TASCA HISTÒRIA Leen Almadani 2n Batx B Aquest text és de naturalesa narrativa perquè es tracta d'un fragment de la petició dels treballadors a Espartero. Es tracta d'una font primària escrita l'11 de maig de 1855 a Barcelona. Aquesta època pertany al Bienni progressista, on comença amb el pronunciament de Vicalvarada, duta a terme pels moderats d'esquerres i amb el general O'Donnell. Sent de caràcter liberal per aconseguir el suport del poble. S'origina una sèrie d'aixecament a causa dels liberals que prenen el poder sol·licitant la convocatòria de corts constituents. Això porta a fer que el govern renunciï, fent que Isabel II es veiés forçada a contactar amb Espartero perquè torni a formar el govern. Això suposava un doble objectiu: primer, havia d'iniciar les reformes dels progressistes y segon, despullar del poder a les partes nascudes de la revolució. Aquesta petició és escrita pels obrers catalans, la seva creació és deguda al fet que Barcelona era l'únic lloc d'Espanya on existia una indústria moderna, el sector tèxtil cotoner, on es va poder produir nombrosos conflictes entre els obrers y els amos, pel que es va crear el primer sindicat (societat de resistència) La petició dels obrers a Espartero se centralitzava en els reconeixements d'una sèrie de drets cap als obrers, com la llibertat d'associació, el rebuig a salaris de poca quantia, l'existència d'un jurat mixt, en els quals participen tant amos com obrers, la reducció de jornada de treball a 10 hores com treball màxim, la higiene en el treball i destaquen les escoles gratuïtes industrials y prohibir que els pares facin treballar als seus fills abans de l'edat de 10 anys. En aquesta època es va produir la primera la primera vaga general a Espanya, desencadenada per l'ordre del general Zapatero que va prohibir les associacions obreres. La vaga va durar entre els dies 2 i 11 de juliol. Durant aquest periode es va enviar una comissió de treballadors a Madrid, per entrevistar amb Espartero però al final no els va atendre. Al mateix temps, a Barcelona, es van aplicar una sèrie de mesures com la deportació, els càstigs corporals i amenaces de pena de mort. Mentrestant, el 8 de juliol, es van deportar 70 obrers a l'Havana, i al dia següent Barcelona va ser presa militarment. Finalment la inestabilitat política d'Espanya causa la dimissió de Espartero, el poder passa en mans de O'Donnell, originant el fracàs i la dissolució de les milícies nacionals.
