Tema 1. El dret civil 1. Concepte: Podem acollir com a concepte de dret civil el següent: el dret civil és aquella branca del dret que té com a nucli a la persona abstractament considerada sense cap altra qualitat que la d’ésser subjecte de dret regulant totes aquelles situacions amb transcendencia social suficient en que es pugui trobar. -Classifiquem el dret civil dins de la categoría del dret privat regula les relacions juridiques entre particulars, 2 subjectes que poden reclamaar-se juridicament unes determinades conductes. Ex: Pare-fill ; comprador-venedor ; persona física i el seu representant, etc. En base al concepte que li atribuim al dret civil, podem afirmar que quan la persona assumeix una determinada qualitat (comerciant, treballador…) ja no estarem en el dret civil sinó en una altra branca del dret com el mercantil, laboral… 2.1. La distinció entre Dret privat i el públic: El Dret, com a ordenament jurídic, és unitari i no admet una compartimentació absoluta, malgrat que s’ha establert una gran bipartició: dret públic i dret privat. L’escisió es produeix cap als segles XVI - XVII amb la Revolució burguesa i l’inici de la Codificació. Es preten protegir l’individu envers l’aparell de l’estat atorgant-li un ámbit de llibertat exclusiu. En aquell momento històric, es contraposa el dret privat, que és el dret que regula aquest ámbit de llibertat de l’individu, al dret públic que es limita a regir l’estructura organitzativa de l’estat. Amb l’adveniment de l’estat social i democràtic de dret la situación canvia. L’estat intervé cada cop més en les diferents facetes de la societat i, especialment, en l’economia. És aleshores quan la línea de separació tant marcada entre el dret públic i el dret privat es comença a diluir. En definitiva, es tracta de dos àmbits del dret que no es poden separar i que, cada vegada més, s’entrellacen. <<Entenem per dret privat aquell que regula les relacions entre les persones. S'oposava, per tant, al dret públic, que regula les relacions de les persones amb els poders de l'estat i dels poders públics entre si.>> El dret privat es contrapossa al públic mitjançant tres criteris: 1) El dret privat regula les relacions entre particulars. / El dret públic regula les relacions jurídiques entre l’Administració i els particulars. 2) El dret privat aposta per uns interessos particulars i el dret públic per un interés col·lectiu ( sanitat pública, plans d’urbanisme, universitats públiques…). 3) El dret privat es conforma mitjançant normes dispositives ( La norma permet que cada particular estableixi lliurement els pactes que consideri convenients, autonomía limitada de la voluntat). El dret públic s’abasteix de normes imperatives (són vinculants tal i com s’estableixen). Contenido del dº civil 1) Normas sobre capacidad de las personas 6) El derecho sucesorio 2) Fuentes de las obligaciones 7) Aplicación y eficacia 3) Contenido de los negocios jurídicos de las normas 4) Derechos sobre los bienes 5) Las relaciones familiares 2.2 El Dret privat general i els especials La Codificació té com a conseqüència que el dret civil sigui considerat un dret privat de carácter general contraposant-se a un altre dret privat que será dret especial per que fa referencia a una concreta qualitat de la persona, per exemple, la de l’ésser <<comerciant>>, es tracta del dret mercantil. El Dret mercantil El pressupòsit d’aplicació del dret mercantil és la qualitat de comerciant d’almeny una de les parts de la relació jurídica. Actualment, aquest regula un sector determinat de la realitat social mitjançant el Codi de comerç miríade de lleis especials. El Codi de comerç fa una remissió al <<dret comú>> -dret civil-, en relació a aquells aspectos dels contractes mercantils que no es regulen en el propi Codi de comerç o en les lleis especials mercantils. • Dº civil: dret comú • Dº mercantil: dret privat especial apocable a ‘actes de comerç’ Código de comercio + leyes mercantiles • Dº laboral: dret privat especial regulació del contracte de treball Estatuto de los trabajadores El dret civil actua com a supletòri
