Subido por ruizmontespaula

CONCEPTES BÀSICS LINGÜÍSTICS 1

Anuncio
LLENGUATGE
LLENGUA
PARLA
DIALECTE
LLENGUA
ESTÀNDARD
NORMA
LINGÜÍSTICA
FONEMA
SO
GRAFIA
ALFABET
DÍGRAF
FILOLOGIA
GRAMÀTICA
ORTOGRAFIA
FONOLOGIA
FONÈTICA
MORFOLOGIA
SINTAXI
LEXICOLOGIA
LEXICOGRAFIA
ETIMOLOGIA
SOCIOLINGÜÍSTICA
Facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments
a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit.
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que
serveix bàsicament per a la comunicació.
Manifestació de la llengua en l’ús individual que un parlant en fa en
un moment determinat.
Varietat geogràfica, històrica o social d’una llengua, associada a la
procedència dels parlants.
Model lingüístic destinat a servir de referència bàsica als membres d'una comunitat
lingüística en totes o algunes de les seves actuacions comunicatives.
Precepte referit al bon ús fonètic, morfològic, sintàctic, etc., d’una llengua segons la
gramàtica normativa.
Ciència que estudia el llenguatge i s’interessa per descriure i explicar l’estructura i el
funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües.
Unitat mínima distintiva que no aporta significats però que ajuda a diferenciar-los. És
la representació gràfica del so
Emissió resultant de les vibracions produïdes pels òrgans articulatoris. És la
realització oral del fonema.
Lletra o lletres amb què representam per escrit els fonemes d’una llengua
Conjunt de grafies utilitzades en l’escriptura d’una llengua.
Grup de dues lletres que representen un so.
Disciplina que estudia l’estructura i l’evolució d’una llengua principalment per mitjà
de l’anàlisi i la interpretació de textos i llurs relacions amb les cultures on s’han
originat.
Ciència que estudia el sistema d’una llengua. Integrada per la fonologia, fonètica,
morfologia, sintaxi i lexicologia.
Conjunt de normes que regulen l’escriptura correcta dels mots i d’altres signes
gràfics d’una llengua.
Branca de la lingüística que estudia els fonemes, és a dir, els sons en relació amb els
significats que adopten en una llengua determinada.
Part de la lingüística que estudia el so articulat, és a dir, la realització oral dels
fonemes, independentment del significat que adoptin en una llengua determinada.
Branca de la lingüística que estudia les regles que regeixen l’estructura interna dels
mots.
Branca lingüística que estudia les relacions dels mots en una oració i les funcions que
hi acompleixen.
Branca de la lingüística que estudia el lèxic d’una llengua, la significació dels molts.
Branca de la lexicologia aplicada que s’ocupa de l’elaboració de diccionaris o lèxics.
Branca de la filologia que estudia les etimologies dels mots (el seu origen, filiació) i
llur evolució formal i semàntica.
Disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social, especialment
entre fets lingüístics i fets socials. És a dir, les relacions entre llengua i societat.
VARIACIÓ
LINGÜÍSTICA
VARIETAT DIALECTAL
VARIETAT
DIACRÒNICA
Històrica,generacional,
Temporal, cronolecte
VARIETAT
DIASTRÀTICA
Social, sociolecte
VARIETAT DIATÒPICA
Geogràfica, geolecte,
dialecte
VARIETAT DIAFÀSICA
REGISTRE
funcional, estilística
ARGOT
PARLAR XAVA
PARLAR BLEDA
PARLAR ULTRA
DIALECTE
DIALECTE
CONSTITUTIU
DIALECTE
CONSECUTIU
ISOGLOSA
Varietat geogràfica, històrica o social d’una llengua, associada a
la procedència dels parlants.
ÚS LINGÜÍSTIC
ÀMBIT
D’ÚS
NORMES
D’ÚS
COMUNITAT
LINGÜÍSTICA
CONSCIÈNCIA
LINGÜÍSTICA
LLEIALTAT
LINGÜÍSTICA
AUTOODI
PREJUDICI
LINGÜÍSTIC
CONTACTE LINGÜÍSTIC
CONFLICTE LINGÜÍSTIC
INTERPOSICIÓ
INTERFERÈNCIA
BILINGÜISME
DIGLÒSSIA
SUBSTITUCIÓ
LINGÜÍSTICA
NORMALITZACIÓ
LINGÜÍSTICA
NORMATIVITZACIÓ
ESTANDARDITZACIÓ
PLANIFICACIÓ
LINGÜÍSTICA
POLÍTICA
LINGÜÍSTICA
Descargar