2 Els interrogants de la filosofia La reflexió sobre l'home i la seua identitat. La reflexió sobre la bellesa. La reflexió sobre la llibertat i l'acció humana transformadora. El sentit de l'existència i de la realitat. La reflexió sobre la realitat i el seu coneixement. La funció de la filosofia. A pesar de la dificultat, o inclús de la impossibilitat, de definir la Filosofia, totes les persones experimentem en algun moment de la nostra vida una determinada actitud davant del món que ens insta a entendre el seu sentit: la curiositat intel·lectual, que es concreta per mitjà de les preguntes que ens plantegem. Si filosofia significa “amor al saber”, fer filosofia consistirà a cultivar l'amor al saber, a intentar que la flama de la curiositat intel·lectual no s'apague mai en nosaltres. I com s'evidencia que una persona estima el saber? Perquè mai es troba satisfeta amb les coses que suposadament sap i, en conseqüència, mai deixa de fer-se preguntes... Però no hem de pensar que açò és una mania d'uns pocs; es tracta més aviat d'una actitud natural en tot ésser humà. Recordem el que fèiem quan érem xiquets: fer preguntes sobre tot el que ens despertava la curiositat, desitjosos de a saber el perquè de les qüestions més diverses. La Filosofia, doncs, té una relació molt clara amb aquella curiositat infantil. Per això, en certa manera, podem dir que filosofar consisteix a rescatar el xiquet curiós que tots, encara, portem dins... 1. La reflexió sobre l'home i la seua identitat Les preguntes filosòfiques se les fa l'ésser humà; i l'ésser humà és precisament el tema d'una altra de les disciplines filosòfiques. l'Antropologia, que es planteja qüestions com les anteriors. Per exemple, en relació a la diferència entre l'ésser humà i la resta d'espècies animals, ja Aristòtil ens va definir com a animals racionals (açò és qüestionat o matisat per corrents de filosofia contemporània). Siga com siga, gràcies a la seua capacitat d‘usar la raó, l’ésser humà es pot fer preguntes, pot filosofar. 2. Reflexió sobre la bellesa En un altre ordre de coses, a qui no se li han posat alguna vegada els pèls de punta quan escoltava la seua cançó favorita? Qui no ha somiat mai de viure altres vides. conèixer altres persones l altres paisatges, córrer les mateixes aventures que els protagonistes d'aquella meravellosa pel·lícula que vam veure? Qui no s'ha sentit atrapat per alguna novel·la que ens ha enganxat des de la primera pagina? No hi ha imatges, edificis o ciutats que ens han captivat per algun motiu secret? Totes aquestes preguntes fan referencia a l'experiència que tots tenim de la bellesa. De la reflexió filosòfica sobre la bellesa s'ocupa la part de la Filosofia anomenada Estètica. També ací la reflexió filosòfica intenta tirar claredat sobre qüestions que tots, com a éssers humans, ens plantegem. Per exemple, si diem que determinada pel·lícula no val res, ho podem fer perquè alguna persona a qui admirem ho ha dit, perquè tal pel·lícula no està de moda, etc.; o bé perquè hem reflexionat i tenim arguments per a 2.1 justificar la nostra opinió: en aquest cas, estem en el terreny de l'Estètica. Què és la bellesa? Què és l'art? Quina relació existeix entre l'art i la realitat? Aporta l'art algun tipus de coneixement, diferent del de la ciència? Quin? Quina relació pot haver-hi entre l'art i l'ètica o la política? Quina influencia té la societat en la producció i en la recepció de l'art? Aquest és el tipus de preguntes que es planteja l'Estètica: abordar-les ens pot ajudar a gaudir més de les nostres experiències davant de la bellesa. 3. La reflexió sobre la llibertat i l'acció humana transformadora Tots utilitzem els conceptes de bé mal per a jutjar les accions de les persones, però, sovint, no ens posem d'acord amb els altres en aquestes qüestions. Aquests conceptes necessiten, doncs, aclariment, i aquesta és precisament la tasca de la Filosofia pràctica, la part de la Filosofia que s'ocupa de la reflexió sobre I 'acció humana i dels criteris que utilitzem a l'hora de valorar-la des d'un punt de vista moral i polític (per mitjà dels conceptes de bé i mal, justícia i injustícia, correcció o incorrecció...). La Filosofia pràctica es divideix en Ètica (sobre el comportament individual) i Filosofia política (sobre el comportament col·lectiu; la manera d'organitzar-se d'una societat). Tampoc ací és fàcil sempre (inclús pot ser contraproduent) establir una demarcació contundent entre l'una i l'altra. Tots els éssers humans jutgem la conducta dels altres i la nostra. Ara bé: ho podem fer perquè seguim l'opinió d'una altra persona, les modes, els prejudicis de la nostra societat...; o perquè hem reflexionat i utilitzem algun criteri racionalment justificat per a fer-ho: si optem per aquesta segona opció, ens trobem en el terreny de la filosofia pràctica. 4. El sentit de l'existència i de la realitat Per exemple, qui no s'ha preguntat alguna vegada per què existeix el món. O per què es com es, i no d'una altra manera. Si existeix és perquè algú o alguna cosa l'ha creat o potser és etern? En la vida de la naturalesa, de les persones i de les societats hi ha algun tipus d'ordre o finalitat? O, al contrari, tot el que existeix és fruit de l'atzar? El llenguatge és un instrument útil per a entendre la realitat o ens enganya? Si es la segona cosa, què podem fer per evitar-ho? Aquestes qüestions, i altres de similars que molts ens hem fet en algun moment, també se les van plantejar els grans pensadors de totes les èpoques. Les reflexions que els van provocar van donar lloc a la disciplina filosòfica anomenada Metafísica o Ontologia (que ací considerarem com a sinònimes). La paraula "Metafísica" fa referència al que es troba més enllà de l’experiència, a aquelles qüestions que no es poden abordar només amb la informació que ens proporcionen els nostres sentits o els experiments científics, perquè hi van més enllà: per exemple, podem saber que som vius, però no per a què ho som (pregunta que al·ludeix no als processos biològics, sinó al sentit, a la finalitat de la nostra existència). D'altra banda, la paraula "Ontologia" fa referència a la reflexió sobre els conceptes més importants amb els quals organitzem la nostra visió del món. 5. La reflexió sobre la realitat i el seu coneixement Imagina't ara que, després d'haver estat uns dies malalt, tornes a l'institut i trobes que tens un professor nou. Llavors els teus companys et diuen que aquest professor 2.2 solament aprovarà aquells alumnes que siguen del mateix equip de futbol que el professor. Com respondries a aquesta situació? No seria una reacció lògica, per la teua part, que els preguntares com ho saben? Seria lògica perquè és bastant inversemblant que un professor aprove o suspenga a la gent en funció de les seues aficions esportives. No obstant això, al llarg de la nostra vida, estem constantment rebent informació, siga de manera directa (a través de la nostra experiència personal, dels nostres sentits) o indirecta (testimonis dels altres, els llibres que llegim, els mitjans de comunicació, les xarxes socials...) i... ens preguntem si tota aquesta informació es vertadera? O donem per vertaderes informacions que no ho són? I què passa si ho fem? Pensem, per exemple, en els casos d'assetjament en xarxes socials: algú comença a dir coses falses d'una altra persona, ho escampa per la xarxa i alguns s'ho creuen sense preguntar-se si és o no vertader. A ningú li agrada que l'enganyen o equivocar-se, perquè pot tenir conseqüències molt negatives en la nostra vida (i en la dels altres). Doncs bé, la qüestió de com podem distingir la veritat de la falsedat, de quan pot estar justificat dir que sabem alguna cosa i quan no, és un altre dels temes sobre el qual han reflexionat filòsofs de tots els temps: la part de la Filosofia que ho tracta ta s'anomena Teoria del Coneixement o Epistemologia. Aquesta tasca d'establir uns criteris racionals per a discernir entre el coneixement rigorós i (els discursos que ens enganyen va tenir molta importància, sobretot, al llarg de l'època moderna. No era una ocupació merament teòrica, sinó que tenia unes motivacions pràctiques ben concretes: defendre l'avanç de la ciència moderna i dels ideals socials de la tolerància i de la llibertat davant del fanatisme religiós que va assolar Europa. Les creences dogmàtiques dels fanàtics els fan creure que tenen el dret d'obligar els altres a canviar la seua forma de pensar i de viure, inclús amb l'ús de la violència: l‘inquisidor que tortura a l'heretge no ho fa perquè gaudisca del dolor que li provoca, sinó perquè pensa que aquest esta equivocat i, en conseqüència, l'ha d'ajudar” a reconèixer els seus pecats perquè puga salvar-se. La Filosofia, entesa com a teoria normativa del coneixement, ens ajuda a ser més prudents i descreguts davant de qualsevol intent d'imposar (siga per la nostra part, siga per part dels altres) determinades creences, i això ens pot estalviar molt de dany. Com a conclusió: la Filosofia no és una activitat hiperespecialitzada allunyada de la vida real de |es persones. “L'amor a la saviesa” és un impuls natural en tot ésser humà, que se'ns manifesta ja des de la infantesa, amb la nostra obsessió per preguntar i saber coses sobre tot el que ens rodeja, i que després, en la vida adulta, no s'apaga mai del tot Tots ens hem fet en alguna ocasió preguntes sobre el sentit de la realitat i de la vida (Metafísica o Ontologia), sobre el que podem defendre que sabem i el que no (Epistemologia o Teoria del Coneixement), sobre el que està bé i el que està malament (Filosofia pràctica), sobre què és bell o no (Estètica). I ens |es hem fet en tant que éssers humans: perquè... un animal o un robot es podrien plantejar aquest tipus de preguntes? Per que? Quines són les característiques distintives de la humanitat? Som una espècie animal superior a les altres? 2.3 6. La funció de la filosofia Podríem dir, doncs, que la Filosofia té més a veure amb les preguntes que no amb les respostes. La Filosofia mai dóna respostes concloents. Preguntar es una tendència natural en l'ésser humà, però aquesta tendència pot ser reprimida fins a tal punt que arribe a desaparèixer. Ara bé: qui està interessat a fer desaparèixer l'estima per la saviesa? A qui incomoda que les persones ens preguntem sobre el significat i el perquè de tot el que ens passa? Al llarg de tota la història de la humanitat, en totes les societats, determinats grups socials han pretés dominar altres grups socials. Per a això, a més d'usar la violència, calia justificar la dominació, perquè així el grup dominant se sentia legitimat per a manar i el grup dominat acceptava com a “natural” la seua situació de subordinació. Aquest discurs que justifica que l'ordre social és el que ha de ser (i que no pot ser d'una altra manera) s'anomena ideologia. Doncs bé, quan en una societat apareixen persones que es pregunten pel perquè de les coses, és molt probable que no s'acontenten amb les explicacions tradicionals dels que manen i que vulguen anar mes enllà. I “anar més enllà” els porta a posar en dubte la ideologia que justifica la dominació de la minoria privilegiada. Per aquest motiu, als poderosos de totes les èpoques els incomoda la gent que es fa preguntes. Així, al llarg de la història es dóna una lluita entre l'amor al saber, expressat en les preguntes filosòfiques, i l'ànsia de poder. D'ací la necessitat de tot ordre social de matar el xiquetfilòsof que tots hem sigut, almenys, durant la primera etapa de la nostra vida. L'enfrontament entre la Filosofia i el poder ha sigut una constant al llarg de la història i ha adoptat formes diverses segons cada moment històric. Però mai ha desaparegut: tampoc en els nostres dies. En l'actualitat, el poder es troba en mans de les grans empreses transnacionals, els dirigents de les quals han pretés fer-nos creure que el que era bo per a ells (la recerca indiscriminada del benefici econòmic) era bo per a tota la societat. Però la crisi econòmica iniciada el 2008 ha posat en evidència d'una manera contundent que açò no era així: la desocupació, la precarietat laboral, les retallades en drets fonamentals, les creixents desigualtats socials, la corrupció, la devastació ecològica, la degradació de la cultura... són conseqüències inherents a un sistema econòmic i una forma de vida el principal objectiu de la qual és guanyar diners. Davant de tots aquests problemes generats per un capitalisme salvatge, la resposta de bona part de la ciutadania ha sigut eixir al carrer per a protestar. És el que va ocórrer, per exemple, a Espanya amb el moviment del 15M. Amb el seu lema “No som mercaderies en mans de polítics i banquers”, aquest moviment posava en dubte la ideologia que ens va portar a la crisi. I ho va fer filosofant, es a dir, debatent als carrers, amb arguments, quines havien de ser les condicions per a tenir una vida digna, individualment i col·lectivament En aquest sentit, es pot dir que el 15M va representar una espècie d'exercici comunitari de reflexió filosòfica. Davant de la veritat del poder, la Filosofia no aporta cap veritat concloent. Pot parèixer molt poc; però aquest “poc” és molt valuós. L'actitud filosòfica de fer-se preguntes, de tractar d'abordar els problemes humans de manera racional, de ser rigorosos a l'hora de reconèixer el que no sabem, de no jutjar segons el que el costum, el prestigi social o les 2.4 modes ens diuen que esta bé o està malament... constitueix un hàbit necessari per a la convivència democràtica' i pacifica. Una convivència que s'ha de fonamentar en el diàleg i en el respecte als altres, quelcom incompatible amb qui es creu en possessió d'una veritat superior i absoluta (el fanàtic) o amb qui no pensa en el que fa i actua com un simple engranatge de la maquinària social. La reflexió filosòfica constitueix una espècie de gimnàstica mental que, en qüestionar tots els punts de vista (també el nostre), fomenta valors com la tolerància, la llibertat individual i col·lectiva, l'esperit crític o el reconeixement de (la perspectiva) de l'altre. Activitats i tasques 1. Explica breument en què consisteix cada part de la Filosofia: a. Metafísica o Ontologia. b. Epistemologia. c. Ètica. d. Estètica. e. Filosofia política. f. Antropologia. 2. Enumera cinc exemples actuals d'actituds fanàtiques. Com les podríem combatre? 3. Explica amb les teues paraules la expressió "curiositat intel·lectual". 4. Lleig el següent text: "Quan algú pregunta per a què serveix la filosofia, la resposta ha de ser agressiva, ja que la pregunta es té per irònica i mordaç. La filosofia no serveix ni a l'Estat ni a l'Església, que tenen altres preocupacions. No serveix a cap poder establit. La filosofia serveix per a entristir. Una filosofia que entristeix o no contraria a ningú no és una filosofia. Serveix per a detestar l'estupidesa, fa de l'estupidesa una cosa vergonyosa. Només té aquest ús: denunciar la baixesa del pensament sota totes les seues formes. Hi ha alguna disciplina, tret de la filosofia, que es propose la crítica de totes les mixtificacions, siga quin siga el seu origen i fi?" G. Deleuze, Nietzsche i la Filosofia 5. Per a què serveix la Filosofia, segons el text? 6. Quin es l'ús de la Filosofía? 2.5