Subido por Arnau J. de Koning

FITXA DISCÒBOL SELECTIVITAT CATALUNYA

Anuncio
HISTÒRIA DE L’ART
ARNAU JOAN DE KONING
DISCÒBOL
1. FITXA TÈCNICA
Nom de l’obra: Discòbol.
Autor: Miró (Elèuteres, actiu entre 480 – 440 aC.).
Cronologia: 460 aC.
Tipologia: Escultura exempta.
Materials: Original de bronze, còpia romana de marbre.
Estil: Grec clàssic
Localització: Museo Nazionale Romano, Roma, Itàlia.
2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Va ser esculpit durant l’època clàssica grega (segles V – IV aC), concretament durant la
transició entre l’estil arcaic i el primer classicisme, com passa amb altres escultures, no es
conserva l’original del discòbol, no obstant, es considera que aquest podria haver estat fet de
bronze.
En aquell moment, es van desenvolupar les Guerres Mèdiques (500 – 440 aC), en la que els
grecs obtenen la victòria davant dels perses. A més, durant aquella època apareixen les polis,
ciutats-estat gregues de les quals se’n destaquen dues: Atenes i Esparta. Entre aquestes dues,
hi ha molta tensió per raons de cultura, que culminarà en la Guerra del Peloponès (431 – 404
aC).
Atenes té una plenitud artística i cultural, i es regeix per un sistema polític democràtic.
L’autor del Discòbol és Miró, que va ser un dels mes grans i importants escultors de la Grècia
Clàssica. Segons Plini (Escriptor Romà), Miró va ser deixeble d’Agelades, fonedor d’Argos, i va
treballar a Atenes durant el govern de Pèricles, en plena època de màxima esplendor,
aproximadament a mitjans del segle V aC.
La seva obra destacava pel seu naturalisme, el dinamisme en les figures i l’estabilitat de les
proporcions.
Actualment es poden estudiar i conèixer algunes de les seves obres gràcies a les copies
romanes de marbre que se’n van fer.
3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA
El Discòbol és una escultura exempta, que és una còpia romana de marbre,
feta originalment de bronze, i que actualment no es conserva.
L’escultura representa un atleta en plena acció de llançar un disc en una
competició.
Amb aquesta obra, Miró trenca amb els principis bàsics de la frontalitat i la
rigidesa que presentava l’escultura arcaica i mostra les ganes de l’autor de
mostrar el moviment, que aconsegueix per mitja de la complexa posició del
personatge. Des d’un punt de vista lateral, el cos de l’atleta representat forma
una “S” que compon la figura de dalt a baix i que combina amb la forma d’arc
que tenen els seus braços.
Miró expressa l’acció de forma violenta, no obstant, es fa evident la seva
habilitat per equilibrar la composició, fent que el braç sostenidor del disc,
actuï com a contrapès amb la cama a la que es recolza l’altre braç. Aquesta
ordenació es coneix com a “Rythmos”.
HISTÒRIA DE L’ART
ARNAU JOAN DE KONING
Un altre punt a destacar és el magnífic treball anatòmic que realitza l’autor, que marca de
manera fidel tots els músculs del personatge i la tensió que pateixen amb l’exercici atlètic de
llançar un disc. Tot i que, aquest treball anatòmic no és tant magnífic en relació amb el cap de
l’atleta, el qual encara conserva alguns trets de l’escultura arcaica com en són el hieratisme en
el rostre i la geometria en els cabells.
Per últim, cal remarcar que l’escultura original de bronze no necessitava cap mena d’element
de suport, en canvi, la còpia de marbre no en pot prescindir.
Miró va ser influenciat per les escultures del moviment arcaic, pels vasos de ceràmica pintats i
per les petites escultures de bronze i argila a l’hora de fer el Discòbol.
Aquest va influenciar després en el Segon Classicisme (Hermes amb Dionís infant) i en
l’Hel·lenisme.
4. INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL
Es considera que la persona representada en el Discòbol, era un jove atleta anomenat Jacint,
que va morir en el transcurs d’uns jocs atlètics dedicats a Apol·lo, per això es reconeix com una
escultura commemorativa. Representa el moment de màxima concentració just instants abans
de llençar el disc.
Fins aquell moment no s’havia esculpit mai ningú representant el moviment, sinó que es
representaven drets i rígids.
En el discòbol, l’atleta té la posició del llançament just després d’haver donat la volta, per això
es pot observar l’esforç, la força i la plenitud física del moment.
Descargar