L’ORIGEN DELS PRIMERS REGNES PENINSULARS Llegeix els següents textos sobre la batalla de Covadonga; un pertany a una crònica musulmana i l’altre a una crònica cristiana. Seguidament contesta les preguntes: Alqama va entrar a Astúries amb un exèrcit de 187.000 soldats. Pelai estava amb els seus companys a la muntaya d’Auseva1, i l’exèrcit d’Alqama va arribar fins a ell. [...] Pelai va dir: “Crist és la nostra esperança, que per aquest monticle que veus sigui Espanya salvada i venja l’exèrcit dels gots. Tenim per advocat prop del Pare nostre Senyor Jesucrist, que pot alliberar-nos d’aquests pagans.”[...] Alqama va ordenar llavors començar el combat als soldats, i els soldats van prendre les armes. Però de sobte es van mostrar les magnificències del Senyor. Les pedres que sortien de les catapultes i arribaven a la casa de la Mare de Déu es tornaven contra els qui les tiraven i mataven els caldeus2. I com que a Déu no li calen llances, sinó que dóna el palmell de la victòria a qui vol, els caldeus van emprendre la fugida. Crónica e Alfonso III En temps d’Anbasa ben Suhaim al-Qalbi, es va alçar en terres de Galícia3 un ase salvatge anomenat Pelai. Des de llavors van començar els cristians, a l’Àndalus, a defensar contra els musulmans les terres que encara eren en poder seu, cosa que no havien esperat d’aconseguir. Els islamistes4, lluitant contra els politeistes5 i forçant-los a emigrar, s’havien apoderat del seu país fins a arribar a la terra dels francs i havien conquerit Pamplona. A Galícia tan sols els havia quedat la roca on es va refugiar l’anomenat rei Pelai amb tres-cents-homes. Els soldats no van parar d’atacar-lo fins que els seus soldats es van morir de fam i només van quedar en la seva companyia trenta homes i deu dones. I no tenien per a menjar res més que la mel que prenien de les abelles a les esquerdes de les roques. La situació dels musulmans va arribar a ser penosa, i al cap i a la fi els van menysprear tot dient: “Trenta salvatges, quin mal poden fer-no?”. Al-Maqqari, Kitabb Nafh al Tib 1 Auseva: Muntanya on hi ha la cova de Covadonga. Caldeus: Referit als soldats musulmans. 3 Galícia: es refereix a l’antiga província romana de Gallaecia. 4 Islamistes: musulmans 5 Politeistes: cristians 2 1) Resumeix la idea principal que transmeten la crònica cristiana i musulmana. 2) Raona si són fonts primàries o secundàries. 3) Creus que són fonts objectives? Per què? 4) Situa els textos històricament: a. Quin fet narra el text musulmà? b. On s’havien refugiat els hispanovisigots després de la conquesta musulmana de la Península? c. Qui era Pelai? d. En quin any i on es va produir aquest enfrontament? e. Quina visió presenta de la batalla de Covadonga? f. Per què, segons el text, els musulmans permeten l’existència d’un petit grup cristià a les muntanyes asturianes? g. Com descriuen els cristians la batalla? D’ón prové la victòria segons la seva crònica? h. Quines diferències hi ha, segons l’una i l’altra crònica, en el nombre de combatents? i. Quin regne cristià es va formar després d’aquesta batalla? 5) Estableix les semblances i les diferències entre les dues cròniques. Quina de les dues consideres més realista? Creus que l’altra és fantasiosa? Raona-ho. 6) Creus que les narracions històriques d’aquesta època són fidedignes o bé que intenten exalçar el protagonisme cristià o musulmà? 7) Per què s’ha de contrastar les fonts (documents) d’un bàndol i de l’altre a fi de poder tenir una visió més objectiva dels fets? 8) Creus que en l’actualitat es donen versions diferents dels fets socials (esportius...) i polítics i fins i tot dels fets històrics? Cita’n algun exemple. Els cronistes eren persones que estaven vinculades als reis. Per això els seus relats solien enaltir la figura i les gestes del monarca, encara que això comportàs desfressar la veritat. MAPA 1 (informació pàg. 72, 74, 75, 148) – SEGLE XI ANY 1054 REGNE DE CASTELLA I LLEÓ Segle VIII Alguns nobles varen formar nuclis de resistència contra els al voltant de les muntanyes d’Astúries i la franja . L’any 722 i resisteix un atac musulmà als voltants de Alfons I i Alfons II són els primers reis del REGNE . . . La capital s’estableix a Segle IX Amb Alfons III (s. IX-X), el regne s’estén des de la Serralada . Aquesta zona deshabitada és . Segle X Per protegir el nou territori la capital es trasllada a . fins al riu REGNE DE A l’Al-Àndalus es proclama el i es detura l’expansió cristiana. Per bloquejar les incursuiosn fan construir nombrosos per l’ El comte de Castella del regne de declara hereditari el seu títol i s’independitza del regne de Lleó, els reis hi CASTELLA. . Segle XI El comtat de Castella s’incorpora per matrimoni al regne de Pamplona amb Sanç III el . , fill de Sanç III és designat comte de Castella i per matrimoni unirà el seu territori al regne de Lleó REGNE DE i . REGNES I COMTATS PIRINENCS (informació pàg. 73, 76) Segle IX El rei franc per reforçar la frontera del seu regne amb els , va crear una zona defensiva al llarg dels Prineus LA dividida en comtats. , Després de la mort de Carlemany: - Els comtes tendeixen a convertir el seu càrrec en - Es devinculen del reialme . - Desapareixen la i neixen: . EL REGNE DE PAMPLONA Diverses famílies resisteixen la pressió de Son expulsats els governadors francs REGNE DE i . . EL REGNE D’ARAGÓ Als Pirineus centrals s’aconsegueix la independència dels francs COMTAT D’ . Es formen els comtats de S iR . Al segle XI, un fill de Sanç III el Gran les unirà i formarà el . ELS COMTATS CATALANS Eren diversos comtats: Barcelona, Girona, Besalú... - Al segle IX: , comte de annexiona la majoria dels comtats catalans i converteix el títol en hereditari. - Al segle X: els comtats s’independitzen dels reis . - Al segle XI-XII: el comtat de Barcelona continuarà l’expansió cap al nord dels i cap a la vall de l’ . MAPA 2 (informació pàg. 80, 81, 84, 85, 148) – SEGLE XII ANY 1143 La divisió del en regnes de (segle XI) debilita Al-Àndalus i el regnes cristians s’expandiran cap el sud durant els segles XI i XII. REGNE DE CASTELLA - Segle XI: Ferran I Alfons VI conquerirà - Segle XII: l’avanç es detura per l’arriba dels pugnes entre Castella i Lleó. (1085) frontera riu i dels i per les Al llarg del segle XII el regne de Castella i Lleó es van ajuntar i separar diverses vegades per motius hereditaris. REGNE DE NAVARRA - Segle XI: poca expansió ja que al sud fronterejava amb - Segle XII: Regne de Pamplona REGNE DE i . . CORONA D’ARAGÓ - Segle XI: el regne d’Aragó arriba a Saragossa. - Segle XI: cel comtat de Barcelona repobla el camp de Tarragona. - Segle XII: l’any la unió de (hereva del rei d’Aragó) i (comte de Barcelona) va donar lloc a la (Aragó, comtats catalans i territoris d’Occitània). REGNE DE PORTUGAL Va formar part del regne de Lleó fins a principis del segle es va proclamar rei. quan un comte A partir d’aquest moment continua el seu avanç cap el sud de manera independent. MAPA 3 (informació pàg. 76, 85, 148) – SEGLE XIII ANY 1200 REGNE DE LLEÓ I REGNE DE CASTELLA S’ajunten i se separen en diverses ocasions per motius hereditaris fins l’any No es produeix avanç en la reconquesta. Frontera amb Al-Àndalus: riu . . CORONA D’ARAGÓ - Segle XII: Aragó integra a la corona Casp i Terol. Catalunya arriba fins a la desembocadura de l’Ebra. Els territoris d’Occitània varen ser vassalls de la Corona d’ . REGNE DE PORTUGAL S’estén cap el sud, un poc més enllà del riu REGNE DE NAVARRA Navarra ha perdut la regió MAPA 4 , que ha passat a (informació pàg. 84, 132, 133, 148) – SEGLE XIV ANY 1304 . de fins a l’Estret de . i CORONA D’ARAGÓ Al segle XIII es perden els territoris d’Occitània. Conquestes de les Illes València i Alacant. REGNE DE PORTUGAL - Segle XIII: acaba la conquesta del seu territori amb L’ REGNE DE GRANADA (m. segle XIII – 1492) Darrer reducte musulmà fins segle . i el de CORONA DE són derrotats els almohades a les Els cristians ocupen la vall del Conquestes molt . el . CORONA DE CASTELLA La reunificació dels dos regnes: el de es va fer l’any 1230 amb Ferran III el L’any fins . Múrcia. , .