CORTS VALENCIANES DIARI DE SESSIONS DIARIO DE SESIONES Número 53 VI Legislatura Any 2004 Sessió plenària realitzada el dia 23 de setembre de 2004 (Segona i darrera reunió) Presidència del Molt Excel·lent Senyor Julio de España Moya SUMARI (Comença la sessió a les 10 hores i 15 minuts) Compareixença del conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, senyor Juan Cotino Ferrer, per a informar sobre les línies d’actuació que seguirà la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, sol·licitada a petició pròpia (RE número 16.060), pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 15.746) i pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els VerdsEsquerra Valenciana: Entesa (RE número 15.778). Pàgina 1.835. Intervencions del diputat Antoni Lozano i Pastor (GP Socialista) i de les diputades Dolors Pérez i Martí (GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i Verónica Marcos Puig (GP Popular). Compareixença de la consellera de Turisme, senyora Milagrosa Martínez Navarro, per a explicar la política general que seguirà la Conselleria de Turisme, sol·licitada a petició pròpia (RE número 16.032), pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 15.745) i pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número 15.777). Pàgina 1.846. Intervencions del diputat Francesc Colomer i Sánchez (GP Socialista), de la diputada Dolors Pérez i Martí (GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i del diputat Ricardo Martínez Rodríguez (GP Popular). (S’alça la sessió a les 13 hores i 40 minuts) Pàgina 1.834 23/09/2004 Número 53 Número 53 23/09/2004 Ple de les Corts Valencianes realitzat el dia 23 de setembre de 2004. Comença la sessió a les 10 hores i 15 minuts. Presideix el Molt Excel·lent Senyor President Julio de España Moya. Sessió plenària número 31. Segona i darrera reunió. El senyor president: Comparecencia del conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación para informar de las líneas de actuación que seguirá la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, solicitada a petición propia, registro de entrada número 16.060, por el Grupo Parlamentario Socialista, registro de entrada 15.746, y por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, registro de entrada 15.738. Tiene la palabra el honorable señor conseller de Agricultura, Pesca y Alimentación, don Juan Cotino. El senyor conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació: Senyor president. Senyories. Fa un mes que el president de la Generalitat em va invitar a formar part del Govern Valencià com a conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació. I hui és un orgull per a mi estar en esta trona per a traslladar a les seues senyories el programa a desenrotllar com a responsable d’este departament. Com vostés sabran, el sector agrari no és un sector que em siga desconegut. He passat molts anys de la meua vida vinculat al mateix professionalment. D’açò fa algun temps, la qual cosa em permet prear l’evolució que ha experimentat i els canvis imminents que estan molt prop i que, una vegada més, ens invita a aprofitar les noves oportunitats que es generen. Efectivament, hui els mercats estan més oberts i accessibles. A Europa seran distintes les ajudes. Fins ara es dirigien al producte, amb la reforma de la PAC canviaran. Allò important no és sols què es cultiva en la terra i que el que es produïsca en eixa terra tinga una eixida en el mercat. Hui, la producció ha deixat de ser l’únic objectiu, cada vegada tenen més importància les funcions socials, territorials, ambientals i culturals. Estos canvis requereixen revisar el sector agrari, de tal manera que puguen avançar la nova situació i ser més competitius en el mercat. Per això, vull posar en marxa noves idees per una nova estratègia en el sector agroalimentari valencià, amb la intenció d’ajudar al sector a crear les estructures necessàries per adequar la nostra agricultura, pesca i alimentació als canvis que s’estan produint a Europa i a la resta del món. Este pla estarà dirigit a tot el sector agroalimentari perquè este projecte només tindrà futur si és un projecte compartit, del que tots formem part. Per això, abans d’entrar en les seues línies fonamentals, és necessari que em referisca a dos iniciatives que vull posar immediatament en marxa: accessibilitat i proximitat al sector i simplificació de la burocràcia administrativa. La proximitat del sector suposa establir els mecanismes necessaris per a millorar la comunicació amb ells: amb els Pàgina 1.835 agricultors, ramaders, pescadors... Hem d’escoltar-los a tots, que manifesten els problemes i inquietuds i també les expectatives, les il·lusions i els projectes que hem de posar en marxa. Amb este fi aprofitarem les estructures existents reformant-les i modernitzant-les, les cambres agràries provincials, els consells agraris locals, i, especialment, les oficines comarcals o Capes, el que ens permetrà estar més pròxim a les explotacions, a les granges i als vaixells. La presència de la conselleria s’intensificarà en tots els àmbits: en el local, el comarcal, el provincial i l’autonòmic. És la meu voluntat intensificar les relacions amb sindicats agraris, confraries de pescadors i agrupacions dedicades i preocupades en la defensa dels agricultors i de les persones que treballen en el mon rural i a la mar. Una relació fluida amb el sector i una administració més accessible suposa també simplificar la burocràcia i descentralitzar. És a dir, en la mesura que siga possible, l’actuació de l’administració la realitzarem qui estiga més pròxim al particular. Reduir tràmits administratius, papers, procediments… , és l’objectiu. En estes dos iniciatives tindran especial protagonisme les oficines comarcals o Capes. Oficines que constitueixen peces clau en el model administratiu agrari que vull impulsar. Per això, desitge reforçar-les i modernitzar-les, tant amb mitjans materials com en formació del seu personal, per a donar un tracte de qualitat als agricultors i aconseguir la seua configuració com a la finestra única. Estos dos projectes que he descrit inicialment són dos eines per a elaborar i desenrotllar un pla estratègic del sector agroalimentari a la Comunitat Valenciana que facilite els canvis necessaris en l’agricultura, en la ramaderia, en la pesca i en l’alimentació valenciana i adeqüe un entorn que, com estem comentant, va canviant permanentment. Este projecte descansa sobre quatre pilars: fer-lo entre tots, fer-lo abans, fer-lo més gran i fer-lo millor. El pla es resumeix en esta idea bàsica: tots treballarem per aconseguir que la producció, la qualitat, la comercialització i el desenrotllament rural s’aconseguisquen abans, més i millor. I a això dirigiré la política d’esta conselleria. Produir abans suposa posar en el mercat els productes abans que ningú, avançar a les noves demandes i induir al consum de determinats productes, és a dir, posar-los de moda, que els propis productors siguen capaços d’establir les demandes del mercat. Hem de generar moda en el consum dels productes de les nostres terres, bé siga directament: taronges, bresquilles, tomaques o pimentons; bé a través d’ofertes gastronòmiques de manera que els nostres productes tinguen demanda, per a ser els primers en produir, a reaccionar a les noves situacions, adequar-los a l’evolució de les demandes o aprofitar els canvis del comportament dels mercats. Potenciarem la línia d’investigació, desenrotllament i innovació, l’I+D+I. En matèria d’investigació som pioners. Estem produint projectes punters en el context internacional. Les noves varietats cítriques de triploides o l’arròs JJ Sendra són només un exemple. L’Institut Valencià d’Investigacions Agràries és element essencial en el desenrotllament del projecte dirigit a obtindre varietats primerenques de cítrics, fruites més adequades a les demandes del mercat per a contrarestar les malalties que existeixen en les nostres plantacions. Esta tasca investigadora es va a continuar ampliant. Hui s’estan construint tres nous centres que tindran tasques d’I+D+I en diferents Pàgina 1.836 23/09/2004 camps: el centre d’agricultura sostenible, el centre d’agroenginyeria i el centre tecnològic per la investigació avícola. Així mateix, el passat 1 de setembre, en l’entrevista que vaig tindre amb la ministra d’Agricultura, esta va adquirir el compromís de realitzar un estudi sobre els recursos pesquers del Mar Mediterrani en el litoral valencià. Ara bé, la iniciativa científica de la Comunitat Valenciana també es produeix en entitats de reconegut prestigi en la investigació agrària, com les universitats valencianes o el que hui és la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència. Per això, establirem una estructura de col·laboració permanent que permeta unir esforços i realitzar una acció coordinada d’investigació, que eleve l’efectivitat de la nostra activitat investigadora i obtinga òptims resultats. Senyories, vull anunciar-los que es crearà la Fundació Fira, fundació per a la investigació dels recursos agraris, i l’objectiu de la qual serà fomentar i concretar la cooperació, coordinació i unificació d’esforços en investigació. És important que existisca una relació fluida i permanent entre els científics, l’Administració i el sector agrari i pesquer. Gràcies a ella els investigadors coneixeran la problemàtica i expectatives dels productors i comercialitzadors i estos coneixeran, així mateix, els avanços que es produisquen en I+D+I per a la seua implantació en les explotacions. Fira invitarà a participar com a patrons a productors i comercialitzadors i serà punt d’encontre entre estos i els investigadors. Senyories, l’activitat investigadora a què em referisc es complementa amb la innovació agroalimentària, amb l’ampliació dels seus resultats en les explotacions agràries. En este sentit, són de destacar els camps de l’experimentació. Esta pràctica vindrà reforçada, com deia abans, amb la fundació que en breu constituirem. Entre les múltiples iniciatives que en este camp desenrotllarem en la conselleria, vull ressaltar la que suposa una especial atenció al medi ambient: l’agricultura ecològica i la producció integrada. Els dos experiments tenen una progressiva implantació a la Comunitat Valenciana, una producció que, pels criteris de seguretat, qualitat i respecte al medi ambient, té una demanda creixent i que guanya hectàrees i quotes de mercat cada dia. En sintonia amb estos valors positius, amb els criteris de sostenibilitat del Govern Valencià i amb les polítiques europees en esta matèria, continuarem potenciant i fomentant la producció, comercialització i consum dels productes derivats d’este tipus d’agricultura, una implantació progressiva que ha de ser adequada a la demanda sense condicionar la viabilitat del sector i la producció agrària a uns productes que hui no resulten competitius a gran escala. Per això, deia que la segona de les claus de l’èxit es troba especialment també en produir més. Podem produir més i estic segur que produirem més. Per això, cal continuar modernitzant les infraestructures i estructures agràries, perquè les obres de modernització garanteixen millors i majors produccions i a menor cost. Amb este fi, elaborarem i implicarem a tots els sector en un pla Gota a gota, un projecte basat en la millora permanent de l’ús de l’aigua a través de l’extensió, de la modernització de les infraestructures agràries, principalment en la xarxa del rec localitzat, que permeta realitzar una eficaç utilització de l’aigua i aprofitar-la com estem fent, degudament. L’ús Número 53 racional de l’aigua ens permetrà continuar avançant a tota la Comunitat Valenciana. La Comunitat Valenciana és líder en l’execució d’obres de modernització en regadius i en la reutilització d’aigües residuals per a rec en tot Espanya. Hui comptem amb 155.000 hectàrees amb rec localitzat i les que s’afegiran dins d’esta legislatura, que calculem que podran ser unes 100.000, més que en qualsevol altra comunitat autònoma. Hem executat pràcticament el Pla nacional de regadius, liderant l’eficàcia i el grau de compliment en este pla. Perquè l’aigua, font de riquesa, ens preocupa, la utilitzem racionalment com ningú a Espanya. A pesar de tot, ens falta aigua. I, per això, demanem solidaritat amb els que la tenen i la tiren a la mar. De la que es tira a la mar solament una part d’ella ens faria que l’agricultura valenciana fóra molt més competitiva en qualsevol mercat. Senyories, li invite, altra vegada, com han fet molts companys meus, que s’execute el Pla hidrològic nacional. Hem demanat un nou pla de regadius per a la nostra comunitat, que previnga la modernització del cent per cent de les 370.000 hectàrees de sòl regable del nostre territori abans de l’any 2010, perquè estem molt avançats ja en el Pla nacional que està en vigor. Totes les actuacions de modernització de regadius s’inclouran –com deia– en eixe pla Gota a gota, pla que comptarà amb la participació dels agricultors i dels regants. Constituirem les taules de l’aigua a distints nivells com a llocs de participació i aportació dels protagonistes dels nostres regadius, i crearem la càtedra de l’aigua conjuntament amb les universitats de la Comunitat Valenciana i les conselleries amb competències en matèria d’aigua i d’investigació. S’ha creat la fundació Aigua i desenrotllament, que permetrà acció d’investigació, formació i difusió de les formes d’utilització d’un recurs cada vegada més preat com és l’aigua. Tot això, sense oblidar el reconeixement d’institucions que constituïxen un senyal d’identitat del poble valencià com són els jutjats privatius i el sistema de regs de la Vega Baixa del Segura i el Tribunal de les Aigües de València. No m’oblide de les modernitzacions de les infraestructures, de la necessitat de superar el minifundisme, d’aconseguir convéncer els agricultors de la necessitat d’implantar noves tècniques, com el cultiu en comú o l’explotació en comú. Per a ells ficarem les mesures necessàries per a desenrotllar la llei d’ordenació i modernització de les estructures agràries. Així mateix, hem de realitzar un esforç en la incorporació de jóvens agricultors al camp i, per això, hem d’aprofitar també l’oportunitat d’integrar els contingents de la immigració, potenciant el sistema de quadrilles estacionals que puguen resoldre en eixos períodes de temps la mà d’obra que necessitem en el nostre camp, amb un doble efecte: garantir les labors del camp i pal·liar les deficiències de les polítiques d’immigració. Més producció i millors mitjans de producció. Però no hi ha prou, per a ser realment competitius hem de produir millor, i produirem millor. En este sentit, la iniciativa es concreta a protegir la nostra producció i a promocionar-la. De gran èxit podem considerar les mesures adoptades de vigilància fitosanitària, que no sols han evitat l’entrada en el nostre territori de perillosíssimes plagues de la cancrosi, sinó que, a més, després de la reunió de la reunió de la setmana passada amb els responsables d’agricultura de tot Espanya, es va implantar en la resta de les Número 53 23/09/2004 comunitats autònomes aquelles coses que en esta comunitat ja s’estaven fent. En este sentit, vull continuar protegint les nostres produccions d’agent forà i eradicar les plagues i malalties que afecten tant vegetals com la ramaderia. Senyories, els nostres productes són saludables, de gran sabor i molt nutritius. És necessari contar-ho, que tots els coneguen, els vegen, els proven, els disfruten. Per a això, impulsarem els productes de qualitat de la Comunitat Valenciana, traslladant als consumidors les bondats nutricionals i de salut dels nostres productes, incorporant el model alimentari mediterrani i la seua qualitat contrastada, especialment en aquells productes com el vi, l’embotit o el raïm de taula, per citar-ne alguns que com bé coneixen vostés disfruten de la denominació d’origen, sense oblidar la recuperació dels productes tradicionals de la comunitat. La qualitat es configura com a segon pilar d’este pla estratègic que els propose. Senyories, els d’exposar breument l’objectiu de la política de producció: produir abans, més i millor, i la forma en què anem a fer-ho. Produir més suposa, òbviament, col·locar més productes en el mercat, i això comporta la millora de les estructures de comercialització existents, de manera que siguen suficients per a donar eixida a tota la nostra producció, incrementar el comerç exterior agrari, reforçar els mercats consolidats, reafirmar aquells en què s’estiguen introduint els nostres productes i obrir noves places, especialment aquelles més pròximes i de major potencial de consum, com els països que acaben d’incorporar-se a la Unió Europea. Estos són els nostres objectius en la comercialització, el tercer dels pilars a què em referia al principi de la meua intervenció. Ara bé, crec que la mera presència dels nostres productes en un nombre més gran de mercats és insuficient. La comercialització de la producció suposa la incorporació de la mercaderia d’un important valor afegit. Per això, l’objectiu no sols és obrir nous mercats i col·locar la nostra producció, sinó, a més, crear les estructures de comercialització que garantixquen que tota la riquesa que es genera en esta activitat quede en la Comunitat Valenciana. Senyories, estic convençut que podem fer-ho, la Comunitat Valenciana té una ubicació estratègica en el mediterrani que permet mantindre relacions comercials directes amb tres continents –Europa, Àfrica i Àsia– a més del que ja estem duguent a Amèrica. En els últims nou anys la Generalitat Valenciana ha dotat el nostre territori d’infraestructures de transport, especialment portuàries, que constituïxen una oportunitat immillorable per a ser un dels eixos del comerç agroalimentari de la Unió Europea i del mediterrani no sols dels productes valencians, sinó també dels de la resta d’Espanya. Les ampliacions dels nostres ports i les noves infraestructures que s’estan implantant, són una oportunitat per a crear una estructura logística i potenciar el comerç exterior dels productes. Per a això, posarem en marxa mesures a través de Comunitat Valenciana-Llonja Agroalimentària del Mediterrani per a la utilització d’infraestructures logístiques i de màrqueting que facen de la nostra comunitat un punt de referència del comerç agroalimentari europeu i del mediterrani. Un pla en què serà fonamental el suport de l’Ivex i la participació del sector en la comunitat, comerciants, expor- Pàgina 1.837 tadors, cooperatives de segon grau, que han d’impulsar les iniciatives que situen este comerç com a referència de les xarxes internacionals. Si la producció, la qualitat i la comercialització constituïxen els tres primers pilars del pla estratègic del sector agroalimentari, el quart, però no per això menys important, és el desenrotllament rural. Senyories, com vostés saben, l’activitat agrària se basa sobre el 40% del territori de la Comunitat Valenciana. Esta dada és indicativa de la importància d’esta activitat en la vertebració i en l’equilibri territorial de la nostra comunitat. Els 668.000 habitants que habiten en els 345 municipi amb característiques rurals al llarg de tota la comunitat, constituïxen la clau per a aconseguir els objectius de vertebració i equilibri territorial. Gràcies a ells és possible conservar i potenciar els valors ambientals, socials, culturals i econòmics del nostre territori. Per això, continuarem portant avant iniciatives que mantinguen la població rural, potencien la incorporació de jóvens i estimulen l’activitat agrària en este regions, propiciant acords territorials agraris amb els agricultors i ramaders, com a reflex de l’aportació del món rural al desenrotllament de la Comunitat Valenciana. Instarem els grups d’acció local a seguir acollint-se als programes Leader i Proder de la Unió Europea. Estos grups comptaran amb el nostre suport tècnic i humà, d’esta Conselleria i de tot el Consell, per a aconseguir garantir un progressiu augment en els nivell de renda i benestar de les zones d’actuació. Així mateix, es va a desenrotllar una actuació integrada del Consell que implique tots els seus departaments, dirigida a elevar els nivells de qualitat de vida, així com la diversitat i rendibilitat de les activitats econòmiques vinculades al sector primari. Dins d’este projecte integral, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació durà a terme projectes d’infraestructures agràries que faciliten l’accés al camp, o el desenrotllament d’àrees industrials a on puguen elaborar-se i transformar-se els productes agroalimentaris, i afavorir aixina eixes indústries alternatives que donen ocupació en estes comarques. Ja durant l’últim any s’han executat iniciatives importants en este camp, sent destacable per la seua rellevància la creació de l’Institut Valencià de Desenrotllament Rural. Este Institut centralitzarà i coordinarà les actuacions que duran a terme les diferents administracions públiques en el medi rural, assumint el caràcter referent en la Generalitat en esta matèria. Com una de les seues primeres actuacions, ha de destacar-se ja la posada en marxa de tres projectes pilots del Pla d’espais i paisatges rurals. Aconseguir un medi rural atractiu i atraient és la sòlida base per al manteniment de la població actual i per a afavorir nous assentaments que reforcen el futur esperançador d’estos espais estratègics per al creiximent de la Comunitat Valenciana. Senyories, els he exposat el projecte per als pròxims anys en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, un projecte que es concreta en un pla estratègic del sector agroalimentari valencià, que, com els he explicat, s’estructura sobre quatre pilars: producció, qualitat, comercialització i desenrotllament rural. Estos quatre pilars constituïxen l’estructura d’una taula entorn de la qual hem d’asseure-mos Pàgina 1.838 23/09/2004 tots, donant especial protagonisme als més pròxims –agricultors, ramaders, pescadors, sindicats, cooperatives, ajuntaments–, als quals hem de facilitar el suport des de les altes administracions. Una taula entorn de la qual també tenen una cadira tots vostés, senyories, amb els quals compte per a, des de hui mateix, començar a construir este futur. Incorporant-se tots aquells a estes millories, ajudaran a tindre una agricultura millor i tindre clar a on volem anar amb eixa política agrària comuna que estan dissenyant en tot Europa. En definitiva, quatre pilars per a un edifici que serà emblema i senyal de la Comunitat Valenciana, d’una agricultura que al llarg dels segles ha sabut adaptar-se als temps i que, hui, gràcies a les polítiques adequades, té per davant un futur esperançador per als llauradors, els pescadors i el món rural. Moltes gràcies. (Aplaudiments) El senyor president: Muchas gracias, honorable señor conseller. Tiene la palabra, para fijar posiciones, preguntar o hacer observaciones, en nombre del Grupo Parlamentario Socialista, el diputado ilustrísimo señor Lozano. El senyor Lozano i Pastor: Gràcies, senyor president. Senyories. Senyor Cotino, en primer lloc, felicitar-lo pel seu nomenament. Jo pense que sempre és un gran honor representar als hòmens i dones del camp valencià. I també desitjar-li molta sort, perquè pense que, a diferència del que vosté estava comentant, d’un futur il·lusionat, sembla que la sort, tal conforme està la situació, falta també li’n farà, una miqueta com a mínim. M’agradaria també començar fent una reflexió bàsica, i és que l’objectiu de l’agricultura, o, bàsicament, l’objectiu del sector primari és, primer, fer aliments per al conjunt dels ciutadans i, segon, aconseguir unes rendes que permeten viure amb dignitat els llauradors i ramaders. La primera, senyor conseller, ho fem tan bé, que l’agricultura fa molt més de les necessitats que tenen els ciutadans. Per tant, això està complit, ja no és una qüestió, com vosté dia, de quantitat, sinó vore més la qualitat. La segona, per descomptat, pense que és a on tenim el greu problema. Les rendes estan fent que els llauradors i els ramaders estiguen abandonant. Per tant, a mosatros mos agrada parlar més de llauradors i ramaders, hòmens i dones del camp, que de l’agricultura. És evident que haurem de vore com millorem l’agricultura perquè finalment les rendes siguen per a eixos hòmens i dones del camp. Vosté, la veritat, és ara mos ha marcat ací per enèsima vegada el que ja havíem escoltat. La senyora consellera, fa un any, mos digué 50 propostes i, lògicament, pense que moltíssimes, per no dir totes les que vosté ha plantejat, estaven reflectides, no solament l’any passat, sinó fa quatre anys, quan la senyora Ramón-Llin també va vindre a esta cambra. Mire, senyor conseller, el problema del PP és que ja no tenen idees. Però, el que és pitjor, no tenen diners per a Número 53 traure el camp de la situació en què l’han deixat. Li recorde que estan governant nou anys, ja no val allò de dir el que férem els altres. Del que es tracta és que en nou anys han tingut temps, com a mínim, de començar a fer alguna cosa pel camp. Estem cansats, senyor conseller, de les falses promeses, i és hora que es fiquen a treballar de veritat. Si eixa és la seua actitud, jo estaré al seu costat. Però, per favor, fiquen-se a treballar de veritat per fer una agricultura rendible, competitiva i capaç d’assegurar unes rendes dignes als llauradors. Vaig a intentar, senyor Cotino, en estos primers minuts explicar quins han sigut, al nostre entendre, els resultats de les polítiques que el PP ha aplicat en els últims nou any en el camp valencià i, al mateix, apuntar-li algunes idees que creguem que són bones per als llauradors, ramaders i pescador. Intentaré, per ordenar la meua intervenció, fer-ho per àrees. Mire vosté, en estructures agràries feren una llei, la Llei de ordenació i modernització de les estructures, que nosaltres –li ho dic també, per si no ho sap– votàrem en contra i que, per desgràcia, el temps mos va donar tota la raó. Una llei contra el minifundisme que, a més de no servir, no se la creien ni vostés mateixos, perquè a l’hora de la veritat, on se veu quina és la voluntat política, la de ficar els diners, tan sols ficaren 857.000 euros per pal·liar el principal problema de competitivitat que té el camp valencià, i que jo crec que vosté està d’acord. Senyor conseller, el sector, en un document conjunt de les organitzacions agràries –vosté ara té ocasió d’estar parlant amb elles i li ho recordaran–, valorà les necessitats per a este problema en 250.000 milions de pessetes, l’equivalent a 1.500 milions d’euros, en un programa bàsicament a deu anys i, per tant, a raó de 150 milions d’euros anuals. Vostés, en el 2004, sols han ficat no aplega a un milió, com he dit abans, exactament 857.00 euros. I al pas que van les peticions que s’estan fent a eixa llei, està clar que li’n van a sobrar; almenys a la millor pot fer alguna altra activitat. Senyories, fins a tal punt el minifundisme, que m’agradaria que prengueren consciència, dic que fins a tal punt el minifundisme i l’excessiva parcel·lació són el principal problema de competitivitat del sector citrícola, que els estudis de la universitat reflecteixen que tenim el preu de producció en cítrics més elevat del món. I açò, senyor conseller, crec que no és una cosa de què ens pugam sentir orgullosos, ni vosté ni jo. Per tant, jo li dic amb tarannà col·laborador i també de propostes, primer, que faça un crèdit extraordinari, com extraordinària és la situació del camp valencià, per dotar de més diners les possibilitats de la llei. Segona, canvie la llei, incorpore l’agent concentrador que facilite el treball de les cooperatives o particulars, que tinguen intenció d’ajudar a les seves terres. I tercera, faça un bon programa de divulgació, que coneguent com vosté coneix els llaurador, li agrairan eixe treball. Li propose, en definitiva, que fem una nova llei en què l’experiència negativa fins ara, que això que ara s’ha demostrat que està fallant, puguem resoldre els problemes. En l’àrea de desenvolupament rural i assumptes europeus, vull recordar-li el que va passar. Senzillament, en els últims anys la creació dels nous programes europeus Leader Plus i Proder han servit descaradament per controlar el vot Número 53 23/09/2004 rural, fent verdaderes estratagemes a l’hora de constituir les juntes rectores. Vostés elaboraren una ordre, totalment contrària a les directives comunitàries, que frenava la possibilitat que la presidència estiguera en mans de la societat civil a través de les seues associacions. Amb aquesta actitud, el que se feia era anar en contra de la filosofia que se volia donar des de la Unió Europea, i que dia: “Sigam capaços de fer que la societat civil participe amb majoria en la formació dels grups d’acció local perquè siguen ells els que conformen el seu futur”. I és tot el contrari del que vostés en l’ordre varen plantejar: “Copem les direccions i, a partir d’ahí, utilitzem eixos fons per a controlar el món rural”. Per contra, l’ordre de la conselleria estava pensada claríssimament en l’interés del partit i no del ciutadans. L’altre greu problema que té el camp valencià, i estem tots d’acord, són els escassos recursos hídrics, en quantitat i en qualitat. Vostés des del principi copiaren el Programa agrari valencià, del qual estem molt satisfets, que va fer el conseller Coll en l’última etapa socialista. El Pla d’incorporació de reg localització, que és el que ell va proposar, el copiaren fent projectes, vostés el copiaren fent projectes desfasats que no han millorat, no han millorat la competitivitat de l’agricultura valenciana. Desfasats perquè s’han instal·lat indiscriminadament, enviant missatges que han confós els llauradors, que el que han aconseguit és consolidar la parcel·lació, que és el principal problema que tenim. Hi ha estudis que inclús fiquen en dubte que s’estalvie aigua a l’hora de regar per estar instal·lades en parcel·les massa menudes. Tindrem ocasió de parlar d’este tema. L’altre dia un membre del seu partit deia, fent referència a altres comunitats autònomes, “mos han llevat l’aigua”. Que jo sàpiga, senyor conseller, no te poden llevar un cosa que no tens, perquè vostés tampoc l’han portat. Mire, el que sí que és és que mosatros durem l’aigua més prompte, de més qualitat i més barata, perquè tots, tots els valencians, tots, el Partit Socialista també, volem aigua per als valencians. El que mos diferència és com la volen dur vostés i com la volem portar mosatros. No tinc massa temps. M’havia agarrat per a explicar-los senzillament com ho podem fer d’una altra forma, però m’ho deixaré per a una altra intervenció. En l’àrea de comercialització i industrialització agroalimentària, la concessió d’ajudes a la indústria pel govern del PP ha fet que se mantinga l’atomització empresarial. Els recorde que sols en el sector de cítrics –i vosté ho sap– tenim més de 600 operadors oferint taronges en el mercat, i han aconseguit mantindre la debilitat que impossibilita l’adequada comercialització i, per tant, la debilitat competitiva del sector. Açò sense entrar en les formes de concedir les ajudes, senyor conseller. En l’any 2001 una sola empres s’endugué el 60% de tota la partida dedicada per a la millora dels magatzems. Del 2003 encara se deuen 12 milions d’euros, i l’ordre en cap cas condiciona l’ajuda a la concentració empresarial. Mire, senyor Cotino, si l’objectiu és tindre empreses més fortes que puguen parlar de tu a tu amb les grans cadenes de compra –és clar, i no costa diners–, el que ha de fer és condicionar tot tipus d’ajudes, tot tipus d’ajudes, als objectius que mos marquen polítics. Per tant, no donem perquè sí, perquè el café per a tots produïx l’efecte contrari al que volem aconseguir. Pàgina 1.839 Se m’acaba el temps. Però, senyories, el balanç final de les polítiques agràries del PP en els últims nou anys es traduïxen en una cosa molt senzilla: han desaparegut 70.000 llauradors, ramaders i pescadors, 70.000, dels 154.000 censats en 1995, a raó de 7.500 cada any. I el senyor Camps l’altre dia dia que estava content perquè havien dedicat 6,6 milions d’euros per incorporar 350 jóvens. Com vosté comprendrà, són clarament insuficients les necessitats del recanvi generacional amb eixos diners. I el senyor Camps estava content. Miren, senyories… (Ocupa la presidència la vicepresidenta primera, senyora Rosa María Barrieras Mombrú) La senyora vicepresidenta primera: Vaja finalitzant, senyoria. El senyor Lozano i Pastor: … aquestes són les dades de la postavaluació dels programes de les zones objectiu 1, que ratifica les dades que estic dient. En el període 1995-2000 s’ha perdut més del 33% de l’ocupació del sector agrari valencià, i hem baixat al 50% en el percentatge d’ocupació agrària. Per acabar –perquè no tinc temps, senyor conseller, i ràpidament perquè la presidenta ja m’està anunciant–, vosté ha vingut ací i, durant el temps que ha cregut oportú, mos ha dit el mateix d’abans, el mateix, però amb una voluntat, amb una bona fe d’ajuntar-los a tots a vore entre tots què fem. Jo ara després també tindré ocasió de dir-li-ho. No és suficient produir més, no s’ha de produir més, senyor conseller. S’ha de produir millor i, per tant, de més qualitat. Més prompte, s’han carregat tots els cultius que teníem en el País Valencià… La senyora vicepresidenta primera: Senyoria, per favor, el temps ja ha passat. El senyor Lozano i Pastor: … en el tema de fruites i hortalisses de primor. I, per tant… La senyora vicepresidenta primera: Si és tan amable, senyoria, en l’altre torn podrà continuar parlant amb el conseller. Moltes gràcies. El temps se li ha acabat ja. El senyor Lozano i Pastor: Molt bé. Després tindrem ocasió. Gràcies, senyor conseller. (Aplaudiments) La senyora vicepresidenta primera: En representació del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida, té la paraula la senyora Pérez. Pàgina 1.840 23/09/2004 La senyora Pérez i Martí: Gràcies, senyora presidenta. Senyores diputades, senyors diputats. Senyor conseller, vaja per davant la meua enhorabona pel seu nomenament, i espere que siga positiu per al sector agrari valencià, així com per al ramader i com per al pesquer. Vosté ens ha parlat d’inici d’un pla estratègic valencià, i en això, lògicament, tots hem d’estar d’acord, un pla estratègic valencià. I si a més totes les parts formem part en dir la nostra sobre eixe pla estratègic valencià, segur que ens ficaríem d’acord. Però mire, senyor conseller, jo sóc diputada en esta cambra des de l’any 1995, i any rere any en l’exposició de les dos conselleres, i ara de vosté, senyor conseller, vinc sentint les mateixes cançons, les mateixes, amb alguna pinzellada diferenciada, que no explicada amb profunditat, que deixa bastant que desitjar o deixa que existisca una confusió a vènit de saber què és el que significa. Per exemple, senyor conseller, vosté dintre d’este pla estratègic valencià ha parlat de la potenciació dels grups d’acció locals Leader Plus i Proder. Per aixo poder-se fer, senyor conseller, i perquè totes aquelles ajudes amb projectes presentats per aquests grups d’acció local i retinguts a Europa es puguen portar a terme –i seria positiu–, vosté, senyor conseller, conforme dic, deuria derogar l’ordre que va ser creada per aquest govern perquè canviava les bases en les direccions com dictava la Comunitat Econòmica Europea. Per tant, això, per a començar esta etapa en què vosté és conseller, haurà de fer-s’ho mirar. Després hi ha moltes coses que han quedat pendents, coses que sembla ser que no els donen ninguna importància. I a mi em sembla a vegades que aquesta conselleria, més que ser una conselleria que fomente l’agricultura, el medi ambient, la protecció a la terra i altres, el que és és una conselleria pont, perquè el més important d’aquest govern és la política del ciment i la rajola, i per això sobra terra, i sobra terra per a treballar-la en l’agricultura. Vostés es poden riure, però jo aixina ho crec i aixina ho comprove. La prova són els 70.000 llauradors que han desaparegut del camp valencià des de l’any 1995 fins ara. I la poca voluntat que aquest govern ha tingut, la poca voluntat que ha tingut en desenvolupar polítiques actives que produïren el relleu generacional en el món agrari. Però jo, a banda d’estes cosetes, que ara al final les acabarem de concretar, jo voldria fer, com sempre –si no, no seria jo–, alguns suggeriments i algunes propostes, senyor conseller. Cambres agràries. Tenim pendent l’elecció i democratització de les cambres agràries valencianes. Durant nou anys vinc dient: facen vostés les eleccions conforme vulguen, però facen eleccions. Eixa part ha d’estar democratitzada. I la voluntat del govern al qual vosté pertany no és ninguna, és una voluntat totalment nul·la en aquest afer. Jo considere, senyor conseller, que és necessària la vertebració del camp valencià, com vosté ha exposat. Malgrat que el reconeixement de les organitzacions professionals agràries ha millorat substancialment a la nostra comunitat, continua estan ben lluny de l’existent en els altres països a àmbits europeus. Amb això què vull dir, senyor conseller? Número 53 Que vosté ha de comptar amb les organitzacions agràries, amb les organitzacions agràries de tot color, perquè la conselleria representa al conjunt del País Valencià. Pense que hem de partir d’una política de modernització i professionalització. Al nostre entendre, les mesures contemplades per a la modernització d’explotacions agràries i la incorporació de jóvens i dones a les ajudes al sanejament anticipat, continuen patint una excessiva burocratització i una alarmant manca d’informació. Un retard de dos anys en eixes ajudes és molt. I considerem que això vostés també s’ho haurien de fer mirar, ho haurien de poder regular i ajudar-los d’un forma ferma. Per cert, senyor conseller, que hi ha pendent un estudi des de l’any 1997 de quin és el cens de dones al camp valencià i les mesures sanitàries que s’han de prendre de cara a elles, acceptat mitjançant una proposta de resolució de la qual mai hem sabut el seu resultat. D’altra banda, hi ha greus deficiències estructurals en àmbits productius de la Comunitat Valenciana, derivades del minifundisme d’explotacions. Tenim, efectivament, una llei de la terra, una llei que no tenia dotació pressupostària i no se podia desenvolupar, una llei carregada d’entrebancs, de clarobscurs, difícil d’aplicar. Hauríem de revisar aquesta llei, quan vosté vullga, senyor conseller. En eixe camí podrà vosté comptar amb mi, podrà vosté comptar amb el meu grup. I coses que jo considere que s’haurien de fer: en el sector citrícola, per exemple, s’ha de posar en funcionament el contracte de compravenda, contracte de compravenda que, a més, es va tindre un acord en Intercitrus, en l’any 1998, i que encara aquesta conselleria no ha posat en marxa. Reconversió de les ajudes a la tristesa: a mesura que es vaja sanejant aquesta situació s’ha de caminar cap a ajudes destinades a millorar la competitivitat d’aquest sector. Increment de les inspeccions de cítrics procedents de països tercers amb la finalitat d’evitar l’entrada de noves plagues o malalties, com l’última que vam tindre, que l’anterior consellera va tindre un bon afer eixint ràpidament a atacar el problema i posant les mesures adequades. Agilitat en la posada en marxa de l’inventari citrícola i el seu constant manteniment per a evitar desfasaments. Bé, senyor conseller, també s’ha de tindre en compte que fan falta ajudes per a la xarxa. I també sé que el pressupost d’agricultura, any darrere any, ha segut un pressupost gran, però del qual més de la mitat són diners procedents d’Europa, una part molt menuda són diners de la Generalitat Valenciana, i d’eixos diners, el doble són aquells que depenen del capítol II, o siga, aquell amb què vosté podrà comptar per a fer i desfer el que li done la gana. Nosaltres venim criticant que eixe capítol II, excessivament elevat, servix per a fer polítiques de pedaç. I eixes polítiques de pedaç en agricultura es deuen acabar. No és suficient aplegar a la Ribera Baixa i dir: “Per tal que els agricultors del sector arròs estiguen tranquils, arreglarem una séquia”. No és suficient, fa falta la séquia, però fan falta polítiques actives per mantenir eixa zona humida. I fea falta, com no!, que efectivament, les penalitzacions que vingueren d’Europa no perjudicaren el llaurador valencià del sector arròs perquè nosaltres tenim una quantitat d’hectàrees dedicades a l’arròs i no tenim ningun creixement. Número 53 23/09/2004 Pàgina 1.841 Per tant, eixa zonificació que es va fer i que se va acceptar, el que demanem és que aquesta conselleria porte endavant mesures adequades perquè la penalització o la no penalització no dure dos anys, sinó que dure sempre. En el sector arròs també n’hi ha una cosa pendent, senyor conseller. Fa anys, en comissió se va acceptar treure del centre de la ciutat, on està situat l’Ivia de l’arròs, treure el centre d’investigació i portar-lo cap als afores de la població sense moure’l de l’entorn, ja que és el centre d’investigació de l’arròs. Se van concedir les terres. No s’ha fet absolutament res. Perquè això puga ser una realitat necessitem adquirir, necessita este govern, adquirir moltes hectàrees al voltant perquè la investigació siga una realitat. Si això no és possible, senyor conseller, jo li demane que estudiem la formulació adequada perquè el centre de l’Ivia dedicat a l’arròs situat a la ciutat de Sueca tinga una revisió i tinga una dotació de tecnologia punta, per tal que la investigació siga com fins ara el màxim exponent i la màxima acceptació en investigacions que existix en el món en matèria agrària. El sector de l’oli d’oliva el tenim també en una situació a considerar. És necessari defensar que el 40% del pressupost de l’OCM de l’oli d’oliva que s’ha de gestionar des de l’Estat espanyol, afavorisca l’oliverar de baix rendiment, que eixe és al cap i a la fi l’oliverar del País Valencià. La senyora Pérez i Martí: (Ocupa la presidència el president, senyor Julio de España Moya) Muchas gracias, señora Pérez. Tiene la palabra para fijar posición, preguntar o hacer observaciones, en representación del Grupo Popular, la señora Marcos. El senyor president: Señora Pérez... La senyora Pérez i Martí: Acabe ja, senyor president. I vull acabar, senyor conseller, parlant-li de l’Ivia. L’Ivia, l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, és el centre més important quant a investigació que existix en Europa. Molt cridat i molt mimat en totes les parts del món en les diferents investigacions que fan. I l’Ivia sembla ser que siga el centre d’investigació parent pobre de qualsevol centre d’investigació per a la Generalitat Valenciana. Considerem que fan falta més funcionaris a l’Ivia, funcionaris fixos de la casa, que es preparen i donen la contestació que estan donant en les investigacions. Considerem que l’Ivia ha de comptar amb un departament d’estudis o s’ha de crear una agència en qualitat d’alimentació sana, en la realització de productes mediambientals. Considerem que l’Ivia té una gran labor a desenvolupar en eixe camp. Considere, com vosté, que és necessari parlar no solament de medi ambient sinó de la qualitat dels productes i exportar eixos productes amb més qualitat i amb més seguretat alimentària. I considere, a més, que no és important que produïm més; és important que tingam més qualitat. I eixa qualitat passa per l’agricultura nova, per eixes formes de l’agricultura biològica, per l’agricultura que té un nou camí dintre dels mercats europeus... El senyor president: Señora Pérez, acabe, por favor. –Acabe, senyor president– I, sobretot, dir-li que a l’Ivia, senyor conseller, existixen persones tan importants com el senyor Luis Navarro, premi Jaume I a les seues investigacions, i que, fins aleshores, jo no he conegut ni el més mínim gest per part d’aquest govern a una persona tan important, amb tan pocs diners de dotació per part d’aquesta conselleria a les seues investigacions i que haurien de tindre-la en compte. Però, no a ell, sinó a tots els equips. De més a més, senyor conseller... El senyor president: Muchas gracias, señora Pérez. La senyora Pérez i Martí: ...les tecnologies en l’Institut d’Investigacions Agràries són fonamentals, no poden continuar en la situació en què estan si vosté vol gaudir d’una bona conselleria. Gràcies, senyor president. El senyor president: La senyora Marcos Puig: Muchas gracias, señor presidente. Muy buenos días, señorías. Señor conseller. En primer lugar, en nombre del Grupo Parlamentario Popular, quisiera felicitarle por su nueva responsabilidad en el Gobierno Valenciano al frente de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación. Y creo, señorías, que es de agradecer el tono del señor conseller en su primera comparecencia en esta cámara, invitando a todos los sectores y a todas las administraciones a ser partícipes de un proyecto común. Señor conseller, hoy, como he dicho anteriormente, es su primera comparecencia en estas Cortes. Habrá visto usted que la oposición se ha dedicado a criticar todo lo que usted ha expuesto hoy aquí con un discurso catastrofista... (protestes) pero, ¿dónde están las ideas, las nuevas ideas?, ¿dónde están las propuestas de los partidos de la oposición, señor conseller? Le diré que para el debate de política general, celebrado en esta cámara la semana pasada, presentaron dos propuestas de resolución, solo dos, que mi grupo parlamentario quiso sentarse a transaccionar y no quisieron, no quisieron, señor conseller. Ese talante dialogante y participativo del que presumen, es realmente una farsa, una farsa. Luego entonces, lo que tiene que esperar usted de sus señorías, de la oposición, es críticas, críticas y cero alternativas novedosas. Dicho esto, señor conseller, me gustaría decirle que cualquier programa, iniciativa o proyecto encaminado a Pàgina 1.842 23/09/2004 mejorar la calidad de vida de los agricultores valencianos, y promocionar nuestros productos, será apoyada por el Grupo Parlamentario Popular. Y, por ello, me gustaría destacar de su intervención de hoy, brevemente, porque no tengo mucho tiempo para ponerme a citar todas las iniciativas que usted aquí nos ha expuesto, varias cosas. En primer lugar, tenemos que seguir siendo pioneros en I+D+I. Y para ello hay que reconocer y apoyar la labor del Ivia, instituto del que han salido los mejores proyectos para obtener variedades más tempranas, más resistentes a enfermedades y adaptadas a la demanda actual. Para seguir siendo pioneros en I+D+I, además del apoyo al Ivia, debemos potenciar los nuevos centros puestos en marcha por el gobierno del Partido Popular, de investigación de la Comunidad Valenciana: el Centro de Agricultura Sostenible, el Centro de Agroingeniería, el Centro Tecnológico de Investigación Avícola. Y, por cierto, señor conseller, recuérdele a la señora ministra, de vez en cuando, que se comprometió a realizar un estudio de recursos pesqueros del Mediterráneo y que a la hora de ejecutarlo, que no se quede a la altura de la desembocadura del Ebro sino que baje un poquito más, ¿eh? (protestes), que baje un poquito más. La segunda cosa que me gustaría destacar de su intervención es la apuesta por la agricultura ecológica y la producción integrada, porque es cada día más alta de demanda de este tipo de productos. Son productos seguros, de calidad y, además, este modelo de producción respeta el medio ambiente. También me gustaría destacar el plan Gota a gota, basado en la mejora permanente del uso del agua. Y es importante, señor conseller, es importante que sigamos siendo el ejemplo a seguir en modernización de regadíos y, como consecuencia, en ahorro de agua. El ejemplo a seguir de comunidades como la que nos ha negado el agua, y por si no nos han escuchado bien, por si no han escuchado ustedes bien al señor conseller, vuelvo a reiterarlo: tenemos el mejor plan de regadíos de España; mejor que Castilla-La Mancha, que Aragón y que Cataluña. Que antes de negarnos el agua deberían de hacer los deberes esas comunidades. Y me gustaría también destacar, en tercer lugar, la importancia de la promoción de la calidad de nuestros productos apoyando la iniciativa de este gobierno, del gobierno del Partido Popular, de impulsar los productos de calidad Comunidad Valenciana, incorporando el modelo alimentario mediterráneo y recuperando nuestros productos tradicionales. Los objetivos también son abrir nuevos mercados y crear estructuras de comercialización de nuestros productos aprovechando todas y cada una de las infraestructuras de transporte, en especial, las portuarias, de las que nos ha dotado el gobierno del Partido Popular en los últimos nueve años. Aprovechar estas infraestructuras significa utilizarlas junto a una buena logística y marketing. Poner en marcha, señor conseller, como usted ha dicho, la lonja agroalimentaria del Mediterráneo para ser referencia en el comercio europeo y mediterráneo. Muy importante –y con esto finalizo, señorías, porque se me termina el tiempo– es el desarrollo rural, por lo que el nuevo Instituto Valenciano de Desarrollo Rural, creado por este gobierno, tendrá un papel fundamental para centralizar Número 53 y coordinar las actuaciones de las administraciones públicas en el medio rural. El objetivo de este instituto es, sin duda, mantener la población rural y favorecer el futuro de los espacios rurales para el desarrollo de la Comunidad Valenciana. Señorías, creo que todos debemos apoyar el proyecto que hoy aquí nos ocupa: el plan estratégico del sector agroalimentario de la Comunidad Valenciana, y hacernos responsables todos y cada uno de nosotros del cumplimiento de sus cuatro pilares fundamentales: más producción, más calidad, mejor comercialización y más desarrollo rural. Nada más y muchísimas gracias. (Aplaudiments) El senyor president: Muchas gracias, señora Marcos. Para respuesta, tiene el turno de la palabra, el honorable señor conseller don Juan Cotino. El senyor conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació: Senyor president. En primer lloc, vull agrair al senyor Lozano, la senyora Pérez i la senyoreta Marcos les seues felicitacions i els seus desitjos que tinga èxit en la nova gestió com a conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Vull donar-los les gràcies, perquè a més crec que eixos èxits existeixen, cosa que crec que ha de ser el meu desig i per això vaig a treballar, serà en benefici de l’agricultura i de la pesca valenciana i de la comercialització d’eixos productes. Per tant, vull agrairlos sincerament la felicitació de vostés. Miren vostés, en les coses que vostés m’han comentat, miren, lògicament, vaig a fer un xicotet repàs d’algunes de les que vostés em donen com a suggerències, perquè les crítiques que vostés han fet també les vaig a contestar si no totes pel temps almenys part d’elles. El que vosté em deia, senyora Pérez, li agraïsc que crega que el Pla estratègic valencià puga ser una forma de començar de nou com deguem de fer. Mire, jo sóc conseller pel Partit Popular, per tant la consellera anterior que ací m’acompanya... sóc conseller pel Partit Popular i la consellera anterior també. Seria una incoherència total política que cadascú tinguérem polítiques diferents dins d’un mateix esquema de com entenem que s’ha de dur l’agricultura valenciana. Per tant, el que hi haja una continuïtat en les distintes conselleries d’Agricultura al llarg dels governs del Partit Popular, crec que és allò més normal. Possiblement amb matisacions diferents, possiblement amb nous projectes, perquè hem d’avançar conforme va avançant la vida. Quant a propostes que vosté em deia, per exemple m’ha parlat de les cambres agràries, consells agraris, ja ho he citat ací: hem de replantejar-se eixe tema. El tema de la vertebració del camp, que també vosté m’ha parlat. Jo crec que tots el que volem fer, precisament, és perquè vertebrar la Comunitat Valenciana és necessari que vertebrem els pobles que estan en el camp. Sense això poc podrem avançar. Cal treballar, i vosté ha fet eixa suggerència, jo crec que és molt important, amb contacte amb les organitzacions professionals agràries, no pot ser d’altra manera. Les organitzacions sindicals agràries, les cooperatives, les associacions de regants és gent que està treballant, Número 53 23/09/2004 les confraries de pescadors. Eixa ha de ser la línia, com ha sigut la línia d’actuació permanent des d’esta conselleria. Hi ha alguns temes que vosté ha dit molt concretament i que a mi m’agradaria dir-li que estem al costat de vosté i que espere també que la resta de grups estiguen aixina. No va ser aixina en les propostes que van fer l’altre dia quant al debat, però, bo. Mire vosté, l’arròs: és necessari mantindre la forma actual. Mosatros tenim un terreny on cultivem arròs, necessitem unes ajudes per a mantindre eixe terreny. I, per tant, eixa és la defensa que des d’esta conselleria s’ha dut al Ministeri de l’Interior. El defendre l’estructura actual dels arrossars valencians serà una defensa permanent d’este conseller i del Partit Popular. Espere estar al costat en eixa matèria. Quant al tema de l’oli d’oliva, també completament d’acord. La distribució del 40/60 ho compartim per complet. I també espere que davant el Ministeri de l’Interior, que té certes dubtes en eixa tema, puguem estar al costat per a poder-lo defendre. I també demane al Grup Socialista que en estos temes tan importants per a la nostra Comunitat i per a l’agricultura puguem tirar tots en la mateixa direcció. El que vosté ha citat de l’Ivia. D’acord. Tenim el millor centre d’investigació que hi ha. Crec que he estat parlant de l’Ivia en la meua intervenció un llarg temps. I a més crec que la fundació Fida que anem a impulsar ajudarà a avançar en eixa línia. Respecte el que el senyor Lozano em deia. Mire vosté, les lleis es fan perquè en el moment que s’han fet es creuen que són les més òptimes per a traure avant les coses. I eixe va ser el criteri del Grup Popular quan va traure avant eixa llei. Jo li vull dir a vosté que, basant-se en eixa llei, mosatros anem a treballar per a l’ús del cultiu en comú i de les explotacions en comú. Creiem que és necessari i ha de ser un tema que ha d’eixir de baix cap a d’alt. A ningú li pots imposar que junte la seua terra o que d’ella faça altres coses. Però vaig a impulsar eixa política, perquè la crec sincerament. Alguns dades més que vosté també ha citat. Pareix ser que oblidem el que s’ha estat fent, que no s’ha fet molt. Bo. Mire vosté, en esta etapa última d’un any i uns pocs mesos de l’última legislatura s’han ficat en marxa en esta conselleria distints projectes per la meua antecessora que hui m’acompanya. Sis projectes s’han ficat totalment en marxa: l’institut valencià de desenrotllament rural, que crec que vosté coincidia; la declaració de la reserva marina de pesca d’Irta; l’ampliació del cap de Sant Antoni; l’aprovació del Projecte de llei d’ordenació del sector vitivinícola; Agroaliment i el Pla de vigilància fitosanitària citrícola de la Comunitat Valenciana, que vosté ha citat i que crec que ha donat un bon resultat, ja que es va a assumir per altres comunitats citrícoles i pel mateix govern de la nació. Així mateix, molts altres dels compromisos que la consellera tingué en el seu discurs, li puc dir que 25 dels temes que es van plantejar està treballant-se en ells. Mire vosté, parlar dels distints temes agraris crec que és molt important i vull recalcar que l’agricultura és un dels temes importants a la nostra Comunitat. En la nostra Comunitat és cert que ha disminuït la gent que treballa en el camp. Però em pot dir vosté en alguna comunitat espanyola i quasi europea que haja augmentat? Eixe és un fenomen. Quan estem parlant de la política agrària comú nova, estem Pàgina 1.843 parlant d’una realitat europea diferent, per distintes circumstàncies que nosaltres hem d’enfrontar i que, per tant, en eixe enfrontament jo els demane a vostés que estiguem al costat simplement. Perquè el plantejament és eixe. Vostés deien “cal produir de més qualitat”. Per suposat que cal produir de més qualitat. És un dels eixos importants, dels pilars, on vull sostindre el plantejament. “Però no fa falta produir més”. Mire vosté, resulta que hui per hui quan venem les taronges, venem els melons o venem qualsevol producte que ix del camp, venem quilos. I el plantejament on està és que necessitem vendre’ls, de més qualitat per vendre’ls més cars, però també més quilos. Perquè hui en la realitat, hui mateixa, no anem molt lluny, estem arreplegant el vi de taula que té un preu fluix i perquè tenim un cost alt. I tenim un cost alt perquè altres llocs, per exemple a Itàlia, poden regar eixa vinya amb aigua bona sense cap problema i eixa aigua suposa que està produint eixe mateix cep més quilos. Per tant, haurem de fer alguna cosa. Vosté també ha coincidit amb mi que hem de replantejarse i que és una necessitat en la nostra comunitat l’ús de l’aigua. D’això he parlat que he de treballar. I per a eixe ús de l’aigua mosatros creiem, i així creia la immensa majoria de gent que treballava en eixe tema fa uns pocs mesos, que l’aigua que sobra en l’Ebre ens fa falta a nosaltres. I així s’aprovà. I quan diguem que ens l’han llevat... Mire vosté hi havia una llei i una llei que vostés, el Partit Socialista el primer que han fet és llevar-la. I eixe és el plantejament. No tenim altres coses. Mosatros volem produir abans, volem produir més i volem produir millor. I per a això un dels eixos importants és l’aigua. I ahí hem de seguir treballant. Perdonen vostés. I ho he de seguir reivindicant cada volta que estiga en esta tribuna, quan vaja a vore a la ministra o quan estiga en qualsevol lloc. Perquè m’ho crec. I com m’ho crec hauré de defensar-lo. I, molt bé, senyories, jo simplement dir-los que en moltes coses no coincidim, com és normal. Per exemple en esta última que estic citant. Però en algunes altres crec que hem tingut alguna coincidència. Anem a construir des d’allò que construïm, des d’allò que estem d’acord. I en això crec que treballarem per a defensa dels interessos del camp, de la indústria agroalimentària i de la pesca. Moltes gràcies. (Aplaudiments) El senyor president: Muchas gracias, señor conseller. Para el turno de réplica tiene la palabra el ilustrísimo señor Lozano. El senyor Lozano Salvador: Gràcies, senyor president. En esta segona intervenció només una puntualització al que estava dient el Partit Popular en la seua intervenció. Les nostres propostes es presentaren primer ací, va ser el Partit Popular qui votà en contra. Per tant, no enganyen vostés ací al personal. Mire, senyor conseller, el senyor Camps l’altre dia va dir que estava orgullós perquè havíem exportat més taronges. Sap vosté per què s’exporten més taronges i a costa de Pàgina 1.844 23/09/2004 qui? Dels llauradors. Perquè vendre barat és molt fàcil, perquè sempre, finalment, la tàctica és: a tant venem, anem restant les despeses i el que queda és del llaurador. Açò és el que s’ha de canviar. Per tant, com estem intentant justificar que en Europa estan dient prou a la quantitat, procurem que estiga lligada la producció al territori i vosté ve ací i diu que cal crear més quantitat i per tant utilitzar més... (inintel·ligible) Mire vosté durant tot el temps, senyor conseller, i amb tota l’estima, vosté l’únic que ens ha proposat és que tinguem fe en les seus propostes. I després de nou anys, del resultat de la política agrària del seu partit, fe ens queda poqueta. Ens ha demanat esperança en el futur. I el futur, senyor conseller, és que tots els llauradors estan anant-se del camp, sobretot els joves. I, finalment, el que ens proposa és caritat, almoines des del Consell, però en un moment determinat intenta tapar tots els forats que es van creant. I per a súmmum la banderilla a la situació en què es troben els llauradors ha sigut la nefasta gestió de l’últim temps de la conselleria, on el retràs en el pagament de les ajudes ha sumit en una total desesperació als llauradors i ramaders. Tenen parats els expedients de joves, que s’estan arruïnant perquè han fet la inversió i no han cobrat encara i han de fer i pagar interessos de crèdits ponts. Els apicultors han fet el que demana la conselleria per a evitar la pinyolada i encara no han cobrat. Els expedients d’ajudes a la (inintel.ligible) per la tristesa tampoc s’han pagat fins ara. Els més de 20.000 productors de fruits secs que generen dos milions de jornals no sols no cobren de la Generalitat sinó que fa mesos que el ministeri traspassà 6,2 milions d’euros, vostés no ficaren l’equivalent, al revés que altres autonomies que han ficat un altre tant i ara i damunt encara no han cobrat. Ací no sols no cobren sinó que quan ho facen ho faran amb menys quantitats. Amb els Leader i Proder ja li he dit alguna cosa abans. Han ficat pocs diners, han deixat perdre tres anys de subvencions de la Unió Europea. I ara s’estan resolent tard i mal i tot per la paràlisi de la conselleria. Els programes d’investigació es nodreixen de diners de Madrid i de recursos propis de la Generalitat, i d’estos últims vostés llevaren del pressupost del 2004, d’R+D, “para embellecer pueblos”. Sigam seriosos quan parlem, senyor conseller, li demane mínimament rigor quan estem i procurem fer polítiques de futur. Miren, senyories, el resultat de tant incompliment ens ho recorda el mateix informe del sector agrari que elabora la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, que diu que l’endeutament supera el 70% de la renda dels llauradors, sent el més elevat d’Espanya. Mire, senyor Cotino, i acabe, l’única política agrària que ha desenvolupat el Partit Popular en els últims anys s’ha traduït en una burocratització de les ajudes als llauradors. Una de les propostes de l’anterior consellera era: “anem a crear un pla”, i plans ens en sobren. És que vosté ha presentat ací també tres o quatre més. Cada vegada que algú puja ací del Partit Popular ho arregla amb un llibre blanc, amb plans d’actuació o amb fundacions. Sabem molt bé el que cal fer en el camp, i les organitzacions ho saben. Canvie vosté esta forma de fer política i li ho agrairem tots. Moltes gràcies. (Aplaudiments) Número 53 El senyor president: Muchas gracias, señor Lozano. Tiene la palabra para el turno de réplica, la señora Pérez. La senyora Pérez i Martí: Gràcies, senyor president. El senyor president: Un momento. Señora Marcos, ¿qué desea? La senyora Marcos Puig: Señor presidente, quisiera hacerle una aclaración al señor Lozano. Sí, señor, les ofrecimos… (Remors) El senyor president: Señora Marcos, señora Marcos, ahora no procede su intervención. La senyora Marcos Puig: Señor presidente, pido la palabra para réplica, por favor. El senyor president: Señora Marcos, ahora no procede su intervención. Por favor. La senyora Marcos Puig: Réplica, señor presidente. Pido la palabra para hacer la réplica al señor Lozano, por favor. (Remors) El senyor president: Señora Marcos, señor Maluenda, por favor, ahora tiene el turno de palabra la señora Pérez y no procede el turno de réplica ahora, el turno de palabra. (Remors) Señora Marcos. Señora Pérez, por favor. La senyora Pérez i Martí: Gràcies, senyor president. Senyor conseller, m’havia deixat unes quantes coses en el tinter abans i m’havia embolicat una mica al final degut al temps. Per tant, vaig a reprendre la situació. A mi em sembla que hauria de prestar-li, encara que vosté ho ha anunciat de forma molt generalitzada, molta cura a la situació de la ramaderia, de la cria del bestiar que ens ve d’altres països, de com és el seu transport, de com s’ha de realitzar la recollida de cadàvers, i m’agradaria, perquè a més o he vist, ho conec de prop perquè m’ho van mostrar, que tinguera molta cura –i sobre això ja he insistit ací– en el sistema que existix a Castelló, sobretot per a la recollida de cadàvers, que també es faça eco suficient Número 53 23/09/2004 aquesta conselleria de la situació que aquells ramaders sofrixen quan han de tancar les seues granges, i de la importància que quant a la Llei de la ramaderia té dotar-la de suficient capital per traure les granges que estan al costat de les poblacions, traure-les d’eixa situació i traslladarles a altres llocs. I per això, vosté sap que els ramaders necessiten ajuda. Jo li volia fer una pregunta, senyor conseller. Vosté ha parlat de l’agricultura ecològica, jo he intentat parlar de l’agricultura ecològica, ha estat el moment en què m’he embolicat, però jo li volia dir que fins ara l’agricultura ecològica ha sigut simplement un gest per a la conselleria, i l’agricultura ecològica és la que ens ha d’obrir un camí d’exportació amb qualitat i ser pioners a qualsevol part del món. I per això, lògicament, hem de tindre vies obertes de comercialització d’aquest producte. Per tant, fa falta per part de la conselleria una aposta suficientment valenta per tal que aquesta agricultura tinga futur. Per cert, senyor conseller, existeix un codi de bones pràctiques agràries per evitar la contaminació de les aigües subterrànies. Vosté sap com està esta situació?, si s’aplica este codi?, de quina forma?, o si no s’aplica quan es pensa aplicar? Perquè, clar, sentint-los parlar tant d’aigua a mi també m’abellix, parlar encara que no des del mateix punt de vista. En estos moments el País Valencià té una quantitat de reconversió de terres de secà en regadiu alarmants, al nostre parer. No podem parlar d’aigua d’una forma tan divertida, d’aigua sí, aigua no, quan resulta ser que llocs de secà s’estan reconvertint i posant-los de regadiu. Si vostés han d’aplegar a alguna situació i a algun acord amb la federació… Ai! Per favor, amb la federació… , el Govern perquè s’estudie a través de les… Bé, disculpeu-me, m’acabe de perdre. Si s’ha d’aplegar amb el Govern sobre alguna aplicació concreta perquè això no torne, no continue succeint, seria beneficiós per a tots. Després, la pèrdua concreta de terres de regadiu. Les terres de la costa s’estan perdent. Jo abans li dia que en estos moments s’aplica una política econòmica neoliberal però que, a més, és la de la rajola i la del ciment, i continue dient el mateix. Si les zones de regadiu estan desapareguent de la costa tenim encara més problema, estem secant allò que de forma natural tenim. I tenim un altre agreujant, tenim els pous incontrolats al País Valencià, i els permisos de la realització de pous a Castella-La Manxa. I sense que s’entre en picota ni en baralla pel tema de l’aigua, perquè si no açò pareixerà la guerra de Mad Max II, seria convenient aplegar a acords i a estudis concrets perquè eixa aigua aplegue amb bona qualitat, que a més els aqüífers no estiguen contaminats i que arriben amb fluïdesa cap a la nostra comunitat. Això és el més racional, eixe primer estudi. Si eixos estudis no s’estan fent, jo li pregue, senyor conseller, que es pose vosté en marxa i que comence a fer-los, perquè eixa situació és alarmant. I per acabar, senyor conseller, li volia dir que vosté ací ha fet una declaració que vosté, conseller del Partit Popular, la política que va a realitzar va a ser continuista. Doncs, si és aixina, senyores diputades i senyors diputats, també vosté, senyor conseller, “a buenas horas mangas verdes”, no fa falta que continuem discutint, cadascú, lògicament, estarem on hem d’estar; uns parlarem de polítiques agràries, econòmiques i progressistes i altres parlaran de polítiques Pàgina 1.845 agràries que no tindran cap mobilitat, que seran neoliberals i que allò de “dejad hacer, dejad pasar, el mundo va por sí solo” serà novament una màxima en aquesta conselleria. I això, lògicament, senyor conseller, jo ho lamentaré i estaré front a vosté. Gràcies, senyor president. El senyor president: Muchas gracias, señora Pérez. Antes de intervenir el señor conseller, la petición que hacía antes la señora Marcos es que en la intervención del señor Lozano se ha hecho un desmentido a las palabras que ha pronunciado en su intervención la señora Marcos. (Remors) Esta presidencia estima oportuno, en principio, darle la palabra durante dos minutos a la señora Marcos. Señora Marcos, tiene el uso de la palabra. La senyora Marcos Puig: Muchísimas gracias, señor presidente. Le pedía la palabra antes de la intervención de la señora Pérez para réplica al señor Lozano. El señor Lozano ha contradicho mis argumentos, los argumentos de mi intervención, (remors) y simplemente, señorías, simplemente le quería hacer una aclaración al señor Lozano: que consulte el Diario de Sesiones del día 16 de septiembre de 2004, donde mi compañero, el señor Rafael Maluenda, le ofrece en dos ocasiones al señor Perelló realizar una transaccional con respecto a las propuestas de resolución del Partido Socialista, y el señor Perelló no realiza ninguna respuesta al respecto. Nada más, señorías. (Veus) El senyor president: Muchas gracias, señora Marcos. Señor Lozano, tiene usted dos minutos para el uso de la palabra. (Remors) Por favor, por favor, se ruega a los señores diputados que moderen su espontaneidad. El senyor Lozano Pastor: Gràcies, senyor president. Només dir, senyora Verònica, que la seua inexperiència, la seua joventut, la seua falta de coneixement del sector l’obliga a fer estos numerets, segurament per a guanyar alguns punts en el seu grup. (Remors. Aplaudiments) El senyor president: Señora Marcos, por favor. Muchas gracias, señor Lozano. Por favor, señor conseller, tiene el uso de la palabra. (Remors) Señor Perelló, esta presidencia entiende que no ha habido ninguna alusión. (Protestes) No confundan las alusiones con lo que es la lectura de un documento donde esté el nombre del señor Perelló. (Protestes) Señor conseller, tiene usted el uso de la palabra. Pàgina 1.846 23/09/2004 El senyor conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació: Moltes gràcies, senyor president. Mire, senyor Lozano, el problema de la paràlisi possiblement està en la falta d’idees del Partit Socialista. (Remors) Totalment, totalment. (Remors) I espere que, per exemple, en el tema del Pla de regadius –que nosaltres el tenim acabat i la resta de comunitats no estan acabant-lo– tinga idees el Partit Socialista que està governant l’Estat per ajudar a fer un Pla de regadius en esta Comunitat Valenciana. Espere tindre’l! Ara, ara, ara fa falta. Perquè, l’anterior, l’anterior el feu el Partit Popular, l’anterior el feu el Partit Popular, l’anterior el feu i l’executà el Partit Popular. (Remors) El senyor president: Señores diputados, señores diputados. Número 53 (Se suspén la sessió a les 11 hores i 43 minuts) (Es reprén la sessió a les 12 hores i 25 minuts) Compareixença de la consellera de Turisme per a explicar la política general que seguirà la conselleria El senyor president: Comparecencia de la consellera de Turisme para explicar la política general que seguirá la Conselleria de Turisme, solicitada a petición propia, RE 16.032, del Grupo Parlamentario Socialista, RE 15.745 i del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida-Els Verds-E. Valenciana: Entesa, RE 15.777. Té la paraula, per a la seua intervenció, la Honorable Senyora Consellera. El senyor conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació: La senyora consellera de Turisme: Vostés, cero Zapatero. (Remors i aplaudiments) Si fa falta, també. Sí, senyor. I ara, per al·lusions també parlarem. (Remors) No, però directament a este senyor. Mire, vostés, perquè quede clar en l’acta de sessions i es confirme clarament quina és la meua participació en Sedesa, miren vostés..., sí senyor, vull aclarir-ho perquè crec que les coses quan millor s’aclarisquen, almenys no n’hi hagen persones que es dediquen a dir mentides permanentment. Aleshores, mire vosté, jo vaig vendre les meues participacions majoritàries de Sedesa quan vaig entrar en política, i aixina consta en la meua declaració feta en l’Ajuntament de València, en el Ministeri de l’Interior i ara en estes Corts. Segon, segon. Jo no forme part de cap consell d’administració de cap empresa constructora, ni de Sedesa ni de cap altra. Que quede també molt clar en el Diari de Sessions. I punt a açò, vaig a seguir en la meua intervenció. Miren vostés, jo estic d’acord que cal impulsar els temes ecològics, crec que és el futur de l’agricultura. Enguany s’ha segat ja un camp d’arròs ecològic amb un rendiment prou interessant. Sí senyor. I s’han fet vuit proves de varietats diferents per a plantar-les l’any que ve. I per tant, s’està treballant perquè la investigació d’un nou producte ecològic –com vosté pot saber i crec que sabrà– no ix de la nit al matí. La conselleria està treballant en eixe tema des de fa molt de temps, i això seguirem fent-ho. I mire vosté, el tema de l’aigua, que vosté també ha dit i s’ha parlat de pous, d’altres comunitats i de l’ús en altres comunitats, mire, ara ha hagut una oportunitat molt clar, fa pocs dies s’ha demanat per part dels regants que es transmetera aigua i Castella-La Manxa ha dit que no. Mire vosté, eixa és la realitat. Res més. Moltes gràcies. (Aplaudiments) Señor presidente de las Cortes Valencianas. Señorías. Señoras y Señores. Es para mí un motivo de gran satisfacción presentarme delante de esta Cámara como nuevo miembro del Gobierno valenciano, responsable de la Cartera de Turismo. Quiero desde aquí agradecer al Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana la confianza que ha depositado en mí para dirigir este proyecto. Con la creación por primera vez en el Gobierno valenciano de la Conselleria de Turisme, el president ha dado muestra de su decidida apuesta por este sector, reconociendo su trascendencia para la economía valenciana, como sector diversificador del tejido económico, creador de empleo y, en definitiva, generador de riqueza y bienestar. Desde esta Conselleria de Turisme vamos a trabajar para potenciar el turismo y conseguir que tenga una mayor contribución al Producto Interior Bruto de la comunidad, que en la actualidad se cifra sobre el 11%. Quiero abordar esta nueva responsabilidad aportando a la política turística del Consell acciones innovadoras con la base fundamental del apoyo continuado y la interlocución con el sector, manteniendo los principales objetivos, entre los que cabe destacar aquellas medidas encaminadas a la diversificación, la diferenciación, la innovación y la cualificación del producto turístico, a través de la cual conseguiremos un mayor grado de competitividad para nuestra industria turística. El turismo en la Comunidad Valenciana en la última década se ha caracterizado por una continua evolución positiva. La oferta reglada ha crecido un 27,1%, pasando de las 255.721 plazas en el año 1995 a 325.085 en julio de este año. Hay que destacar las elevadas tasas de incremento del alojamiento rural que de su práctica inexistencia en el año 1995 ha alcanzado las 7.187 plazas en este año. La demanda se ha desarrollado de una forma también notoria. El año 2003 se cerró con un total de 4.932.089 turistas extranjeros, según la estadística Frontur –elaborada por el Instituto de Estudios Turísticos de la Secretaría General de Turismo. Los viajes de los españoles fueron de El senyor president : Muchas gracias, señor conseller. Se suspende la sesión durante media hora. A las doce y cuarto se reanudará. Número 53 23/09/2004 14.790.329, de los cuales 5.219.670 fueron viajes turísticos –es decir, de cuatro noches o más– y el resto, 9.570.660, fueron viajes cortos a segundas residencia –según la estadística de Familitur. Estas cifras representan un incremento estimado desde 1999, primer año del que se dispone información, del 7,6% en el caso de los viajes de los españoles y de un 13,6% en el caso de los turistas extranjeros. Según el Instituto Nacional de Estadística, en este año, la oferta de establecimientos turísticos se ha incrementado un 7,5%. Aunque la temporada de verano comenzó con un mes de julio más flojo que el del año anterior, en agosto se ha estimado un incremento, cerca de medio punto en la ocupación de los establecimientos hoteleros de litoral, cifrada en el 94% de las plazas. El acumulado de enero a julio muestra un incremento del 0,75% en el número de viajeros alojados en establecimientos hoteleros –si bien la ocupación es inferior debido al incremento de la oferta–, del 0,14% en camping y del 17% en apartamentos; y, por último, se ha producido un destacado incremento, del 40,48%, en el caso de los establecimientos de alojamiento rural. He de decirles que recientemente, hoy mismo, se ha producido una encuesta del INE donde el acumulado en eneroagosto nos muestra un nuevo incremento, de un 1,53%. La evolución reciente se ha visto afectada por una situación internacional difícil para el mercado turístico y por un proceso de cambio en el comportamiento de la demanda, que está obligando al sector turístico a realizar un esfuerzo de adecuación del producto. Esta coyuntura ha animado a la Generalitat Valenciana a trabajar con mayor intensidad y tratar de impulsar todavía más, si cabe, la actividad turística desde la nueva conselleria. Los datos no deben llevarnos a ser pesimistas, sino a realizar una reflexión y un análisis para reforzar adecuadamente las líneas de actuación previstas. El modelo turístico valenciano ha demostrado durante décadas su validez y consolidación.Una demanda creciente, un sector empresarial activo y dinámico y una administración dispuesta a trabajar y a apostar de forma decidida por el turismo han hecho posible que se convierta en una de las actividades económicas estratégicas de la Comunidad Valenciana. Dicho modelo se basa en las excelentes condiciones naturales, condicionando un producto denominado tradicionalmente “sol y playa”, con enorme proyección y atractivo, pero que ha venido experimentando en los últimos años notables cambios en los comportamiento de la demanda y la aparición de nuevos destinos turísticos competidores, por lo que nuestro Gobierno diseñó una política turística firme que ha conseguido hacerlo más competitivo frente a esta cambiante coyuntura turística. Por ello, vamos a seguir trabajando en esta línea, potenciando la diversificación del producto turístico, sin olvidar que el turismo de sol y playa es nuestro principal atractivo, pero aprovechando el alto potencial de otras modalidades turísticas que se encuentran en una fase expansiva y de desarrollo acelerado, como es el caso del turismo urbano-cultural, el turismo de congresos y convenciones, el turismo de salud, el turismo de golf, el turismo náutico, el turismo de cruceros y, muy especialmente, el turismo rural y de interior. Pàgina 1.847 Con el objetivo de canalizar y estructurar todas las actuaciones en materia de turismo rural, dándole al mismo tiempo un nuevo impulso, se ha creado la Dirección General de Turismo de Interior, con la que se pretende iniciar una nueva etapa en el desarrollo y potenciación de este producto, que continúe la labor desarrollada hasta la fecha y relance la actividad cualificándola y adaptándola a las nuevas necesidades, necesidades de una demanda cada vez más exigente y con un mayor conocimiento del producto. La diversificación de la oferta está permitiendo la progresiva ruptura de la acentuada estacionalidad que caracterizó a la Comunidad Valenciana en etapas anteriores, el desarrollo de la actividad turística en zonas de interior y grandes núcleos urbanos y la captación de nuevos segmentos de demanda de mayor poder adquisitivo. La innovación y la aplicación de las nuevas tecnologías para aumentar la competitividad del sector van a constituir uno de nuestros principales objetivos, incrementado la capacidad de innovación y transferencia tecnológica entre las empresas del sector turístico de la Comunidad Valenciana. Para ello vamos a crear el Instituto Tecnológico del Turismo, que se constituirá en una plataforma destinada a estudiar los cambios en el sector turístico, el uso de las nuevas tecnologías aplicadas al sector y el desarrollo de la industria turística valenciana. Los campos de actividad de dicho instituto se concretarán en tecnologías de la información y la comunicación, tecnología de la gestión y los procesos, tecnologías ambientales y del agua, tecnología de la comercialización y nuevos mercados, tecnología de la seguridad y la salud e investigación en modelo turístico y nuevas tendencias. Considero fundamental el apoyo a los municipios y destinos turísticos en la mejora de su capacidad de prestación de servicios, por lo que continuaremos impulsando los diferentes convenios que establece la Ley de Turismo de apoyo a los municipios, además de la asistencia en planificación turística municipal. Como complemento vamos a desarrollar un Plan de potenciación turística de municipios pequeños, dirigido a financiar actuaciones de pequeña envergadura -no por ello menos importantes- de adecuación de recursos turísticos, señalizaciones, etcétera. Desde la Conselleria de Turisme vamos a seguir apostando por la diferenciación del producto turístico valenciano, implementando las actuaciones desarrolladas por el Consell, fundamentalmente los grandes proyectos de ocio que han dotado a nuestra oferta de particularidades diferenciadoras y han configurado a nuestra comunidad como uno de los destinos europeos mejor preparados para competir en el nuevo escenario turístico, actuando al mismo tiempo en la mejora de las comunicaciones, la adecuación de la oferta cultural y natural, y el cuidado de los aspectos medioambientales y sociales con el objeto de garantizar la sostenibilidad del modelo. En este sentido, y en colaboración con la Conselleria de Bienestar Social, estamos redactando un Plan de turismo accesible con el que vamos a pretender posicionar a la Comunidad Valenciana como referente en los destinos de turismo y ocio para los discapacitados. El Plan se basará en la lucha contra las desigualdades, la calidad y la comercialización del producto turístico valenciano en un segmento de mercado específico. Pàgina 1.848 23/09/2004 La firme apuesta por la calidad del producto turístico ha tenido como resultado una mayor cualificación de los recursos humanos, la modernización de la oferta de alojamiento, el incremento de la planta hotelera en las categorías mediaalta y alta y la incorporación de productos turísticos destinados a segmentos de demanda de elevado poder adquisitivo. En esta línea, estamos redactando un Plan Integral de Calidad del Turismo Valenciano que tiene por objetivo posibilitar el incremento de la calidad del sector turístico desde una concepción global, apoyando la mejora de la calidad de los distintos subsectores, productos y destinos turísticos, abordando la sensibilización en la calidad de los agentes del sector e impulsando la innovación tecnológica aplicada a la calidad turística. Quisiera recordar que estos planes dieron lugar a dos propuestas de resolución, presentadas por el Grupo Parlamentario Popular, y fueron aprobadas por el Pleno de esta cámara en el Debate de Política General. Señorías, desde la Conselleria de Turisme vamos a trabajar para que nuestro modelo turístico sea sostenible desde un punto de vista medioambiental, apoyando a las empresas en la aplicación de fórmulas economizadoras de recursos y energías, en la utilización de materiales reciclables, etc. Contribuyendo, por un lado a satisfacer a la sociedad valenciana, al tiempo que utilizamos el desarrollo sostenible como ventaja competitiva que nos diferencie de otros destinos y se convierta en atractivo turístico de nuestra comunidad. Así, al frente de la Conselleria de Turisme, voy a dedicar todos mis esfuerzos a hacer realidad los compromisos contraídos por el Molt Honorable President de la Generalitat en materia de turismo que se resumen en las siguientes líneas de actuación. En primer lugar, desde la Dirección General de Turismo de Interior, que se encargará de canalizar y estructurar las actuaciones en esta materia, vamos a implementar el Plan de turismo rural de la Comunidad Valenciana, cuyo objetivo consiste en crear un marco estratégico de referencia para las áreas rurales de la Comunidad Valenciana, que facilite el desarrollo sostenible de estas zonas a través del impulso de la actividad turística. Estamos desarrollando también un Plan de fidelización del turismo a través de la puesta en marcha de sistemas de promoción específicos orientados a fomentar la repetición de las visitas de los turistas a nuestra comunidad. El compromiso con la mejora de la formación en el sector se canaliza hoy a través de la Red de Centros de Turismo, donde se está llevando a cabo una importante ampliación de la misma. En los próximos meses se van a inaugurar los nuevos centros de Denia y Torrevieja; y se encuentra muy avanzado el proyecto de Castellón. Estamos también... tenemos prevista la creación de otro que cubra las necesidades de formación del turismo de interior. Para mejorar los servicios de información sobre nuestra oferta turística se van a seguir desarrollando los servicios del Call Center de la Comunidad Valenciana, centro de llamadas desde el que se ofrece información detallada sobre los 541 municipios de la comunidad y se da atención personalizada de interés turístico en castellano, inglés, alemán y francés. Otra de las líneas en las que vamos a insistir es el fomento del turismo ecocultural, a través de la puesta en marcha Número 53 en valor para su uso turístico de espacios naturales protegidos, con lo que se pretende impulsar una tipología turística que, además de favorecer el desarrollo local, preserve aquellos recursos patrimoniales de carácter cultural y medioambiental que identifican a los municipios ubicados en las zonas naturales protegidas, y con ello las más frágiles, de la Comunidad Valenciana. Un compromiso que va a estar presente en nuestra gestión diaria es la mejora de la calidad de la oferta y los destinos turísticos, como ya hemos comentado. A través de un Plan integral de calidad del turismo valenciano se abordará la mejora de la calidad desde una perspectiva global, actuando para la mejora con las empresas, destinos y servicios, basándonos en la excelencia medioambiental, y todo ello con el apoyo y la colaboración de los sectores. En esta línea nos comprometemos a mejorar la capacidad de prestación de los servicios turísticos, impulsando la profesionalización del sector a través de la formación de los recursos humanos en sus diferentes niveles. El importante impulso que desde la Generalitat se ha dado y se está dando en el turismo se muestra en el volumen de cursos y alumnos formados en esta red de Centros de Turismo. Desde su creación en 1995 se ha pasado de 96 cursos y 1.600 alumnos a 905 cursos y 16.660 alumnos en la actualidad. Como ya he adelantado, la diversificación del producto será uno de los pilares de la política turística, apoyando la consolidación, por supuesto, del “sol y playa” y posibilitando la creación de nuevos productos, compatibles con el anterior. Al tiempo que desarrollaremos una intensa política de comunicación y promoción del producto que contribuya a difundir la imagen de la comunidad y comercializarla de un modo eficiente. Por todo ello, lo vamos a desarrollar dentro y en el marco del compromiso del desarrollo sostenible, promoviendo actitudes a favor del mismo en el sector turístico, por medio de actuaciones de sensibilización, de información y formación, a la vez que se apoya a las empresas y destinos en el desarrollo de políticas de implantación de la gestión medioambiental. Todas éstas son las líneas generales que desde la Conselleria de Turisme vamos a implantar, algunas de ellas ya están siendo implantadas, preparados los planes, para desarrollar las líneas generales de la política. Muchas gracias. (Aplaudiments) El senyor president: Muchas gracias, señora consellera. Tiene la palabra, para fijar posiciones, preguntar o hacer observaciones, en representación del Grupo Socialista, el diputado ilustre señor Francesc Colomer. El senyor Colomer i Sánchez: Moltes gràcies, senyor president. Senyories. Senyora consellera, en aquesta primera compareixença, lògicament, li volem desitjar moltíssima sort i molt d’encert en les seues decisions. Però també em permetrà que li desitgem altres coses, altres qüestions, altres aspectes, altres valors que entenem Número 53 23/09/2004 necessita la màxima, a partir d’ara, responsable del turisme a la nostra comunitat, després, lògicament, del Molt Honorable President. Humilitat. Li demanem humilitat. La que sempre li ha mancat a este govern per a reconéixer les dificultats. Humilitat per a saber i traslladar-ho així als operadors turístics, que no sempre un o una és perfecta. A més no és perfecta, no es pot ser perfecte sempre, a totes hores, tots els dies i tots els anys. Humilitat per a dialogar i entendre que dialogar no és un símptoma de feblesa, sinó que és un símptoma de fortalesa política i institucional. Dialogar pressuposa el reconeixement de la competència interlocutora dels altres, pressentint que els demés, de tant en tant, també poden dir alguna cosa útil, alguna cosa positiva, alguna cosa que pot ajudar i pot ser interessant. També li desitge, i açò és molt important, senyora consellera, vist com van les coses, com han evolucionat, els condicionants i les circumstàncies que envolten al món del turisme, li desitgem coratge, personalitat, en el sentit de perfil polític. Li ha de donar cada dia a la seua nova conselleria la raó de ser. En principi no és una mala idea una conselleria específica per al turisme. De vosté depén que esdevinga, no sols un fet instrumental, sinó que siga, efectivament, un centre neuràlgic de la concepció de la política turística. Ha sigut curiós –em permetrà esta reflexió– la construcció del seu argumentari. Ara resulta que el senyor Camps descobreix la magnitud de l’empresa turística, de la causa turística valenciana, i crea específicament una conselleria. El senyor Zaplana, quan es va estrenar com a president, en lloc de fer-ho, li ho vam demanar i el sector li ho va demanar, va situar al si de la Presidència una secretaria autonòmica, i aleshores això equivalia a la millor opció possible, al millor departament possible, a la millor esfera, a la millor estructura governamental per afrontar el repte del turisme. És curiós com el poder va construint l’argumentària en funció de les seues necessitats, de vegades inconfessables de caire intern. Simplement asssenyarlar-li aquesta qüestió. Però és evident que el turisme ha de ser un fet transversal. Això és el més important per a nosaltres en aquesta comunitat. Tota l’arquitectura institucional, tota, totes les conselleries han de participar del compromís en este sector bàsic de la nostra economia, un sector que genera riquesa, que crea llocs de treball, que permet la cohesió social i territorial, o almenys ha de ser així, i permet, ho ha de permetre, hauria de permetre la conservació del medi natural. També un estil de vida, una manera d’entendre el caràcter del poble valencià en la seua història. Ha de ser la causa comuna, la causa compartida per totes les conselleries. La seua, específicament, ha de fer apologia permanent d’esta visió horitzontal de la responsabilitat turística de tots. Ha de garantir la vessant turística de totes les actuacions. Si més no, evitant les contradiccions, per exemple. El turisme també es defensa des de la Conselleria de Sanitat. Aquest estiu molts ambulatoris de ciutats turístiques no han pogut obrir perquè no hi ha metges, perquè la conselleria no ha fet els deures. Tant en pobles del litoral com en pobles de l’interior i del món rural. El turisme també es defensa des de la cultura, no desplomant-se esglésies i cúpules valuosíssimes per a posar-les en valor i fidelitzar, com vostè deia, l’assistència de turistes i que tinguem una reputació i un prestigi a l’àmbit del turisme cultural. Pàgina 1.849 També es defensa des de la justícia, des de la Conselleria de Justícia, fent possible que la policia autonòmica, que ni està ni se li espera, doncs puga contribuir a regular i a ordenar l’oci nocturn, que tantes distorsions genera en algunes ciutats turístiques. O des d’Agricultura també es treballa pel turisme. Els programes per a millorar l’agroturisme. Este matí es parlava, però ha de ser seriós el compromís i l’oferta en eixe sentit. O des d’Infraestructures també es treballa pel turisme, connectant millor costa i interior, millorant la mobilitat i depurant més i millor les aigües. Clar que el turisme de sol i platja és interessant, és capdavanter, és fonamental, és neuràlgic, és identitari de la nostra història i de la nostra tradició turística. Però no fent possible el que circumda al producte de sol i platja. En este moment crec que són 75 milions de metres quadrats de sòl urbanitzable que està en marxa. I això el que a la millor fa nosa, destorba, distorsiona la puresa, el reclam, la fortalesa que ha de continuar tenint el producte de sol i platja. Però és ben diferent. La idea de sol i platja que tenen vostés a la que tenim altres. Però, sobretot, senyora consellera, i a estes alçades de la pel·lícula em permetrà que li diga que el turisme es defensa bàsicament des de Territori, el conseller que té assegut al seu costat. Des de la política urbanística, des del medi ambient. I ahí és on li demanem personalitat, capacitat d’influir, perfil polític davant dels depredadors. No dic que siga el conseller. Dic davant dels depredadors del territori i depredadors del turisme. I eixe és el model que cal delimitar claríssimament. Vosté no ha començat bé la seua singladura. Ha començat sense dir res nou, saludant el que és vell, celebrant el que és antic. El model fa aigua per totes parts. Tots els experts estan d’acord en esta valoració, en esta descripció de la realitat. I vostè s’ha quedat en la més rància, em permetrà que li ho diga des de l’afecte i des del respecte, en la més rància de les compostures. Els primers compassos de la seua condició de titular de la conselleria nova ha sigut maquillar xifres, barallar estadístiques trucades i amenaçar –entre cometes– amb más de lo mismo. L’herència és complicada. Tot el que s’ha fet fins ara està mal? No, en absolut, s’han fet coses molt positives i molt interessants, no seríem creïbles si diguérem que tot el que s’ha fet és negatiu. Però sobretot s’han comés molts errors. I sobretot s’han deixat de fer moltes coses imprescindibles per a garantir la qualificació del sector, la millora de la productivitat, la modernització, la posada a punt en un món que, com cap altre, estem parlant d’un sector com cap altre sense fronteres, on la competència no sols és forta, sinó rabiosa i, de vegades, cruel, fins i tot cruel en preus i en altres factors. El discurs de l’èxit que ha ofegat els anteriors responsables els ha obnubilat, els priva massa i els ha pogut sempre, i amenaça en derrotar-nos definitivament si no es canvia dràsticament de filosofia i de l’orientació en l’estratègia i en la nostra oferta. El principal enemic, em permetrà que li ho diga, és la seua sensació d’èxit. I això és el que distorsiona la capacitat de fer polítiques innovadores i de generar esperança entre el sector. Avui una part fonamental del nostre potencial turístic està conduït per promotors immobiliaris, amb objectius que Pàgina 1.850 23/09/2004 no es corresponen amb el que hauria de ser la fulla de ruta necessària per a un sector turístic que fora el dia de demà competitiu. El principal problema no és que els alemanys recuperen Croàcia com a destinació turística, o que els anglesos trien altres destinacions, altres illes. El problema, el problema és l’oferta, l’eclosió de l’oferta desmadrada, 75 milions, ho torne a repetir, de metres quadrats, de sòl urbanitzable s’obri pas en nom del turisme. I això no és “desarrollo sostenible”. No és un problema semàntic. És un problema de realitats. 75 milions incubant-se, larvant-se al costat del sol i platja desvirtuen el sol i la platja, fan ombra. (Aplaudiments) És senzillament el rèquiem d’un model sostenible i durable, i durable per a les pròximes generacions. No es recorda, senyora consellera, i tant de bo que el nou govern ho puga articular, no es recorda fins ara una sola mesura de racionalització. Ni una. Altres comunitats han fet esforços per regular l’oferta, importantíssim. Unes comunitats limitant-la, altres dosificant-la, altres qualificant-la. És que és un fet de prepotència, d’arrogància generacional pensar que podem cremar tot el territori. Aquesta generació ha de deixar alguna cosa per als que vindran després. Si és un fet d’arrogància generacional, que han de posar-li límit d’una vegada per totes. Aquí la política que s’ha seguit és “a per totes i l’últim que apague la llum i tanque la porta”. Vostè té una sèrie de reptes i al descriure’ls ja li estem mostrant el camí d’una alternativa. Perquè una altra manera d’enfocar les coses, senyora consellera, és possible. Ha de dialogar, en primer lloc, ha de dialogar, però de veritat. Fixe’s. En nou anys només s’ha reunit una vegada i amb caràcter protocol·lari, sense contingut i sense profit, el Consell Valencià de Turisme. Ho hem dit moltes vegades. Que és el fòrum per tal de fer possible el consens entre empresaris, municipis, sindicats, agents socials i econòmics del turisme, ha de convidar també a les universitats a participar. I no s’ha reunit mai en un ordre del dia i en una ambició col·lectiva per veure com dissenyem des de la pluralitat i des del consens l’estratègia turística. Dialogar especialment i específicament amb les ciutats, amb les municipis. La perspectiva municipalista resulta absolutament insubstituïble. La llei del 98, després de quatre o cinc anys de rodatge, és insuficient. Cada vegada hi ha menys diners, més frustració, menys liquiditat, més distància respecte a la vida real. Si fins i tot són incapaços de reparar i fer el manteniment dels rentapeus de les platges, que és competència inequívoca de la Generalitat. I han de ser els ajuntaments, com sempre, els que facen de cotxe escoba per tal d’afrontar eixa necessitat bàsica. No tenen liquiditat, no tindre temps per a reflexionar sobre l’herència que vosté té. L’Agència Valenciana de Turisme té enormes dificultats. Paga tard, paga mal, paga poc, i crea i genera frustració. La llei del 98 no ha tingut un desplegament adequat en eixe sentit... (Ocupa la presidència la vicepresidenta primera, senyora Rosa María Barrieras Mombrú) La senyora vicepresidenta primera: Senyor Colomer, vaja finalitzant. Número 53 El senyor Colomer i Sánchez: Sí, sí, sí. Molt amable, senyora presidenta. Acabe dient-li que vostè ha començat sent voluntàriament, que és el que més ens preocupa, voluntàriament deutora d’un passat obsolet. Ha triat clonar el passat, ser un clon del passat. Ha triat el cansanci, la inèrcia, el tot va bé. Ha d’arraconar el triomfalisme en favor del diàleg. El sector necessita vitaminar-se amb idees noves, amb l’alegria de les idees noves, amb l’esperança de les idees noves, en lloc de la inseguretat i la sensació de desconfiança que, malgrat la propaganda, cada vegada està més arrelada entre el sector. Jo no sé si vostè parla amb els empresaris, i amb les associacions, i amb els patronats i amb els municipis. Segur que sí. Però no tot són flors i violes, com se sòl dir. No tot són flors i violins, en absolut. Jo crec que enguany, a més enguany era el moment inequívoc, i acabe, per a l’autocrítica. Enguany sí. Aquest any sí, com se sol dir. Fins ara doncs en cançons, esperant que les coses pogueren canviar. Però el grau, la sensació assolida, el nivell de desconfiança que té el món de l’empresariat turístic és, com a mínim, per a preocupar-se. Tot el món reclama canvis. Tot el món reclama moure fitxa. La seua quietud no sols resulta decebedora, sinó que és greu i racional, molt poquet científica l’actitud i negligent. Moltes gràcies. (Aplaudiments) La senyora vicepresidenta primera: Moltes gràcies, senyor Colomer. En representació del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida-l’Entesa, té la paraula la senyora Pérez. La senyora Pérez i Martí: Gràcies, senyora presidenta. Senyora consellera, benvinguda a esta casa de continu debat per millora de les coses, encara que estem estancats, i que tinga vostè molta sort al cap d’una nova conselleria. De la mateixa forma que m’agradaria també l’enhorabona si tinguérem una nova conselleria per a representar a la dona valenciana. Ha dit vosté, senyora consellera, que va a prendre mesures innovadores en la seua conselleria. A mi m’agradaria que vosté ens exposara quines són eixes mesures innovadores, o si haurem d’esperar al pressupost de la conselleria per al 2005. Però m’agradaria que em relatara quines són eixes mesures. I parla vosté d’un pla turístic rural. Jo crec que s’han fet ja un muntó de plans turístics rurals. Perquè, efectivament, en parlar de turisme, la part econòmica més important del País Valencià, ens trobem que existeix un turisme de platja, el turisme cultural, el turisme de salut, el turisme de muntanya, i en parlar d’eixe turisme de muntanya parlem d’un turisme rural que siga respectuós amb el medi ambient, que siga un turisme que ajude fins i tot a mantenir les zones rurals al País Valencià i que puga conviure amb l’agricultura i la ramaderia rural. I clar, i en parlar de tot això ens trobem que vostè fa un discurs, que és nou per a mi, i nou per a mi perquè, tot i considerant que el turisme és una empresa que evoluciona dia a Número 53 23/09/2004 dia i que, per tant, és una rama de l’agricultura, i estant acostumada a debatre el mateix dintre del que era Indústria, Comerç i Turisme, que en aquests moments ja no existeix, doncs permeta’m que li diga que, en ser tan nou, tinc aquells grans dubtes de què és el que es va a fer. Però, sobretot, a mi el que m’ha cridat l’atenció ha estat la seua insistència, senyora consellera, que en el turisme que més va a incidir és en el turisme de platja. Com portant eixe debat i eixa picabaralla que hem tingut en premsa estos últims dies a les màximes conseqüències, aquí, a aquesta trona. Doncs bé, senyora consellera, el turisme de sol i platja, que de tota la vida ha sigut una constant al País Valencià, no era necessari aplegar a estes quotes turístiques tan elevades, però que sempre ha sigut una constant al País Valencià, en aquestos moments és destructora del medi ambient. Perquè el turisme de platja que vostès pregonen, el partit al qual vosté pertany i que governa al País Valencià, és el turisme del ciment i de la rajola. És aquell turisme que està destruint tota la costa mediterrània del País Valencià. És el turisme que no té reparos en, primer, aplegar i pactar el que s’ha de construir i, després, decidir quins tipus de carreteres de connexió es faran. És el turisme imparable que ens porta a no saber ni la quantitat d’aigua que es necessita per a eixes zones, ni saber la quantitat de depuració d’aigües que s’han de fer, ni saber concretament com es va a mantenir en el futur. Perquè el gustos, senyora consellera, canvien. I la prova que baixe el turisme, d’haver tingut una retallada del 4% en turisme, no és ni més ni menys que els turistes busquen altres coses: el plaer de la tranquil·litat, el plaer d’estar prop del medi ambient, el plaer de la cultura. Un turisme del qual es parla molt, però que el tenen abandonat. I rebutgen cert tipus de plaer, en vacances principalment, quan eixe turisme ha de venir a zones massificades, on no es pot aparcar, on els sorolls són excessius, on la contaminació lumínica ens fa pensar que, clar, ja no veuen els estels des de la vorera de la platja. I eixe turisme que vosté pregona tant, i que ací ha sigut capaç de dir “i anem a potenciar-lo més”, és el turisme destructor que tenim al País Valencià. Amb això jo no li vull dir, senyora consellera, que a mi em parega mal el turisme de sol i platja. El que dic és que cal ser racionals. I vostés, la racionalitat no l’entenen. I no l’entenen en esta matèria. Senyora consellera, jo entenc que vosté ací havia de fer una exposició del que hi ha, del que pot haver i del que, com a una nova conselleria es diu, doncs ja veurem què és el que ens passa. A mi m’agradaria que fora una bona conselleria. Perquè el turisme genera llocs de treball, genera empreses que mai en la vida haguérem pogut pensar que existiren. Igual com les hem generat les dones quan hem accedit al món laboral. I eixes empreses ens poden donar... encara que xicotetes i microempreses, ens poden donar una certa estabilitat en esta comunitat. Però perquè un turisme es considere tal, cal pensar en un turisme de 365 dies a l’any, no pensar en un turisme com... recorde al senyor Gregori quan estava al front de la direcció general, parlava d’un turisme de tres mesos de duració i que després, en ponts i passarel·les, portant a gent de la tercera edat estava resolta la cosa. Pense que és una desorientació total del que ha de ser el turisme. Pàgina 1.851 Tenim clima, tenim ambient, tenim coses molt mal fetes per vostés. Però a mi em sembla que està la voluntat d’avançar en este sector que, com he dit abans, és la part econòmica més important del País Valencià, i que per tant cal protegir i cal avançar, llimant o aniquilant totes aquelles coses que s’hagen fet mal. Doncs bé, si això és així, els plans que aquesta conselleria hauria de dur endavant són, lògicament, plans que formen part d’entre el turisme, el medi ambient i la necessitat que té el turisme, a banda del que li podem ofertar. Perquè sinó ens quedarem en una conselleria en la que solament servisca... o que solament servisca per fer campanyes publicitàries, presentar-nos a les fires turístiques, ajudar en més o en menys quantitat a mancomunitats, a algun ajuntament, ficar una fonteta. I el turisme en si és molt més que totes eixes coses. Encara que tota pedra fa paret. Senyora consellera, li desitge molta sort, conforme li he dit, al front d’esta conselleria. I espere que debats bastant més coherents els puguem realitzar quan vosté realment ens demostre i ens diga què és en concret el que vol fer i quines són les dotacions pressupostàries que vosté ha previndre per al primer any que tindrem esta conselleria, per al 2005. A partir d’ahí ens sembla que podrem aplegar a tindre debats importants per al turisme al País Valencià. Moltes gràcies, senyora presidenta. La senyora vicepresidenta primera: Moltes gràcies, senyora Pérez. En representació del Grup Parlamentari Popular, té la paraula el senyor Martínez. El senyor Martínez Rodríguez: Muchas gracias, señora presidenta. Honorables conselleres. Honorable Consellera de Turismo. En primer lugar, señora consellera, felicidades por ser la primera consellera de Turismo de nuestra comunidad. Y felicidades también el Molt Honorable President de la Generalitat, Francisco Camps, por darle al turismo de nuestra comunidad el espacio y el protagonismo que merece. Por ser una de las actividades económicas más importantes de nuestra tierra, tanto en volumen de creación de puestos de trabajo, así como en gestión y generación de riqueza. Además de ser el sector turístico valenciano vanguardia en el resto de España. Acude a comparecer antes estas Cortes, tanto a petición propia como a petición de los grupos políticos que componen la misma, y además lo hace con ofertas claras y concretas para la mejora del tejido turístico valenciano. Nos acaba de anunciar la creación de una Dirección General de Turismo de Interior, que a buen seguro revitalizará y aunará esfuerzos en la mejora de esta forma de turismo, que se incrementa tanto en oferta como en demanda año tras año en nuestra comunidad. La creación del Instituto Tecnológico del Turismo es otro de los ofrecimientos como plataforma destinada a estudiar los cambios en un sector tan innovador y dinámico que al que nos referimos. Pàgina 1.852 23/09/2004 La redacción, ya en curso, del Plan Integral de Calidad del Turismo Valenciano es otro elemento de apoyo al sector, que estamos seguros que éste recibirá con interés y que incrementará la calidad de los servicios que el sector presta a los turistas y viajeros que nos visitan. Ú nicamente estas tres medidas, consellera, justifican su comparecencia hoy aquí. Y además a estos hemos de sumar el Plan de potenciación turística de los municipios pequeños, el Plan de turismo accesible, y tantas medidas como usted ha señalado. Pero, no sólo son estas medidas las que, siendo muy importantes, inciden en que cada día más personas de dentro y fuera de España decidan pasar su período vacacional en nuestra comunidad o fijar en la misma su segunda residencia. El empeño que ha desarrollado el gobierno valenciano durante los últimos años en inversiones y mejora de las comunicaciones, véanse las autovías, especialmente aquellas que se desarrollan en zonas de interior, como, por ejemplo, la autovía de la Plana, de la que ayer el president Camps inauguró otro importante tramo, que cruza la provincia de Castellón en su eje interior, desde Almenara hasta La Jana, en Tarragona, pasando por toda la zona de Borriol, la Pobla Tornesa, la Vall d’Alba. En definitiva, municipios del interior de nuestra comunidad. La autovía que une Valencia y Sagunt con la comarca del Palancia, Segorbe, Altura, Navajas. Y dentro de bien poco hasta Barracas, para continuar después por Aragón hasta Somport. La mejora de la red de ferrocarriles. El nuevo aeropuerto de Castellón, situada en Vilanova d’Alcolea, municipio también de interior. El tercer carril del bypass en Valencia. La ampliación de nuestros puertos. Todo ello ha contribuido notablemente a que nuestra comunidad sea destino de más personas que quieren conocerla y visitarla. Y en inversiones, que le he hablado prácticamente... únicamente de la provincia de Castellón, que es la que mejor conozco, estando en la misma línea Alicante o Valencia. Tenemos a disposición, por nuestra ubicación geográfica, nuestro clima, nuestra cultura y nuestra forma de entender la vida y la sociedad, aquí nadie es ajeno o forastero, muchísimas posibilidades de aprovechar nuevas formas de turismo, y a algunas de ellas hacía usted referencia. El turismo cultural. Buena apuesta por esta opción de turismo es la que ha puesto en marcha, con distintas iniciativas, el gobierno valenciano. Rehabilitar y conservar el patrimonio de todos los valencianos: iglesias, catedrales, palacios, castillos, casonas, monumentos de la arquitectura hidráulica. Son medidas impulsadas por el gobierno que preside el presidente Camps. Como muestra clara, la Fundación la Luz de las Imágenes, que se prepara para ser inaugurada a lo largo del 2005 en San Mateo, y que a buen seguro que estará acompañada de otro tipo de medidas tendentes a revitalizar esta zona del interior de nuestra comunidad. Como ya se hizo en Segorbe u Orihuela. El turismo ecológico, que cuenta cada día con más adeptos, que es un turismo especialmente respetuoso con el medio natural y que está en la línea con la estrategia del gobierno valenciano. Turismo sostenible. Un gobierno que ha sido pionera en la declaración de espacios protegidos en la comunidad. La puesta en marcha del proyecto Costa Natura para la protección de ecosistemas litoral es Número 53 buena prueba de ello. Junto a la creación de nuevos parques naturales. Hoy está catalogado y protegido el 25% de nuestro territorio. El turismo de salud, que crece cada día en usuarios y que ha puesto en marcha la creación de instalaciones termales y balnearios a lo largo y ancho de nuestro territorio. Es importante aquí señalar la apuesta que hace la Conselleria de Bienestar Social dando un impulso a que nuestros mayores puedan disfrutar de este tipo de turismo tan beneficioso para ellos y tan importante para el mantenimiento de instalaciones en actividad a lo largo de todo el ejercicio. Si esto son las nuevas formas de turismo, hemos, efectivamente, de prestar especial atención al turismo de sol y playa, por ser el más importante y demandado por nuestros visitantes. Consideramos que no estamos frente a un modelo agotado, tal y como declaró hace breves días la ministra de Medio Ambiente, doña Cristina Narbona. Titular: “Narbona culpa al Consell de la crisis turística por dejar que se construya en toda la costa”, llegando a decir la señora ministra que la Comunidad Valenciana era la responsable por su mala planificación urbanística de esta situación (remors). Parece ser que la señora ministra no sabe que nuestro modelo de gestión en materia de turismo de sol y playa es objeto de estudio y está siendo puesto en práctica por otras comunidades autónomas, así como por otros países... La senyora vicepresidenta primera: Vaja finalitzant, senyor ... El senyor Martínez Rodríguez: ...que comienzan a desarrollar un sector turístico importante. Es una lástima que la señora ministra vuelva a tocar de oído y a reñirnos en un tema tan importante para los valencianos y valencianas como es el turismo. Ella, que está siendo la ministra que ha justificado y aplaudido el decretazo del gobierno del señor Rodríguez Zapatero (veus) que deja sin trasvase a nuestro territorio (aplaudiments), a nuestros conciudadanos y conciudadanas. Menos mal que el secretario de estado de Turismo ha recapacitado y ha puesto criterio, indicando hace breves días que no estamos frente a un modelo agotado, y dijo: “El Gobierno rectifica y apoya ahora el turismo de sol y playa”, pero premia a las islas (veus) y dice que es un turismo que se ha de reorientar. Le solicitamos, consellera, que mantenga alto el nivel de exigencia hacia el Gobierno central en todas aquellas medidas que este pueda plantear para beneficiar al sector de nuestra comunidad. Y, con esto, no le pedimos, ni más ni menos, que se comporte como ya otros gobiernos del Partido Popular han hecho, tanto al Gobierno de Madrid, como desde la propia iniciativa de la comunidad. Nosotros, cuando tuvimos responsabilidades en el Gobierno central, exigimos una clara apuesta del Gobierno de Madrid por el turismo en la Comunidad Valenciana. Prueba de ello es la mejora y ampliación de la red de paradores de turismo en esta comunidad. Y le pondré dos ejemplos: la rehabilitación íntegra... Número 53 23/09/2004 La senyora vicepresidenta primera: Moltes gràcies, senyor Martínez, finalitze. El senyor Martínez Rodríguez: ...del parador nacional de Benicarló y la creación del nuevo parador nacional de Morella. Estamos seguros de que desde el diálogo y la colaboración con las distintas organizaciones empresariales y del sector (veus) turístico... La senyora vicepresidenta primera: Gràcies, senyor Martínez, però el temps li ha finalitzat. Moltíssimes gràcies... El senyor Martínez Rodríguez: ...dedicadas a la promoción... (inoïble), conseguiremos mejorar el tejido turístico valenciano. (Aplaudiments) La senyora vicepresidenta primera: Moltes gràcies, senyor Martínez. Té la paraula l’honorable consellera senyora Milagrosa Martínez. La senyora consellera de Turisme: Presidenta. Señores diputados. Señor Colomer: arrogancia, rancia, prepotente, amenazante, decepcionante, irracional... ¿A usted también le escriben todos estos adjetivos? (Veus) Bien, yo no voy a entrar a descalificar, porque siempre he dicho que descalifica quien carece de argumentos políticos, y quizás usted no los tenga. (Veus) Bien, sobre cuáles eran las guías de la Conselleria de Turismo, a mí me da la impresión que ustedes, pues, en estas conversaciones tan amenas que tienen cuando alguien está interviniendo, no han escuchado, y por eso no han oído los planes que tan detalladamente se han explicado. Es más, el otro día se presentaron como propuestas, que curiosamente fueron aprobadas por su grupo. Quizás no ha tenido también oportunidad de leerlos. Yo, de todas formas, se los puedo volver a repetir, que son los que hemos...: el plan de fidelización del turismo, el fomento del turismo rural, el plan de calidad, el plan de potenciación del turismo accesible, el plan de calidad del turismo valenciano... Estos son los planes que estamos ya en marcha, que ya se están preparando, activando y que vamos a continuar con ellos. Sobre su opinión del turismo de sol y playa, espero que no sea tan catastrofista como el de la señora Narbona, porque yo creo que con una persona tan pesimista, tan catastrofista, dudo que el turismo, si es que fuera mal, que no va, y menos el de sol y playa, pues, con una persona así podríamos superar los avatares. No obstante, medidas, en caso de que se produjera esa situación, yo le puedo asegurar que desde la Conselleria de Turismo se pondrían en marcha y se superarían los baches, porque es nuestra obligación. Pàgina 1.853 La sensación que usted ha manifestado, que parece ser que desde la Conselleria de Turismo se tiene de lo que se ha hecho hasta la fecha, pues, mire, sí, y se tiene esa sensación, porque hasta la fecha, las medidas que se han apoyado y que se han puesto en marcha son positivas, y son positivas porque los datos que tenemos no son malos. Y digo que no son malos porque yo daba, por ejemplo, antes un dato: es cierto que el otro día nos encontramos con que la cuota de extranjeros bajó un 3,6%, según los datos del INE; yo le explicaba que los extranjeros suponen un 25% de los turistas que nos visitan, pero, mire, le voy a decir, ese dato, con encuestas que se han dado esta mañana a las diez, del INE, que no creo que esto pueda ser una encuesta ni maquillada ni sospechosa, se compensa. Y voy a decir por qué esa bajada se compensa: porque según estos datos del INE, el aumento de los viajes de españoles sube un 10,44%, lo que da un incremento de viajeros en agosto del 5,8% totales de viajeros. No me diga usted que las medidas, los datos, están maquillados y han sido malas las empleadas, porque, oiga, en quince días yo le puedo poner voluntad a esto, pero las medidas serán las que se han venido tomando y las que se han tomado. O sea, yo creo que decir... Aquí, mire, aquí no es cuestión de ser uno ni pesimista, ni catastrofista, ni optimista, aquí es cuestión de tener el interés de que el turismo, la riqueza, el 11% que genera el producto interior bruto de la comunidad vaya aumentando, pero porque el turismo es una serie de subsectores que generan riqueza, empleo y bienestar, y pienso que es lo que todos debemos pretender. Y esa va a ser la guía del Gobierno Valenciano, como siempre ha sido, y yo espero en ello contar, desde luego, con su ayuda a la hora de apoyar las propuestas que desde mi Conselleria se presenten. Los datos de ocupación que nosotros dimos en agosto, que suponían un 94%, voy a ir más..., para que usted no tenga oportunidad de decir que los dimos equivocados. Yo di los datos referentes al litoral. Hoy ha sacado el INE los datos para toda la comunidad, y supone, en agosto, un 74,63%. Supone esa cantidad, ¿por qué esa diferencia? Pues, yo se lo voy a explicar: nosotros dimos la ocupación de hoteles en el litoral y nosotros computamos las plazas supletorias, cosa que el INE no hace, ¿y sabe por qué no lo hace el INE?: para que no le supere nunca el 100%. Entonces, yo, desde luego, no creo que se hayan hecho las cosas nada mal. Yo soy de la opinión, desde luego, que hay que seguir apostando, que hay que seguir siempre yendo hacia arriba, pero si usted cree que es malo ser positivo, mire, yo, la gente que es pesimista, creo que tiene pocas posibilidades de solucionar problemas, cada uno tiene su forma de ser. Y respecto a las medidas que se toman, porque usted también ha hecho una referencia sobre la cantidad de metros cuadrados, que la política urbanística que se está empleando..., la señora Pérez, también ha hecho referencia a esa política urbanística que parece que está, pues, haciéndose indebidamente. Pero cuando usted habla de esos 75 millones de metros cuadrados que se pretenden construir en la costa, yo no sé si la cifra será exacta, me imagino que estará usted refiriéndose, señor Colomer, a la cantidad de millones de metros cuadrados que están recalificando alcaldes socialistas (remors), Pàgina 1.854 23/09/2004 como es el caso de Gandía, Moncofa, Denia, Sueca, El Puig, etcétera, y que si los sumamos seguramente no son 75, son muchísimos metros más. Por favor, coherencia. Porque ustedes tienen un discurso de aquí una cosa y en la costa otra, y, claro, es que los datos, desgraciadamente, pues, ahí están, pero esos discursos vacíos caen cuando los alcaldes, sus alcaldes de la costa, actúan en contra de todo lo que usted ha dicho aquí, y, además, a las pruebas..., es que eso es comprobable. Incluso con lo que usted ha hecho en Benicàssim. Entonces, claro, estas cosas, pues, esto de las políticas yo creo que vamos a las políticas, desde luego, entenderlas, y no resultar quizás tan frívolos. Mire, el Consejo de Turismo se va a reunir de forma inmediata. Le puedo decir que el nuevo reglamento de la Agencia Valenciana va a potenciarlo. Considero que es un instrumento fundamental, porque vamos a poder reunir a todos los sectores, y lo que se pretende es que esas guías de política, esas necesidades las podamos traducir y conocer de forma directa, y digo directa, porque es la mejor forma de tomar medidas, porque hoy el turismo tiene un problema y es que es sumamente cambiante, y digo cambiante, porque avanza a unas velocidades atómicas, lo que ayer era una buena medida, dentro de tres meses puede no ser. El turismo de sol y playa es importante. Yo estoy completamente de acuerdo con ustedes en que hay que complementar con esa serie de ofertas, turismo cultural, turismo de congresos, turismo de salud, vamos a ponerlo en ello, y yo creo que sobre el turismo rural, ese turismo rural, pues nada mejor que contar con un director general de turismo rural, para que potencie, para que fomente y adopte las medidas necesarias para el mismo. Después de todo ello, creo que, sin acritud, agradeciéndoles la bienvenida que me han mostrado y, desde luego, sin descalificativos, porque no es mi estilo, ni lo será nunca, den ustedes un poquito de margen, que verán ustedes como las medidas que se adopten desde la Conselleria de Turismo van a gozar del beneplácito y lo demostrará el producto interior bruto. Gracias. (Aplaudiments) La senyora vicepresidenta primera: Moltes gràcies, honorable consellera. Per a rèplica, té la paraula el senyor Colomer, del Grup Parlamentari Socialista. El senyor Colomer i Sánchez: Gràcies, senyora presidenta. Senyories. Senyora consellera, jo he declinat voluntària i gustosament, doncs, pensar que vosté ha segut alcaldessa de Novelda, pensar que és campsista i d’Alacant, i això pot ser un salconduit important, que cotitza fort i això en la manera d’estructurar... Jo he declinat entrar en l’argument ad hominem, no?, que des de Ciceró és allò que quan no tens altres coses a dir, ataques la persona i res bo ja pot eixir d’eixa persona que ha segut plomada prèviament. No ho pot aconseguir amb mi, si parlem d’urbanisme i d’ordenació del territori: jo ja no sóc alcalde per no caure en Número 53 eixes històries, jo no sóc alcalde precisament per això (aplaudiments), per això, per no ser depredador, està més clar que l’aigua. Però, vaja, no hem vingut aquí a parlar de les històries, de les biografies personals de ningú. Tampoc he vullgut plantejar un debat sobre si hi ha una dècima més, una dècima menys, si l’INE... (veus; La senyora vicepresidenta primera colpeja amb la maceta) Podem fer un ple interactiu amb el senyor Maluenda en qualitat d’espontani... La senyora vicepresidenta primera: Per favor, senyories, per favor, senyories, els pregue que s’abstinguen de fer comentaris i, vosté, senyor Colomer, dirigisca’s a la consellera, que és la seua intervenció. Moltíssimes gràcies. El senyor Colomer i Sánchez: Sí, jo encantat, encantat, però és que em molesta el soroll, em molesta. I no és reglamentari que em moleste. (Remors) D’acord. No volíem centrar tampoc el debat i l’examen perquè, efectivament, du vosté quinze dies, però com que reivindica la condició d’hereva de tot el que s’havia fet, hem mostrat la nostra preocupació, perquè crec que és el moment de la reacció, de l’autocrítica, del canvi, de canviar el pas, de moure fitxa, com altres destinacions que jo pense que d’una manera intel·ligent i racional estan fent. Per tant, si l’INE comptabilitza o no comptabilitza els llits suplementaris que estan..., en un moment donat es posen o no es posen... no és el debat d’avui. No és el debat que nosaltres hem vullgut plantejar. No és un debat numèric ni estadístic el que nosaltres hem vullgut plantejar. Nosaltres, en matèria específicament del producte sol i platja, que és un tema que també el portaveu del Partit Popular comentava, ens preocupa que s’estiga incubant el caos. Jo crec que no n’hi ha cap contradicció en dir que el turisme de sol i platja és important, és fonamental, però el turisme sol, i platja, perquè fins que els astrònoms i els científics no ens diguen que l’astre sol desapareixerà... és que no podem qüestionar-lo, les hores d’insolació, feliçment, que té esta comunitat. I que les platges són el principal recurs ecològic que tenim. Això no ho podem qüestionar ni nosaltres ni ningun ser humà. El que sí que qüestionem és el guionet que sempre queda fora del discurs oficial: sol, platja i locomotora immobiliària, sense cauteles i sense límits. Eixa és la gran diferència entre vostés i nosaltres o la manera que tenim nosaltres d’entendre-ho. I fer una descripció que, efectivament, el 80% del producte turístic valencià descansa sobre sol i platja és absolutament raonable, és un fet descriptiu, i a l’hora de valorar-lo diem que una externalitat nociva preocupant és que això siga la base, el rail sobre el qual vaja a circular novament la locomotora immobiliària que per a nosaltres introduïx incertesa, crisi, dissuasió... La gent no vindrà. Els operadors turístics qualsevol dia no fixaran un destí massificat com a seductor i atractiu per a continuar generant negoci i enviant turistes del conjunt d’Europa. Número 53 23/09/2004 Respecte a la senyora ministra i a la relació amb el govern central, vosté sap que s’ha parlat –és mític allò de l’esperit olímpic, no?– jo crec que podem pensar que pot haver també un esperit turístic, que sens dubte serà, jo crec que una arma de pau, de convivència i de concòrdia. Vosté s’ha de quedar amb esta idea del turisme i ha d’usar-la. No es pot apuntar a la política de l’hostilitat. Li pot interessar al Partit Popular el tema de buscar ja també en política turística.... Això ja és el súmmum i es nou! Mai s’ha parlat de la relació en nou anys de l’Agència Valenciana de Turisme amb Madrid, amb el govern central. I ara, ja vosté, pel “consignazo” del govern del Partit Popular ja està relacionant constantment la política d’aquí amb Madrid. Això no és el que els interessa als empresaris ni als emprenedors ni a la gent que arrisca els seus diners i el seu capital. Eixa actitud és perillosa per al sector, senyora consellera. I veig que no li preocupa massa la connexió de la política urbanística, la política territorial amb la seua responsabilitat, com a nova consellera d’una nova conselleria. El que fa l’Agència Valenciana de Turisme i, a partir d’ara, la Conselleria de Turisme pot ser una anècdota irrellevant si vosté no intervé en el discurs global, en l’ordenació del territori i en l’assentament dels productes al si del territori. Eixe és el repte que té si vosté té perfil polític per a intervindre i dissenyar les grans polítiques, perquè el que pot fer en la sucursal, en el departament segregat d’una conselleria aïllada de les grans planificacions econòmiques, el gran vector de desenvolupament que passa malauradament per esgotar el territori, la política turística seua serà absolutament innòcua, irrellevant. La senyora vicepresidenta primera: Vaja finalitzant, senyor Colomer. El senyor Colomer i Sánchez: I, per últim, dir-li que s’hauria de comportar..., li desitgem que se comporte, li desitgem molt d’èxit en eixe sentit, com una responsable del que és públic. Ambició de futur, amb l’ambició col·lectiva de l’interés general que li ha de plantar cara. En el 2004, la màxima responsable del turisme sostenible en esta comunitat li ha de plantar cara a la construcció sense límits. És el gran risc que té el futur del nostre turisme. No hi ha –i acabe, senyora presidenta– obscenitat més gran després del que s’ha viscut en el 2004, segle XXI..., no hi ha –torne a dir-ho– obscenitat més gran que esgotar el territori i fer-ho en nom del turisme i en nom del progrés. Gràcies. (Aplaudiments) La senyora vicepresidenta primera: Moltes gràcies, senyor Colomer. Té la paraula per a rèplica, la representant del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida-L’Entesa, senyora Pérez. La senyora Pérez i Martí: Gràcies, senyora presidenta. Pàgina 1.855 Senyora consellera, me sent en aquestos moments incrèdula i preocupada. Me sent incrèdula davant del que vosté ha exposat ací i preocupada perquè l’única política clara que vosté ací ha dit és la de la construcció en turisme. Ja no he vist absolutament res més. Per tant, em sembla que deuria acabar ací. Em sembla que vosté haurà de demostrar-ho, conforme li he dit en la meua primera intervenció, en el pressupost d’esta nova conselleria per al 2005. I jo, de temps, li done a vosté fins al mes de febrer perquè vosté mos puga exposar clarament quines són les línies d’actuació clares i concretes que va a desenvolupar en matèria turística al País Valencià. Quan això estiga presentat, tornarem a discutir sobre el tema. Gràcies, senyora presidenta. La senyora vicepresidenta primera: Moltíssimes gràcies, senyora Pérez. Per a finalitzar, té la paraula l’honorable consellera, la senyora Milagrosa Martínez. La senyora consellera de Turisme: Señora presidenta. Señor Colomer, lamento que usted no pueda soportar la verdad, que no pueda soportar que sus alcaldes socialistas recalifiquen metros y metros de suelo, porque pienso que así lo deben de considerar, y deben de considerar que es bueno para su municipio porque quizás potencien el comercio, potencien la industria, potencien el bienestar del mismo... y, claro, las verdades a veces duelen. Mire, yo he sido alcaldesa, y le puedo decir que ha sido un gran honor para mí. Y usted no lo es porque no puede, porque no le han votado o no tendrá los votos suficientes. No me diga usted... Y, oiga, le puedo decir que ser alcalde es un honor y que a uno lo voten los representantes de su municipio, también. Sobre la adscripción que usted hace, pues mire, yo estoy muy orgullosa de formar parte del Gobierno Valenciano y de formar parte del gobierno que preside el molt honorable president de la Generalitat. Con eso, se lo he dicho todo. No hace falta que me lo pregunte más, pero si tiene dudas, lo digo aquí, lo digo públicamente y donde haga falta, ¡faltaría más! Dicho esto, yo creo que el gran problema que tienen ustedes, y por decirlo quizás en términos coloquiales, es que, de verdad, no se aclaran ustedes. Pero no se aclaran, y lo digo sin acritud, porque la señora Narbona..., es que es curioso, que un día dice que el turismo de sol y playa está agotado y, con buen criterio, un compañero también suyo, con la coherencia y la responsabilidad que le da de ser secretario general de Turismo, tiene que salir al día siguiente o a la semana rectificando y diciendo: “No, por favor, cómo va a estar agotado. Fíjense si está agotado que vamos a potenciarlo”. Y, claro, y lo están potenciando. Por eso, la cantidad que se ha dado a Canarias; la cantidad que se ha dado a Baleares... Y sobre el diálogo que usted ha dicho, sí que le puedo anunciar a la cámara que también se va a dar una cantidad a la Comunidad Valenciana dentro de este último trimestre, porque yo me he encargado... (remors), yo me he encargado, con ese carácter que ustedes dudan y dicen que no tene- Pàgina 1.856 23/09/2004 mos los miembros de este Gobierno, de hablar con el secretario, el señor Raimon Martínez, y le dije que era incomprensible para la Comunidad Valenciana que nuevamente se nos volviera a discriminar, porque ¿por qué potenciar Canarias, Baleares, y la Comunidad Valenciana no? No despreciamos a nadie, pero seamos equitativos. Entonces, a pesar de que esas cosas, yo vuelvo a decir que les alteran, les ponen nerviosos, porque la incoherencia ya no es entre aquí y la costa, es que es entre los mismos miembros de un gobierno de la nación, como es la señora Narbona y como es el secretario de Turismo. (Remors) Entonces, yo me alegro de que se diga que, en fin, más adelante discutiremos los proyectos, porque yo creo que ustedes tienen una obsesión, y es los ladrillos. ¡Oiga!, todo es importante pero... (la senyora vicepresidenta primera colpeja amb la maceta) Número 53 lidad y dentro del marco de la legalidad vigente. ¿O es que ustedes, según ustedes, es incompatible crecer ordenadamente urbanísticamente con generar turismo? ¿Es que lo ven ustedes incompatible? No lo es, ni mucho menos. Un turismo ordenado, racional, y cuando el turismo se hace así, entre todos, yo creo que los datos han demostrado que son buenos, que no quiere decir que tengan que indicar que nos relajemos para nada. Vamos a poner medidas, a potenciar, a complementar el turismo de sol y playa con el turismo de ocio, con el turismo deportivo, con el turismo de salud, el turismo rural. Pero nada es excluyente, todos son complementarios. Pero, yo, desde luego, creo que tienen ustedes, de verdad, una obsesión excesiva con los ladrillos. Muchas gracias. (Aplaudiments) La senyora vicepresidenta primera: La senyora vicepresidenta primera: Perdón, señora consellera. Senyories, els pregue que guarden el silenci degut. Estem acabant la compareixença i ja ha tingut el torn d’intervenció el seu portaveu. Per tant, li toca a la consellera. Pregue, silenci. Gràcies, senyora consellera, continue. La senyora consellera de Turisme: El turismo siempre dentro del marco de la calidad, de la competitividad, del progreso, y dentro de esa sostenibi- Moltes gràcies, honorable consellera. Un momentet, per favor, senyories. Els recorde que, per acord unànime dels tres grups parlamentaris, la Comissió de Seguretat Nuclear s’iniciarà ara, a continuació, en la sala A per a tractar exclusivament els dos primers punts de l’ordre del dia, sent previsible la seua continuació el 26 d’octubre, el que els comunique per al seu coneixement i efectes oportuns. Per tant, s’alça la sessió. Moltes gràcies. (S’alça la sessió a les 13 hores i 40 minuts)