic. Fàtima Choye i Francesc
Rovira participen a l’assemblea europea i del Pròxim Orient de la Iniciativa de les Religions Unides,
celebrada a Berlín del 6 al 10 d’abril. Montserrat
Castellà i Francesc Rovira participen en la primera
edició de l'Institut Goldin per a la Col·laboració Internacional i la Pau, convocat pel Consell per al
Parlament de les Religions del Món, a Chicago, del
27 d’octubre a l’1 de novembre.
El dia 23 de juliol té lloc a Barcelona l'acte de presentació a la premsa del local del Centre Interreligiós
de Barcelona. El Centre UNESCO de Catalunya s'encarrega, per un acord establert amb la Regidoria de
Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, de l'àrea
d'informació i documentació, biblioteca i base de
dades d'aquest Centre, on treballen Lara Alemany i
Cristina Monteis. El director del Centre intervé en
l'acte de presentació, presidit per Roser Veciana, regidora ponent de Drets Civils de l'Ajuntament de
Barcelona. Informació al diari El País del dia 24 de
juliol i l'edició de Vilaweb del dia 24.
El Centre dóna suport a l'activitat del Centre d'Estudi
de les Tradicions Religioses corresponent als cursos
2001-2002 i 2002-2003. Aquest centre d'estudi organitza diversos cursos sobre "Tradicions de saviesa",
"Lectura comentada de grans textos", "Societat en
canvi", i diversos caps de setmana d'aprenentatge
del silenci, segons les vies que segueixen les diferents
tradicions. El nou director del Centre assisteix, a
Barcelona, el dia 2 d'octubre, a l'acte d'inauguració
de curs del Centre d'Estudi de les Tradicions Religioses: l'acte consisteix en una taula rodona sobre "La
globalitat: un desafiament a les tradicions religioses", en la qual participen Jalil Bàrcena, Marià Corbí, Bhakti Das i Francesc Torradeflot.
Raimon Ribera, nou director del Centre, participa el
15 de desembre en una edició del programa
"Samarkanda" d'Ona Catalana, dedicat a la música religiosa, juntament amb Marià Corbí, director
del Centre d'Estudi de les Tradicions Religioses, Jalil
Bárcena, director del Centre d'Estudis Sufís de
Barcelona, i Bhakti Das, director de la "Divine Life
Society" de Barcelona.
23
memòria 2002
versió catalana
Drets humans
El Centre UNESCO de Catalunya és membre de la
Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans.
Onno Seroo, en representació del Centre, assisteix a
la reunió de junta ampliada que té lloc el dia 15 de
gener, i a la que té lloc el dia 17 de setembre. Miquel
Martí assisteix a la que té lloc el dia 21 de novembre.
L'assemblea de la federació té lloc el dia 19 de març,
i en representació del Centre hi assisteix Miquel Martí;
el dia 17 de desembre té lloc una reunió ampliada
de la junta directiva, a la qual assisteix Onno Seroo.
La federació edita l'Anuari 2001, que recull les activitats de les entitats membres de la federació, i que
es presenta públicament a Barcelona, en un acte
que té lloc el dia 7 de març, en el qual intervé
Schulamith Koening, exdirectora executiva de
People's Development for Human Rights Education,
i al qual també assisteix el director del Centre. L'anuari recull les activitats sobre drets humans dutes a
terme pel Centre, una entrevista a Fèlix Martí i l'article "Una història increïble" del director del Centre, a
propòsit de l'Any Internacional de les Llengües. La
federació publica també el butlletí de comunicació
Notícies pels Drets Humans; n'apareix el número
13, amb data març-abril.
Per iniciativa del Centre UNESCO de Catalunya, la
Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans adreça, el dia 28 de febrer, una carta a Ariel Sharon,
primer ministre d'Israel, lamentant l'actitud del seu
país en relació al poble palestí i l'escalada de violència.
En el marc del Centre UNESCO de Catalunya es
reuneix el comitè de la coordinació catalana per a la
protecció i promoció del dret a l'autodeterminació
com a eina de resolució de conflictes, del qual són
membres els participants en la delegació catalana
que ha participat l'any 2001 en el seminari de l'Oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de les
Nacions Unides a Ginebra: Jordi Porta, Onno Seroo,
Pau Puig, Jordi Sanchez, Daniel Mundet i Fèlix Martí.
El comitè català es reuneix a Barcelona el dia 2 de
maig.
El Centre UNESCO de Catalunya presenta, el dia 26
de setembre, la seva candidatura, per esdevenir membre del Consell Assessor de la Migració de la Generalitat de Catalunya.
ENTITATS MEMBRES DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ONG PELS DRETS HUMANS
Associació de Cristians per l'Abolició de la Tortura; Amnistia Internacional; Assessorament i Informació sobre
Sectes; Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans; Associació Catalana de Dones de Carreres
Jurídiques; Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats; Associació Catalana per a la Seguretat
Social; Associació Cristiana de Gais i Lesbianes; Associació per a les Nacions Unides a Espanya; Casal
Lambda; Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions; Centre UNESCO de Catalunya;
Col·lectiu de Dones en l'Església; Creu Roja a Catalunya; Observatori sobre l'Acompliment de la Declaració
Universal dels Drets Humans en els Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC); Cristianisme i Justícia
(Fundació Lluís Espinal); Dona i Presó; Ecojustícia; Fundació Ficat; Fundació Pere Tarrés; Fundació pels
Drets Col·lectius dels Pobles; Fundació per la Pau; Grup de Juristes Roda Ventura; Institut de Drets Humans
de Catalunya; Juristes sense Fronteres; Justícia i Pau; Lliga dels Drets dels Pobles; Plural 21; SOS Racisme.
24
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
POLICIA I MULTICULTURALITAT
El Centre UNESCO de Catalunya imparteix, per segon any consecutiu, uns mòduls bàsics de formació
sobre policia i multiculturalitat que tenen com a objectiu facilitar formació pràctica específica en temes de
diversitat cultural als membres dels cossos policials presents a Catalunya, per tal de millorar els coneixements sobre les diverses cultures presents a la nostra societat i per tal d'oferir criteris d'actuació als professionals de la policia. Els destinataris d'aquests mòduls són professionals de la policia en actiu, tant si
pertanyen a l'escala bàsica, com als nivells de comandament. El professorat dels mòduls està format per
professionals de la policia i membres d'altres col·lectius que tenen experiència directa en el tractament de
les situacions de diversitat cultural. Els àmbits temàtics dels mòduls de formació són aquests: el Magrib,
Xina, Índia, Pakistan, el poble gitano, Amèrica Llatina i l'Àfrica subsahariana. Els professors d'aquests
mòduls són: Saloua l'Aouaji, Lilian Bermudez, Natàlia González, Diana Marre, Sebastià Porras, Roxana
Qamer, Alfonso Salomon, Albert Tomàs, Pedro Aguilera, Rosa Negre i Eduard Sallent. El dia 11 de juliol es
fa una reunió de valoració global amb els professors dels mòduls. Sílvia Cedó, Sara Batet i Daniel Mundet,
del Centre UNESCO de Catalunya, coordinen aquests mòduls.
Enguany, els mòduls bàsics de formació sobre policia i multiculturalitat es fan a les poblacions següents:
a Barcelona, els dies 14 i 15 de gener, per als Mossos d'Esquadra; a Lleida, el 22 de gener, per als Mossos
d'Esquadra; a Santa Coloma de Farners, els dies 5 i 6 de febrer, per a les policies locals de Santa Coloma de
Farners i de Sils i per als Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners; a la Garriga, els dies 13 i 14 de
febrer, per les policies locals de la Garriga, Canovelles, les Franqueses, Granollers, Cardedeu, Lliçà d'Amunt,
Montornès, Montmeló i Mollet; a la Seu d'Urgell, el dia 22 de febrer, per als Mossos d'Esquadra de l'Alt
Urgell, la Cerdanya, Vall d'Aran, Pont de Suert i Sort, i la policia local de la Seu d'Urgell; a Vilanova i la
Geltrú, els dies 13 i 14 de març, per a la policia local de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Cubelles; a Roses, el
dia 22 de març, per a la policia local de Roses, l'Escala, Castelló d'Empúries, Figueres i Llançà; a Manresa,
els dies 17 i 18 d'abril, per als Mossos d'Esquadra de Manresa, Bages, Berguedà i Solsonès, i la policia local
de Manresa; a Barcelona, el 29 d'abril, per a Mossos d'Esquadra de Barcelona, Vic, Girona, Caldes de
Montbuí, Pont de Suert, Figueres, Granollers, Roses, la Bisbal d'Empordà, la Roca del Vallès; a Pineda de
Mar, els dies 7 i 8 de maig, per a la policia local de Pineda de Mar i Palafolls; a Alcanar, el dia 22 de maig,
per a la policia local d'Alcanar, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Ulldecona, Tortosa i Vinaròs; a Vilafranca
del Penedès, els dies 29 i 30 de maig, per a la policia local de Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Ribes,
Castellbisbal, i la Guàrdia Civil de Vilafranca del Penedès; a Parets del Vallès, els dies 12 i 13 de juny, per a
la policia local de Parets del Vallès, Mollet del Vallès, Montmeló i Lliçà d'Amunt; el dia 16 de setembre per
als Mossos d'Esquadra de Figueres; a l'Hospitalet de Llobregat, els dies 22 i 23 d'octubre, per a la policia
local de l'Hospitalet de Llobregat; a Sant Boi de Llobregat, els dies 27 i 28 de novembre, per a la policia local
de Sant Boi de Llobregat; a Palafrugell, el dia 3 de desembre, per a la policia local de Palafrugell i de la
Bisbal; a Girona, el dia 20 de desembre, per als Mossos d'Esquadra de Girona.
El Centre UNESCO de Catalunya continua desenvolupant durant el primer trimestre de l'any la primera
fase del projecte Transfer i del projecte Compas, cofinançats per la Direcció General d'Afers Socials i Treball
de la Comissió Europea. El mes d'abril, el Centre UNESCO de Catalunya presenta a la Comissió Europea
la proposta de cofinançament per al futur desenvolupament dels dos projectes fins al setembre del 2004. A
25
memòria 2002
versió catalana
finals d'agost, la Comissió Europea informa el Centre UNESCO de Catalunya que ambdues propostes de
projecte han estat acceptades.
El projecte Transfer és liderat pel Centre UNESCO de Catalunya, amb la col·laboració de l'Escola de Policia
de Catalunya i es desenvolupa en coordinació amb els serveis policials irlandesos, italians i suecs, i amb
ONG d'aquests tres països. El Centre UNESCO de Catalunya és el responsable de coordinar i gestionar el
desenvolupament d'aquest projecte europeu, que té com a principal objectiu l'elaboració de materials
formatius per als comandaments policials dels països participants. Els representants de les entitats membres
d'aquest projecte es reuneixen a Barcelona els dies 28 de febrer a 3 de març. Diana Marre és l'evaluadora
nacional i internacional del projecte. El Comitè executiu internacional es reuneix a Bolonya els dies 25 a
27 d'octubre. Els dies 8 i 10 de febrer, Sílvia Cedó es reuneix a Irlanda amb els responsables irlandesos del
projecte. El comitè d'experts català d'aquest projecte es reuneix a Barcelona el dia 3 d'octubre, el dia 13 de
novembre i el 18 de desembre; el comitè està format per Alfonso Salomon, Mercè Sala, Diana Marre,
Francesc Guillèn, Llorenç Olivé, Teresa Guardans, Susi Pomares, Jaume Domingo i Rosa Negre; Daniel
Mundet és el coordinador nacional del projecte i Sílvia Cedó n'és la coordinadora internacional. Els dies 5
i 6 de febrer, Sílvia Cedó, com a coordinadora internacional del projecte Transfer, assisteix a Brussel·les a
una reunió convocada per la Direcció General de Treball i Afers Socials de la Comisió Europea amb la
finalitat de posar en contacte els coordinadors transnacionals dels diferents projectes europeus.
L'altre projecte europeu en el qual el Centre UNESCO de Catalunya participa com a coordinador nacional
és el projecte Compas, anomenat així per les inicials de "Combating and Preventing Discrimination in
Police and Schools". El projecte és liderat pel Comissariat d'Afers Estrangers del Senat de Berlín, i agrupa les
entitats següents: el Fòrum Antidifamació, l'Aliança contra la Discriminació i el Comissionat pels Estrangers
de Brandenburg, per part d'Alemanya; l'Associació per la Solidaritat i la Cooperació Internacional d'Arezzo
(UCODEP), Itàlia; l'Institut pels Drets Humans Ludwig Boltzmann de Viena, Àustria; Radar d'Holanda; i
el Centre UNESCO de Catalunya. L'objectiu del projecte és la identificació i l'intercanvi de bones pràctiques
existents a diversos països europeus en l'àmbit de la lluita contra la discriminació per motius ètnics en el si
de les escoles i dels cossos policials. Els representants d'aquestes entitats es reuneixen a Barcelona els dies 22
i 23 de febrer. La reunió de la coordinació europea del projecte té lloc els dies 5 a 8 de desembre, a Arezzo,
Itàlia.
El dia 6 de setembre, Sílvia Cedó participa a Mòdena, Itàlia en una reunió internacional amb representants
dels serveis policials i de les acadèmies policials italians, francesos i alemanys, per tal de discutir un possible
futur projecte internacional en l'àmbit de la formació policial.
Del 10 d'abril al 21 de juny, resta exposada a la seu de la Guàrdia Urbana de Barcelona l'exposició "Policia
i immigració", elaborada pel Centre UNESCO de Catalunya, en el marc del projecte europeu Pavement.
El Centre UNESCO de Catalunya continua essent l'entitat responsable de la difusió de la Carta de Rotterdam
a Catalunya i a l'Estat espanyol.
26
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
El dia 11 de juny se signa un conveni de col·laboració entre el Departament d'Interior de la Generalitat de
Catalunya i el Centre UNESCO de Catalunya, per tal de desenvolupar projectes relatius als drets humans i
policia.
Els dies 15 i 16 d'octubre, funcionaris de la Comissió Europea visiten el Centre UNESCO de Catalunya per tal
de dur a terme una auditoria dels aspectes econòmics i una avaluació dels continguts del projecte Pavement.
L'esmentada representació coincideix a valorar molt positivament la forma com el Centre UNESCO de
Catalunya ha dut a terme tots els aspectes d'aquest projecte, i així es fan constar en l'informe d'avaluació,
que la Comissió Europea envia al Centre UNESCO de Catalunya el dia 27 de novembre.
Durant els dies 15 a 19 de juliol, Onno Seroo participa a Ginebra al Fòrum Mundial de la Societat Civil,
en el grup de treball dedicat a drets dels pobles, autodeterminació i prevenció de conflictes; intervenen
també en aquest grup de treball Erkin Alpetkin, de
l'UNPO, Chhime R. Chhoekyapa, de l'Oficina del
Tibet, i Joshua Cooper, de l'Institut pels Drets Humans de Hawai. Onno Seroo intervé com a ponent
en la sessió del dia 16, dedicada al dret a l'autodeterminació i la resolució de conflictes, i modera la sessió sobre l'autodeterminació com a mitjà per a la
resolució de conflictes, que té lloc el mateix dia 16 de
juliol, i en la qual participen Nilofer Koc, del Congrés Nacional del Kurdistan, Erkin Alptekin, de
l'UNPO, i A. Rimkunas, ambaixador delegat permanent de Lituània prop de les Nacions Unides.
Raimon Ribera participa com a moderador de la
taula rodona sobre "L'estat i el dret de participar en
la vida cultural", que té lloc el dia 16 de novembre,
en el marc del seminari internacional sobre El dret a
participar en la vida cultural, que organitzen a
Barcelona, els dies 15 i 16 de novembre, la Fundació
Interarts i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de
Barcelona. Aquesta trobada d'experts té com a finalitat elaborar un comentari general sobre l'article 15
del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials
i Culturals: el dret a participar en la vida cultural.
Onno Seroo també assisteix al seminari dels dies 15
i 16 de novembre.
27
memòria 2002
versió catalana
Sostenibilitat
El Centre UNESCO de Catalunya és una entitat adherida al procés d'elaboració de l'Agenda 21 de
Barcelona - Compromís ciutadà per la sostenibilitat.
El dia 21 de maig, el Consell Municipal de Medi
Ambient i Sostenibilitat, format per més de 100 entitats, aprova el Compromís Ciutadà per la Sosteniblitat
- Agenda 21 de Barcelona. L'acte solemne de signatura d'adhesió i compromís de l'Agenda 21 de
Barcelona té lloc el dia 9 de juliol; en representació
del Centre hi assisteix Sergi Rovira. En el marc
d'aquest procés, la Regidoria de Salut Públic i Medi
Ambient de l'Ajuntament de Barcelona organitza un
fòrum temàtic sobre "Estendre l'educació ambiental
i progressar en la cultura de la sostenibilitat", que té
lloc a Barcelona el dia 18 d'abril.
El Centre UNESCO de Catalunya participa al VI Simposi sobre l'Ensenyament de les Ciències de la Natura, que té lloc a Balaguer els dies 7 a 9 de març. La
participació del Centre UNESCO de Catalunya consisteix en la instal·lació d'un estand d'informació i
venda de publicacions.
Sergi Rovira participa al Congrés de Medi Ambient i
Municipalisme que té lloc a Palma de Mallorca, els
dies 8 i 9 de març, organitzat per la Institució Cívica
i de Pensament Joan Fuster. El congrés aplega, en
forma d'assemblea, experts i regidors del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Franja de Ponent,
Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer.
CARTA DE LA TERRA
El secretariat permanent del Secretariat Català de
la Carta de la Terra es reuneix als locals del Centre
UNESCO de Catalunya els dies 9 de gener, 30
d'abril i 17 d'octubre. Són membres del comitè
permanent: Àngels Mataró, de l'Associació per a
les Nacions Unides a Espanya; Josep Xercavins, de
la Càtedra UNESCO a la UPC en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi
Global; Josep Puig, d'Alternativa Verda; i Fèlix Martí
i Sergi Rovira del Centre UNESCO de Catalunya.
El mateix dia 9 de gener Àngels Mataró i Josep
Xercavins, en representació del Comitè Català de
la carta de la Terra, s'entrevisten a Madrid amb el
ministre de Medi Ambient de l'Estat espanyol, Jaume
Matas, per demanar-li el suport explícit de l'Estat
espanyol en l'aprovació del text de la Carta a la
Terra a la cimera Rio+10.
28
El dia 18 de febrer, Fèlix Martí, Sergi Rovira i altres
membres del comitè permanent s'entrevisten amb
Imma Mayol, regidora de l'Ajuntament de
Barcelona.
El Centre UNESCO de Catalunya és una de les
entitats editores d'una versió juvenil i d'una versió
infantil de la Carta de la Terra que es publica el
mes de gener. Les altres entitats editores són la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes
Balears, la Conselleria de Benestar Social del Govern de les Illes Balears, el Comitè de Balears
d'UNICEF, i l'Obra Social de la Caixa d'Estalvis del
Mediterrani. Les mateixes entitats també n'editen
una versió juvenil i infantil simplificada, en diverses versions lingüístiques: català, castellà, francès,
anglès, alemany, àrab i japonès,
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
PLATAFORMA CATALANA PER LA CIMERA DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
La Plataforma Catalana per la Cimera del Desenvolupament Sostenible es reuneix als locals del Centre els
dies 7 de maig, 14 de juny, 3 de juliol i 17 d'octubre. L'objectiu de la plataforma és aplegar les entitats i
plataformes que treballen pel medi ambient a Catalunya, amb la idea d'elaborar propostes efectives comunes
que arribin a la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible, que té lloc a Johannesburg organitzada
per les Nacions Unides. Són membres de la plataforma: Josep Xercavins, professor coordinador de la Càtedra
UNESCO de la Universitat Politècnica de Catalunya sobre Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global; Txema Castiella, director del Servei d'Educació Ambiental de l'Ajuntament de
Barcelona; Joana Diaz, del CEIA; Xavier Duran, de TV3; Ramon Folch, director de l'ERF; Àngels Mataró,
directora de l'Associació per a les Nacions Unides; Carles Mendieta, de la Fundació Fòrum Ambiental; Jordi
Miralles, president de la Fundació Terra; Víctor Mitjans, de l'Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya;
Antoni Montseny, coordinador de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona; Josep Puig, president del
GCTPFNN; Miquel Rafa, cap de gestió de la Fundació Territori i Paisatge; Jordi Rodó, director del Consell
Assessor de Desenvolupament Sostenible de Catalunya; Joandomènec Ros, de la Càtedra UNESCO de Medi
Ambient i Desenvolupament Durable de la Universitat de Barcelona; Jordi Sala, director general del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya; Alfons Sancho, president de la Federació Catalana
d'ONG pel Desenvolupament; Jordi Oliveres, director general del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona
2004; Santi Vilanova, president d'Una sola Terra; i Fèlix Martí, director del Centre UNESCO de Catalunya.
El mes de maig s'inaugura el web http://www.unescocat.org/rio+10 per tal de facilitar la coordinació
d'aquesta plataforma i informació complementària sobre els projectes i activitats de la Cimera de Johannesburg.
El Centre UNESCO de Catalunya allotja i manté aquest lloc web. El diari electrònic wilaweb n'informa el dia
12 de juny.
Sergi Rovira participa, en representació del Centre UNESCO de Catalunya, a la Cimera Mundial per al
Desenvolupament Sostenible, que té lloc a Johannesburg del 19 d'agost al 4 de setembre. Al llarg de la cimera,
Sergi Rovira participa al grup d'educació i al grup de governança global. S'entrevista amb Annie Brody, del
Earthday Network; amb Itoh Hirotaka, del Global Environment Information Center; i amb Mirian Vilela, de
la Campanya per la Carta de la Terra.
El Centre UNESCO de Catalunya elabora el contingut i el disseny de l'Agenda 2002-2003 escolar del
medi ambient i el desenvolupament, que edita el
Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sosteniblitat. El
Centre prepara també una guia didàctica que acompanya l'agenda. L'agenda es distribueix àmpliament
a les poblacions de Caldes de Montbuí, Castelldefels,
Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, la Garri-
ga, Girona, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat,
Lluçà, Manlleu, Manresa, Mataró, Pallejà, Pineda
de Mar, Sabadell, Sallent, Sant Adrià de Besòs, Sant
Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just
Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de
Cervelló, Santa Coloma de Gramanet, Santa Margarida i els Monjos, Santa Maria de Corcó-l'Esquirol,
Terrassa, Vacarisses, Vic, Viladecans i Vilafranca del
Penedès.
29
memòria 2002
El Centre UNESCO de Catalunya inicia l'elaboració
del contingut de l'Agenda escolar del medi ambient i el desenvolupament 2003-2004.
El Centre UNESCO de Catalunya inicia l'elaboració
dels materials didàctics Descobrir l'estat del món,
en la línia dels materials Conèixer l'estat del món,
publicats el mes de desembre del 2000, i que tenen
30
versió catalana
per finalitat adaptar les informacions més significatives que contenen els anuaris de L'estat del món
del Worldwatch Institute dels anys 2001, 2002 i 2003,
per tal que puguin ser utilitzats pels alumnes d'ESO
i de Batxillerat. El material Descobrir l'estat del món
conté unes fitxes de treball, unes propostes d'activitat
per a l'alumnat i unes fitxes metodològiques per al
professorat.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Diversitat cultural
El Centre UNESCO de Catalunya dóna suport tècnic
a l'associació Intercultura, que té la seu als locals del
Centre. Els membres de l'equip permanent
d'Intercultura es reuneixen als locals del Centre els
dies 18 d'abril, 2 de maig, 10 de juny, 3 d'octubre.
En el marc d'Intercultura es crea l'Aula de Diàleg
Intercutural, que es reuneix als locals del Centre els
dies 15 d'abril, 6 de maig, 27 de maig i 10 de juny. El
dia 14 d'octubre, Agustí Nicolau, Marc Dueñas i Rafa
Crespo, responsables d'Intercultura, es reuneixen
amb Raimon Ribera, nou director del Centre.
El Centre és membre del grup Europa Diversa, que
promouen la Fundació Jaume Bofill i la Universitat
Oberta de Catalunya, juntament amb Intercultura Centre pel Diàleg Intercultural de Catalunya. A més
del Centre UNESCO de Catalunya, també participen
en el projecte Europa Diversa el Patronat Català ProEuropa i l'Institut Europeu de la Mediterrània. El
grup Europa Diversa neix l'any 2000 per tal d'impulsar la celebració del Simposi Diversitat Cultural i
Construcció Europea, celebrat a Barcelona del 14 al
16 de desembre del 2000. Amb la idea de donar con-
CULTURES DEL MÓN
Cultures del Món és una federació internacional d'organitzacions no governamentals, creada l'any 1998,
per a la promoció de les identitats culturals i de la diversitat cultural en el món contemporani. Fèlix Martí és
secretari general de la federació. Onno Seroo n'és el secretari executiu. Els objectius de la federació són:
- Contribuir a l'autoestima de les cultures a través del reconeixement de la vàlua de cadascuna.
- Fomentar el reconeixement que tota cultura és una part del patrimoni mundial i desenvolupar l'interès
internacional per la vida de les cultures del món.
- Contribuir al desenvolupament de totes els cultures, d'acord amb els seus valors fonamentals i amb el desig
universal d'enfortir la dignitat de les persones i de les comunitats humanes.
- Contribuir a la projecció internacional de totes les cultures i facilitar-los l'accés a les noves tecnologies de la
comunicació.
- Fomentar la relació plena entre comunitats pertanyents a una mateixa cultura, però dividides per fronteres
polítiques o per migracions.
- Fomentar el diàleg intercultural com a contribució positiva enfront de totes les formes de dominació
cultural o de discriminació cultural.
- Contribuir a l'establiment arreu del món d'acords morals i legals referents als drets culturals.
- Facilitar la cooperació de totes les cultures amb institucions intergovernamentals, especialment amb el
sistema de les Nacions Unides.
- Incrementar la cooperació i la solidaritat amb les ONG d'arreu del món que comparteixen els mateixos
objectius.
- Contribuir a la prevenció de conflictes, la pau mundial i la democràcia a través del respecte de les identitats
culturals i dels drets culturals.
- Contribuir a una actuació més efectiva en contra de la pobresa, la violència i els perills ecològics, mitjançant l'enfortiment de totes les cultures del món.
31
memòria 2002
tinuïtat als objectius del simposi el grup es reuneix a
Barcelona els dies 21 de gener, 4 de febrer, 15 d'abril,
17 de maig, 30 de maig, 11 de juny, 17 de juliol, 5 de
novembre i 9 de desembre.
El mes de febrer Europa Diversa promou la redacció
d'una carta adreçada a José Maria Aznar, en qualitat
de president de torn de la Unió Europea, en la qual
se li demana que la Unió Europea tingui en compte
el respecte de la diversitat cultural, lingüística i religiosa.
El dis 24 de gener es presenta públicament a
Barcelona el llibre Europa diversa, diversitat cultural i construcció europea, d'Europa Diversa, que
ha estat coordinat per Agustí Nicolau. El llibre recull
les ponències del simposi que, amb el mateix títol, va
tenir lloc els dies 14, 15 i 16 de desembre del 2000,
organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de
Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya i la
Fundació Jaume Bofill. Assisteixen a l'acte Fèlix Martí
i Onno Seroo.
Fèlix Martí, Onno Seroo i Isidor Marí, en representació d'Europa Diversa, es reuneixen el dia 12 de març,
a la seu del Fòrum Universal de les Cultures, amb
Ferran Mascarell, i amb Mireia Belil, directora de
congressos, per tal d'estudiar la possible articulació
versió catalana
de les activitat de l'entitat amb les del Fòrum
Barcelona 2004.
En el marc d'Europa Diversa es creen tres grans comissions de treball: una sobre l'àmbit de llengües,
una altra sobre la diversitat cultural i una tercera
sobre minories nacionals.
Les reunions de l'àmbit de llengües, en les quals
participen Fèlix Martí, Marie Amélie Ponce i Josep
Cru en representació del Centre UNESCO de
Catalunya, tenen lloc els dies 5 de febrer, 11 de febrer,
11 de març, 6 de maig, 27 de maig, 17 de juliol, 23
de setembre, 7 d'octubre i 11 d'octubre. Josep Cru és
el punt focal de l'àmbit de llengües. El dia 14 de
febrer, Isidor Marí, Jordi Porta, Aureli Argemí i Fèlix
Martí es reuneixen amb Pere Esteve, europarlamentari. El dia 10 de juliol, Fèlix Martí i Miquel Strubell
es reuneixen a Brussel·les, juntament amb Pere Esteve, amb els parlamentaris Neil MacCormick i
Andrew Duff, per tal de presentar-los el document de
treball de les conclusions del seminari d'experts sobre "Propostes lingüístiques per al futur d'Europa",
celebrat a Barcelona els dies 31 de maig a 1 de juny;
en el curs d'aquesta visita a Brussel·les, també s'entrevisten amb el parlamentari europeu Miquel Mayol,
i amb Markus Warasin, secretari general del Buró
Europeu per a les Lengües Menys Usades (EBLUL)
SIMPOSI INTERNACIONAL SOBRE LA FILOSOFIA INTERCULTURAL DE RAIMON PANIKKAR
El Centre UNESCO de Catalunya i l'entitat Intercultura-Centre pel Diàleg Intercultural de Catalunya organitzen a Barcelona, els dies 20 a 23 de febrer, un simposi internacional sobre La Filosofia intercultural de
Raimon Panikkar. El simposi s'inicia el dia 20 amb una conferència pública de Scott Eastham, filòsof, de la
Universitat Massey de Nova Zelanda. Intervenen com a ponents en el simposi: Jordi Pigem, Arcadio Rojo,
Andrés Torres Queiruga, Francis X. d'Sa, José Ignacio González Faus; Basarab Nicolescu; Joseph Prabhu,
Josep M. Terricabras, Raúl Fornet Betancourt, Lluís Duch, Teresa Guardans, Gerald Hall, Kalpana Das,
Diana Palanca de Vallescar, Ferran Iniesta i Raimon Panikkar. Intervenen com a moderadors de les diverses
sesions: Francesc Rovira, Àngel Castiñeira, Francec Torralba, Raimon Ribera i Youg-chan Ro. Informació
al diari el Periódico del dia 20 de febrer. El dia 20 de setembre, Agustí Nicolau publica l'article "Raimon
Panikkar, ignorat a Catalunya" al diari Avui.
32
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
El dia 10 de setembre, Jordi Sanchez, Isidor Marí,
Miquel Strubell i Josep Cru es reuneixen, en representació d'Europa Diversa, amb Casimir Dalmau i
Conxita Font del Patronat Català pro Europa; hi ha
una reunió posterior al Patronat Català pro Europa
el dia 18 de novembre, amb Miquel Strubell, Marie
Amélie Ponce i Josep Cru.
Pel que fa al grup de treball de les minories culturals,
Fèlix Martí i Onno Seroo participen a les reunions
que tenen lloc els dies 20 de gener, 25 de febrer, 4 de
març i 18 de març.
la diversitat cultural en el marc de la nova Europa.
Josep Cru és el punt focal de l'apartat d'aquest web
que fa referència als àmbits lingüístics.
El Centre UNESCO de Catalunya, juntament amb
Cultures del Món i amb Intercultura, col·labora en
l'edició del Calendari 2003 del Comitè Óscar
Romero. Fèlix Martí hi escriu el text de presentació
"Les 5.000 cultures del món" i Ferran Cabrero hi
escriu el text "Notes d'un viatge per cultures del món".
Apareix informació de Cultures del Món al portal
d'internet oneworld.net, el 29 de juny.
Europa Diversa promou la creació d'un web de recursos sobre diversitat cultural europea (www.
europadiversa.org), que té com a objectiu la creació
d'una xarxa virtual formada per institucions i persones d'arreu d'Europa, interessades a comprendre,
discutir i treballar conjuntament sobre la situació de
DOSSIERS CULTURES DEL MÓN
El Centre UNESCO de Catalunya i Cultures del Món signen un acord amb el diari Avui per a la publicació
en el suplement Avui Diumenge de la sèrie Cultures del Món. Ferran Cabrero és el coordinador d'aquests
dossiers. El consell de redacció d'aquests dossiers està format per Marc Dueñas, Agustí Nicolau, Rafa Crespo
i Onno Seroo.
El primer dossier apareix el dia 3 de març i està dedicat a "Els maies. Una justícia més humana". En aquest
primer dossier hi ha també l'article "Les 5.000 cultures del món", de Fèlix Martí, director del Centre
UNESCO de Catalunya i secretari general de Cultures del Món, per tal de presentar la sèrie. El dia 10 de
març apareix el dossier dedicat a "Els guayús, teixidors de cultura"; el dia 17 de març, "Els mohawks, el
poble de la Gran Pau"; el dia 24 de març, "Els asmats, la continuïtat de l'equilibri còsmic"; el dia 31 de
març, "Els bubis. La Gran Mare de l'univers"; el 28 d'abril, "Els uwes, el cant de l'origen"; el dia 26 de maig,
"Els zanzibaresos. La tolerància d'una cultura plural"; el dia 2 de juny, "Els nagues, senyors de les
muntanyes"; el 9 de juny, "Els massais, acció política per consens"; el dia 16 de juny, "Els aborígens, portar
el paisatge en el nom"; el 23 de juny, "Quítxues i aimares, la centralitat de l'agricultura dels Andes"; el 30
de juny; "Els bantus, imatges i paraules d'un joc d'atzar"; el dia 14 de juliol, "Els kunes, la relació espiritual
amb la terra"; 21 de juliol, "Els pigmeus, petits grans joves"; 28 de juliol, "Els maputxes, l'autoregulació
jurídica i les dones xamans"; el dia 4 d'agost, i com a conclusió de la primera sèrie, es publica el
monogràfic "Notes d'un viatge per setze cultures", que ofereix un resum dels principals trets de les diverses
cultures esmentades.
33
memòria 2002
versió catalana
Associacions i clubs UNESCO
El Centre UNESCO de Catalunya ofereix serveis tècnics a la Federació Catalana d'Associacions i Clubs
UNESCO, de la qual és membre.
El consell directiu de la federació es reuneix als locals del Centre els dies 13 de febrer, 9 de maig, 9
d'abril, 12 de setembre, 29 d'octubre i 20 de novembre.
El dia 13 d'abril té lloc a Tossa de Mar l'assemblea
general de la federació. Informació al diari El Punt
del dia 14 d'abril. En el curs de l'assemblea Montserrat
Farré és elegida secretària general de la federació. Els
membres del Consell Directiu de la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO són els següents:
Fèlix Martí, president honorari; Albert Martí, president; Joan Obradors, vicepresident; Montserrat Farré,
secretària general; Montserrat Rumbau, secretària
general adjunta; Francesc Rovira, secretari d'informació; Angel Tierz, tresorer; Miquel Martí, Montserrat
Pumarola i Onno Seroo, vocals.
El dia 9 de novembre té lloc a Sant Cugat del Vallès
una reunió plenària de les associacions i clubs
UNESCO catalans. En coincidència amb aquesta
reunió, té lloc una trobada de joves dels diversos
clubs UNESCO catalans.
Albert Martí assisteix a la reunió del Consell Executiu
de la Federació Europea d'Associacions i Clubs
UNESCO que té lloc a Melilla els dies 9 a 12 de març.
Albert Martí assisteix també al II Seminari Estatal
d'Experiències de Clubs, Centres i Associacions
UNESCO, i a l'Assemblea de la Confederació Espanyola de Clubs, que tenen lloc a Priego de Córdoba,
del 13 al 15 de desembre.
Miquel Martí és membre de la junta del Club d'Amics
de la UNESCO de Barcelona fins el 24 de juliol. Les
reunions de junta tenen lloc els dies 9 de gener, 13 de
febrer, 24 d'abril, 29 de maig, 24 de juliol; l'assemblea de l'entitat té lloc el dia 20 de març.
El Centre UNESCO de Catalunya dóna suport a l'edició d'enguany del Concurs Artístic i Literari que organitza el Club d'Amics de la UNESCO de Girona.
ENTITATS MEMBRES DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ASSOCIACIONS I CLUBS UNESCO
Amics de Tossa-Club UNESCO; Associació d'Amics de la UNESCO de Manresa; Associació d'Amics de la
UNESCO de Palafrugell; Centre Picasso d'Horta-Associació UNESCO; Associació d'Amics de la UNESCO de
Valldoreix i Sant Cugat; Associació d'Amics de la UNESCO del Prat de Llobregat; Associació UNESCO
d'Igualada; Associació UNESCO de Cadaqués; Associació UNESCO pel Diàleg Interreligiós; Centre d'Estudis
Contrapunt Associació UNESCO de la Garriga; Club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi; Club d'Amics de la
UNESCO de Barcelona; Club d'Amics de la UNESCO de Girona; Grup Demall-Club UNESCO; Fòrum Tercer
Mil·leni d'Alaior, Associació UNESCO; Centre UNESCO de Catalunya.
En qualitat de membres associats, formen part de la federació: Centre UNESCO del País Basc; Federació de
Col·lectius d'Immigrants de Catalunya; Club UNESCO de la Ciutat de Porto, Portugal.
34
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
XARXA DE JOVES PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA PAU
La Federació Mundial d'Associacions i Club UNESCO encarrega a la Federació Catalana d'Associacions i
Clubs la coordinació de la Xarxa de Joves per a la Construcció de la Pau. Laia Corral és la coordinadora
d'aquesta xarxa. Els objectius de la xarxa són:
- Mantenir una xarxa de relacions entre joves d'arreu del món que treballin per a la pau i la resolució no
violenta dels conflictes.
- Recollir i donar a conèixer iniciatives de construcció de la pau i la democràcia que puguin ser especialment
ineressants per a joves.
- Coordinar la formació de joves promotors d'associacions i clubs UNESCO provinents de zones en conflicte
o on es vulnera la Declaració Universal de Drets Humans.
- Motivar els intercanvis que facilitin el coneixement de diferents cultures i tradicions del món.
- Difondre les activitats dels membres de la xarxa.
- Potenciar l'ús de les noves tecnologies entre els joves, com un eina per a estimular el coneixement mutu,
el respecte i la tolerància.
- Oferir espais de formació per a necessitats concretes dels membres de la xarxa.
- Organitzar trobades de formació sobre la transformació de conflictes, la construcció de la democràcia i el
respecte dels drets humans.
La Xarxa de Joves per a la Construcció de la Pau està formada per les entitats següents: Associació Armènia
d'Associacions i Clubs UNESCO; Associació d'Amics de la UNESCO de Manresa; Beit-Hagafen, d'Israel;
Centre de Cultura Andorrana; Centre Cultural de la UNESCO de l'Àsia i el Pacífic, Japó; Centre UNESCO de
Catalunya; Centre UNESCO del País Basc; Centre UNESCO de Macau; Centre UNESCO de Montevideo;
Centre UNESCO per a la Dona i la Pau als Països dels Balcans, Grècia; Club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi;
Club d'Amics de la UNESCO de Barcelona; Club UNESCO d'Alumnes, Romania; Club La Molina Ecofértil,
Perú; Club UNESCO de la Universitat de Cultura de l'Estat de Bielorrússia; Club UNESCO de Zagreb,
Croàcia; Escola Anna Smidt, Alemanya; Club Vetraz de l'Associació Bielorrusa de Clubs UNESCO, Bielorrússia;
Comissió Nacional de la UNESCO de Romania; Comitè de Joventut de la UNESCO, Costa Rica; Coordinació
de Clubs UNESCO de Mali; Federació Camerunesa d'Associacions, Centres i Clubs UNESCO; Federació
Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO; Federació Haitiana d'Associacions i Clubs UNESCO; Federació
Nacional d'Associacions i Clubs UNESCO de Burundi; Federació Nepalesa d'Associacions i Clubs UNESCO;
Fundació Libanesa per la Pau Civil, del Líban; Fundació René Moewad, del Líban; Inter-Faith Youth Core,
Índia; Joventut Nacional del Nord d'Epirus, Grècia; OYDP, d'Algèria; Plataforma UNESCO de Flandes;
PYCC, Centre Cultural Juvenil de Palestina; Teen Alert International, Trinidad i Tobago; Universitat Estatal
de Llengües i Cultures de Tbilisi, Geòrgia.
El mes de juny es posa en funcionament un lloc web de la Xarxa de Joves per la Pau (http://
www.unescocat.org/youthnetwork/index.html), gestionat i actualitzat des del Centre UNESCO de
Catalunya.
En el marc d'aquesta xarxa, els dies 18 a 22 d'agost té lloc a Lima, Perú, la Trobada de Joves d'Amèrica
35
memòria 2002
versió catalana
Llatina per a la Construcció de la Pau. Organitzen la trobada el Club la Molina Ecofértil de Lima i la Xarxa
de Joves per a la Construcció de la Pau. Hi participen joves de Bolívia, Catalunya, Costa Rica, Equador,
Espanya, Mèxic i Perú. Per part de la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO hi participa Laia
Corral. Els participants fan pública la Declaració de Lima sobre la Xarxa de Joves per a la Construcció de la
Pau.
Els dies 16 a 21 de setembre, té lloc a Zagreb el seminari "World of peace", organitzat per la Comissió
Nacional Croata per a la UNESCO i el Club UNESCO de Zagreb, i que aplega joves provinents dels diversos
països de la Mediterrània. Laia Corral hi assisteix en representació de la Federació Catalana d'Associacions
i Clubs UNESCO i de la Xarxa de Joves per la Construcció de la Pau.
Els dies 20 a 27 d'octubre, Laia Corral assisteix a Mollina, Màlaga, al vuitè curs per a joves que hi organitza
el Centre Nord-Sud del Consell d'Europa.
El dia 2 de febrer té lloc a Barcelona una reunió de
les entitats membres de la federació per tal de preparar la primera trobada mundial d'associacions i clubs
UNESCO, que està previst fer a Barcelona l'any 2004,
en el marc del Fòrum Universal de les Cultures. Es
constitueix un comitè organitzador de la trobada,
format per les persones següents: Fèlix Martí, president d'honor; Albert Martí, president; Marie Amélie
Ponce, secretària executiva; Montserrat Farré, coordinadora de la Comissió de Relacions Públiques,
Josep M. Samaranch, coordinador de la Comissió
sobre Diversitat Cultural; Jordi de Cambra, coordinador de la Comissió de Desenvolupament Humà
36
Sostenible. El dia 14 de maig es reuneixen Albert
Martí, Montserrat Farré, Laia Corral i Marie Amélie
Ponce per posar en marxa els aspectes tècnics inicials del projecte. El Comitè Organitzador es reuneix el
dia 6 de juny i el 18 d'octubre.
El nou director del Centre assisteix, el dia 2 d'octubre, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, a
l'acte d'inauguració dels cicles de conferències "Altaveu per al coneixement i la difusió de les cultures"
que organitza el Club d'Amics de la UNESCO de
Barcelona.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Escoles associades a la UNESCO
El Centre UNESCO de Catalunya coordina i assessora tècnicament la xarxa catalana de les escoles associades a
la UNESCO.
ESCOLES CATALANES ASSOCIADES A LA UNESCO
A Barcelona: Escola Betània-Patmos, Escola Joan Pelegrí, CEIP Mercè Rodoreda, CEIP Octavio Paz, CEIP
Turó del Cargol, CEIP el Niu, Escola Virolai, Stucom, Escola Infantil Magnòlia, Escola Sant Ignasi, Escola
Infantil Mafalda, Escola Universitària de Turisme CETA, Escola Solc, Escola Joan Amades (ONCE), Institució Montserrat, Centre de Teràpia ASPACE i CEIP Dolors Montserdà; al Baix Llobregat: CEIP Isidre Martí
d'Esplugues de Llobregat, CEIP Sant Miquel de Cornellà, IES Francesc Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí,
i CRP Baix Llobregat VIII d'Esplugues de Llobregat; al Vallès Occidental: Escola Pia de Terrassa, Escola
Mare de Déu del Carme de Terrassa, CEIP el Farell de Caldes de Montbui, IES Blanxart de Terrassa, IES
Matadepra i CEIP Bellaterra; al Vallès Oriental: CEIP els Pinetons de la Garriga; al Maresme: CEIP
Marinada-Salvador Espriu del Masnou, CEIP el Dofí de Premià de Mar, IES Cristòfol Ferrer de Premià de
Mar, Escola Pia de Calella, Escola Sant Feliu de Cabrera de Mar, CEIP Lola Anglada de Tiana i Escola Pia de
Mataró; a l'Anoia: Escola Pia d'Igualada; al Bages: ZER del Moianès (Castellcir, l'Estany, Calders i Monistrol
de Calders); a la Selva: CEIP Ignasi Melé i Farré de Tossa de Mar, IES Santa Coloma de Santa Coloma de
Farners; a la ciutat de Girona: CEIP Annexa Joan Puigvert, CEIP Montfalgars, IES Santiago Sobrequés,
IES Vicens Vives; al Baix Empordà: IES de Palamós; a l'Alt Empordà: Centre Escolar Empordà de Roses,
Escola els Estanys del parc dels Aiguamolls (Castelló d'Empúries); a la ciutat de Tarragona: CEIP Campclar;
a la ciutat de Lleida: CEIP Joc de la Bola, CEIP Pràctiques II; a la Noguera: Escola Pia de Balaguer; al
Solsonès: ZER del Solsonès (amb les escoles de Llobera, Cambrils d'Odèn i Lladurs, la Coma, Vanés, Ardèvol,
Ogern, Sant Climent, Freixenet de Riner i Tuixent); a la Garrotxa: Escola Pia d'Olot; a Osona: Col·legi la
Salle de Manlleu; al Bergadà: CEIP Sant Salvador, de Cercs; al Garraf: Escola de Música Freqüències, de
Vilanova i la Geltrú.
L'Escola Comte Guifré de Perpinyà pertany a la xarxa francesa d'escoles associades, però participa en les
activitats de la xarxa catalana. De la mateixa forma, l'Escola Secundària Andorrana, del Principal d'Andorra,
participa en les activitats de la xarxa catalana.
El Centre UNESCO de Catalunya reuneix sistemàticament els responsables de les escoles associades de
Catalunya per facilitar-los coordinació i suport tècnic. Al mateix temps, el Centre promou l'afiliació de
noves escoles a la xarxa. Miquel Martí n'és el coordinador fins el mes d'octubre. Les reunions de coordi-
nació de la xarxa catalana d'escoles associades tenen lloc els dies 10 de gener, 27 de maig, 3 de setembre i 10 de desembre.
Les assemblees generals de les escoles associades de
Catalunya tenen lloc els dies 30 de maig i 2 d'octu-
37
memòria 2002
bre, a Barcelona. En el curs de l'assemblea del dia 2
d'octubre s'elegeix la nova coordinadora del pla d'escoles associades de Catalunya, Amparo Vázquez, que
substitueix Miquel Martí, atès que ha estat nomenat
coordinador estatal.
El dia 5 d'abril té lloc a Tarragona la desena trobada
alumnat-professorat, en la qual participen alumnes
de 13 escoles catalanes associades a la UNESCO.
Miquel Martí visita diverses escoles associades o interessades a associar-se, s'entrevista amb responsables
d'aquests centres i hi fa conferències de presentació
del pla d'escoles associades: el dia 16 de gener, a
l'IES Puig Cargol de Sant Antoni de Calonge; el dia
18 de gener, a l'IES Francesc Ferrer i Guàrdia de
Sant Joan Despí; el dia 23 de gener, a les escoles de
Tuixent, la Coma i Lladurs, del ZER del Solsonès; el
dia 25 de gener, al CEIP Campclar de Taragona; el
dia 30 de gener a l'IES Tossa de Mar i al CEIP Ignasi
Melé i Farré de Tossa de Mar; el mateix dia 30 de
gener, a l'escola Joan Pelegrí de Barcelona; el dia 4
de febrer, al col·legi La Salle de Manlleu; el dia 5 de
febrer, al CEIP Sant Salvador de Santa Coloma de
Farners; el dia 8 de febrer, al CEIP Lola Anglada de
Tiana; el dia 22 de febrer, al CEIP el Dofí de Premià
de Mar; el mateix dia 22 de febrer, a l'IES Cristòfol
Ferrer de Premià de Mar; el dia 4 de març, a l'IES
Serra Marina de Premià de Mar; el dia 5 de març, al
CEIP Sant Miquel de Cornellà de Llobregat; el dia 6
de març, a l'IES la Pineda de Badalona; el dia 14 de
març, a l'escola Joan XXIII de Bellvitge, a l'Hospitalet
de Llobregat; el dia 7 de maig, a l'equip directiu de
l'IES Maremar, del Masnou; el dia 8 de maig, amb el
consell directiu de l'associació Samba Kubally, de
Santa Coloma de Farners; el dia 8 d'abril a l'IES
Serra Marina de Premià; el dia 19 d'abril, a l'Aula de
Música 7, de Barcelona; el dia 25 d'abril, a l'Escola
Pia de Sabadell; el dia 6 de juny, l'escola infantil
Magnòlia, de Barcelona; el dia 10 de juny, l'escola
Jesús i Maria, del barri de la Guineueta de Barcelona;
el dia 14 de juny, l'escola Pia Sant Antoni de
Barcelona, en el marc de l'intercanvi amb el Collège
38
versió catalana
Molière de Beaumont, França; el dia 18 de juny,
l'escola del Roser, de Sant Julià de Vilatorta; el dia 25
de juny, l'escola Sant Feliu, de Cabrera de Mar; el dia
12 de setembre, l'escola Esteve Carles de Lloret de
Mar; el dia 18 de setembre, l'escola El Niu de
Barcelona; el dia 11 d'octubre, l'escola Joan XXIII de
l'Hospitalet de Llobregat; el dia 2 de desembre, el
CEIP Els Pinetons, de la Garriga; i el 20 de desembre, el CEIP Octavio Paz, de Barcelona.
Amparo Vázquez, nova coordinadora catalana de
les escoles catalanes des del 2 d'octubre, visita les
escoles següents: IES Cristòfol Ferrer de Premià de
Mar, el 10 d'octubre; CEIP Lola Anglada de Tiana, el
8 de novembre; IES Maremar, del Masnou, el 14 de
novembre; escola Marinada-Salvador Espriu del
Masnou, el dia 11 de desembre; Escola dels Estanys,
dels Aiguamolls de l'Empordà, i Centre Escolar
Empordà de Roses, el dia 12 de desembre.
Amparo Vázquez, com a coordinadora catalana de
les escoles associades a la UNESCO, es reuneix amb
Assumpta Fontanillas, de la Plataforma pro Mesquita de Premià de Mar, a Mataró, el 14 d'octubre.
El dia 26 de gener, Miquel Martí participa a Tarragona
en un acte institucional sobre el Dia Escolar de la No
violència i la Pau (DENIP), organitzat per l'escola
Ceradai, i en el qual intervenen els delegats d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat de Catalunya, el
vicepresident de la Diputació de Tarragona, el regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona i
l'escriptora Olga Xirinacs.
El dia 26 de febrer, Miquel Martí assisteix a Andorra a
l'acte d'incorporació de l'escola andorrana de Santa
Coloma a la xarxa d'escoles associades a la UNESCO;
es tracta de la primera escola andorrana que s'hi
incorpora. Informació al Diari d'Andorra del dia
28 de febrer.
Miquel Martí és membre de l'equip de coordinació
estatal de les escoles associades a la UNESCO. Assis-
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
teix a les reunions de l'equip de coordinació que
tenen lloc a Madrid els dies 19 de gener, 27 d'abril,
20 de setembre.
Miquel Martí participa, els dies 16 a 23 de maig, en
representació del Pla d'Escoles Associades de l'Estat
espanyol, a Rousse, Bulgària, en el fòrum "The Art
of UNESCO Synergy in European ASPnet Schools",
que aplega professorat i alumnat de les escoles associades de dotze països europeus: Àustria: Bulgària,
Dinamarca, França, Espanya, Alemanya, Itàlia,
Polònia, Portugal, Eslovàquia, Suècia i Suïssa.
Els dies 7 a 10 de novembre, Miquel Martí participa
al Fòrum Mediterrani sobre Nodrir la ment, lluitar
contra la fam, que té lloc a Lamezia-Terme, Itàlia,
organitzat per la FAO, la Comissió Italiana de Relacions amb la UNESCO, el Ministeri de Polítiques
Agrícoles i Forestals d'Itàlia, la Societat Italiana de
Nutrició Humana, la Comissió Internacional d'Antropologia de l'Alimentació i l'Institut de Ciència de
l'alimentació de la Universitat La Sapienza de Roma.
En coincidència amb el fòrum es fa una reunió dels
coordinadors d'escoles associades dels països de la
Mediterrània.
La quinzena reunió estatal de les escoles associades
de l'Estat espanyol es fa els dies 2 a 6 de juliol, a
Bilbao, organitzada pel Centre UNESCO del País Basc.
Hi assisteixen representants de 52 escoles associades.
En l'acte d'inauguració participen, entre d'altres,
Sigrid Niedermayer, del secretariat de la UNESCO,
Tomàs Solís, secretari general de la Comissió Espanyola de Cooperació amb la UNESCO, i Ruperto
Ormaza, president del Centre UNESCO del País Basc.
Miquel Martí, que hi participa en representació del
Centre UNESCO de Catalunya, i com a coordinador
de les escoles catalanes, és elegit coordinador estatal
del Pla d'Escoles Associades a la UNESCO, en substitució de Socorro Albarrán, que n'ha estat els darrers
anys. La Comissió Espanyola de Cooperació amb la
UNESCO ratifica el nomenament el dia 15 de juliol.
Com a coordinador estatal, els dies 4 a 6 de setembre, Miquel Martí visita les escoles associades de les
Illes Balears. El dia 6 de setembre s'entrevista amb el
Conseller d'Educació i Cultura del Govern Balear,
Damià Pons; també s'entrevista amb Bartomeu
Tomàs, de l'Obra Social "Sa Nostra". El dia 17 d'octubre, s'entrevista amb Guillem Ramis, de la Conselleria d'Educació del Govern de les Illes Balears.
Com a coordinador estatal, Miquel Martí visita diverses escoles associades de l'Estat espanyol: el dia 4 de
setembre, el CEIP la Soledat i el CEIP S'Indioteria de
Palma de Mallorca, i el CEIP Es Puig, de Sòller; el
dia 17 d'octubre, l'escola CEIP Nicolau Calafat de
Valldemosa; els dies 20 a 22 d'octubre, les escoles
CEIP San Isidoro, CEIP Anejas i Facultat d'Educació de Lleó; CEIP Santa Bárbara de Bembibre, CEIP
San Miguel de Villablino i l'Escola Agrària Lorenzo
Milani de Salamanca; el dia 28 de novembre, les
escoles rurals de la província de Terol, a Alcorissa, i
hi fa una conferència; el dia 29 de novembre, l'escola associada de l'Hospital de Paraplègics de Toledo;
el dia 11 de desembre, el CEIP Anselmo Pardo i l'IES
Juan Antonio Fernández Pérez, de Melilla; el mateix
dia 11 de desembre, el centre d'acollida Fuerte de la
Purísima per a adolescents immigrants que gestiona
el Centre UNESCO de Melilla; el dia 12 de desembre,
l'IES Emilio Prado de Màlaga i l'IES Jorge Guillén
de Torrox, i l'IES Jorge Guillén de Málaga; el dia 13
de desembre, el CEIP Juan Valera de Cabra.
El dia 19 de setembre, es reuneix a Madrid amb
Tomàs Solís, secretari general de la Comissió Espanyola de Cooperació amb la UNESCO.
Com a coordinador estatal, Miquel Martí assisteix a
les I Jornades Andaluses d'Educació per una Cultura
de Pau i a l'Assemblea de la Confederació Espanyola
de Clubs, que té lloc a Priego de Córdoba, del 13 al
15 de desembre. Els mateixos dies, Miquel Martí es
reuneix amb les escoles associades a la UNESCO
d'Andalusia.
39
memòria 2002
versió catalana
Com a coordinador estatal, el dia 19 de setembre es
reuneix a Madrid amb els representants de les escoles
associades de la Comunitat Autònoma de Madrid.
lupats. Les escoles participants en aquests projectes
de solidaritat es reuneixen a Barcelona el dia 4 de
juny i a Premià de Mar el dia 17 d'octubre.
També com a coordinador estatal, els dies 21 a 25 de
setembre assisteix a Oslo, Noruega, a la Conferència
Europea de Coordinadors Nacionals del Pla d'Escoles Associades a la UNESCO, que aplega 35 coordinadors estatals de països europeus. En el curs de la
reunió s'elabora el pla estratègic de les escoles associades per als anys 2004-2008.
La UNESCO i el Centre del Patrimoni Mundial inicien durant el curs 1994-95 el programa Participació
dels Joves en la Preservació i Promoció del Patrimoni
Mundial. Es tracta d’un projecte experimental i
interregional, en el qual participen escoles dels països següents: Croàcia, Egipte, Equador, Espanya,
Grècia, Hongria, Índia, Jamaica, Marroc, Mèxic,
Nepal, Nova Zelanda, Polònia, Senegal, Zaire i
Zimbabue. Els objectius d’aquest projecte són: promoure el coneixement de la Convenció del Patrimoni Mundial, a través de mètodes educatius interdisciplinaris; fomentar la preservació dels oficis tradicionals necessaris per a la restauració i la conservació
dels llocs culturals del patrimoni mundial; establir
una cooperació entre els països participants, mitjançant agermanaments bilaterals; formular propostes
que contribueixin a la protecció del patrimoni mundial; promoure el diàleg sobre el patrimoni cultural
i natural entre el jovent i els dirigents polítics; i donar
a conèixer les cultures on s’emmarquen els llocs del
patrimoni mundial. Els responsables de les escoles
associades catalanes que hi participen es reuneixen
a la Vall de Boí, els dies 11 i 12 de maig. Àngel Morillas
es reuneix amb Miquel Martí el dia 16 de juliol per
tal de preparar la programació del curs 2002-2003.
En el marc de l'activitat de les escoles associades es
desenvolupen quatre projectes especialitzats: Programa Linguapax, que coordina Dolors Reig; Projecte
Mediterrani Occidental, que en l'àmbit català coordina David Farell; programa "Diàleg i Ajuda NordSud", que coordina Pilar Ferràs; i el programa Participació dels Joves en la Preservació del Patrimoni
Mundial, que coordina Àngel Morillas.
El Projecte Mediterrani Occidental, iniciat el 1992, és
un projecte propi de les escoles associades a la
UNESCO, que té com a objectius específics: aprofundir en el coneixement dels problemes ambientals de
la subregió mediterrània occidental i participar en la
recerca de solucions; col·laborar activament en la
conservació i la defensa del patrimoni natural i cultural mediterrani; i practicar la interculturalitat, la
solidaritat i la cooperació entre la gent de la Mediterrània, per tal d'enfortir una cultura de pau i de tolerància. En el Projecte Mediterrani Occidental participen escoles de l'Estat espanyol, d'Andorra, de
França, d'Itàlia, de Malta, del Marroc i de Tunísia.
Les escoles catalanes que participen en aquest projecte es reuneixen a Olot, els dies 20 i 21 d'abril, i a
Tossa de Mar el dia 23 de novembre; n'apareix informació al diari El Punt del dia 24 de novembre.
El programa “Diàleg i Ajuda Nord-Sud”, restringit a
l’àmbit escolar, té l’objectiu d’establir acords d’agermanament i col·laboració entre escoles dels països
industrialitzats i escoles dels països menys desenvo40
El Pla d'Escoles Associades a la UNESCO promou
un seminari sobre l'ensenyament de les religions,
que aplega responsables de diverses escoles catalanes per avaluar l'estat actual de l'ensenyament de les
religions a les escoles de Catalunya i fer noves propostes que tinguin en compte la creixent multiculturalitat. El grup es reuneix a Barcelona el 24 de gener,
4 d'abril, 27 de maig i 7 d'octubre; el grup elabora
diverses unitats didàctiques: "L'interès per l'entorn",
"Els grans interrogants" i "El jo i els altres".
Àngel Morilas assisteix, en representació de les escoles catalanes associades a la UNESCO, al Seminari
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Internacional sobre Educació envers el Patrimoni
Mundial que té lloc a Treviso, Itàlia, els dies 12 a 15
de novembre, i a Venècia el 15 i 16 de novembre.
Miquel Martí és el president de l'associació Amics de
l'Escola Comte Guifré, de Perpinyà. El 19 de febrer es
reuneix el consell directiu de l'associació. El 16 d'octubre es reuneix a Barcelona amb Maria Rosa Oliui
i amb Manuel Mercedes, de l'esmentada associació;
el dia 19 de desembre, Miquel martí es reuenxi amb
Francesc Ferrer Gironès i Ricard Gené, dels Amics de
la Bressola, per tal de valorar la situació de les escoles
catalanes a la Catalunya Nord.
41
memòria 2002
versió catalana
Grup Català de Càtedres UNESCO
El dia 29 de gener es constitueix el Grup Català de
Càtedres UNESCO, en una reunió que té lloc als
locals del Centre UNESCO de Catalunya i en la qual
participen, a més dels responsables de les diverses
càtedres, Fèlix Martí, director del Centre, David Serrat, director general de Recerca, i Artur Bladé,
subdirector general de Recerca.
Fèlix Martí assisteix el 10 de gener, a l'acte d'inauguració de la Càtedra UNESCO d'Educació, Desenvolupament, Tecnologia i Sistemes de Finançament a
Amèrica Llatina, de la Universitat Ramon Llull.
Es crea la Càtedra UNESCO sobre Llengües i Educació, en el marc de l'Institut d'Estudis Catalans. N'és
titular Joan Martí i Castell, director del Servei de Relacions Exteriors de l'Institut d'Estudis Catalans. La
càtedra té com a objectiu fomentar un sistema integrat d'activitats d'investigació, formació, informació
i documentació en el camp de les llengües i l'educació. La signatura de la Càtedra té lloc a la Seu de la
UNESCO, a París, el dia 25 de febrer, en un acte
presidit pel director general de la UNESCO, Koichiro
Matsuura, i al qual també assisteixen Manuel Castellet i Joan Martí, en representació de l'Institut d'Estudis Catalans, Francisco Villar i Rodriguex Ponga, en
representació de Delegació Espanyola prop de la
UNESCO, Fèlix Martí en representació de l'Institut
Linguapax, i John Daniel, K. Sedo, Carmen Piñán i
Mercedes Ruiz Molero, funcionaris de la UNESCO, i
Daniel Mundet. Per tal d'estudiar la integració del
programa pedagògic de Linguapax en l'activitat de
la Càtedra UNESCO sobre Llengües, Miquel Martí i
Dolors Reig es reuneixen amb Joan Martí i Castell el
dia 20 de febrer i el dia 25 d'abril. Miquel Martí és
membre del consell assessor de la Càtedra UNESCO
sobre Llengües i Educació de l'Institut d'Estudis Catalans. Els altres membres del consell assessor de la
càtedra són Joan Argenté, E. Franquesa, Teresa Cabré, Isidor Marí, J. Perera, J. Rafel i Francesc Vallverdú.
La primera reunió del consell té lloc, a la seu de
l'Institut d'Estudis Catalans, el dia 15 de maig. A
partir del mes de setembre, el responsable de la càtedra és Joan Argenté, en substitució de Joan Martí. El
dia 4 de desembre, Miquel Martí, Marie Amélie Ponce,
Dolors Reig i Josep Cru s'entrevisten amb Joan
Argenté.
El dia 22 de març, el president de la Fundacio Catalana per a la Recerca comunica que la reunió del
patronat de la Fundació acorda donar de baixa la
Càtedra UNESCO la Terra com a Sistema Global.
El dia 5 de març, el director general de la UNESCO,
Koichiro Matsuura i el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Jaume Pagès, signen a la seu
de la UNESCO de París la Càtedra UNESCO sobre
El director del Centre és membre de la comissió de
direcció de la Càtedra UNESCO sobre Desenvolupament Humà Sostenible: Equitat, Participació i Educació Intercultural. El dia 10 de gener, Jordi de Cambra i Xavier Rambla, de la Càtedra UNESCO sobre
Desenvolupament Humà Sostenible: Equitat, Participació i Educació Intercultural, juntament amb
Josep Maria Vidal i Ramon Sánchez Tabarés, del
Grup de Recerca d'Economia Mundial, visiten el director del Centre UNESCO de Catalunya. El dia 21
de març se sol·licita el trasllat de la seu de la càtedra
a la Universitat de Girona, tot mantenint alhora la
seu cubana de la Universitat de l'Havana i afegint-hi
la seu de la Universitat Bolivariana de Santiago de
Chile. Jordi de Cambra visita el director del Centre el
dia 26 d'abril. El dia 10 de juliol es reuneix la comissió de direcció de la càtedra, formada per Jordi de
Cambra, Ernel González, Jaime Duhart, Xavier Rambla i Fèlix Martí. Jordi de Cambra també es reuneix
amb el director del Centre els dies 6 de juny i 9
d'octubre.
42
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
CÀTEDRES UNESCO A CATALUNYA
Aquesta és la llista de les càtedres UNESCO que hi ha actualment a Catalunya, amb indicació de les persones
que en són responsables o coordinadors:
A la Universitat Politècnica de Catalunya
Càtedra UNESCO de Mètodes Numèrics en Enginyeria. (Eugenio Oñate)
Càtedra UNESCO en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global (Enric Carrera)
Càtedra UNESCO de Gestió de l'Ensenyament Superior. (Josefina Auladell)
Càtedra UNESCO en Tècnica i Cultura Pere Duran i Farell. (Elio Piñón)
Càtedra UNESCO sobre Visió i Desenvolupament (Laura Guisasola)
A la Universitat Autònoma de Barcelona
Càtedra UNESCO de Comunicació. (Manuel Parés Maicas)
Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans. (Vicenç Fisas)
A la Universitat de Barcelona
Càtedra UNESCO de Medi Ambient i Desenvolupament Durable (Joandomènech Ros)
A la Universitat Pompeu Fabra
Càtedra UNESCO en Cultura Iberoamericana (Josep M. Micó)
Càtedra UNESCO d'Estudis Interculturals. (Paco Fernandez Buey)
A la Universitat de Girona
Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació. (Alfons Martinell)
A l'Institut d'Estudis Catalans
Càtedra UNESCO sobre Llengües i Educació. (Joan Argenté)
A la Universitat Ramon Llull
Càtedra UNESCO sobre Educació, Desenvolupament, Tecnologia i Sistemes de Finançament a Amèrica
Llatina. (Eduard Bonet)
Pendent d'adscripció:
Càtedra UNESCO sobre Desenvolupament Humà Sostenible: Equitat, Participació i Educació Intercultural.
(Jordi de Cambra)
Durant l'any es fan diverses gestions per a la creació i posada en marxa de noves càtedres: Càtedra UNESCO
sobre Diàleg Interreligiós a la Universitat Autònoma de Barcelona; Càtedra UNESCO sobre Interculturalitat,
a la Universitat de Vic; Càtedra UNESCO sobre sobre Equitat i Relacions de Gènere, a la Universitat de
Barcelona.
43
memòria 2002
Visió i Desenvolupament, impulsada per l'Escola
d'Òptica i Optometria de Terrassa de la Universitat
Politècnica de Catalunya.
El dia 11 de març i el dia 6 de maig, el director del
Centre es reuneix amb Adela Ros, Isidor Marí i Agustí
Nicolau per tal d'estudiar la possiblitat de constituir
una càtedra UNESCO sobre interculturalitat a la
Universitat Oberta de Catalunya.
El dia 8 d'abril, el director del Centre es reuneix amb
David Serrat i Artur Bladé, de la Direcció General de
Recerca amb Manuel Parés Maicas i Miquel de
Moragas, de la Càtedra UNESCO sobre Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb
Nancy Morris, la professora convidada d'enguany
en l'esmentada càtedra.
44
versió catalana
El dia 26 d'abril, el director del Centre es reuneix
amb Àngels Canadell, promotora d'una Càtedra
UNESCO sobre dones i desenvolupament a la Universitat de Barcelona.
Els dies 22 a 24 d'octubre, Miquel Martí assisteix a la
reunió estatal de Càtedres UNESCO que té lloc a
Salamanca, organitzada per la Comissió Espanyola
de Cooperació amb la UNESCO.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Biblioteques associades a la UNESCO
El Centre UNESCO de Catalunya ofereix, a través de
Carles Descalzi i de Susanna Martí, suport tècnic de
coordinació al Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO. Carles Descalzi visita la biblioteca Can Casacoberta de Badalona el dia 24 d'abril.
A partir del mes de juny Àlex Cosials substitueix Carles
Descalzi com a coordinador del grup. El dia 9 de
maig, Carles Descalzi i Àlex Cosials visiten les biblioteques de Begur i de Palafrugell. El dia 23 de maig,
Carles Descalzi i Àlex Cosials visiten les biblioteques
Salvador Allende i Ernest Lluch de Girona. El dia 3
de juny, Àlex Cosials visita la biblioteca Poble SecFrancesc Boix, de Barcelona.
GRUP DE BIBLIOTEQUES CATALANES
ASSOCIADES A LA UNESCO
Biblioteca Can Casacuberta de Badalona
Biblioteca Can Manent de Premià de Mar
Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega
Biblioteca Comarcal Josep Finestres de Cervera
Biblioteca d'en Massagran de Salt.
Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa de Parets del Vallès
Biblioteca Jaume Vicens Vives de Roses
Biblioteca Jaume Vila Pascual de Gelida
Biblioteca J. N. Garcia Nieto de Cornellà de
Llobregat
Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú
Biblioteca Mestre Martí de Rubí
Biblioteca de Palafrugell
Biblioteca Popular Santa Oliva d'Olesa de
Montserrat
Biblioteca Pública Casa Nova de Segur de Calafell
Biblitoeca Pública de Binissalem
Biblioteca Pública Municipal de Salou
Biblioteca Pública Ventura Gassol de Calafell
Biblioteca Sant Pau i Santa Creu de Barcelona
Els responsables de les biblioteques catalanes es reuneixen el dia 5 de febrer a Calafell; l'11 de juny a
Gelida; al Centre UNESCO de Catalunya els dies 9
d'abril, 17 de setembre i 12 de novembre.
En la reunió del dia 11 de juny s'aprova la incorporació al grup de la biblioteca de Palafrugell; en el
curs de la reunió del 17 de setembre s'aprova la incorporació de la Biblioteca Can Casacuberta de
Badalona i de la Biblioteca Pública Municipal de
Binissalem.
El dia 14 de maig es reuneix una comissió sobre la
Llei del sistema bibliotecari de Catalunya (4/1993)
del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la
UNESCO.
El Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la
UNESCO dedica el mes de gener a la promoció del
respecte envers els drets humans, la no-violència, la
pau, la solidaritat i la tolerància. Aquesta iniciativa
es concentra sobretot en diverses accions que tenen
lloc el dia 30 de gener, en què, coincidint amb l'aniversari de la mort de Gandhi, té lloc el Dia Escolar de
la No-violència i la Pau.
El Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la
UNESCO vetlla per tal que les biblioteques membres
posin l'accent en l'estudi i el treball dels punts següents: foment de la pau i la comprensió internacional, així com la conscienciació dels grans problemes del planeta; promoció del diàleg intercultural
fomentant les iniciatives en aquest sentit i donant a
conèixer les cultures minoritàries; respecte per l'entorn, tant en l'aspecte ecològic com en l'humà i el
social, per tal d'afavorir un desenvolupament humà
sostenible que tingui en compte les generacions futures; difusió de les publicacions de la UNESCO, en
especial les que es considerin adients per al públic de
45
memòria 2002
versió catalana
El Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO organitza a Salt, els dies 15 i 16 de març, unes
jornades interprofessionals sobre "Les biblioteques públiques: espais d'integració social". Participen en les
jornades 190 professionals. El director del Centre intervé en l'acte d'inauguració de les jornades, juntament
amb Joie Springer, de la Divisió d'Informació i Informàtica de la UNESCO. Intervenen com a ponents:
Michèle Petit, antropòloga; Jordi Porta, síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona; Juan
Pedro Plaza, consultor científico-jurídic; participen en les diverses taules rodones: Pep Duran, Mercè Escardó,
Tronbacke Bror Ingemar, Maria Dolors Portús, Guillem Mas, Assumpta Bailac, Ignacio Latorre, Jordi
Artigal, Miquel Soler Roca, Victòria Mateo, Glòria Matas, Mariona Pèlach, Imma Solé, Irene Lladó, Ariana
Ruiz, Maribel del Molino, Mar Rayó, Cristóbal Guerrero, Angela Delgado, Rina Decap, María Carmen
Gómez Valera, Mohamed Chriyaa, Akhatar Chaudhry, Miquel Córdoba, Antònia Maria Gorgas, Guillermina
Martínez i Isabel Moreno. Els assistents a les jornades fan públic un manifest que recull les reflexions
elaborades pels diversos grups de treball. Informació al diari El Punt del 15 de març; a la revista Educación
y biblioteca del mes de maig-juny; article de Maite Comalat al número 8 de la revista electrònica BiD, que
edita la Facultat de Biblioteconomia i Documentació; al Full informatiu núm. 37 de la Fundació Jaume
Bofill; també n'apareix informació a la Revista d'Arxius i Biblioteques Compactus de gener-abril; al
número maig-juny de la Revista de Girona; al número 184 de al revista Literatura infantil y juvenil; a
la revista UNISIT Newsletter núm. 30; al Correo Bibliotecario dels mesos d'agost-setembre; al número 5 de
la revista Migrainfo-CRID. Per tal de preparar les jornades, tenen lloc diverses reunions prèvies, a Salt els
dies 22 de gener i 6 de març, i a Barcelona, el dia 26 de febrer.
la biblioteca; atenció especial per tal que el fons bibliogràfic de la biblioteca reflecteixi els ideals esmentats.
moció i creació d'espais d'intercanvi i reflexió amb
altres professionals per compartir experiències i iniciatives sobre el paper de la biblioteca pública.
Les activitats que es duen a terme de forma preferent
en el marc del grup de biblioteques són: celebració
dels "dies", "anys" i altres commemoracions internacionals proclamats per les Nacions Unides; ressò
de les festes populars i tradicionals, amb la intenció
d'ajudar a apropar la pròpia cultura; projectes per
afavorir la lectura, adreçats als col·lectius més desafavorits; presentació de llibres i documents de la
UNESCO; elaboració de guies de lectura per orientar
i donar punts de partida sobre diferents temes; organització, creació i difusió d'exposicions; narració de
contes que potenciïn els valors de pau, respecte i
drets humans; organització de debats, col·loquis i
tertúlies que despertin l'esperit crític i constructiu vers
els grans desafiaments internacionals; organització
de tallers per arribar a una lectura compartida; pro-
Al llarg de l'any, i especialment el dia 5 de juny, Dia
Mundial del Medi Ambient, el Grup de Biblioteques
Catalanes Associades a la UNESCO insisteix en la
difusió dels 16 punts de la Carta de la Terra, uns
principis per crear una societat global sostenible basada en els respecte a la natura, els drets humans
universals, la justícia econòmica i la cultura de la
pau. El Grup de Biblioteques Catalanes Associades a
la UNESCO edita diverses versions de la Carta de la
Terra: una en versió infantil, una altra de juvenil i
una en llengua àrab, per difondre-les entre els usuaris de les biblioteques, al mateix temps que s'inicia
una recollida de signatures d'adhesió.
46
El grup de Biblioteques Catalanes Associades a la
UNESCO promou l'elaboració d'un butlletí. El con-
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
sell de redacció del butlletí es reuneix als locals del
Centre el dia 9 de juliol i el dia 22 d'octubre.
Carles Descalzi i Àlex Cosials s'entrevisten amb Dolors Portús, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, el dia 13 de juny. S'entrevisten també amb Assumpta Bailac, cap del Servei de
Biblioteques de la Diputació de Barcelona, el dia 25
de juny.
Àlex Cosials, Daniel Gessé i Susanna Martí assisteixen a la presentació de la traducció catalana de les
Directrius IFLA/UNESCO per al Servei de Biblioteques Públiques, que té lloc a la Biblioteca Ignasi
Iglesias-Can Fabra, de Barcelona, el dia 16 d'octubre. L'acte és organitzat conjuntament pel Col·legi
Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya
i el Centre UNESCO de Catalunya, i inclou una taula rodona de presentació de la traducció, en la qual
participa Raimon Ribera, nou director del Centre.
Àlex Cosials, Susanna Martí i Jordi Artigal, en
represenació del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO, presenten la comunicació
"El Grupo de Bibliotecas Catalanas Asociadas a la
UNESCO, creando espacios educadores, culturales e
informativos", al Primer Congrés Nacional de Biblioteques Públiques, que té lloc a València els dies 29,
30 i 31 d'octubre. Les actes del congrés es publiquen
el mateix mes d'octubre, editades per la Secretaria
d'Estat de Cultura, amb el títol La biblioteca pública, portal de la sociedad de la información.
47
memòria 2002
versió catalana
Activitat internacional
UBUNTU, FÒRUM MUNDIAL DE XARXES
Els dies 1 i 2 de març té lloc a Barcelona al segona reunió plenària de la iniciativa Ubuntu-Fòrum Mundial
de Xarxes. El director del Centre participa en la reunió. Els dies 7 a 9 de desembre, el director del Centre i
Onno Seroo participen a Barcelona en la reunió del Comitè Organitzador de la Campanya Mundial per la
Reforma de les Institucions Internacionals. Ubuntu presenta la Campanya mundial per una profunda
reforma del sistema d'institucions internacionals a Ginebra, en el marc del Fòrum Mundial Social Civil, el
dia 18 de juliol. Onno Seroo assisteix també a aquest acte de presentació. El dia 14 de novembre té lloc a
Barcelona la presentació pública a Catalunya d'aquesta campanya mundial. Per part del Centre hi assisteixen Raimon Ribera, Onno Seroo i Sergi Rovira.
Ubuntu promou l'elaboració i difusió de diversos manifestos públics, que sotmet a la signatura d'organitzacions i persones de la societat civil mundial. El director del Centre UNESCO de Catalunya signa els diversos
manifestos i comunicats fets públics: el dia 11 de març, un "Comunicat sobre les cimeres mundials del
2002", en què es reclama que es facin efectives mesures resolutives contra la injustícia i la pobresa arreu del
món; "Davant de la progressiva militarització del conflicte al Pròxim Orient", el 14 de març; "Mesures per
a la sanció de pràctiques de clonació humana", el dia 8 d'abril; "Davant de l'unilateralisme en la política
internacional, seguim el camí del Tribunal Penal Internacional", el dia 23 de maig; "Davant de la preocupant evolució de la política internacional: reforma de les institucions internacionals", el 2 d'octubre.
El secretariat ad hoc d'UBUNTU es constitueix a l'entorn de la Càtedra UNESCO en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global de la Universitat Politècnica de Catalunya, coordinat per
Josep Xercavins i format, a més, per Lluís Miret, Manuel Manonelles i Núria Molina. Els membres del
secretariat i el director del Centre es reuneixen a Madrid amb Federico Mayor, responsable i president de la
iniciativa UBUNTU, el dia 5 d'abril. El dia 29 d'abril, Federico Mayor, els membres del secretariat i el director
del Centre es reuneixen amb Josep Ferrer Llop, nou rector de la Universitat Politècnica de Catalunya.
El dia 5 de febrer, Onno Seroo, Jordi Porta i Isidor
Marí s'entrevisten a Barcelona amb Jean Luc
Dehaene, vicepresident de la Convenció Europea per
reformar la Unió Europea.
Onno Seroo i Daniel Mundet participen, els dies 15 i
16 de març, a Barcelona, en la reunió del comitè
tècnic de la Conferència de Nacions sense Estat
d'Europa (CONSEU).
48
Onno Seroo assisteix a la primera reunió del Fòrum
Cívic per una Constitució Europea, que té lloc a
Barcelona el dia 18 d'abril. El Fòrum es presenta el
dia 24 de maig. La tercera sessió té lloc el dia 30 de
setembre.
Onno Seroo participa, els dies 20 a 25 de març, a
Ginebra, a la 58 sessió de la Comissió de les Nacions
Unides sobre Drets Humans. Col.labora amb l'orga-
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
nització internacional Pax Romana MIIC en l'elaboració d'una aportació al punt de l'ordre del dia
dedicat al dret dels pobles a l'autodeterminació i la
seva aplicació als pobles sota domini colonial o estranger o sota ocupació estrangera. En el curs de la
seva estada a la seu de les Nacions Unides a Ginebra,
Onno Seroo s'entrevista amb: M. Weneke, delegat
permanent de la Comissió Africana d'ONG pels Drets
Humans i els Drets dels Pobles; Deborah Chatsis,
conseller de la Delegació Permanent del Canadà;
Norbert Frick, de la delegació permanent de
Liechtenstein; Pio Schurti, ministre d'Afers Exteriors
de Liechstentein; Antonio Arenales, ambaixador de
Guatemala; Peter Prove, secretari de la Federació
Luterana Mundial i coordinador del Comitè d'ONG
pels Drets Humans; Henrik Ree Iversen, ambaixador, de la delegació permanent de Dinamarca; Pitso
Montwedi, primer secretari de la Missió Permanent
de Sud-àfrica; John Henriksen, exmembre del Consell Sami i conseller sobre drets humans del Ministeri
d'Afers Exteriors de Noruega; John Quiqley, president de l'ONG de Ginebra El Dret al Desenvolupament; Philippe Leblanc, de l'organització Dominicans International.
Durant els dies 15 a 19 de juliol, Onno Seroo s'entrevista a Ginebra amb diverses persones: Julian Burger,
Jong Gil Woo, Sabina Puig, Imma Guerras i Jaume
Vidal, de l'Alt Comissionat per als Drets Humans de
les Nacions Unides; Hans Peter Buvollen, del Programa de les Nacions per al Desenvolupament;
Michiel van Walt de l'associació holandesa Kredda;
Mililani B.Trask, expert indígena, del Fòrum Permanent de les Nacions Unides sobre els pobles indígenes; Erkin Alptekin, de l'UNPO; Joshua Cooper, de
l'Institut de Drets Humans de Hawai; Anselmo Lee,
secretari general de Pax Romana; Mohamed Sidati,
ministre per a les relacions amb Europa i Estats Units
de la República Democràtica Àrab del Sàhara; Senia
Ahmed, representant del Front Polisàrio prop de Suïssa i de l'oficina de les Nacions Unides a Ginebra;
Abba Salek, de la Unió de Juristes Saharians; Piris
Zibari, representant especial de l'Administració Re-
gional del Kurdistan a l'oficina de les Nacions Unides a Ginebra; Deniz Alkan, del Centre de Drets Humans Kurd a Ginebra; Peri Pamir, consultor independent, de Turquia; Algimantis Rimkunas, ambaixador delegat permanent de Liutània a l'oficina de
les Nacions Unides a Ginebra; Karel Waromi, coordinador de la West Papua Interest Association, a
Jayapura; Shakir al-Dujaily, Associació Democràtica
Kurda, de Suècia; Ramin Kahwh, de Nexus; Armand
McKenzie, expert inu, del Quebec; Lucy Amis, director de l'oficina i el Programa de Drets Humans de
the Prince of Wales International Bussiness Leaders
Forum; Natacha Despotovich, director de relacions
internacionals de la Fundación Global y Desarrollo,
de Santo Domingo; Gunther Wippel, de la Society
for Threatened Peoples, d'Alemanya.
Els dies 22 a 28 de juliol, Ferran Cabrero participa, a
Ginebra, a la reunió del Grup de Treball sobre Poblacions Indígenes de la Subcomissió de Promoció i
Protecció dels Drets Humans, de les Nacions Unides.
El dia 22 d'agost, Onno Seroo participa a la Haia en
la reunió preparatòria de creació del KreddhaInternational Peace Action Council for States, Peoples
and Minorities, una entitat dedicada a la prevenció i
la resolució de conflictes violents entre grups de població i els estats. Els membres del consell de Kreddha
són: Rodrigo Carazo-Odio, expresident de Costa Rica
i president emèrit de la Universitat per la Pau de les
Nacions Unides; Kasur Lodi G. Gyari, enviat especial
del Dalai Lama a Washington; Srimati Nirmala
Deshpande, exsenador del Senat de l'Índia; HansAdam II, cap d'estat de Liechtenstein; Mairead
Corrigan Maguire, premi Nobel de la Pau; Jose
Ramos Horta, premi Nobel de la Pau i ministre d'Afers
Exteriors del Timor Oriental; Michiel van Walt,
exsecretari general de l'Organització de Nacions i
Pobles sense Estat. En el curs de la reunió del dia 22
d'agost, Onno Seroo és elegit secretari de KreddhaEuropa.
49
memòria 2002
Onno Seroo és membre, en representació del Centre
UNESCO de Catalunya, del Centre Internacional
d'Estudis Geopolítics, de Ginebra, una entitat creada
el juny del 2001 i dedicada a l'anàlisi i l'estudi de les
qüestions relacionades amb la geopolítica mundial
per fer més comprensible l'evolució de les relacions
internacionals contemporànies.
Onno Seroo s'entrevista, el mateix dia 22 d'agost, a
la Haia amb John Packer, director de l'Oficina de
l'Alt Comissionat per a les Minories Nacionals de
l'OSCE.
El director del Centre és membre del Centre Catòlic
Internacional per a la UNESCO, de París. L'assemblea general del Centre té lloc el dia 9 de maig.
El Centre UNESCO de Catalunya col·labora amb el
Centre UNESCO per a la Dona i la Pau als Països
Bàltics, de Tessalònica, en l'organització, els dies 5 a
18 d'agost, d'un camp de treball per a estudiants
unviersitaris a Nympheon, Grècia, sobre la protecció
i la preservació del patrimoni natural i cultural. El
Centre facilita els contactes per tal que puguin participar-hi joves dels clubs UNESCO catalans.
Els dies 29 de juliol a 19 d'agost, Sara Batet coordina
diversos tallers sobre problemes ecològics i el paper
de l'escola, a les poblacions peruanes de Lamas,
Cusco, Puno i Ayacucho. Els tallers es fan en el marc
dels projectes de l'entitat Projecte Andí de Tecnologies Camperoles (PRATEC).
Els dies 11 i 12 d'agost Ferran Cabrero fa a Cotonú,
Benín, un taller sobre Diversitat cultural, globalització i conflicte: una aproximació a la pau positiva. El
taller té com a finalitat contribuir a la reflexió per a
la democratització a Guinea Equatorial i està promogut pel Comitè Òscar Romero de Barcelona, el
Moviment per a l'Autodeterminació de l'lla de Bioko
i el Centre UNESCO de Catalunya. En el marc
d'aquest taller, el Centre UNESCO de Catalunya lliura a l'Organització per a la Reflexió en Acció de
50
versió catalana
BEQUES PER A ESTADES EN ORGANISMES
DEL SISTEMA DE LES NACIONS UNIDES
Durant aquest any s'han incorporat a les seves
destinacions els guardonats amb les Beques per
a estades en organismes de les Nacions Unides,
concedides, el dia 26 de juliol del 2001, per la
Secretaria de Relacions Exteriors del Departament de Governació de la Generalitat de
Catalunya i el Centre UNESCO de Catalunya.
En aquesta convocatòria han estat quatre les
persones que han rebut la beca sol·licitada i que
s'han incorporat a les seus següents: Daniel
Mundet al Programa de Llengües de la Secció
d'Educació per uns Valors Universals, de la Divisió per una Educació de Qualitat, del Sector
d'Educació de la UNESCO, a París, del dia 1
d'octubre del 2001 al 26 de juliol; Cristina Puig,
a la Divisió d'Amèrica Llatina i el Carib, del
Fons de les Nacions Unides per a Activitats en
Matèria de Població, a Nova York, del 15 de
novembre al 15 de setembre; Gemma Xarles, al
Centre d'Implementació de l'Estratègia Regional de la Direcció Regional per a Amèrica llatina i el Carib, del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, a Nova York, del
20 de febrer al 20 de desembre; Jaume Vidal, al
Grup de Projectes Indígenes de l'Oficina de l'Alt
Comissionat de les Nacions Unides per als Drets
Humans, a Ginebra, del 15 de gener al 15 de
novembre. Per altra banda, durant l’any 2001
també s’han becat dues persones per a estades
puntuals de curta durada: Maria Carol a l’àrea
de Joventut de la UNESCO; i Amèrica Grau a la
seu del Banc Mundial.
El dia 21 d'octubre, la Secretaria de Relacions
Exteriors de la Generalitat de Catalunya atorga
una aportació al Centre UNESCO de Catalunya
que permet convocar i dotar cinc beques per a
l'any 2003. N'apareix informació al portal
entitats.info del dia 26 de novembre.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
VISITEN EL CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
- Leticia Muñoz, professora argentina, experta en drets humans, el dia 2 de gener.
- Laurens van der Zee, del Centre UNESCO dels Països Baixos, el dia 16 de gener.
- Paco Garcia d'Haro, del Centre UNESCO de Dakar, els dies 26 de gener i 4 de setembre.
- Sergio Silva, assessor de l’agregat cultural del Consulat de Xile a Barcelona, el dia 29 de gener.
- Andreas Gullas, cònsol d'Hongria a Barcelona, el dia 30 de gener.
- Patricio Rodé, president de Pax Romana MIIC, el dia 5 de febrer.
- Matthieu Billes, el dia 6 de febrer
- Jimena Vargas, periodista argentina, el dia 12 de març.
- Maria Angèlica, professora colombiana, el dia 13 de març.
- Emiliano Ortega i Oscar Lagos, de l'Institut d'Educació Rural de Xile, el dia 12 d'abril.
- Blanca Lucia Valencia, de l'entitat Corporación Sembrar Colombia, el dia 18 d'abril.
- Enri Boyer, professor de sociolingüística de la Universitat de Montpeller, el dia 2 de maig.
- Alberto Bougleux, expert italià en comunicació i cinema, el dia 15 de maig.
- Manuel Gregorio, estudiant universitari portuguès, el dia 25 de maig.
- Jehangir Sarosh, del World Council Religions for Peace, el dia 3 de juny.
- Korbandi Kodis, de la Mundri Relief and Development Association, del Sudan, el dia 19 de juny.
- Lincoyán Parada Cerón, del projecte maputxe AFIAP, de Santiago de Xile, el dia 3 de juliol.
- José Sanchez Carrion i Nídia Arrobo, d'Equador, per presentar la fundació hololingüística, el dia 5 de
juliol.
- Marina Mármora, exconsultora de la UNESCO, especialista argentina en educació, el dia 10 de setembre
del 2002.
- Nídia Arrobo, d'Equador, per presentar el projecte del poble Chachi d'Equador "Las culturas de la
Ecodiversidad", el dia 18 de setembre.
- Joseph Poehler, investigador de la Universitat de Birmingam, el dia 30 de setembre.
- Sarval Kamal, de l'Associació Kurda de Catalunya, el dia 2 d'octubre.
- Néstor da Costa, director del Centre UNESCO de Montevideo, el dia 15 d'octubre.
- Jorge Nahuel, portantveu de la Coordinadora Mapuche de Neuquén, Argentina, el dia 24 d'octubre.
- Léonie M. Ebert, de la Graham F. Smith Peace Trust Inc, per al reconeixement del poble Kaurna,
d'Austràlia, el dia 31 d'octubre.
- Jessica Wehmeier, jurista alemanya, el dia 8 de novembre.
- Francisco Javier Castillo Vado, de Nicaragua, i Omar Barbosa Azevedo, de Brasil, estudiants de doctorat, el
dia 12 de novembre.
- Alejandra Pero, especialista de programes de l'equip d'organitzacions de la societat civil, de l'Oficina de
Recursos i Socis Estratègics del PNUD, el dia 25 de novembre.
- Michiel Van Walt i Mick Bolties, de l'associació Kreddha, el dia 3 de desembre.
- Said Assadi, d'Accords Croisés, i Josep Lloret, del Festival de Músiques Religioses de Girona, el dia 18 de
desembre.
51
memòria 2002
Desenvolupament, de Cotonou, prop d'un centenar
de llibres i revistes de la UNESCO i d'altres organismes de les Nacions Unides.
El dia 7 de setembre, Sílvia Cedó participa com a
ponent a la taula rodona "La formació dels policies
a la societat multicultural: experiències europees
comparades", celebrada a Mòdena, Itàlia, en el marc
del Congrés internacional sobre la seguretat: nous
models d'intervenció de les policies locals des de l'experiència i les hipòtesis de reforma.
Un grup d'alumnes en pràctiques de la Facultat de
Dret de la Universitat de Munic visiten el Centre
UNESCO de Catalunya, acompanyats del jutge
Johann Horvarth, del Tribunal de Múnic, en el marc
d'una estada organitzada per l'associació alemanya
Moveo, el dia 27 de juny. Josep Cru i Onno Seroo els
fan una presentació de la realitat cultural i política
catalana.
52
versió catalana
Un grup de cinquanta persones del Centre UNESCO
de Florència visiten Barcelona el dia 17 de setembre.
El nou director del Centre els adreça un parlament,
en el curs d'una recepció que se'ls ofereix a la seu del
Club d'Amics de la UNESCO de Barcelona.
Fèlix Martí assisteix, el dia 23 de setembre, a la recepció que ofereix el govern del Quebec, amb motiu de
la visita a Barcelona de la Ministra d'Estat i de Relacions Internacionals, Louise Beaudoin. El dia 22 de
novembre, l'Oficina del Quebec a Barcelona organitza una sessió al Parlament de Catalunya, en la
qual intervé Michel Létourneau, parlamentari i ministre d'Afers Autòctoncs del Govern del Quebec, Ted
Moses, gran cap dels indis Cris, i Romeo Saganash,
director de Comunicacions. Hi assisteix Raimon Ribera, director del Centre UNESCO de Catalunya.
Onno Seroo assisteix, del 4 al 13 de desembre, a
Ginebra, a la reunió del Grup de Treball de la Comissió de Drets Humans sobre l'Esborrany de Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Col·laboració amb entitats públiques i privades
El Centre col·labora amb la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes
(FOCIR). Carles Descalzi n'és el secretari general
fins el mes de juliol. La secretaria de la federació té la
seu al Centre UNESCO de Catalunya. Carles Descalzi
és secretari general de la FOCIR fins el mes de juny.
Les reunions de junta de la FOCIR es fan als locals
del Centre UNESCO de Catalunya els dies 16 de gener, 12 de març, 11 d'abril, 22 de maig, 25 de juny,
3 de setembre, 16 d'octubre, 13 de novembre i 17 de
desembre. L'assemblea de la FOCIR té lloc el dia 20
de març.
El Centre UNESCO de Catalunya dóna suport tècnic
a la Taula de Federacions d'ONG i d'Entitats d'Iniciativa Social de Catalunya. Sílvia Cedó és la coordinadora de la Taula, fins el mes d'octubre, quan és
substituïda per Carme Gispert. La coordinació de la
Taula disposa de la infraestructura del Centre. Són
membres de la Taula: la Federació Catalana de
Voluntariat Social, el Consell Nacional de la Joventut
de Catalunya, el Comitè Olímpic de Catalunya, la
Coordinadora Catalana de Fundacions, la Federació Catalana d'ONG per la Pau i la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes. Els membres de la Taula es reuneixen els dies
26 de febrer, 14 de maig, 14 d'abril, 9 de juliol, 17
d'octubre i 12 de desembre. La Taula organitza la
conferència "Administració i ONG: relació de dependència?", de Joan Subirats, el dia 9 d'abril. El dia 5
de juny, la Taula organitza una sessió informativa
adreçada a noves federacions que puguin estar-hi
interessades.
El Centre col·labora amb la Federació Catalana
d'ONG pel Desenvolupament, de la qual és membre.
La federació es reuneix en assemblea el dia 26 de
febrer; Carles Descalzi hi assisteix en representació
del Centre. El dia 11 de març, Miquel Martí assisteix,
en representació del Centre, a la constitució d'una
comissió de treball "de relació amb els moviments
socials". El dia 24 d'octubre, Onno Seroo assisteix en
representació del Centre a la reunió extraordinària
sobre el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona
2004. L'assemblea general de la federació té lloc el
dia 18 de desembre; Ferran Cabrero hi assisteix en
representació del Centre.
El Centre dóna suport a l'Associació per a les Noves
Bases de Manresa. El director del Centre és membre
del Consell Assessor de l'Associació per a les Noves
Bases de Manresa. El consell es reuneix a Barcelona
el dia 26 de gener, a Valls el dia 16 de març, a
Barcelona el dia 18 de maig, el 29 de juny i el 5
d'octubre i el 14 de desembre.
El Centre UNESCO de Catalunya dóna suport a l'Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya, que,
fins el mes de juny, té la seva secretaria a la seu del
Centre.
El Centre UNESCO de Catalunya és membre del grup
promotor de la Comissió 11 de Setembre, que impulsa, per tercer any consecutiu, l'organització de les
activitats unitàries de la societat civil en ocasió de la
Diada Nacional de Catalunya, juntament amb l'Associació Catalana de Professionals, l'Associació per a
les Noves Bases de Manresa, el Centre Excursionista
de Catalunya, el CIEMEN, el Consell Nacional de la
Joventut de Catalunya, Justícia i Pau, l'Esbarzer, l'Opinió Catalana i UGT-Avalot. El Centre és a més membre del secretariat tècnic de l'esmentada comissió.
Les reunions plenàries de la Comissió 11 de Setembre tenen lloc els dies 21 de març, 2 de maig, 16 de
maig i 23 de juliol. El dia 17 d'octubre té lloc als
locals del Centre UNESCO de Catalunya una reunió
de la comissió promotora que inicia la preparació de
la diada de l'any 2003, i en la qual participen repre-
53
memòria 2002
sentants de l'Associació Catalana de Professionals,
de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa i del
Centre UNESCO de Catalunya; aquesta mateixa comissió es torna a reunir el dia 9 de desembre.
El Centre UNESCO de Catalunya és una de les entitats promotores de l'Assemblea d'Entitats Culturals
dels Països Catalans, constituïda a València el 6 de
maig del 2000, a partir d'una convocatòria de l'Institut Joan Fuster. El dia 23 de novembre té lloc a la
seu de l'Institut d'Estudis Catalans una reunió de les
versió catalana
entitats promotores de la iniciativa. Fèlix Martí hi
assisteix en representació del Centre UNESCO de
Catalunya. En el curs de la reunió s'aprova la constitució d'un secretariat integrat per diverses personalitats dels Països Catalans: Àlvar Valls, Francesc Ricart,
Pere Lluís Albal, Josep Laporte, Eliseu Climent,
Francesc Moll, Margarida Aritzeta, Jordi Bigues, Josep
M. Gasch, Josep M. Terricabras, Matilde Salvador,
Salvador Cardús i August Gil Matamala.
VISITEN EL CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
- Antoni Gutiérrez, d'Ideograma, els dies 9 de gener i 19 de febrer.
- Sebastià Benet, coordinador de l'associació Espai Obert, el dia 11 de gener.
- Ramon Maria Nogués, els dies 14 de gener i 5 de setembre.
- Carles Torner els dies 15 de gener, 30 de gener i 12 de febrer
- Arnau Queralt, secretari tècnic del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible a Catalunya, el dia
17 de gener.
- Pere Culell i Anna Altés, del grup de cooperació de l'Associació d'Amics de la UNESCO de Manresa, el 21
de gener.
- Maria Antònia Puigvert, experta en cultures indígenes, el dia 23 de gener.
- Jordi Mas, el dia 24 de gener.
- Antoni Miravet, de Sida Estudi, el dia 29 de gener.
- Els membres de la junta de l'Associació d'Amics de la UNESCO del Prat de Llobregat, els dies 6 de febrer
i 5 de setembre.
- Marc Lepêtre, de la Direcció General de Política Lingüística, el dia 11 de febrer i el dia 26 d'abril.
- Ferran Ventura, el dia 11 de febrer.
- Mònica López, de la Xarxa d'Ensenyament, el dia 20 de febrer.
- Koldo Barros i Mikel Muñoa, del moviment basc Udalbiltza, el dia 25 de febrer.
- Joan Abellà i Josep Castells, de l'Associació Catalana de Professionals, el dia 27 de febrer.
- Albert Valero, de la Direcció General de Política Lingüística, el dia 27 de febrer.
- Miquel Soler Roca, antic funcionari de la UNESCO, el dia 28 de febrer.
- Marta Sagarra, de la Càtedra UNESCO sobre Dona i Desenvolupament de la Universitat de Barcelona, el
dia 6 de març.
- Xavier Garí, el dia 7 de març.
- Jordi Marlet, periodista, el dia 8 de març.
- Teresa Ferriz, del Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona 2004, el dia 11 de març.
- Esteve Mach, de la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de
54
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Catalunya, el dia 19 de març, el 14 de maig i el dia 19 de setembre.
- Ignasi Doñate, president de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, el
dia 19 de març.
- Albert Martí, president de la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO, el dia 21 de març i el dia
19 de novembre.
- Antoni Rius, de la Fundació Ràdium, el dia 21 de març.
- Alain Blomart, expert en història de les religions, el dia 22 de març.
- Joan Albaigés, president de l'Associació per al Foment de la Ciència, el dia 26 de març.
- Ricard Vilaregut, de l'associació Demos, el dia 5 d'abril.
- Joan Sebastià, productor d'una pel.lícula sobre les religions, el dia 10 d'abril.
- Angelina Hurios, presidenta del'Associació de Dones de Carreres Jurídiques, el dia 15 d'abril.
- Cèlia Sabaric, del Comitè Òscar Romero, el dia 24 d'abril.
- Josep Maria Duch, editor, el dia 25 d'abril.
- Elisa Sala, de la Cooperativa Mondragon, el dia 25 d'abril.
- Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, el dia 26 d'abril.
- Thubten Wang Chen, responsable de la Casa del Tibet, el dia 30 d'abril.
- Ferran Iniesta, promotor del projecte Ecàfrica, el dia 2 de maig.
- Lluís Botines, de Plural XXI, el dia 2 de maig.
- Sílvia Gusadic, del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats, el dia 6 de maig.
- Isabel Prieto, d'edicions Edebé, el dia 9 de maig.
- Carles Mendieta, de la Fundació Fòrum Ambiental, el dia 13 de maig.
- Eduard Delgado, d'Interarts, el dia 14 de maig i el dia 10 de setembre.
- Olga Llopis, del projecte Cançons del món, el dia 15 de maig.
- Anna Jiménez, mestra, el dia 25 de maig.
- Robert D.Dunning, Josep M. Martorell i Juan Carlos Girauta, promotors de l'Orgue de la tramuntana al
castell de Quermançó, el dia 27 de maig.
- Sebastià Àlvarez, de la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya, el dia 29 de maig.
- Josep Alert, de la Fundació Cal Ble d'Igualada, el dia 5 de juny, i el dia 13 de novembre; i acompanyat de
Joan Obradors, el dia 12 de juny.
- Maria del Mar Palomo, el dia 5 de juny.
- Imma Torner, el dia 5 de juny.
- Gal·la Cortadelles i Joan Vidal, comissaris dels Minyons Escoltes, el dia 5 de juny.
- Emili Chalaux, de l'Associació de Cristians per l'Abolició de la Tortura, el dia 6 de juny.
- Dolors Camats, de l'Institut Lluís Vives, el dia 6 de juny.
- Ahmad Alkuwaifi i Montserrat Torres, de l'associació sociocultural Punt d'Intercanvi, el dia 7 de juny.
- Jaume Formosa, el dia 13 de juny.
- Josep Xercavins, coordinador de la Càtedra UNESCO en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global de la Universitat Politècnica de Catalunya, el dia 14 de juny.
- Jaume Llansó, de la Fundació Via Fora, el dia 18 de juny.
- Santi Dalmau, expert en cinema, el dia 18 de juny.
- Manuel Valls, síndic de greuges de la Universitat de Barcelona, el dia 18 de juny.
- Oriol Lladó, de la revista Sostenible, el dia 26 de juny.
55
memòria 2002
versió catalana
- Julie Flanagan, el dia 27 de juny.
- Juan Carlos Ruiz, el dia 28 de juny.
- Roser Batlle i Ariadna Cañameras, de l'Àrea d'Innovació Educativa de la Fundació Catalana de l'Esplai, el
dia 29 de juny, que presenten el projecte Intercanvis Internacionals-Medotologia Educativa.
- Joan Ramon Gordo, el dia 5 de juliol.
- Laura Madorei, el dia 9 de juliol.
- Blanca Martínez de Foix, el dia 10 de juliol.
- Joan Fuster, vicerector d'Acció i Relacions Culturals de la Universitat Oberta de Catalunya, i Francisco Rubio
Royo, vicerector de Relacions Internacionals, el dia 12 de juliol.
- Margarita Suárez, coordinadora del Pla d'Escoles Associades de la UNESCO a Astúries, el dia 19 de juliol.
- Miriam Campos, del moviment basc Udalbiltza, el dia 24 de juliol i el dia 28 d'octubre.
- Artur Noguerol, responsable del projecte El despertar de les llengües, de la Universitat Autònoma de Barcelona,
el dia 25 de juliol.
- Núria Sastre i Eduard Ibàñez, del Centre d'Estudis Francesc Eiximenis, el dia 12 de juliol.
- Ricard Huguet, de l'Associació Conèixer Catalunya, el dia 16 de juliol.
- Jordi Serra, director del Centre Català de Prospectiva, el dia 23 de juliol.
- Francesc Casares, president de la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans, el dia 24 de juliol.
- Oriol Renart, d'Alter Marketing, el dia 25 de juliol i el dia 30 d'octubre.
- Josep Castells, president de l'Associació Catalana de Professionals, el dia 29 de juliol i el dia 27 de novembre.
- Miquel Osset, d'Amnistia Internacional, el dia 3 de setembre.
- Almuth Itzien i Denis Delestrac, de la productora Òrbita Max, per presentar el projecte "Emocions de la fe",
el dia 5 de setembre.
- Jaume Ciurana, el dia 6 de setembre.
- Ariadna Cañameras, de la Fundació Catalana de l'Esplai, el dia 12 de setembre.
- Cristina López i Abel Camprubí, de l'APPEC, el dia 26 de setembre.
- Diana Marre, el dia 26 de setembre.
- Santi Cucurella, de Contrapunt, Centre d'Estudis i Debats, el dia 26 de setembre i el dia 27 de novembre.
- Maria Eugènia Sànchez, de la Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, el dia 2 d'octubre.
- Ortiz Navacerrada i Martín Bastmar, director general d'Optididac, el dia 3 d'octubre.
- Arcadi Oliveres, de Justícia i Pau, el dia 9 d'octubre.
- David Serrat, rector de la Universitat de Vic, el dia 10 d'octubre.
- Goretti Salvadó, professora de l'IEM Guillèm Catà, de Manresa, el dia 14 d'octubre.
- Mònica Sabata i Núria Camps, del Fòrum Social Mediterrani, el dia 14 d'octubre.
- Isabella Scanderbeg, de l'associació Ecàfrica, el dia 17 d'octubre.
- Anna Estrada, de l'Àrea de Cooperació Internacional del Departament de Presidència de la Generalitat de
Catalunya, el dia 6 de novembre.
- Eloi Bonjoch, fotògraf, el dia 11 de novembre.
- Gorka Espiau, d'Elkarri, el dia 28 de novembre.
- Jofre Villanueva, president del Consell de la Joventut de Barcelona, el dia 3 de desembre.
- Josep M. Vila, president de l'Associació UNESCO de Manresa, el dia 3 de desembre.
- Isidor Marí i Aina Villalonga, de la Universitat Oberta de Catalunya, el dia 5 de desembre.
- Josep Romeu, secretari general del CIEMEN, el dia 9 de desembre.
56
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
- Iratxe Ricote Crespo, del Centre UNESCO del País Basc, el dia 13 de desembre.
- Claudi Romeu, el dia 13 de desembre.
- Joan Alsina, professor, el dia 13 de desembre.
- Helios Bueno Bertran, becari de la beca Ernest Lluch, concedida el gener del 2001 pel Centre UNESCO de
Catalunya, el Centre UNESCO del País Basc i Radio Euskadi, el dia 16 de desembre.
- Daniel Puig, assessor de l'Oficina del PNUMA a París, el dia 17 de desembre.
- José Luís Gallego, periodista, el dia 28 de desembre.
- Gemma Xarles, el dia 19 de desembre.
- Jordi Torra, de la revista Secundèria, el dia 19 de desembre.
El Centre UNESCO de Catalunya és una de les entitats adherides al projecte promogut per Nova. Centre
per a la Innovació Social, de convertir el castell de
Sant Ferran de Figueres en un centre per la pau. Els
promotors del projecte fan públic un manifest on
exposen la voluntat de donar al castell una dimensió social, cultural i històrica emmarcada en la construcció d'una cultura de la pau. Les entitats que
donen suport al projecte es reuneixen a Barcelona el
dia 23 de gener; Miquel Martí hi assisteix en representació del Centre. Joan Ramon Gordo, Martí Olivella i Pepe Beunza, com a promotors del projecte,
visiten el director del Centre UNESCO de Catalunya
el dia 28 de maig. Martí Olivella i Joan Josep Gordo es
reuenixen amb Fèlix Martí el dia 16 de desembre.
El Centre UNESCO de Catalunya assumeix la secretaria de la convocatòria del concurs "Lectures noves
de monuments antics" que promouen la Secretaria
General de Joventut del Departament de la Presidència, la Direcció General d'Ordenació Educativa del
Departament d'Ensenyament, i per la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya. La convocatòria 20012002 s'adreça a les escoles catalanes associades a la
UNESCO de Catalunya i de Portugal, des de 6è de
primària fins a batxillerat. El jurat del concurs, del
qual forma part Miquel Martí, es reuneix el dia 28 de
gener i el dia 27 de maig. El dia 17 de juny es fa el
lliurament del premi. L'escola catalana guanyadora
és l'escola Sant Feliu de Cabrera de Mar; el premi del
concurs consisteix en una visita a Portugal d'alumnes i professors d'aquesta escola, del 25 al 30 de juny.
El dia 11 de juliol, Miquel Martí es reuneix amb el
professorat i els alumnes de l'escola Sant Feliu de
Cabrera de Mar per tal d'avaluar el viatge. El dia 9 de
juliol, Miquel Martí assisteix a una nova reunió del
jurat del concurs "Lectures noves de monuments
antics" per tal d'avaluar la tercera edició i preparar
l'edició del curs 2002-2003. El dia 6 de novembre es
reuneix als locals del Centre el jurat català per examinar i seleccionar les propostes presentades per al
curs 2002-2003; els membres del jurat són: Esteve
Mach, i Montserrat Palau, de l'Oficina de Gestió de
Monuments de la Generalitat de Catalunya; Albert
Cercós, de la Secretaria General de Joventut de la
Generalitat de Catalunya; Joan Prats, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya;
Àngel Morillas, del pla d'escoles associades, i Miquel
Martí, del Centre UNESCO de Catalunya. Les escoles
guardonades són l'Escola Virolai de Barcelona, el
CEIP Isidre Martí d'Esplugues de Llobregat i el CEIP
Ignasi Melé i Farré de Tossa de Mar.
El Centre UNESCO de Catalunya és acceptat com a
entitat col·laboradora del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, en l'assemblea general que té
lloc els dies 9 i 10 de març a Sitges, i a la qual assisteix Sergi Rovira en representació de l'entitat.
Els promotors d'Espai Obert es reuneixen als locals
del Centre UNESCO de Catalunya el 12 de novembre.
57
memòria 2002
El Centre UNESCO de Catalunya dóna suport, el dia
12 de març, a la biblioteca d'en Massagran de Salt,
en les gestions per a l'obtenció dels recursos necessaris per dur a terme el projecte "Un espai d'integració
per als infants de procedència estrangera".
El Centre UNESCO de Catalunya dóna suport a la
iniciativa de l'Àrea d'Innovació Educativa de la Fundació Catalana de l'Esplai i l'assessora en els projectes d'Intercanvis Internacionals i Metodologia Educativa.
El Centre UNESCO de Catalunya organitza, conjuntament amb el Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, les V Jornades sobre pedagogia del patrimoni, que tenen lloc a Santes Creus
els dies 25 i 26 d'octubre, i que s'adrecen al professorat d'ensenyament infantil, primari i secundari. Hi
intervenen com a ponents Nikos Paizis, coordinador
del projecte Melina, del Ministeri de Cultura i Afers
Religiosos de Grècia; Yves Hannoset, consultor del
Consell d'Europa en temes de patrimoni; i Federico
Mayor, exdirector general de la UNESCO. N'apareix
informació al portal entitats.info del 22 d'octubre.
versió catalana
d'Eurocongrés 2000, el dia 20 de setembre. Miquel
Martí assisteix a la reunió de l'àmbit associatiu de
l'Eurocongrés, que té lloc a Barcelona el dia 14 de
gener i el dia 10 de juliol.
Fèlix Martí és membre del comitè d'honor de la Conferència internacional sobre els drets dels pobles que
té lloc a Donostia, els dies 6 a 8 de desembre, i que
organitza Udalbiltza, assemblea d'ajuntaments i
càrrecs electes d'Esuskal Herria. Fèlix Martí participa
en l'acte inaugural de la Conferència. Àmplia informació de la conferència la diari Gara del dia 9 de
desembre. El dia 29 d'octubre es fa a Barcelona una
conferència de premsa, en la qual intervé Fèlix Martí,
per tal de presentar aquesta conferència internacional. Informació al diari Avui del dia 30 d'octubre.
Fèlix Martí és membre del Fòrum Consultiu de l'Agenda 21 de Catalunya, que promou el Departament de
Presidència de la Generalitat de Catalunya.
El director del Centre i Onno Seroo formen part de la
Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la
Unió Europea, que promou el Patronat Català pro
Europa. Aquesta convenció té com a objectiu aplegar i traslladar les contribucions catalanes al debat
d'àmbit europeu sobre la nova reforma dels Tractats
de la Unió Europea, prevista per a l'any 2004. La
jornada inaugural de la convenció té lloc el dia 18
de març, al Palau de la Generalitat de Catalunya; la
reunió de constitució dels grups de treball de la convenció té lloc a Barcelona el dia 29 de maig. El dia
18 de novembre hi ha una reunió conjunta dels
grups de treball sobre "Democràcia i pluralisme cultural" i sobre "Democràcia: nacions minoritàries i
regions europees". Onno Seroo assisteix a la reunió
convocada per Antoni Duran i Lleida, Antoni
Gutiérrez i Raimon Obiols, el dia 18 d'abril, a
Barcelona, i que té com a objectiu dissenyar les línies
de treball del que hauria de ser una Convenció Catalana per a la Unió Europea.
Fèlix Martí és vicepresident de la Comissió Organitzadora de l'Eurocongrés 2000 dels Espais Occitans i
Catalans. Miquel Martí i Sergi Rovira són membres
d'alguns dels àmbits del congrés. Fèlix Martí es reuneix amb Joan Amorós, director executiu general
Fèlix Martí és membre del Consell Assessor del Programa Barcelona Ciutat Promotora de Pau, que promou la Regidoria de Participació Ciutadana i Solidaritat de l'Ajuntament de Barcelona. El consell assessor es reuneix el 7 de març i el 23 de maig.
El president del Centre, Enric Masllorens, és membre
del Consell Assessor de l'Institut d'Infància i Món
Urbà, de l'Ajuntament de Barcelona. El consell es
reuneix a Barcelona el dia 26 de juny.
Fèlix Martí és membre del Consell Assessor del Centre
d'Estudis per la Pau J. M. Delàs de Justícia i Pau. El
consell assessor es reuneix el 24 de gener.
58
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
El director del Centre UNESCO de Catalunya és membre del Consell Municipal de Medi ambient de l'Ajuntament de Barcelona. Els membre del consell es reuneixen el dia 21 de maig; el director del Centre hi és
representat per Sergi Rovira.
Fèlix Martí és membre del comitè que prepara un
homenatge públic a Ramon Sugranyes de Franch.
Les reunions del comitè tenen lloc els dies 25 de
novembre, 4 de desembre i 10 de desembre.
Fèlix Martí és un dels primers signants de la llista
d'adhesions a la candidatura Òmnium 21, que encapçala Jordi Porta, i que s'anuncia el mes de març.
El dia 11 de novembre Fèlix Martí intervé com a
moderador de la taula rodona de presentació de la
candidatura de Jordi Porta com a president
d'Òmnium Cultural, a les eleccions que tenen lloc el
dia 16 de novembre. El mateix dia 11 de novembre
es fa pública la llista de 180 personalitats que donen
suport a la candidatura de Jordi Porta, entre les quals
hi ha Fèlix Martí i Raimon Ribera.
Fèlix Martí forma part del grup de treball que, sota la
coordinació de Jaume Urgell, està elaborant un llibre sobre la relació exterior de Catalunya.
Fèlix Martí és membre de la junta de L'Opinió Catalana. Assisteix als sopars-debat que l'Opinió Catalana organitza a Barcelona el dia 22 de gener, el dia
11 de juny, el dia 9 d'octubre i el que s'organitza el
dia 4 de desembre. El 30 de novembre els membres
de la junta de l'Opinió Catalana es reuneixen en
assemblea a Can Bordoi; en el curs de l'assemblea,
Fèlix Martí és elegit president de l'Opinió Catalana,
en substitució de Jordi Porta; informació al diari electrònic Tribuna Catalana del 3 de desembre.
Fèlix Martí és membre de la Comissió per la Dignitat,
promotora de la campanya per la devolució a
Catalunya dels papers de Salamanca. El mes de març,
la comissió elabora una declaració i inicia una recollida d'adhesions. El dia 6 d'abril, el director del Cen-
tre s'entrevista amb Antoni Strubell, coordinador de
la comissió. El dia 11 de juny té lloc al Paranimf de
la Universitat de Barcelona un acte públic de presentació del suport internacional a la declaració pel retorn dels arxius catalans de Salamanca. Cinc-cents
catedràtics de dues-centes universitats de quarantaset països, a més de membres del món polític, acadèmic i dels drets humans, han signat la declaració de
la comissió pel retorn dels arxius. El dia 12 de juliol,
el secretariat de la comissió de la dignitat s'entrevista
amb el president del Parlament de Catalunya, Joan
Rigol, a qui lliuren les cinc-centes signatures. El dia
14 d'octubre té lloc a Salamanca una conferència
de premsa en la qual participen 150 intel·lectuals
catalans i a la qual també assisteix Fèlix Martí; el 15
d'octubre té lloc a Barcelona una concentració pública per demanar el retorn dels "papers de
Salamanca". El Centre UNESCO de Catalunya és
una de les entitats adherides a la campanya.
Fèlix Martí és membre del comitè de seguiment de la
Declaració Universal de Drets Lingüístics. També en
són membres Carles Torner, Mònica Sabata, Isidor
Marí i Aureli Argemí. Els membres del comitè es reuneixen als locals del Centre els dies 6 de maig, 11
d'octubre i 16 de desembre; en la darrera reunió
també hi participa Onno Seroo.
El director del Centre és membre del patronat de la
fundació privada Universitat Internacional de la Pau.
Els membres del patronat es reuneixen a Sant Cugat
del Vallès el dia 7 de juliol i el dia 15 de desembre. El
mes de setembre d'edita el llibre que aplega les ponències presentades en l'edició de l'any 2001, i que
conté, entre d'altres, la ponència "El conflicte al País
Basc. Anàlisi i perspectives" de Fèlix Martí.
Fèlix Martí és membre del consell assessor de la revista Marc de Referències.
Fèlix Martí és membre del Patronat de la Plataforma
per la Llengua, una entitat que engloba associacions i persones que treballen per garantir la presència
59
memòria 2002
de ple dret del català en tots els àmbits i a tot el
territori de llengua catalana. Els membres del patronat es reuneixen a Barcelona el dia 17 de juliol. El
dia 19 de juliol, Fèlix Martí s'entrevista, juntament
amb altres membres de la Plataforma, amb els responsables de la companyia Telefònica a Catalunya.
Fèlix Martí és membre de la Comissió Permanent de
l'Associació Conèixer Catalunya. La comissió es reuneix a Barcelona el dia 11 d'abril i el dia 18 de juny.
Fèlix Martí és membre del patronat i del comitè de
direcció de la Fundació Cultura de Pau, que dirigeix
Federico Mayor. El patronat i el comitè es reuneixen
a Madrid el 3 d'abril i el 4 de desembre.
Fèlix Martí és membre de l'Associació Cultural
Guixolenca, de Sant Feliu de Guíxols. La junta de
l'Associació Cultural Guixolenca es reuneix el dia 6
d'abril.
El director del Centre és membre de l'equip assessor
del Congrés mundial per la vida, que té lloc a
Barcelona els dies 5 al 14 de juliol.
El director del Centre és convidat a participar en el
procés de debat iniciat per la Generalitat de Catalunya
de cara a impulsar la redacció d'un llibre blanc sobre el tercer sector de l'àmbit civicosocial. La primera
reunió dels redactors té lloc el dia 27 d'abril. La presentació del llibre té lloc el dia 9 de desembre.
El director del Centre s'entrevista amb responsables
de la Generalitat de Catalunya: amb Baltasar Porcel,
president delegat del Premi Internacional Catalunya,
del Departament de Presidència, el dia 23 de gener;
amb Carles Duarte, secretari general de Presidència,
els dies 28 de gener, 26 de març i 3 d'octubre; amb
Lluís Jou, director general de Política Lingüística, el
dia 30 de gener i el dia 26 de març; amb el conseller
de Cultura, el dia 15 de febrer, juntament amb Tomàs
Solís, secretari general de la Comissió Espanyola de
Cooperació amb la UNESCO; amb Ignasi Garcia
60
versió catalana
Clavel, de la Secretaria d'Afers Religiosos, el dia 18 de
febrer; amb Jordi Sala, director general de Planificació Ambiental, el dia 6 de març; amb Josep Camps,
director general d'Avaluació i Estudis del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya,
els dies 14 de març, 28 de juny, i 20 de setembre; amb
Joaquim Llimona, de la Secretaria de Relacions Exteriors, i amb Joaquim Ferrer, parlamentari, el dia 8
d'abril; amb Antoni Vives de la Secretaria del Govern
del Departament de la Presidència, el dia 30 de maig;
amb Joaquim Llimona, el dia 8 d'octubre; amb
Lurdes Bassols, directora de l'Oficina de Cooperació
Educativa del Departament d'Ensenyament, el dia
25 de novembre, juntament amb Dolors Reig i Marie
Amélie Ponce.
El director del Centre s'entrevista amb responsables
de l'Ajuntament de Barcelona: el dia 9 de gener amb
Ferran Mascarell, regidor ponent de Cultura; amb
Jordi Portabella, tercer tinent d'alcalde, els dies 11 de
febrer, 16 d'abril, 12 de juny i 29 de juliol; amb Roser
Veciana, regidora ponent de Drets Civils, el dia 25 de
juny.
El director del Centre es reuneix també amb diversos
responsables de partits polítics: amb Josep Lluís Carod
Rovira, d'ERC, el dia 16 de gener; amb Josep
M.Carbonell, del PSC, el dia 8 de maig; amb Pere
Esteve, el dia 18 d'octubre.
El director del Centre es reuneix a Vitòria, el dia 26 de
febrer, amb Juan José Ibarretxe, Lehendakari basc,
en una reunió en la qual també assisteixen Ruper
Ormaza, president d'UNESCO Etxea; Joan Arrieta,
President de la Fundació Novia Salcedo i Paul Ortega,
director d'UNESCO Etxea.
El director del Centre es reuneix a Palma de Mallorca
amb Damià Pons, conseller d'Educació i Cultura
del Govern Balear, el dia 17 de gener; el dia 6 de
març es reuneix, també a Palma de Mallorca, amb
Joan Melià, director general de Política Lingüística.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
ALTRES ACCIONS DE SUPORT I ADHESIÓ DEL CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
- A la campanya "Per la pau, prou investigació militar!" que promou la Fundació per la Pau, i que el dia
10 de gener fa pública una declaració a favor de l'objecció de consciència científica. 1003 científics de
l'Estat espanyol s'adhereixen a aquesta propsota i es manifesten "objectors científics".
- A la projecció de la pel·lícula Kandahar, de Mohsen Makhmalbaf, que té lloc a Igualada el dia 11 de
gener, en un acte promogut per l'Associació UNESCO d'Igualada.
- El dia 8 de març el Centre s'adhereix a la campanya "Volem Catalunya a les Institucions europees", que
prmouen el CIEMEN i el Fòrum Català pel Det a l'Autodeterminació, i que convoca una concentració a
Barcelona el dia 12 de març.
- El dia 19 de març, el Centre s'adhereix al "Nou manifest per la llengua catalana" que promou el Club
d'Opinió Arnau de Vilanova, i que es fa públic el dia 23 d'abril, en ocasió de la Diada de Sant Jordi.
- El dia 2 d'abril, el Centre dóna suport a la campanya "Apadrinem", que promou el Casal del Tibet de
Barcelona.
- El dia 9 d'abril, a la carta que nombroses ONG de l'Estat espanyol adrecen al secretari general de les
Nacions Unides, Kofi Anan, demanant un major protagonisme de les Nacions Unides davant de la greu
situació dels territoris palestins ocupats.
- El Centre és una de les entitats col·laboradores de la XVI Conferència Catalana per un Futur sense
Nuclears i Energèticament Sostenible, que té lloc a Barcelona el dia 26 d'abril.
- El Centre dóna suport a la iniciativa "El llenguatge de les flors" del Centre Cultural Imaginari Kiku Mistu;
el dia 27 d'abril el Centre Cultural Imaginari inaugura a Rubí una escultura faristol del Llenguatge de les
Flors.
- El Centre ofereix la seva col·laboració al congrés de caps dels Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de
Catalunya, que té lloc el dies 4 i 5 de maig.
- El dia 27 de maig, el Centre s'adhereix a la petició promoguda per l'Ajuntament de Bellpuig de demanar
la Creu de Sant Jordi per a Antoni Deig, bisbe emèrit de Solsona.
- El Centre dóna suport a l'edició de Catalan Review. International Journal of Catalan Culture, que
edita la North American Catalan Society. El mes de maig apareix el número 1 del volum XV.
- El dia 11 de juny, el Centre dóna suport a les publicacions de Punt d'Intercanvi-Associació Sociocultural,
i de forma especial al volum Hola Nurt, pels valors que transmet en l'educació en la diversitat.
- El Centre dóna suport a la realització de la 19 Marató de l'Espectacle, que té lloc a Barcelona els dies 7 i
8 de juny.
- El dia 10 de juliol, el Centre d'adhereix a la declaració "Científics per l'eliminació dels contaminants
tòxics" que promou Greenpeace.
- El mes de juliol, el, Centre dóna suport al Manifest sobre dues llengües de la cultura universal que
promou l'Eurocongrés 2000.
- El Centre s'adhereix a l'acte de nomenament d'Enric Cassasas i Simó com a fill adoptiu de la població de
l'Escala i a la concessió a títol pòstum de la Medalla d'Honor de la Vila. L'acte té lloc el dia 30 d'agost.
- El dia 25 de setembre, el Centre dóna suport a la creació d'un Institut Català de Cooperació amb Àfrica,
que promou Ferran Iniesta.
- El Centre s'adhereix, el 2 d'octubre, a la campanya "Volem els papers de Salamanca" que promou la
Comissió Dignitat.
61
memòria 2002
versió catalana
- El Centre dóna el seu patrocini a l'edició de la Revista d'Estudis Catalans - Zeitschrift für Katalanistik,
que s'edita a Freiburg, Alemanya. El mes de setembre n'apareix el número 15(2002).
- El Centre dóna suport a l'acte de Presentació de les objeccions científiques "Prou investigació militar!", que
té lloc el dia 15 d'octubre, a Barcelona, per iniciativa de la Fundació per la Pau.
- El dia 16 d'octubre, el Centre dóna suport a la petició de la Federació Catalana del Voluntariat Social per
tal que Barcelona aculli la Conferència Mundial del Voluntariat l'any 2004.
- El mes d'octubre, el Centre dóna suport a l'elaboració d'una maleta pedagògica dedicada a "Llengües,
universos en perill", que ha promogut la Fundació Sa Nostra i la Direcció General de Política Lingüística de
la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.
- El mes d'octubre el Centre s'adhereix al projecte internacional De Itinere, que promou la creació d'una
xarxa de ciutas petites i mitjanes que treballen pel desenvolupament sostenible a partir de la posada en comú
i potenciació del seu patrimoni natural i cultural.
- El Centre dóna el seu suport al projecte Balkan. In memoriam, que es presenta en forma de llibre el dia
14 de novembre.
- El Centre UNESCO de Catalunya s'adhereix, el 14 de desembre, al Fòrum Cívic per una Constitució
Europea.
Fèlix Martí es reuneix a Oviedo amb el vicepresident
de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana, el dia 12 de
desembre; el mateix dia s'entrevista amb Ana
Rodriguez, directora general de Cultura del govern
d'Astúries.
El director del Centre es reuneix amb Jaume Pagès,
rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, el
dia 27 de febrer.
El director del Centre s'entrevista, el dia 24 d'abril, a
Barcelona, amb Carme Mayol, de la Facultat de Biblioteconomia.
El director del Centre es reuneix a Barcelona amb
José Ramos Horta, premi Nobel de la Pau, el 4 de
juny.
El director del Centre assisteix, el dia 13 de març, a
Bilbao, a l'assemblea del Centre UNESCO del País
Basc. En el curs de l'assemblea es fa un homenatge
a Txomin Bereciartua, president de l'entitat, i es lliura a Fèlix Martí la medalla d'UNESCO Etxea, com a
reconeixement de la seva activitat.
62
El director del Centre s'entrevista amb l'alcalde la
ciutat d'Alcoi, Miguel Peralta, el dia 22 d'abril, invitat especial per l'ajuntament de la població amb
motiu de les festes de moros i cristians.
El director del Centre visita el president de la Fundació Enciclopèdia Catalana i es reuneix amb els membres de la junta de la Fundació, el dia 7 de maig.
El director del Centre assisteix al seminari EuropaEstats-Regions que organitza a Barcelona el Parlament de Catalunya i l'Associació d'Exdiputats i
Exsenadors de les Corts Generals, els dies 22 i 23 de
maig.
El director del Centre assisteix, el 17 de juliol, a l'acte
de presentació del llibre Catalunya demà que recull les aportacions que sota aquest títol ha promogut la Generalitat de Catalunya. Raimon Ribera,
nou director del Centre UNESCO de Catalunya, és
membre de la Comissió per al Debat sobre els Valors
de Catalunya Demà; com a tal, assisteix a les reunions que tenen lloc a Barcelona els dies 16 d'octubre,
25 de novembre i 18 de desembre.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Fèlix Martí és un dels trenta-dos signants del manifest "Per un món on càpiguen tots els móns, no a la
retallada de llibertats", que es fa públic a Barcelona
el dia 3 d'octubre. El director del Centre assisteix a
una reunió per preparar la redacció del text, el dia
26 de setembre. Els promotors de la iniciativa es reuneixen el dia 23 d'octubre per fer-ne una avaluació.
N'editen el text sencer el butlletí Fundació per la
Pau de setembre-octubre, la revista ONCG de la tardor del 2002, i el Butlletí d'octubre-desembre de Justícia i Pau.
El nou director del Centre, Raimon Ribera, s'entrevista amb diversos responsables de la Generalitat de
Catalunya: amb Salvador Obiols, secretari de la Secretaria per a la Immigració, el 10 d'octubre; amb
Joaquim Llimona, secretari de la Secretaria de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya, el 5
de desembre; amb Jordi Oliveres, director de l'Institut
d'Estadística de Catalunya, el dia 13 de desembre.
El nou director del Centre s'entrevista amb Eduard
Delgado, de la Fundació Interats, el dia 1 d'octubre;
amb Marta Corachan, presidenta de Creu Roja
Catalunya, el dia 29 d'octubre; amb Pilar Sarroca,
gerent de l'Agència de Patrocini i Mecenatge, el dia 5
de novembre; amb Oriol Tunyí, degà de la Facultat
de Teologia de Catalunya, el dia 25 de novembre;
amb Josep M. Samaranch, president del Club d'Amics
de la UNESCO de Barcelona, el dia 19 de novembre;
el dia 3 de desembre amb Àngels Mataró, directora
de l'Associació per a les Nacions Unides; el dia 4 de
desembre, amb Josep Àngel Saiz, bisbe auxiliar de
Barcelona; amb Fermí Pons i Joan Carles Sunyer, de
la Fundació Caixa Sabadell, i amb Andreu Ramis,
de l'Obra Social i Cultural "Sa Nostra" el dia 10 de
desembre; amb Jordi Vinaixa, gerent de l'Institut d'Estudis Catalans, el dia 18 de desembre; amb Jordi
Porta, president d'Òmnium Cultural, el dia 18 de
desembre.
Raimon Ribera assisteix a la sessió-debat amb Pascal Lamy, comissari de comerç de la Comissió Euro-
pea, que té lloc a Barcelona el dia 13 de desembre,
organitzada per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l'Observatori de la Globalització
de la Universitat de Barcelona.
Miquel Martí s'entrevista amb responsables de diverses administracions: els dies 17 de gener, 12 de juny
i 19 de desembre, amb Josep Camps, director general
d'Avaluació i Estudis del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya; el dia 14 d'octubre amb Pere Solà, director general d'Ordenació
Educativa del Departament d'Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya; el mateix dia 14 d'octubre, amb Pilar Sarroca, gerent de l'Agència de Patrocini i Mecenatge;
Sergi Rovira s'entrevista, el dia 8 de març, amb Guillem Ramis, del Departament d'Educació i Cultura
del Govern Balear; el mateix dia, s'entrevista amb
Xavier Mora, de l'Obra Social i Cultural "Sa Nostra";
el dia 13 de març visita Dolors Renau, de la Diputació de Barcelona
Sílvia Cedó s'entrevista, el dia 29 de gener, amb Lilian
Bermúdez, de Càritas; el dia 12 de febrer, amb Enric
Ferrer, de la Direcció General de Seguretat Ciutadana de la Generalitat de Catalunya; el dia 22 de març,
amb Natàlia Gonzàlez, de Càritas; el dia 3 de setembre amb Francesc Guillèn, cap de l'Àrea de Recerca
de l'Escola de Policia de Catalunya.
Sílvia Cedó i Daniel Mundet s'entrevisten, el dia 8
d'octubre, amb Àlex Bas, del Departament d'Interior
de la Generalitat de Catalunya; el dia 13 de setembre, amb Teresa Guardans i Mercè Sala, del Centre
d'Estudi de les Tradicions Religioses; el dia 17 de
setembre, amb Llorenç Olivé, director de l'Àrea de
Polítiques Migratòries de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya; el dia 18 d'octubre, amb Natàlia Gonzàlez, de Càritas; el dia 7 de
novembre, amb Marta Roca, responsable del Departament de Formació de l'Escola de Policia de
Catalunya; Sílvia Cedó i Daniel Mundet es reunei-
63
memòria 2002
versió catalana
xen amb Joan Miquel Capell, de la Direcció General
de Seguretat Ciutadana, el dia 30 de setembre.
cloenda del primer Congrés de les Associacions de
Barcelona té lloc el dia 30 de novembre.
Sílvia Cedó i Sara Batet s'entrevisten, en el dia 9 de
gener, amb els responsables de l'Àrea de Recerca de
l'Escola de Policia de Catalunya.
Miquel Martí forma part del Comitè Organitzador
del Fòrum l'Escola i la Ciutat, que organitzen l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de
Barcelona i la Diputació de Barcelona. El dia 12 de
febrer, intervé en un debat sobre "La ciutat blava: el
mar com a font de coneixements, de valors i d'integració", que té lloc al Far del Port de Barcelona, i el
dia 14 de febrer en el que té lloc al col·legi d'Educadors Socials. Les jornades Fòrum l'Escola i la Ciutat
tenen lloc a Barcelona els dies 10 a 12 d'abril; Miquel Martí hi intervé com a relator de la ponència
"L'escola de la ciutat educadora". El dia 11 de març
té lloc una reunió dels comitès i els participants en
les taules dels grups de treball, de cara a la preparació de les jornades.
Miquel Martí és membre del Comitè Científic del Congrés de l'Escola Valenciana. El comitè es reuneix a
València el 5 de gener i el 21 de febrer. El tercer
congrés, dedicat a "L'escola valenciana en el món
de la globalització", té lloc a València del 27 al 30 de
març.
Miquel Martí és membre del Consell Comunitari de
la Infància i l'Adolescència de l'Ajuntament de
Cornellà de Llobregat. Els membres del consell es
reuneixen en sessió plenària el dia 20 de març, el dia
13 de juny i el 29 d'octubre.
Miquel Martí assisteix, en representació del Centre
UNESCO de Catalunya, els dies 7 de març, 21 de
març i 14 de maig, a les sessions de la ponència
sobre "Les associacions i les persones" del primer
Congrés de les Associacions de Barcelona. L'acte de
Miquel Martí és membre del Consell de representants
del Consell de Coordinació Pedagògica de l'Ajuntament de Barcelona, que es reuneix els dies 7 de febrer, 27 de juny i 26 de novembre i 3 de desembre. El
dia 25 de febrer té lloc una sessió de formació. El dia
24 d'octubre té lloc l'acte de presentació del programa d'activitats escolars.
FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES BARCELONA 2004
El Centre UNESCO de Catalunya i el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 signen, el dia 22 de
febrer, un conveni de col·laboració a propòsit dels àmbits temàtics de diàleg interreligiós i de llengües.
Per altra banda, la secretaria de la UNESCO constitueix aquestes comissions, encarregades del seguiment
de les activitats del Fòrum: comissió sobre la diversitat cultural, formada per N. Anglarill, G. Alonso-Cano
i P. Leoncini; comissió de desenvolupament sostenible, formada per F. Bandarin, C. Sanchez Milani i G.
Solinis; comisió d'educació, formada per C. Bravslavsky, C. Pinan, T. Wagner; comissió de condicions de la
pau, formada per E. Fazzino, M. Jerez i F. Vacheron; i comissió de llengües, formada per Linda King, M.
Martell i M. Rosi.
El dia 11 de març, el director del Centre visita Jordi Oliveres, director general del Fòrum. El dia 29 de maig,
el director del Centre s'entrevista amb Jaume Pagès, nou conseller delegat del Fòrum Barcelona 2004.
64
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Miquel Martí assisteix a la VII Audiència Pública als
nois i noies de la ciutat que, amb el lema "Ens movem per Barcelona. Com veiem la mobilitat a la ciutat", té lloc a l'Ajuntament de Barcelona el dia 13 de
maig, i en la qual participen, entre d'altres, alumnes
d'escoles associades a la UNESCO.
Miquel Martí assisteix, el dia 31 de maig, a Mataró, a
l'assemblea del Moviment Educatiu del Maresme,
una entitat col·laboradora del pla d'escoles associades de Catalunya.
Miquel Martí assisteix, a Girona, el dia 5 de juny a
l'acte de cloenda del projecte Apadrinem escultures,
en el qual participen diverses escoles associades a la
UNESCO.
Miquel Martí assisteix, el dia 23 de juliol, a l'acte de
presentació de la col.lecció de mapes comarcals que
ha promogut l'Associació Conèixer Catalunya.
Miquel Martí participa, els dies 29 i 30 de novembre,
a Peñaranda de Bracamonte, Salamanca, a la inauguració del projecte "Nos educamos en
Peñaranda", promogut perl Moviment d'Educadors
Milanians. Al mateix temps té lloc l'assemblea del
Moviment d'Educadors Milianians, del qual Miquel
Martí és membre.
Els dies 14 de maig i 25 de juliol, Miquel Martí es
reuneix amb Mireia Montané, del projecte educatiu
del Fòrum Universal Barcelona 2004.
Carles Descalzi assisteix, el dia 28 de gener a la XI
jornada europea sobre El futur institucional
d'Europa, que té lloc a Barcelona, organitzada pel
Consell Català del Moviment Europeu.
Carles Descalzi assisteix, el dia 19 d'abril, a la reunió
d'organitzacions i col·lectius que treballen en l'àmbit de la cooperació i el desenvolupament, promoguda per Pere Esteve, parlamentari europeu, per presentar l'informe del Parlament Europeu sobre la pre-
paració de la reunió de ministres euromediterranis
d'Afers Exteriors de València del 22 i 23 d'abril del
2002 i del seguiment del procés de Barcelona.
Sergi Rovira participa al II Encontre Ciutadà Internacional, que té lloc a Barcelona els dies 19 a 21
d'abril, convocat per la Càtedra UNESCO sobre Pau
i Drets Humans de la Universitat Autònoma de
Barcelona i per la Regidoria de Participació Ciutadana i Solidaritat de l'Ajuntament de Barcelona. Amb
motiu de la trobada, Sergi Rovira s'entrevista amb
Michael Renner, del Worldwatch Institute.
Sergi Rovira participa a la sessió temàtica "Reptes
d'abast global", que organitza, el dia 11 de juliol, el
Departament de la Presidència de la Generalitat de
Catalunya, a través de la Secretaria Tècnica de l'Agenda 21 de Catalunya.
Sergi Rovira participa al VII Seminari urbà sobre
"Necessitats, consum i sosteniblitat" que organitza a
Barcelona, els dies 16 a 18 d'octubre, el Centre de
Cultura Contemporània de Barcelona.
Sergi Rovira i Laia Corral s'entrevisten, el dia 23 de
gener, amb Joan Tarrida i amb Marta Argemí, de
l'Àrea Internacional de la Secretaria General de Joventut.
El dia 19 de desembre, Sergi Rovira s'entrevista amb
Josep Planas, Cap de Servei de Planificació Ambiental, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Sara Batet, Josep Cru, Ferran Cabrero i Sergi Rovira
assisteixen a Sant Feliu de Guíxols, els dies 10 a 12
de maig, a les jornades de reflexió sobre "L'autogovern en la nova Europa: eines per la segona transició", que hi organitza l'associació l'Opinió Catalana. Fèlix Martí intervé en aquestes jornades, presentant el lehendakari José Ibarretxe, que hi fa la ponència inaugural.
65
memòria 2002
Sara Batet participa, el dia 29 d'octubre, a Manlleu,
al seminari sobre "La gestió dels programes d'educació ambiental en l'àmbit municipal", que hi organitza La Vola i la Institució Catalana d'Història Natural.
Josep Cru participa en el taller sobre Integració lingüística d'immigrants, que organitza el Goethe Institut de Barcelona, el dia 27 d'abril.
Sílvia Cedó i Daniel Mundet assisteixen al Congrés
internacional sobre Policia, societat i valors: reflexions sobre el nou Codi europeu d'ètica policial, que
organitza l'Escola de Policia de Catalunya, els dies 7
i 8 de novembre.
El Centre UNESCO de Catalunya, proposa, com en
anys anteriors, la candidatura de Raimon Panikkar
per al Premi Internacional Catalunya.
El Centre UNESCO de Catalunya facilita suport tècnic al grup d'intel·lectuals catalans que, amb el nom
de Plataforma Catalana per les Llibertats Democràti-
66
versió catalana
ques, promouen, el dia 16 de maig, la difusió d'un
manifest contra la Llei de partits polítics. El manifest
rep l'adhesió de prop d'un miler de persones. N'apareix informació al diari electrònic vilaweb.com del
17 de maig, que a més ofereix la seva infraestructura
per a la recepció d'adhesions; informació a La
Vanguardia, l'Avui, el Periódico, el País, El Punt i
el Diario Vasco del dia 17 de maig. La Platafroma
Catalana per les Llibertats Democràtiques convoca a
Barcelona, el dia 11 de novembre, una taula rodona
amb el títol "No hi ha cap llei que aturi la llibertat" i
fa públic un manifest en què adverteix de la retallada de llibertats que suposa la Llei de partits polítics
impulsada pel govern espanyol; n'apareix informació al portal vilaweb.com del dia 11 de novembre.
El Centre UNESCO de Catalunya col·labora en la
realització de la Jornada Oberta de l'Escola Gravi
sobre Immigració i Multiculturalitat, que té lloc el
dia 25 de maig. Per part del Centre UNESCO de
Catalunya hi intervenen Saloua l'Aouaji, Salomon
Ripeu i Diana Marre.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Publicacions
El Centre UNESCO de Catalunya i el diari Avui continuen la col·laboració iniciada l'any 2001 per a la
publicació en el suplement "Innovació i ciència" de
l'esmentat diari de les Alertes del Planeta que redacta
periòdicament Lester Brown, antic responsable del
Worldwatch Institute i actual president de l'Earth
Policy Institute. Es tracta de reportatges d'actualitat,
que el diari publica a dues pàgines, que ofereixen
informació rigorosa d'actualitat sobre els problemes
que afecten de forma més greu el medi ambient del
planeta i la qualitat de vida dels seus habitants. Al
llarg de l'any es publiquen les Alertes següents: el 19
de gener, "La Terra continua suant"; el dia 9 de
febrer, "L'energia eòlica comença a volar"; el dia 23
de març, "El canvi del clima inunda els més pobres";
el 27 d'abril, "El desglaç de la Terra avança més
ràpid del previst"; el dia 1 de juny, "Nova York: la
capital mundial de les escombraries"; el dia 6 de
juliol, "Nou èxit de vendes de cèl·lules fotovoltaiques"; el 23 de novembre, "La producció de bicicletes supera els 100 milions d'unitats"; el dia 21 de
desembre,"La contaminació atmosfèrica causa arreu del món moltes més morts que els accidents de
trànsit".
El mes de gener apareix la publicació Declaració
universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural, editada en versió catalana per la Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO amb la col·laboració del Centre UNESCO de Catalunya.
El Centre edita el Butlletí Linguapax Catalunya.
El número 5 apareix el mes de gener; el número 6
apareix el mes de juliol.
El Centre publica, conjuntament amb l'Ajuntament
de Parets del Vallès, el llibre La biblioteca, un espai
de convivència, un espai educador, de Mercè
Escardó. L'edició es fa amb el suport del Departa-
ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la
Fundació Jaume Bofill i el Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO. El dia 8 de març es
presenta el llibre a la biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès, en un acte en què intervenen el director del Centre i l'alcalde de la població, Joan Seguer.
El programa de TVM de Mataró, "Notícia de Llibres"
presenta la publicació el dia 10 de juny. També n'apareix informació a la revista de la Generalitat Valenciana Compactus, de gener-abril, i a la revista Guix
del mes de juny; també n'informa la revista Viure en
família i el número 12 de la revista Protagonistes,
ja. Mercè Escardó presenta el llibre a les XVI Jornades
d'Animació de la Lectura, que organitza el Centre de
Formació del Professorat i Innovació Educativa, els
dies 6 a 9 de juny, a Arenas de San Pedro.
El Centre UNESCO de Catalunya edita la versió catalana de la publicació Ecoeconomia de Lester R.
Brown. L'edició es fa amb el suport de la Fundació
Caixa de Sabadell, de l'Obra Social i Cultural "Sa
Nostra" i del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. El mateix autor presenta el llilbre a
Palma de Mallorca, el dia 7 de maig, i a Barcelona el
dia 8 de maig, en una conferència titulada "From
Economical Logic to (eco)logical economy". Lester
R. Brown, president de l'Earth Policy Institute i
expresident del Worldwatch Institute, és entrevistat
pel diari el Periódico del dia 10 de maig i pel suplement Revista del diari La Vanguardia, el dia 12 de
maig. Lester R. Brown és entrevistat pel Diari de
Balears, per Última hora i pel Mundo-Día de Balears del dia 8 de maig. També n'apareixen informacions al portal entitats.info del 7 de maig; al butlletí electrònic núm. 107, de 30 d'abril, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya;
al diari Expansión del dia 9 de maig; al portal
Oneworld Spain del dia 9 de maig i del 27 de maig;
al diari Avui del dia 11 de maig; al diari Avui del dia
67
memòria 2002
versió catalana
QUADERNS D'EDUCACIÓ AMBIENTAL
El Centre continua, amb el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya,
l'edició en suport informàtic dels quaderns d'educació ambiental Tots i All of us. Els quaderns tenen
una periodicitat trimestral i es publiquen en edicions catalana i anglesa. El dia 18 de març, el Centre
acorda amb el Centre d'Informació Ambiental d'Amèrica del Nord, amb seu a Mèxic, l'edició de la
versió castellana de la revista. Els quaderns es poden consultar gratuïtament a les pàgines www.tots.net
(versió catalana) i www.allofus.net (versió anglesa). Els temes dels quatre números de la revista
corresponents a l'any 2002 són els següents:
Núm. 39. Contaminants orgànics persistents. Núm. 40. Aigües subterrànies. Núm. 41. Esculls de
coral. Número 42. Conflictes ambientals
Els 15 primers números dels quaderns s'editen en format paper; a partir del número 16 s'editen només
en format electrònic. Els temes que els quaderns d'educació ambiental Tots han anat analitzant des del
número 1 són aquests: núm. 1, Biodiversitat; núm. 2, Canvi climàtic; núm. 3, Població mundial;
núm. 4, Aigua dolça; núm. 5, El foc; núm. 6, Ciutats; núm. 7 Desertització; núm. 8, Energies
renovables; núm. 9, Aliments; núm. 10, Mars i oceans; núm. 11, Residus; núm. 12, Tràfic il·legal
d’espècies; núm. 13, Espais protegits; núm. 14, Eficiència energètica; núm. 15, Turisme responsable;
núm. 16, Contaminació atmosfèrica; núm. 17, Illes; núm. 18, Comerç; núm. 19, Ecodisseny; núm.
20, Economia; núm. 21, Indicadors de sostenibilitat; núm. 22, Indústries; núm. 23, Dona; núm. 24,
Agricultura; núm. 25, Transport; núm. 26, Desastres naturals; núm. 27, Comunicació; núm. 28,
Muntanyes; núm. 29, Democràcia ambiental; núm. 30, Residus orgànics; núm. 31, Professions per la
sostenibilitat; núm. 32, Salut; núm. 33, Invasions biològiques; núm. 34, Boscos; núm. 35, Fiscalitat
ambiental; núm. 36, Mobilitat urbana; núm. 37, Noves tecnologies; múm. 38 Aiguamolls.
Apareix informació dels quaderns d'educació ambiental al portal entitats.info dels dies 28 de maig i 26
de setembre, i al portal xtec de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, el dia 5 de juny; i al portal
oneworld.net del 20 de desembre.
El consell de redacció de la revista es reuneix a Barcelona el dia 30 d'abril. Són membres del consell
Xavier Duran, Teresa Franquesa, Enric Masllorens, Jordi Miralles, Jordi Portabella, Josep Puig, Miquel
Rafa, Lluís Reales i Josep Xercavins.
La revista Tots és membre de l'Associació de Premsa Periòdica en Català (APPEC).
13 d'abril i del dia 11 de maig; a la revista El Temps
del dia 16 d'abril; al portal entitats.info del dia 25
d'abril; Xavier Garcia publica l'article "Una economia per a la terra" a la revista El Triangle del 20 de
maig i l'article "L'ecoeconomia de Lester R. Brown"
al diari El Punt del dia 27 de maig; també n'apareix
68
informació a la pàgina web del servei d'informació
sobre desenvolupament sostenible Civitas2004 del
dia 28 de maig; la revista Marc de referències publica una àmplia informació del llibre Ecoeconomia
al número primavera-estiu; més informació a E l
Temps ambiental del 4 de juny.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
El mes d'abril, el Centre edita, per desè any consecutiu, L'estat del món 2002, la versió catalana de
l'informe anual del Worldwatch Institute sobre el
progrés cap a una societat sostenible. L'edició d'enguany està dedicada a la Cimera Mundial Rio+10 i
té un pròleg de Kofi Annan, secretari general de
l'ONU. El llibre s'edita amb el suport de la Fundació
Caixa Sabadell i de l'Obra Social i Cultural "Sa Nostra", Caixa de Balears. Apareix informació de l'edició al portal entitats.info del 3 de maig i del 22 de
maig; el dia 9 de maig Jordi Miralles publica l'article
"La UNESCO i l'estat del món" al diari El9punt i
l'article "Economía solar" al diari La Vanguardia
del dia 8 de juny; més informació, el dia 28 d'abril, a
La Vanguardia; el dia 27 d'abril, al diari Avui; el
dia 9 de maig a la secció Catalunya del diari econòmic Expansión, i el 14 de maig al mateix diari
Expansión; al portal d'Internet Oneworld Spain
del dia 27 de maig; també en parla el programa "30
minuts" de TV3 del dia 2 de juny; Gary Gardner,
coautor del llibre i membre del Worldwatch Institute,
fa una conferència a Barcelona, el dia 27 de maig;
en el curs de la seva estada a Barcelona és entrevistat
per diversos mitjans de comunicació: La Vanguardia, publica una llarga entrevista el dia 2 de juny; és
entrevistat per Expansión Catalunya, pel Dossier
Econòmic del dia 8 de juny, pel diari El Pais i pel
portal www.rebelion.org del dia 17 de juny. Apareix
informació de la presentació a el Periódico del 27 de
maig; al portal d'Internet entitats.info dels dies 3, 22
i 28 de maig; al diari Avui del dia 27 i del dia 28 de
maig; al diari electrònic Vilaweb del dia 28 de maig;
al diari El Punt del 13 de juny; al suplement E l
Temps ambiental del dia 8 d'octubre.
El mes d'abril es fa una nova edició de la Declaració
Cultura religiosa per als ciutadans de demà, un
text de l'Associació UNESCO per al Diàleg
Interreligiós, que apareix amb la col·laboració del
Centre UNESCO de Catalunya.
El mes de juliol apareix l'Informe sobre el Desenvolupament humà 2002, que enguany està dedicat
a "l'aprofundiment de la democràcia en un món
fragmentat". La presentació de la versió catalana es
fa el dia 23 de juliol, en coincidència amb la presentació oficial que el Programa de les Nacions Unides
per al Desenvolupamnet (PNUD) fa a 25 països d'arreu del món. A Catalunya, fa la presentació Gita
Welsh, directora del Grup de Desenvolupament Institucional del PNUD. El Centre UNESCO de Catalunya
edita aquest informe juntament amb l'Associació per
a les Nacions Unides, la Càtedra UNESCO a la UPC
en Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi
Global, i la Creu Roja a Catalunya; l'edició es fa
amb el suport del Gabinet d'Integració Europea i
Solidaritat de la Diputació de Barcelona, de la Fundació Caixa Sabadell i de l'Obra Social i Cultural de
"Sa Nostra", Caixa de Balears. N'apareix informació
als diaris El País, el Periódico, La Vanguardia,
Barcelona y Más, El Punt, Avui i La Gaceta de los
negocios, del 24 de juliol; també n'informa l'edició
electrònica vilaweb.com del 24 de juliol, el Dossier
Econòmic de Catalunya del 27 de juliol; editorial
de El Punt del 29 de juliol; La Vanguardia del 28
de juliol publica una àmplia entrevista a Gita Welch;
el 27 de setembre n'informa el programa "El medi
ambient" de TV3; el número de tardor de la revista
ONGC també n'informa àmpliament; informació a
la revista L'Opinió Catalana del mes d'octubre.
El mes de juliol el Centre UNESCO de Catalunya i
l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós editen, per tercer any consecutiu, el Calendari
interreligiós 2002-2003. El calendari s'edita en
versions catalana i castellana i es fa amb el suport
del Departament de Presidència de la Generalitat de
Catalunya i de la Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona. N'apareix informació a la Veu
de l'Anoia del 10 d'agost; al programa Signes dels
Temps de TV3, el dia 15 de setembre; al diari La
Vanguardia del dia 15 de setembre.
El Centre UNESCO de Catalunya edita el butlletí informatiu de les Escoles Asociades a la UNESCO, en
quatre llengues: castellà, català, basc i gallec. El
69
memòria 2002
número 21 s'edita el mes de juliol; el número 22
apareix el mes de desembre.
El mes de setembre el Centre col·labora en l'edició
del llibre Vine a la festa. Rituals i religions del món
a Catalunya, que editen l'Associació UNESCO per
al Diàleg Interreligiós, la Generalitat de Catalunya i
l'Ajuntament de Barcelona. L'elaboració del text ha
estat d'Alain Blomart, com a autor principal, i d'Ignasi
Boada, Maïté Cabié i Francesc Torradeflot, com a
coautors. El llibre serveix de complement pedagògic
del Calendari interreligiós i es distribueix gratuïtament a totes les escoles públiques de secundària de
Catalunya, amb el suport del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El mes de
desembre, l'editorial Claret en fa una reedició per a
ser comercialitzada. El diari Avui del dia 2 de setembre publica una entrevista a Alain Blomart. El dia 12
de desembre se'n fa una presentació a Girona; el
diari La Vanguardia n'informa el dia 29 de desembre.
El mes de setembre apareix la publicació Medi ambient. Anuari d'entitats catalanes 2002, que el
Centre prepara per quart any consecutiu. Enguany,
l'edició es pot obtenir i consultar en versió pdf. a
través d'Internet. A més de la referència de la diversitat d’activitats i d’iniciatives en matèria de medi ambient que han realitzat 186 entitats de la societat civil
catalana durant l’any 2001, l'edició d'enguany conté
un índex temàtic, un cercador de les coordenades de
236 entitats i diversos articles d'opinió: "Medi ambient i territori: un vincle indissoluble", de David Saurí, del Centre d’Estudis Ambientals i Departament de
Geografia Universitat Autònoma de Barcelona; "Territori i infraestructures", de Pau Batlle, de l'Assem-
70
versió catalana
blea d’Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC); "Els
Ecoparcs, un tractament més sostenible pels residus
urbans", d'Ecologistes en Acció; "L’educació ambiental al Fòrum 2000", de Jesús Canelo, de la
Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA); i
"Informe sobre les transformacions agrícoles al País
Valencià durant els anys 1998, 1999 i 2000", d'Acció
Ecologista Agró. Apareix informació d'aquesta publicació al portal oneworld.net del dia 2 d'octubre.
El mes d'octubre, el Centre edita Signes vitals 2002.
Les tendències que configuren el nostre futur. En
l'edició d'enguany l'informe del Worldwatch Institute
es fa en col·laboració amb el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. El llibre, que el
Centre publica en versió catalana de forma regular
des de l'any 1996, s'edita amb el suport de l'Obra
Social i Cultural "Sa Nostra", Caixa de Balears, i de
la Fundació Caixa Sabadell. Informació al portal
entitats.info del dia 30 d'octubre, i al portal
iberica2000 del dia 21 de novembre; al diari Avui
del dia 30 de novembre; el dia 4 de desembre, Carles
Duarte publica l'article "Comprendre el món" al diari el Periódico, on comenta l'aparició de Signes
Vitals 2002; informació al programa "El medi ambient" de TV3 del dia 13 de desembre; i a l'informatiu de TV3 del dia 29 de desembre.
Alguns mitjans de comunicació es fan resssó de publicacions editades pel Centre UNESCO de Catalunya
durant l'any 2001. Així, l'Avui del dia 3 de gener
publica una àmplia informació sobre l'edició de l'Informe mundial de la cultura, editat el desembre
del 2001; també n'informa, el mateix dia 3 de gener,
el portal canalsolidario.org.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Informació i documentació
El Centre UNESCO de Catalunya ofereix als mitjans de comunicació informacions i documentació sobre
l'actualitat de la UNESCO. El servei de premsa de la UNESCO envia regularment al Centre els butlletins
Unescopress. El Centre manté un contacte permanent amb els diversos sectors del secretariat de la UNESCO
de París, així com amb el Departament d'Informació Pública de les Nacions Unides de Nova York, i amb
l'Oficina d'Informació de les Nacions Unides a Madrid.
El personal del Centre UNESCO de Catalunya informa, per mitjà de conferències, articles escrits, i entrevistes
per ràdio i televisió, de les diverses activitats locals o internacionals de la UNESCO.
Fèlix Martí fa les conferències següents: el dia 7 de
febrer, a Palma de Mallorca, confència sobre "El català i el procés d'integració europea", en el Fòrum de
l'Associació per la Diversitat 2002, que hi organitza
l'Oficina Europea per les Llengües menys Esteses i la
Conselleria d'Educació i Cultura del govern de les
Illes Balears; el dia 19 de febrer, a Pamplona, en el
marc de les Jornades "La Educación biblingüe hoy",
que organitza el fòrum de debat Ikastola Paz de
Ziganda; el dia 4 de març, a Múrcia, conferència
sobre "Diálogo entre civilizaciones y diversidad", al
cicle "Sociedad y universidad ante el nuevo orden
mundial" que organitza la Universitat de Múrcia; el
dia 12 de març, a Pamplona, en la taula rodona
"Cultura de pau, aquí ara", organitzada per Elkarri,
i que emet de forma íntegra Ràdio EITB el dia 14 de
març; el dia 15 de març, al Prat de Llobregat, en la
presentació de la conferència de Jérôme Bindé amb
motiu del 10è aniversari de l'Associació d'Amics de la
UNESCO del Prat de Llobregat; el dia 20 de març,
sobre "Valors i/o religió per al futur dels nostres fills i
filles?" a l'associació de pares del Col·legi Nostra Senyora de Lourdes de Barcelona; el dia 28 de març,
en el curs de formació de formadors dels Minyons
Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, que té lloc a
Sant Iscle de Colltort, a la Garrotxa; el dia 24 d'abril,
conferència per als alumnes de polítiques d'infor-
mació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona; el dia 8 de
maig, en el cicle sobre Amin Maalouf, l'autor i la
seva obra, que organitza a Barcelona el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en
Ciències de Catalunya; el dia 13 de maig, sobre
"Catalunya, nous objectius", al cicle de conferències
"Els dilluns dels Drets Humans" de Justícia i Pau;
conferència sobre "El paper de l'administració en la
definició dels usos lingüístics de la ciutat", al Centre
de Normalització Lingüística de Barcelona, el dia 21
de maig, en el marc de les Jornades Llengua i Ciutat;
conferència a l'acte públic de presentació del llibre
Claves para hacer las paces, sobre la participació
social a la Conferència de Pau d'Elkarri, a Barcelona,
el dia 22 de maig; conferència sobre "L'Església i els
laics", a Sabadell, el dia 30 de maig, en el cicle de
debats que, amb motiu del 40è aniversari de l'obertura del Concili Vaticà II, organitza l'Acadèmia Catòlica de Sabadell; conferència a l'Escola Pia de
Vilanova i la Geltrú, el dia 4 de juny; el dia 26 de
juny, a Donòstia, en un acte organitzat per
Kontseilua, en el marc de la commemoració del primer aniversari de l'Observatori de Drets Lingüístics
de l'Euskera, i del qual n'informen àmpliament els
diaris Gara i Egunkaria del 27 de juliol; el dia 20
de setembre, sobre "En quin món i en quin país
71
memòria 2002
vivim?", juntament amb Joan Majó, en la sessió inaugural del Programa Vicens Vives, d'ESADE; el dia
15 d'octubre, intervenció en l'acte de presentació de
la declaració "Per la pau: prou investigació militar"
contra la militarització de la recerca científica i que
organitza la Fundació per la Pau; presentació de la
conferència de Federico Mayor a l'Associació d'Amics
de la UNESCO del Prat de Llobregat, el dia 25 d'octubre; a la jornada de reflexió i debat sobre l'actuació del servidor públic davant la diversitat, que organitza el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, i que té lloc a Barcelona el dia 28
d'octubre; a Cal Ble d'Igualada, sobre "El desgavell
del món", amb la col·laboració de l'Associació
UNESCO d'Igualada, el dia 22 de novembre; sobre
"Futuros deseables y posibles para la vida cultural y
política" al Foro Gogoa, de Pamplona, el dia 27 de
novembre; a la Fundació Cristianisme i Justícia de
Barcelona, sobre "L'estat-nació a Àfrica: passat, present i futur", el dia 4 de desembre; a la Fundació
Caveda y Nava, d'Oviedo, sobre "El futuro de las
lenguas: peligros y esperanzas", el dia 11 de desembre; el dia 14 de desembre, conferència a l'Arxiprestat de Terrassa, sobre "Els drets dels pobles: legalitat
actual, situacions de domini, drets i aspiracions, camins d'alliberament", i de la qual n'apareix una
àmplia ressenya al Diari de Terrassa del dia 17 de
desembre.
Raimon Ribera, nou director del Centre, intervé com
a ponent en la taula rodona sobre "Biblioteca pública: portal d'entrada al coneixement i a la informació" que convoquen el Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya i el Centre UNESCO
de Catalunya, i que té lloc a Barcelona el dia 16
d'octubre.
Miquel Martí fa les conferències següents: conferència sobre racisme i xenofòbia a l'IES Estela Ibèrica
de Santa Perpètua de Mogoda, el dia 1 de març;
conferència sobre cultura de pau a la trobada d'escoltes de Sarrià-Sant Gervasi, a Caldetes, el dia 2 de
març; presentació dels llibres Els drets i deures dels
72
versió catalana
éssers humans, Els drets i deures dels infants i Els
drets dels animals, de l'editorial Edebé, a Barcelona,
el dia 13 de juny.
Sergi Rovira fa les conferències següents: el dia 5 de
març, a Manresa, als alumnes de l'Aula del Coneixement de l'Associació de Veïns de les Escodines, sobre
"Ecologia i Sosteniblitat", i de la qual n'apareix informació a Regió7 del dia 7 de març; el dia 15 de
març a l'Escola Massana de Barcelona, en una taula rodona de presentació de L'estat del món 2002;
el dia 12 d'abril, sobre "Sostenibilitat, visió global i
visió local", a les jornades de debat sobre Democràcia participativa i sostenibilitat que organitzen a Vic
els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi; el dia 5 de
juny, en l'acte de presentació de L'estat del món i
Ecoeconomia a Eivissa; el dia 17 de setembre, en la
taula rodona sobre Avaluació de la Cimera de
Johannesburg, que organitza a Barcelona Ecoconcern; el dia 14 de novembre, al Prat de Llobregat,
en un acte de presentació de L'estat del món 2002
que organitza l'ajuntament i l'Associació d'Amics de
la UNESCO del Prat de Llobregat; el dia 22 de novembre, a Figueres, en un acte organitzat per l'Institut d'Investigació i Anàlisi Internacional, per presentar L'estat del món; els dies 27 de novembre i 13 de
desembre, a l'Escola Pia Sant Antoni de Barcelona,
per presentar L'estat del món; el dia 14 de desembre,
a l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres, sobre
el canvi climàtic; el 17 de desembre, conferència sobre "Johannesburg i globalització" a la Societat d'Estudis i Investigacions Comunitàries, de Barcelona; el
20 de desembre, a l'IES Santiago Sobrequés de
Girona, sobre la Cimera de Johannesburg.
Sara Batet fa les conferències següents: el dia 5 de
febrer, a l'IES Esteve Terrades de Cornellà de
Llobregat, sobre els problemes ambientals globals i
la sostenibilitat; el dia 9 d'octubre, al Centre de Recursos Barcelona Sostenible, de Barcelona, per tal de
presentar-hi el quadern Conèixer l'estat del món.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Carles Descalzi fa les conferències següents: als alumnes de batxillerat de l'Escola Pia Sant Antoni de
Barcelona, el dia 10 d'abril; al seminari sobre Immigració que organitza la Joventut Nacionalista de
Catalunya, a Barcelona, el dia 27 d'abril.
Ferran Cabrero fa diverses conferències: el dia 12 de
juny, sobre Diversitat cultural, globalització, conflicte, a l'Espai Jove Boca Nord de Barcelona, en el marc
de l'exposició permanent i els col.loquis que s'hi organitzen sobre la República Dominicana; el dia 10
d'octubre, a la Parròquia de Santa Eulàlia de
Barcelona; el dia 9 de novembre, a la Parròquia de
Santa Maria de Santa Coloma de Gramanet; el dia
27 de novembre, sobre "Pacte i revolució: conflictes
globals i cultures locals al Tercer Món", a la Universitat John Moores de Liverpool.
Francesc Torradeflot intervé, en nom del Centre
UNESCO de Catalunya, a la taula rodona sobre "Orient i Occident: un món, dues sensibilitats", que té
lloc a Barcelona el dia 28 de gener, organitzada per
Amnistia Internacional-Catalunya.
Enric Masllorens publica el capítol "Vers una cultura
de la pau" a la revista de psicologia i ciències de
l'educació Aloma, que apareix a primers d'any i que
està dedicat a la pau.
Fèlix Martí publica els textos següents: el capítol "El
desafiament del diàleg interreligiós" al llibre Església i societat en diàleg, que edita Pagès editors a
Lleida, en homenatge a mossèn Bonaventura Pelegrí, i que es presenta a Lleida el dia 1 de febrer; el
capítol "Los mitos humanizadores" al llibre E l
contrato social, de la Fundación Cultura de Paz, i
que aplega les aportacions de la I Trobada Internacional sobre Cultura de Pau celebrada a Madrid els
dies 11 a 13 de desembre del 2001; l'article "La poca
salut de la llengua expressa la situació del país" a la
revista Marc de Referències de data hivern del 2002;
l'article "Combatre el subdesenvolupament" a la revista Projecció exterior del mes d'abril; l'article "Ecle-
siàstics contra cristians" al diari El Punt del 2 d'abril;
la presentació del llibre Memòria d'un compromís.
Associació UNESCO: 10 anys al Prat (1992-2002),
de Manuel Dobaño, que l'Associació d'Amics de la
UNESCO del Prat de Llobregat fa públic el 9 d'abril;
el pròleg de la versió catalana del llibre
Mahâbhârata, de la col·lecció Samâdhi Mârga, que
es publica el mes de maig; el capítol "El polític de les
tres virtuts" del llibre Recordat Josep Pallach, que es
presenta a Barcelona el dia 18 d'abril; un capítol del
Llibre de la Conferència de Pau d'Elkarri, Claves
para hacer las cosas, que es publica el mes de maig;
"Clash of Civilizations or Intercultural Dialogue" a
la pàgina d'internet del Metamode Institute on Public
Policy (http://www.metamodequadrant.com), el
14 de maig; l'article "Democràcia i drets humans" al
butlletí Notícies pels drets humans de maig-juny, de
la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans;
l'article "Decadència o renaixement del catolicisme"
al número 207 de la revista Qüestions de Vida Cristiana, del mes de setembre; l'article "Colonialisme
de l'episcopat catòlic espanyol" al diari Avui del dia
27 de novembre.
Miquel Martí publica l'article "El Pla d'Escoles Associades a la UNESCO" al número de gener de la revista Guix; l'article "Quan viatjar no és un plaer" a la
revista Xarxa d'ensenyament del mes de març; l'article "Un dret de l'infant: l'educació" al número 392
de la revista Escola catalana, de juliol-agost-setembre; l'article "Literatura i nuevas tecnologías" al número 187 de la Revista de Literatura, que apareix
el mes de setembre.
Sergi Rovira publica l'article "¿Hacia una democracia
energética?" a la publicació Energía, Sociedad y
Medio Ambiente, que la Reserva de la Biosfera
d'Urdaibai edita el mes d'abril; "Altres globalitzacions", al diari Avui del 2 de setembre del 2002; "Les
cimeres mundials: quimera, dispendi o futur?" a
Sostenible, la revista de la Xarxa de Ciutats i Pobles
cap a la Sostenibilitat, el dia 26 de novembre.
73
memòria 2002
versió catalana
BIBLIOTECA DEL CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
La biblioteca del Centre UNESCO de Catalunya disposa d'un fons especialitzat en les publicacions de la
UNESCO i en temàtiqus afins, com ara drets humans, educació per la pau, desenvolupament, medi
ambient i minories culturals.
El fons està format per més de 12.700 volums de monografies. La biblioteca rep uns 250 títols de publicacions periòdiques, entre els quals s'inclouen bulletins, revistes i comunicats de premsa; el fons rep literatura
gris de la UNESCO i elabora un arxiu de premsa amb articles de premsa local que fan referència a la
UNESCO i a l'activitat de l'entitat.
Per la tipologia del seu fons, la documentació s'adreça sobretot a la comunitat universitària, a estudiants,
investigadors i a altres professionals. La biblioteca resta oberta, de dimarts a divendres, de 9 a 13 h. La
biblioteca ofereix servei de consulta i respon totes les peticions d'informació documental i bibliogràfica que
s'hi adrecen, ja sigui per correu postal, per telèfon o per correu electrònic. Per tal de difondre les adquisicions
que es reben a la biblioteca, s'edita un butlletí electrònic de les novetats rebudes i es distribueix a les diferents
xarxes UNESCO existents a l'àrea cultural catalana i a tothom que ho sol·liciti.
També es pot consultar el fons bibliogràfic de la biblioteca, a partir de l'any 1995, a través del Catàleg
Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (http://www.cbuc.es/ccuc), on es continua integrant el fons.
Des de la biblioteca es dóna suport a la coordinació del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la
UNESCO.
Ferran Cabrero publica l'article "Guinea i la maledicció de l'or negre", al diari El Punt del 27 de desembre.
Mercè Escardó publica, en nom del Centre UNESCO
de Catalunya i del Grup de Biblioteques Catalanes
Associades a la UNESCO, l'article "La biblioteca, un
espacio de convivencia, un espacio educador" a la
revista Literatura infantil y juvenil. La mateixa
revista publica un ampli dossier a propòsit del Manifest de la UNESCO sobre la biblioteca pública.
Àngel Morillas, com a coordinador estatal del projecte sobre patrimoni de les Escoles Associades a la
UNESCO, publica l'article "El patrimoni en mans
dels joves" a la revista Xarxa d'ensenyament del
mes de juny.
74
Jordi Artigal, com a membre del Grup de Biblioteques catalanes associades a la UNESCO, publica l'article "Del dret a llegir, al plaer de la lectura" al número 189 de la revista La farga: revista de Salt.
Amparo Vàzquez, coordinadora catalana de la xarxa d'escoles associades, publica l'article "L'any internacional de les muntanyes" a la revista Xarxa d'ensenyament del mes de setembre.
David Farell, com a coordinador a Catalunya del
Projecte Mediterrani Occiental, de les Escoles Associades a la UNESCO, publica l'article "PMO: el projecte UNESCO per a la Mediterrània" a la revista Xarxa
d'ensenyament del mes de setembre.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Fèlix Martí és entrevistat al número 2 de la revista
Leihotik, de Navarra; al número 12 de la revista
Nabarra; per RAC1, el dia 5 d'abril; pel diari basc
Euskaldundon Egunkaria de Donòstia, el dia 25
d'abril; pel diari La Vanguardia del 4 de maig, a
propòsit del Moviment Escolta; pel programa "Postres de músic" de Catalunya Ràdio, el dia 6 de maig;
pel suplement "Cultura" del diari Avui del dia 9 de
maig; per la revista basca Aizu! del mes de maig; pel
diari Deia el dia 27 de juny; pel Diario Vasco del dia
28 de juny; per Ràdio Sabadell, el dia 28 de juny; per
Ràdio Popular de Vitoria, el dia 19 de novembre; pel
Correo Vasco, el dia 20 de novembre; per Cadena
Ser de Pamplona, el dia 27 de novembre; pel programa "Els signes dels temps" de TV3, el dia 1 de desembre; al diari La Vanguardia, el dia 8 de desembre; a
la Cadena Ser Asturias, el dia 11 de desembre; al
diari La Nueva España d'Oviedo, el dia 12 de desembre; per la revista El Triangle del dia 16 de desembre.
Miquel Martí és entrevistat per la revista Som, el dia
17 de gener; pel programa "Connexions" de TV3, el
dia 30 d'abril; pels diaris Melilla Hoy, El Faro de
Melilla, El Telegrama, Onda Cero i El Sur del dia
12 de desembre.
Sergi Rovira és entrevistat per Regió7 el dia 9 de
març; per Ràdio Estel el dia 15 de maig; per Ràdio
Sabadell el dia 23 de maig; per Com Ràdio el dia 30
de maig; per Ona Catalana el dia 3 de juny; per RNE
el dia 9 de setembre; per l'emissora El Prat Ràdio, els
dies 13 de novembre i 3 de desembre.
Sara Batet és entrevistada per Ràdio Cornellà, el dia
5 de febrer.
Ferran Cabrero és entrevistat pel programa "Postres
de Músic", de Catalunya Ràdio, el dia 15 de març;
per Ràdio Asonga de Malabo, Guinea Equatorial, el
dia 21 d'agost.
El Centre UNESCO de Catalunya és una de les entitat adherides al portal d'internet oneworld.net que
promou la fundació Un Sol Món, i que proporciona
informació de l'activitat de diverses ONG sobre pau,
drets humans i medi ambient. L'esmentat portal es
fa ressò de forma regular de l'activitat del Centre.
El Centre UNESCO de Catalunya és una de les nou
entitats que signen, el dia 20 de març, el conveni
constitutiu d'entitats.info, un portal d'internet creat
amb el propòsit d'esdevenir un punt d'intercanvi de
l'activitat cultural relacionada amb la defensa de la
LLOCS WEB
El Centre ofereix informació de les seves activitats i dels seus objectius a través de diversos llocs web. El
nombre de consultes d'aquests llocs web al llarg de l'any és el següent:
consultes a www.unescocat.org: 28.088
consultes a www.tots.net: 8.849
consultes a www.linguapax.org: 8.745
consultes a www.allofus.net: 2.196
La pàgina web de l'Institut Linguapax és seleccionada per Yahoo! en català com la millor web en català
durant l'any 2002 en la categoria de les dedicades a ciències socials. La selecció ha estat feta tenint en
compte el disseny acurat, la bona navegabilitat i l'interès dels continguts. N'apareix informació a la mateixa
pàgina de Yahoo (http://ct.dir.yahoo.com/seleccions_de_l_any/) i al portal entitats.info del dia 12 de
desembre.
75
memòria 2002
llengua i la cultura catalanes. El portal es posa en
funcionament el dia 23 d'abril. Les altres entitats
promotores de la iniciativa són Associació Conèixer
Catalunya, Associació Catalana de Professionals,
CIEMEN, Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, l'Esbarzer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Fundació Jaume Bofill i L'Opinió
Catalana. La reunió constitutiva d'entitats.info té
lloc a Barcelona el 20 de març. El dia 26 de setembre
es reuneixen els representants de les organitzacions
fundadores d'entitats.info. El dia 3 d'octubre es reuneix la comissió tècnica, formada per representants
de les 27 organitzacions que formen entitats.info. i
s'aprova la incorporació de les noves entitats a la
iniciativa. Àmplia informació del portal entitats-info
76
versió catalana
a la revista Presència del 6-12 de setembre.
Susanna Martí i Daniel Gessé ofereixen una sessió
informativa sobre el funcionament i les prestacions
del programa de gestió documental Winisis, de la
UNESCO, als responsables de les biblioteques de les
Escoles Pies de Catalunya, els dies 30 de setembre i 8
d'octubre.
Les bibliotecàries de les Escoles Pies de Catalunya
visiten el Centre UNESCO de Catalunya, els dies 30
de setembre i 8 d'octubre, per tal de conèixer el funcionament i les prestacions del programa ISIS de la
UNESCO per a la catalogació del material bibliogràfic.
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Economia
El pressupost corresponent a l'any 2002, aprovat per
l'assemblea del dia 18 de desembre del 2001 és de
1.302.765,79 euros. Els estats financers del Centre
UNESCO de Catalunya són auditats per l'empresa
Forward Economics SL, que en fa un informe favorable.
Els ingressos es composen de les aportacions de les
set fundacions membres de la junta, de l'aportació
de la Generalitat de Catalunya i dels contractes de
serveis amb la UNESCO i altres institucions públiques o privades.
Entitats o instàncies que ofereixen suport econòmic o aportacions per a projectes concrets del Centre
UNESCO de Catalunya, o d'alguna de les seves àrees d'activitat, durant l’any 2002:
Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.
Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya
Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
Direcció General d'Ordenació Educativa del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
Direcció General d'Acció Cívica del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.
Direcció General de Drogodependències i Sida del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya
Secretaria d'Afers Religiosos del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Secretaria General de Joventut del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.
UNESCO
Direcció General de Treball i Afers Socials de la Comissió Europea
Ajuntament de Barcelona. Serveis Generals
Ajuntament de Barcelona. Manteniment Urbà i Serveis.
Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.
Ajuntament de Barcelona. Regidoria de Drets Civils.
Ajuntament de Barcelona. Sosteniblitat.
Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Educació.
Diputació de Barcelona.
Diputació de Barcelona. Àrea de Govern.
Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura.
Diputació de Girona. Àrea d'Ensenyament.
Fundació Catalunya
Fundació Congrés de Cultura Catalana
Fundació Enciclopèdia Catalana
Fundació Jaume Bofill
77
memòria 2002
Fundació Joan Miró
Fundació per la Pau
Fundació Roca Galès
Fundació Barcelona Sida 2002
Fundació Caixa Sabadell
Obra Social i Cultural de "Sa Nostra", Caixa de Balears
Creu Roja Catalunya
Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004
Consell Insular d'Eivissa i Formentera
Editorial El Ciervo 96
Editorial Trotta
Editorial Claret
Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible.
78
versió catalana
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Personal del Centre UNESCO de Catalunya
Director:
Fèlix Martí, fins el dia 30 de setembre
Raimon Ribera (r.ribera@unescocat.org), des de l'1 d'octubre
Secretari general:
Josep Anton (j.anton@unescocat.org)
Gerent:
Carles Descalzi, fins el dia 14 de juny
Institut Linguapax:
Fèlix Martí, president
Marie Amélie Ponce (a.ponce@unescocat.org), directora
Josep Cru (j.cru@unescocat.org), secretari tècnic
Departament de Policia i Multiculturalitat:
Sílvia Cedó (s.cedo@unescocat.org)
Daniel Mundet (d.mundet@unescocat.org)
Departament de Relacions Internacionals:
Onno Seroo (o.seroo@unescocat.org)
Departament de Sostenibilitat:
Sergi Rovira (s.rovira@unescocat.org)
Sara Batet (s.batet@unescocat.org)
Departament de Diàleg Interreligiós:
Francesc Rovira (f.rovira@audir.org)
Francesc Torradeflot (f.torradeflot@unescocat.org)
Departament de Documentació:
Susanna Martí (s.marti@unescocat.org) i Daniel Gessé
Departament de Publicacions:
Lluís Garcia (l.garcia@unescocat.org)
Cultures del Món:
Ferran Cabrero (f.cabrero@unescocat.org)
Coordinació escoles associades:
Miquel Martí (m.marti@unescocat.org)
Coordinació de les biblioteques catalanes associades a la UNESCO:
Àlex Cosials (a.cosials@unescocat.org)
Administració i comptabilitat:
Maria Jesús Agustín (mj.agustin@unescocat.org)
Serveis informàtics:
Xavier Padullés
Serveis tècnics:
Ramon Solé
79
memòria 2002
versió catalana
Oficines
Les oficines del Centre UNESCO de Catalunya estan situades al número 285 del carrer Mallorca, Barcelona08037.
L'horari d'oficina és de dilluns a dijous, de 9 a 14 hores i de 15 a 18.30, i els divendres de 9 a 14 hores.
La biblioteca i el servei de documentació estan oberts els matins, de dilluns a divendres, de 9 a 13 hores.
Telèfon centraleta: (34) 934 589 595
Fax: (34) 934 575 851
Adreça electrònica general: centre@unescocat.org
Llocs web:
http://www.unescocat.org (informació general del Centre UNESCO de Catalunya).
http://www.linguapax.org (informació sobre el programa Linguapax).
http://www.tots.net (versió catalana dels quaderns d'educació ambiental Tots).
http://www.allofus.net (versió anglesa dels quaderns d'educació ambiental All of Us).
80