Masia Freixa de Terrassa 143 Dades bàsiques de l'edifici Comarca : Vallès Occ¡dental a Municipi: Terrassa Olot aBergq Localització: Parc de Sant Jordi, al costat de la plaça Freixa i Argemí. aSolsono aVìc Tipologia: Antiga fàbrica formada per una nau rectangular Sonto CoLomo de Fornés a amb incorporació posterìor de porxos per dues de les seves cares, ì d'una torre-m¡rador en un angle. aN4onreso Època: Orìgen de fàbrica: final segle xrx; reforma modernista i transformació en habitatge: 1907-19'10. la alguolodo Autor: Lluís Muncunill i Parellada, arquìtecte. Ús primitiri: 0 aMortorell Fàbrica i habitatge unifamiliar. Sont FeÌiua Hospitolet avilofronco dêl Ús actual: Conservatori Professional Municipal de Música Propietat: Ajuntament de Terrassa. el lo GeLlrú Dades bàsiques de la intervenció Tipus d'intervenció Restauració de cobertes i de fusteria, pintura de paraments É F exterìors. reposicìó del sòcol de la façana ì instal.lació de calefacció. Projecte Autor: Joan Baca i Pericot, årquitecte Data: 985 '1 Obra Direcció: Joan Baca i Pericot, arqu¡tecte. Col.laboradors: Pablo Carbó, arquitecte, i Manuel Adell i Segarra i Santiago Rius, aparelladors. Empresa constructora: Andrés Ponas Gómez. Terrassa. Fusteria: Carpinterías San Marcos, Sociedad Cooperativa. Terrassa. Electricitat: Electro Acuña, S.A. Terrassa. Vidrieria: Cristalerías Terrassa. Terrassa. Instal.lació de calefacció: lsidro Galí, S.A. Terrassa. Pintura: Aguilera, Societat Cooperativa Limitada Catalana. Terrassa. Ceràmica: Ceràmica Natural, S.4., Badalona. lmpermeabilització de cobertes: Cemarksa lbérìca, S.A. Montcada i Reixac. lmpermeabilització de façanes: Rubson lbèrica, S.A. prat de Llobregat. Data: Abrìl 1985-maig '1987. Inauguració: 6 de maig de 1987 Pressupost: 30.625.917 pessetes, a càrrec de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Terrassa a parts ¡guals. Estudi històric Raquel Lacuesta, hìstoriadora de l'art. Foto: Joan Francés, 14 de juliol de 197g g1 Masia Freixa de Terrassa 144 Descripció de l'edifici Notícia històrica La masia Freixa és el resultat del remodelatge operat en l'ant¡ga fàbrica Freixa l'any 1907, per convertir-la en residència familiar. La masia està situada al parc municipal de Sant Jordi, a la zona oest de la ciutat de Tenassa. Aquest parc havia format part d'un de més gran que envoltava una antiga fàbrica de filats, de la qual era propietari l'industrial terrassenc Josep L'edifici s'aixeca sobre una plataforma rectangular de contorn ondulaî. Consta de planta baixa i d'un cos de planta rectangular sobrealçat per damunt de la coberta, a manera de cimbori, en el qual s'obre una teoria d'arcs parabòlics que supoften una coberta de triple ondulació. Al cantó nord-est hi ha la torre.mirador, que es corona amb una balustrada de major diàmetre que la torre i una crlpula generada per un arc parabòlic. S'hi puja a través d'una escala de cargol. Tot l'edifici està bastit en una successió d'arcs parabòlics de tradició gaudiniana que configuren un porxo quasi perimètric i que donen forma a un ric joc de cobertes arrodonides, la qual cosa, junt amb la continuìTat del mur blanc, té com a resultat la perfecta correlació entre construcció i expressió. A l'extrem nord, el poxo queda interromput per un cos de galeria adossat a l'edifici. de dues plantes: la planta baixa té un ritme de finestres en arc rebaixat i la superior repeteix els arcs parabòlics del cimbori central. La resta d'obertures formen també arcs parabòlics, amb fusteria molt simple de seccions pr¡smàtiques però d'arestes arrodonides. Freixa iArgemí. L'any 1907, Freixa va decidir de convertir la fàbrica en residència familiar, per a la qual cosa va encarregar a l'arquitecte Lluís Muncunill el pro.¡ecte de remodelatge de l'edifici. Lluís Muncunill (Fals 186&Tenassa 1931 , amb títol de 1892), va realitzar la seva obra fonamentalment a Terrassa, la qual, estilísticament, va evolucionar des de I'historicisme neoromànic i gòtic a un llenguatge modernista d'inspiració gaudi- niana, però amb unes aportacions constructives i formals que el personalitzen. Muncunill és el constructor de la ciutat de Terrassa per excel.lència; hi va construir prop de vint edificis industrials (entre fàbriques i mag?tzems, com ara la fàbrica Aymerich, Amat iJover o el rn-Jatzem Farnés), edificis públics (l'Ajuntament de Terrassa i l'Escola lndustrial) i nombroses cases unifamiliars. La masia Freixa és potser un dels edificis on més es palesa la influència de Gaudí. Muncunill, sense enderrocar les parets ni la coberta d'encavallades de fusta de la nau fabril, la revestí amb una estructura d'arcs i voltes parabòlics. L'any 1910 hi afegí un cos de galeria i una torre-mirador al cantó nord. També va dissenyar i construir les portes exteriors i interiors ì les finestres, adoptant-h¡ el mateix llenguatge que havia inspirat l'obra. Les parets estan arrebossades i pintades de color blanc. Un sòcol de ceràmica vidriada blanca (realitzat a la fàbrica Pujol i Bausis, d'Esplugues de Llobregat) que segueix les línies si- nuoses de la composició general de l'edifici decora les parets internes del poxo. Les cobertes const¡tue¡xen la part més representativa de la masia, tant des del punt de vista plàstic com constructiu. Estan tractades amb un arrebossat de morter barrelat amb trencadís de vidre que hi proporciona uns reflexos molt particulars, solució semblant a la que ja havia utilitzat Gaudí al palau Güell de Barcelona uns vint anys abans. La fusteria exterior està pintada de color verd, la qual cosa destaca de manera molt característica sobre el blanc lluminós de les façanes. A l'interior, les portes de fusta envernissades i els detalls constructius i ornamentals porten l'empremta personal de Lluís Muncunill, malgrat que alguns espais s'han remodelat per la nova funció de l'edifici. RL Façana sud i porro de migdia abans de la restaurac¡ó. Fotos: Joân Francés, 29 d'abril de 1985. Detall del porxo i de la tribuna del cantó oesl, ja restaurats. Foto: Joan Francés, 1 0 de febrer de 1 987. Cap als anys 50 el conjunt de la masia i el parc, que fins aleshores havia estat prou apartat de la població, va començar a ser engolit per edificacions de nova planta i d'altura considerable. El 1958, l'Ajuntament de Terrassa va adquirir l'edifici i el parc i els va restaurar. El 4 de juliol de i959 s'obria al públic el nou parc municipal de Sant Jordi i s'inaugurava la masia com a nova seu de I'escola municipal de música de Terrassa, la qual havia estat allotjada d'ençà de la seva creació, el 1 909, fins aleshores en un edifici modernista de la plaça de Mn. Jacint Verdaguer, obra també de Muncunill, que va ser enderrocat per construir-hi l'edifici de Coneus. RL Masia Freixa de Terrassa Descripció de les obres L'any 1984, l'Ajuntament de Terrassa va sol.licitar la col.labo. ració de la Diputació de Barcelona per restaurar la masia, que començava a presentar deficiències a les cobertes i requeria una neteja í una p¡ntada generals. Les obres de restauració es van portar a terme sota la direcció dels serve¡s tècnics de l'A¡untament de Terrassa, amb el seguiment del Servei. Els treballs van començar amb la realització de les proves i assaigs pertinents, previs a qualsevol intervenció. El criteri general seguit en la restauració va ser reparar les parts malmeses i substituir els elements que estaven deteriorats per d'altres iguals o similars, sense afegir res de nou a l,obra de Muncunill. û -,t ilÌr r\-z/ I \v,/ &ß ¡ \ & FAçÀNA NORO FACANA EST Les obres es van iniciar a la coberta. Es van treure les capes superiors de morters de les voltes i es van refer els trams i cornises fets malbé. El tractament nou va consistir en la col- locació d'un material impermeabilitzant, del tipus (terra- cemD, una capa de 2 o 3 cm de morter <cempralr amb malla de vidre <mallatex>, que pogués recollir millor els moviments d'aquestes superfícies, i es va cobrir amb un trencadís de vidre de granulometria 1O/'12, garbellat, que es va incrustar al morter, encara fresc. Les tasques següents van consistir en la reparació i neteja dels paraments, per a la qual cosa es van repicar els arrebossats deteriorats i es van tornâr a refer amb morter de calç, griffit ¡ material plastificant. Després es van enlluir i es van pintar amb pintura plàstica del tipus <Rubsonr. Els treballs van comportar també la restauració del sòcol i la fusteria. Algunes de les peces ceràmiques del sòcol estaven trencades i es van haver de substituir per unes de noves que es van reproduir fidelment del model original. Ouant a la fusteria, es van substituir també alguns elements i es van re. passar balconades, finestres i persianes de llibret, les quals es van protegir amb pintura plàst¡ca s¡ntètica de color verd, igual que el que hi havía anteriorment. FACANA SIJD ñAÊANA OÊST A l'interior, els treballs van consistir en la instal.lació d'una xarxa elèctrica nova i en la neteja i pintada de paraments. a a A l'exterior, a més, es van col.locar projectors d'il.luminació general per potenciar a la nit la imatge de l'edifici. PCB/RL a 0 PLANTA BAIXA PLANÎA PIS O N 10 PLANTA PIS ]O PLANTA PIS ? Alçats ¡ plantes després de la restauració. Masia Freixa de Terrassa 146 Porxo de m¡gdia i de l¡evant després de la restaurac¡ó. Fotos: Joan Francés, 10 de febrer de 1 987. Entrada principal de l'ed¡fici i cúpula després de Ia restauració. Foto : Joan Francés, 1 4 de juliol de 1 987. Bibliografia Fnerx¡, Mrnrn: <Lluís Muncunill, constructor de la c¡utat ¡ndustrial>, dins Studlos Pro Afte, núm. 5, 1975. Fnerxr, MrRrn: <Aproximación a la historia de la arquitectura en Terrassar, dins Jano Arquitectura, núm. 61 , juny 1978. SenvE¡ oel P¡rRrvo¡u AnourrEcrÒNrc: Celebració de la restauració de la masia Freixa. Terrassa (Vallès Occidentaf. Diputació de Barcelona, 6 de maig de 1987 (trípt¡c). L¡cuesr¡, Rnouer, GoruzÁlz, Arurorur: Arquitectura modernista en Cataluña. Barcelona, ed. Gili, 1990. Masía Freixa de Terrassa lnfo¡mación básica del edificio Descripción del edificio Noticia histórica Descripción de las ob¡as Comarca : Vallès Occ¡dental. La masía Freixa es el resultado de la remodelación operada en la antigua fábrica Freixa en el año 1 907 para convertirla en residencìa familiar. La masía está situada en el parque mun¡cipal de Sant Jordi. en la zona oeste de la ciudad deTerrassa. Este parque había formado parte de uno más grande que rodeaba una antigua fábr¡ca de hilados, de la cual era prop¡etar¡o el ¡ndustr¡al tarrasense Josep Freixa i Argemí. En el año 1984, el Ayuntamiento de Terrassa sol¡citó la colaboración de la Diputación de Barcelona para restaurar la ma- Municipio: ïerrassa. Localización: En el Parque de Sant Jordi, al lado de la plaza Fre¡xa ¡Argemí. El ed¡ficìo se levanta sobre una plataforma rectangular de contorno ondulado. Consta de planta baja y de un cuerpo de planta rectangular sobrealzado por encima de la cub¡erta, a Tipología: Antigua fábrica formada por una nave rectangular manera de cimborr¡o, en el cual se abren una teoría de arcos parabólicos que soportan una cub¡erta de tr¡ple ondulación. con incorporac¡ón posterjor de porches por dos de sus caras, y de una torre-mirador en un ángulo. Época: Origen de la fábrica: final del siglo xrx; reforma modernista y transformación en v¡vienda: 19071910. En el lado nordeste está la torre-mirâdor, que se corona con una balaustrada de mayor dÌámetro que la torre, y una cúpula generada por un arco parabólico. Se sube a ella a través de una escalera de caracol. Autor: Lluís Muncunill i Parellada, arqu¡tecto. Uso primitivo: Fábrica y vivienda un¡fam¡l¡ar. Todo el edificio está construìdo en una suces¡ón de arcos parabólicos de tradición gaudiniana que configuran un porche Uso actual: ConseNatorio Profesional Municipâl de Música. cas¡ perimétr¡co y que dan forma a un r¡co juego de cubiertas redondeadâs, lo que, junto con la continuidad del muro blan- Propiedad: Ayuntamiento de Terrassa. co, tiene como resultado la perfecta correlación entre construcción y expres¡ón. Información básica de la intervención Tipo de intervención Restauración de cubiertas y de carpinteríâ. p¡ntura de paramentos exteriores, repos¡cìón del zócalo de la fachada e ins- En el extremo norte, el porche queda interrumpido por un cuerpo de galería adosado al ed¡ficio, de dos plantas: Ia planta baja t¡eile un ritmo de ventanas en arco rebajado y la supe. rior repite los arcos paraból¡cos del c¡mborr¡o central. talación de calefacción. El resto de los vanos forman también arcos parabólìcos con carpintería muy simple de secc¡ones prismát¡cas pero de Proyecto Autor: Joan Baca Pericot, arquitecto. Fecha:1985. aristas redondeadas. Obra Dirección: Joan Baca Per¡cot, arquitecto. Colaboradorcs: Pablo Carbó, arqu¡tecto, y Manuel Adell Segarra y Santiago Rius, aparejadores. Empresa constructora: Andrés Poras Gómez. Terrassa. Carpintería: Carp¡nterÍas San Marcos. Sociedad Cooperativa. Terrassa. Electricidad: Electro Acuña, S.A. Terrassa. Cristalería: Cr¡stalerías Terrassa. Terrassa. Instalación de calefacción: lsidro Galí, S.A. Terrassa. P¡ntura: Aguilera, Sociedad Cooperativa L¡mìtada Catalana. Terrassa. Cerámica: Cerámica Natural, S.A. Badalona. Las paredes están revocadas y pintadas de color blanco. Un zócalo de cerámica vidriada blanca (realizado en la fábrìca Pujol i Bausis, de Esplugues de Llobregat) que sigue las líneas sinuosas de la composÌción general del edificio decora las paredes ìnternas del porche. Las cub¡ertas constituyen la parte más representativa de la masía, tanto desde el punto de v¡sta plásΡco como constructivo. Están lratadas con un revoco de mortero mezclado con trencadís de v¡drio que proporciona unos reflejos muy particulares, solución parecìda a la que ya había utilìzado Gaudí en el palacio Güell de Barcelona unos ve¡nte años antes. La carpintería exterior está p¡ntada de color verde, lo que destaca de manera muy característica sobre el blanco luminoso de la fachada. lmpermeabilización de cubiertas: Cemarksa lbérica, S.A. Montcada ¡ Reixac. lmpermeabilización de fachadas: Rubson lbérica, S.A. Prat de Llobregat. Fecha: Abril 1985-mayo 1987. lnaugumción: 6 de mayo de 1987. Presupuesto: 30.625.917 pesetas. a cargo de la Diputac¡ón de Barcelona y el Ayuntamiento de Terrassa a partes ìguales. Estudio h¡stór¡co: Raquel Lacuesta, historiadora del ane. En el interior, las puertas de madera barnizadas y los detalles construct¡vos y ornamentales llevan el sello personal de Lluís Muncun¡ll a pesar de que algunos espacios se han remodelado por la nueva función del edif¡c¡o. RL En el año 1907, Freixa decidió convertir la fábr¡ca en residenc¡a familiar. por lo que encargó al arquilecto Lluís Muncunill el proyecto de remodelacìón del edificio. Lluís Muncunill (Ëals, 1868-Terrassa. 193'1. con título de 1892), realizó su obra fundamentalmente en Terrassa, la cual, estilíst¡camente. evolucionó desde el historicismo neorrománico y gótico a un lenguaje modernista de ìnspiración gaudiniana, pero con unas aportaciones construct¡vas y formales que le personalizan. Muncuniìl es el constructor de Ia ciudad de Terrassa por excelencia; allí construyó más de ve¡nte ed¡f¡cios industriales (entre fábricas y almacenes, como la fábr¡ca Aymerich, Amat i Jover o el almacén Farnés), edificios públ¡cos (el Ayuntamiento de Terrassa y la Escuela lndustrial) y numerosas casas unifamiliares. La masía Freixa es quìzás uno de los ed¡f¡cios èn los que más queda patente la ¡nfluencia de Gaudí. Muncunill, sin derribar las paredes ni la cubierta de armaduras de madera de la nave fabril, la rev¡stió con una estructura de arcos y bóvedas paraból¡cas. En el año 1910 añadìó un cuerpo de galería y una torrê.mìrador en el lado norte. También diseñó y construyó las puertas exteriores e interlores y las ventanas, adoptando en ellas el mismo lenguaje que había inspirado la obra. Hacia los años 50 el conjunto de la masía y el parque, que hasta entonces había estado bastante alejado de la población, comenzó a ser engullido por edìficaciones de nueva planta y de altura considerable. En 1958, el Ayuntamiento adquìrió el parque y el edificìo y los restauró. sía que comenzaba a presentar defìciencìas en las cubiertas y requería una l¡mp¡eza y p¡ntura generales. Las obras de restaurac¡ón se llevaron a cabo bajo la d¡rección de los servicios técnicos del Ayuntamìento de Terrassa, con el segu¡m¡ento del Seruicio. Los trabajos comenzaron con la realizacìón de las pruebas y ensayos pertinentes, previos a cualqu¡er ¡ntervención. El cr¡terìo general seguido en la restaurac¡ón fue reparar las partes deterìoradas y sust¡luir los elementos que estaban estropeados por otros iguales o sim¡lares, sin añadir nada nuevo a la obra de Muncunill. Las obras se iniciaron en la cub¡erta. Se quitaron las capas superiores de morteros de las bóvedas y se rehicieron los tramos y cornisas estropeados. El tratamiento nuevo consistió en la colocación de un material ìmpèrmeabilìzante, del lipo terracem, una capa de 2 ó 3 cm de mortero <cempralt con malla de vidrio <mallatexD, que pudìerã recoger mejor los movim¡entos de estas superfic¡es, y se cubrìó con trencad/s de vidrio de granulometría I D/1 2, crìbado, que se ¡ncrustó en el mortero, aún fresco. Las tareas s¡guientes consist¡emn en la reparac¡ón y limpieza de los paramentos, para lo que se repicaron los revocos deter¡orados y se volvieron a hacer con mortero de cal, griff¡t y material plastificante. Después se enlucieron y pintaron con pintura plástica del tipo (Rubson). Los trabajos componaron también la restauraciðn del zócalo y la carpintería. Algunas de las piezas cerámicas del zócalo estaban rotas y se tuvieron que sustìtu¡r por otras nuevas que se reprodujeron f¡elmente del original. En cuanto a la carpintería, se sustituyeron también algunos elementos y se repasaron balcones, ventanas y persianas de libro, las cuales El 4 de jul¡o de 1959 se abría de nuevo êl públ¡co el parque munic¡pal de Sant Jordi y se inauguraba la masía como nueva sede de la escuela municipal de música de Terrassa, que había estado alojada desde su creación, en '1909, hasta entonces en un edificio modern¡sta de la plaza de Mn. Jacint Verdaguer, obra tamb¡én de Muncunill, que fue derribado para constru¡r en su lugar el edific¡o de Correos. RL fueron protegidas con p¡ntura plást¡ca s¡ntética de color verde, ìgual al que había anteriormente. En el interior, los trabajos cons¡st¡eron en la instalac¡ón de una red eléctr¡ca nueva y en la limpieza y pintura de los paramentos. En êl exterìor, además, se colocaron proyectores de iluminación general para potenciar de noche la imagen del edificio. PCB/RL