S O L U C I O N A R I ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 Autors Montserrat Pina Massachs Clara González Fernández Josep Alfaro Giménez Revisor tècnic Joan Antoni Roncal Borrego MADRID - BARCELONA - BOGOTÀ - BUENOS AIRES CARACAS - GUATEMALA - MÈXIC - NOVA YORK PANAMÀ - SAN JUAN - SANTIAGO - SÃO PAULO AUCKLAND - HAMBURG - LONDRES - MILÀ - MONT-REAL NOVA DELHI - PARÍS - SAN FRANCISCO - SYDNEY - SINGAPUR SAINT LOUIS - TÒQUIO - TORONTO Economia de l’empresa 2 · Batxillerat · Solucionari No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament electrònic, ni la transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o d’altres mitjans, sense el permís previ i per escrit dels titulars del Copyright. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra (www.conlicencia.com). Drets reservats © 2013, respecte a la segona edició en català, per: McGraw-Hill/Interamericana de España, S.L. Edifici Valrealty, 1a planta Basauri, 17 28023 Aravaca (Madrid) ISBN: 0009417303 Editors de projecte: Georgina Esperalba i Conrad Agustí Edició: Carme Bolós Disseny de coberta: Quin Team! i Axioma Comunicació Disseny d’interiors: Quin Team! Composició: Niabel Urbano i Jaume Gironès ÍNDEX j Unitat 1. El patrimoni i la comptabilitat Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 8 15 16 j Unitat 2. El cicle comptable Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 23 37 38 j Unitat 3. Normalització i verificació comptable. Legislació fiscal Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 45 49 49 j Unitat 4. Els estats financers Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 54 60 61 j Unitat 5. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I. Anàlisi patrimonial i anàlisi financera Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 66 72 73 j Unitat 6. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II. Anàlisi econòmica Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . j Unitat 8. El finançament en l’empresa I. Les fonts de finançament Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 96 98 99 j Unitat 9. El finançament en l’empresa II. Els cicles interns Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 101 104 105 j Unitat 10. La direcció estratègica de l’empresa Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 110 111 112 j Unitat 11. Creixement intern i extern de l’empresa Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 116 118 119 j Unitat 12. La creació d’una empresa Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 121 122 123 j Unitat 13. El pla d’empresa 76 78 84 84 j Unitat 7. La inversió en l’empresa Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 87 88 92 93 Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 Comprova el teu nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Prepara les PAU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 01 4 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j Unitat 1. El patrimoni i la comptabilitat Activitats 1. La llibreria del senyor Joan et facilita el conjunt d’elements patrimonials que té i la seva valoració (al final de l’any 2010) amb la intenció que li ordenis en béns, drets i obligacions i li calculis el patrimoni net. Té un local de lloguer (per tant, no forma part del seu patrimoni) i amb mobiliari divers valorat en 4 800 €, dels quals deu a l’empresa subministradora 1 800 €. Té una lletra que ha de pagar a un proveïdor per valor de 800 €. La llar d’infants del barri li deu 480 € per material escolar que encara no li ha pagat. Al magatzem, als prestatges i a l’aparador té material divers destinat a la venda (llibres, llapis de colors, motxilles, etc.), tot valorat en 6 500 €. Disposa de diners en efectiu a la caixa registradora per un total de 385 €. La caixa registradora té un valor de 530 €. Al banc té un compte corrent amb un saldo de 5 800 €. Actiu Patrimoni net i passiu Béns Patrimoni net i passiu Béns Patrimoni net. . . . . . 18 905 € Mobiliari divers . 4 800 € Existències per a la venda . 7 200 € Diners en efectiu 425 € Màquina registradora . . . 530 € Diners en c/c bancari . 7 800 € Obligacions Deu al proveïdor de mobiliari . . . . . . 1 400 € Diners que deu a Hisenda . . . . 700 € Drets La llar d’infants li deu . . . . . . . 250 € TOTAL ACTIU . . . 21 005 € TOTAL P. NET I PASSIU 21 005 € L’empresa ha guanyat 3 010 € (18 905 – 15 895). Patrimoni net. . . . . . 15 895 € Mobiliari divers . 4 800 € Obligacions Existències per a la venda . 6 500 € Deu al proveïdor de mobiliari . . . . . . 1 800 € Diners en efectiu 385 € Lletra per pagar . . . . 800 € Màquina registradora . . . 530 € Diners en c/c bancari . 5 800 € 3. A partir de la llista següent d’elements del patrimoni d’una empresa, classifica’ls segons les masses patrimonials que s’han definit en aquest apartat: diners en efectiu, mobles diversos, factures pendents de pagament per la compra d’existències, accions d’una empresa per tenir-les més d’un any, un préstec a curt termini que ens ha fet una entitat bancària. Diners en efectiu: Disponible dins de l’actiu corrent. Mobles diversos: Immobilitzat material dins de l’actiu no corrent. Drets La llar d’infants li deu . . . . . . . Actiu 480 € TOTAL ACTIU . . . 18 495 € TOTAL P. NET I PASSIU 18 495 € Factures pendents de pagament per la compra d’existències: Passiu corrent o exigible a curt termini. Accions d’una empresa per tenir-les més d’un any: Inversions financeres a llarg termini dins d’actiu no corrent. 2. La llibreria del senyor Joan et facilita el conjunt d’elements patrimonials que té i la seva valoració (al final de l’any 2011) amb la intenció que li ordenis en béns, drets i obligacions, li calculis el patrimoni net i li comuniquis si en aquest any ha guanyat o ha perdut i quant. Té mobiliari divers valorat en 4 800 €, dels quals encara deu a l’empresa subministradora 1 400 €. Deu a Hisenda 700 €. La llar d’infants del barri, que habitualment compra a crèdit, li deu 250 € per material escolar divers. Al magatzem, als prestatges i a l’aparador té material divers destinat a la venda (llibres, llapis de colors, motxilles, etc.), tot valorat en 7 200 €. Disposa de diners en efectiu a la caixa registradora per un total de 425 €. La caixa registradora té un valor de 530 €. Al banc té un compte corrent amb un saldo de 7 800 €. 4. Una empresa té un patrimoni format per les masses patrimonials següents, valorades en euros: Immobilitzat material (200); Existències (70); Immobilitzat intangible (120); Exigible a curt termini (75); Exigible a llarg termini (150); Disponible (20); Realitzable (60). a) Calcula’n el total actiu, el total passiu i el patrimoni net. b) Presenta el balanç de situació d’aquesta empresa. a) Total actiu 5 200 1 70 1 120 1 20 1 60 5 470 Total passiu 5 75 1 150 5 225 Patrimoni net 5 470 2 225 5 245 01 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 b) Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent . . 320 € Immobilitzat intangible . . . . . 120 € Immobilitzat material . . . . . . 200 € Actiu corrent . . . . 150 € Existències . . . . . Realitzable . . . . . Disponible . . . . . 70 € 60 € 20 € TOTAL ACTIU . . . . 470 € Patrimoni net. . . . 245 € Passiu no corrent . 150 € Passiu corrent . . . 75 € TOTAL P. NET I PASSIU 470 € c) Demana un préstec al banc per 5 500 € i l’hi abonen en el compte corrent bancari. d) Compra software per 350 € i el paga amb un xec. e) Compra una furgoneta per 24 050 €; en paga 1 000 € amb un xec i per a la resta signa lletres a ll/t. f) Compra mobles per a l’empresa per 1 500 €. en paga 500 € amb un xec i la resta la deixa a deure. g) Els proveïdors li giren lletres per 1 000 € i les torna acceptades. h) Paga lletres per import de 1 000€ a través del banc. D Compres de mercaderies H D Proveïdors 1 200 5. En quina massa patrimonial col·locaries un local que té una empresa i que no utilitza per a la seva producció? Sabem que de moment el té llogat a una altra empresa i, en un futur, si puja de valor, el vendrà. 5 D H 1 200 Caixa H D Clients 500 H 500 Forma part de l’actiu no corrent i, dins d’aquest, de les inversions immobiliàries. 6. Una empresa ha invertit 8 000 € en la compra d’Obligacions de l’Estat. Es tracta d’una inversió a tres anys. Podries dir en quina massa del balanç s’hauria de col·locar? D H 1 000 S’ha de col·locar en l’actiu no corrent, en la massa d’inversions financeres a llarg termini. 7. De totes les activitats que fa una empresària, digues quin tipus de fet comptable les ha motivades: Vendes de mercaderies D Bancs i institucions de crèdit H 5 500 a) Compra mercaderies en efectiu per 1 800 €. b) Cobra 120 € en efectiu d’uns clients. c) Paga en efectiu el rebut de la llum per 300 €. d) Ven mercaderies per 420 € que li havien costat 360 €. Les hi paguen amb un xec bancari. D 350 1 000 500 1 000 500 1300 Deutes a c/t amb entitats de crèdit 500 H 5 500 e) Paga en efectiu 180 € que devia a un proveïdor. f) Ven una màquina pel mateix preu que li va costar. La venda es fa la meitat a crèdit i la resta al comptat, amb un xec. El preu és de 6 000 €. D Aplicacions informàtiques H D 350 Elements de transport H 24 050 a) Fet comptable permutatiu. b) Fet comptable permutatiu. c) Fet comptable modificatiu. d) Fet comptable mixt. Efectes comercials D que cal pagar a ll/t H D 23 050 e) Fet comptable permutatiu. Mobiliari H 1 500 f) Fet comptable permutatiu. 8. El compte Proveïdors té una notació de 4 000 € al deure i una de 5 300 € a l’haver. Calcula’n el saldo i digues de quin tipus és. D Proveïdors d’immobilitzat a) Compra mercaderies per 1 200 € a crèdit. b) Ven mercaderies per 1 000 €. En cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit. D 1 000 Té saldo creditor de 1 300 €. 9. Comptabilitza els fets comptables següents, de forma independent, amb el mètode de la partida doble: H Proveïdors, efectes comercials D que cal pagar 1 000 1 000 Proveïdors H 1 000 H D Inversions financeres a curt termini 1 300 H 01 6 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 10. Utilitza el mètode de la partida doble per comptabilitzar els fets comptables següents: a) Compra mercaderies per 2 400 € a crèdit. b) Ven mercaderies per 4 000 € a crèdit. c) Paga la nòmina als treballadors: 230 € amb un xec. d) Torna 356 € d’un préstec al banc més 24€ d’interessos. L’operació es fa a través del compte corrent. e) Paga el rebut de l’aigua i del telèfon per 125 € mitjançant transferència bancària. f) Paga l’impost d’activitats econòmiques: 135 € en efectiu. g) Cobra 335 € del lloguer d’un local propietat de l’empresa. h) Els clients tornen mercaderies valorades en 300 €. a) D Compres de mercaderies H D Proveïdors 2 400 2 400 b) D H Clients H D Vendes de mercaderies a) Troba el valor del patrimonial net d’aquesta empresa en començar la seva activitat. b) Obre un compte per representar els elements patrimonials inicials. c) Anota en els diferents comptes les variacions que es van produint com a conseqüència dels diversos fets comptables que tenen lloc, escriu una sola T per a cada compte nou i anota-hi les variacions corresponents. d) Troba el saldo de cada compte al final d’aquest període i digues de quin tipus és. H 4 000 4 000 11. L’empresa TOT TEIXIT, SA es vol dedicar a la distribució de teles per a la confecció. Comença amb un local en propietat valorat en 120 000 i 5 000 en un compte corrent bancari. Durant els primers dies duen a terme les operacions següents: compra de gènere per 1 500 € pagant la meitat per transferència bancària i la resta a crèdit; compra de mobiliari divers per 1 400 € deixant a deure 400 € i pagant la resta amb xec; venda de teles per 800 € cobrant al comptat per transferència bancària. a) Patrimoni net 5 Actiu 2 Passiu = 120 000 (Construccions) 1 5 000 (Bancs i institucions de crèdit) 5 125 000 € b) D c) D Sous i salaris H D Construccions D 120 000 Bancs i institucions de crèdit H Bancs H 5 000 D 230 230 H Capital social H 125 000 d) D Interessos de deutes a ll/t H D Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 24 H c) D Bancs i institucions de crèdit H D 380 e) D Subministraments H D Altres tributs Bancs i institucions de crèdit H D D Bancs 5 000 800 Compres de mercaderies H D H 750 1 000 Proveïdors Caixa H Capital social H D Proveïdors d’immobilitzat Mobiliari H 1 400 H D Vendes de mercaderies 400 135 135 D H 750 125 000 125 H D 1 500 125 f) D H 120 000 356 D Construccions 800 d) Construccions: saldo deutor de 120 000 €. g) D Caixa H D Ingressos per arrendaments H 335 335 Bancs i institucions de crèdit: saldo deutor de 4 050 €. Capital social: saldo creditor de 125 000 €. Compres de mercaderies: saldo deutor de 1 500 €. Proveïdors: saldo creditor de 750 €. h) D Devolució de vendes 300 Mobiliari: saldo deutor de 1 400 €. H D Clients H 300 Proveïdors d’immobilitzat: saldo creditor de 400 €. Vendes de mercaderies: saldo creditor de 800 €. H 01 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 7 El 18/10 el proveïdor de la compra del dia 05/10 li’n gira lletres per la meitat de la factura, que resta pendent. 12. L’empresa R.F.M., el mes d’octubre, obre un nou negoci de compravenda d’automòbils. Les operacions que fa el primer mes són les següents: El 02/10 forma el capital de l’empresa amb 1 800 € al banc i 6 000 € en efectiu a la caixa. El 05/10 compra 10 automòbils per vendre que sumen un total de 90 000 €. En principi, realitza la compra a crèdit. El 08/10 paga despeses d’electricitat per valor de 300 €, amb un xec bancari. El 10/10 ven un dels automòbils per 7 000 €. Li’n paguen la meitat en efectiu i li deixen a deure la resta. El 15/10 paga l’arrendament del local on s’ha instal·lat, per 600 €, en efectiu. EL 22/10 cobra en efectiu el que li devien els clients de la venda del dia 10/10. EL 25/10 ingressa 3 000 € al banc. El 28/10 el banc ingressa 30 € d’interessos al seu compte corrent. a) Anota al llibre diari i al llibre major totes les operacions anteriors. b) Calcula els saldos de cada compte i digues de quin tipus són. a) Diari 1 1 800 6 000 2/10 Bancs i inst. de crèdit Caixa a 2 90 000 a 3 a 4 a 5 a 6 a 7 a 8 7 000 Caixa 600 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 45 000 Clients 3 500 Caixa 3 000 25/10 Bancs i inst. de crèdit a 9 30 Vendes de mercaderies 22/10 Caixa 3 000 300 18/10 Proveïdors 3 500 Bancs i inst. de crèdit 15/10 Arrendaments i cànons 45 000 90 000 10/10 Caixa Clients 600 Proveïdors 8/10 Subministraments 3 500 3 500 7 800 5/10 Compres de mercaderies 300 Capital 28/10 Bancs i inst. de crèdit b) Major Bancs i institucions D de crèdit H 300 18 000 3 000 30 Saldo deutor 20 730 D a Caixa 600 6 000 3 500 3 000 3 500 Saldo deutor 9 400 H Altres ingressos financers D Capital 24 000 Saldo creditor 24 000 30 H D Compra de mercaderies 90 000 Saldo deutor 90 000 H 01 8 D SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Proveïdors 45 000 H D Subministraments 90 000 Saldo creditor 45 000 D Clients 3 500 H D DISPONIBLE Saldo deutor 300 Factures pendents de cobrament per vendes de mercaderies Clients REALITZABLE Diners que es deuen a un banc per un préstec a tornar en 6 mesos Deutes a curt termini amb entitats de crèdit PASSIU CORRENT Ordinador de l’empresa Equips per a processos d’informació IMMOBILITZAT MATERIAL Valor de les accions pròpies de l’empresa Capital PATRIMONI NET H Saldo creditor 7 000 H Proveïdors, efectes comercials D que cal pagar H 45 000 600 Saldo deutor 600 D Saldo creditor 45 000 Altres ingressos financers Massa patrimonial Caixa 7 000 Arrendaments i cànons Nom del compte Diners en efectiu 3 500 Saldo 0 Element 300 Vendes de mercaderies D H H 30 Saldo creditor 30 3. Classifica els elements patrimonials següents segons l’esquema de les masses patrimonials: Elements de transport; Clients, efectes comercials per cobrar; Proveïdors; Capital; Clients; Caixa; Hisenda Pública creditora per conceptes fiscals; Reserves; Creditors a ll/t; Bancs i institucions de crèdit; Maquinària; Proveïdors, efectes comercials que cal pagar; Terrenys i béns naturals; Creditors a curt termini; Deutes a ll/t amb entitats de crèdit; Construccions. Elements de transport: actiu no corrent, immobilitzat. Activitats finals 1. A partir de la llista d’elements patrimonials següent, escriu si representen béns, drets o obligacions per a l’empresa: Clients, efectes comercials per cobrar; Hisenda Pública, deutora per diferents conceptes; Mobiliari; Mercaderies; Proveïdors; Equips per al processament d’informació; Creditors per prestació de serveis; Deutes a ll/t amb entitats de crèdit; Terrenys i béns naturals, i Propietat industrial. j Drets de cobrament: clients, efectes comercials per cobrar, i Hisenda Pública, deutora per diferents conceptes. j Béns: mobiliari; mercaderies; equips per a processos d’infor- mació; terrenys i béns naturals, i propietat industrial. j Obligacions: proveïdors; creditors per prestació de serveis, i deutes a ll/t amb entitats de crèdit. 2. Escriu al costat de cada element del patrimoni d’una empresa el nom del compte que el representa i la massa patrimonial a la qual pertany: j Diners en efectiu j Factures pendents de cobrament per vendes de mercade- ries j Diners que es deuen a un banc per un préstec que cal tor- nar en 6 mesos j Ordinador de l’empresa j Valor de les accions pròpies de l’empresa Clients, efectes comercials a cobrar: actiu corrent, realitzable. Proveïdors: passiu corrent, exigible a curt termini. Capital: patrimoni net. Clients: actiu corrent, realitzable. Caixa: actiu corrent, disponible. Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals: passiu, exigible a curt termini. Reserves: patrimoni net. Creditors a ll/t: passiu corrent, exigible a llarg termini. Bancs i institucions de crèdit: actiu corrent, disponible. Maquinària: actiu no corrent, immobilitzat material. Proveïdors, efectes comercials que cal pagar: passiu, exigible a curt termini. Terrenys i béns naturals: actiu no corrent, immobilitzat material. Creditors a curt termini: passiu corrent, exigible a curt termini. Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: passiu, exigible a llarg termini. Construccions: actiu no corrent, immobilitzat material. 4. Explica aquesta afirmació: «L’import que es deu en un o en uns quants comptes ha de ser igual al que s’abona en un altre o altres comptes, i viceversa». 01 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 Fa referència al mètode de la partida doble i vol dir que la suma dels imports que s’anoten al deure d’un o més comptes ha de ser igual que la suma dels imports anotats a l’haver d’un o més comptes. 5. Un bar presenta el 31 de desembre la situació patrimonial següent: j Té un local llogat per 1 800 € al mes. j Té mobiliari divers valorat en 2 600 € i una màquina de j j j j j cafè valorada en 2 800 €. Té begudes destinades a la venda per un valor total de 1 900 €. La caixa registradora, que li va costar 300 €, conté 420 € en efectiu. Té dipositats al Banc de Sabadell 9 000 € en un c/c. Un client assidu al bar li deu 42 €. Deu 300 € al proveïdor de refrescos. j Té accions d’una altra empresa i no té intenció de vendre- se-les; estan valorades en 2 500 €. A partir de la informació anterior, troba el patrimoni net i confecciona el balanç de situació ordenat per masses patrimonials. Balanç de situació de l’empresa Vall, SL: Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent . . 36 600 € Patrimoni net. . . . 40 187 € Immobilitzat intangible . . . . . 1 300 € Capital social . . . 40 187 € Passiu corrent . . . 553 € Aplic. informàtiques . . Proveïdors efectes comercials per pagar 1 300 € Immobilitzat material . . . . . . 32 800 € Equips per a processos d’informació . . . Balanç de situació a 31 de desembre. Inversions financeres a ll/t. . . . . . . . . 2 500 € Participacions a ll/t . . . . . . . . Patrimoni net i passiu Actiu no corrent . . 5 700 € Patrimoni net. . . . 16 762 € Immobilitzat material . . . . . . 5 700 € Capital . . . . . . . . 16 762 € Passiu corrent . . . 300 € 2 900 € Proveïdors . . . . . 300 € 500 € 2 500 € Actiu corrent . . . . 4 140 € Existències. . . . . . 2 400 € 2 400 € 2 800 € Realitzable. . . . . . 140 € Actiu corrent . . . . 11 362 € Cl, Efectes comerc. que cal cobrar . . 140 € Existències. . . . . . 1 900 € Disponible . . . . . . 1 600 € Maquinària . . . . . 53 € 2 100 € Mercaderies . . . . . Mobiliari . . . . . . . Deutes a c/t amb entitats de crèdit Construccions . . . 30 700 € A partir de la informació anterior, calcula el patrimoni net i presenta el balanç de situació de l’empresa ordenat per masses patrimonials. Actiu 9 Mercaderies . . . . . 1 900 € Bancs . . . . . . . . . 1 300 € Realitzable. . . . . . 42 € Caixa . . . . . . . . . 300 € Clients . . . . . . . . 42 € TOTAL ACTIU . . . . 40 740 € TOTAL P.N. I PASSIU 40 740 € Disponible . . . . . . 9 420 € Bancs . . . . . . . . . 9 000 € Caixa . . . . . . . . . 420 € TOTAL ACTIU . . . . 17 062 € 7. La senyora Folch té una llibreria. Al final de l’any presenta la informació següent: TOTAL P.N. I PASSIU 17 062 € j Local llogat. j Prestatgeries per valor de 4 500 €. 6. L’empresa Vall, SL presenta la informació patrimonial següent: j Un mostrador valorat en 2 300 €. j Té diners en efectiu per valor de 300 € i dipositats a La j Un ordinador valorat en 2 800 €. Caixa 1 300 € en un c/c. j Deu lletres per 53 € i els seus clients li deuen lletres per 140 €. j Té mercaderies per vendre valorades en 2 400 €. j Té un ordinador que li va costar 2 100 € i programes infor- màtics valorats en 1 300 €. j Deu 500 € a La Caixa per un préstec per tornar en 6 mesos i que va demanar per fer millores en el negoci. j El local és de propietat i està valorat en 30 700 €. j Una màquina fotocopiadora que va costar 7 150 €. j Mercaderies per vendre valorades en 3 200 €. j Factures pendents de cobrament per venda de llibres valo- rades en 90 €. j Deu a l’editorial Valls per compra de llibres 230 € i al Banc de Sabadell 500 € d’un préstec a 2 anys. j Té un compte corrent bancari de 350 € a Caixa Penedès i diners en efectiu per valor de 230 €. A partir d’aquesta informació, presenta el balanç de l’empresa a 31 de desembre de 2011. 01 10 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 8. Escriu en el llibre diari i en el llibre major els assentaments següents: Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent . . 16 750 € Patrimoni net. . . . 19 890 € Immobilitzat material . . . . . . 16 750 € Capital social . . . 19 890 € Passiu no corrent . 500 € Mobiliari . . . . . . 6 800 € Maquinària 7 150 € Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 500 € Passiu corrent . . . 230 € 2 800 € Proveïdors . . . . . . 230 € .... Equips per a processos d’informació . . . a) Ingressa 5 000 € en el c/c bancari per començar el negoci. b) Compra mercaderies per 1 350 € a crèdit. c) Compra un ordinador per 1 800 € i programes informàtics per 300 €. En paga la meitat mitjançant un xec i la resta, a crèdit. d) El proveïdor li gira una lletra per 1 350 €, que torna acceptada. Actiu corrent . . . . 3 870 € Existències. . . . . . 3 200 € e) Ven mercaderies per 1 200 €. En cobra una tercera part en efectiu, i la resta, a crèdit. Mercaderies . . . . . 3 200 € Realitzable. . . . . . 90 € Clients . . . . . . . . 90 € Disponible . . . . . . 580 € Bancs . . . . . . . . . 350 € g) Paga el rebut de la llum per 70 € a través del banc. Caixa . . . . . . . . . 230 € h) Paga la nòmina al treballador, de 1 200 €, a través del banc. La Seguretat Social a càrrec de l’empresa puja a 345 € i es pagarà la setmana que ve. TOTAL ACTIU . . . . 20 620 € f) Paga la lletra de 1 350 € al proveïdor mitjançant transferència bancària. TOTAL P.N. I PASSIU 20 620 € i) Cobra a través del banc les factures pendents dels clients. Diari 1 5 000 a Bancs i institucions de crèdit 2 1 350 3 4 5 6 1 350 a Bancs i institucions de crèdit Proveïdors d’immobilitzat 1 050 1 050 a Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 1 350 a Vendes de mercaderies 1 200 Bancs i institucions de crèdit 1 350 Bancs i institucions de crèdit 70 f Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 7 70 Proveïdors e Caixa Clients 1 350 a d Proveïdors 400 800 5 000 c Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques 1 350 Capital b Compres de mercaderies 1 800 300 a a g Subministraments a 01 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 8 1 200 345 h Sous i salaris SS a càrrec de l’empresa a 9 800 11 Bancs i institucions de crèdit Organismes de la SS creditors 1 200 345 i Bancs i institucions de crèdit a Clients 800 Major D Bancs i institucions de crèdit H 5 000 800 D Capital D H D Compres de mercaderies D H D 1 350 Proveïdors 1 350 Equips per a processos D d’informació H 1 800 D H 1 050 D H D H 800 Subministraments H 1 200 D H Sous i salaris 70 H SS a càrrec de l’empresa D 1 200 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar H 1 350 Clients 800 Vendes de mercaderies H 300 Proveïdors d’immobilitzat D 1 350 Aplicacions informàtiques D H 400 5 000 1 050 1 350 70 1 200 Caixa H 345 D Organismes de la SS creditors H 345 1 350 j Els clients li tornen mercaderies per valor de 300 €, ja que 9. Anota en el llibre diari i en el llibre major els assentaments següents: j Demana un préstec al banc de 3 500 € (per tornar en 3 anys), que ingressen en el c/c bancari. j Compra mercaderies per 1 030 € a crèdit. j Paga 300 € de contribució del local a través del banc. j Torna 500 € del préstec i 5 € d’interessos. j Ven mercaderies per 2 000 €. En cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit. j j j j eren defectuoses. Paga el rebut del telèfon per 120 € a través del banc. Compra accions del banc BBVA per un valor total de 350 € com a inversió temporal. La compra es fa a través del banc. Cobra 405 € en efectiu d’un local que té llogat. Ven mercaderies per 500 € i cobra mitjançant una lletra. Diari 1 3 500 Bancs i institucions de crèdit a Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 3 500 Proveïdors 1 030 2 1 030 Compres de mercaderies a 3 300 Altres tributs a Bancs i institucions de crèdit 300 01 12 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 4 500 5 Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Interessos de deutes a ll/t a Bancs i institucions de crèdit 505 5 1 000 1 000 Caixa Clients a Vendes de mercaderies 2 000 6 300 Devolució de vendes a Clients 300 Bancs i institucions de crèdit 120 Bancs i institucions de crèdit 350 Ingressos per arrendaments 405 Vendes de mercaderies 500 7 120 Subministraments a 8 350 Inversions financeres temporals en capital a 9 405 Caixa a 10 500 Clients, efectes comercials per cobrar a Major D Bancs i institucions de crèdit H Compres de mercaderies Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 500 300 505 120 350 3 500 D D D H D Vendes de mercaderies 3 500 Proveïdors H 2 000 500 D H D Devolució de vendes H 300 Subministraments H 120 Inversions financeres temporals D en capital H 350 1 030 1 030 D H Altres tributs H D 300 Interessos de deutes a ll/t D H Ingressos per arrendaments 405 H Clients, efectes D comercials per cobrar H 500 5 10. Anota als llibres diari i major els assentaments següents: D Caixa 1 000 405 H D Clients 1 000 H 300 a) Inicia el negoci amb 6 000 € a la caixa. b) Obre un compte corrent bancari amb 5 600 € que tenia en efectiu. 01 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 c) Paga el rebut de l’aigua i del telèfon per 345 € per transferència bancària. 13 f) Compra mercaderies per 12 300 € a crèdit. g) Ven mercaderies per 23 000 € i en cobra la meitat amb un xec i la resta a crèdit. d) Paga a través del banc la nòmina dels treballadors: salari brut, 3 500 €; quota de la SS de l’empresa, 1100 €; retenció per SS 5 % i per IRPF 16 %. h) Gira una lletra a 60 dies als clients per 8 900 €. La hi tornen acceptada. e) Paga, per transferència, el deute amb la SS i amb Hisenda. i) Demana un préstec al banc per 5 000 € per tornar en 8 mesos, que li ingressen en c/c bancari. Diari 1 6 000 a Caixa a 2 5 600 a 3 a 4 a 6 a 7 2 765 560 1 275 Bancs i institucions de crèdit 1 835 Proveïdors 12 300 Vendes de mercaderies 23 000 g Bancs i institucions de crèdit Clients a 8 h Clients, efectes comercials per cobrar a 9 5 000 Bancs i institucions de crèdit HP creditora per conceptes fiscals Organismes de la SS creditors f Compres de mercaderies 8 900 345 e HP creditora per conceptes fiscals Organismes de la SS creditors 11 500 11 500 Bancs i institucions de crèdit a 5 12 300 5 600 d Sous i salaris SS a càrrec de l’empresa 560 1 275 Caixa c Subministraments 3 500 1 100 6 000 b Bancs i institucions de crèdit 345 Capital Clients 8 900 Deutes a c/t amb entitats de crèdit 5 000 i Bancs i institucions de crèdit a Major D Bancs i institucions de crèdit H 5 600 11 500 5 000 345 2 765 D Caixa 6 000 H D Proveïdors 5 600 D 12 300 Capital 6 000 H H D Subministraments H 345 01 14 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Sous i salaris D H 3 500 560 H j Els proveïdors giren lletres pel seu deute (1 200 €) i l’em- presa els les torna acceptades. j Ven mercaderies per 1 050 €; en cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit. j Ingressa 525 € en el compte corrent bancari. j Torna el préstec que tenia amb el BBVA (560€). Els diners els treu del compte corrent bancari. j Compra un ordinador per 280 €. En paga 80 amb un xec i la resta la deixa a deure. j Compra programes informàtics per 240 €, que paga amb un xec. j Paga lletres acceptades per import de 1 200 € mitjançant transferència bancària. j Paga amb un xec el deute que tenia amb el proveïdor de l’ordinador. j Cobra el total de les factures que tenia dels clients a través del banc. a) Obre un compte pels elements que formen el patrimoni inicial de l’empresària i calcula el net patrimonial o capital d’aquesta empresària individual. b) Comptabilitza els diferents fets comptables que es produeixen, i obre un únic compte per a cada element patrimonial diferent. c) Troba el saldo final de cada compte. H D Clients H 23 000 D D H 8 900 11 500 Vendes de mercaderies H 1 275 1 275 12 300 D Organismes de la SS creditors D 560 Compra de mercaderies D j Compra mercaderies per 1200 € a crèdit. H 1 100 HP creditora per conceptes fiscals D SS a càrrec de l’empresa D Clients, efectes comercials per cobrar H 8 900 Deutes a c/t amb entitats de crèdit H 5 000 11. Una empresària individual inicia el seu negoci amb 4 000 € en un compte corrent bancari, un local valorat en 26 560 €, i mobiliari valorat en 3 600 €. Deu al banc BBVA 560 € d’un préstec per tornar en 6 mesos. Durant un mes fa les operacions següents: Diari 26 560 3 600 4 000 Construccions Mobiliari Bancs i institucions de crèdit a Deutes a c/t amb entitats de crèdit Capital 1 200 Compres de mercaderies a Proveïdors 1 200 1 200 Proveïdors a Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 1 200 525 525 Caixa Clients a Vendes de mercaderies 1 050 525 Bancs i institucions de crèdit a Caixa 525 560 Deutes a c/t amb entitats de crèdit a Bancs i institucions de crèdit 560 280 Equips per a processos d’informació a Bancs i institucions de crèdit Proveïdors d’immobilitzat 80 200 560 33 600 01 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 240 15 Aplicacions informàtiques a Bancs i institucions de crèdit 240 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar a Bancs i institucions de crèdit 1 200 200 Proveïdors d’immobilitzat a Bancs i institucions de crèdit 200 525 Bancs i institucions de crèdit a Clients 525 1 200 Major Bancs i institucions D de crèdit H 4 000 525 525 D 560 80 240 1 200 200 Deutes a c/t amb entitats de crèdit H Mobiliari H Proveïdors d’immobilitzat D 280 560 560 200 Saldo deutor 280 Saldo 0 D Aplicacions informàtiques H D D Capital 200 Construccions H 26 560 Saldo deutor 240 H H Saldo 0 240 Saldo deutor 2 770 D D Equips per a processos d’informació Saldo deutor 26 560 H 33 600 3 600 Comprova el teu nivell Saldo deutor 3 600 Saldo creditor 33 600 1. El patrimoni empresarial el forma: a) Els béns i drets que té una empresa. D Compres de mercaderies b) Els béns i les obligacions que té l’empresa. H D 1 200 D H c) De menys a més exigibilitat. H 525 a) De més a menys exigibilitat. b) De més a menys disponibilitat. 525 Saldo 0 Clients Saldo 0 Caixa 525 1 200 525 Resposta correcta: d). 2. En el balanç de situació els elements de patrimoni net i passiu s’ordenen: Saldo 0 D c) Les obligacions i els drets que té l’empresa. d) El conjunt de béns, drets i obligacions que té l’empresa. Saldo 0 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar H 1 200 H 1 200 1 200 Saldo deutor 1 200 D Proveïdors D Vendes de mercaderies 1 050 Saldo creditor 1 050 d) De menys a més disponibilitat. Resposta correcta: c). H 3. Quina d’aquestes activitats no és un fet comptable? a) Pagar la nòmina a un treballador. b) Vendre mercaderies al comptat. 16 01 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE c) Fer una reunió entre el director i els caps de departament. d) Representa un element de patrimoni net. d) Comprar un ordinador i pagar amb un xec. Resposta correcta: c). Resposta correcta: c). 4. La venda d’una màquina per un preu inferior al seu valor comptable és un: a) Fet comptable permutatiu. b) Fet comptable modificatiu. c) Fet comptable mixt. d) No és cap fet comptable. Resposta correcta: c). 5. El compte Ràpels per compres: a) És un compte de despesa perquè està relacionat amb les compres. b) És un compte d’actiu perquè està relacionat amb les mercaderies. c) És un compte d’ingrés perquè representa un descompte per volum de comandes i, per tant, una despesa menor. c) Representa un dret. 10. Fer una compra a crèdit vol dir: a) Pagar al comptat. b) Pagar a través del banc. c) No pagar mai. d) Ajornar el pagament de la compra. Resposta correcta: d). Prepara les PAU 1. Respon raonadament les preguntes següents: a) Defineix comptabilitat. (1 punt) b) L’objectiu principal de la comptabilitat és, a més de mostrar el resultat econòmic de l’empresa, proporcionar informació per a la presa de decisions. Explica quines quatre persones poden estar interessades en aquesta informació i per quins motius. (1 punt) a) La suma de quantitats anotades al deure d’un compte és més gran que la suma de quantitats anotades a l’haver. a) La comptabilitat és una ciència econòmica que estudia el patrimoni empresarial tant de forma estàtica com dinàmica. La forma estàtica suposa l’anàlisi del patrimoni empresarial: conjunt de béns, drets i obligacions que té l’empresa en un moment determinat. Mentre que la forma dinàmica implica el recull dels diferents fets comptables que es van produint com a conseqüència de l’activitat. b) La suma de quantitats anotades a l’haver d’un compte és més gran que la suma de quantitats anotades al deure. b) Les quatre persones interessades a tenir aquest tipus d’informació són: d) És un compte de balanç. Resposta correcta: c). 6. Es parla de saldo creditor quan: c) Quan únicament hi ha quantitats anotades al deure. d) Quan les quantitats anotades al deure i a l’haver sumen igual. Resposta correcta: b). 7. Reserves és un element patrimonial: a) D’exigible a llarg termini. b) D’exigible a curt termini. c) D’immobilitzat. d) De no exigible o patrimonial net. Resposta correcta: d). 8. Les aplicacions informàtiques: — La direcció, perquè tingui prou informació per prendre decisions i poder planificar el futur de l’empresa. — Les persones que en són propietàries o accionistes, perquè puguin comprovar que els seus interessos estan ben protegits. — Els treballadors i les treballadores, ja que la continuïtat dels seus llocs de treball dependràn dels resultats de l’empresa. — Els creditors de l’empresa, perquè puguin saber si aquesta empresa presenta prou garanties per a la seguretat dels seus crèdits. 2. El senyor Joan Garcia inicia el seu negoci el gener de l’any 2010 amb 60 000 € dipositats en un c/c del Banc de Sabadell. b) És un element d’immobilitzat intangible. Durant el seu primer any d’activitat ha realitzat tot un seguit d’activitats que han fet variar la seva situació patrimonial, de manera que el 31 de desembre els elements que formen el seu patrimoni són: c) És un element que forma part de l’actiu no corrent. j Diners en efectiu, 12 000 €, i dipositats en un c/c bancari, a) Representen el valor de l’adquisició o dret d’ús de programes informàtics. d) Totes les respostes anteriors són correctes. Resposta correcta: d). 9. El compte Crèdits a llarg termini: 8 000 €. j Deu al Banc de Sabadell 10 000 € per un préstec que cal tornar en 3 anys; al seu proveïdor, 15 000 €; i té lletres per pagar per un import de 2 000 €. a) Representa un bé. j Té lletres acceptades de clients per valor de 2 000 €. b) Representa una obligació. j Les mercaderies estan valorades en 2 500 €. ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 j Ha comprat un local per 50 000 € dels quals encara deu 5 000 € a la constructora per tornar en 8 mesos, un ordinador per 1 200 € i programes informàtics per 380 €. 01 17 4. Escriu els fets comptables corresponents als assentaments següents: (2 punts) 2 000 Bancs a Capital j Deu 430 € a Hisenda. 1 000 a) Quin és el patrimoni net amb el qual comença el negoci el senyor Garcia? (0,5 punt) Compres de mercaderies a Proveïdors a Caixa 1 300 Clients a Vendes de mercaderies 800 Mobiliari a Proveïdors d’immobilitzat 800 500 Proveïdors a Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 500 j Ha comprat obligacions de l’Estat per 6 000 €. b) Escriu el balanç de situació al final del primer any d’activitat. (1 punt) c) Calcula el benefici o pèrdua que ha tingut aquest empresari durant aquest període. (0,5 punt) a) El patrimoni net inicial és de 60 000 €. b) Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent . . 57 580 € Patrimoni net. . . . 49 650 € Immobilitzat intangible . . . . . Capital . . . . . . . . 380 € Aplicacions informàtiques . . 380 € Immobilitzat material . . . . . . 51 200 € 49 650 € Passiu no corrent . 10 000 € Deutes a ll/t amb entitats de crèdit . . . . . . 10 000 € Construccions . . . 50 000 € Passiu corrent . . . 22 430 € Equips per a processos d’informació. . . . Proveïdors . . . . . . 15 000 € Proveïdors efectes comercials per pagar. . . . . . 2 000 € Proveïdors d’immobilitzat . . 5 000 € HP creditora per diferents conceptes . . . . . 430 € 1 200 € Inversions financeres a ll/t. . . . . . . . . 6 000 € Valors de renda fixa 6 000 € Actiu corrent . . . . 24 500 € Existències. . . . . . 2 500 € Mercaderies . . . . . 2 500 € Realitzable. . . . . . 2 000 € Cl, efectes comerc. que cal cobrar . . 2 000 € Disponible . . . . . . 20 000 € Bancs . . . . . . . . . 8 000 € Caixa . . . . . . . . . 12 000 € TOTAL ACTIU . . . . 82 080 € TOTAL P.N. I PASSIU 82 080 € c) Resultat 5 Patrimonial net final 2 Patrimonial net inicial Resultat 5 49 650 2 60 000 5 2 10 350 € Ha tingut una pèrdua de 10 350 € 3. Escriu un fet comptable en el qual el compte Caixa s’hagi escriure a l’haver. I un fet comptable en el qual Proveïdors s’hagi d’escriure al deure. (2 punts) Hi ha moltes solucions possibles, per exemple: j Paguem el rebut de la llum en efectiu. j Paguem una factura al proveïdor mitjançant transferència bancària. 2 000 500 500 1 300 1. Inici de l’activitat amb 2 000 euros en el compte corrent bancari. 2. Compres de mercaderies per 1 000; paga la meitat en efectiu i la resta es deixa a deure. 3. Ven mercaderies per 1 300 a crèdit. 4. Compra de mobles per 800 euros que deixa a deure. 5. El proveïdor ens gira una lletra de 500 euros que tornem acceptada. 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Segons el mètode de la partida doble: a) Els comptes d’actiu s’anoten al deure quan augmenten. b) Els comptes d’actiu s’anoten al deure quan disminueixen. c) Els comptes de passiu s’anoten al deure quan augmenten. d) Els comptes de passiu no s’anoten mai al deure. 2. En el llibre diari es registren: a) Els acords de les reunions diàries que s’efectuen a l’empresa. b) Els assentaments comptables. c) Els saldos del comptes. d) Les despeses i els ingressos que es produeixen cada dia a l’empresa. 3. La compra a crèdit d’un bé d’immobilitzat suposa: a) Una anotació al deure de Bancs c/c i al mateix temps una altra a l’haver de Proveïdors d’immobilitzat. b) Una anotació al deure de Proveïdors d’immobilitzat i una altra a l’haver del compte d’Immobilitzat. c) Una anotació al deure del compte d’Immobilitzat i una altra a l’haver del compte de Proveïdors d’immobilitzat. d) Una anotació al deure del compte d’Immobilitzat i una altra a l’haver de Bancs c/c. 4. Quin element no pertany a l’immobilitzat? a) Crèdit a favor de l’empresa a llarg termini. b) Productes del magatzem destinats a la venda. c) Maquinària destinada a la fabricació. d) Bons de l’Estat a 10 anys propietat de l’empresa. 1. Resposta correcta: a). 2. Resposta correcta: b). 3. Resposta correcta: c). 4. Resposta correcta: b). 02 18 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j Unitat 2. El cicle comptable Maquinària, 33 487,60 €; Deutes a ll/t amb entitats de crèdit, 12 500 €; Construccions, 59 870,30 €; Mercaderies, 5 600 €; Proveïdors, 150,70 €; Clients, 980,53 €, i Caixa, 6 400,45 €. Activitats a) Calcula’n el capital. 1. Una empresa comença un exercici econòmic amb la situació patrimonial següent: a) b) Fes-ne l’assentament d’obertura. Actiu Passiu exigible Construccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 870,30 Deutes ll/t amb entitats de crèdit . . . . . . . . . . . . 12 500 Maquinària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 487,60 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150,70 TOTAL PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 650,70 Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 600 Clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 980,53 Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 400,45 TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 338,88 CAPITAL 5 ACTIU 2 PASSIU EXIGIBLE 5 106 338,88 2 12 650,70 5 93 688,18 El capital d’aquesta empresa és de 93 688,18 €. b) 59 870,30 33 487,60 5 600 980,53 6 400,45 Construccions Maquinària Mercaderies Clients Caixa a a a Deutes ll/t amb entitats de crèdit Proveïdors Capital 12 500 150,70 93 688,18 2. La Maria Subirachs inicia un petit negoci comercial de compravenda d’estris de jardineria el dia 1 de setembre amb les aportacions següents: j Diners a la caixa, 900 €. j Diners al banc, 40 000 €. j Local de la seva propietat, 200 000 €. Calcula’n el capital i fes-ne l’assentament d’obertura. Actiu Construccions . . . . . . . . . . . . . . 200 000 Bancs i institucions de crèdit. . . . 40 000 Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 900 200 000 40 000 900 Construccions Bancs i institucions de crèdit Caixa a Capital 240 900 TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . 240 900 D Construccions 200 000 H D Bancs i institucions de crèdit H 40 000 D Caixa 900 H D Capital 240 900 H 02 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 j Ven 200 unitats de mercaderies per un import de 1 400 €; 3. La Maria Subirachs realitza les operacions següents: 1 000 € els cobra en efectiu i la resta a crèdit. j Compra mercaderies, 80 unitats a 10 €/u, que sumen un total de 800 € al comptat i paga en efectiu. j Paga pel banc 1 500 € del deute del proveïdor. j Compra mercaderies, 250 unitats a 12 €/u, a crèdit. j Compra un ordinador per 2 000 € i un programa de comp- tabilitat per 900 €. El primer el deixa a deure a cinc mesos i el programa el paga en efectiu. j Compra mobiliari per a l’oficina per valor de 5 000 €; en paga mitjançant transferència bancària 2 000 € i deixa a deure la resta. Comptabilitza les operacions anteriors en el llibre diari i en el llibre major. j Paga el rebut del telèfon amb un taló de 5000 €. D 800 Compres de mercaderies a Caixa 3 000 Compres de mercaderies a Proveïdors 3 000 5 000 Mobiliari a a Bancs i institucions de crèdit Proveïdors d’immobilitzat 2 000 3 000 5 000 Subministraments a Bancs i institucions de crèdit 5 000 1 000 400 Caixa Clients a Vendes de mercaderies 1 400 1 500 Proveïdors a Bancs i institucions de crèdit 1 500 2 000 900 Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques a a Proveïdors d’immobilitzat Caixa 2 000 900 Construccions H D 200 000 D Compres de mercaderies H D 800 3 000 D Subministraments 5 000 Bancs i institucions de crèdit H 40 000 H D Caixa 900 1 000 H D 3 000 Clients 800 D 2 000 5 000 1 500 Proveïdors 1 500 19 H Capital Mobiliari D H D Proveïdors d’immobilitzat 1 400 Aplicacions informàtiques 900 H H 3 000 2 000 Vendes de mercaderies 400 H 240 900 5 000 H D D 800 900 H D Equips per a processos d’informació H 2 000 20 02 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 4. Fes el balanç de comprovació corresponent als exercicis 2 i 3. Exercici 2: Deure Construccions Bancs i institucions de crèdit Haver Deutor Creditor 200 000 200 000 40 000 40 000 900 900 Caixa 240 900 240 900 Capital TOTAL 240 900 240 900 240 900 240 900 Exercici 3: Deure Haver Deutor 200 000 200 000 Construccions 40 000 Bancs i institucions de crèdit 1 900 Caixa Creditor 8 500 31 500 1 700 200 240 900 240 900 Capital Compres de mercaderies 3 800 Proveïdors 1 500 Mobiliari 5 000 3 800 1 500 3 000 5 000 5 000 5 000 Proveïdors d’immobilitzat 5 000 5 000 Subministraments 400 400 Clients 1 400 1 400 Vendes de mercaderies Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques TOTAL 2 000 2 000 900 900 260 500 260 500 248 800 248 800 5. Explica quina importància té fer el balanç de comprovació de sumes i saldos. La importància del balanç de comprovació o balanç de sumes i saldos rau en el fet que serveix per comprovar si s’han passat bé els comptes del diari al major. 6. Les existències inicials d’una empresa eren de 80 000 € i les finals són de 120 000 €. a) Raona si les compres efectuades per l’empresa han estat totes consumides en l’exercici econòmic. b) Calcula la variació d’existències i fes l’assentament corresponent per regularitzar el compte de mercaderies. a) No han estat consumides, ja que almenys 40 000 € del total de les compres efectuades per l’empresa no s’han gastat. Si sumem aquesta quantitat als 80 000 € que tenia en concepte d’existències inicials, obtindrem el valor de les existències finals de l’empresa: 120 000 €. b) 80 000 120 000 Variació d’existències a Mercaderies Mercaderies a Variació d’existències D Variació d’existències 80 000 La variació d’existències és de 40 000 €. 120 000 H 80 000 D 120 000 Mercaderies 80 000 120 000 80 000 són les existències inicials H 02 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 21 7. Una empresa ha comprat una patent per 1 000 000 €. L’amortització prevista per a aquest any és del 15 %. Comptabilitza l’assentament corresponent. 150 000 Amortització de l’immobilitzat intangible a Amortització acumulada de la propietat industrial 150 000 8. Fes els assentaments de final d’exercici i el balanç de comprovació final corresponents a l’exercici comptable de la Maria Subirachs, tenint en compte: a) El valor de les mercaderies al final de l’exercici s’ha de calcular pels dos mètodes de valoració d’existències: FIFO i PMP. b) L’amortització del local i del mobiliari és del 5 % i la de l’ordinador i la del programa informàtic són del 20 %. a) Mètode FIFO 1 560 10 650 180 D Mercaderies a Variació d’existències Amortització de l’immobilitzat material a Amortització acumulada de mobiliari Amortització de l’immobilitzat intangible a Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques Mercaderies H D Variació d’existències 1 560 D H 1 560 D 1 560 Amortització acumulada de mobiliari H 180 Amortització de l’immobilitzat material H 10 650 Amortització D de l’immobilitzat intangible H 10 650 10 650 Amortització acumulada D d’aplicacions informàtiques H 180 180 Mètode PMP 1 496,3 Mercaderies a Variació d’existències 1 496,3 10 650 Amortització de l’immobilitzat material a Amortització acumulada mobiliari 10 650 Amortització de l’immobilitzat intangible a Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques 180 D Mercaderies H D Variació d’existències 1 496,3 D H 1 496,3 Amortització acumulada de mobiliari 10 650 H Amortització D de l’immobilitzat intangible H 180 D 180 Amortització de l’immobilitzat material H 10 650 Amortització acumulada D d’aplicacions informàtiques H 180 02 22 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE b) Mètode FIFO Deure Caixa Bancs i institucions de crèdit Construccions Haver 1 700 200 40 000 8 500 31 500 200 000 200 000 240 900 Compres de mercaderies 3 800 Proveïdors 1 500 Mobiliari 5 000 240 900 3 800 3 000 1 500 5 000 Proveïdors d’immobilitzat 5 000 Subministraments Clients 5 000 5 000 5 000 400 400 Vendes de mercaderies 1 400 Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques Mercaderies 1 400 2 000 2 000 900 900 1 560 1 560 Variació d’existències 1 560 1 560 10 650 10 650 180 180 Amortització de l’immobilitzat intangible Amortització acumulada de mobiliari 10 650 10 650 180 180 Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques TOTAL Creditor 1 900 Capital Amortització de l’immobilitzat material Deutor 272 890 272 890 261 190 261 190 Mètode PMP Deure Caixa Bancs i institucions de crèdit Construccions Haver 1 900 1 700 40 000 8 500 200 000 Capital 3 800 Proveïdors 1 500 Mobiliari 5 000 Proveïdors d’immobilitzat Clients Aplicacions informàtiques Mercaderies Amortització de l’immobilitzat intangible 240 900 3 800 3 000 1 500 5 000 5 000 5 000 400 400 1 400 2 000 1 400 2 000 900 900 1 496,3 1 496,3 1 496,3 1 496,3 10 650 10 650 180 180 Amortització acumulada de mobiliari Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques TOTAL 31 500 200 000 5 000 Variació d’existències Amortització de l’immobilitzat material 200 5 000 Vendes de mercaderies Equips per a processos d’informació Creditor 240 900 Compres de mercaderies Subministraments Deutor 272 826,3 10 650 10 650 180 180 272 826,3 261 126,3 261 126,3 02 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 23 9. Explica quan el compte de variació d’existències té saldo deutor i quan té saldo creditor. El compte de variació d’existències té saldo deutor quan les existències inicials són superiors a les existències finals de mercaderies. Per contra, té saldo creditor quan les inicials són menors que les finals. 10. Fes la regularització i en cas que hi hagi benefici comptabilitza l’impost sobre beneficis de l’exercici econòmic de l’empresa de la Maria Subirachs. A l’hora de buscar la solució aplicarem el mètode FIFO, ja que les xifres són més exactes; tot i això els alumnes poden triar el mètode que vulguin. 19 630 Resultat de l’exercici 1 400 1 560 D Vendes de mercaderies Variació d’existències Resultat de l’exercici 19 630 D D Compres de mercaderies Subministraments Amortització de l’immobilitzat material Amortització de l’immobilitzat intangible a Resultat de l’exercici Compres de mercaderies 2 960 Vendes de mercaderies 1 400 H a a a a 800 3 000 H D 1 560 2 960 D 3 800 Variació d’existències 1 400 H 3 800 5 000 10 650 180 Subministraments 5 000 H 1 560 D 5 000 Amortització de l’immobilitzat material 10 650 H H 10 650 Amortització D de l’immobilitzat intangible H 180 180 Com que hi ha pèrdues, no fem l’impost sobre beneficis. 11. Si el valor de les existències finals de l’empresa calculades segons el criteri FIFO és de 1 200 € i segons el criteri PMP és de 1 050 €, analitza quina serà la diferència en els resultats. El resultat serà major si s’utilitza, en aquest cas, el criteri FIFO. La diferència serà de 150 € i el motiu és que, atès que el valor de les compres totals és independent del criteri de valoració utilitzat, si les existències queden més valorades, vol dir que les que es van vendre tenien un valor menor (cost de les vendes més baix), cosa que implica un benefici superior. Activitats finals 1. Un balanç de comprovació de sumes i saldos està format... a) Únicament per comptes d’actiu. b) Únicament per comptes d’actiu i de passiu. c) Únicament per comptes de gestió. d) Pot contenir comptes d’actiu, de passiu i de gestió. Resposta correcta: d). 12. Explica per què és necessari fer correccions al final de l’exercici. 2. Una empresària comença les seves operacions amb el patrimoni següent: Les correccions són necessàries per igualar la situació comptable de l’empresa amb la situació real, ja que hi ha desviacions tant pel que fa a les mercaderies com quant a l’immobilitzat. Caixa, 2 000 €; Bancs i institucions de crèdit, 5 000 €; Mercaderies, 10 000 €; Proveïdors, 4 000 €; Clients, 3 500 €; Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals, 2 000 €. 13. Raona per què l’amortització acumulada de l’immobilitzat es posa en el balanç de situació a l’actiu, si és un compte de passiu. Es posa en l’actiu per minorar el valor de l’immobilitzat i tenirne el valor real. Durant els primers dies fa les operacions següents: j Compra mercaderies per 5000 € i les deixa a deure. j El proveïdor anterior li gira lletres per l’import de la com- pra. j Paga la llum, 300 €, i el lloguer de les oficines, 1000 €, tot a través del banc. 24 02 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j Ven mercaderies per valor de 8 000 €. Li paguen 2 000 € en j Cobra 100 € d’interessos al banc. efectiu, 1000 a través del banc, i li accepten lletres per valor de 3000€. La resta queda pendent. j Paga el deute que té amb Hisenda a través del banc. Fes el balanç de situació inicial, el llibre diari, el llibre major i el balanç de comprovació. j Cobra la lletra de l’operació anterior amb un xec que ingressa al banc. Balanç de situació inicial: Actiu Patrimoni net i passiu EXISTÈNCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 000 10 000 PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 500 14 500 REALITZABLE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 500 3 500 6 000 DISPONIBLE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bancs i inst. de crèdit . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 000 Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 000 7 000 PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 000 HP, creditora per conceptes fiscals . . . . . . . . . 2 000 TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 500 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 500 Llibre de diari: 10 000 3 500 5 000 2 000 Mercaderies Clients Bancs i institucions de crèdit Caixa a a a Capital Proveïdors HP, creditora per conceptes fiscals 14 500 4 000 2 000 5 000 Compres de mercaderies a Proveïdors 5 000 5 000 Proveïdors a Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 5 000 300 1 000 Subministraments Arrendaments a Bancs i institucions de crèdit 1 300 2 000 1 000 3 000 2 000 Caixa Bancs i institucions de crèdit Clients, efectes comercials per cobrar Clients a Vendes de mercaderies 8 000 3 000 Bancs i institucions de crèdit a Clients, efectes comercials per cobrar 3 000 100 Bancs i institucions de crèdit a Altres ingressos financers HP, creditora per conceptes fiscals a Bancs i institucions de crèdit 2 000 100 2 000 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 02 25 Caixa H Major: D Mercaderies H D Clients Capital H D Subministraments 2 000 H D 300 D Bancs i institucions de crèdit H H D 2 000 Arrendaments i cànons Compres de mercaderies H D Proveïdors, efectes comercials D que cal pagar H 5 000 Altres ingressos financers 8 000 H D Proveïdors Clients, efectes comercials D per cobrar 3 000 H 4 000 5 000 5 000 1 000 Vendes de mercaderies 2 000 2 000 5 000 H D 1 300 2 000 5 000 1 000 3 000 100 HP, creditora per conceptes fiscals 14 500 D D 3 500 2 000 10 000 D H H 3 000 H 100 Balanç de comprovació: Deure Mercaderies Haver Deutor 10 000 10 000 Clients 5 500 5 500 Bancs i institucions de crèdit 9 100 Caixa 4 000 Capital 3 300 Creditor 5 800 4 000 14 500 14 500 Proveïdors 5 000 9 000 4 000 HP, creditora per conceptes fiscals 2 000 2 000 Compres de mercaderies 5 000 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Subministraments 5 000 5 000 5 000 300 300 Arrendaments i cànons 1 000 1 000 Clients, efectes comercials per cobrar 3 000 Vendes de mercaderies Altres ingressos financers TOTAL 3. El senyor Andreu Roca comença un negoci amb les possessions següents: diners a la caixa, 13 400 €; un edifici valorat en 80 000 €; mobiliari valorat en 6 000 €; mobiliari d’oficina, 10 000 €. Durant el primer mes fa les operacions següents: j Assentament d’obertura. j Ingressa 5 000 € al banc. 44 900 3 000 8 000 8 000 100 100 44 900 31 600 31 600 j Compra mercaderies per valor de 10 000 €. En paga la mei- tat en efectiu i la resta les queda a deure. j Paga el lloguer del primer mes: 100 € pel banc. j Ven mercaderies al seu primer client per 7 000 €, de les quals paga 5 000 € amb un xec que ingressa al banc, i per a la resta li gira lletres per pagar a 90 dies. j El proveïdor li gira lletres pel deute, que ell accepta. 02 26 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j Paga el sou a l’únic treballador que té: 1 000 € a través del j Compra un ordinador que li costa 900 €, que queda a banc. deure. Fes-ne el llibre diari, el llibre major i el balanç de comprovació de sumes i saldos. j Demana un préstec de 60 000 € al banc per retornar en deu anys. L’hi concedeixen i l’hi ingressen directament al seu compte corrent. Diari: 13 400 80 000 16 000 Caixa Construccions Mobiliari a Capital Bancs i institucions de crèdit a Caixa 5 000 Compres de mercaderies a a Caixa Proveïdors 5 000 5 000 Arrendaments i cànons a Bancs i institucions de crèdit 5 000 2 000 Bancs i institucions de crèdit Clients, efectes comercials per cobrar a Vendes de mercaderies 7 000 5 000 Proveïdors a Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 5 000 Equips per a processos d’informació a Proveïdors d’immobilitzat Bancs i institucions de crèdit a Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Sous i salaris a Bancs i institucions de crèdit 5 000 10 000 100 900 60 000 1 000 198 400 109 400 100 900 60 000 1 000 Suma total 198 400 Major: D Caixa 13 400 D H 2 000 D H D H D Mobiliari H D Capital Compres de mercaderies H D Proveïdors 5 000 Vendes de mercaderies 7 000 H H 109 400 16 000 10 000 100 1 000 Clients, efectes comercials D per cobrar Construccions 80 000 5 000 5 000 Bancs i institucions de crèdit H 5 000 5 000 60 000 D H D 5 000 Proveïdors, efectes comercials D que cal pagar 5 000 Arrendaments i cànons H 100 H D Equips per a processos d’informació 900 H 02 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 D Proveïdors d’immobilitzat H D Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 900 H D 60 000 Sous i salaris 27 H 1 000 Balanç de comprovació: Sumes Saldos Comptes Deure Haver Deutor Caixa 13 400 Construccions 80 000 80 000 Mobiliari 16 000 16 000 Capital 10 000 Creditor 3 400 109 400 Bancs i institucions de crèdit 70 000 Compres de mercaderies 10 000 Proveïdors 5 000 Arrendaments i cànons Clients, efectes comercials per cobrar 1 100 109 400 68 900 10 000 5 000 100 100 2 000 2 000 Vendes de mercaderies 7 000 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 7 000 5 000 Equips per a processos d’informació 900 5 000 900 Proveïdors d’immobilitzat 900 Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 900 60 000 Sous i salaris 1 000 TOTAL 198 400 60 000 1 000 198 400 182 300 182 300 4. La maquinària que va comprar una empresa fa tres anys va costar 20 000 €. Cada any n’amortitza el 10 %. a) Calcula’n la dotació anual d’amortització de maquinària i fes-ne l’assentament corresponent. b) Calcula l’import del compte Amortització acumulada de l’immobilitzat material corresponent a la maquinària després dels tres anys. c) Explica la informació que dóna el compte Amortització acumulada de l’immobilitzat material. a) 10 % de 20 000 5 2 000 € La dotació anual d’amortització de maquinària és de 2 000 €. 2 000 Amortització de l’immobilitzat material a Amortització acumulada de maquinària 2 000 b) El compte Amortització acumulada de maquinària tindrà un saldo de 6 000 € després d’aquests tres anys. c) Representa la despesa acumulada que s’ha produït en l’element d’immobilitzat material, ja sigui per desgast físic o per obsolescència, des que va ser adquirit per l’empresa. 5. Els saldos dels comptes del llibre major (en €) d’una empresa en acabar l’exercici són: Maquinària, 4 000; Mercaderies, 500; Proveïdors, 300; Clients, 400; Clients, efectes comercials per cobrar, 150; Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit, 1 000; Tributs, 80; Sous i salaris, 1 800; Ingressos financers, 20; Inversions financeres temporals en capital, 500; Equips per a processos d’informació, 400; Aplicacions informàtiques, 100; Reserves, 800; Compres de mercaderies, 3 000; Vendes de mercaderies, 5 000; Subministraments, 200; Acompte de clients, 50; Amortització acumulada de maquinària, 400; Bancs i institucions de crèdit, 200; Caixa, 50. a) Fes el balanç de saldos i troba el valor del capital per diferència. b) Aplica les correccions següents: mercaderies al final de l’exercici, 700, i amortització de la maquinària, 5%. Presenta el balanç de saldos corregit. c) Troba el saldo del resultat de l’exercici i presenta el balanç de situació final. 02 28 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE a) Saldos Saldos Comptes Comptes Deutor Maquinària Mercaderies Proveïdors Clients Clients, efectes comercials per cobrar Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Tributs Sous i salaris Ingressos financers Inversions financeres temporals en capital Compres de mercaderies Vendes de mercaderies Subministraments Acompte de clients Amortització acumulada de maquinària Bancs i institucions de crèdit Caixa Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques Reserves Capital TOTAL Deutor Creditor 4 000 500 Maquinària 4 000 Mercaderies 700 300 300 Proveïdors 400 150 1 000 80 1 800 Clients 400 Clients, efectes comercials per cobrar 150 1 000 Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 20 Tributs Sous i salaris 500 3 000 80 1 800 20 Ingressos financers 5 000 Inversions financeres temporals en capital 200 50 Compres de mercaderies 400 Subministraments 3 000 5 000 200 50 Acompte de clients Amortització acumulada de maquinària 800 3 810 11 380 500 Vendes de mercaderies 200 50 400 100 Bancs i institucions de crèdit 11 380 Caixa b) 500 Creditor Variació d’existències a Mercaderies 500 700 Mercaderies a Variació d’existències 700 200 Amortització de l’immobilitzat material a Amortització acumulada de maquinària 200 600 200 50 Equips per a processos d’informació 400 Aplicacions informàtiques 100 800 Reserves 3 810 Capital 200 Variacions d’existències Amortització de maquinària TOTAL 200 11 780 11 780 c) 5 280 20 5 000 200 Resultat de l’exercici 80 a Tributs a Sous i salaris 1 800 a Compres de mercaderies 3 000 a Subministraments 200 a Amortització de l’immobilitzat material 200 a Resultat de l’exercici Ingressos financers Vendes de mercaderies Variació d’existències 5 220 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 Actiu 02 29 Patrimoni net i passiu Actiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 900 Immobilitzat intangible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Aplic. informàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 100 Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Maquinària. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 000 Equips per a processos d’informació. . . . . . . 400 Amortització acumulada de maquinària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . <600> 3 800 Actiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 000 Existències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 700 700 Realitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Clients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 400 Clients, efectes comercials per cobrar . . . . . 150 Inversions financeres temporals en capital . . 500 1 050 Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . 200 Caixa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 250 TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 900 Patrimoni net. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Capital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 810 Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 800 Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . . . . . <60> 4 550 Passiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Deutes a ll/t amb entitats de crèdit . . . . . . 1 000 1 000 Passiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300 Acompte de clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 350 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 900 6. Un empresari inicia un negoci amb 40 000 € dipositats en un compte corrent bancari i un local comercial valorat en 120 000 €. Durant un període econòmic realitza les operacions següents: j Paga una lletra de 4 000 € mitjançant una transferència j Compra mobiliari per 8 000 €; en paga la meitat amb un bancària. taló i la resta la deixa a deure. j Paga la nòmina a un treballador per 2 000 €. La Seguretat j Compra 400 unitats de mercaderies a 20 €/u a crèdit. Social a càrrec de l’empresa és de 580 € i les retencions a càrrec del treballador són, respectivament, el 5 % de SS i el 15 % d’IRPF. Paga el sou per mitjà del banc i deixa a deure el deute amb els organismes socials. j Accepta una lletra de 4 000 € a un proveïdor. j Ven 150 unitats de mercaderies per 5 000 € i cobra en efectiu. j Cobra 500 € d’interessos bancaris. j Compra 200 unitats d’un producte a 22 €/u a crèdit. j Calcula el valor de les mercaderies al final de l’exercici pel j Paga l’electricitat i el telèfon per 600 € amb un xec. mètode PMP. j Aplica el 5% d’amortització al mobiliari i el 2% al local. j Ven 250 unitats de mercaderia per 7 000 € a crèdit. a) Fes l’assentament d’obertura i comptabilitza les operacions en el llibre diari i en el llibre major. b) Fes el balanç de comprovació final. c) Fes la regularització i la comptabilització de l’impost sobre beneficis de l’exercici, si escau. d) Calcula el valor de les existències segons el criteri FIFO i digues quin seria el valor del resultat que obtindria l’empresa si hagués utilitzat aquest criteri de valoració. e) Fes el balanç de situació final. a) 120 000 40 000 Construccions Bancs i institucions de crèdit a Capital 160 000 02 30 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 8 000 Mobiliari a a Bancs i institucions de crèdit Proveïdors d’immobilitzat 4 000 4 000 8 000 Compres de mercaderies a Proveïdors 8 000 4 000 Proveïdors a Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 4 000 5 000 Caixa a Vendes de mercaderies 5 000 4 400 Compres de mercaderies a Proveïdors 4 400 Subministraments a Bancs i institucions de crèdit 7 000 Clients a Vendes de mercaderies 7 000 4 000 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar a Bancs i institucions de crèdit 4 000 2 000 580 Sous i salaris SS a càrrec de l’empresa a a a Organismes de la SS, creditors HP, creditora per conceptes fiscals Bancs i institucions de crèdit 680 300 1 600 Bancs i institucions de crèdit a Altres ingressos financers 4 178 Mercaderies a Variació d’existències 4 178 2 800 Amortització d’immobilitzat material a a Amortització acumulada de construccions Amortització acumulada de mobiliari 2 400 400 600 500 600 500 Mètode PMP Vendes Compres 400 3 20 5 8 000 Existències 400 3 20 5 8 000 150 3 20 5 3 000 200 3 22 5 4 400 450 3 20,89 5 9 400 250 3 20,89 5 5 222,5 Llibre major: D Construccions 120 000 H D Bancs i institucions de crèdit H 40 000 500 120 000 30 300 D Proveïdors d’immobilitzat 4 000 4 000 H D 200 3 20,89 5 4 178 12 400 Capital 160 000 4 000 600 4 000 1 600 Compres de mercaderies 4 400 8 000 D H D 160 000 Proveïdors 4 000 8 400 H 4 000 8 000 D Mobiliari 8 000 H 8 000 Proveïdors, efectes comercials D que cal pagar 4 000 H 4 000 H ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 D Caixa 5 000 D D 2 000 5 000 7 000 SS a càrrec de l’empresa 580 H D 500 Amortització acumulada D de construccions H 2 400 Vendes de mercaderies H D Subministraments 1 200 H Altres ingressos financers 500 D 5 000 Sous i salaris 2 000 D H D 2 400 H Variació d’existències D H D H 7 000 HP, creditora per conceptes fiscals D H 300 H 2 800 2 800 400 400 b) H Amortització de l’immobilitzat material H Amortització acumulada D de mobiliari H 16 678 Clients 300 4 178 4 178 31 7 000 680 680 4 178 Resultat de l’exercici 18 380 1 702 Organismes de la SS, creditors 580 Mercaderies 4 178 D D 600 600 H H 02 Sumes Saldos Comptes Deure Haver Construccions Bancs i institucions de crèdit Capital Mobiliari Proveïdors d’immobilitzat Compres de mercaderies Proveïdors Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Caixa Vendes de mercaderies Subministraments Clients Sous i salaris SS a càrrec de l’empresa Organismes de la SS, creditors HP, creditora per conceptes fiscals Altres ingressos Mercaderies Variació d’existències Amortització de l’immobilitzat material Amortització acumulada de construccions Amortització acumulada de mobiliari 120 000 40 500 Sumes 211 058 Deutor 10 200 160 000 Creditor 120 000 30 300 160 000 8 000 8 000 4 000 4 000 12 400 4 000 4 000 5 000 12 400 12 400 4 000 — 5 000 8 400 — 12 000 12 000 600 7 000 2 000 580 600 7 000 2 000 580 680 300 500 680 300 500 4 178 4 178 4 178 4 178 2 800 2 800 2 400 2 400 400 400 211 058 192 858 192 858 c) 18 380 Resultat de l’exercici 12 000 500 4 178 Vendes de mercaderies Altres ingressos financers Variació d’existències a a a a a Compres de mercaderies Subministraments Sous i salaris SS, a càrrec de l’empresa Amortització de l’immobilitzat material 12 400 600 2 000 580 2 800 a Resultat de l’exercici 16 678 32 02 160 000 4 000 8 400 680 300 2 400 400 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Capital Proveïdors d’immobilitzat Proveïdors Organismes de la SS, creditors HP, creditora per conceptes fiscals Amortització acumulada de construccions Amortització acumulada de mobiliari d) Mètode FIFO a a a a a a a Vendes Compres 400 3 20 5 8 000 150 3 20 5 3 000 200 3 22 5 4 400 12 000 500 4 400 Vendes de mercaderies Altres ingressos financers Variació d’existències 250 3 20 5 5 000 250 3 20 5 5 000 200 3 22 5 4 400 250 3 20 5 5 000 Resultat de l’exercici 120 000 30 300 8 000 4 178 7 000 5 000 1 702 Existències 400 3 20 5 8 000 18 380 Construccions Bancs i institucions de crèdit Mobiliari Mercaderies Clients Caixa Resultat de l’exercici 200 3 22 5 4 400 a a a a a Compres de mercaderies Subministraments Sous i salaris SS, a càrrec de l’empresa Amort. l’immobilitzat material 12 400 600 2 000 580 2 800 a Resultat de l’exercici 16 900 El resultat seria 16 900 2 18 380 5 21 480 Per tant, tindria una pèrdua més gran ja que amb l’altre mètode ha perdut 1 702. e) Balanç de situació final: Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125 200 Patrimoni net. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158 298 Capital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 000 Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . . . . . <1 702> Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125 200 Construccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120 000 Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 000 Amortització acumulada de construccions . <2 400> Amortització acumulada de mobiliari. . . . <400> Actiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 478 Existències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 178 4 178 Realitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Clients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 000 7 000 Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . 30 300 Caixa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 000 35 300 TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 678 Passiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Proveïdors d’immobilitzat. . . . . . . . . . . . . . 4 000 4 000 Passiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 400 Organismes SS creditors . . . . . . . . . . . . . . . 680 HP, creditora per conceptes fiscals . . . . . . . 300 9 380 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 678 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 7. Totflor, SA és una empresa distribuïdora de plantes i altres materials de jardineria. Comença el mes de maig amb el patrimoni següent (expressat en €): edifici valorat en 6 000 €; plantes i altres materials destinats a la venda, 1 500 € (10 unitats a 150€/u); diners en c/c bancari, 11 800 €; diners en efectiu, 200 €; préstec de Caixa Catalunya, 1 500 €. Durant el mes de maig fa les operacions següents: a) Compra a Hivernaclemar, SA plantes per un import de 1 800 € (18 unitats a 100€/u), paga 800 € al comptat amb un taló bancari, i per a la resta signa dues lletres per pagar en tres i sis mesos. b) Compra terra i adob a Composit, SA per 900 € (60 unitats a 15€/u), que deixa a deure. c) Ven a Vegetals, SL 15 unitats de plantes per un import de 2 500 €. En cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit. d) Paga 600 € del préstec més 24 € d’interessos a través del banc. e) Compra un ordinador a MIR.NET, SA per 200 €. En paga 100 € amb un xec i deixa a deure la resta. 02 33 f) Paga la nòmina dels treballadors per 180 €. Fa una retenció del 5,4 % en concepte de Seguretat Social i del 14 % per IRPF. La Seguretat Social a càrrec de l’empresa és de 54 €. Paga els treballadors a través del banc i deixa a deure el deute amb els organismes públics. g) Totflor, SA paga la meitat del deute al proveïdor Hivernacle, SA per transferència bancària. h) Paga amb un taló el deute pendent amb MIR.NET, SA. i) Composit, SA gira lletres pel total del deute a Totflor, SA, que les torna acceptades. j) Calcula el valor de les existències finals pel mètode FIFO. Fes les activitats següents: j Assentament d’obertura j Llibre diari i llibre major j Balanç de comprovació j Regularització de comptes i obtenció del resultat d’exercici j Balanç de situació i tancament de comptes Assentament d’obertura i llibre de diari: a 6 000 1 500 11 800 200 Construccions Mercaderies Bancs i institucions de crèdit Caixa a a Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Capital social 1 500 18 000 b 1 800 Compres de mercaderies a a Bancs i institucions de crèdit Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 800 1 000 c 900 Compres de mercaderies a Proveïdors 900 d 1 250 1 250 Caixa Clients a Vendes de mercaderies 2 500 e 600 24 Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Interessos de deutes a Bancs i institucions de crèdit 624 Proveïdors d’immobilitzat Bancs i institucions de crèdit 100 100 Organismes de la SS, creditors HP, creditora per retencions practicades Bancs i institucions de crèdit 63,72 25,20 145,08 f 200 Equips per a processos d’informació a a g 180 54 Sous i salaris SS a càrrec de l’empresa a a a 34 02 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE h 500 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar a Bancs i institucions de crèdit 500 Bancs i institucions de crèdit 100 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 900 i 100 Proveïdors immobilitzat a j 900 Proveïdors k 1 500 2 200 Variació d’existències Mercaderies a a 1 500 2 200 Mercaderies Variació d’existències Balanç de comprovació: Sumes Saldos Comptes Deure Haver Construccions 6 000 Mercaderies 3 700 Bancs i institucions de crèdit 11 800 Caixa 600 Capital social Compres de mercaderies 1 500 2 200 2 269,08 9 530,92 1 450 1 500 900 18 000 18 000 2 700 2 700 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 500 1 900 Proveïdors 900 900 Clients 1 250 Vendes de mercaderies 1 400 1 250 2 500 Altres despeses financeres 2 500 24 24 Equips per a processos d’informació 200 200 Proveïdors d’immobilitzat 100 Sous i salaris 180 180 54 54 SS a càrrec de l’empresa Creditor 6 000 1 450 Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Deutor 100 Organismes de la SS, creditors 63,72 63,72 HP, creditora per retencions practicades 25,20 25,20 Variació d’existències TOTAL 1 500 2 200 30 958 30 958 700 23 588,99 23 588,92 Obtenció del resultat de l’exercici: 2 958 Resultat de l’exercici a a a a Compres de mercaderies Sous i salaris SS a càrrec de l’empresa Interessos de deutes 2 700 180 54 24 02 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 35 Vendes de mercaderies Variació d’existències a Resultats de l’exercici 72,6 Impost sobre beneficis a HP, creditora per conceptes fiscals 72,6 72,6 Resultats de l’exercici a Impost sobre beneficis 72,6 2 500 700 3 200 La suma total de les despeses ha estat de 2 958 €; la dels ingressos, de 3 200 €. Per tant, el resultat abans d’impostos és de 242 €. Com que l’empresa ha obtingut un benefici, s’ha d’aplicar l’impost sobre beneficis: 30 % de 242 5 72,6 242 2 72,6 5 169,4 L’impost sobre beneficis és de 72,6 €; el benefici net, 169,4 €. Major: D Construccions 6 000 D D D D H D D H D H D D 1 250 H D H 25,20 72,6 D H 500 1 400 H D D 180 700 D H 24 H 54 Resultats de l’exercici 2 958 72,6 169,4 H 1 000 900 SS a càrrec de l‘empresa 54 H 1 450 Interessos de deutes 24 H Variació d’existències 1 500 700 H H Proveïdors, efectes comercials D que cal pagar 2 500 Sous i salaris Caixa 200 1 250 2 700 Vendes de mercaderies 180 D 800 624 100 145,08 500 100 9 530,92 Compres de mercaderies 2 500 100 HP, creditora per conceptes fiscals Bancs i institucions de crèdit H 1 800 900 H HP, creditora per retencions practicades 72,6 D 18 000 Proveïdors d’immobilitzat 25,20 D 11 800 H Clients 100 63,72 72,6 Capital 1 250 H 1 500 2 200 18 000 200 Impost sobre beneficis 72,6 D 900 Organismes de la SS, creditors 63,72 D H Equips per a processos d’informació H 200 Mercaderies 1 500 2 200 1 500 Proveïdors 900 D 6 000 Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 600 900 H 3 200 H 36 02 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Balanç de situació final: Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 200 Immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Construccions . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 000 Equips per a processos d’informació. . 200 6 200 Actiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 430,92 Existències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 200 2 200 Realitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Clients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 250 1 250 Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bancs i institucions de crèdit . . . . . . 9 530,92 Caixa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 450 10 980,92 TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 630,92 Patrimoni net. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Capital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 000 Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . 169,4 19 168,4 Passiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Deutes a ll/t amb entitats de crèdit . 900 900 Passiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Proveïdors. Efectes comercials que cal pagar . . . . . . . . . . . . . . . . 1 400 Organismes de la SS, creditors . . . . . 63,72 HP, creditora per retencions practicades . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25,20 HP, creditora per conceptes fiscals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72,6 1 561,52 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . . 20 630,92 Assentament de tancament: 18 000 169,4 900 1 400 63,72 25,20 72,6 Capital Resultat de l’exercici Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Organismes de la SS creditors HP, creditora per retencions practicades HP, creditora per conceptes fiscals a a a a a a Construccions Equips per a processos d’informació Mercaderies Clients Caixa Bancs i institucions de crèdit 6 000 200 2 200 1 250 1 450 9 530,92 8. Una empresa, fa tres anys, va comprar una màquina per 2 450,34 €. N’amortitza el 10 % cada any. Calcula: a) La quantitat que amortitza cada any. b) El valor de l’amortització acumulada després dels tres anys. c) Si el valor comptable d’un immoble és el valor de compra menys l’amortització acumulada corresponent, quin és el valor comptable de la màquina després dels tres anys? a) 10 % de 2 450,34 5 245,03 L’amortitzacó anual és de 245,03 €. b) 245,03 ? 3 5 735,10 L’amortització acumulada després de tres anys és de 735,10 €. c) 2 450,30 2 735,10 5 1 715,20 El valor comptable de la màquina després de tres anys és de 1 715,20 €. 9. Fes l’assentament corresponent a l’amortització del tercer any de la màquina de l’exercici anterior. 245,03 Amortització de l’immobilitzat material a Amortització acumulada de maquinària 245,03 02 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 37 10. Una empresa comença un exercici econòmic amb mercaderies de dos tipus, A i B. El valor de les mercaderies de tipus A a l’inici és de 456,60 €, i el de les de tipus B, de 780,40 €. Al final de l’exercici s’en fa recompte i el valor de les mercaderies A és de 390,60 €, i el valor de les de tipus B, de 953,50 €. a) Totes les compres de la mercaderia A efectuades durant l’exercici han estat consumides? b) I les de la mercaderia B? c) Fes els assentaments corresponents del final de l’exercici i calcula la variació d’existències d’A i de B. d) Quin saldo té la variació d’existències d’A? Com l’interpretes? e) Quin saldo té la variació d’existències de B? Com s’interpreta? Existències inicials d’A: 456,60 €. Existències finals d’A: 390,60 €. Existències inicials de B: 780,40 €. Existències finals de B: 953,50 €. a) Sí, i a més s’han consumit mercaderies corresponents a les existències inicials. b) No, s’han deixat de consumir mercaderies de les comprades per valor de 173,10 €. c) 456,60 Variació d’existències A a Mercaderies A 456,60 390,60 Mercaderies A a Variació d’existències A 390,60 D Variació d’existències A 456,60 D H Mercaderies A 456,60 390,60 390,60 H 456,60 Són les que tenia a l’inici de l’exercici econòmic 780,40 Variació d’existències B a Mercaderies B 780,40 953,50 Mercaderies B a Variació d’existències B 953,50 D Variació d’existències B 780,40 H 953,50 D Mercaderies B 780,40 953,50 H 780,40 Són les que tenia a l’inici de l’exercici econòmic d) Saldo deutor: 66 €. S’han consumit totes les compres i part de les existències inicials per valor de 66 €. e) Saldo creditor: 173,10 €. No s’han consumit totes les compres i n’han sobrat per valor de 173,10 €. Comprova el teu nivell 1. Les anotacions que es fan periòdicament en el llibre diari s’anomenen: 2. Tots els fets comptables s’han d’anotar d’una manera o altra: a) Només al llibre diari. b) Només al llibre major. a) Comptes. c) Al llibre diari i al llibre major. b) Fets comptables. d) Cap de les anteriors. c) Assentaments. Resposta correcta: c). d) En el llibre diari no s’hi poden fer anotacions. Resposta correcta: c). 38 02 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 3. En el balanç de comprovació de sumes i saldos: 9. El balanç de situació final serveix per: a) Les sumes del deure i les de l’haver han de sumar igual. a) Treure el resultat de l’exercici. b) Les sumes dels saldos deutors i les dels saldos creditors han de sumar igual. b) Veure la situació de l’empresa al final de l’exercici. c) Les sumes de les quatre columnes han de sumar igual. d) Són correctes l’a i la b. c) Tancar els comptes. d) Cap de les anteriors. Resposta correcta: b). Resposta correcta: d). 10. En un balanç de situació: 4. Les correccions i els assentaments del final de l’exercici: a) Només hi ha comptes d’actiu i de passiu. a) Es fan perquè la situació real i la comptable coincideixin. b) Els comptes d’actiu i els comptes de passiu han de sumar igual. b) Es fan perquè, si no, sempre hi hauria pèrdues. c) Cal fer constar el resultat de l’exercici. c) No s’han de fer obligatòriament. d) Totes són correctes. d) Es fan perquè quadri el balanç. Resposta correcta: d). Resposta correcta: a). 5. El saldo del compte de variació d’existències: a) És deutor quan les existències inicials de mercaderies són més grans que les existències finals. b) És deutor quan les existències inicials de mercaderies són menors que les finals. c) Com que és un compte de resultats, sempre té saldo deutor. d) Mai no pot tenir saldo deutor perquè és un compte d’ingressos. Prepara les PAU 1. Una empresa comença la seva activitat el dia 1 de gener de 2012 amb un local valorat en 23 000 €, amb maquinària d’un valor de 10 000 €, mercaderies valorades en 10 000 € (100 unitats a 10 €/u), un ordinador de 700 € i 1 700 € al banc. A més, té un programa informàtic de comptabilitat valorat en 250 €. Les operacions que realitza durant aquest mes són les següents: j 2/1 Compra 70 unitats a 120 €/u a crèdit. j 10/1 Compra mobiliari per al despatx valorat en 3 000 €, Resposta correcta: a). 6. L’amortització acumulada de maquinària és un compte: a) D’actiu. c) De despeses. b) De passiu. d) D’ingressos. Resposta correcta: b). 7. El compte de resultat de l’exercici té saldo creditor quan: a) Hi ha pèrdues. b) Hi ha guanys. c) Mai. d) Sempre. Resposta correcta: b). 8. Quan es treu el resultat de l’exercici, l’impost sobre beneficis: a) Sempre s’ha de comptabilitzar. b) La seva comptabilització és voluntària. dels quals paga 1 000 € al comptat amb un xec i la resta els deixa a deure. j 12/1 Paga la llum i el gas amb un xec, que valen 580 €. j 15/1 Ven mercaderies, 150 unitats, per valor de 108 000 €. La venda es realitza al comptat cobrant-la amb un taló bancari. j 25/1 Paga la nòmina del personal en les condicions se- güents: sous bruts, 2 400 €; Seguretat Social de l’empresa, 300 €; Seguretat Social del treballador, 150 €, i retenció de l’IRPF, 330 €. El pagament es fa a través del banc. j 30/1 El proveïdor li gira lletres per valor del deute de la compra del dia 2/1. j 31/12 Amortitza el 18,35 % de la maquinària i el 2 % de l’immobilitzat intangible. j 31/12 Les existències finals de mercaderies s’han de cal- cular pel mètode FIFO. Es demana fer: a) El llibre diari (assentament d’obertura) i el llibre major. (0,5 punt) c) Només es comptabilitza quan hi ha guanys. b) Treure el resultat de l’exercici (si s’escau, fes la liquidació de l’impost de societats). (0,5 punt) d) Només es comptabilitza quan hi ha pèrdues. c) Fer el balanç final. (0,5 punt) Resposta correcta: c). d) Tancar l’exercici. (0,5 punt) ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 02 39 a) Llibre de diari: 1/1 23 000 Construccions 10 000 Maquinària 700 1 700 250 10 000 Equips per a processos d’informació Bancs i institucions de crèdit Aplicacions informàtiques Mercaderies a Capital 45 650 2/1 8 400 Compres de mercaderies a Proveïdors 8 400 a Bancs i institucions de crèdit 1 000 a Proveïdors d’immobilitzat 2 000 10/1 3 000 Mobiliari 12/1 580 Subministraments a Bancs i institucions de crèdit 580 15/1 108 000 Bancs i institucions de crèdit a Vendes de mercaderies 108 000 25/1 2 400 300 Sous i salaris SS a càrrec de l’empresa a Organismes de la SS, creditors a HP, creditora per retencions practicades a Bancs i institucions de crèdit 1 920 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 8 400 450 330 30/1 8 400 Proveïdors a 31/12 5 Amortització de l’immobilitzat intangible a Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques 5 31/12 1 835 Amortització de l’immobilitzat material a Amortització acumulada de maquinària 1 835 31/12 10 000 Variació existències a Mercaderies 10 000 31/12 2 400 Mercaderies a Variació d’existències 2 400 40 02 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Mètode FIFO Vendes Compres 70 3 120 5 8 400 Existències 100 3 100 5 10 000 70 3 120 5 8 400 100 3 100 5 10 000 50 3 120 5 6 000 20 3 120 5 2 400 Resultat de l’exercici: 31/12 21 120 Resultat de l’exercici 8 400 a Compres de mercaderies a Subministraments a Sous i salaris a SS a càrrec de l’empresa a Amortització de l’immobilitzat intangible a Amortització de l’immobilitzat material 1 835 a Variació d’existències 7 600 Resultat de l’exercici 108 000 580 2 400 300 5 31/12 108 000 Vendes de mercaderies a 31/12 26 064 Impost del benefici a HP, creditora per conceptes fiscals 26 064 Impost del benefici 26 064 31/12 26 064 Resultat de l’exercici a 31/12 45 650 2 000 8 400 450 26 394 5 1 835 60 816 Capital Proveïdors d’immobilitzat Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Organismes de la SS, creditors HP, creditora per retencions practicades Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques Amortització acumulada de maquinària Resultat de l’exercici a a a a a a a Construccions Maquinària Mobiliari Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques Bancs i institucions de crèdit Mercaderies 23 000 10 000 3 000 700 250 106 200 2 400 02 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 41 Llibre major: D Construccions 23 000 D D D 300 D D 26 064 D H D H D 5 H D D H D H D 26 394 H D 5 H 2 400 7 600 D 8 400 H 2 400 H 8 400 Proveïdors, efectes comercials D que cal pagar H 8 400 Amortització acumulada de l’immobilitzat D material H 5 5 H H 2 400 8 400 H H Sous i salaris D H 700 Proveïdors 1 835 Mercaderies 10 000 D 330 26 064 Amortització de maquinària 1 835 H 108 000 HP, creditora per retencions practicades Equips i processos d’informació 700 8 400 Vendes de mercaderies 108 000 D 1 000 1 920 580 106 200 Compres de mercaderies 8 400 450 Variació d’existències 10 000 H 2 000 Amortització de l’immobilitzat intangible Bancs i institucions de crèdit H 1 700 108 000 45 650 Organismes de la SS, creditors 450 D 10 000 Proveïdors d’immobilitzat 2 000 1 835 Impost de beneficis D H H Capital social 45 650 580 Amortització acumulada de maquinària 1 835 D 300 Subministraments 580 H 3 000 SS a càrrec de l’empresa Maquinària 10 000 250 Mobiliari 3 000 D 23 000 Aplicacions informàtiques 250 H D 10 000 2 400 Resultat de l’exercici 21 120 26 064 H 108 000 60 816 H 26 064 Balanç de situació final: Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 110 Immobilitzat intangible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 245 Aplicacions informàtiques . . . . . 250 Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques . . . (5) Patrimoni net. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 466 Capital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 650 Resultat de l’exercici . . . . . . . . . 60 816 Passiu no corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Construccions . . . . . . . . . . . . . . 23 000 Proveïdors d’immobilitzat. . . . . . 34 865 2 000 Passiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Maquinària. . . . . . . . . . . . . . . . 10 000 Proveïdors, efectes comercials a pagar . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 400 Equips per a processos d’informació . . . . . . . . . . . . . . 700 Organismes de la SS creditors . . . . . . . . . . . . . . . . 450 Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 000 Amortització acumulada de maquinària. . . . . . . . . . . . . (1 835) 2 000 HP, creditora per conceptes fiscals . . . . . . . . 26 394 35 244 42 02 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Actiu Passiu Actiu corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 600 Existències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . 2 400 2 400 Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 200 Bancs i institucions de crèdit . . . 106 200 TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 710 2. Classifica els comptes següents assenyalant si són de balanç (d’actiu o de patrimoni net i passiu) o bé de resultats (despeses o ingressos): (2 punts) j Reserves j Hisenda Pública, deutora j Productes acabats j Sous i salaris j Capital social j Aplicacions informàtiques j Deutors TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . . . . . . . . . . . . . . . . 143 710 b) Explica què és el balanç de comprovació de sumes i saldos. (0,5 punt) c) Què vol dir que el compte Resultat de l’exercici tingui saldo deutor? (0,5 punt) d) Quan es pot dir que el compte de variació d’existències té saldo creditor? (0,5 punt) a) És el procés d’anotació i registre de tots els fets comptables que se succeeixen en un exercici comptable (normalment un any) amb l’objectiu d’obtenir el resultat de l’exercici i que es repeteix any rere any. j Amortitzacions de construccions b) És un balanç que té com a finalitat comprovar que les anotacions efectuades en el llibre major a partir dels assentaments del llibre diari s’han passat correctament, i que a la vegada ens actualitza els saldos de tots els comptes. j Vendes de mercaderies c) Vol dir que l’empresa ha tingut pèrdues. j Consum d’explotació d) Quan les existències finals són més grans que les inicials. j Primeres matèries j Proveïdors j Impost de societats Reserves: balanç, patrimoni net. Hisenda Pública deutora: balanç, actiu. Productes acabats: balanç, actiu. Sous i salaris: resultats, despeses. Capital social: balanç, patrimoni net. Aplicacions informàtiques: balanç, actiu. 4. Una empresa presenta la informació següent sobre les seves mercaderies; en té de tres tipus: R, S i T. t %FMFTFYJTUÒODJFT3BMJOJDJEFMFYFSDJDJUÏVOJUBUT valorades en 80 €; durant l’exercici en compra 50 a 100 € i en ven 40 al preu de venda, que és de 180 €. t %FMFTFYJTUÒODJFT4OPFOUÏFOJOJDJBSMFYFSDJDJ QFSÛ en compra 200 a 90 € i en ven 90 a un preu de 300 €. t %FMFTFYJTUÒODJFT5DPNFOÎBBNCVOJUBUTWBMPSBEFT en 300 €, en compra 100 a 270 € i en ven 130 a 500 €. Deutors: balanç, actiu. Primeres matèries: balanç, actiu. Amortitzacions d’immobilitzat: resultats, despeses. Contesta les preguntes següents: a) Totes les compres de les existències R, S i T efectuades durant l’exercici han estat consumides? (0,5 punt) Vendes: resultats, ingressos. Consum d’explotació: resultats, despeses. Proveïdors: balanç, passiu. Impost de societats: resultats, despeses. 3. Respon raonadament les preguntes següents: a) Què entens per cicle comptable? (0,5 punt) b) Calcula la variació d’existències d’R, S i T pel mètode FIFO i PMP. (0,5 punt) c) Fes els assentaments corresponents a cada tipus d’existències del final de l’exercici i digues quina ha estat la variació d’existències. (1 punt) a) Les existències R i S no s’han consumit del tot, mentre que les T sí que s’han consumit. 02 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 t .ÒUPEF'*'0 t .ÒUPEF1.1 Existències R Existències R Vendes/sortides Entrades/compres Existències Vendes/sortides Entrades/compres Existències 100 3 80 5 8 000 50 3 100 5 5 000 100 3 80 5 8 000 50 3 80 5 5 000 40 3 80 5 3 200 100 3 80 5 8 000 50 3 100 5 5 000 40 3 86,67 5 5 3 466,8 110 3 86,67 5 5 9 533,7 Vendes/sortides Existències Existències S Vendes/sortides Entrades/compres 150 3 86,67 5 5 13 000,5 60 3 80 5 4 800 50 3 100 5 5 000 Existències S 200 3 90 5 18 000 90 3 90 5 8 100 Existències Entrades/compres 200 3 90 5 18 000 200 3 90 5 18 000 200 3 90 5 18 000 110 3 90 5 9 900 Existències T Entrades/compres 90 3 90 5 8 100 110 3 90 5 9 900 Vendes/sortides Existències Existències T Vendes/sortides Existències Entrades/compres 50 3 300 5 15 000 100 3 270 5 27 000 50 3 300 5 15 000 100 3 270 5 27 000 50 3 300 5 15 000 80 3 270 5 21 600 50 3 300 5 15 000 100 3 270 5 27 000 150 3 280 5 42 000 130 3 280 5 36 400 20 3 280 5 5 600 20 3 270 5 5 400 b) t '*'0 8 000 Variació d’existències a Mercaderies 8 000 9 800 Mercaderies d’existències a Variació 9 800 a Variació 9 900 Variació d’existències a Mercaderies Mercaderies d’existències a Variació 5 400 Variació d’existències a Mercaderies 8 000 Mercaderies d’existències a Variació VE 5 1 800 (actuarà com un ingrés) 9 900 Mercaderies d’existències VE 5 9 900 (actuarà com un ingrés) 15 000 5 400 15 000 VE 5 9 600 (actuarà com una despesa) t 1.1 8 000 9 533,7 43 VE 5 1 533,7 (actuarà com un ingrés) 9 533,7 44 02 9 900 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Mercaderies d’existències a Variació 9 900 Variació d’existències a Mercaderies Mercaderies d’existències a Variació VE 5 9 900 (actuarà com un ingrés) 15 000 5 600 15 000 5 600 VE = 9 400 (actuarà com una despesa) Quan les existències inicials són més grans que les finals, el saldo de la variació d’existències s’ha d’afegir com un cost més de l’exercici ja que s’han consumit les compres més una part de les existències inicials. En cas contrari, com que quedarà per consumir una part de les compres, s’ha de compensar com una entrada, un ingrés. 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Els comptes d’actiu: a) Sempre tenen saldo deutor. b) Sempre tenen saldo creditor. c) Pot ser que tinguin saldo deutor o saldo nul. d) Sempre tenen saldo nul. 2. Els comptes de resultats: a) Han d’anar al balanç de situació final. b) Han d’anar al balanç de situació inicial. c) Mai no es posen al balanç de situació. d) Només es posen quan hi ha guanys. 3. En un balanç de situació final sempre: a) La suma de l’actiu ha de ser igual a la suma del passiu. b) La suma del passiu ha de ser igual a la suma del patrimoni net. c) La suma de l’actiu ha de ser igual a la suma del patrimoni net. d) La suma de l’actiu ha de ser igual a la suma del passiu més patrimoni net. 4. Quan es fa un assentament de regularització: a) Les despeses s’han d’anotar al deure. b) Les despeses s’han d’anotar a l’haver. c) Els ingressos s’han d’anotar al l’haver. d) Cap de les respostes és correcta. 1. Resposta correcta: c). 2. Resposta correcta: c). 3. Resposta correcta: d). 4. Resposta correcta: b). ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 j Unitat 3. Normalització i verificació comptable. Legislació fiscal Activitats 1. El PGC és d’aplicació obligatòria per a: a) Només les empreses individuals. b) Exclusivament les societats. c) Totes les empreses, independentment de la seva forma jurídica. d) Cap de les anteriors; la seva utilització és voluntària. Resposta correcta: c). 2. Què s’entén per marc conceptual? És el conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics que inspiren tot el pla i té com a objectiu la imatge fidel, clara, comprensiva i útil per als usuaris de la informació financera. 3. Si es vol comprar una màquina a terminis i no se’n registra la compra fins que està tota pagada, s’ha actuat correctament? a) Sí, per l’aplicació del principi de la no-compensació. b) No, perquè no s’ha aplicat correctament el principi de la data del fet. c) Sí, pel principi de prudència. Resposta correcta: b). 4. Enumera les disposicions legals que, d’alguna manera, regulen la comptabilitat a l’empresa. El Codi de comerç dedica una part a la comptabilitat: de l’article 25 al 49. A part d’aquest, però, hi ha altres disposicions legals que afecten la comptabilitat, com ara la Llei de societats anònimes, la Llei de societats de responsabilitat limitada, el Pla General Comptable i el Reglament del registre mercantil. 5. Digues quin d’aquests llibres no és obligatori per a les empreses: a) El llibre diari. 03 45 Un exemple clar és l’inventari de les mercaderies, ja que en iniciar l’exercici en tenim una quantitat concreta i en acabarlo, com que s’han realitzat compres i vendes, normalment en tenim una altra. Recordem que la correcció es fa amb el compte Variació d’existències. 7. Explica la diferència que hi ha entre el subjecte passiu i el contribuent d’un impost. El contribuent és la persona física o jurídica sobre la qual recau l’impost. El subjecte passiu és la persona natural o jurídica que, segons la llei, està obligada a complir les prestacions tributàries i les obligacions materials o formals. De vegades, el subjecte passiu i el contribuent són la mateixa persona. 8. Digues quin és el fet imposable de l’impost de societats. El fet imposable de l’impost de societats està determinat per l’obtenció dels beneficis per part del subjecte passiu, és a dir, l’empresa. 9. Explica què són els impostos especials. Són els impostos que recauen sobre productes de consum específic i graven la fabricació, la importació i la introducció en l’àmbit territorial intern de determinats béns, així com la matriculació de determinats vehicles. 10. Digues què és l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i quina relació té amb l’empresa o l’empresari. L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és un tribut de caràcter personal, progressiu i directe que grava la renda de les persones físiques d’acord amb les seves circumstàncies personals. És a dir, té per objecte gravar la totalitat dels rendiments dels factors de producció (treball, capital...), així com els guanys i les pèrdues patrimonials dels contribuents. La relació que té amb l’empresari és l’apartat que fa referència als rendiments sobre activitats econòmiques. 11. Explica per què creus que s’han de pagar impostos. Resposta oberta. 12. Una de les finalitats dels impostos és la redistribució de la renda entre els ciutadans del territori espanyol. Creus que es compleix? Pots buscar informació sobre el tema a Internet. Resposta oberta. b) El balanç de comprovació de sumes i saldos. c) El llibre major. d) Tots són obligatoris. Resposta correcta: c). 6. Explica quina utilitat creus que pot tenir fer un inventari al final de l’exercici. Posa’n un exemple concret. És útil per comprovar que tot el patrimoni que es tenia a l’inici de l’exercici econòmic és el mateix que es té en finalitzar-lo. En cas que no sigui així, s’han de fer les correccions corresponents. Activitats finals 1. Explica què és el Pla General de Comptabilitat i enumera’n les parts. El PGC es pot definir com el conjunt de regles de funcionament de la comptabilitat que té com a finalitat homogeneïtzar la informació que es pot extreure de la mateixa comptabilitat de manera que facilita la interpretació, l’anàlisi i la comparació dels informes externs de les empreses a qualsevol usuari de la comptabilitat. 46 03 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Les parts del PGC són: 1. Marc conceptual (obligatori). 2. Normes de registre i valoració per a pimes (obligatòries). 3. Comptes anuals (obligatoris). 4. Quadre de comptes (voluntaris). 8. Explica per què el compte Proveïdors d’immobilitzat a curt termini està considerat com un compte financer. Perquè és com si els proveïdors, pel fet de deixar-nos pagar temps després de la compra, ens fessin un préstec. Per tant, es considera un finançament, ja que ens deixen gaudir durant un cert temps dels diners que hauríem d’haver pagat en fer la compra. 5. Definicions i relacions comptables (voluntàries). 2. Quina finalitat tenen els principis comptables? La finalitat de l’aplicació de principis comptables és permetre que els comptes anuals expressin una imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa. 3. Explica amb un exemple el significat del principi de la data del fet. En el cas de la factura d’un proveïdor, s’ha de comptabilitzar en el moment de la compra, encara que se n’ajorni el pagament. 4. Digues per què cal representar els elements patrimonials mitjançant comptes. La finalitat de representar els elements patrimonials mitjançant comptes és unificar criteris a l’hora d’agrupar conceptes. 5. Comenta en què consisteix un pla de comptes. Un pla de comptes és una relació detallada i codificada de tots els comptes i subcomptes que preveu emprar una empresa, segons la seva activitat i les seves característiques, i d’acord amb el Pla General de Comptabilitat. 6. Dels grups que formen el pla de comptes, digues quins inclouen els comptes de balanç i quins inclouen els comptes de gestió o resultats. Els comptes de balanç estan formats pels comptes dels grups 1 a 5, i els comptes de resultats, pels dels grups 6 i 7. 7. Digues a quins grups pertanyen els comptes següents: Caixa, Bancs i institucions de crèdit, Reserves (diners que les empreses reinverteixen), Compres de mercaderies, Sous i salaris, Maquinària, Proveïdors, Proveïdors d’immobilitzat a curt termini, Clients, Vendes de mercaderies, Resultat de l’exercici. Caixa: 5. Bancs i institucions de crèdit: 5. Reserves: 1. Compres de mercaderies: 6. Sous i salaris: 6. Proveïdors: 4. Proveïdors d’immobilitzat a curt termini: 5. Clients: 4. Vendes de mercaderies: 7. Resultat de l’exercici: 1. Maquinària: 2. 9. Explica les diferències entre l’auditoria operativa i la financera. L’auditoria operativa és la que revisa els procediments portats a terme per l’organització de l’empresa amb la finalitat d’analitzar l’eficàcia i l’eficiència de la seva estructura global pel que fa a objectius, planificacions, etc. L’auditoria financera, en canvi, tracta d’examinar i verificar les dades dels comptes anuals de l’empresa amb l’objectiu de confirmar les dades que s’hi reflecteixen. 10. A qui creus que pot interessar un informe d’auditoria? Als accionistes de l’empresa, als proveïdors, als treballadors, a la Hisenda Pública i a totes les persones que tinguin relació amb l’empresa. 11. Digues si un accionista d’una empresa que no estigui legalment obligada a auditar-se pot demanar que es dugui a terme una auditoria. Sí, ho pot demanar, però l’empresa només estarà obligada a auditar-se quan els accionistes que ho sol.licitin representin, almenys, el 5 % del capital social. 12. Digues per a què serveixen els llibres de comptabilitat i quins són obligatoris per a l’empresari. Serveixen bàsicament per registrar i anotar els fets comptables que han succeït a l’empresa durant un exercici econòmic. Els llibres obligatoris són el llibre diari, el llibre d’inventaris i comptes anuals. En el cas de les societats mercantils, també és obligatori el llibre d’actes. 13. Comenta la finalitat que té el llibre diari. La finalitat del llibre diari és la de registrar i ordenar cronològicament tots els fets comptables que s’esdevenen a l’empresa i que d’alguna manera en modifiquen el patrimoni. 14. Explica la diferència que hi ha entre un impost municipal i un d’estatal. Un impost municipal el recapta l’ajuntament d’una població i un impost estatal, l’Estat, i més concretament, el Ministeri d’Hisenda. 15. Explica quina és la finalitat del balanç de comprovació de sumes i saldos. La finalitat del balanç de comprovació de sumes i saldos és verificar que les anotacions fetes en el llibre major a partir dels assentaments del llibre de diari s’hagin passat correctament. 03 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 16. Una persona guanya un concurs televisiu i decideix iniciar la seva activitat professional com a humorista, de manera independent. Des del punt de vista de la seva relació amb la Hisenda Pública, s’hauria de considerar subjecte passiu de l’impost de societats? Raona la teva resposta. L’impost de societats grava la renda de societats i altres entitats jurídiques, no la de les persones físiques que han de tributar per IRPF. Per tant, aquesta persona, professional i independent (persona física i autònoma), no seria subjecte passiu d’aquest impost encara que fos una societat unipersonal (SA o SL). En aquest cas, tributaria per IRPF i no per impost de socie- 47 tats, ja que estaria sotmès a transparència fiscal i els beneficis de la societat es considerarien rendes del soci en la seva declaració. 17. Digues els tipus de tributs que coneixes. Els tributs es poden classificar en: taxes, contribucions especials i impostos. 18. Explica el concepte de valor afegit. El valor afegit dels productes és la diferència entre el valor dels béns produïts i el cost de les matèries primeres i dels altres béns intermedis utilitzats per produir-los. 19. Una empresa de material de construcció va comprar mercaderies per valor de 1 686 € amb l’IVA inclòs i va pagar en efectiu. El tipus impositiu de l’IVA era del 21 %. Digues quin va ser l’import de l’impost. Comptabilitza l’operació en el llibre diari i en el llibre major. x 1 21% x 5 1 686 x (1 1 0,21) 5 1 686 1 686 x 5 ———— 5 1 393,39 1,21 L’impost és el 21% de 1 393,39; és a dir, 292,61 €. 1 393,39 (600) Compres de mercaderies 292,61 D (472) HP, IVA suportat 600 H a D 1 393,39 (570) Caixa 472 H 1 686 D 570 292,61 H 1 686 20. Una venda de mercaderies es va facturar per un total de 1 560 €. Els productes estaven valorats en 1 500 €. Digues el tipus impositiu de l’IVA que es va aplicar. Comptabilitza l’operació en el llibre diari i en el llibre major, tenint en compte que la venda es paga amb un efecte comercial (una lletra de canvi). 1 500 1 y ? 1 500 5 1 560 1 560 2 1 500 5 y ? 1 500 60 y 5 ——— 5 0,04 1 500 El tipus impositiu va ser del 7 %. 1 560 (431) Clients, efectes comercials per cobrar a (700) Vendes de mercaderies 1 500 (477) HP, IVA transferit D 431 1 560 H D 700 H 1 500 D 60 477 H 60 21. Suposant que l’operació de l’exercici 19 i la de l’exercici 20 són de la mateixa empresa, fes la liquidació de l’impost. Comptabilitza la liquidació en el llibre diari i en el llibre major. L’IVA suportat ha estat de 292,61 € i l’IVA transferit, de 60 €. Per tant, Hisenda Pública deu a l’empresa els diners que ha pagat per l’impost i que no es poden deduir; és a dir, 232,61 € (292,61 2 60). Hisenda, però, no tornarà els diners sinó que se’ls quedarà a compte de futurs pagaments. 48 03 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 60 (477) HP, IVA transferit 232,61 D (470) HP, deutora per IVA 477 60 a D H 472 292,61 60 (472) HP, IVA suportat 22. Explica els casos en què es pot trobar l’empresa quan hagi de liquidar l’IVA. L’empresa, quan ha de liquidar l’IVA, es pot trobar en dues situacions: que la liquidació li surti positiva i hagi d’ingressar els diners a Hisenda Pública, o bé que li surti negativa i, per tant, que sigui Hisenda qui li deu els diners. En el primer cas, haurà de fer efectiu l’import durant el termini establert; en el segon, els diners quedaran a compte de futurs deutes per l’IVA que l’empresa tingui amb Hisenda. 23. Explica quina repercussió econòmica té l’IVA per a l’empresa. Econòmicament, l’IVA no representa res per a l’empresa, ja que aquesta només fa d’intermediària entre Hisenda i el contribuent, que és el consumidor. 24. El compte Hisenda Pública, creditora per IVA és un compte: a) D’actiu b) De passiu c) D’ingressos H 292,61 D 470 292,61 H 232,61 Elements de transport 160 Amortització acumulada de l’immobilitzat 64 Despeses d’amortització 14 Ràpels sobre compres 10 Clients 17 Préstec a llarg termini 43 Pèrdues d’immobilitzat material 4 Hisenda Pública, creditora 15 Proveïdors 15 Sous i salaris 45 Subministraments 12 Mercaderies 32 Diners al banc 58 Aportacions dels socis 85 Reserves 15 Primes d’assegurances 12 d) De despeses Compres de mercaderies. . . . . . . . . . . . . . . 178 Consum energia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Despeses d’amortització . . . . . . . . . . . . . . 14 L’impost de societats és un tribut de caràcter directe i personal que grava la renda de les societats i altres entitats jurídiques. Pèrdues d’immobilitzat immaterial. . . . . . . . 4 Sous i salaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 26. Explica què és la base imposable d’un impost i digues quina és la de l’impost de societats (IS) i la de l’impost sobre el valor afegit (IVA). Subministraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Primes d’assegurances . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Total despeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 280 Vendes de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . 300 Ràpels sobre compres . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Total ingressos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310 Resposta correcta: b). 25. Explica què és l’impost de societats. La base imposable d’un impost és la quantitat sobre la qual s’aplica el tipus impositiu; normalment, s’expressa en diners. La base imposable de l’impost de societats és l’import de la renda obtinguda per una societat en el període fiscal; és a dir, el benefici. La base imposable de l’impost sobre el valor afegit és el total de la factura generada per una compra, una venda o un servei. 27. Treu el benefici de l’empresa comercial Suro, SA a partir de la informació següent i aplica-hi l’impost corresponent: Vendes de mercaderies 300 Compres de mercaderies 178 Consum d’energia 15 Benefici 5 ingressos 2 despeses Benefici 5 310 2 280 5 30 El benefici ha estat de 30. Impost sobre beneficis: 30 % de 30 5 9 L’impost sobre beneficis és de 9. 03 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 Comprova el teu nivell 1. «La imputació d’ingressos i despeses s’ha de fer d’acord amb el corrent real de béns i serveis que representen, amb independència del moment en què es cobrin o es paguin.» Es refereix al: a) Principi de no-compensació. b) Principi de prudència. 7. La persona sobre la qual recau un impost s’anomena: a) Subjecte passiu c) Contribuent b) Subjecte actiu d) Auditor Resposta correcta: c). 8. Qui ingressa trimestralment a Hisenda l’impost sobre el valor afegit? c) Principi de la data del fet. a) Les empreses o els professionals que el recapten. d) Principi d’uniformitat. b) El contribuent que el suporta. Resposta correcta: c). c) No s’ha d’ingressar a Hisenda sinó als ajuntaments. 2. El compte Sous i salaris forma part dins del quadre de comptes del grup: a) 1 c) 4 b) 3 d) 6 49 d) S’ha d‘ingressar mensualment. Resposta correcta: a). 9. L’impost de societats grava: a) La renda de les persones físiques que tenen una empresa. Resposta correcta: d). 3. Els elements del patrimoni de l’empresa destinats a servir de manera perdurable formen part dins del quadre de comptes del grup: b) La renda de les empreses. c) El valor afegit dels productes. a) 1 c) 3 d) El patrimoni de les societats. b) 2 d) 7 Resposta correcta: b). Resposta correcta: b). 10. El benefici d’una societat respecte als impostos és: 4. Quan s’examinen i es verifiquen els comptes anuals de l’empresa a fi de confirmar-ne les dades per personal independent a l’empresa, s’està parlant d’auditoria: a) El fet imposable de l’impost de societats. b) La base imposable de l’impost de societats. a) Interna c) Financera i externa c) El tipus impositiu de l’impost de societats. b) Operativa d) Operativa i externa d) Són correctes la a i la b. Resposta correcta: c). Resposta correcta: d). 5. El llibre diari serveix per: a) Enregistrar cronològicament els fets comptables. b) Enregistrar compte a compte els fets comptables. c) Anotar diàriament totes les entrades i sortides de diners. d) Portar un control de les entrades i sortides del personal. Resposta correcta: a). 6. L’IVA: a) És un impost directe. b) Tant es pot considerar un impost directe com un d’indirecte. Prepara les PAU 1. Indica els principis comptables que obliguen a: a) Considerar ingressos per vendes del període el total de les vendes realitzades, malgrat que encara no estiguin cobrades. (0,5 punt) b) Considerar la possible pèrdua futura que pot representar el fet de tenir dificultats en el cobrament d’una venda realitzada. (0,5 punt) c) Distingir entre un deute contret amb un proveïdor i la quantitat que el mateix proveïdor deu en concepte d’unes compres realitzades. (0,5 punt) c) És un impost indirecte. d) Aplicar el mateix criteri de valoració d’existències durant tot l’exercici. (0,5 punt) d) No es pot considerar un impost. a) Data del fet c) No compensació Resposta correcta: c). b) Prudència d) Uniformitat 50 03 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 2. Respon raonadament les preguntes següents: Ingressos de particip. en capital a) Explica en què consisteix l’apartat 5 del Pla General de Comptabilitat, «Definicions i relacions comptables». (1 punt) 10 Beneficis de la venda d’immob. 150 Variació d’existències 100 (existències finals més grans que les inicials) b) El grup 1 del Pla General de Comptabilitat és el finançament bàsic. Explica quin tipus de comptes inclou. Posa’n exemples. (1 punt) a) Ordena separadament els comptes de despeses i els d’ingressos. (0,5 punt) a) La cinquena part del PGC es dedica a les definicions i les relacions comptables. Cadascun dels grups, subgrups i comptes que l’integren són objecte d’una definició i de l’explicació dels moviments de càrrec i abonament de cada un dels comptes. b) Treu el resultat de l’exercici. (0,5 punt) b) El finançament bàsic comprèn els recursos propis de l’empresa i el seu finançament aliè a llarg termini, destinats a finançar l’actiu permanent i a cobrir part de l’actiu circulant. També engloba els ingressos per distribuir en diferents exercicis, accions pròpies i altres situacions transitòries del finançament bàsic. a) Despeses c) Si s’escau, aplica l’impost de societats (el 30 %). (0,5 punt) d) Fes la comptabilitat adient. (0,5 punt) Arrendaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Subministraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Compres de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 Exemple: Capital social, Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini. Sous i salaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Devolució de vendes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 Ingressos 3. A partir de la informació següent, Arrendaments Ingressos de participació en capital . . . . . . . . . . 10 100 Beneficis de la venda d’immobiliaris . . . . . . . . . . . 150 50 Variació d’existències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 100 Devolució de compres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Subministraments Devolució de compres Vendes de mercaderies 2.000 Compres de mercaderies 1.000 Sous i salaris Vendes de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 000 b) Benefici 5 ingressos 2 despeses 5 2 360 2 1 400 5 960 30 % s c) Impost de benefici 5 ————— 5 0,30 · 960 5 288 el benefici 50 Devolució de vendes 200 d) a a a a a Arrendaments Subministraments Compres de mercaderies Sous i salaris Devolució de vendes 100 50 1 000 50 20 Ingressos de participació en capital Beneficis de la venda d’immobiliaris Variació d’existències Devolució de compres Vendes de mercaderies a Resultat de l’exercici 2 360 288 Impost sobre beneficis a HP, creditora per conceptes fiscals 288 288 Resultat de l’exercici a Impost sobre beneficis 288 1 400 Resultat de l’exercici 10 150 100 100 2 000 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 03 51 4. Comptabilitza les operacions següents: a) Una empresa compra mercaderies pagant en efectiu per un total de factura de 115 €; a més, li carreguen el 21 % de l’IVA. Posteriorment ven mercaderies a crèdit per valor de 2 088 € amb l’IVA inclòs. (1 punt) b) Liquidació i pagament pel banc, si escau, de l’IVA. (1 punt) a) 115 24,15 2 088 Compres de mercaderies HP, IVA suportat a Caixa 139,15 Clients a Vendes de mercaderies a HP, IVA transferit a HP, IVA suportat a HP, creditora per IVA 338,23 a Banc i institucions de crèdit 338,23 1 725,62 362,38 b) 362,38 338,23 HP, IVA transferit HP, creditora per IVA 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. El compte Hisenda Pública, IVA suportat és un compte: a) D’actiu. b) De passiu. c) De despeses. d) D’ingressos. 2. Els tributs estan formats per: b) Ha d’existir una factura que verifiqui la compra-venda. c) L’empresa ha d’haver tingut guanys en l’últim exercici econòmic. d) Totes les respostes són correctes. 4. El percentatge que s’aplica a la base liquidable o, si escau, a la base imposable d’un impost, s’anomena: a) Deute tributari. b) Fet impositiu. a) Les taxes. c) Tipus impositiu. b) Les taxes i les contribucions. d) Contribuent. c) Les taxes, les contribucions i els impostos. d) Les taxes i els impostos. 3. Perquè existeixi l’obligatorietat de pagar l’impost sobre el valor afegit (IVA): a) Ha d’existir un rebut que verifiqui la compravenda. 24,15 1. Resposta correcta: a). 2. Resposta correcta: c). 3. Resposta correcta: b). 4. Resposta correcta: c). 52 04 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j Unitat 4. Els estats financers Activitats 1. Digues quina informació donen de manera global els comptes anuals. Els comptes anuals ens donen informació sobre la situació economicofinancera de l’empresa; és a dir, de la situació patrimonial, financera i dels resultats de l’empresa. 2. Si ets un empresari d’una microempresa, quins documents anuals hauràs de presentar? Els models per a pimes del balanç, del compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net i la memòria. 3. Què són els fons propis? Són les aportacions dels propietaris (capital) i els beneficis generats que no s’han distribuït. 4. Fes el balanç de situació d’una empresa que facilita, al final de l’exercici econòmic, el balanç de comprovació següent: Atenció: la taula ha estat corregida, ja que la del llibre de l’alumne no és correcta; la taula correcta és la que reproduïm a continuació Núm. Compte 102 216 218 Capital Mobiliari Elements de transport Am. ac. d’elements de transport Mercaderies Proveïdors Clients HP, IVA suportat HP, creditora per conc. fisc. HP, IVA transferit Caixa Bancs i institucions de crèdit Compres de mercaderies Sous i salaris Transports Vendes de mercaderies 281 300 400 430 472 475 477 570 572 600 640 624 700 Saldo deutor Saldo creditor 5 500 1 000 2 000 400 800 1 200 430 500 1 500 1 000 700 600 2 000 3 500 5 000 500 8 000 TOTAL 17 100 17 100 Fan saber, però, que falta fer les correccions de les existències i donen com a informació que les existències finals de mercaderies tenen un valor de 2 000. Actiu Patrimoni net i passiu A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 600 II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 2 600 A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 700 I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 500 Elements de transport . . . . . 2 000 Capital social . . . . . . . . . . . . . 5 500 Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 1 000 VII. Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . . Amortització acumulada d’elements de transport . . (400 ) Resultat de l’exercici. . . . . . . . 200 200 C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 200 B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 000 I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 000 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 1 500 Mercaderies . . . . . . . . . . . . 2 000 Hisenda Pública creditora . . . . 1 000 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 1 700 . . . 1 700 Clients . . . . . . . . . . . . . . . 1 200 Hisenda Pública, IVA suportat. . . . . . . . . . IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 3 200 Hisenda Pública, IVA transferit . . . . . . . . . . . 700 500 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 2 600 . . . 2 600 Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . 600 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . . 2 000 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 900 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . . 8 900 04 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 5. Fes el balanç de situació següent: (100) Capital social 12 000 (210) Terrenys i béns naturals 4 000 (211) Construccions 10 000 (31) Primeres matèries 3 800 (35) Productes acabats 3 480 (112) Reserva legal 1 720 (113) Reserves voluntàries 4 000 (401) Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 2 900 (213) Maquinària 6 700 53 (2811) Amortització acumulada de construccions 3 880 (430) Clients 5 468 (572) Bancs i institucions de crèdit 952 (170) Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit 4 484 (400) Proveïdors 3 816 (540) Inversions financeres temporals en capital 400 (475) Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals 700 (129) Resultat de l’exercici 1 300 Actiu Patrimoni net i passiu A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 820 A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19 020 II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 16 820 I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 000 Terrenys . . . . . . . . . . . . . . 4 000 Capital social . . . . . . . . . . . . 12 000 Construccions . . . . . . . . . . 10 000 III. Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 720 Maquinària . . . . . . . . . . . . 6 700 Reserva legal . . . . . . . . . . . . 1 720 Amortització acumulada de construccions . . . . . . .(3 880) Reserves voluntàries . . . . . . . 4 000 VII. Resultat de l’exercici. . . . . . . . . . . . . . 1 300 B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 100 I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 280 B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 484 Primeres matèries. . . . . . . . 3 800 II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . 4 484 Productes acabats. . . . . . . . 3 480 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit . . . . . 4 484 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 5 468 Clients . . . . . . . . . . . . . . . . 5 468 IV. Inversions financeres a curt termini Inversions financeres a curt termini . . . . . . . . C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 416 400 IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 7 416 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 3 816 400 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . . Resultat de l’exercici . . . . . . . 1 300 Proveïdors efectes a pagar . . . . 2 900 952 Hisenda Pública creditora . . . . 700 952 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 920 6. Defineix el concepte actiu no corrent. És el conjunt d’actius que estan a l’empresa durant un període superior al d’un exercici econòmic. Són elements que constitueixen una inversió permanent de l’empresa. Inclou l’immobilitzat intangible, l’immobilitzat material, les inversions immobiliàries i les inversions financeres a llarg termini. 7. Digues quina és la informació que proporciona el balanç de situació. El balanç de situació ens mostra el patrimoni de l’empresa en un moment determinat; és a dir, tots els béns, els drets i les obligacions d’aquesta. TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . . 30 920 8. Explica la finalitat del compte de pèrdues i guanys. El compte de pèrdues i guanys és un compte anual que ens proporciona informació sobre l’origen de les despeses i els ingressos de les empreses, i ens informa del resultat de l’empresa, és a dir, si ha tingut beneficis o bé pèrdues. 9. Fes el compte de pèrdues i guanys amb les dades següents: j Compres totals de mercaderies A per 3 000 € i encara deu diners per valor de 800 €. j Compres totals de mercaderies B per 1 800 € dels quals deu 500 €. 54 04 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j Les vendes totals de l’exercici han pujat a 8 000 €; encara té factures pendents de cobrar per 2 000 €. C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A 1 B) 350 j Ha pagat sous per 4 000 €. 17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . . j Va demanar un préstec al principi d’any de 1 000 € que ha D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C 1 17) (105) 245 de tornar després de dos anys. Aquest any ha pagat 50 € d’interessos. j Ha pagat rebuts de l’aigua i electricitat per 150 €. 10. Explica la finalitat que té la memòria. j Ha amortitzat el 10 % de la maquinària, que li va costar 3 000 € (aquest és el tercer any que la té i sempre ha amortitzat el mateix). j Va comprar mobiliari per 1 000 €, dels quals encara deu 300 €. Aquest any n’amortitzarà el 5 %. 11. Digues com es poden repartir els beneficis en una societat. j Les existències finals de les mercaderies A són de 500 € i les del tipus B, de 400 €. Al començament només hi havia al magatzem mercaderies B per valor de 100 €. j El seu capital és de 2 000 €. j Al banc té 400 €, i en efectiu, 100 €. j Es va vendre la maquinària a final d’any (un cop feta l’amortització d’aquest any) per 3 000 €. Els beneficis en una societat es poden repartir: en reserves (és a dir, reinvertint), en dividends entre els accionistes o compensant pèrdues anteriors. Activitats finals 1. Digues quan una empresa pot aplicar el Pla General de Comptabilitat per a pimes. Compte de pèrdues i guanys: (Deure) Haver 1. Import net de la xifra de negocis . . . . . . . . Vendes de mercaderies . . . . . . La memòria és un document de caràcter explicatiu que té com a finalitat ampliar, completar i comentar la informació que contenen el balanç i el compte de pèrdues i guanys. Per tant, és necessària per entendre millor l’empresa en el seu conjunt. 8 000 8 000 PGC Actiu Volum de negoci PGC pimes PGC Microempreses , 2 850 000 € , 1 000 000 € , 5 700 000 € , 2 000 000 € Nombre de treballadors ,5 50 ,5 10 4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (4 000) 2. Digues què posaries en el balanç de situació en l’apartat Deutors comercials i altres comptes per cobrar. Compres mercaderies A . . . . . (3 000) Variació d’existències A . . . . . 500 Compres mercaderies B . . . . . (1 800) Variació d’existències B . . . . . 300 6. Despeses de personal . . . . . . . . . . . . . . . . . (4 000) 3. Explica què són els resultats d’explotació d’una empresa. Sous i salaris . . . . . . . . . . . . (4 000) 7. Altres despeses d’explotació . . . . . . . . . . . . (150) Són els ingressos i les despeses que són producte de l’activitat a la qual es dedica l’empresa. (350) 4. Comenta com s’obté el resultat financer en un exercici econòmic. 900 El resultat financer s’obté de la diferència entre els ingressos i les despeses financeres; és a dir, entre els ingressos que ha obtingut l’empresa en fer inversions financeres i les despeses que s’han generat a causa del finançament aliè per part de l’empresa. Subministraments . . . . . . . . . (150) 8. Amortització de l’immobilitzat . . . . . . . . . . Amortització de l’immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . (350) 11. Deteriorament i resultat per alienació de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . Beneficis procedents de l’immobilitzat material . . . . 16. Deteriorament i resultat per alienació d’instruments financers . . . . . . . . . . . . . Interessos de deutes . . . . . . . 5. Explica si totes les empreses tenen l’obligació de presentar la memòria. 900 A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11) 400 (50) (50) B) RESULTAT FINANCER (12 1 13 1 14 1 15 1 16) Hi anotaria els crèdits amb compradors de mercaderies i altres béns del grup d’existències i en general tots els deutors de l’empresa, a més del capital social escripturat, pendent de desemborsament, l’import del qual ha estat exigit pels accionistes o partícips. (50) Igual que passa amb els altres comptes anuals, les empreses estan obligades a presentar la memòria. 6. Digues què s’ha d’incloure en l’apartat Creditors comercials i altres comptes que cal pagar del balanç de situació. S’hi inclouen els crèdits que financen les empreses a curt termini, com els crèdits concedits per subministradors de mercaderies, els deutes amb Hisenda Pública, etc., i els préstecs i altres deutes el venciment dels quals no excedeix el termini d’un any. ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 7. La Bombeta és una societat anònima l’activitat principal de la qual és la venda de bombetes halògenes. S’ha fet un inventari general dels seus béns amb data 31 de desembre de 2012. La descripció dels elements patrimonials i la valoració de l’empresa són les següents: Saldos a favor de l’empresa en comptes corrents bancaris, 1 000 € Diners a compte per part d’un client, 2 000 € Drets de cobrament sobre compradors de mercaderies, 5 000 € Maquinària, 710 € Programes informàtics, 790 € Lletres de canvi pendents de cobrament, 1 000 € Obligacions de pagament amb proveïdors de mercaderies, 3 000 € Bombetes destinades a la venda, 2 320 € Mobiliari, 300 € Efectes comercials per cobrar pendents, 400 € Ordinadors, 300 € Valor efectiu de les accions de l’empresa en el moment de la constitució, 1 000 € Inversions de caràcter permanent en accions d’altres empreses, 800 € Beneficis no distribuïts dels últims anys, 8 140 € Actiu S’ha entregat a un proveïdor diners a compte d’un subministrament, 250 € Deutes amb un banc per un préstec a sis anys, 5 000 € Amortització acumulada de maquinària, 5 360 € Fes-ne el balanç de situació amb data 31 de desembre de 2012. Patrimoni net i passiu A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . I. Immobilitzat intangible . . . . . . . . . . . 8 540 790 790 Capital social . . . . . . . . . . . . . 1 000 III. Reserves. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 140 Construccions . . . . . . . . . . 11 000 Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 300 Equips per a processos d’informació . . . . . . . . . . 300 Maquinària . . . . . . . . . . . . 710 Reserva legal . . . . . . . . . . . . . 8 140 B) PASSIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 000 II. Deutes a llarg termini. . . . . . . . . . . . . . 5 000 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit . . . . . 5 000 Amortització acumulada de maquinària . . . . . . . .(5 360) V. Inversions financeres a llarg termini . A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 140 I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 6 950 Inversions financeres permanents . . . . . . . . . . 55 Diners a la caixa de l’empresa, 630 € Un edifici valorat en 11 000 € Aplicacions informàtiques . . 04 C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 000 IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 5 000 800 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 3 000 800 Acompte de clients . . . . . . . . . 2 000 B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 600 I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 320 Mercaderies . . . . . . . . . . . . 2 320 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 6 650 Clients . . . . . . . . . . . . . . . 5 000 Clients efectes comercials a cobrar . . . . . 1 400 Acompte proveïdors . . . . . . 250 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 1 630 Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . 630 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . . 1 000 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 140 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . . 19 140 04 56 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 8. L’empresa R. X., SA presenta el 31 de desembre de 2013 el balanç de saldos següent. Fes-ne el compte de pèrdues i guanys i també el balanç de situació de l’any 2013: Núm. Compte 100 112 213 210 Capital social Reserva legal Maquinària Terrenys i béns naturals Amortització acumulada de maquinària Mercaderies Proveïdors, efectes que cal pagar Clients Bancs i inst. de crèd. c/c vista, euros Compres de mercaderies Sous i salaris Interessos per descompte d’efectes Vendes de mercaderies Variació d’existències de mercaderies Devolucions de compres i operacions similars Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Amortització de l’immobilitzat material 2813 300 401 430 572 600 640 664 700 610 608 170 681 TOTAL Saldo deutor Saldo creditor 12 730 3 200 Compte de pèrdues i guanys: 5 600 (Deure) Haver 12 000 ....... 1. Import net de la xifra de negocis 1 680 32 400 Vendes de mercaderies . . . . . . 32 400 4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (15 000) 10 000 Compres mercaderies . . . . . . (23 200) 20 400 18 400 7 200 Variació d’existències . . . . . . 3 000 Devolucions de compres . . . . . 5 200 6. Despeses de personal . . . . . . . . . . . . . . . . (6 240) Sous i salaris . . . . . . . . . . . . (6 240) 23 200 6 240 8. Amortització de l’immobilitzat ......... Amortització de l’immobilitzat material. . (560) 1 040 32 400 3 000 5 200 A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11) 10 600 13. Despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . (1 040) Interessos per descompte d’efectes. . . . . . . . . . . . . . (1 040) B) RESULTAT FINANCER (12 1 13 1 14 1 15 1 16) 5 630 C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A 1 B) (1 040) 9 560 17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . . (2 868) 560 84 240 (560) 84 240 D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C 1 17) 6 692 Actiu Patrimoni net i passiu A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 920 A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 622 II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 15 920 Terrenys . . . . . . . . . . . . . . 12 000 Maquinària . . . . . . . . . . . . 5 600 Amortització acumulada de maquinària . . . . . . . .(1 680) I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 730 Capital social . . . . . . . . . . . . . 12 730 III. Reserves. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 200 Reserva legal . . . . . . . . . . . . . 3 200 VII. Resultat de l’exercici. . . . . . . . . . . . . . 6 692 Resultat de l’exercici. . . . . . . 6 692 B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 600 B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 630 I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 000 Mercaderies . . . . . . . . . . . . 10 000 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 18 400 Clients . . . . . . . . . . . . . . . . 18 400 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . . 7 200 Bancs i institucions de crèdit. . . . . . . . . . . . . 7 200 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . 5 630 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit . . . . . 5 630 C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 268 IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 23 268 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 20 400 Hisenda Pública, creditora . . . . 2 868 51 520 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . . 51 520 04 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 9. L’empresa Comercial del Suro, SA proporciona la informació següent en euros i demana que se li faci el compte de pèrdues i guanys i el balanç de situació: Vendes de mercaderies Compres de mercaderies 15 Elements de transport 64 Despeses d’amortització 14 Efectes per cobrar 10 ....... 300 4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (178) 300 Compres mercaderies . . . . . . (178) 160 Amortització acumulada d’elements de transport (Deure) Haver Vendes de mercaderies . . . . . . 178 Consum d’energia Compte de pèrdues i guanys: 1. Import net de la xifra de negocis 300 6. Despeses de personal ................ Sous i salaris . . . . . . . . . . . . 7. Altres despeses d’explotació . . . . . . . . . . . . Clients 17 Préstec a llarg termini 43 8. Amortització de l’immobilitzat 4 Amortització d’elements de transport . . . . . . . . . . . ......... Proveïdors 15 Sous i salaris 45 Despeses financeres 12 Mercaderies 32 B) RESULTAT FINANCER (12 1 13 1 14 1 15 1 16) Diners al banc 58 C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A 1 B) Aportacions dels socis 85 Reserves 15 A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11) 13. Despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . Interessos de deutes . . . . . . . 48 (12) (12) (12) 36 17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . . (10,80) D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C 1 17) Actiu 25,20 Patrimoni net i passiu A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . . . 96 Elements de transport . . . . . 160 Amortització acumulada d’elements de transport . . (64) A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Capital social . . . . . . . . . . . . . Reserva legal . . . . . . . . . . . . . I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 125,20 85 85 III. Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 15 15 VII. Resultat de l’exercici. . . . . . . . . . . . . . 25,20 Resultat de l’exercici. . . . . . . 25,20 32 B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Clients efectes comercials a cobrar . . . . . . . . . . . . . (48) (14) 15 Clients . . . . . . . . . . . . . . . (15) (15) Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals Mercaderies . . . . . . . . . . . . (45) (45) Subministraments . . . . . . . . Deutes que cal tornar en dos anys 57 II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . 17 10 Préstecs a llarg termini . . . . . . 43 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit . . . . . 4 47 47 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . . . 58 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . . C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 40,80 IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 40,80 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 15 Hisenda Pública, creditora . . . . 25,80 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . . 213 58 04 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 10. De la comptabilitat del primer any d’una empresa es dedueixen els pagaments següents, efectuats en el decurs d’aquest primer any: Comissions a venedors Compra d’accions d’una cooperativa de consum 139 200 Compte de pèrdues i guanys: (Deure) Haver 1. Import net de la xifra de negocis . . . . . . . 1 050 000 Vendes de mercaderies . . . . . . 40 000 1 050 000 4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . (340 500) Compra de maquinària 325 000 Compres mercaderies . . . . . . . (295 000) Compra de matèries primeres 235 000 Variació d’existències. . . . . . . 29 500 Compra de mobiliari 112 000 Compres d’altres aprovisionaments . . . . . . . (75 000) Impostos 28 000 Lloguers 137 500 Material d’oficina 75 000 Personal 185 500 Telèfon 57 500 També se sap que ha quedat a deure les quantitats següents pels mateixos conceptes esmentats abans, concretament: Comissions a venedors 65 000 Compra de maquinària 175 000 6. Despeses de personal . . . . . . . . . . . . . . . . (190 000) Sous i salaris . . . . . . . . . . . . (190 000) 7. Altres despeses d’explotació . . . . . . . . . . . (439 700) Subministraments . . . . . . . . . (57 500) Arrendaments . . . . . . . . . . . . (150 000) Serveis de professionals independents . . . . . . . . . . (204 200) Altres tributs . . . . . . . . . . . . (28 000) Compra de matèries primeres 60 000 A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11) 79 800 Compra de mobiliari 25 000 12. Ingressos financers . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 000 Lloguers 12 500 Personal 4 500 Altres ingressos financers . . . 75 000 B) RESULTAT FINANCER (12 1 13 1 14 1 15 1 16) 75 000 De la mateixa manera, se sap que ha registrat els cobraments següents: C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A 1 B) Aportació al capital social 17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . (46 440) Interessos bancaris 350 000 75 000 Crèdit a tres anys 120 000 Vendes 900 000 També se sap que ha deixat de cobrar l’import següent pel concepte de: Vendes 150 000 Per tant, al final de l’any té un saldo als bancs de 110 300 €. El valor de les existències de què disposa l’empresa al final de l’exercici és d’un total de 29 500 €. Fes-ne el compte de pèrdues i guanys i el balanç de situació. D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C 1 17) 154 800 108 360 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 04 59 Balanç de situació: Actiu Patrimoni net i passiu A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 677 000 A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 458 360 II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . 630 700 Mobiliari . . . . . . . . . . . . 500 000 Maquinària . . . . . . . . . . 137 000 V. Inversions financeres a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . . 40 000 Valors de renda fixa . . . . 40 000 I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 350 000 Capital social . . . . . . . . . . . . 350 000 VII. Resultat de l’exercici. . . . . . . . . . . . . 108 360 Resultat de l’exercici. . . . . . 108 360 B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 320 000 II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . 320 000 Proveïdors de l’immobilitzat a llarg termini . . . . . . . . . 200 000 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit . . . . 120 000 B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289 800 I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 500 Matèries primeres . . . . . . 29 500 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . 150 000 Clients . . . . . . . . . . . . . 150 000 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 110 300 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . 110 300 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188 440 IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . 188 440 Creditors per prestacions de serveis. . . . . . . . . . . . . 77 500 Remuneracions pendents de pagament . . . . . . . . . . 4 500 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . 60 000 Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals . . . . . 46 440 966 800 11. L’empresa Z, SA presenta la informació següent de la seva comptabilitat, en euros: Mobiliari Proveïdors Elements de transport Proveïdors, efectes per pagar Construccions Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals 1 800 500 2 000 800 8 000 300 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . . Mercaderies Amortització acum. de construccions Clients, efectes per cobrar Clients Maquinària Banc Capital 966 800 9 000 1 500 500 800 15 000 1 000 ? Fes-ne el balanç de situació. Actiu Patrimoni net i passiu A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 300 A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35 000 II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 25 300 Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 1 800 Elements de transport . . . . . 2 000 Construccions . . . . . . . . . . 8 000 Amortització acumulada de construccions . . . . . . .(1 500) Maquinària . . . . . . . . . . . . 15 000 I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 000 Capital social . . . . . . . . . . . . . 35 000 C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 600 B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 300 I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 000 Mercaderies . . . . . . . . . . . . 9 000 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 1 300 Clients . . . . . . . . . . . . . . . 800 Clients, efectes c/cobrar . . . 500 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 1 000 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . . 1 000 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 600 IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 1 600 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 500 Proveïdors efectes comercials per pagar . . . . . . 800 Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals . . . . . . 300 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . . 36 600 60 04 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 12. Ordena el balanç de situació de la informació següent: (430) Clients 1 000 1 500 (570) Caixa 1 000 (102) Capital (572) Bancs i institucions de crèdit 2 500 (170) Deutes a ll/t amb entitats de crèdit (300) Mercaderies 4 000 (401) Proveïdors 300 (216) Mobiliari 8 000 (476) Organismes de la Seguretat Social, creditors 700 (475) Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals 500 (281) Amortització acumulada de mobiliari (2816) Aplicacions informàtiques (2806) Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques 480 1 200 200 Actiu (129) Resultat de l’exercici 12 000 2 020 Patrimoni net i passiu A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 520 I. Immobilitzat intangible . . . . . . . . . . . 1 000 I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 500 Aplicacions informàtiques . . 1 200 Capital social . . . . . . . . . . . . . 1 500 Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques. . . . . . . . . (200) IV. Resultat de l’exercici . . . . . . . . . . . . . . 2 020 Resultat de l’exercici. . . . . . . . 2 020 II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 7 520 B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 000 Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 8 000 II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . 12 000 Amortització acumulada de mobiliari . . . . . . . . . . (480) B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 520 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit . . . . . 12 000 8 500 I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 000 C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 500 IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 1 500 Mercaderies . . . . . . . . . . . . 4 000 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 1 000 Clients . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 3 500 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 300 Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals . . . . . . 500 Organismes SS creditora . . . . . 700 Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . . 2 500 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comprova el teu nivell 1. Les existències formen part de: a) Del passiu no corrent c) De l’actiu corrent b) De l’actiu no corrent d) Del passiu corrent Resposta correcta: c). 2. Quin d’aquests comptes forma part de l’actiu corrent? a) Elements de transport 17 020 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . . 3. El compte Crèdit a curt termini amb empreses del grup és un compte: a) b) c) d) D’actiu De passiu Tant pot ser un compte d’actiu com de passiu No existeix Resposta correcta: a). 4. En el compte de pèrdues i guanys hi anotem: d) Resultat de l’exercici a) b) c) d) Resposta correcta: b). Resposta correcta: c). b) Clients c) Proveïdors 17 020 Només comptes de despeses. Només comptes d’ingressos. Comptes de despeses i comptes d’ingressos. Comptes de despeses i comptes d’ingressos i el capital. ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 5. El resultat d’abans d’impostos: a) És el mateix que el resultat d’explotació. b) És la suma del resultat financer i del d’explotació. c) És el resultat de l’exercici. d) Cap resposta no és correcta. Resposta correcta: b). 6. En el compte de pèrdues i guanys, els comptes s’agrupen: a) Segons la naturalesa que representen. b) De més gran a més petit segons la codificació que tenen. c) De més a menys liquiditat. d) Cap resposta no és correcta. Resposta correcta: a). 7. El compte de pèrdues i guanys ens mostra la informació següent: resultat d’explotació 7 000 €, resultat financer 250 €. Quin és el resultat abans d’impostos? a) 7 250 € c) 725 € b) 6 750 € d) 8 020 € Resposta correcta: a). 8. Amb les dades de l’exercici anterior, quin seria l’import de l’impost sobre el benefici si considerem un tipus impositiu del 30 %? a) 2 175 € c) 1 417,50 € b) 2 025 € d) 1 560 € Resposta correcta: a). 04 9. Una empresa mostra els saldos comptables següents dels elements patrimonials (en euros): maquinària 5 000, proveïdors 2 100, capital social 7 000, bancs 1 900, clients 2 500, equips informàtics 1 400, préstec a llarg termini 1 700. Assenyala’n la resposta correcta: a) El net patrimonial és de 7 000 € i el passiu corrent és de 1 700 €. b) L’actiu no corrent és de 5 000 € i el passiu corrent és de 2 100 €. c) L’actiu corrent és de 4 400 € i el net patrimonial és de 7 000 €. d) L’actiu no corrent és de 6 400 € i el passiu no corrent de 8 700 €. Resposta correcta: c). 10. Els elements d’ingressos i despeses d’una empresa mostren els saldos comptables següents (en euros): compres de mercaderies 7 000, despeses de personal 1 500, ingressos per interessos d’un compte bancari 350, amortització de l’immobilitzat material 250, vendes de mercaderies 14 000, interessos de deutes 150, consum d’aigua i electricitat 160. Si considerem un tipus impositiu del 30 % de l’impost de beneficis, assenyala’n la resposta correcta: a) El resultat d’explotació és 14 000 € i el resultat de l’exercici és 3 700 €. b) El resultat d’explotació és 5 090 € i el resultat de l’exercici és 3 703 €. c) El resultat d’explotació és 5 090 € i el resultat financer és 350 €. d) El resultat d’explotació és 8 910 € i el resultat financer és 200 €. Resposta correcta: b). Prepara les PAU 1. Una empresa presenta els saldos següents en els seus comptes valorats en euros: Mercaderies, 9 000 Creditors per prestacions de serveis, 1 000 Caixa, 2 500 Bancs c/c, 8 500 Mobiliari, 5 400 Proveïdors, 5 000 Reserves legals, 20 000 Clients, 6 000 Elements de transport, 33 000 Deutors, 5 000 Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini, 7 000 Deutes amb entitats de crèdit a curt termini, 4 000 Construccions, 54 000 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar, 3 400 Propietat industrial, 25 000 Deutes a llarg termini, 8 000 Es demana: a) Determina el net patrimonial de l’empresa. (0,5 punt) a) El net patrimonial és 120 000 € b) Indica quin és el valor de l’actiu no corrent, l’actiu corrent i el passiu corrent. (0,5 punt) b) L’actiu no corrent és 117 400 € c) Presenta el model abreujat del balanç de situació per a pimes. (1 punt) 61 L’actiu corrent és 31 000 € El passiu corrent és 13 400 € 04 62 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE c) Actiu Patrimoni net i passiu A) ACTIU NO CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 400 A) PATRIMONI NET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120 000 I. Immobilitzat intangible. . . . . . . . . . . 25 000 I. Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 000 Propietat industrial . . . . . . 25 000 Capital social . . . . . . . . . . . . . 100 000 II. Immobilitzat material . . . . . . . . . . . . 92 400 III. Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 000 Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . 5 400 Reserves legals . . . . . . . . . . . . 20 000 Elements de transport . . . . . 33 000 B) PASSIU NO CORRENT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Construccions . . . . . . . . . . 54 000 B) ACTIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 000 II. Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . 15 000 31 000 I. Existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 000 Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini . . . . . . . . . . 7 000 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit . . . . 8 000 Mercaderies . . . . . . . . . . . . 9 000 II. Deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . 11 000 C) PASSIU CORRENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Clients . . . . . . . . . . . . . . . 6 000 13 400 IV. Creditors comercials . . . . . . . . . . . . . . . 13 400 Deutors . . . . . . . . . . . . . . . 5 000 Creditors per prestacions de serveis. . . . . . . . . . . . . . 1 000 VI. Efectiu i altres actius líquids . . . . . . 11 000 Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . 2 500 Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . 5 000 Bancs i institucions de crèdit . . . . . . . . . . . . 8 500 Deutes amb entitats de crèdit a curt termini . . . . . . 4 000 Proveïdors efectes comercials per pagar . . . . . . 3 400 TOTAL ACTIU (A 1 B) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 400 2. Amb la informació següent: Vendes, 300; Compres, 178; Subministraments, 15; Elements de transport, 160; Amortització acumulada de l’immobilitzat material, 64; Despeses d’amortització, 14; Efectes per cobrar, 10; Clients, 17; Préstecs a llarg termini, 43; Deutes que cal tornar en dos anys, 4; Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals, 15; Proveïdors, 15; Sous i salaris, 45; Despeses financeres, 12; Mercaderies, 32; Diners al banc, 58; Aportacions dels socis, 30; Reserves, 15; Benefici per la venda d’un terreny, 25; Variació d’existències (existències finals més grans que les inicials), 30. a) Fes el compte de pèrdues i guanys. (1 punt) TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A 1 B 1 C). . . . . . . 148 400 a) (Deure) Haver 1. Import net de la xifra de negocis . . . . . . . . Vendes de mercaderies . . . . . . 300 2. Variació d’existències de productes acabats i en curs de fabricació . . . . . . . . . . . . . . Variació d’existències. . . . . . . 300 30 30 4. Aprovisionaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (178) Compres mercaderies . . . . . . . (178) b) Digues quin és el resultat d’explotació d’aquesta empresa. (0,5 punt) 6. Despeses de personal . . . . . . . . . . . . . . . . . c) Digues quins són els resultats financers, com també el resultat abans d’impostos de l’exercici. (0,5 punt) 7. Altres despeses d’explotació . . . . . . . . . . . . Sous i salaris . . . . . . . . . . . . Subministraments . . . . . . . . . (45) (14) (14) 11. Deteriorament i resultat per alienació de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . Beneficis procedents de l’immobilitzat material . . . . (15) (15) 8. Amortització de l’immobilitzat . . . . . . . . . . Amortització de l’immobilitzat material . . . . (45) 25 25 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 10 1 11) 13. Despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . Despeses financeres. . . . . . . . C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A 1 B) 103 (12) c) El resultat financer és més petit que el resultat d’explotació. d) No s’ha de pagar l’impost de societats. (12) 91 17. Impostos sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . . (27,30) D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C 1 17) 63 b) El resultat financer és negatiu. (12) B) RESULTAT FINANCER (12 1 13 1 14 1 15 1 16) 04 63,70 b) El resultat d’explotació és 103. 2. En un balanç de situació: a) L’actiu menys el passiu corrent és igual al passiu no corrent. b) El passiu no corrent forma part del patrimoni net. c) L’actiu sempre ha de ser igual al passiu més el patrimoni net. c) El resultat financer són pèrdues de 12 i el resultat abans d’impostos 91. d) L’actiu corrent menys el passiu corrent és igual a l’actiu no corrent. 3. Explica què s’anota en un balanç de situació i en el compte de pèrdues i guanys. (1 punt) 3. Una empresa ven i els clients li fan una devolució de les vendes; en el compte de pèrdues i guanys, on anotaries aquest compte? El balanç de situació és un estat comptable on s’anota de forma ordenada la situació patrimonial de l’empresa en un moment determinat. El compte de pèrdues i guanys és un estat comptable que proporciona una important informació sobre l’origen de les despeses i els ingressos de les empreses; a més, determina els diferents resultats comptables, sobretot ens informa del resultat final de l’exercici. 4. Explica què són: a) Els resultats financers. (1 punt) b) El resultat d’explotació. (1 punt) a) Són els que obtenim per la diferència entre els ingressos i les despeses financeres; és a dir, els ingressos que ha obtingut l’empresa en fer inversions financeres i les despeses que s’han generat a causa del finançament aliè per part de l’empresa. b) S’obté amb la diferència dels ingressos i les despeses que són producte de l’activitat a la qual es dedica l’empresa, així com els resultats de l’alienació dels immobilitzats. 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Quan una empresa té pèrdues: a) Les despeses d’explotació són més grans que els ingressos d’explotació. a) Com que per a mi és una despesa, el compte l’afegiria amb els aprovisionaments. b) El posaria a Altres despeses d’explotació. c) El posaria a l’import net de la xifra de negoci restant-lo. d) No el posaria, és a dir, restaria la quantitat directament de les vendes. 4. Una empresa té un balanç de situació amb les dades següents: actiu no corrent 10 000 €, actiu corrent 7 000 €, passiu no corrent 6 500 €, passiu corrent 4 000 € i capital 3 500 €. Quin serà el seu patrimoni net? a) 3 000 € b) 6 000 € c) 3 500 € d) 6 500 € 1. Resposta correcta: d). 2. Resposta correcta: c). 3. Resposta correcta: c). 4. Resposta correcta: d). 64 05 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j Unitat 5. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I. Anàlisi patrimonial i anàlisi financera 2. Posa exemples d’elements de l’estructura econòmica i de l’estructura financera del balanç. Alguns exemples d’elements de l’estructura financera del balanç són: j Capital social. j Deutes amb proveïdors. Activitats j Reserves. 1. Comenta la situació d’una empresa en la qual no hi hagi equilibri financer. Una situació d’absència d’equilibri financer podria ser aquella en què una empresa mostra un excessiu finançament aliè, de manera que genera un endeutament molt elevat que fa difícil tornar els préstecs i els crèdits en els terminis i les condicions acordades amb els creditors (bancs, proveïdors, organismes públics, etc.). Aquesta situació pot provocar la suspensió de pagaments i, fins i tot, la fallida de l’empresa. j Préstecs bancaris. I alguns exemples d’elements de l’estructura econòmica del balanç són: j Deutes dels clients. j Existències de mercaderies. j Saldos dels comptes bancaris. j Maquinària. 3. Aplica les tècniques d’anàlisi de balanços (percentatges, variacions i representació gràfica) que coneguis per al balanç següent per dos anys consecutius: 2011 Immobilitzat Existències Realitzable Disponible Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent 3 600 2 000 1 500 1 000 3 900 1 500 2 700 2012 3 900 1 700 2 600 1 200 4 300 2 000 3 100 Actiu 2011 % 2012 % var. € var. % Immobilitzat Existències Realitzable Disponible 3 600 2 000 1 500 1 000 8 100 44 25 19 12 100 3 900 1 700 2 600 1 200 9 400 41 18 28 13 100 300 2300 1 100 200 8 215 73 20 Patrimoni net i passiu 2011 % 2012 % var. € var. % Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent 3 900 1 500 2 700 8 100 48 19 33 100 4 300 2 000 3 100 9 400 46 21 33 100 2011 400 500 400 10 33 15 2012 Actiu Patrimoni net i passiu Actiu Patrimoni net i passiu Immobilitzat 44 % Recursos propis 48 % Immobilitzat 41 % Recursos propis 46 % Existències 25 % Passiu no corrent 19 % Realitzable 19 % Disponible 12 % Existències 18 % Passiu no corrent 21 % Realitzable 28 % Passiu corrent 33 % Passiu corrent 33 % Disponible 13 % 05 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 4. Explica el significat econòmic d’un fons de maniobra negatiu. Un fons de maniobra negatiu implica que l’actiu corrent és inferior al passiu corrent; és a dir, que una part del passiu corrent (obligacions de pagament a curt termini) està finançant l’actiu fix (inversions a llarg termini). També es pot observar d’una altra manera: el patrimoni net i el passiu són insuficients per 65 finançar l’actiu no corrent. Sense altres informacions, això pot ser negatiu per a l’empresa, ja que pot significar l’aparició de risc de suspensió de pagaments. Hi ha empreses, però, que tot i tenir un fons de maniobra negatiu tenen una situació financera normal i equilibrada. Tot això, per tant, depèn del tipus d’activitat econòmica. 5. Classifica de manera funcional els comptes següents, que pertanyen al balanç d’una empresa, i calcula el fons de maniobra. Comenta’n els resultats: Actiu Patrimoni net i passiu Mobiliari Maquinària Edificis AA Maquinària AA Mobiliari Primeres matèries Producte acabat Envasos Accions de cotització oficial Deteriorament per depreciació d’existències Clients Deutors Bancs Caixa 4 500 7 500 700 1 800 900 2 000 1 500 720 890 (750) 2 700 800 700 1 000 Capital social Reserves legals Reserves voluntàries Obligacions Resultat de l’exercici Proveïdors Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Creditors per prestació de serveis Préstecs a ll/t 7 000 2 000 1 800 1 000 1 460 1 400 1 700 700 2 500 19 560 € % 10 000 3 470 4 390 1 700 19 560 51,12 21,57 18,61 8,69 100 Actiu Immobilitzat Existències Realitzable Disponible 19 560 Patrimoni net i passiu Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent € 12 260 3 500 3 800 19 560 % 62,68 17,89 19,43 100 FM 5 AC 2 PC 5 (3 470 1 4 390 1 1 700) 2 (3 800) 5 5 760 € Aquesta empresa presenta un fons de maniobra aparentment gran; per tant, la seva situació patrimonial és equilibrada. 6. Fes una anàlisi patrimonial i financera de l’evolució d’una empresa d’acord amb el seu balanç: Actiu 2011 2012 Patrimoni net i passiu 2011 2012 Edificis Maquinària Mobiliari AA Maquinària AA Mobiliari Mercaderies Envasos Productes acabats Primeres matèries Clients Provisió insolvències tràfic Bancs Caixa 7 500 2 500 1 000 1 500 500 750 4 200 1 350 8 000 (800) 700 1 000 18 000 7 000 1 200 2 200 600 600 2 000 1 700 600 --200 100 Capital social Reserves legals Resultat de l’exercici Préstecs a ll/t Proveïdors Efectes comercials que cal pagar Creditors per prestació de serveis Hisenda Pública, creditora 17 000 1 200 200 800 2 000 5 000 2 000 1 000 14 000 1 400 1 500 6 400 5 250 7 000 800 250 29 200 36 600 29 200 36 600 05 66 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Actiu var. € var. % 14 400 1 000 26 600 21 400 7 400 160 8,85 291,67 282,3 % var. € var. % 46,17 17,49 36,34 100 21 500 5 600 3 300 7 400 2011 % 2012 % 9 000 11 300 7 200 1 700 29 200 30,82 38,70 24,66 5,82 100 23 400 12 300 600 300 36 600 63,93 33,61 1,64 0,82 100 2011 % 2012 Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent 18 400 800 10 000 29 200 63,01 2,74 34,25 100 16 900 6 400 13 300 36 600 FM 10 200 Immobilitzat Existències Realitzable Disponible Patrimoni net i passiu 2100 Ràtios 2011 2012 Tresoreria 0,89 0,068 Liquiditat 2,02 0,99 Garantia 2,70 1,86 Disponibilitat 0,17 0,02 Autonomia 1,70 0,86 Qualitat deute 0,93 0,68 Activitats finals 1. Explica les diferències entre els diferents tipus d’anàlisis d’estats comptables. La principal diferència és l’objecte de l’anàlisi. L’anàlisi patrimonial estudia les relacions entre les masses patrimonials del balanç; l’anàlisi financera estudia la solvència i la liquiditat de l’empresa, i l’anàlisi econòmica estudia els resultats econòmics de l’empresa i la seva rendibilitat. 2. Posa un exemple d’una empresa que presenti un balanç amb risc manifest de fallida. Actiu Immobilitzat Existències Realitzable Disponible Patrimoni net i passiu 5 000 2 000 3 000 1 500 11 500 Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent 28,2 75,68 33 100 100 11 300 L’evolució de la situació patrimonial i financera és molt negativa, ja que es passa a un fons de maniobra negatiu i el valor d’algunes ràtios significatives no és bo: els valors de les ràtios de tresoreria i de liquiditat són justos, quan el 2011 les ràtios presentaven dades molt positives. Tresoreria 0,39 Liquiditat 0,57 Garantia 1,01 Disponibilitat 0,14 Autonomia 0,009 Qualitat deute 0,99 El fons de maniobra dóna negatiu i les ràtios més significatives donen resultats molt dolents (tresoreria, liquiditat i garantia), per la qual cosa la situació patrimonial i financera de l’empresa és molt dolenta, amb uns recursos propis molt petits, potser fruit de la compensació de pèrdues acumulades. 3. Quines mesures proposaries per lluitar contra una situació de suspensió de pagaments d’una empresa? Les mesures possibles per sortir d’una suspensió de pagaments són: j Renegociar el deute amb els creditors, ampliar el termini de 11 500 FM 5 AC 2 PC 5 (2 000 1 3 000 1 1 500) 2 11 300 5 24 800 pagament, i a més, relacionar-ho amb la política de liquiditat de l’empresa, respecte als terminis de cobrament dels clients i a la utilització de fonts alternatives de finançament aliè més flexibles (descompte comercial), per aconseguir globalment més liquiditat de l’actiu corrent. 05 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 j Augmentar el finançament propi mitjançant una ampliació de capital i, així, compensar els deutes que no es poden pagar. 4. Comenta per quina raó es defineix el fons de maniobra com el capital circulant, és a dir, com la part permanent de l’actiu corrent. El fons de maniobra s’anomena també capital circulant, ja que tot i ser una part de l’actiu corrent, es pot dir que és no corrent, o sigui, de l’estructura fixa de l’empresa, perquè es tracta de saldos que són permanents a l’empresa: estoc mínim d’existències, saldo mitjà de clients o saldo mitjà de comptes de tresoreria, que es manté per a desemborsaments imprevistos. 67 Balanç empresa 2 Actiu P.N. i passiu 39 000 Recursos propis 20 000 Exigible a ll/t 11 000 Exigible a c/t 5 000 75 000 Immobilitzat Existències Realitzable Disponible 25 000 2 000 48 000 75 000 A partir d’aquesta informació, fes un estudi patrimonial de les dues empreses i, per mitjà de l’estudi del fons de maniobra, determina quin balanç correspon a cada una. 5. Fixa’t en els balanços de dues empreses diferents: una empresa industrial fabricant de maquinària metal·lúrgica i una cadena de supermercats. Empresa 1 Empresa 2 10 000 212 000 FM Balanç empresa 1 Actiu Immobilitzat 75 000 P.N. i passiu Recursos propis Existències 37 000 12 000 Passiu no corrent 48 000 Realitzable 9 000 Disponible 5 000 101 000 Passiu corrent 16 000 101 000 Si s’observen i s’avaluen els resultats, es pot afirmar que l’empresa industrial és la 1, ja que presenta un fons de maniobra positiu (10 000 €), i de considerable importància respecte del patrimoni net i el passiu no corrent (12 %). A més, l’actiu no corrent és molt important (74 %), ja que necessita moltes inversions permanents per a la seva activitat. De la mateixa manera, la xarxa de supermercats és l’empresa 2, ja que té un fons de maniobra negatiu (212 000 €) i una estructura patrimonial que ho permet: el finançament amb els proveïdors és molt important, les inversions permanents no són tan quantioses i la importància de les existències sobre l’actiu és més rellevant. 6. Una empresa presenta un balanç amb la situació següent: Actiu 2010 Immobilitzat Existències Realitzable Disponible Patrimoni net i passiu 2011 4 000 750 1 900 1 500 6 250 1 125 875 1 250 8 150 9 500 2010 Recursos propis Passiu no corrent 2011 4 100 3 000 1 050 8 150 Passiu corrent a) Calcula el fons de maniobra. b) Tot seguit, comenta la situació patrimonial. c) Quins problemes presenta aquesta empresa? d) Com els resoldries? Actiu 2010 % 2011 % Immobilitzat 4 000 49,08 6 250 65,79 var. € var. % 2 250 56,25 Existències 750 9,20 1 125 11,84 375 50,00 Realitzable 1 900 23,31 875 9,21 21025 253,95 13,16 2250 216,67 Disponible 1 500 18,40 1 250 8 150 100 9 500 100 1350 Patrimoni net i passiu 2010 % 2011 % var. € var. % Recursos propis 4 100 50,31 4 375 46,05 275 6,71 Passiu no corrent 3 000 36,81 1 375 14,47 21 625 254,17 Passiu corrent 1 050 12,88 3 750 39,47 2 700 357,14 8 150 100 9 500 100 1350 4 375 1 375 3 750 9 500 68 05 FM SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 2010 2011 3 100 2500 Encara que no ho demana l’activitat, si calculem l’evolució de les principals ràtios financeres es confirma la informació anterior, ja que l’evolució és molt negativa el 2011. Aquesta empresa ha evolucionat negativament a nivell patrimonial, ja que el fons de maniobra ha passat de ser positiu a negatiu, amb una reducció del 116 %. Això pot ser una mostra de l’empitjorament de la solvència de l’empresa, ja que està amb un risc manifest de suspensió de pagaments. 2010 2011 Tresoreria 3,23 0,56 Liquiditat 3,95 0,87 Garantia 2,01 1,85 7. Determina quin efecte tindria cada una de les operacions empresarials següents sobre el fons de maniobra. Comenta i justifica les teves respostes. j Liquidar totalment un deute amb un proveïdor j Fer una ampliació de capital per ampliar instal·lacions j Comprar mercaderies a crèdit j Adquirir maquinària amb un préstec a ll/t j Dotar l’amortització acumulada de l’immobilitzat j Fer una venda (a preu de cost) j Augmentar les existències amb crèdits a c/t j Vendre un edifici de l’empresa j Descomptar una lletra de canvi en un banc j Fer una venda (amb benefici) Cal analitzar cada operació amb els comptes afectats i determinar com afecta els grups patrimonials amb els quals es calcula el fons de maniobra (actiu fix, actiu circulant, passiu fix i passiu circulant). Per exemple: j Si es liquida totalment un deute amb un proveïdor, disminueix el passiu circulant (proveïdors) i disminueix l’actiu circulant (bancs o caixa) en el mateix import; per tant, el fons de maniobra es manté. j Quan es fa una venda amb benefici, augmenta l’actiu circulant (clients o caixa i bancs, segons si la venda es fa a crèdit o al comptat) i augmenta el passiu fix (pèrdues i guanys) en l’import del benefici de la venda. Aquest és l’augment del fons de maniobra. Disminueix Es manté Liquidar totalment un deute amb un proveïdor Comprar mercaderies a crèdit Dotar l’amortització acumulada de l’immobilitzat Augmentar les existències amb crèdits a c/t Descomptar una lletra de canvi en un banc Augmenta Fer una ampliació de capital Adquirir maquinària amb un préstec a ll/t Fer una venda (al preu de cost) Vendre un edifici de l’empresa Fer una venda (amb benefici) 8. Una empresa presenta la informació següent: Actiu Immobilitzat Existències 2009 2010 2011 P.N. i passiu 2010 2011 3 500 3 600 3 700 100 2 500 630 650 700 Passiu no corrent 2 840 950 1 700 Passiu corrent 2 380 2 100 1 600 5 320 5 550 5 800 Realitzable 490 450 500 Disponible 700 5 320 850 5 550 900 5 800 Recursos propis 2009 2 500 05 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 69 Comenta com ha evolucionat la situació patrimonial d’aquesta empresa, calculant el fons de maniobra per a cada any. Actiu 2009 % 2010 % Immobilitzat 3 500 65,79 3 600 64,86 3 700 63,79 Existències 630 11,84 650 11,71 700 12,07 Realitzable 490 9,21 450 8,11 500 8,62 Disponible 700 13,16 850 15,32 900 15,52 Patrimoni net i passiu Recursos propis 2011 % 5 320 100 5 550 100 5 800 100 2009 % 2010 % 2011 % 2 500 45,05 2 500 43,10 100 1,88 Passiu no corrent 2 840 53,38 950 17,12 1 700 29,31 Passiu corrent 2 380 44,74 2 100 37,84 1 600 27,59 5 320 FM 100 5 550 100 2009 2010 2011 2560 2150 500 5 800 100 Aquesta empresa presenta una evolució molt positiva, ja que ha passat de tenir un fons de maniobra negatiu i de gran quantitat a tenir-lo positiu amb una situació patrimonial equilibrada, fruit d’un procés de millora caracteritzat per l’increment del finançament propi, reduint considerablement l’endeutament. 9. Observa el balanç d’una empresa per a dos anys consecutius i analitza’n la situació patrimonial i financera calculant el fons de maniobra i les ràtios estudiades en aquesta unitat. 2010 2011 Recursos propis 900 910 Existències 295 275 Disponible 220 150 40 390 Immobilitzat 750 800 Realitzable 175 350 Passiu corrent 500 275 Passiu no corrent Actiu 2010 % 2011 % var. € var. % Immobilitzat 750 52,08 800 50,79 50 6,67 Existències 295 20,49 275 17,46 220 26,78 Realitzable 175 12,15 350 22,22 175 9,52 270 Disponible Patrimoni net i passiu Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent 220 150 100 1 575 100 2010 % 2011 % 231,82 135 var. € var. % 900 62,50 910 57,78 10 40 2,78 390 24,76 350 875 500 34,72 275 17,46 2225 245 1 440 FM 15,28 1 440 100 190 100 1 575 500 100 135 1,11 05 70 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 2010 2011 190 500 Fons maniobra ràtios Tresoreria 0,79 1,818 Liquiditat 1,38 2,818 Garantia 2,67 2,368 Disponibilitat 0,44 0,545 Autonomia 1,67 1,368 Qualitat deute 0,93 0,414 En estudiar el balanç, s’observa que globalment hi ha hagut una evolució positiva. El fons de maniobra per als dos anys és correcte i ha millorat molt (increment del 163 %). Pel que fa a l’estructura econòmica, es poden remarcar dos fets: primer, la lleugera disminució de les existències, que pot ser fruit d’una política de reducció d’estocs; i segon, el gran increment del realitzable, possiblement a conseqüència d’un increment de les vendes o d’una política d’ampliació del crèdit als clients. En l’estructura financera no s’han registrat canvis significatius, llevat del creixement de la importància del finançament aliè. 10. Analitza l’evolució de la situació patrimonial i financera de l’empresa següent: Actiu 2010 2011 Patrimoni net i passiu Caixa 135 200 Proveïdors Bancs 500 700 Préstecs a c/t 2 300 500 Efectes comercials que cal pagar Mercaderies 2010 2011 2 970 7 000 200 800 2 265 3 000 Envasos 400 700 Hisenda Pública, creditora 120 200 Provisió per depreciació d’existències (50) (150) Creditors per prestació de serveis 280 300 Clients 1 230 5 000 Obligacions Efectes comercials per cobrar 4 320 3 600 210 250 Préstecs a ll/t 3 500 4 000 Capital social 10 000 14 000 400 700 Deutors 800 400 Mobiliari 900 1 000 Terrenys 2 500 4 000 Edificis 10 000 20 000 Reserves voluntàries 90 200 850 2 000 Resultat de l’exercici 1 500 3 500 21 535 33 950 Elements de transport AA Mobiliari AA Edificis AA Elements de transport Actiu 150 250 2 000 3 400 200 350 21 535 33 950 2010 % Reserves legals 2011 % var. € var. % 67,75 11 100 93,28 11 900 55,26 23 000 Existències 2 650 12,31 1 050 3,09 21 600 260,38 Realitzable 6 350 29,49 9 000 26,51 2 650 41,73 265 41,73 Immobilitzat Disponible Patrimoni net i passiu Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent 635 2,95 900 2,65 21 535 100 33 950 100 12 415 2010 % 2011 % var. € var. % 11 990 55,68 18 400 54,20 6 410 53,46 3 710 17,23 4 250 12,52 540 14,56 27,10 11 300 5 465 93,66 5 835 21 535 100 33 950 33,28 100 12 415 05 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 Fons maniobra Any n Any n 1 1 2010 2011 Ràtios 3 800 2350 Tresoreria 1,07 1,5 Liquiditat 1,61 1,82 ràtios Tresoreria 1,20 0,876 Garantia 2,33 2,4 Liquiditat 1,65 0,969 Disponibilitat 0,89 1,27 Garantia 2,26 2,183 Autonomia 1,33 1,4 Disponibilitat 0,11 0,080 Qualitat deute 0,53 0,4 Autonomia 1,26 1,183 Qualitat deute 0,61 0,727 11. Comenta la situació financera de l’empresa de l’exercici anterior i proposa canvis per millorar-ne la situació a curt termini. La situació ha empitjorat en general, començant pel fons de maniobra, que ha passat d’un valor correcte a un valor negatiu. La resta d’indicadors financers també mostra l’empitjorament de la situació financera de l’empresa, ja que el valor de les principals ràtios comença a estar a la zona crítica, especialment el valor de les ràtios de tresoreria i liquiditat. L’empresa hauria de reduir la importància del seu exigible a curt termini, ja que no en té assegurat el pagament, amb la qual cosa s’hauria de replantejar la política creditícia a curt termini, renegociant les condicions de finançament amb proveïdors i deutors. 12. Quins canvis proposaries a una empresa per millorar la seva ràtio de liquiditat? Per millorar la ràtio de liquiditat (L 5 AC / PC) d’una empresa caldria incidir sobre l’estructura del finançament a curt termini, reclassificar els deutes a curt termini; és a dir, reclassificar-los passant-ne una part a llarg termini, i reduir el termini de cobrament als clients. 13. Explica per què és necessària una bona planificació de la tresoreria de l’empresa. La planificació de la tresoreria consisteix a fer plans i previsions de manera adequada i eficaç sobre els pagaments i els cobraments que l’empresa haurà de fer durant un període determinat. És necessaria per tenir una estimació aproximada dels fons de tresoreria que s’han de mantenir durant tot el període i així reaccionar ràpidament davant els imprevistos. 14. Aplica totes les tècniques de l’anàlisi financera estudiades en aquesta unitat al balanç següent: Actiu Any n 9 390 1 800 600 2 980 14 770 Immobilitzat Existències Realitzable Disponible P.N. i passiu Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent Any n+1 Any n 11 800 925 675 3 700 17 100 Any n+1 8 437 3 000 3 333 14 770 10 000 4 200 2 900 17 100 71 15. Comenta la relació que hi ha entre planificar la tresoreria de l’empresa i els valors òptims de les ràtios de liquiditat, de tresoreria i de solvència. Observant les ràtios de tresoreria i liquiditat, es pot comprovar si la planificació de la tresoreria de l’empresa ha assolit els seus objectius de liquiditat i de solvència a curt termini. La ràtio de garantia també pot ser una mostra de l’aplicació correcta d’aquest política; no obstant això, té més en compte l’objectiu de solvència de l’empresa a llarg termini. 16. Explica per què la definició del flux de caixa econòmic (beneficis més amortitzacions) té relació amb l’autofinançament de l’empresa. El flux de caixa econòmic permet avaluar la capacitat d’autofinançament de l’empresa, ja que aquest és el finançament que pot obtenir l’empresa reinvertint l’excedent de l’activitat en la pròpia activitat, i aquest excedent de recursos generats per l’empresa és precisament el flux de caixa econòmic. 17. Quines són les ràtios que mesuren la possibilitat de suspensió de pagaments o de fallida en l’empresa? Fonamentalment són les ràtios financeres bàsiques: tresoreria, liquiditat i garantia. 18. Quines millores proposaries en la situació financera d’una empresa que presenta el balanç següent? Actiu Immobilitzat P.N. i passiu 80 000 Capital 60 000 Existències 33 000 Reserves 27 000 Clients 26 000 Préstecs a ll/t 24 000 Bancs Caixa 8 000 Proveïdors 7 000 Creditors 154 000 33 000 10 000 154 000 La situació global d’aquesta empresa és bona, encara que es podrien millorar alguns aspectes que no són molt significatius: primer, es podria millorar la qualitat del deute, ampliant el termini de pagament; i segon, l’autonomia financera, que és excessiva, utilitzant més les possibilitats dinamitzadores que aporta l’endeutament amb finançament aliè. 05 72 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Ràtios Tresoreria 0,95 Liquiditat 1,72 Garantia 2,30 Disponibilitat 0,35 Autonomia 1,30 Qualitat del deute 0,64 19. Calcula les ràtios financeres del balanç de l’empresa següent per a quatre anys i comenta’n l’evolució: 2008 700 500 625 225 500 1 100 450 Immobilitzat Existències Realitzable Disponible Passiu no corrent Recursos propis Passiu corrent Tresoreria Liquiditat Garantia Disponibilitat Autonomia Qualitat del deute 2009 2010 900 625 1 000 400 780 345 1 800 750 450 800 300 575 1 125 600 2011 1 100 85 1 700 200 925 225 1 935 2008 2009 2010 2011 1,89 3 2,16 0,5 1,16 0,47 1,83 2,58 1,96 0,5 0,96 0,51 0,77 1,13 1,13 0,22 0,13 0,70 0,98 1,03 1,08 0,10 0,08 0,68 20. Observa el balanç següent d’una empresa i emplena els imports que són buits, però considerant dues situacions: primera, que el fons de maniobra sigui 7 000 €, i segona, que la ràtio de liquiditat sigui 1,25. Comenta els resultats obtinguts. Actiu Actiu no corrent Actiu corrent El patrimoni net es pot determinar deduint que l’actiu total és 105 500 (70 500 + 35 000) i per diferència el patrimoni net és 36 000 (105 500 – 41 500 – 28 000). Així doncs, es calcula de la manera següent: Actiu 5 AnC + AC 105 500 5 70 500 1 35 000 Passiu 5 PN 1 PnC + PC 105 500 5 PN 1 41 500 1 28 000 PN 5 105 500 2 41 500 2 28 000 5 36 000 Això ens mostra que el fons de maniobra i la ràtio de liquiditat són dos indicadors que mesuren el mateix però amb diferent forma de càlcul. Per aquesta raó, a la ràtio de liquiditat a vegades també se la coneix com a ràtio de fons de maniobra. Comprova el teu nivell 1. El fons de maniobra es calcula com la diferència entre: a) Actiu corrent i passiu no corrent. b) Passiu no corrent i actiu no corrent. c) Actiu corrent i passiu corrent. d) Actiu no corrent i actiu corrent. Resposta correcta: a). 2. El fons de maniobra també es calcula fent: a) Patrimoni net menys actiu no corrent. b) Patrimoni net més passiu no corrent menys actiu corrent. c) Patrimoni net més passiu no corrent menys actiu no corrent. d) Patrimoni net menys actiu corrent. Resposta correcta: c). 3. Si una empresa té un actiu corrent de 50 000 €, un patrimoni net de 35 000 € i un passiu corrent de 43 000 €, quin és l’import del fons de maniobra? a) 15 000 € c) No es pot calcular b) 7 000 € d) 12 000 € Resposta correcta: b). Patrimoni net i passiu 70 000 Patrimoni net 35 000 Passiu no corrent Passiu corrent 36 000 41 500 28 000 En la primera situació cal que el passiu corrent sigui 28 000 € i el patrimoni net sigui 36 000 €. FM 5 AC 2 PC 7 000 5 35 000 2 PC PC 5 35 000 2 7 000 5 28 000 FM 5 PN + PnC 2 AnC 7 000 5 PN + 41 500 2 70 500 PN 5 7 000 + 70 500 2 41 500 5 36 000 En la segona situació també ens dóna el mateix resultat. L 5 AC / PC 1,25 5 35 000 / PC PC 5 35 000 / 1,25 5 28 000 4. Si una empresa es troba en risc de suspensió de pagaments, quines mesures proposaries? a) Renegociar el deute amb els creditors i analitzar les causes d’aquesta situació. b) Ampliar el capital. c) Declarar-se en fallida i tancar l’empresa. d) Reduir el capital. Resposta correcta: a). 5. Una empresa presenta un fons de maniobra de 25 000 €, el seu patrimoni net és de 10 000 €, el passiu corrent és de 15 000 € i l’actiu és de 75 000 €. Quina resposta és correcta? a) El passiu no corrent és 40 000 €. b) L’actiu no corrent és 25 000 €. c) L’actiu corrent és 40 000 €. d) L’actiu corrent és 25 000 €. Resposta correcta: c). ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 8. La ràtio de garantia estudia: a) La solvència a curt termini. b) L’autonomia financera. 73 c) La solvència a llarg termini. d) La liquiditat a curt termini. Resposta correcta: c). 6. En el cas d’una empresa que estigui en una situació patrimonial d’estabilitat financera normal, quina de les afirmacions següents és correcta? a) El fons de maniobra és positiu. b) El passiu no corrent és excessiu. c) El fons de maniobra és negatiu. d) El passiu corrent és insuficient. Resposta correcta: a). 7. La ràtio que estudia la solvència immediata de l’empresa és la de: a) Tresoreria. c) Disponibilitat. b) Liquiditat. d) Qualitat del deute. Resposta correcta: a). 05 9. Si volem estudiar el grau de dependència financera respecte del finançament extern, ho farem amb la ràtio de: a) Autonomia financera. c) Qualitat del deute. b) Solvència a llarg termini. d) Liquiditat. Resposta correcta: a). 10. Si la ràtio de liquiditat de dues empreses, A i B, és d’1,17 i 0,35, respectivament, quina de les dues empreses corre més risc de suspensió de pagaments? a) L’empresa A. b) L’empresa B. c) No es pot mesurar amb aquesta ràtio. d) Cap de les dues empreses. Resposta correcta: b). Prepara les PAU 1. Una empresa dedicada a la distribució de components per a la indústria tèxtil disposa al final de l’exercici econòmic del següent patrimoni valorat en euros: j Una furgoneta per a transport: 20 000 j Deutes per compres de materials: 12 000 j Un ordinador valorat en 1 500 j Les aportacions dels socis: 30 000 j Un préstec amb el banc a tornar en tres anys: 43 500 j Drets de cobrament per la venda de materials: 7 500 j Un saldo en un compte corrent: 12 500 j Deute amb la Seguretat Social: 7 000 j Un local en què realitza la seva activitat: 120 000 j Diners en efectiu: 2 500 j Un deute amb proveïdors d’immobilitzat a retornar en j Deute amb el banc per retornar en 10 mesos: 10 000 5 anys: 30000 j Reserves: 5 000 j Lletres acceptades per clients: 3 000 j L’immobilitzat material té un fons amortitzat de 32 500 j Lletres acceptades als proveïdors a pagar en 6 mesos: j Al magatzem hi ha materials per valor de 18 000 15 000 Amb aquestes dades es demana: a) Confeccionar el balanç de l’empresa classificat per masses patrimonials. (1 punt) Actiu Patrimoni net i passiu 109 000 Immobilitzat Construccions Equips informàtics Elements de transport Amortització acumulada de l’immobilitzat Reserves 1 500 20 000 18 000 18 000 5 000 73 500 Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 43 500 Proveïdors d’immobilitzat a ll/t 30 000 44 000 Exigible a curt termini 10 500 Realitzable 30 000 Exigible a llarg termini (32 500) Existències Mercaderies Capital social 120 000 35 000 Recursos propis Proveïdors 12 000 Clients 7 500 Proveïdors, efectes comercial que cal pagar 15 000 Clients, efectes comercials per cobrar 3 000 Deutes a c/t amb entitats de crèdit 10000 15 000 Disponible Bancs i institucions de crèdit Caixa TOTAL ACTIU Organismes Seguretat Social, creditors 7 000 12 500 2 500 152 500 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 152 500 05 74 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE b) Calcular el fons de maniobra. (0,5 punt) Fons de maniobra 5 Actiu corrent 2 Passiu corrent FM 5 43 500 2 44 000 5 2500 c) Interpretar el resultat i proposar millores, si cal. (0,5 punt) El fons de maniobra és negatiu perquè l’actiu corrent és inferior al passiu corrent. Això vol dir que l’empresa pot tenir problemes financers a curt termini, ja que no té capacitat per pagar aquests deutes. Si aquesta diferència no és molt gran, l’empresa podria renegociar els seus deutes amb proveïdors i creditors per ampliar els terminis de pagament a curt termini. nials: actiu no corrent, actiu corrent, patrimoni net, passiu no corrent i passiu corrent. A la taula del peu es mostren els increments i els decrements que suposa cada opció. 2) – pèrdues de 28 a la b pel recàrrec financer que s’ha de pagar per ajornar el deute amb Hisenda. – guanys de 300 a la c per la plusvàlua generada per vendre per 1700 un immoble valorat en 1400. 3) 2. Estudiem el cas d’una empresa que es troba en una situació financera incorrecta, ja que té un fons de maniobra negatiu de 990 €. El director financer estudia les següents alternatives de què disposa per millorar la seva situació: a) Utilitzar un préstec a pagar en cinc anys de 1600 € bonificat sense interessos a pagar, que prové d’un programa oficial d’ajudes a les empreses amb dificultats. L’import d’aquest finançament el destinaria a liquidar deutes ja vençuts amb proveïdors per valor de 725 €, i la part restant s’utilitzarà per millorar la disponibilitat ingressantho en un compte corrent. b) Obtenir un avançament de 18 mesos del pagament de deutes amb Hisenda per impostos pendents per valor de 400 €. El cost d’aquesta operació és del 7% del deute. a) Obtenir 1700 € de la venda d’unes instal·lacions industrials que no intervenen significativament en l’activitat de l’empresa. L’immobilitzat estava comptabilitzat per 1400 €. Els ingressos de la venda es distribuiran amb un cobrament en efectiu del 40%, un cobrament a nou mesos del 30% i la resta es cobraria als 18 mesos. Es demana: 1) Analitzar com es modifica el balanç de l’empresa en cadascuna de les tres opcions anteriors. (0,75 punts) 2) Alguna de les opcions implica canvis en el compte de resultats? Si és així, quantificar l’import. (0,5 punt) 3) Estudiar com cadascuna de les opcions contribueix a millorar la situació financera de l’empresa. Determina quina és la millor opció raonant-ho convenientment. (0,75 punts) Actiu no corrent Actiu corrent Per determinar quina opció contribueix a millorar la situació financera de l’empresa es pot estudiar quin efecte tenen sobre el fons de maniobra. Com que la situació inicial és d’un fons de maniobra negatiu, seguidament es mostrarà com cada opció el modifica. Utilitzarem ambdues formes de calcular el fons de maniobra per comprovar que el resultat és el mateix. FM 5 Actiu corrent 2 Passiu corrent FM 5 (Patrimoni net 1 Passiu no corrent) 2 Actiu no corrent FM 5 2 990 Opció Actiu corrent Passiu corrent Resultat FM a 1 875 2 725 610 b 2 28 2 400 2 618 c 1 1 190 0 200 Opció Patrimoni net Passiu no corrent Actiu no corrent Resultat FM a 0 11 600 0 610 b 2 28 2 400 0 2 618 c 1 300 2 1 400 200 1 500 El resultat del fons de maniobra en cada cas s’obté afegint l’efecte sobre les masses patrimonials que componen el seu càlcul. Observem per exemple com evoluciona amb l’opció a: FM’a 5 2 990 1 875 2 ( 2725 ) 5 610 1) Per veure com canvia el balanç de l’empresa en cadascuna de les opcions, s’ha d’observar com varien les masses patrimoOpció Com ja s’ha comentat anteriorment, les opcions b i c impliquen canvis en el resultat de l’empresa, però de diferent signe: FM’a 5 2 990 1 1600 2 0 5 610 Patrimoni net Passiu no corrent Passiu corrent a 0 1 875 (Bancs) 0 1 1600 (Préstecs a ll/t) 2 725 (Proveïdors) b 0 2 28 (Pagament recàrrec financer) 2 28 (Pèrdues) 1 400 (Deutes a ll/t) 2 400 (Hisenda Pública creditora) c 2 1 400 (Immobilitzat material) 1 510 (Deutors) 1 300 (Guanys) 0 0 1 510 (Deutors a ll/t) 1 680 (Bancs) Aclariments sobre els càlculs: i) l’opció b implica un recàrrec financer (7% · 400 = 28) que se suposa que es paga immediatament i que té un efecte negatiu sobre el resultat de l’exercici (pèrdues de 28). ii) l’opció c implica l’alienació d’un element d’immobilitzat a un preu superior al valor comptable; això suposa un efecte positiu sobre el resultat de l’exercici (guanys de 300). iii) a l’opció c també cal indicar la forma de cobrament de la venda d’aquest immoble: cobrament en efectiu (40% · 1700 = 680), deutes a cobrar a c/t (30% · 1700 = 510) i deutes a cobrar a ll/t (30% · 1700 = 510). ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 D’aquesta forma es comprova que la millor opció és la a, ja que permet passar a una situació de fons de maniobra positiu ( FM=610), millor que l’opció c, que també permet assolir una situació financera òptima (FM= 200). L’opció b és la pitjor de forma comparativa, ja que encara que permet reduir aproximadament un 50% el fons de maniobra negatiu, el situa en el pitjor lloc (FM= - 618). 3. Amb la informació següent: Una empresa presenta un balanç format per un actiu corrent de 20 000 €, un actiu no corrent de 50 000 €, un passiu corrent de 17 000 € i un passiu no corrent de 18 000 €. Calcula totes les ràtios que puguis amb la informació disponible i comenta els resultats. (2 punts) Liquiditat 1,11 Garantia 2 Endeutament 0,5 Estructura del deute 0,48 05 que poden funcionar perfectament amb un fons de maniobra negatiu ja que el seu cicle d’explotació els ho permet. Ja sabem que cada empresa o sector econòmic presenta particularitats característiques que fan que el valor òptim d’aquest indicador o d’altres de caràcter financer sigui molt variable. c) FM 5 AC 2 PC 5 (4 500 1 7 000 1 2 500 1 500) 2 (3 500 1 2 000) 5 14 500 2 5 500 5 9 000 € En aquest cas es pot suposar que l’empresa presenta una situació d’equilibri patrimonial, ja que el fons de maniobra és positiu i força elevat. Caldria tenir més informació sobre el sector econòmic i l’activitat de l’empresa per ajustar més el comentari. 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. La ràtio que relaciona l’actiu total i el passiu total és la de: a) Liquiditat. El resultat de l’anàlisi amb les ràtios és força satisfactori, ja que totes les ràtios estan dins dels resultats que orientativament es consideren com a correctes. 4. Contesta les qüestions següents relacionades amb l’anàlisi patrimonial i financera d’una empresa: b) Garantia. c) Estructura del deute. d) Tresoreria. 2. Un valor de 2,7 de la ràtio de garantia (o solvència) mostra una situació de: a) Explica el significat del fons de maniobra i com es calcula. (0,5 punt) a) Molta solvència a llarg termini. b) Què és millor per a l’empresa: fons de maniobra positiu o negatiu? Raona la resposta. (0,5 punt) c) Dependència del finançament extern. Maquinària Elements de transport Mercaderies Clients Bancs Caixa b) Molta solvència immediata. d) Un fons de maniobra molt petit. c) Observa les dades de l’empresa següent: Actiu 75 3. Si el fons de maniobra d’una empresa és negatiu, això implica que: Patrimoni net i passiu 24 000 Capital social Reserves 14 000 Préstec a ll/t 4 500 Proveïdors 7 000 Deutes a c/t 2 500 500 35 000 a) El passiu corrent és més petit que l’actiu corrent. 2 500 b) El passiu corrent és més gran que l’actiu corrent. 2 000 d) El passiu no corrent és més petit que l’actiu corrent. 52 500 52 500 4. Una empresa té un passiu corrent de 16 000 €, un actiu corrent de 36 000 € i un patrimoni net de 70 000 €. Quin és el valor de la ràtio de liquiditat? 9 500 3 500 Calcula el fons de maniobra i fes una valoració. (1 punt) a) El fons de maniobra mostra els fons de l’actiu corrent que estan finançats amb recursos permanents del patrimoni net i del passiu no corrent. Són els recursos permanents que permeten que funcioni el cicle d’explotació de l’empresa. Es calcula de dues formes equivalents: FM 5 AC 2 PC o FM 5 PN 1 PnC 2 AC b) De forma general un fons de maniobra positiu ens mostra una situació d’equilibri financer, encara que hi ha empreses c) El patrimoni net és insuficient. a) 0,44 b) 4,38 c) 1,25 d) 2,25 1. Resposta correcta: b). 2. Resposta correcta: a). 3. Resposta correcta: b). 4. Resposta correcta: d). 06 76 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j Unitat 6. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II. Anàlisi econòmica Activitats Compres de mercaderies Vendes Lloguers Amortitzacions Sous i salaris Interessos de deutes Impost sobre el benefici Serveis de professionals Seguretat Social a càrrec de l’empresa Transports 1. Amb la informació que es proporciona tot seguit sobre l’activitat d’una empresa: a) Confecciona l’esquema de treball del compte de resultats de l’empresa. b) Calcula’n els percentatges i les variacions observades. c) Representa’n gràficament els resultats d’una manera comparativa. d) Comenta’n els resultats. 2010 2011 25 100 87 500 3 050 1 170 28 700 1 225 7 239 655 670 2 800 27 000 99 000 3 200 1 400 35 000 1 900 7 732,5 725 1 100 2 900 a) i b) 2010 Ingressos d’explotació 87 500 Vendes % 2011 % 100 99 000 100 87 500 2 Despeses d’explotació 262 145 Compres de mercaderies 71,02 271 325 27 000 Lloguers 3 050 3 200 Amortitzacions 1 170 1 400 28 700 35 000 Serveis de professionals 655 725 Seguretat Social a càrrec de l’empresa 670 1 100 2 800 2 900 Transports 13,14 99 000 25 100 Sous i salaris var. % 72,05 14,77 5 Beneficis abans interessos i impostos (BAII) 25 355 28,98 27 675 27,95 9,15 2 Despeses financeres 21 225 1,40 21 900 1,92 55,10 Interessos de deutes 1 225 1 900 5 Beneficis abans impostos (BAI) 24 130 27,58 25 775 26,04 6,82 2 Impost sobre beneficis 27 239 8,27 27 732,5 7,81 6,82 5 Benefici net (BN) 16 891 19,30 18,22 6,82 c) 2010 2011 Despeses d’explotació 71,02 % Despeses d’explotació 72,05 % Vendes 100 % Benefici net 19,30 % Despeses financeres 1,40 % 1,92 % Impost beneficis 8,27 % 7,81 % Benefici net 18,22 % 18 042,50 d) En primer lloc s’observa que el benefici de l’empresa ha millorat en un 6,82 %. Caldria conèixer l’evolució de l’empresa en els darrers anys i les dades de les empreses del sector per poder-ne fer comparacions més acurades. També s’observa que el resultat d’explotació ha augmentat un 9,55 %, considerant aquest fet com la principal aportació a la millora general dels beneficis de l’empresa. Ha estat notable la pujada de les despeses financeres (55,10 %), la qual cosa no ha tingut una gran repercussió ja que la importància relativa de les despeses financeres sobre el total no és molt important (1,40 % al 2010 i 1,92 % al 2011). També s’observa que l’estructura dels elements del resultat no ha variat gaire, ja que els percentatges d’importància relativa no han canviat la seva importància de forma rellevant. 06 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 77 2. Calcula les rendibilitats de l’exemple següent, comenta’n la solució i explica què proposes per millorar-les. 2010 Compres de mercaderies Vendes Lloguers Amortitzacions Sous i salaris Interessos de deutes Subministraments Ràpels sobre vendes Transports Actiu Recursos propis 2011 2 750 10 500 350 700 1 400 280 280 1 100 340 21 200 14 200 3 250 13 250 450 860 1 600 350 280 1 700 430 31 200 15 100 Se suposa un tipus impositiu de l’impost de societats del 30 %. 2010 Ingressos d’explotació 9 400 Vendes 2 Ràpels sobre vendes 2 Despeses d’explotació % 2011 % 100 11 550 100 10 500 13 250 21 100 21 700 25 820 26 870 59,48 2 750 3 250 28,14 Lloguers 350 450 3,90 Amortitzacions 700 860 7,45 1 400 1 600 13,85 Subministraments 280 280 2,42 Transports 340 430 3,72 Compres de mercaderies Sous i salaris 5 Beneficis (BAII) 64,44 variació var. % 2 150 22,87 1 050 18,04 3 580 38,09 4 680 40,52 1 100 30,73 2 Despeses financeres 280 2,98 2350 3,03 70 25,00 Interessos de deutes 280 5 Beneficis abans impostos (BAI) 3 300 35,11 4 330 37,49 1 030 31,21 990 10,53 21 299 11,25 309 31,21 2 310 24,57 3 031 26,24 721 31,21 2 Impost sobre beneficis 5 Benefici net (BN) 350 2010 2011 Actiu 21 200 31 200 Recursos propis 14 200 15 100 Rendibilitat econòmica 16,89 % 15,00 % Rendibilitat financera 16,27 % 20,07 % S’observa que la rendibilitat econòmica ha disminuït en 1,89 punts, però, en canvi, la rendibilitat financera ha millorat en més de 3 punts. Això s’explica pel fet que, encara que els beneficis abans d’interessos i impostos (BAII) han millorat en un 30,73 %, l’actiu ha crescut en un 47 %, o sigui, ha estat molt superior i ha absorbit la millora dels beneficis. En canvi, com que el creixement dels recursos propis ha estat del 6,34 %, molt per sota del creixement del benefici net (31,21 %), la rendibilitat financera ha millorat notablement. En general l’empresa hauria de millorar l’eficiència productiva de les seves inversions, ja que amb un actiu bastant més gran l’empresa ha empitjorat la seva rendibilitat econòmica. 06 78 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Activitats finals 1. Fixa’t en les dades següents. Tenint en compte que l’impost sobre el benefici és del 30 %, completa el compte de resultats d’aquesta empresa i analitza’n l’estructura i la composició. 2010 2011 Ingressos d’explotació 57 000 87 000 2 Despeses d’explotació 29 780 49 200 2 700 5 100 5 Benefici abans d’interessos i impostos (BAII) 2 Despeses financeres 5 Benefici abans d’impostos (BAI) 2 Impost sobre el benefici 5 Benefici net (BN) Actiu 165 000 190 000 72 000 100 000 Recursos propis 2010 Ingressos d’explotació 2 Despeses d’explotació 57 500 % 2011 % var. % 100 87 000 100 52,63 229 780 52,25 249 200 56,55 65,21 5 Beneficis abans interessos i impostos (BAII) 27 220 47,75 37 800 43,45 38,87 2 Despeses financeres 22 700 4,74 25 100 5,86 88,89 5 Beneficis abans impostos (BAI) 24 520 43,02 32 700 37,59 33,36 2 Impost sobre beneficis 27 356 12,91 29 810 11,28 33,36 5 Benefici net (BN) 17 164 30,11 22 890 26,31 33,36 2. La rendibilitat econòmica d’una empresa és del 12,5 %. Si les vendes han estat de 165 000 € i l’actiu de l’empresa és de 275 000 €, calcula’n els beneficis (BAII), el marge i la rotació. BAII 5 RE ? Actiu 5 0,125 ? 275 000 5 34 375 BAII 34 375 Marge 5 ——— 5 ———— 5 0,208 Vendes 165 000 Vendes 165 000 Rotació 5 ———— 5 ———— 5 0,6 Actiu 275 000 3. Com canviaria la resposta anterior si les vendes fossin de 235 000 € i la rotació de 0,4? Vendes 235 000 Actiu 5 ————— 5 ————— 5 587 500 Rotació 0,4 BAII 5 Actiu ? RE 5 587 500 ? 0,125 5 73 437,5 4. Una empresa ha tingut uns beneficis abans d’interessos i impostos (BAII) de 35 000 € en un exercici econòmic. Sabent que la rotació de l’actiu ha estat de 0,5 i que les vendes han estat de 250 000 €, calcula el marge, l’actiu i la rendibilitat econòmica. BAII 35 000 Marge 5 ———— 5 ———— 5 0,14 Vendes 250 000 Vendes Rotació 5 ———— @ Actiu Vendes 250 000 @ Actiu 5 ———— 5 ———— 5 500 000 € Rotació 0,5 BAII 35 000 RE 5 ———— 5 ———— 5 0,07 (7 %) Actiu 500 000 06 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 5. Fixa’t en la informació següent d’una empresa pel que fa als seus resultats per a dos exercicis consecutius: Compres de matèries primeres Vendes Lloguers Amortitzacions Sous i salaris Seguretat Social a càrrec de l'empresa Interessos de deutes Impost sobre el benefici Subministraments Serveis de professionals independents Transports Actiu Recursos propis a) Fes l’esquema de treball del compte de resultats. b) Aplica-hi les tècniques treballades en la unitat (percentatges, variacions i representació gràfica) per comparar-ne i analitzar-ne els resultats i l’evolució. c) Analitza les rendibilitats i els seus components desagregats. d) Què proposes per millorar les rendibilitats? 2009 Ingressos d’explotació Vendes 2 Despeses d’explotació Compres de mercaderies Lloguers Amortitzacions 67 5000 165 000 675 000 36 000 28 000 100 000 28 000 22 000 65 400 32 000 27 000 19 000 990 000 375 000 178 000 765 000 38 000 35 000 120 000 35 000 19 000 75 900 29 000 37 000 21 000 1 020 000 425 000 % var. % 100 765 000 100 13,33 765 000 64,44 2493 000 165 000 178000 36 000 38 000 28 000 35 000 120 000 Seguretat Social empresa 28 000 35 000 Subministraments 32 000 29 000 Serveis de professionals independents 27 000 37 000 Transports 19 000 21 000 5 Benefici abans interessos i impostos (BAII) 2010 2010 100 000 Sous i salaris 2009 % 67 5000 2435 000 79 64,44 13,33 240 000 35,56 272 000 35,55 13,33 2 Despeses financeres 222 000 3,26 219 000 2,48 213,64 Interessos de deutes 22 000 Ingressos financers 19 000 5 Beneficis abans impostos (BAI) 218 000 32,30 253 000 33,07 16,06 2 Impost sobre beneficis 276 000 11,26 288 000 11,50 15,79 5 Benefici net (BN) 142 000 21,04 165 000 21,57 16,20 Rendibilitat econòmica 24,24 % 26,66 % Marge 0,35 0,35 Rotació 0,68 0,75 37,87 % 38,82 % Palanquejament 2,64 2,4 Marge 0,21 0,22 Rotació 0,68 0,68 Rendibilitat financera Observant les dades es pot afirmar que l’empresa presenta unes rendibilitats econòmiques i financeres bones, ja que els percentatges són bastant alts, encara que aquesta afirmació s’hauria d’acompanyar d’una comparació amb les dades mitjanes de les empreses del sector, per fer una anàlisi més acurada de les dades. 80 06 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 6. Una empresa presenta la informació següent, en euros, respecte a dos exercicis consecutius: a) Fes l’esquema de treball del compte de resultats suposant que el tipus impositiu de l’impost sobre el benefici és del 30 %. b) Comenta l’evolució dels resultats de l’empresa utilitzant les tècniques treballades en la unitat (percentatges, variacions i representació gràfica). c) Analitza la rendibilitat de l’empresa, els components i l’evolució. a) 2010 Ingressos d’explotació Vendes 2Descompte sobre vendes 2 Despeses d’explotació Compres de mercaderies 269 800 2010 Compres de mercaderies Variació d'existències (EF . EI) Subministraments Interessos de deutes Sous i salaris Seguretat Social a càrrec de l'empresa Amortitzacions Transports Descomptes sobre vendes Lloguers d'instal·lacions Vendes de mercaderies Actiu Recursos propis 94 000 3 100 2 900 3 800 18 000 9 600 2 500 5 200 25 000 9 000 6 800 7 500 5 200 9 900 275 000 825 000 350 000 7 500 8 700 6 200 12 000 345 000 995 000 425 000 2011 % var. % 100 338 800 100 25,57 345 000 52,78 26 200 2161 800 47,76 13,62 94 000 85 000 Variació d’existències 2 700 3 100 Lloguers 9 900 12 000 Amortitzacions 6 800 7 500 18 000 25 000 Seguretat Social empresa 9 600 9 000 Subministraments 2 900 2 500 Sous i salaris 85 000 2 700 % 275 000 25 200 2142 400 2011 7 500 127 400 47,22 8 700 177 000 52,24 38,93 2 Despeses financeres 23 800 1,41 25 200 1,53 36,84 Interessos de deutes 3 800 Transports 5 Benefici abans interessos i impostos (BAII) Ingressos financers 5 200 5 Beneficis abans impostos (BAI) 123 600 45,81 171 800 50,71 39,00 2 Impost sobre beneficis 237 080 13,74 251 540 15,21 39,00 86 520 32,07 120 260 35,50 39,00 5 Benefici net (BN) Rendibilitat econòmica Marge Rotació Rendibilitat financera Palanquejament Marge Rotació 15,44 % 0,47 0,33 17,79 % 0,52 0,34 24,72 % 2,35 0,32 0,33 28,30 % 2,34 0,35 0,34 L’evolució més notable ha estat l’increment de la rendibilitat econòmica causada fonamentalment pel fort creixement dels beneficis abans d’impostos i interessos (BAII). Això mateix també ha provocat una millora en la rendibilitat financera, que en els dos exercicis és molt més alta que la rendibilitat econòmica, ja que s’experimenta l’efecte positiu de l’endeutament de l’empresa (efecte palanquejament), que ha comportat que els socis aprofitessin una bona rendibilitat econòmica per obtenir més beneficis nets. 06 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 7. Explica per què es calcula la rendibilitat econòmica i la financera de manera diferenciada. Quan interessa estudiar un tipus de rendibilitat més que no pas l’altre? Interessa més estudiar la rendibilitat econòmica quan es vol tenir una estimació del rendiment de les inversions de l’empresa; en canvi, la rendibilitat financera s’utilitza sovint per saber la rendibilitat obtinguda pels socis d’una empresa en relació amb el seu capital aportat. 8. Fes un esquema amb totes les estratègies que cal seguir per millorar la rendibilitat econòmica d’una empresa. Posa’n exemples il·lustratius. Resposta oberta. 9. Fes el mateix que en l’exercici anterior però per a la rendibilitat financera. Resposta oberta. 10. Si el palanquejament d’una empresa és d’1,87, els recursos propis són de 57 000 €, les vendes han estat de 27 000 € i el marge del 22 %, quina en serà la rendibilitat financera? Disgrega’n tots els components, tenint en compte que l’impost sobre el benefici és del 30 %. Actiu 5 Palanquejament ? Recursos propis 5 5 1,87 ? 57 000 5 106 590 Vendes 27 000 Rotació 5 ———— 5 ———— 5 0,253 Actiu 106 590 BN 5 Marge ? Vendes 5 0,22 ? 27 000 5 5 940 BN 5 940 RF 5 ——————— 5 ———— 5 10,42 % Recursos propis 57 000 11. Si haguessis de comprar accions d’una empresa, en quin tipus de rendibilitat et fixaries més? Raona la teva resposta. Com a inversor/ra que vol maximitzar els seus rendiments, observaria la rendibilitat financera. 12. Una empresa té com a únic element del patrimoni net i passiu 750 000 € de capital. Té previst obtenir un benefici abans d’interessos i d’impostos de 150 000 €, però per aconseguir-ho ha de fer una inversió que li permeti tenir el doble de patrimoni net i passiu. Per finançar l’operació se li presenten tres alternatives: a) Ampliar el capital. b) Obtenir un préstec bancari al 8 %. c) Aconseguir-ne la meitat amb una ampliació de capital i la resta amb una emissió d’obligacions amb un interès del 9%. Determina quina serà la millor alternativa de finançament i comenta la teva resposta relacionant ambdós tipus de rendibilitats. L’impost sobre el benefici és del 30 %. (150 000 2 750 000 ? 0,08) ? (1 2 0,30) b) RF 5 ——————————————————— 5 0,084 750 000 (150 000 2 375 000 ? 0,09) ? (1 2 0,30) c) RF 5 ———————————————————— 5 0,0723 (750 000 1 375 000) 13. Si una empresa té una rendibilitat financera del 9,75 % i una rendibilitat econòmica del 7 %, com l’afectarà el fet d’incrementar el seu endeutament amb un préstec bancari 81 a llarg termini que té un interès del 8,25 %? I si fos del 6,25 %? En el primer cas, l’efecte palanquejament serà negatiu (RE , CFA). En el segon, positiu (RE . CFA). 14. Una empresa presenta una rendibilitat econòmica del 12,75%. A més a més, en coneixem altres dades: actiu, 15 000€; recursos propis, 6 000 €, i vendes, 1 800 €. Se sap que el cost del finançament aliè ha estat del 10 %, suposant que el tipus impositiu de l’impost sobre el benefici és del 30%. a) Calcula quina n’ha estat la rendibilitat financera, explicant totes les operacions realitzades. b) Calcula i explica tots els components de la rendibilitat financera. Exigible 5 Actiu 2 Recursos propis 5 5 15 000 2 6 000 5 9 000 Interessos 5 Exigible? CFA 5 9 000 ? 0,1 5 900 BAII 5 Actiu? RE 5 15 000 ? 0,1275 5 1 912,5 BAI 5 BAII 2 Interessos 5 1 912,5 2 900 5 1 012,5 IS 5 BAI ? 0,30 5 1 012,5 ? 0,30 5 303,75 BN 5 BAI 2 IS 5 1 012,5 2 303,75 5 708,75 Marge 0,39 Rotació 0,12 Palanquejament 2,5 Rendibilitat financera 11,81 % 15. Amb la mateixa informació de l’exercici anterior, calcula’n la rendibilitat financera si se suposa que el cost del finançament aliè ha estat del 14 %, i analitza’n també els components. Marge 0,25 Rotació 0,12 Palanquejament 2,5 Rendibilitat financera 7,61% 16. Explica què és l’efecte palanquejament. Després, observant les dades dels exercicis 14 i 15, determina quin ha estat l’efecte palanquejament per a cada una de les situacions. L’efecte palanquejament té lloc quan un augment de l’endeutament de l’empresa permet un increment de la rendibilitat financera. Es diu que és positiu si la rendibilitat econòmica és superior al cost mitjà del finançament aliè; en cas contrari, l’efecte palanquejament és negatiu. Exercici RE CFA Efecte palanquejament 14 12,75 % 10 % positiu 15 12,75 % 14 % negatiu 17. Una empresa ha tingut un resultat d’explotació de 25 400 €, unes vendes de 298 000 € i un BAI de 15 200 €. Si l’actiu de l’empresa és de 340 000 € i els recursos propis són 190 000 €: 82 06 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE a) Calcula’n la rendibilitat econòmica i financera, i comenta el resultat. b) Calcula el cost del finançament aliè. c) Creus que a l’empresa l’interessa endeutar-se per millorar la rendibilitat financera? Comenta-ho. a) S’ha aplicat un tipus impositiu del 30 %. 2010 298 000 Ingressos d’explotació 2 Despeses d’explotació 2272 600 5 Beneficis abans interessos i impostos (BAII) 25 400 2 Despeses financeres 210 200 5 Beneficis abans impostos (BAI) 15 200 2 Impost sobre beneficis 24 560 5 Benefici net (BN) 10 640 Actiu Recursos propis 2011 Ingressos d’explotació Vendes 2 Despeses d’explotació Consums d’explotació Despeses de personal 7,47 % 0,085 0,876 Rendibilitat financera Palanquejament Marge Rotació 5,6 % 1,789 0,036 0,876 Despeses financeres 10 200 b) CFA 5 —————————— 5 ————— = 0,068 (6,8%) Passiu 150 000 c) Sabem que l’endeutament permet millorar la rendibilitat financera de l’empresa sempre que l’efecte palanquejament sigui positiu, és a dir, si la rendibilitat econòmica és superior al cost mitjà del finançament aliè. Tenint en compte que la rendibilitat econòmica és 7,47% i que el cost mitjà del finançament és 6,8%, a l’empresa l’interessarà endeutar-se, ja que per cada 100 euros que s’inverteixin finançats amb endeutament, l’actiu proporcionarà 7,47 euros, dels quals 6,8 es dedicaran a remunerar el cost del finançament. La diferència pot semblar que no sigui gaire, però en sectors amb marges de benefici molt reduïts, pot ser rellevant. CFA = 0,068 < rF = 0,0747 efecte palanquejament positiu 18. Una empresa presenta la informació comptable següent: Despeses de personal, 140 000; import net de la xifra de negocis, 350 000; consums d’explotació, 190 000; despeses financeres, 4 500; actiu no corrent, 75 000; actiu corrent, 30 000, i passiu, 60 000. Calcula’n la rendibilitat econòmica i la rendibilitat financera. Interpreta també el resultat del palanquejament i explica la seva relació amb l’efecte palanquejament. Considerem que l’impost sobre el benefici és del 30 %. 2330 000 190 000 140 000 5 Beneficis abans interessos i impostos (BAII) 20 000 2 Despeses financeres Interessos de deutes 24 500 4 500 5 Beneficis abans impostos (BAI) 15 500 2 Impost sobre beneficis 24 650 5 Benefici net (BN) 10 850 340 000 190 000 Rendibilitat econòmica Marge Rotació 350 000 350 000 Actiu Recursos propis 105 000 45 000 Rendibilitat econòmica Marge Rotació 19,05 % 0,057 3,33 Rendibilitat financera Palanquejament Marge Rotació 24,11 % 2,33 0,031 3,33 Si calculem el cost mitjà del finançament aliè: 4 500 CFA 5 ———— ? 100 5 7,5 % 60 000 Es pot comprovar que és inferior a la rendibilitat econòmica (19,05 %), és a dir, un increment de l’endeutament pot tenir un efecte positiu sobre la rendibilitat financera. 2010 2011 4 750 6 950 Ingressos financers 150 175 Lloguer d'edificis 425 510 Impostos diversos 195 210 Despeses extraordinàries 165 25 Transports 200 245 Interessos de deutes 220 150 Amortitzacions 300 310 Sous i salaris 725 840 Ràpels sobre vendes 475 50 Seguretat Social a càrrec de l'empresa 280 295 Ingressos extraordinaris 140 150 Actiu 95 000 120 000 Recursos propis 40 000 60 000 Vendes 06 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 83 19. Amb les dades de dos exercicis econòmics d’una empresa, fes un estudi dels resultats i de les rendibilitats, incloenthi un comentari dels resultats i de la seva evolució. 2010 Ingressos d’explotació 2011 2010 2011 2,24% 3,85% 4 415 7 050 Rendibilitat econòmica 4 750 6 950 Marge 0,48 0,65 140 150 Rotació 2Ràpels sobre vendes 2475 250 0,04 0,059 2 Despeses d’explotació 22 290 22435 3,60% 5,41% Sous i salaris 725 840 0,33 0,46 Seguretat Social empresa 280 295 Rotació 0,046 0,059 Amortitzacions 300 310 Palanquejament 2,375 2 Transports 200 245 Lloguers 425 510 Impostos diversos 195 210 Despeses extraordinàries 165 25 5 Benefici abans interessos i impostos (BAII) 2 125 4 615 Ingressos financers 2150 175 2 Despeses financeres 2220 2150 Interessos de deutes 220 150 2 055 4 640 2 Impost sobre beneficis 2616,50 21 392 5 Benefici net (BN) 1 438,50 3 248 Vendes Ingressos extraordinaris 5 Beneficis abans impostos (BAI) Rendibilitat financera Marge Hi hagut una millora dels resultats, amb un fort increment del benefici, fruit, fonamentalment, de l’increment de les vendes. Això ha permès incrementar l’excedent empresarial i s’ha reflectit en una millor rendibilitat econòmica (per la millora del marge sobre vendes i de la rotació) i una millor rendibilitat financera (per la mateixa raó, malgrat l’empitjorament relatiu del palanquejament). 20. Una empresa té una rendibilitat econòmica del 17 %, una rendibilitat financera del 14 %, un passiu de 280 000 € i unes despeses financeres de 14 000 €. Què podries dir sobre l’efecte palanquejament? Si calculem el cost mitjà del finançament aliè: 14 000 CFA 5 ———— ? 100 5 5 % 280 000 Es pot comprovar que és inferior a la rendibilitat econòmica (17 %), és a dir, un increment de l’endeutament pot tenir un efecte positiu sobre la rendibilitat financera. 21. La societat La Guilla, SA es dedica a la fabricació de joguines de fusta i de l’exercici econòmic que ara ha tancat s’extreu la següent informació: la xifra de vendes és de 70 000 € i l’actiu ha estat de 350 000 €. Si el palanquejament ha sigut 1,75 i el benefici net de 28 000 €, es demana: (a) recursos propis; (b) rotació; (c) marge; (d ) rendibilitat financera; (e) si amb el mateix nivell de marge i de rotació, el palanquejament ha estat de 2,5, quin efecte ha tingut sobre la rendibilitat financera? Actiu a) Palanquejament 5 ——————— @ Recursos propis 350 000 @ Recursos propis 5 ———— 5 200 000 € 1,75 Vendes 70 000 b) Rotació 5 ———— 5 ———— 5 0,2 Actiu 350 000 BN 28 000 c) Marge 5 ———— 5 ———— 5 0,4 Vendes 70 000 BN 28 000 d) RF 5 ——————— 5 ———— 5 0,14 (14 %) Recursos propis 200 000 e) RF 5 Marge ? Rotació ? Palanquejament 5 5 0,4 ? 0,2 ? 2,5 5 0,2 (20 %) La millora del palanquejament implica que l’empresa ha pogut realitzar més inversions amb el mateix nivell de recursos propis; és a dir, amb un increment de l’endeutament s’ha pogut millorar la rendibilitat financera, que passa del 14 % al 20 %. 84 06 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Comprova el teu nivell 1. Què és la rendibilitat? a) És el nivell de beneficis que pot aconseguir l’empresa. b) És la mesura relativa dels beneficis de l’empresa. c) És la relació entre els beneficis de l’empresa i el grau d’endeutament. d) És la mesura absoluta dels beneficis de l’empresa. Resposta correcta: b). 2. La rendibilitat financera és: 7. La rotació es defineix com: a) El benefici net amb relació a les vendes. b) L’actiu amb relació als recursos propis. c) Les vendes amb relació a l’actiu. d) El benefici net amb relació a l’actiu. Resposta correcta: c). 8. Un increment de la rotació provoca una millora de la rendibilitat financera: a) No, provoca una baixada de la rendibilitat econòmica. a) El quocient entre el benefici net i les inversions. b) Sí, sempre que no en baixin ni el marge ni el palanquejament. b) La relació entre el benefici net i els recursos propis. c) No, provoca una baixada de la rendibilitat financera. c) La relació entre el BAII i el valor total de l’actiu de l’empresa. d) Sí, només en el cas que el palanquejament no canviï. d) El quocient entre el BAII i els recursos propis. Resposta correcta: b). 3. La rendibilitat econòmica estudia: Resposta correcta: b). 9. L’efecte palanquejament permet incrementar la rendibilitat financera si: a) La rendibilitat econòmica és superior a la rotació. a) El rendiment de les aportacions dels socis. b) La rendibilitat econòmica és inferior al marge. b) La capacitat de generar recursos propis. c) La rendibilitat econòmica és superior al cost del finançament aliè. c) El rendiment de l’actiu de l’empresa. d) La capacitat d’invertir de l’empresa. Resposta correcta: c). 4. El palanquejament és: a) El quocient entre l’actiu i els recursos propis. b) La relació entre els recursos propis i l’endeutament. c) El quocient entre el benefici net i les vendes. d) La relació entre les vendes i l’actiu. Resposta correcta: a). 5. El marge es calcula com el quocient entre el benefici net i les vendes: d) La rendibilitat econòmica és inferior al cost del finançament aliè. Resposta correcta: c). 10. Si l’efecte palanquejament és negatiu, això significa que un increment de l’endeutament: a) Empitjora la rendibilitat financera. b) Empitjora la rendibilitat econòmica. c) Millora la rendibilitat financera. d) Millora la rendibilitat econòmica. Resposta correcta: a). a) És cert en el cas de l’estudi de la rendibilitat financera. b) Fals. Prepara les PAU c) També s’observa en l’estudi de la rendibilitat econòmica. d) La a) i la c) són correctes. 1. Coneixem les dades econòmiques següents d’una empresa (en euros): Resposta correcta: a). 6. L’efecte palanquejament es defineix com: a) La manera com canvia la rendibilitat econòmica en incrementar els recursos propis. b) L’efecte que té l’endeutament sobre el benefici net de l’empresa. c) L’efecte que tenen les vendes sobre la rendibilitat financera. d) La manera com canvia la rendibilitat econòmica en reduir els recursos propis. Resposta correcta: b). Actiu no corrent 80 000 Actiu corrent 15 000 Passiu no corrent 12 000 Passiu corrent Ingressos per vendes Despeses de l’explotació 8 000 100 000 65 000 Despeses financeres 3 000 Impost de societats 10 000 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 Amb aquesta informació es demana: a) Calcular la rendibilitat econòmica i la rendibilitat financera de l’empresa. (1 punt) b) Comentar el significat i la diferència entre els dos indicadors. (1 punt) a) En primer lloc cal processar les dades de l’exercici i formular de manera abreujada el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys: Balanç de situació Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent. . 80 000 Recursos propis . . 75 000 Actiu corrent . . . 15 000 Passiu no corrent 12 000 Passiu corrent. . . 8 000 Total. . . . . . . . . . 95 000 Total. . . . . . . . . . 95 000 Hem deduït el total de l’actiu sumant l’actiu no corrent i l’actiu corrent. També hem calculat l’import dels recursos propis com la diferència entre el patrimoni net i passiu i l’exigible: Actiu 5 80 000 1 15 000 5 95 000 Recursos propis 5 95 000 2 (12 000 1 8 000) 5 75 000 Compte de pèrdues i guanys Ingressos d’explotació. . . . . . . . . . . . . . . . . 100 000 2 Despeses d’explotació . . . . . . . . . . . . . . . 265 000 5 Beneficis abans interessos i impostos (BAII) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 000 2 Despeses financeres . . . . . . . . . . . . . . . . 23 000 5 Beneficis abans impostos (BAI). . . . . . . . 32 000 2 Impost sobre beneficis . . . . . . . . . . . . . . 210 000 5 Benefici net (BN) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 06 85 2. El resultat de l’explotació d’una empresa va ser de 25 400 €. Les vendes durant el mateix període van ser de 298 000 € i el seu actiu era de 340 000 €. Si sabem que els recursos propis eren de 190 000 € i el benefici net de 15 200 €. a) Quina és la rendibilitat econòmica? (1 punt) b) Quina és la rendibilitat financera? (1 punt) BAII 25 400 a) Rendibilitat econòmica 5 ——— 5 ———— 5 0,075 (7,5%) Actiu 340 000 BN 15 200 b) Rendibilitat financera 5 —— 5 ————— 5 0,08 (8 %) RP 190 000 3. Considerem el cas d’una empresa que presenta una rendibilitat econòmica del 7 %. a) Explica què és el palanquejament. (1 punt) b) En aquestes condicions, quan l’efecte palanquejament serà positiu? (1 punt) a) El palanquejament és el nivell d’inversions que l’empresa ha pogut assolir en relació amb els recursos propis. D’una altra manera implica el potencial que té l’endeutament de l’empresa per generar inversions. b) L’efecte palanquejament serà positiu sempre que la rendibilitat econòmica sigui superior al cost del finançament aliè; és a dir, si a partir d’aquest moment l’empresa vol invertir en l’actiu (ampliant per exemple la capacitat productiva) i ho finança amb un préstec bancari al 5 %, la rendibilitat financera de l’empresa creixerà, sempre que es mantingui la mateixa rendibilitat econòmica. 4. Considerem ara el cas d’una empresa que presenta una rendibilitat financera del 17 %. a) Quin va ser el benefici net obtingut si els recursos propis són de 35 000 €? (1 punt) b) Quina va ser la rendibilitat de les vendes o marge si les vendes han estat de 70 000 €? (1 punt) 22 000 a) BAII 35000 Rendibilitat econòmica 5 ——— 5 ——— 5 0,37 (37 %) Actiu 95 000 Benefici net Rendibilitat financera 5 ———————— Recursos propis Rendibilitat financera 5 BN 0,17 5 ———— 35 000 BN 22 000 5 ———————— 5 ———— 5 0,29 (29 %) Recursos propis 75 000 b) La rendibilitat econòmica determina el rendiment dels actius de l’empresa sense tenir en compte com es finança l’empresa ni l’impost de societats. En canvi la rendibilitat financera determina el rendiment que obtenen els socis de l’empresa (propietaris), ja que només té en compte el resultat de l’exercici o benefici net. Cada indicador serveix per estudiar un aspecte diferent dels resultats de l’empresa: mentre la rendibilitat econòmica és una mesura de l’eficiència econòmica de l’empresa, la rendibilitat financera és l’indicador que més interessa als socis, preocupats pel rendiment de les seves inversions. BN 5 0,17 ? 35 000 5 5 950 euros b) Com que el marge és m = BN/V 5 950 m 5 ———— 5 0,085 (8,5 %) 70 000 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Si la rotació de l’actiu s’incrementa, què passa amb la rendibilitat econòmica? a) Augmentarà sempre que el marge es mantingui. 86 06 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE b) No té efectes sobre la rendibilitat econòmica. b) La rotació és 0,25. c) Disminuirà sempre que el marge es mantingui. c) El benefici net són 10 875 €. d) Augmentarà sempre que el marge disminueixi. d) La rendibilitat de les vendes és 4 075 €. 2. Si la rendibilitat econòmica és inferior al cost del finançament aliè, com serà l’efecte palanquejament? 4. Suposa que el tipus impositiu de l’impost de societats passa del 30 % al 25 %. Té efecte sobre la rendibilitat? a) Positiu. a) Sí, pujarà la rendibilitat econòmica. b) Negatiu. b) Sí, pujarà la rendibilitat financera. c) No té efecte. c) No, la fiscalitat és neutra respecte a la rendibilitat. d) Negatiu si el finançament és a llarg termini. d) No, ja que la rendibilitat de les vendes no canvia. 3. Si una empresa té una rendibilitat financera del 7,25 %, els recursos propis són de 150 000 €, les vendes han estat de 70 000 € i l’actiu és de 350 000 €, quina de les respostes següents és correcta? a) El palanquejament és 2,5. 1. Resposta correcta: a). 2. Resposta correcta: b). 3. Resposta correcta: c). 4. Resposta correcta: b). 07 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 j Unitat 7. La inversió en l’empresa 87 8. Si una empresa compra el 15 % de les accions d’una societat anònima, quin tipus d’inversió està fent? Una inversió financera. Activitats 1. Podries explicar la importància de l’estalvi per a la inversió? 9. Tenint en compte les inversions següents: Inversió L’estalvi de les famílies proporciona recursos financers, que altres agents econòmics utilitzen per fer les inversions. A B C 2. Escriu dos exemples d’inversió en actiu no corrent i dos d’inversions en actiu corrent. Actiu no corrent: maquinària, elements de transport. Actiu corrent: mercaderies, crèdits concedits a clients. 3. Enumera els principals elements que defineixen una inversió. Són quatre: j Desemborsament inicial j Fluxos nets de caixa j Durada temporal j Valor residual F1 200 300 400 F2 50 40 200 100 80 600 F3 200 140 a) Selecciona la millor inversió segons el flux de caixa total, el flux mitjà de caixa per unitat invertida i el pay-back. b) Selecciona la millor inversió segons el VAN i la TIR. Considera un cost del capital del 5 %. c) Argumenta si els criteris estàtics i els dinàmics coincideixen sempre en la tria de la millor inversió. a) Flux total de caixa: 50 1 100 1 200 Inversió A 5 ————————— 5 1,75 200 4. Explica què s’entén per valor residual. 40 1 80 1 140 Inversió B 5 ————————— 5 0,8666 300 És el valor que té l’actiu al final de la vida de la inversió. 5. Fes la representació gràfica del projecte d’inversió següent: 200 1 600 Inversió C 5 —————— 5 2 400 j Adquisició d’una nau industrial per 1 000 € que durarà quatre anys. D0 Ordre de selecció: C, A. La B no es faria. j El desemborsament inicial és de 400 €. j Els fluxos de caixa que s’esperen són de 200, 300, 400 i Flux mitjà de caixa: 500 €, respectivament, cada un dels quatre anys. 2400 200 300 400 500 0 1 2 3 4 50 1 100 1 200 ————————— 3 Inversió A 5 —————————— 5 0,5833 200 40 1 80 1 140 ————————— 3 Inversió B 5 —————————— 5 0,2888 300 6. Classifica les inversions següents: a) La compra d’una furgoneta, ja que l’altra que tenia l’empresa és vella i no funciona. 200 1 600 ——————— 2 Inversió C 5 ———————— 5 1 400 b) L’adquisició d’una màquina que permeti incrementar les vendes de l’empresa. c) La inversió en la modernització de les instal·lacions d’una empresa. Ordre de selecció: C, A. La B no es faria. d) L’adquisició de fusta per a una empresa que es dedica a la fabricació de mobiliari d’oficina. Pay-back: a) Inversió física de reposició o renovació i a llarg termini. Inversió A: 2 anys i 3 mesos. b) Inversió física, expansiva i a llarg termini. Inversió B: No es recupera la inversió. c) Inversió física, estratègica i a llarg termini. Inversió C: 1 any i 4 mesos. d) Inversió física en matèria primera a curt termini. Ordre de selecció: C, A. La B no es faria. 7. Explica en què consisteix una inversió immaterial. És aquella en què l’actiu de la inversió és immaterial. Per exemple: una patent, una marca, un programa informàtic, etc. b) VAN: 50 100 200 VAN (A) 5 2200 1 ——— 1 ——— 1 ——— 5 111,08 2 1,053 1,05 1,05 88 07 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 40 80 140 VAN (B) 5 2300 1 ——— 1 ——— 1 ——— 5 268,4 2 1,053 1,05 1,05 200 600 VAN (C) 5 2400 1 ——— 1 ——— 5 334,6 1,05 1,052 3. Explica les diferències fonamentals entre els mètodes estàtics i els mètodes dinàmics per seleccionar una inversió. Ordre de selecció: C, A. La B no es faria. TIR: Es tracta d’una inversió física, a curt termini, de reposició o renovació de les existències del magatzem i que és independent respecte d’altres inversions que pugui fer l’empresa. 50 100 200 0 5 2200 1 ——— 1 ———2 1 ———3 (1 + r) (1 + r) (1 + r) TIR (A) 5 26 % 200 600 0 5 2400 1 ——— 1 ———2 (1 + r) (1 + r) Els mètodes dinàmics tenen en compte el valor diferent dels diners en el temps; els estàtics, no. 4. Una empresa petroquímica està valorant la possibilitat d’ampliar el mòdul de tractament de teles asfàltiques. El desemborsament inicial per a aquesta inversió, que durarà quatre anys, és de 250 000 euros; s’estima que els cobraments i pagaments derivats del projecte seran els següents: TIR (C) 5 50 % Any 1 Ordre de selecció: C, A. Termini de recuperació amb descompte: Any 2 Any 3 Any 4 Cobraments 200 000 230 000 190 000 270 000 Pagaments 120 000 130 000 200 000 150 000 Inversió A: 2 anys, 4 mesos i 9 dies. Inversió B: no es recupera la inversió. a) Calcula els fluxos nets de caixa associats a aquesta inversió. Inversió C: 1 any, 4 mesos i 19 dies. b) Com interpretes un flux de caixa negatiu? Ordre de selecció: C, A. La B no es faria. c) Calcula el pay-back associat a aquesta inversió. c) Els mètodes estàtics no tenen en compte la diferència de valor dels diners en el temps i, per tant, poden no coincidir amb els mètodes dinàmics pel que fa a la millor inversió. En alguns casos, una inversió pot resultar no aconsellable segons els criteris dinàmics i aconsellable segons els estàtics. 10. Posa quatre exemples d’inversió: dos que siguin sense risc i uns altres dos que siguin d’inversió amb risc. Sense risc: compra d’obligacions de l’Estat, estalvi a termini a un cert tipus d’interès. Amb risc: compra d’accions en borsa, ampliació de les installacions productives. 11. Si l’interès nominal de mercat és del 3% i la prima de risc per a una determinada inversió és del 6%, quina rendibilitat mínima hauria de donar la inversió perquè fos seleccionada? a) F1 5 80 000 €; F2 5 100 000 €; F3 5 210 000 €; F4 5 120 000 €. b) Un flux de caixa s’obté restant els pagaments dels cobraments associats a la inversió. Si el flux és negatiu, vol dir que en aquell període els pagaments han estat superiors als cobraments. c) Aquesta inversió es recupera entre l’any 3 i l’any 4. Fins al final de l’any 3 s’han recuperat 170 000 €. Falten per recuperar 80 000 €. Com que en l’últim període es recuperen 120 000 €, ha de transcórrer: 80 000/120 000 5 2/3 d’any, és a dir, 8 mesos. El pay-back serà, per tant, de 3 anys i 8 mesos. 5. Una inversió que suposa un desemborsament inicial de 5 000 euros i que preveu una durada de tres anys presenta els cobraments i pagaments següents: Any 1 Una rendibilitat mínima del 9 %. Cobraments Pagaments Activitats finals 1. Una empresa estalvia 50 000 € al 4 % d’interès nominal durant quatre anys. Representa gràficament aquesta inversió tenint en compte que cobra els interessos anualment. 250 000 2 000 2 000 2 000 52 000 0 1 2 3 4 2. Una empresa dedicada a la confecció de roba esportiva compra teixits diversos, fils i cremalleres. Classifica aquesta inversió segons els diferents criteris estudiats en el tema. 2 000 800 Any 2 Any 3 3 000 4 000 — 1 200 a) Calcula els fluxos de caixa de l’any 1 i de l’any 3. b) Quin seria el màxim flux de caixa que es podria produir l’any 2? c) Calcula el valor que ha de tenir el pagament de l’any 2 perquè el pay-back d’aquesta inversió sigui exactament de dos anys i mig. a) Flux de caixa de l’any 1 5 1 200 € i flux de caixa de l’any 3 5 2 800 €. b) El màxim flux de caixa possible per a l’any 2 seria de 3 000 €, que es produiria en el cas que el pagament de l’any 2 fos 0. 07 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 c) Perquè el pay-back sigui exactament de dos anys i mig, cal que durant el tercer període es recuperi exactament la meitat del flux total de l’any, en aquest cas, 1 400 €. Com que en l’any 1 es recuperen 1 200 € i el desemborsament inicial és de 5 000 €, falten per recuperar 5 000 2 (1 400 1 1 200) 5 2 400 €. Si el flux del segon any ha de ser de 2 400 €, el pagament ha de ser de 600 €. 6. Una empresa vol adquirir un equip productiu del qual té la informació següent: 89 d) Pel que fa a l’elecció de la millor inversió, coincideixen, en aquest cas, els dos mètodes de selecció d’inversió (pay-back i VAN)? Quina és la inversió seleccionada en cada cas? a) El projecte A té una durada de 4 anys i el projecte B de 6 anys. b) El projecte A recupera la inversió en 2 anys i 6 mesos, i el projecte B en 4 anys. Per tant, la inversió es recupera abans en el projecte A. Cost d’adquisició .............. 300 000 € c) VAN (projecte A) 5 1 930,21 € Cobraments anuals ........... 400 000 € VAN (projecte B) 5 7 834,02 € Pagaments anuals ............. 250 000 € Vida útil .......................... 3 anys El projecte que suposa una major recuperació de diners és el projecte B. Aplica els diferents mètodes estàtics que coneixes i raona si convé fer la inversió o no. 2300 000 150 000 150 000 150 000 0 1 2 3 d) En aquest cas, segons el pay-back, el projecte A seria el millor ja que la inversió inicial es recupera abans, però, segons el VAN, el millor és el projecte B ja que permet obtenir més quantitat de diners. 9. Una empresa estudia un projecte d’inversió que presenta les característiques següents: 300 000 T 5 ————— 5 2 150 000 Desemborsament inicial ............. 80 000 € Flux de caixa del primer any........ 30 000 € 150 000 1 150 000 1 150 000 r 5 —————————————— 5 1,5 300 000 Per a la resta d’anys s’espera que el flux de caixa sigui el 10 % superior al de l’any anterior. Durada temporal .........................5 anys 150 000 1 150 000 1 150 000 ——————————————— 3 r9 5 ———————————————— 5 0,5 300 000 Valor residual .............................20 000 € Cost mitjà del capital .................6 % a) Segons el criteri del VAN, es pot dur a terme aquesta inversió? Sí, convé fer la inversió. 7. Aplica els criteris dinàmics de selecció d’inversions a l’exercici anterior i comenta si la inversió és efectuable o no. Considera un cost del capital del 5 %. 150 000 150 000 150 000 VAN 5 2300 000 1 ————— 1 ————— 1 ————— 2 1,05 1,05 1,053 VAN 5 108 487 € b) Si l’empresa només accepta aquells projectes que representen una rendibilitat del 5 % superior al cost del capital, creus que farà aquesta inversió? c) Calcula el desemborsament inicial que hauria de fer perquè la rendibilitat fos del 50 %. 280 000 30 000 33 000 36 300 39 930 63 923 0 1 2 3 4 5 TIR 5 23,3 % La inversió serà rendible i, per tant, es podrà efectuar. 8. S’analitzen dos projectes que suposen una mateixa inversió inicial de 5 000 euros. Els fluxos finals que presenta cada projecte es mostren a la taula següent: 1 2 3 4 Projecte A 2 000 2 000 2 000 2 000 La inversió és efectuable, ja que el valor del VAN és positiu. 2 000 b) Trobarem el valor del VAN per a una taxa d’actualització de l’11 % (6 % 1 5 %). 500 1 000 1 500 4 000 6 39 930 63 923 1 ——— 1 ——— 4 1,065 1,06 Període Projecte B 5 30 000 33 000 36 300 a) VAN 5 280 000 1 ——— 1 ——— 1 ——— 1 2 1,063 1,06 1,06 8 000 a) Compara la durada dels dos projectes d’inversió. b) Quin dels dos recupera abans la inversió inicial (desemborsament inicial)? c) Calcula el VAN de cada projecte per a una taxa d’actualització del 6 % i analitza quin dels dos suposa una recuperació de diners més gran. VAN 5 87 545,23 € 30 000 33 000 36 300 VAN 5 280 000 1 ——— 1 ——— 1 ——— 1 2 1,113 1,11 1,11 39 930 63 923 1 ——— 1 ——— 1,114 1,115 VAN 5 64 591,13 € 90 07 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Com que el resultat és positiu, la rendibilitat de la inversió és superior a l’11 % i, per tant, és convenient fer la inversió. 30 000 33 000 36 300 1 ——— 1 c) 0 5 2D0 1 ——— 1 ——— 2 1,53 1,5 1,5 39 930 63 923 1 ——— 1 ——— 4 1,5 1,55 El desemborsament inicial que s’hauria d’efectuar perquè la rendibilitat fos del 50 % és de 61 727,47 €. 10. La senyora Ferrer vol començar un negoci de confecció de roba esportiva. Per fer-ho necessita comprar diverses màquines, que representaran un import de 15 000 €. També necessitarà comprar un edifici valorat en 20 000 € i una furgoneta que li costarà 4 000 €. A més a més, haurà d’adquirir matèries primeres com ara fil, roba, botons, etc., per un total de 2 000 €, i l’utillatge necessari (tisores, agulles, etc.) per un import de 2 000 €. Per finançar aquesta inversió disposa de 23 000 €; per a la resta ha de demanar un préstec a una entitat financera. L’entitat financera només li donarà el préstec si el projecte demostra ser rendible econòmicament. Se’n coneixen les dades següents: Els ingressos previstos de les vendes del primer any són de 170 000 € i augmenten el 25 % acumulativament els anys següents. Les despeses totals representen el 80 % de les vendes. En finalitzar el tercer any, l’empresa obté 300 000 € per la venda dels actius. Sabem que el cost mitjà del capital és el 8 %. Calcula, mitjançant el criteri VAN, la viabilitat del projecte d’inversió i raona’n la resposta. 34 000 42 500 353 125 VAN 5 2200 000 1 ———— 1 ———— 1 ———— 1,08 1,082 1,083 VAN 5 148 240,39 € El projecte és viable ja que el VAN dóna un valor positiu de 148 240,39 €. Això vol dir que la inversió genera uns fluxos actualitzats positius que superen en aquest valor el desemborsament inicial. 13. Estem en disposició d’executar un dels tres possibles projectes: A, B i C. El projecte A atorga una TIR del 9 %, el projecte B una TIR del 4 % i el projecte C una TIR del 7 %. Si la taxa de cost del capital que s’ha d’utilitzar per finançar la inversió és del 5 %, respon les qüestions següents: Cost mitjà del capital................... 5 % a) Quin és el millor projecte segons la TIR? Fluxos nets de caixa anuals .......... 10 000 € b) Quin o quins projectes donarien pèrdues a l’empresa? Durada temporal ......................... 4 anys c) Quins projectes donarien un valor de VAN positiu i quin negatiu? L’empresa es liquidarà al final del quart any, amb el valor dels actius en aquest moment de 22 000 €. Aplicant el criteri del VAN, raona si la senyora Ferrer aconseguirà el finançament que necessita; és a dir, si el seu projecte serà rendible econòmicament. 243 000 10 000 0 1 10 000 2 10 000 3 32 000 4 10 000 10 000 10 000 32 000 VAN 5 243 000 1 ———— 1 ———— 1 ———— 1 ———— 2 3 1,05 1,05 1,05 1,054 VAN 5 10 558,95 € Hem calculat la viabilitat del projecte i hem vist que genera riquesa. D’uns actius que estan valorats en 43.000 € aconseguim un valor actual net positiu. Quan la senyora Ferrer presenti el seu pla aconseguirà el finançament que necessita. 11. Quin hauria de ser el desemborsament inicial d’una inversió, que ha de durar tres anys, si els fluxos de caixa que s’esperen per a cada any són 300, 350 i 420 milers d’euros, respectivament, i se n’obté un valor actual net de 350 milers d’euros, amb un cost del capital del 7 %? 300 000 350 000 420 000 350 000 5 2D0 1 ———— 1 ———— 1 ———— 2 1,07 1,07 1,073 D0 5 578 922,49 € 12. Una empresa es planteja un projecte d’inversió per als propers tres anys. El valor de la inversió inicial és de 200 000 €. d) Amb les dades que tenim, podem saber quin projecte donarà un valor superior del VAN o només podem saber el signe del VAN? Raona la resposta. a) El millor projecte és el que suposa una rendibilitat més alta, en aquest cas el projecte A. b) El projecte B suposa una rendibilitat inferior al cost del capital; per tant, seria un projecte que donaria pèrdues a l’empresa. c) Els projectes A i C, com que tenen una TIR superior al cost del capital, donarien un valor del VAN positiu, mentre que el projecte C donaria un VAN negatiu. d) Entre les dades de què disposem no hi ha els fluxos de caixa, per la qual cosa no podem saber quin donaria un valor més elevat del VAN, només podem saber si donarà positiu o negatiu. Per a un mateix valor de la TIR podem tenir valors molt diferents per al VAN ja que la TIR és un valor relatiu (una taxa), mentre que el VAN és un valor absolut, és una quantitat de diners i depèn dels fluxos. 14. Un projecte d’inversió proporciona un VAN de 250 000 euros per a una taxa de cost del capital d’un 8 %. a) Recomanaries fer aquesta inversió? Per què? b) Quin valor tindrà la TIR en comparació amb el 8 %, serà major o menor? Per què? a) No es recomana fer la inversió ja que els fluxos actualitzats que genera la inversió al 8 % no compensen el desemborsament inicial, es perden 50 000 €. 07 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 b) Com que el VAN presenta un resultat negatiu per a una taxa del 8 %, vol dir que la TIR serà inferior al 8 %. Aquesta inversió té una rendibilitat inferior al cost del capital. 15. Si la TIR d’un projecte d’inversió és més elevada que la taxa del cost del capital utilitzat en el finançament del projecte, com serà el VAN d’aquest projecte? Per què? Quan la TIR supera el cost del finançament, el VAN és positiu i això vol dir que la inversió dóna beneficis. La funció del VAN respecte del tipus d’interès és decreixent, i la TIR és la taxa que iguala el VAN a 0; per tant, per a taxes menors que la TIR, el VAN és positiu, i per a taxes superiors, el VAN és negatiu. 16. Una empresa ha de decidir entre adquirir una màquina amb un cost d’adquisició de 400 €, uns cobraments nets de 200 € durant tres anys o dipositar els 400 € en un banc al 5 % d’interès anual durant els tres anys. Calcula la rendibilitat que representa la compra de la màquina per a l’empresa i raona quina de les dues alternatives és millor. 2400 200 0 200 1 2 91 1 000 11 000 0 5 29 500 1 ———— 1 ———— (1 1 r) (1 1 r)2 r 5 13 % La rendibilitat interna d’aquesta inversió serà del 13 %. 19. Tenint en compte les dues alternatives d’inversió A i B que estan representades en la gràfica següent, raona, sense fer cap càlcul, quina de les dues inversions implica una rendibilitat superior: Inversió A: 2500 100 150 200 250 0 1 2 3 4 2300 100 150 200 250 0 1 2 3 4 Inversió B: 200 3 200 200 200 1 ———— 0 5 2400 1 ———— 1 ———— (1 1 r) (1 1 r)2 (1 1 r)3 Aplicant el procediment de prova–error, s’arriba a un valor de r; la TIR és del 23 %. En conclusió, és millor fer la inversió ja que dóna una rendibilitat del 23 %, que és molt superior al 5 % que ens proporcionaria dipositar els diners en el banc. 17. Tenint en compte el criteri de la TIR de selecció d’inversions, raona per què les inversions augmenten quan el tipus d’interès de mercat baixa. Perquè per seleccionar una inversió es compara la rendibilitat interna (TIR) que ofereix amb el tipus d’interès de mercat, que és un indicatiu del cost dels recursos financers de l’empresa. Si la TIR és superior al tipus d’interès de mercat, la inversió serà rendible. Per això, quan els tipus d’interès baixen es poden efectuar més quantitat d’inversions. La segona, ja que aconsegueix els mateixos fluxos de caixa amb un desemborsament inicial inferior. 20. L’empresa ANTIGUITATS, SL es dedica a la restauració de mobles antics. En aquest moment ha de decidir entre produir escriptoris rústics de faig o bé còmodes de roure. L’empresa ha fet un estudi dels fluxos de caixa per als dos projectes i obté els resultats següents: Projecte Do F1 F2 F3 F4 F5 Escriptoris 15 000 — 9 000 — 10 000 — Còmodes 22 000 12 000 7 000 3 000 2 000 1 000 Amb aquestes dades calcula: a) Quina alternativa aconselles a l’empresa si utilitzes el criteri VAN i la taxa del cost del capital és del 4 %? 18. Una empresa compra una obligació de l’Estat a dos anys al 10 % d’interès nominal i paga en la subhasta un preu del 95 %, és a dir, 9 500 €. Si l’obligació es manté en cartera fins al venciment: b) Quin hauria de ser el desemborsament inicial de l’alternativa «Escriptoris» si la rendibilitat hagués de ser d’un 30 %? a) Identifica’n el desemborsament inicial, la durada temporal i els fluxos de caixa de cada any. 9 000 10 000 ———2 1 — ——— 5 1 869,05 € a) VAN (Escriptoris) 5 215 000 1 — (1,04) (1,04)4 b) Representa gràficament aquesta inversió. c) Busca la rendibilitat interna d’aquesta inversió. D0 5 9 500 € 29 500 0 1 000 1 11 000 2 12 000 7 000 3 000 ———— 1 — ———2 1 — ———3 1 VAN (Còmodes) 5 222 000 1 — (1,04) (1,04) (1,04) 2 000 1 000 ——— 1 — ——— 5 1 208,88 € 1— (1,04)5 (1,04)4 9 000 10 000 ——— ———— b) Do 5 — 1— 5 8 826,72 € 2 (1,3)4 (1,3) 07 92 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 21. En grups de dos o tres alumnes, treballeu a l’aula d’informàtica l’obtenció de la TIR dels projectes d’inversió següents: (Podeu seguir els passos que s’indiquen a l’apartat 7.6 de la unitat) Do F1 F2 F3 5 000 1 800 2 500 3 000 3 300 Projecte B 27 000 6 000 10 000 14 000 18 000 Projecte C 3 000 1 000 1 000 1 000 1 000 En els gràfics següents s’ha representat el VAN en funció de t, és a dir (11i); per tant, per trobar la taxa de rendibilitat caldrà restar 1. a) Projecte A: Calculant directament amb la funció TIR del full de càlcul s’obté un valor de 34 %. Si es fa la representació gràfica s’observa que la TIR es troba entre el 34 % i el 35 %. Obtenció de la TIR a partir de la funció VAN(i) del projecte A b) Pel desemborsament inicial, la durada i els fluxos nets de caixa. c) Per la rendibilitat que genera. d) Per la taxa d’actualització dels fluxos de caixa. Resposta correcta: b). 2. Els fluxos nets de caixa són: a) Els cobraments que té l’empresa com a conseqüència de la inversió. b) Els ingressos menys les despeses que té l’empresa mentre dura la inversió. c) Els cobraments menys els pagaments a conseqüència de la inversió. d) Els pagaments que s’han de fer associats a la inversió. Resposta correcta: c). 1,3 1,32 1,34 1,36 1,38 1,4 3. La compra d’un programa informàtic: a) És una inversió física. b) És una inversió immaterial. b) Projecte B: Calculant directament amb la funció TIR del full de càlcul s’obté un valor de 23 %. Si es fa la representació gràfica s’observa que la TIR es troba entre el 22 % i el 24 %. Obtenció de la TIR a partir de la funció VAN(i) del projecte B 6000 5000 4000 3000 2000 1000 0 1,1 -1000 -2000 -3000 -4000 -5000 c) És una inversió financera. d) No és cap inversió. Resposta correcta: b). 4. Els mètodes estàtics de selecció d’inversió: a) Són el VAN i la TIR. b) Utilitzen la taxa d’actualització. c) Consideren constant el valor del diner en el temps. 1,15 1,2 1,25 1,3 1,35 d) Són el VAN i el pay-back. Resposta correcta: c). c) Projecte C: Calculant directament amb la funció TIR del full de càlcul s’obté un valor de 13 %. Si es fa la representació gràfica s’observa que la TIR es troba entre el 12 % i el 14 %. Obtenció de la TIR a partir de la funció VAN(i) del projecte C 300 5. El criteri del flux total de caixa per unitat monetària invertida: a) És un mètode dinàmic de selecció d’inversions. b) Se seleccionarà la inversió que tingui un valor més petit. c) Ha de tenir un valor menor que 1. 200 d) Se seleccionarà la inversió que tingui un valor més gran, entre les que tenen un valor superior a 1. 100 0 -100 1. Una inversió es caracteritza: a) Pel desemborsament inicial i la durada. F4 Projecte A 500 400 300 200 100 0 1,28 -100 -200 -300 -400 Comprova el teu nivell 0,08 1,1 1,12 1,14 1,16 1,18 1,2 1,22 1,24 Resposta correcta: d). -200 -300 -400 -500 -600 6. El pay-back d’una inversió: a) És millor com més gran sigui. b) Ha de superar la durada de la inversió. 07 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 c) És millor com més petit sigui i ha de ser inferior a la durada de la inversió. d) No té cap relació amb la durada de la inversió. Resposta correcta: c). 7. Si el VAN per a una inversió és positiu vol dir: a) Que la inversió dóna pèrdues. b) Que si baixen els tipus d’interès la inversió pot no ser rendible. c) Que la TIR és igual a la taxa d’actualització. d) Que la inversió dóna beneficis. Resposta correcta: d). 8. Si la TIR d’una inversió dóna 7 % vol dir: a) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 8 % donarà positiu. 1 000 € i 2 500 €, respectivament. El segon projecte implica un desemborsament inicial de 8 000 € i proporciona uns cobraments de 9 000 € el primer any i de 7 000 € el segon any, i els pagaments corresponents a aquests anys serien de 2 000 € i 4 000 €, respectivament. Es demana: a) Quin dels dos projectes aconsellaries a l’empresa si utilitzem el criteri del VAN i la taxa de cost del capital és el 8 %? (0,5 punt) b) Calcula quin hauria de ser el valor de desemborsament inicial de la primera inversió si el VAN tingués un valor de 2 000 €. (0,5 punt) c) Quina alternativa escollirà l’empresa si utilitza el payback com a criteri de selecció. (0,5 punt) d) Si anomenem r al valor de la TIR, escriu l’expressió que hauríem de resoldre per trobar la TIR. (0,5 punt) a) b) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 8 % donarà negatiu. 7 000 3 000 5 VAN (Projecte 2) 5 28 000 1 ——— 1 ——— 1,08 1,082 d) Són correctes les respostes b i c. 5 1 053,50 € Resposta correcta: d). Li aconsellaria el primer projecte perquè dóna un valor més gran del VAN. 9. Per a una determinada inversió: b) b) El valor del VAN disminueix quan augmenta la taxa d’actualizació. c) El valor el VAN és independent de la taxa d’actualització. d) Si la taxa d’actualització és 0, el VAN és igual a la TIR. c) c) S’utilitza un procediment de prova-error quan el nombre de fluxos de caixa és superior a 2. d) Totes les respostes anteriors són correctes. Resposta correcta: d). Prepara les PAU 1. Una empresa està analitzant dos projectes d’inversió, dels quals té la informació següent: el primer dels projectes comporta un desemborsament inicial de 4 000 € i li proporcionarà uns cobraments de 5 000 € el primer any i de 6 000 € el segon any. Els pagaments corresponents a cada any serien de Pay-back (Projecte 1) 5 1 any Pay-back (Projecte 2) 5 1 any i 4 mesos El millor projecte, segons el pay-back, és el projecte 1 ja que recupera abans la inversió. 10. Per calcular la TIR: b) Es troba la taxa d’actualització que iguala el VAN a 0. 4 000 3 500 2 000 5 2D0 1 ———— 1 ———— 1,08 1,082 4 000 3 500 D0 5 ———— 1 ———— 2 2 000 5 4 704,39 € 1,08 1,082 El desemborsament inicial hauria de ser de 4 704,39 €. Resposta correcta: b). a) Es troba el valor de la taxa d’actualització que iguala el desemborsament inicial amb la suma dels valors actualitzats dels fluxos de caixa. 4 000 3 500 5 VAN (Projecte 1) 5 24 000 1 ——— 1 ——— 1,08 1,082 5 2 704,39 € c) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 7 % donarà 0. a) El valor del VAN augmenta amb la taxa d’actualització. 93 d) 4 000 3500 0 5 24 000 1 ———— 1 ———— (1 1 r) (1 1 r)2 El valor de r 5 TIR. És a dir, r 5 56,066 % 2. Calcula la TIR d’una inversió que implica avui un desemborsament únic de 15 000 € i un cobrament de 20 533,50 € d’aquí a dos anys. (2 punts) 20 533,50 0 5 215 000 1 ————— (1 1 r)2 r5 Îããã 20 533,50 ————— 2 1 15 000 r 5 0,17 La TIR d’aquesta inversió és del 17 %. 3. Un projecte d’inversió proporciona un VAN 5 30 000 per a una taxa del cost del capital de 9 % i el valor de la TIR és de 94 07 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE l’11,4 %. Interpreta’n els dos resultats i justifica la decisió que caldria prendre sobre aquest projecte. (2 punts) El VAN és el valor actual net de la inversió, és a dir, que la diferència entre la suma dels fluxos de caixa actualitzats i el desemborsament inicial de la inversió és de 30 000 €. Per tant, l’empresa recupera la inversió inicial i obté beneficis. Com que el VAN és positiu per a una taxa de cost del capital del 9 %, la rendibilitat interna de la inversió (TIR) és més gran, en aquest cas d’un 11,4 %. En conclusió, es pot dir que aquesta inversió és efectuable, que la rendibilitat és d’un 11,4 % i, per tant, supera en 2,4 punts la taxa del cost del capital. 4. La taxa de rendibilitat (TIR) d’un projecte d’inversió X és d’un 11 % i la TIR d’un altre projecte Y és d’un 8,5 %; si la taxa de cost del capital és un 9%: a) Com serà el resultat del VAN dels projectes X i Y, positiu o negatiu? Per què? (1 punt) b) Quin projecte seleccionaríem? Per què? (1 punt) a) El VAN del projecte X serà positiu perquè la TIR supera el cost del finançament i el VAN del projecte Y serà negatiu perquè la TIR és menor que el cost del finançament aliè. b) Seleccionaríem el projecte X ja que dóna beneficis i el projecte Y no recuperaria el desemborsament inicial. 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Si el VAN d’una inversió és negatiu per a una taxa de cost del capital del 7 %: c) La TIR d’aquesta inversió és inferior al 7 %. d) És impossible que el VAN d’una inversió surti negatiu. 2. Indica quins dels parells següents de conceptes es consideren mètodes dinàmics de selecció d’inversions: a) El pay-back i el VAN. b) El flux total de caixa per unitat monetària invertida i la TIR. c) El pay-back i la TIR. d) El VAN i la TIR. 3. El pay-back d’una inversió de 6 500 € és dos anys i tres mesos. Quin és el flux del tercer any si els fluxos dels dos primers anys són respectivament 2 000 € i 3 000 €. a) 4 000 €. b) 5 000 €. c) 6 000 €. d) 7 000 €. 4. El VAN d’un projecte d’inversió és 4 300 € per a una taxa del 5 %. És cert que: a) La TIR és menor que el 5 %. b) El VAN per a una taxa del 6 % serà superior a 4 300 €. c) El VAN per a una taxa del 6 % serà inferior a 4 300 €. d) La TIR és igual al 5 %. 1. Resposta correcta: c). 2. Resposta correcta: d). a) La inversió és aconsellable. 3. Resposta correcta: c). b) La TIR d’aquesta inversió és superior al 7 %. 4. Resposta correcta: c). 08 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 j Unitat 8. El finançament en l’empresa I. Les fonts de finançament 95 j Notorietat de la companyia j Disponibilitat d’una valoració permanent de la societat j Disciplina en la gestió j Independència i autonomia financera j Disminució del perfil de risc Activitats j Liquiditat de les accions 1. Classifica aquestes fonts de finançament segons els diferents criteris: a) Reserva legal b) Amortitzacions c) Capital social d) Emprèstit a) Llarg termini, interna, pròpia. b) Llarg termini, interna, pròpia. c) Llarg termini, externa, pròpia. d) Llarg termini, externa, aliena. 2. Posa tres exemples de béns que es puguin adquirir amb lísing i explica quines són les opcions que té l’empresa quan finalitza el contracte de lísing. Exemples: una màquina, un ordinador, una furgoneta. L’empresa té diferents opcions quan finalitza el contracte: j Executar l’opció de compra. j Tornar l’equip a l’empresa de lísing. j Continuar pagant quotes d’arrendament molt més reduïdes. 5. Quina font de finançament i de quin tipus ha d’utilitzar una empresa que vol finançar l’adquisició d’una empresa més petita com a estratègia de creixement? L’adquisició d’una empresa és una inversió a llarg termini, per la qual cosa els recursos financers han de ser també a llarg termini. La inversió suposa un desemborsament important, per això es recomana un increment de capital si s’opta pel finançament propi, una emissió d’obligacions o un préstec a llarg termini si no té problemes d’endeutament. En la decisió final cal tenir en compte el cost que suposa cada font de finançament. 6. Una empresa necessita incorporar un nou element de transport per al repartiment dels seus productes; ha refusat utilitzar recursos propis però té dificultat per accedir al finançament bancari. Quina possibilitat de finançament li recomanaries? Es tracta de finançar un element d’immobilitzat material, per tant, ha de finançar-lo amb una font a llarg termini. Si té problemes per demanar préstecs, el més aconsellable és incorporar l’element de transport amb la modalitat de lísing o de renting. Haurà de triar aquella que li suposi un menor cost global. 7. Una empresa demana un préstec a una entitat financera amb les condicions següents: j Import: 1 000 € 3. Explica la diferència entre primer mercat i segon mercat a partir de la notícia següent: Fersa comença a cotitzar en el primer mercat de la Borsa de Barcelona El Economista.es | - 20/04/2007 Fersa comença avui la seva singladura pel primer mercat de la Borsa de Barcelona, segons ha comunicat la companyia a la CNMV. Concretament, comencen a cotitzar 37 755 975 accions d’1 € de valor nominal, i a la vegada queden excloses del segon mercat per a pimes. Les accions de Fersa cotitzaven abans en el segon mercat, és a dir, en el mercat per a pimes. Ara començarà a cotitzar en el primer mercat, per tant, vol dir que compleix els mínims legals exigits per cotitzar-hi: és a dir, que la mida i els resultats de l’empresa han augmentat. j Durada temporal: dos anys j Taxa d’interès: 8 % anual j Comissió inicial: 1 % sobre la quantitat prestada j Amortització del préstec: al final del segon any a) Calcula quant rep realment l’empresa. b) Calcula la quantitat que ha de pagar anualment l’empresa en concepte d’interès. c) Representa’n gràficament la situació financera. d) Calcula el cost efectiu que representa per a l’empresa. a) La quantitat que realment rep l’empresa és de 990 €, ja que hi ha una comissió de l’1 %, i l’1 % de 1 000 són 10 €. b) 1 000 ? 0,08 5 80 L’empresa ha de pagar 80 € cada any. c) 4. Argumenta per què moltes grans empreses negocien els seus valors en els mercats borsaris. Els mercats borsaris permeten accedir a quantitats elevades de finançament i en unes condicions més econòmiques. A més de les millores financeres, les empreses n‘obtenen altres avantatges com: 990 280 21 080 0 1 2 80 1 080 d) 0 5 990 2 ———— 2 ———— (1 1 r) (1 1 r)2 r 5 cost 5 8,57 % 96 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 8. Una empresa vol descomptar una lletra de 400 € que té en cartera cinquanta dies abans del seu venciment. El banc li cobra el 10,95% d’interès anual i una comissió del 0,5% sobre el nominal de la lletra. Calcula el que cobrarà l’empresa si descompta la lletra, i troba el cost que implica aquesta operació per a l’empresa. 2400 392 provisions). L’avantatge principal de l’autofinançament és que no presenta exigibilitat perquè es tracta de recursos propis de l’empresa. De cara als accionistes, però, l’inconvenient és que mostra una percepció menor de dividends. 2. Escriu la diferència entre autofinançament d’enriquiment i autofinançament de manteniment. L’autofinançament d’enriquiment són les reserves que serveixen a l’empresa per fer noves inversions. 0 50 El valor de 392 surt de fer: Interès diari 5 0,0003 j Interessos 5 50 dies 3 0.0003 3 400 5 6 j Comissions 5 0,005 3 400 52 j Total despeses i comissions 58 Efectiu que rebem de l’entitat 400 2 8 5 392 392 5 400 (1 1 I365)250 (1 1 I365) 5 I365 5 0,040397 % Îãã 50 400 ——— 392 I1 5 15,884 % 9. Una empresa ha de decidir entre pagar al comptat els proveïdors amb un descompte del 3% sobre l’import de les factures o pagar als trenta dies la totalitat del seu import. Si la mitjana de l’import de les factures dels proveïdors és de 400 € i el cost efectiu per demanar un crèdit al banc és del 10%, quina opció aconsellaries a l’empresa? 2400 398 L’autofinançament de manteniment són les amortitzacions que serveixen per renovar l’immobilitzat que no té valor i, per tant, per mantenir el nivell de producció dins de l’empresa. 3. Què és un emprèstit? En què es diferencia d’una emissió d’accions? Un emprèstit és una emissió de títols (obligacions) per part d’una empresa, que són adquirits per altres empreses o particulars a canvi d’un interès. Per a l’empresa suposa una font de recursos, com l’emissió d’accions quan es produeix una ampliació de capital. Es diferencia d’una emissió d’accions en el fet que les accions són recursos propis per a l’empresa que no s’han de tornar, mentre que les obligacions sí. 4. La senyora Batlló té una petita empresa familiar; a causa dels mals resultats obtinguts la temporada passada es planteja demanar finançament a curt termini. Ella sap que si les vendes van mitjanament bé no necessitarà disposar de tot el finançament, només li’n caldrà una part, però no pot assegurar si les vendes li aniran bé a la temporada d’estiu. Davant d’aquesta situació, quina de les dues opcions següents aconsellaries a la senyora Batlló? Raona la teva resposta. a) Demanar un préstec a curt termini. b) Demanar una línia de crèdit. 30 Demanar una línia de crèdit, ja que si no necessita la totalitat de mitjans financers només pagarà interessos per la quantitat disposada. I1 5 44,85 % 5. Explica què representen les amortitzacions en el balanç de situació d’una empresa. 0 400 388 5 —————— (1 1 I365)30 I365 5 0,1015823 % El fet de no pagar al comptat suposa per a l’empresa un cost del 44,85 %. Per tant, serà molt millor demanar al banc un préstec al 10 % i pagar els proveïdors amb el descompte del 3 %. 10. Raona per què quan pugen els interessos baixen les inversions que fan les empreses. Perquè quan pugen els interessos, el cost mitjà dels recursos financers que utilitza l’empresa també puja i, per tant, la quantitat d’inversions que resulten rendibles en aquestes condicions és menor. Activitats finals 1. Què és l’autofinançament? Escriu-ne avantatges i inconvenients com a mitjà de finançament. L’autofinançament és el conjunt de recursos que genera l’empresa amb la seva activitat (beneficis no distribuïts, amortitzacions, Representen el valor acumulat de la depreciació de l’immobilitzat de l’empresa. És una font de recursos que li permetrà renovar l’immobilitzat i mantenir la seva capacitat productiva. 6. Explica què representa la dotació d’amortització que apareix en el compte de pèrdues i guanys. La dotació d’amortització es la comptabilització de la depreciació de l’immobilitzat, és a dir, la pèrdua de valor; això implica una despesa. Ara bé, és una despesa que no implica una sortida de diners de l’empresa. 7. Explica en què consisteix el facturatge i raona per què es tracta d’una font de finançament per a l’empresa. El facturatge consisteix en la venda de tots els drets de crèdit sobre clients a una empresa denominada factor, la qual proporciona a l’empresa una liquidesa immediata. 08 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 8. Una empresa amb una ràtio de solvència de 3,5 vol fer una inversió que consisteix en la compra d’un magatzem. Argumenta quines fonts de finançament serien més adequades. 6 000 23 600 23 600 0 1 2 97 Aquesta inversió és una inversió física a llarg termini; per tant, la font adequada de finançament també ha de ser a llarg termini. Es tracta d’una empresa poc endeutada ja que té una ràtio de solvència força elevada. Se li podria recomanar una font de finançament aliè a llarg termini: un préstec bancari o un emprèstit. En el cas que l’empresa vulgui mantenir la política de poc endeutament, pot utilitzar les reserves que té per fer l’adquisició o demanar un préstec d’una part de l’import i utilitzar recursos propis per a la resta. La decisió final dependrà del cost que li suposa cada alternativa. 12. El cost mitjà dels recursos financers que té una empresa és de l’11,5 %. Aconsellaries a l’empresa de fer una inversió que li proporcionés el 10 % de rendibilitat? Raona’n la resposta. 9. Una empresa fa una emissió de 5 000 obligacions de 100 € cada una. Les despeses de l’emissió pugen a 5 000 €. Les condicions de l’emprèstit són: No, ja que l’empresa no aconsegueix beneficis amb aquesta inversió, perquè la rendibilitat que genera no és suficient per compensar els costos del finançament. j Interès nominal del 4 %, que es paga anualment durant quatre anys. j Amortització de totes les obligacions al final del quart any. Troba el cost que representa aquesta font de finançament per a l’empresa. 495 000 220 000 220 000 220 000 2520 000 0 1 2 3 4 20 000 20 000 20 000 520 000 0 5 495 000 2 ——— 2 ———2 2 ———3 2 ————4 (1 1 r) (1 1 r) (1 1 r) (1 1 r) 3 600 3 600 0 5 6 000 2 ——— 2 ———— (1 1 r) (1 1 r)2 r 5 cost 5 13,066 % 13. Un proveïdor ofereix a l’empresa dues alternatives de pagament: a) Pagar el nominal de la factura als noranta dies de la seva recepció. b) Un descompte per pagament immeditat del 5 %. Argumenta quina alternativa és la més convenient per a l’empresa. Per fer els càlculs pots considerar un volum qualsevol de compres, per exemple, 100 €. 95 2100 0 90 dies 95 5 100 (1 1 I365)290 r 5 cost 5 4,27 % 10. Troba el cost efectiu que representa per a l’empresa el descompte d’una lletra de 15 000 € que té en cartera a 60 dies al 7 % d’interès i una comissió del 0,5 %. El valor de 14 752,40 surt de fer els següents càlculs: Interès diari 5 0,00019178 j Interessos 5 60 dies 3 0,00019178 3 15 000 5 172,60 j Comissions 5 0,005 3 15 000 5 75 j Total despeses i comissions 5 247,60 j Efectiu que rebem de l’entitat 15 000 2 247,60 5 14 752,40 14 752,40 215 000 0 1 I1 5 23,12 % I365 5 0,0570 % A l’empresa li convé més pagar les factures al comptat amb un 5 % de descompte ja que pagar a 90 dies té un cost del 23,12 %, molt per sobre de les condicions dels préstecs de mercat. En el cas de no disposar dels diners, pot demanar un préstec al banc a 90 dies. 14. Una empresa demana a un banc un préstec de 2 000 € per cobrir una necessitat transitòria de tresoreria durant tres mesos. La institució financera li planteja les condicions següents: j Comissió inicial: 0,5% j Despeses d’estudi: 0,4% j Interès nominal del 12%, que es paga mensualment j Durada temporal: tres mesos 14 752,40 5 15 000 (1 1 I365)260 j L’amortització del préstec es farà al final del tercer mes I365 5 0,02774 % Troba el cost efectiu que representa per a l’empresa aquesta operació financera. I1 5 10,653% 11. Un préstec de 6 000 € s’ha de tornar en dos anys. En concepte de devolució del préstec i interessos ha de pagar 3 600 € d’aquí a un any i 3 600 € d’aquí a dos anys. Calcula el cost anual d’aquest préstec per a l’empresa. 1 992 220 220 22 020 0 1 2 3 98 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 20 20 2 020 0 5 1 982 2 ———— 2 ———— 2 ———— 2 (1 1 I12) (1 1 I12) (1 1 I12)3 I1 5 16,874 % 4. Les reserves: a) Provenen dels beneficis no distribuïts per l’empresa. b) Són autofinançament intern. I12 5 1,307 % c) També s’anomenen autofinançament d’enriquiment. 15. Una empresa té les partides següents de passiu: Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Préstecs a c/t. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 000 5 000 3 000 4 000 d) Totes les respostes anteriors són correctes. Resposta correcta: d). 5. El lísing: a) És un tipus d’arrendament financer. b) Es pot aplicar sobre béns mobles i immobles. El cost anual de cada partida de passiu és: Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Préstecs a c/t. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . c) En el lísing, es pot exercir l’opció de compra quan finalitza el contracte. 15 % 15 % 12 % 17 % d) Totes les respostes anteriors són correctes. Resposta correcta: d). 6. El crèdit comercial: Calcula el cost mitjà del recursos financers d’aquesta empresa. Cost mitjà 5 a) És el finançament que atorguen els proveïdors. 5 (45,45 ? 0,15) 1 (22,73 ? 0,15) 1 (13,64 ? 0,12) 1 (18,18 ? 0,17) c) Acostuma a tenir cost zero. Cost mitjà 5 14,95 % b) És el finançament que procedeix d’una entitat financera. d) Les respostes a i c són correctes. Resposta correcta: d). Comprova el teu nivell 1. Les fonts de finançament de l’empresa es corresponen amb: a) Els elements d’actiu. b) Els elements de gestió de despesa. c) Els elements de patrimoni net i passiu. d) Els elements de gestió d’ingrés. Resposta correcta: c). 2. El capital és una font de finançament: a) Pròpia i interna. b) Pròpia i externa. c) Aliena i interna. 7. Les obligacions són: a) Una font de finançament espontània. b) Una font de finançament a curt termini. c) Una font de finançament intern. d) Una font de finançament extern a llarg termini. Resposta correcta: d). 8. La compra de 200 accions d’Endesa en borsa per una família és: a) Un exemple d’operació de mercat primari. b) Una operació de segon mercat. d) Aliena i externa. c) Una operació de mercat secundari amb valors del primer mercat. Resposta correcta: b). d) Una operació poc habitual a la borsa. 3. L’autofinançament de manteniment està format per: a) Les reserves i les amortitzacions. b) Els préstecs a curt termini. c) Les amortitzacions i les provisions. d) Les provisions i les reserves. Resposta correcta: c). Resposta correcta: c). 9. El cost d’una font de finançament és: a) La taxa d’interès que iguala la quantitat que es rep inicialment amb les amortitzacions actualitzades segons aquesta taxa. b) La relació entre la quantitat que es rep inicialment i el primer retorn. 08 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 c) Més elevat com més quantitat es demana. B: 42 000 24 300 247 300 0 1 2 99 d) Més baix com més quantitat es demana. Resposta correcta: a). 10. La diferència principal entre un crèdit i un préstec és que: a) El crèdit és a curt termini i el préstec sempre és a llarg termini. b) El crèdit és una font de finançament propi i el préstec és una font aliena. c) El crèdit és una quantitat de diners que l’empresa té a la seva disposició i pot utilitzar o no, mentre que el préstec són diners que rep l’empresa. d) El préstec té un cost però el crèdit no. b) Alternativa A: 24 000 28 000 42 000 5 ———— 1 ———— (1 1 c1) (1 1 c2)2 Alternativa B: 4 300 47 300 42 000 5 ———— 1 ———— (1 1 c1) (1 1 c2)2 Fent el canvi de variable (1 1 c) 5 t, s’han de resoldre dues equacions de segon grau: c) Alternativa A: Resposta correcta: c). 42 000 t2 2 24 000 t 2 28 000 5 0 t 5 1,1507 Prepara les PAU c1 5 15,076 % Alternativa B: 1. L’empresa ENVASPALS, SA es dedica a l’elaboració d’envasos de plàstic per vendre a altres empreses. Es planteja la compra d’una màquina nova que li permetrà incrementar la producció en el 20 %. El cost d’aquesta màquina és de 42 000 €. L’empresa estudia diferents possibilitats de finançar aquesta adquisició: A) Demanar un préstec a una entitat bancària de 42 300 € amb les condicions següents: 300 € de despeses d’estudi i comissions; dos pagaments, un de 24 000 € al final del primer any i un altre de 28 000 € al final del segon any. B) Emetre 430 obligacions de 100 € cada una, amb les condicions següents: despeses de l’emissió, 1 000 €; pagament del 10 % d’interès al final del primer any, i amortització de totes les obligacions al final del segon any, més el 10 % d’interès. a) Calcula la quantitat que realment rep l’empresa en cada alternativa i representa en un diagrama temporal el que ha de tornar en cada moment. (0,5 punt) b) Escriu l’expressió matemàtica que permet calcular el cost de cada alternativa, anomenant c1 el cost de l’alternativa A i c2 el cost de l’alternativa B. (0,5 punt) c) Calcula el cost de cada alternativa de finançament (Recorda que pots fer el canvi de variable (1 1 c) 5 t). (0,5 punt) d) Aconsella a l’empresa quina alternativa serà la millor d’acord amb el resultat obtingut en l’apartat anterior. (0,5 punt) a) En tots dos casos l’empresa rep 42 000 €, ja que les dues operacions tenen despeses: 300 € en el primer cas i 1 000 € en el segon. El diagrama temporal de cada modalitat de finançament és el següent: A: 42 000 223 000 228 000 0 1 2 42 000 t2 1 4 300 t 2 47 300 5 0 t 5 1,1136 c2 5 11,365 % d) La millor alternativa és la de l’emprèstit d’obligacions, ja que presenta un cost inferior: l’11,36 % davant del 15,07 % del préstec. 2. Raona les qüestions següents: a) Per què el cost de la font de finançament és una variable important a l’hora de fer l’elecció? (0,5 punt) b) Existeixen fonts de finançament que tinguin cost zero? Explica totes les que coneguis. (0,5 punt) c) Si l’objectiu d’una empresa és incrementar la rendibilitat financera, quines fonts de finançament són més aconsellables? (0,5 punt) d) Si l’objectiu és millorar la solvència de l’empresa, quines fonts de finançament són més adequades? (0,5 punt) a) Qualsevol cost afecta el marge de benefici empresarial en fer que aquest sigui menor. En un mercat de força competència entre les empreses una reducció dels costos ajuda a la millora de la competitivitat de l’empresa i a l’inrevés. b) Sí, alguns exemples de fonts de finançament de cost zero són els diners que l’empresa deu a les administracions públiques (Hisenda, Seguretat Social), o també el crèdit comercial en el cas que els proveïdors no concedeixin un descompte per pagar al comptat. c) Per augmentar la rendibilitat financera, a l’empresa li convé estar força endeutada. Possibles fonts de finançament a utilitzar són préstecs a curt o llarg termini, emprèstits, crèdit comercial... d) Per millorar-ne la solvència, l’empresa ha d’utilitzar fonts de finançament propi com ara increments de capital, reserves, fonts d’amortització... 100 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 3. Omple la taula següent, que permet classificar diverses fonts de finançament sota diferents criteris (posa una creu en cada columna): (2 punts) Segons termini de devolució Segons procedència Segons propietat Curt termini Llarg termini Externa Propis Capital Amortitzacions Préstec a 3 anys Crèdit comercial Lísing 4. L’empresa PINTOBE, SA es dedica a l’exposició i venda d’obres pictòriques. De l’anàlisi financera de l’últim exercici s’obté que presenta una ràtio d’endeutament de 0,9. L’empresa necessita un nou local per fer més exposicions. Interna Aliens 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Les fonts espontànies de finançament són: a) Quina informació subministra la ràtio d’endeutament sobre l’estructura financera d’aquesta empresa? (0,5 punt) a) Fonts que tenen un cost elevat per a l’empresa. b) Argumenta avantatges i inconvenients de finançar l’adquisició del local amb un préstec a llarg termini. (0,5 punt) c) Les que no requereixen una negociació prèvia. c) Argumenta avantatges i inconvenients d’incorporar el local utilitzant el lísing. (0,5 punt) d) Argumenta avantatges i inconvenients de finançar la compra del local amb un increment de capital. (0,5 punt) a) La ràtio d’endeutament representa la proporció de recursos aliens sobre el total de recursos financers que utilitza l’empresa. En aquest cas sabem que l’empresa té un 90 % de recursos aliens i un 10 % de recursos propis o patrimoni net. Es tracta d’una empresa molt endeutada. b) La inversió que vol efectuar l’empresa és a llarg termini; per tant, és convenient utilitzar una font de finançament a tornar a llarg termini. El problema del préstec és que es tracta d’un finançament aliè i aquesta empresa ja està força endeutada, per la qual cosa possiblement no trobarà cap entitat financera que li faci el préstec. c) El principal avantatge del lísing per a aquesta empresa és que, en tractar-se d’un arrendament financer, no implica un endeutament extra i resulta més fàcil d’aconseguir que el préstec i al final es pot exercir l’opció de compra. Com a inconvenient hi ha l’elevat cost que suposen les quotes de lísing. d) L’increment de capital suposa l’entrada de recursos propis per a l’empresa que en milloraran la solvència. L’inconvenient és que, depenent de la situació econòmica que presenti l’empresa, li pot resultar difícil trobar nous socis que vulguin aportar capital. b) Fonts de finançament a llarg termini. d) Fonts de finançament intern. 2. El descompte d’efectes és: a) La cancel·lació d’un deute amb el banc. b) L’operació per la qual un banc anticipa el pagament al tenidor d’una lletra. c) Un pagament diferit. d) Cap de les anteriors. 3. Els recursos propis... a) Reben també el nom d’autofinançament o finançament intern. b) Suposen un cost zero per a l’empresa. c) Poden ser de procedència interna o externa. d) Són correctes les respostes a i b. 4. El descompte d’efectes és una font de finançament: a) Pròpia ja que les lletres són propietat de l’empresa. b) Externa ja que els recursos no provenen de l’activitat de l’empresa. c) Aliena i habitualment a llarg termini. d) Semblant al rènting. 1. Resposta correcta: c). 2. Resposta correcta: b). 3. Resposta correcta: c). 4. Resposta correcta: b). ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 j Unitat 9. El finançament en l’empresa II. Els cicles interns Activitats 1. Calcula el capital mínim o fons de maniobra necessari d’una empresa comercial que pretén vendre les existències en 30 dies de mitjana i que vol mantenir un període mitjà de cobrament de 25 dies i un període mitjà de pagament de 45 dies. El volum de compres anuals és de 150 000 € i el marge de benefici amb el qual treballa és un 40 %, i, a més, vol mantenir un 10 % de l’import que deu als proveïdors en efectiu. El fons de maniobra mínim estarà format per: FM 5 AC 2 PC: AC 5 saldo mitjà d’existències 1 saldo mitjà de clients 1 saldo mitjà de tresoreria PC 5 saldo mitjà de proveïdors 150 000 Saldo mitjà d’existències 5 ———— 3 30 5 12 328,76 € 365 150 000 3 1,4 Saldo mitjà de clients 5 —————— 3 25 5 14 383,56 € 365 150 000 Saldo mitjà de proveïdors 5 ———— 3 45 5 18 493,15 € 365 09 b) Si les condicions del crèdit que ofereix als clients canvien i cobra a 30 dies, quina variació es produirà en el fons de maniobra d’aquesta empresa? Raona’n la resposta. a) PME 5 35 1 15 1 40 1 60 5 150 dies PM 5 35 1 15 1 40 1 60 2 20 5 130 dies b) PME 5 120 dies PM 5 100 dies El període mitjà de maduració disminuirà 30 dies, ja que els diners es recuperen 30 dies abans. 3. Pensa en el cicle d’explotació d’una pastisseria. Si paga totes les compres de matèries primeres al comptat i ven al comptat, quant creus que dura, aproximadament, el seu cicle curt? Si cobra i paga al comptat, el període mitjà de maduració estarà format per la suma dels dies que la pastisseria triga a consumir els materials per elaborar els pastissos, més el temps que dedica a fer-los i el temps que s’està per vendre’ls. Si no considerem que els pastissos es poden congelar, el període mitjà de maduració durarà dos o tres dies aproximadament. 4. Els clients de les companyies d’assegurances han d’estar al dia en el pagament de les seves quotes si volen cobrar la indemnització en cas d’accident. a) Com serà el període mitjà de maduració d’una companyia d’assegurances? b) Quin signe pot tenir el fons de maniobra? Saldo de tresoreria 5 10 % de 18 493,15 5 1 849,31 € a) Serà negatiu. FM 5 12 328,76 1 14 383,56 1 1 849,31 1 18 493,15 5 10 068,48 € b) El fons de maniobra podria tenir signe negatiu. Activitats finals 1. Pensa en un forn de pa i una fàbrica d’automòbils. Basantte en la definició del període mitjà de maduració, quina de les dues empreses tindrà un període mitjà de maduració més llarg? Per què? La fàbrica d’automòbils tindrà el període mitjà de maduració més llarg perquè el temps que dura el procés de fabricació d’un automòbil és molt més gran que el de producció del pa. 2. Una empresa facilita la informació següent: Nombre de dies que les matèries primeres romanen al magatzem: 35 dies Nombre de dies que dura la producció: 15 dies Nombre de dies que els productes acabats romanen al magatzem: 40 dies Termini de pagament als proveïdors: 20 dies Termini de cobrament als clients: 60 dies a) Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer. 101 5. Posa exemples d’empreses que financin part de l’actiu no corrent amb passiu corrent sense que això comporti problemes de liquiditat. Són empreses que presenten un fons de maniobra negatiu. Aquest podria ser el cas de moltes empreses comercials, com per exemple un supermercat. 6. Raona l’afirmació següent: «El fons de maniobra ideal varia d’una empresa a l’altra i, fins i tot, dins de la mateixa empresa es modifica al llarg del temps», aplicada al cas d’una empresa que presenti una forta estacionalitat (increment important de les vendes en determinats moments de l’any). Una empresa que presenta una forta estacionalitat haurà d’acumular materials per fabricar i productes acabats en el moment de l’any en què les vendes són baixes. Per tant, el fons de maniobra serà elevat. Quan les vendes augmentin, el nivell d’existències que mantindrà baixarà i, per tant, també ho farà el fons de maniobra. 7. Tenint en compte la informació següent: Compres de mercaderies: 3 000 € Existències inicials de mercaderies: 400 € Existències finals de mercaderies: 800 € Vendes totals: 5 200 € 102 09 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Mitjana del saldo de clients: 2 000 € Mitjana del saldo de proveïdors: 1 500 € Troba el següent: a) La mitjana del saldo de les existències i el consum de mercaderies. b) El període mitjà de maduració. 800 1 400 a) Saldo mitjà d’existències 5 —————— 5 600 € 2 L’empresa triga 334,2 dies a efectuar el seu cicle d’explotació; d’aquests n’hi ha 36,5 que financen els proveïdors, per tant l’empresa ha de finançar el seu cicle d’explotació durant 297,7 dies. b) El període mitjà de cobrament de l’empresa que hem calculat és pràcticament de 60 dies, per tant l’empresa ha mantingut la política de cobrament als seus clients. 9. L’empresa MANIX, SA presenta el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys següents: Consums 5 3 000 1 400 2 800 5 2 600 € 2 600 b) na 5 ———— 5 4,33 600 365 PMa 5 ——— 5 84,23 dies 4,33 5 200 nc 5 ———— 5 2,6 2 000 365 PMc 5 ——— 5 140,38 dies 2,6 3 000 np 5 ———— 5 2 1 500 365 PMp 5 ——— 5 182,5 dies 2 BALANÇ ACTIU Immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 500 Existències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 600 Matèries primeres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 PMM 5 84,23 1 140,38 2 182,5 Productes semiacabats . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 PMM 5 42,11 Productes acabats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300 8. En el seu primer any de funcionament, una empresa va comprar i consumir matèries primeres per valor de 10 000 €, i va generar un nivell mitjà d’existències d’aquestes matèries de 2 000 €. La mitjana d’existències de productes en curs de fabricació va ser de 3 000 €, i la mitjana de productes acabats, de 6 000 €. Les despeses directes de fabricació van ser de 5 000 €, i l’amortització, de 1 000 €. Les despeses generals van pujar a 600 €. Al llarg de l’any l’empresa va vendre per valor de 24 000 €. La mitjana dels drets de cobrament de l’empresa va ser de 4 000 €, mentre que la mitjana del saldo amb proveïdors va ser de 1 000 €. Realitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Ef. comercials per cobrar . . . . . . . . . . . . . . . . 75 Disponible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bancs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Caixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 PASSIU Recursos propis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 000 a) Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer i explica’n el significat. Reserves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 Pèrdues i guanys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 345 b) Si la política de l’empresa era concedir als seus clients un termini mitjà de pagament de 60 dies, explica si l’ha mantingut. Exigible a ll/t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . a) PMME 5 PMa 1 PMf 1 PMv 1 PMc Exigible a c/t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 365 PMv 5 ———— 5 131,93 dies 16 600 ———— 6 000 365 PMf 5 ———— 5 68,44 dies 16 000 ———— 3 000 365 PMc5 ———— 5 60,83 dies 24 000 ———— 4 000 70 TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 345 A partir de les dades anteriors, es demana: 365 PMa 5 ———— 5 73 dies 10 000 ———— 2 000 175 Proveïdors d’imm.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . Proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 345 1 800 1 800 200 200 TOTAL PASSIU. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 345 PÈRDUES I GUANYS Vendes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 700 Compres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 800 Despeses directes de fabricació. . . . . . . . . . . . . . . . 300 PMME 5 73 1 68,44 1 131,93 1 60,83 5 334,2 dies Amortitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 365 PMp 5 ———— 5 36,5 dies 10 000 ———— 1 000 Despeses generals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 Resultat d’explotació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 345 PMMF 5 PMME 2 PMp 5 334,2 2 36,5 5 297,7 dies Es considera que el valor de les existències no augmenta ni disminueix al llarg de l’exercici econòmic. 09 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 a) Troba el període mitjà de maduració econòmic i financer. b) Se sap que una altra empresa del sector presenta un període mitjà de maduració financer de 200 dies. Quins comentaris pots fer respecte de la rendibilitat de les dues empreses? Raona’n la resposta. 800 a) na 5 ——— 5 4 200 365 PMa 5 ——— 5 91,25 dies 4 800 1 300 1 100 nf 5 ————————— 5 12 100 365 PMf 5 ——— 5 30,4 dies 12 103 i finals. Després calcula el saldo mitjà de proveïdors i el subperíode mitjà de pagament. f) Amb els resultats dels apartats anteriors calcula el PMME i el PMMF. 3 000 1 2 500 a) Saldo mitjà de matèries primeres 5 ——————— 5 2 750 € 2 42 000 365 na 5 ———— 5 15,27 ; PMa 5 ——— 5 23,9 dies 2 750 na 800 1 300 1 100 1 155 nv 5 ————————————— 5 4,52 300 365 PMv 5 ——— 5 80,8 dies 4,52 55 000 365 b) nf 5 ———— 5 22 ; PMf 5 ——— 5 16,59 dies 2 500 nf 10 000 1 12 000 c) Saldo mitjà de productes acabats 5 ———————— 5 11 000 € 2 66 000 365 nv 5 ———— 5 6 ; PMv 5 ——— 5 60,83 dies 11 000 nv 1 700 nc 5 ——— 5 9,71 175 d) Saldo final de clients 5 saldo inicial de clients 1 vendes 2 cobraments realitzats 5 2 000 1 84 000 2 75 000 = 11 000 € 800 np 5 ——— 5 4 200 365 PMc 5 ——— 5 37,59 dies 9,71 365 PMp 5 ——— 5 91,25 dies 4 PME 5 91,25 1 30,4 1 80,8 1 37,59 5 240,15 dies PM 5 240,15 2 91,25 5 148,9 dies b) Aquesta empresa presenta un període mitjà de maduració de 148,9 dies. Comparant-lo amb el d’una altra empresa del sector que el tingui de 200 dies, podem afirmar que la primera recupera els recursos invertits en actiu circulant més ràpidament que la segona; per tant, és més rendible. 10. La comptabilitat de l’empresa Ernest Puig i fills, SL presenta les dades següents: t .BUÒSJFTQSJNFSFTFYJTUÒODJBJOJDJBM èFYJTUÒOcia final, 2 500 €. t %BEFT EF GBCSJDBDJØ DPOTVN EF NBUÒSJFT QSJNFSFT 42 000 €; altres despeses de fabricació, 13 000 €; estocs mitjans de productes en curs, 2 500 €. t 1SPEVDUFTBDBCBUTFYJTUÒODJBJOJDJBM èQSPEVDtes venuts a preu de cost, 66 000 €; existència final de productes acabats, 12 000 €. t $PNQUFT BNC DMJFOUT JOJDJBM è WFOEFT 84 000 €; cobraments realitzats, 75 000 €. t $PNQUFTBNCQSPWFÕEPSTTBMEPJOJDJBM èTBMEP final, 5 500 €. Es demana: a) Calcula el saldo mitjà de matèries primeres i el subperíode d’aprovisionament. b) Calcula el subperíode de fabricació. c) Calcula el saldo mitjà de productes acabats i el subperíode de venda. d) Calcula el saldo final del compte de clients, el saldo mitjà de l’exercici i el subperíode de cobrament. e) Calcula el valor de les compres de matèries primeres tenint en compte els consums i les existències inicials 2 000 1 11 000 Saldo mitjà de clients 5 ————————— 5 6 500 € 2 84 000 365 nc 5 ———— 5 12,92 ; PMc 5 ——— 5 28,25 dies 6 500 nc e) Compres 5 consums 1 variació d’existències 5 42 000 1 1 (2 500 2 3 000) 5 41 500 €. 3 000 1 5 500 Saldo mitjà de proveïdors 5 ———————— 5 4 250 € 2 41 500 365 np 5 ———— 5 9,76 ; PMp 5 ——— 5 37,39 dies 4 250 np f) PMME 5 23,9 1 16,59 1 60,83 1 28,25 5 101,32 dies PMMF 5 101,32 2 37,39 5 63,93 dies 11. Una empresa que es dedica a la comercialització d’un producte facilita la informació següent, que representa la mitjana dels saldos d’algunes masses patrimonials que ha mantingut durant un període: Clients: 20 000 € Compres de productes: 120 000 € Existències: 20 000 € Proveïdors: 40 000 € Vendes: 200 000 € a) A partir de les dades de què disposes, defineix i calcula els diversos subperíodes que formen el període mitjà de maduració. b) Calcula el període mitjà de maduració d’aquest període. c) Si l’any anterior el període mitjà de cobrament va ser vint dies inferior, quina repercussió tindrà aquesta variació en el fons de maniobra de l’empresa? 120 000 a) na 5 ————— 5 6 20 000 200 000 nc 5 ————— 5 10 20 000 365 PMa 5 ——— 5 60,8 dies 6 365 PMc 5 ——— 5 36,5 dies 10 104 09 120 000 np 5 ————— 5 3 40 000 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 365 PMp 5 ——— 5 121,6 dies 3 b) PM 5 60,8 1 36,5 2 121,6 5 224,3 dies c) El fons també haurà augmentat respecte al de l’any anterior. 12. Una empresa comercial que es dedica a la compra i venda de taules de menjador ha comprat taules durant l’exercici per un import de 120 000 € i ha mantingut un saldo mitjà de taules, durant l’any, per valor d’11 000 €. Ha venut, per un import de 185 000 €, el 90 % de les taules adquirides. El saldo mitjà de clients ha estat un 15 % de les vendes i el de proveïdors un 20 % de l’import de les compres. Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer d’aquesta empresa. Consums de mercaderies 108 000 na 5 —————————————— 5 ———— 5 9,81 ; Saldo mitjà d’existències 11 000 365 PMa 5 ——— 5 37,20 dies na Vendes anuals 185 000 nc 5 ————————————— 5 ———— 5 6,66 ; Saldo mitjà de clients 27 750 365 PMc 5 ——— 5 54,75 dies nc Compres anuals 120 000 np 5 —————————————— 5 ———— 5 5 ; Saldo mitjà de proveïdors 24 500 365 PMp 5 ——— 5 73 dies np PMME 5 37,20 1 54,75 5 91,95 dies PMMF 5 PMME 2 PMp 5 91,95 2 73 5 18,95 dies 13. Si el període mitjà de pagament d’una empresa comercial és de 80 dies i el volum anual de compres puja a 350 450 €, calcula el saldo mitjà del deute amb els proveïdors. 365 np 5 ——— PMp Compres Proveïdors 5 ————— np Saldo mitjà de proveïdors 5 76 810,96 € 14. Sabem que el període mitjà de cobrament d’una empresa comercial és de 40 dies. Si el volum mitjà de les vendes anuals és de 650 600 €, calcula el saldo mitjà de clients que manté aquesta empresa. 365 nc 5 ——— PMc Vendes Clients 5 ————— nc Saldo mitjà de clients 5 71 298,63 € 15. Dos amics volen dedicar-se a la compravenda de samarretes. Calcula el capital mínim que necessiten si després de fer-ne un estudi de mercat han decidit el següent: Es trigarà una mitjana de vint dies a vendre les samarretes. Es cobrarà a 30 dies d’haver fet la venda. Es pagarà a 40 dies d’haver fet la compra. 365 na 5 —— 5 18,25 20 10 000 Saldo mitjà d’existències 5 ———— 5 548 € 18,25 365 nc 5 —— 5 12,16 30 25 000 Saldo mitjà clients 5 ———— 5 2 055,92 € 12,16 365 np 5 —— 5 9,125 40 10 000 Saldo mitjà proveïdors 5 ———— 5 1 095,89 € 9,125 Capital mínim 5 548 1 2 055,92 2 1 095,89 5 1 508,03 € 16. La durada del cicle d’explotació d’una empresa comercial és de 80 dies. El cost diari del cicle és de 500 €; si la mitjana del termini de pagament que li concedeixen els diversos creditors és de vint dies, troba el capital mínim que necessita aquesta empresa per finançar-ne el cicle comercial. FM 5 500 ? (80 2 20) 5 30 000 € Comprova el teu nivell 1. El cicle llarg està associat amb: a) La inversió en elements d’actiu circulant. b) La inversió en elements d’actiu immobilitzat. c) Les amortitzacions, que permeten recuperar cada any part de la inversió feta. d) Les respostes b) i c) són correctes. Resposta correcta: d). 2. La durada del cicle curt de l’empresa s’anomena: a) Període mitjà d’aprovisionament. b) Període mitjà d’explotació. c) Període mitjà de maduració. d) Període mitjà de pagament. Resposta correcta: c). 3. Si el període mitjà de cobrament d’una empresa és 0, vol dir: a) Que l’empresa no ven res. b) Que totes les vendes les cobra al comptat. c) Que totes les compres les paga al comptat. Compres anuals de samarretes: 10 000 € d) Que és una empresa industrial. Vendes anuals: 25 000 € Resposta correcta: b). ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 4. Donat un consum anual de matèries primeres, com més gran sigui el valor de la mitjana d’existències que es mantenen en el magatzem: a) Més gran serà el període mitjà de pagament. b) Més petit serà el període mitjà de pagament. c) Més gran serà el període mitjà d’aprovisionament. d) Més petit serà el període mitjà d’aprovisionament. Resposta correcta: c). 09 105 9. El període mitjà de maduració financer: a) És sempre més gran que el període mitjà de maduració econòmic. b) És sempre més petit o igual que el període mitjà de maduració econòmic. c) Coincideix amb el període mitjà de maduració econòmic si el període mitjà de pagament és igual a 0. d) Les respostes b i c són correctes. Resposta correcta: d). 5. El consum anual de matèries primeres: a) És igual a les compres de l’exercici menys la variació d’existències. 10. El capital mínim o fons de maniobra mínim que necessita una empresa: b) És igual a les compres de l’exercici més la variació d’existències. a) Augmenta en augmentar el període mitjà de maduració financer. c) Coincideix amb les compres quan la variació d’existències és igual a 0. b) Disminueix en augmentar el període mitjà de maduració financer. d) Les respostes a i c són correctes. c) Únicament es relaciona amb el període mitjà de pagament. Resposta correcta: d). 6. El període mitjà de cobrament relaciona: a) El volum de compres totals de l’exercici amb el saldo mitjà de proveïdors. b) El volum total de compres de l’exercici amb el saldo de clients i altres crèdits comercials. c) El volum total de vendes de l’exercici amb el saldo mitjà de proveïdors. d) El volum total de vendes de l’exercici amb el saldo mitjà de clients i altres crèdits comercials. Resposta correcta: d). 7. El període mitjà de maduració d’una empresa comercial: a) És, normalment, més curt que el d’una empresa industrial. b) És, normalment, més llarg que el d’una empresa industrial. c) Està format per més subperíodes que el d’una empresa industrial. d) Està format pels mateixos subperíodes que el d’una empresa industrial. Resposta correcta: a). 8. Una empresa té un període mitjà de maduració econòmic de 50 dies i el període mitjà de pagament és de vint dies: d) No té cap relació amb el període mitjà de maduració. Resposta correcta: a). Prepara les PAU 1. Una empresa que comercialitza llaunes de tomàquet, que obre els 365 dies de l’any, va ingressar l’any 2011 un total de 2 800 000 €, després d’haver venut el total de llaunes que va comprar als seus proveïdors aquell any i per les quals va pagar 1 700 000 €. Va mantenir unes existències mitjanes de 60 000 € durant l’any i un saldo mitjà de clients de 170 000 € a) Calcula el període mitjà de maduració econòmic d’aquesta empresa. (0,5 punt) b) Calcula el període mitjà de maduració financer si el saldo mitjà que va mantenir amb els seus proveïdors va ser de 140 000 €. (0,5 punt) c) Explica què passarà amb el PMM financer, i calcula’n el seu valor, si el proveïdor exigeix pagar al comptat totes les compres (el saldo mitjà de proveïdors serà 0 €). (0,5 punt) d) Calcula el saldo mitjà d’existències que mantindria aquesta empresa si el període mitjà d’aprovisionament fos de 20 dies. (0,5 punt) a) El PMME està format pels subperíodes d’aprovisionament (o venda per a una empresa comercial) i de cobrament: a) El període mitjà de maduració financer és de 70 dies. PMME 5 PMa 1 PMc b) El període mitjà de maduració financer és de 30 dies. Consums anuals 1 700 000 Da 5 ————————————— 5 —————— 5 28,333 Saldo mitjà d’existències 60 000 c) El període mitjà de maduració financer és de 60 dies. d) Cap de les respostes anteriors no és correcta. Resposta correcta: b). 365 PMa 5 ———— 5 12,88 dies 28,333 106 09 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Vendes anuals 2 800 000 Dc 5 ———————————— 5 —————— 5 16,47 dies Saldo mitjà de clients 170 000 365 PMc 5 ———— 5 22,16 dies 16,47 PMME 5 12,88 1 22,16 5 35,04 dies b) El PMMF 5 PMME 2 PMp clients, mentre que el de pagament és el nombre de dies que l’empresa triga de mitjana a pagar les factures dels proveïdors. 3. Respon raonadament les preguntes següents: a) Explica la relació que hi ha entre el període mitjà de maduració i el fons de maniobra mínim necessari. (1 punt) Consums anuals 1 700 000 Dp 5 ———————————— 5 —————— 5 12,14 Saldo mitjà de proveïdors 140 000 b) Explica la relació entre l’amortització i el cicle llarg de l’empresa. (1 punt) 365 PMp 5 ———— 5 30,06 dies 12,14 a) El fons de maniobra mínim que necessita una empresa és la quantitat de recursos que es requereixen per finançar el cicle d’explotació. Quan més petit sigui el període mitjà de maduració, menors seran els saldos mitjans d’existències, client, etc., i, per tant, menor serà el fons de maniobra necessari. PMMF 5 35,04 2 30,06 5 4,98 dies c) Si el saldo mitjà de proveïdors és 0, el PMp també ho serà i, per tant, el PMMF coincidirà amb el PMME. En conseqüència, l’empresa haurà de finançar totalment el seu cicle d’explotació o cicle curt ja que no compta amb el finançament dels proveïdors. El PMMF 5 PMME 5 35,04 dies Consums totals d) Saldo mitjà d’existències 5 ——————— ? PMa 5 365 1 700 000 5 ————— ? 20 5 93 150,68 euros 365 2. Respon raonadament les preguntes següents: a) Enumera els subperíodes que formen el període mitjà de maduració econòmic d’una empresa industrial. (0,5 punt) b) Explica la diferència entre el subperíode mitjà d’aprovisionament i el subperíode mitjà de venda. (0,5 punt) b) El cicle llarg de l’empresa comença amb la captació de recursos dineraris i la seva immobilització en béns d’actiu fix. A mesura que passa el temps, tots aquests béns es van desgastant per l’ús o per l’obsolescència. L’amortització anual s’incorpora al cost del producte i permet recuperar cada any una part de la inversió feta. Quan el bé està totalment amortitzat, el fons d’amortització s’utilitza per renovar-lo; això donarà lloc a un altre cicle. 4. Una empresa ha comprat l’any anterior matèries primeres per a la producció per valor de 98000€. A l’inici de l’exercici tenia al seu magatzem matèries primeres valorades en 55 000 € i al final li queden matèries primeres valorades en 75 000 €. a) Calcula el saldo mitjà d’existències. (0,5 punt) b) Calcula el període mitjà d’aprovisionament. (0,5 punt) c) Explica què representa el valor obtingut. (0,5 punt) c) Com s’obté el període mitjà de maduració financer a partir del període mitjà de maduració econòmic? (0,25 punts). Què representa el període mitjà de maduració financer? (0,25 punts) d) Si la mitjana d’empreses del sector treballa amb un període mitjà d’aprovisionament de 15 dies, quines recomanacions li faries a l’empresa? (0,5 punt) d) Explica la diferència entre el subperíode mitjà de cobrament i el subperíode mitjà de pagament. (0,5 punt) 55 000 1 75 000 a) Saldo mitjà d’existències 5 ———————— 5 65 000 € 2 a) El període mitjà de maduració està format pels subperíodes d’aprovisionament, de fabricació, de venda i de cobrament. Consums anuals 960 000 b) Da 5 ———————————— 5 ————— 5 14,76 Saldo mitjà de proveïdors 65 000 b) Els dos subperíodes fan referència al temps que les existències es troben al magatzem. En el cas del subperíode d’aprovisionament, es tracta de les matèries primeres abans d’utilitzar-les en el procés de producció. En el cas del subperíode de venda, són els productes acabats abans de vendre’ls. c) Per obtenir el període mitjà de maduració financer a partir del període mitjà de maduració econòmic, cal restar-li al primer el subperíode de pagament. El període mitjà de maduració financer representa el temps que l’empresa ha de finançar el seu cicle curt, és a dir, des que paga la compra de matèries primeres fins que recupera els diners pel cobrament de la venda de productes acabats. d) El subperíode mitjà de cobrament és el nombre de dies que l’empresa triga de mitjana a cobrar les factures dels 365 PMa 5 ———— 5 24,71 dies 14,76 Trobem el valor dels consums anuals fent la següent operació: Compres 1 Existències inicials 2 Existències finals c) El PMa és de 24,71 dies. Això vol dir que les primeres matèries romanen al magatzem una mitjana de 24,71 dies des que es compren fins que entren en la cadena de producció. d) El subperíode d’aprovisionament de l’empresa és superior al de la mitjana del sector; per tant, la nostra empresa presenta un desavantatge comparatiu amb la competència. Se li hauria de recomanar que disminuís aquest temps intentant adaptar les comandes a proveïdors a les necessitats de producció. ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 09 107 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 3. El període mitjà de maduració financer d’un empresa comercial: 1. Una disminució del període mitjà de maduració financer: a) Només es pot produir si l’empresa és comercial. b) Serà sempre més llarg que el període mitjà de maduració econòmic. b) Es pot haver produït per una disminució del subperíode de cobrament. c) Coincideix sempre amb el període de maduració econòmic. c) Es pot haver produït per un augment del subperíode de pagament. d) Les respostes b i c són correctes. 2. Una disminució dels saldos mitjans d’existències i de drets de cobrament sobre clients: a) Provoca un augment del període mitjà de maduració econòmic. b) Provoca un augment del subperíode de pagament. c) Provoca una disminució del subperíode de pagament. d) Provoca una disminució del període mitjà de maduració econòmic. a) Pot tenir un valor negatiu. d) Coincideix amb el període de pagament de salaris. 4. Quan el consum d’existències és superior a les compres: a) Es produeix un increment en les existències finals. b) El període mitjà d’aprovisionament supera els 30 dies. c) Es produeix una disminució de les existències finals. d) El saldo mitjà d’existències no varia. 1. Resposta correcta: d). 2. Resposta correcta: d). 3. Resposta correcta: a). 4. Resposta correcta: c). 108 10 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j Unitat 10. La direcció estratègica de l’empresa Activitats 1. Si hem considerat que el model de Porter de les cinc forces competitives defineix entre una d’aquestes forces el poder negociador dels proveïdors, explica de forma àmplia quina influència té sobre la situació competitiva de l’empresa. Pots ampliar la informació fent una recerca per Internet. Com més alta sigui la capacitat de negociació dels proveïdors, més alta serà la seva influència sobre les decisions estratègiques de l’empresa i, d’aquesta forma, limitaran la seva situació competitiva ja que l’empresa haurà de destinar recursos i temps a aquesta negociació i disposarà de menys marge de maniobra per prendre decisions estratègiques. 2. Llegeix el text següent i comenta si el que diu és veritable o fals: «Una de les principals barreres d’entrada a un mercat és una elevada inversió inicial. Què vol dir això? Doncs que com més gran hagi de ser la inversió mínima necessària per iniciar un negoci, més fàcil serà que entrin nous competidors.» procés estratègic amb els diferents apartats que defineixen aquest procés de direcció estratègica. Es demana que plantegis una de les etapes d’aquest procés: l’avaluació de les alternatives estratègiques. L’avaluació d’estratègies alternatives implica definir altres estratègies que complementin o substitueixin l’estratègia principal, amb la intenció de donar resposta a qualsevol canvi en l’entorn que pugui alterar la planificació inicial. Parlant de forma colloquial, seria com tenir un «pla B». En el cas de la nova línia de negoci de banyadors no esportius amb dissenys extremats i materials exclusius com a fet diferencial, poden existir diverses línies o estils estètics per triar. Encara que l’empresa hagi realitzat el seu estudi de mercat per investigar quins estils tindran millor acceptació, fins que no arribi el moment d’avaluar el nivell de vendes de la nova gamma de productes, no se’n podrà conèixer l’èxit. Si es proposen estils alternatius a la línia seleccionada, en el cas que aquesta a la pràctica no tingui molt èxit, l’empresa els podrà oferir per mirar de millorar els resultats. 5. Llegeix el cas següent, referent a l’estratègia de l’empresa Camper, i contesta les preguntes que se’t plantegen al final. Camper: el disseny que trepitja fort. Un interessant cas d’estudi que il·lustra que Camper és molt més que sabates Aquesta afirmació és falsa a la part final, ja que com més elevada sigui la inversió inicial necessària per començar un negoci, més difícil serà l’entrada de nous competidors, ja que això és una barrera d’entrada per a aquests nous competidors. Camper és una empresa de fabricació de calçat de Mallorca amb una dilatada història al darrere, fruit dels seus orígens en el negoci familiar de sabates de vestir de qualitat, sota la marca Lotusse. Per exemple, una de les raons per la qual la companyia ferroviària estatal Renfe no té gairebé competència és que els competidors tenen una barrera d’entrada molt gran, que és l’elevadíssima inversió inicial en xarxes ferroviàries. Aquesta és la característica comuna a la gran majoria de monopolis. El primer model que van fabricar va ser batejat Camaleón i estava totalment elaborat amb materials reciclats, com tires soltes de cuir i lona i neumàtics usats. S’inspirava en l’antic costum dels pagesos mallorquins de fabricar-se ells mateixos les sabates amb retalls. L’empresa es va anomenar Camper, ‘pagès’ en mallorquí, fent honor a aquestes arrels rurals. 3. Quina diferència hi ha entre l’anàlisi estratègica i la implantació estratègica? Posa’n un exemple on es vegi la diferència. L’anàlisi estratègica és la base per iniciar una estratègia, ja que estudia els elements que envolten l’empresa i els recursos de què disposa. En canvi, la implantació estratègica suposa l’aplicació a la pràctica de l’estratègia seleccionada. És a dir, la diferència és que la primera és l’estudi previ i la segona és l’aplicació. Per exemple, suposem que una empresa que fabrica productes lactis (llet, formatges i iogurts) es planteja la possibilitat d’obrir una nova idea de negoci, un línia de productes lactis per a nadons de zero a tres anys. La fase inicial d’anàlisi estratègica suposarà la recollida d’informació sobre l’entorn i l’estudi dels recursos dels quals disposa l’empresa per poder dur a terme el projecte. La fase final d’implantació estratègica implica l’aplicació de l’estratègia a la pràctica, planificant el conjunt d’accions que l’empresa ha de realitzar per posar en el mercat la nova gamma de productes. 4. Una empresa que es dedica a la fabricació de banyadors esportius per a home i dona decideix, atesa la gran competència que hi ha en el sector, fer un canvi important en la seva estratègia: obrir una nova línia de negoci especialitzada en banyadors per a ús no esportiu amb dissenys molt extremats i materials molt tècnics. L’empresa formula el seu Camper va trencar amb la tradició al decidir que fossin tallers externs els que fabriquessin el producte en comptes de la factoria familiar, Lotusse. Alguns membres de la família van mostrar la seva preocupació pel control de qualitat, però la decisió va permetre a l’empresa centrar-se en el disseny i el màrqueting. El 1981, Camper va obrir la seva primera botiga a Barcelona, el concepte de la qual va idear juntament amb Vinçon, un prestigiós comerç de la ciutat. La idea era permetre que els consumidors poguessin tocar les sabates. En aquella època, en la majoria de sabateries el comprador havia de triar un model de sabata de l’aparador i el dependent s’encarregava de mirar si hi havia el seu número. A mesura que l’empresa va anar obrint més botigues, cadascuna va adquirir un caràcter propi, tot i que totes transmetien la imatge de Camper de desimboltura, de creativitat i d’homenatge a les seves arrels mediterrànies. No va ser fins a finals dels anys 80 quan Camper va començar a tenir competència directa en el mercat espanyol. El primer dels competidors estrangers va ser Panama Jack. Camper va respondre al desafiament produint nous dissenys, entre ells el dels famosos Twins. Aquest model es basa en un concepte molt senzill: cadascuna de les sabates del parell, tot i que són complementàries entre elles, té la seva pròpia personalitat. ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 Després l’empresa va mirar cap a l’exterior. El seu primer intent d’internacionalitzar-se fou el 1987, quan va assistir a una fira a Alemanya. La marca i els seus dissenys van cridar l’atenció, però no es va concretar cap venda, atès que les marques espanyoles eren molt poc conegudes en aquella època. Així ho recorda el fundador de Camper: «Ningú havia vist mai abans una marca espanyola. Espanya produïa moltíssim calçat, però era sempre per a altres marques. El 1987, Espanya tenia molt mala imatge i era difícil exportar a altres països europeus. [La presentació de la marca a Alemanya] va ser una de les pitjors experiències. Per això, ens vam proposar millorar la imatge d’Espanya a l’estranger». Cap al 1992, aquesta imatge havia donat un gir de 180 graus gràcies als Jocs Olímpics de Barcelona i a l’Exposició Universal de Sevilla. L’equip de Camper va veure que era el moment perfecte per tornar a intentar expandir-se internacionalment. Va obrir quatre botigues a Londres, París, Milà i Colònia, però la gent encara preguntava què era Camper. L’empresa es va adonar aleshores que havia d’expressar el seu esperit amb paraules. Durant les reunions internes que es van celebrar amb aquest objectiu van sorgir paraules com tradició, història, Mediterrani, pagès, comoditat, gent, ecològic i imaginació. Per sobre de tot, Camper va rebutjar la idea de ser una marca de moda i va optar per ser coneguda com un dissenyador de sabates industrial. El procés d’internacionalització va rebre un gran impuls el 1996. Empreses japoneses van trucar a Camper interessant-se per la línia Brothers, que havien vist a França i al Regne Unit. Les primeres remeses es van vendre bé al Japó, fins al punt que van seguir arribant comandes i es van assolir les 100 000 unitats el primer any. L’èxit de Camper al Japó va pujar la moral de l’empresa i li va proporcionar majors recursos financers. El següent triomf va ser Pelotas, un model inspirat en les velles sabates de boxa i bitlles, però amb un toc modern. La sabata es va popularitzar a tot Europa i va triplicar la mida de l’empresa en quatre anys. La facturació va passar de 43 milions d’euros el 1997 a 151 milions el 2001. El model Pelotas va atènyer el seu punt àlgid el 2001 i després va començar a decaure. Una sèrie de contratemps, com la sortida d’un acord de distribució als Estats Units, va afectar els ingressos de Camper el 2002 i el 2003. Camper va aprofitar per reforçar la seva eficàcia operativa i va seguir llançant nous productes. Fruit de tot això va néixer Wabi, una línia de calçat completament reciclable. Mentre la majoria de sabates comptaven fins amb seixanta components, els Wabi estaven fets només amb sis. L’any 2000 l’empresa es va diversificar amb dos negocis a Barcelona: l’hotel CasaCamper i el restaurant FoodBall, una alternativa ecològica i sana als establiments de menjar ràpid. Aquest canvi es basava en la voluntat de reforçar la marca i potenciar el producte sota la idea de «sostre, roba i menjar». IESE Insight, 2007 (adaptació) a) Creus que Camper va fer una formulació clara de la seva estratègia competitiva? Quina ha estat? b) Quina va ser la seva avaluació dels recursos interns de la seva estratègia corporativa? a) La primera mostra de la seva estratègia competitiva va ser la decisió de fabricar els seus productes en tallers externs, 10 109 de forma que els esforços de l’empresa se centressin en el disseny i en el màrqueting, tot i desenvolupar un sistema de control de qualitat que evitava perdre el control operatiu de la producció. b) L’empresa disposava d’un gran coneixement del negoci del calçat perquè es tractava d’un negoci amb arrels familiars. Aquest era un dels punts forts del negoci, que es va acompanyar de dissenys molt originals i l’aposta per un màrqueting molt innovador. 6. Una empresa industrial fabrica vehicles de diferents tipus: turismes, camions i motocicletes. La direcció de l’empresa ha decidit engegar un pla per renovar l’oferta de turismes, ja que ha notat que els últims tres anys les vendes han crescut molt poc, malgrat que en general el sector està passant un bon moment i els models dels competidors directes han experimentat increments notables de les seves vendes. Quin tipus d’estratègia creus que és la que es vol posar en marxa? Raona’n la resposta. Es tracta d’una estratègia de negoci, ja que se centra en uns dels elements de la família de negocis que té l’empresa. 7. Fes una activitat de recerca i posa exemples d’empreses reals que tinguin diferents unitats de negoci. Existeixen nombrosos exemples de grans empreses que dintre d’un mateix conglomerat industrial desenvolupen diferents unitats de negoci. Una d’elles és l’empresa japonesa Honda, que té una gran varietat de negocis: automòbils, motocicletes, maquinària per a jardineria i agricultura, motors nàutics i embarcacions, maquinària industrial diversa, etc. Un altre exemple significatiu podria ser Nestlé (http://www. nestle.es), que disposa de diferents línies de productes: dietètics, menjar en llauna, aliments infantils, gelats, aliments per a mascotes, cafè… (Aquarel, Litoral, Solís, Nescafé… són exemples de les seves marques comercials). 8. Explica per quina raó una estratègia de preus baixos no ha de ser necessàriament igual que una de costos baixos. Posa’n un exemple il·lustratiu. No són el mateix, encara que es podrien combinar utilitzant una estratègia híbrida. Una estratègia de preus reduïts pot tenir com a objectiu intentar ampliar quota de mercat o expulsar-ne algun competidor amb una competència de preus. En canvi, una estratègia de costos baixos pot tenir la mateixa finalitat que l’anterior, però cal que l’empresa implementi una solució tecnològica o operativa que li permeti incrementar els marges de benefici, en els casos que no vulgui iniciar una guerra de preus amb els competidors o que no vulgui alterar el preu del producte. Per exemple, una empresa que està explotant una concessió administrativa i que vol incrementar els seus beneficis, com per exemple els peatges d’una autopista, i suposant que els preus estan fixats de forma oficial, haurà d’aplicar una estratègia de costos baixos. Si pel contrari una empresa es troba en un entorn summament competitiu, com la distribució de begudes a bars i restaurants, però creu que té suficient capacitat financera, pot implementar una estratègia de preus reduïts per millorar la seva posició en el mercat i augmentar la seva quota de mercat. 110 10 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 9. Sempre es pot aplicar una estratègia de diferenciació? Creus que hi ha situacions en les quals no es pot? Posa’n un exemple. El límit d’una estratègia de diferenciació està en la capacitat de segmentar un producte concret; és a dir, si un producte és difícilment segmentable, com pot ser la venda de benzina, l’estratègia competitiva no es desenvoluparà en la diferenciació, sinó potser en una estratègia de preus baixos o en el fet d’oferir un valor afegit, com les botigues de conveniència. j Capacitat estratègica: els recursos de què disposa l’empresa per iniciar una estratègia. 4. Quines condicions s’han de donar per poder aplicar amb èxit una estratègia de baixos costos de producció? La principal condició és l’existència d’un avantatge competitiu a nivell tecnològic o operatiu que permeti realment a l’empresa produir amb uns costos significativament inferiors als de la competència. 10. Identifica les característiques essencials de l’estratègia d’IKEA i classifica-les en funció del tipus d’estratègia. 5. Què és la creació de valor? Sempre és la base d’una estratègia competitiva? La principal característica de l’estratègia d’IKEA és el desenvolupament d’un avantatge competitiu en la forma de vendre els productes molt nova (ven els productes en grans superfícies en què s’ofereix una gamma molt àmplia) i en la relació del producte amb l’usuari, ja que és ell qui els ha de muntar. A partir d’aquest avantatge competitiu, IKEA ha pogut desenvolupar estratègies de negoci més específiques com ara estratègies híbrides de preus baixos, que li permeten oferir productes d’alta qualitat a preus competitius, la combinació d’aquests dos valors és el que els diferencia de la resta de competidors. La creació de valor és una estratègia en la qual s’adopta o s’afegeix una característica novedosa o un factor innovador que permet que el producte tingui més éxit comercial. Es tracta fonamentalment d’una estratègia competitiva ja que és en l’entorn competitiu on el factor diferenciador que suposa aquesta creació de valor pot ser un element important. Activitats finals 1. Explica què caracteritza una estratègia operativa. En podries posar un exemple? Una estratègia operativa és aquella estratègia que centra els seus objectius en aspectes específics d’un departament de l’empresa o en aspectes que afecten de forma concreta el funcionament diari de l’empresa. L’estratègia operativa d’una empresa que fabrica vehicles industrials (carretilles elevadores o grues autoportants) seria, per exemple, aquella que decidís revisar el sistema de control de qualitat per incidir de forma més intensa en les incidències per manca de qualitat que últimament estan provocant més problemes dels habituals. 2. Com és l’estratègia competitiva de preus baixos? Explica quan creus que s’ha d’aplicar. L’estratègia competitiva de preus baixos o preus reduïts consisteix a fixar uns preus que estiguin per sota dels de la competència; d’aquesta manera l’empresa pot prendre clients als seus competidors. Aquesta estratègia s’aplica en sectors on hi ha competència i encara és possible reduir els marges de benefici. També és habitual aplicar-la en mercats on hi ha poca diferenciació entre els productes i la competència es fonamenta en el preu d’aquests. 3. Què és l’anàlisi estratègica? De què es compon? L’anàlisi estratègica és aquella que estudia els factors que fonamenten una estratègia empresarial i que s’han de tenir en compte per definir-la. Poden ser: j Entorn econòmic i social: característiques dels factors que envolten l’empresa i que defineixen l’entorn socioeconòmic. j Expectatives dels socis de l’empresa: què és el que volen i quines són les seves inquietuds respecte a l’empresa. 6. Comenta la veracitat de l’afirmació següent: «La direcció estratègica de l’empresa ha de prendre una decisió important si vol desenvolupar l’empresa: triar un dels tres nivells d’estratègia empresarial: la corporativa, la de negoci i l’operativa.» Aquesta afirmació és certa, ja que quan es crea una empresa o aquesta vol donar una important empenta a la seva activitat, ha de decidir en quin àmbit de l’estratègia vol centrar les millores, és a dir, en quins àmbits té possibilitats reals d’èxit. Cal recordar que també hi pot haver estratègies que combinin factors dels tres àmbits. 7. Creus que hi ha alguna diferència entre l’aplicació d’una estratègia corporativa o d’una estratègia de negoci en una gran empresa? I si considerem el cas d’una pime? En el cas de les grans empreses, caracteritzades per tenir diferents línies de negoci, i en alguns casos poc relacionades, la diferència entre una estratègia corporativa que afecta tota l’empresa i una estratègia de negoci és fonamental. En canvi, en el cas de les pimes la diferència és molt menor, ja que, per la dimensió reduïda de l’abast de les seves activitats, és habitual que disposin d’una única línia de negoci, amb la qual cosa, la distinció d’ambdues estratègies no té gaire sentit. 8. Penses que la finalitat de totes les estratègies és la millora de la situació competitiva de l’empresa? Sempre que una empresa operi en un mercat competitiu, la gran majoria de les estratègies tindran com a objectiu directe i primordial millorar la seva posició competitiva. Però això no es dóna de forma exclusiva, ja que a vegades una empresa vol influir sobre detalls que no impliquen una millora a nivell competitiu, per exemple si actua en règim de monopoli o de competència monopolista. 9. Què és una estratègia híbrida? Explica com s’ha de desenvolupar. Una estratègia híbrida és aquella que aplica una combinació de diferents elements estratègics, com per exemple una estratègia de preus reduïts i a més amb una diferenciació respecte als pro- ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 ductes de la competència, amb l’oferta d’una característica que incrementa el seu valor. 10. Quina condició s’ha de donar per a l’aplicació d’una estratègia de diferenciació segmentada? Explica la relació que hi ha amb la segmentació. La principal condició és que realment hi hagi la possibilitat comercial d’explotar una línia de segmentació que aporti elements competitius a l’empresa, és a dir, que existeixi la possibilitat que l’empresa pugui diferenciar-se dels competidors mitjançant l’explotació d’una estratègia de segmentació del producte. 11. Quins factors creus que s’han de donar per tal que una estratègia fonamentada en la diferenciació segmentada tingui èxit? Bàsicament, l’existència d’una segmentació òptima del producte, que permeti identificar en quins segments l’empresa té possibilitats de millorar la seva posició competitiva dins del mercat. 12. Suposem la situació d’un mercat molt competitiu on hi ha moltes empreses de dimensions i capacitats productives similars, que elaboren el mateix producte amb un grau molt alt d’homogeneïtat i on cap no té una posició privilegiada. Creus que una empresa pot triar una estratègia competitiva basada en els preus baixos? Una estratègia de preus baixos només tindrà èxit si una de les empreses té una capacitat financera superior que li permet suportar millor o té un avantatge productiu a nivell tecnològic. En el cas contrari, a causa de l’homogeneïtat del mercat, no serà factible desenvolupar amb èxit aquest tipus d’estratègies. 13. Una empresa que té com a activitat única la confecció de camises clàssiques per a home es planteja la possibilitat d’oferir un nou producte, la gamma de samarretes per al públic més jove. De quin tipus d’estratègia estem parlant? Raona’n la resposta. Es tracta d’una estratègia de negoci, ja que vol iniciar una nova línia d’explotació amb una nova gamma de producte. 14. Considera el cas d’una empresa que té com a activitat fonamental la producció i la distribució de calçat professional per a usos industrials i especialitzats. Es troba amb la circumstància que està experimentant una baixada de les vendes com a conseqüència de l’entrada de competidors estrangers que ofereixen productes de qualitat molt semblant però a preus inferiors. Com a reacció a aquesta situació adversa, la direcció de l’empresa s’està plantejant diferents estratègies: a) Instal·lar maquinària més moderna que permeti a l’empresa produir amb qualitats més altes que els competidors, però amb un increment dels costos de producció del 15 %. b) Implantar una campanya agressiva de promoció amb molta publicitat que reafirmi la imatge de marca i permeti fidelitzar els clients. c) Reconsiderar l’activitat de l’empresa, i dins del sector del calçat, especialitzar-se en altres productes, com ara el calçat esportiu. Explica quin tipus d’estratègia implica cada alternativa i comenta quins factors s’han de donar per tal que tinguin èxit, si creus que en poden tenir. 10 111 L’estratègia a) és una estratègia operativa ja que implica un canvi en l’estructura productiva de l’empresa amb una millora tecnològica. Però també té un caràcter d’estratègia a llarg termini perquè aquest canvi potser no es pot realitzar en un període curt de temps. L’estratègia b) té els elements d’una estratègia de negoci, ja que se centra en la potenciació d’una línia de negoci, que és la gamma de productes que ofereix l’empresa. Es proposa millorar certs aspectes molt específics de la seva acció comercial. L’estratègia c) també es podria considerar una estratègia de negoci, ja que es basa a obrir i explotar noves línies de negoci, oferint una nova gamma de productes, sempre que a nivell operatiu l’empresa disposi dels mitjans materials i humans per fer-ho. L’èxit de cada estratègia dependrà dels aspectes (de millora o de reactivació de l’empresa) que responguin millor als canvis en la demanda o que responguin a les característiques intrínseques del mercat. Per avaluar-ne amb fiabilitat les possibilitats d’èxit, caldrà realitzar un estudi de mercat i un estudi economicofinancer que analitzin les possibilitats reals de cadascuna de les estratègies. 15. Considerem el cas d’una empresa que opera en un mercat en situació de monopoli. Quina de les cinc forces competitives fa referència a aquesta situació? Implica una bona situació de l’empresa? I si opera en un mercat en situació de competència perfecta? Raona la resposta. La força competitiva que hi fa referència és el grau de rivalitat dels competidors. En el cas que hi hagi un monopoli, la posició competitiva de l’empresa en qüestió és bona, ja que no té l’amenaça dels competidors i pot explotar amb més llibertat i marge de maniobra les possibilitats del mercat. Si, en canvi, el mercat en què opera l’empresa és de competència perfecta, és a dir, de molts competidors de dimensió prou petita per no tenir capacitat d’influir sobre el mercat de forma individual, la situació competitiva és diferent. Tindrà més limitacions i sempre haurà de tenir en compte que qualsevol estratègia pot tenir una resposta per part de les empreses de la competència. En aquest cas, les estratègies que pot posar en pràctica seran diferents que en la situació de monopoli. 16. Suposem el cas d’una empresa que elabora productes làctics que ha desenvolupat una unitat de negoci amb la producció d’un tipus de llet d’alta qualitat per als consumidors d’ingressos alts que estan disposats a pagar més. Quin és el tipus d’estratègia competitiva? En aquest cas podem suposar que l’empresa està aplicant una estratègia competitiva de diferenciació, ja que ha decidit centrar-se en la producció de llet per als consumidors que estan disposats a pagar més per una llet que sigui de més qualitat. Això és un exemple d’estratègia que es pot resumir amb el lema «La qualitat té un preu». Comprova el teu nivell 1. Una estratègia que es fonamenta en la potenciació de l’activitat global de l’empresa és una estratègia: a) Operativa b) Corporativa 112 10 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE c) De negoci a) Sí, sempre d) Financera b) No, mai Resposta correcta: b). c) Sí, només en el cas d’empreses grans d) Sí, en algunes circumstàncies concretes 2. L’estratègia que combina l’aplicació d’un preu reduït i la diferenciació és una estratègia: a) De diferenciació b) Corporativa Resposta correcta: b). 8. Una estratègia que es fonamenta a oferir un producte substancialment diferent de la competència és una estratègia: c) Híbrida a) Operativa d) De costos de producció baixos b) Corporativa Resposta correcta: c). c) De diferenciació d) De costos baixos 3. Una estratègia operativa és aquella que té com a objectiu la utilització eficient dels recursos de l’empresa. És veritable o falsa aquesta afirmació? a) Falsa, ja que es tracta d’una estratègia corporativa Resposta correcta: c). 9. Una estratègia corporativa té una dimensió temporal: a) A llarg termini b) Veritable b) A mitjà termini c) Falsa, ja que es tracta d’una estratègia de negoci c) No té dimensió temporal remarcable d) Falsa, perquè es tracta d’una estratègia operativa d) A curt termini Resposta correcta: b). Resposta correcta: a). 4. Una estratègia corporativa és d’un abast més ampli que una estratègia de negoci. 10. Una estratègia operativa s’aplica en l’esfera més general de l’estratègia empresarial: a) Veritable a) Fals, ja que està en el terme mitjà b) Fals; és d’abast inferior b) Veritable c) Fals; no hi ha diferència c) Fals, ja que està en el terme inferior d) És indiferent d) Veritable, però només en el cas d’una estratègia corporativa Resposta correcta: a). Resposta correcta: c). 5. La dimensió temporal d’una estratègia operativa normalment és: Prepara les PAU a) A curt termini b) A mitjà termini c) A mitjà i llarg termini d) A llarg termini Resposta correcta: a). 6. L’estudi de la capacitat estratègica és un element: a) De la implementació de l’estratègia b) De l’elecció estratègica c) D’una estratègia operativa d) De l’anàlisi estratègica Resposta correcta: d). 7. Una estratègia de preus baixos i una estratègia de baixos costos són el mateix? 1. Respon raonadament les qüestions següents: a) Explica la diferència entre una estratègia corporativa i una estratègia operativa. (1 punt) b) Posa’n un exemple. (1 punt) a) Les diferències fonamentals d’aquestes estratègies són l’abast i l’horitzó temporal de la seva implementació. Una estratègia corporativa té un efecte global sobre tota l’empresa i és a llarg termini, mentre una estratègia operativa té un efecte molt més limitat sobre l’empresa, ja que afecta un departament o una secció, i s’aplica a curt termini. b) Quan una empresa que fabrica material esportiu vol refer la imatge de marca i enfoca tota l’empresa a l’exaltació dels elements positius i humans de l’esport, com a imatge de marca, haurà d’aplicar una estratègia corporativa. Si en canvi aquesta mateixa empresa vol renovar el seu sistema de fabricació de calçat per tal de millorar la qualitat i els costos de fabricació, haurà d’aplicar una estratègia operativa. ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 2. Una empresa que produeix i comercialitza diferents productes lactis vol fer un canvi d’estratègia que li permeti millorar els seus resultats econòmics. Al mercat on actua hi ha força competència. Té dues alternatives: t Especialitzar-se en la producció de productes lactis ecològics. t Aplicar millores tecnològiques que li permetin reduir els costos de producció. a) Quina creus que serà la millor opció? (1 punt) b) Analitza tots dos casos i valora els punts a favor i en contra a escala estratègica. (1 punt) 10 113 a) En aquest cas no es podran aplicar estratègies basades en preus reduïts o en la diferenciació, perquè no hi ha marge operatiu per aplicar-les. Si les empreses són molt semblants en capacitat i dimensió operativa, tampoc serà factible aplicar una estratègia de costos baixos de producció. b) Només tindran èxit aquelles estratègies que impliquin una relaxació d’aquestes característiques de competència perfecta, com per exemple que una de les empreses del sector pugui implementar una innovació tecnològica que permeti aplicar estratègies basades en preus reduïts o de costos baixos, que permeti millorar els resultats econòmics. a) Únicament es podrà saber quina és la millor opció després d’haver realitzat un estudi de mercat que permeti avaluar els factors a favor i els factors en contra de cadascuna. 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). b) La primera estratègia, centrada en l’especialització en una línia de negoci de productes lactis ecològics, es valora de forma positiva perquè vol aprofitar un valor en alça en el consum de productes d’alimentació: la producció ecològica, lliure d’additius alimentaris i amb un major valor nutritiu. En contra, pot suposar el risc de qualsevol activitat d’especialització: ser més vulnerable als riscos que suposa el mercat, com la variabilitat dels gustos i la creixent competència en aquest sector. 1. Una empresa ha decidit incorporar el respecte al medi ambient i la utilització en tots els seus àmbits d’un sistema productiu respectuós amb l’entorn; de quin tipus d’estratègia genèrica estem parlant? La segona estratègia, de millora tecnològica, té a favor que pot permetre el creixement dels marges de beneficis, fruit de la reducció dels costos de producció o la resta de costos operatius (transport, distribució, etc.). En contra, que cal una gran inversió en la implementació de noves tecnologies que permetin aquesta reducció de costos. 3. Respon raonadament les preguntes següents: a) Què és la creació de valor? (1 punt) b) És la base de qualsevol estratègia competitiva? Raona la resposta. (1 punt) a) La creació de valor és l’increment del valor del producte ofertat per l’empresa mitjançant la implementació de millores que li permetin obtenir un producte amb més prestacions, i, per tant, més beneficis, fruit de més ingressos per vendes o per una millora dels marges de benefici. b) Però una estratègia de creació de valor no sempre és l’única estratègia competitiva, ja que en molts casos pot haver-n’hi d’altres, com la diferenciació, que no impliquin una creació de valor, tot i que les principals estratègies competitives són d’una forma o d’una altra un procés de millora del valor del producte de l’empresa. 4. Una empresa opera en un mercat molt competitiu en què els marges comercials són molt reduïts i en què el producte és molt homogeni i amb poques possibilitats de diferenciació. a) Quines són les estratègies competitives que no serà convenient aplicar? (1 punt) b) Si n’hi ha alguna que es pot aplicar, cal pressuposar alguna altra condició? (1 punt) a) Estratègia operativa. b) Estratègia corporativa. c) Estratègia de negoci. d) Estratègia de diferenciació. 2. A quina de les cinc forces de Porter pertanyen les barreres de sortida? a) Poder de negociació dels clients. b) Poder de negociació dels proveïdors c) Amenaça de productes substitutius. d) Amenaces de nous competidors. 3. A quina etapa del procés de la direcció estratègica pertany l’avaluació de les alternatives estratègiques? a) Elecció estratègica. b) Implantació de l’estratègia. c) Anàlisi estratègica. d) No forma part de cap etapa. 4. Quin nom rep l’estratègia competitiva que combina la diferenciació i els preus reduïts? a) Híbrida. b) Corporativa. c) Líder en costos. d) Enfocament. 1. Resposta correcta: b). 2. Resposta correcta: d). 3. Resposta correcta: a). 4. Resposta correcta: a). 114 11 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j Unitat 11. Creixement intern i extern de l’empresa Activitats 1. Explica què són les economies d’aglomeració i posa’n exemples. Són concentracions d’empreses de serveis i industrials en espais amb serveis comuns i, per tant, menys costos. 2. Explica el significat de dimensió d’empresa. La dimensió de l’empresa és la capacitat productiva que té aquesta empresa. 3. Busca informació de clústers que hi hagi a Catalunya. Resposta oberta. Es pot buscar informació al lloc web: http://www.acc10.cat/ ACC1O/cat/estrategia-empresarial/clusters/ 4. Sabent en què consisteix el concepte de creixement intern i de creixement extern de l’empresa, quin creus que li interessa més? En principi, el creixement extern és més interessant que l’intern, ja que s’obren més mercats. No obstant això, per abastar nous mercats, abans s’ha d’intentar créixer de forma interna incrementant la dimensió de l’empresa, és a dir, la seva producció. 5. Explica el concepte de fusió pura i posa’n exemples. La fusió pura és la unió entre diverses societats per crear-ne una de nova, amb la finalitat d’atendre amb més eficàcia uns mercats que han esdevingut més amplis. Aquest fenomen implica també la reestructuració de la nova companyia ja que a la nova societat hi haurà departaments que es duplicaran, com ara recursos humans, comptabilitat, comercials. La nova direcció haurà d’analitzar i prendre decisions sobre aquestes àrees. 6. Explica quina relació tenen els conceptes següents: internacionalització, multinacional, deslocalització. Les multinacionals són empreses que tenen recursos per obrirse camí fora del país d’origen, és a dir, s’internacionalitzen. La deslocalització també és una manera d’internacionalitzar-se, però amb finalitats diferents; en aquest cas, l’objectiu és reduir costos. 7. Una pime pot ser una multinacional? És difícil que una pime per si sola sigui una multinacional, ja que per expandir-se cap a l’exterior necessita capital i recursos que moltes vegades les pimes no tenen. Una de les opcions que tenen les pimes per internacionalitzar-se és la fusió amb altres empreses. 8. Posa exemples d’empreses de la teva població o comarca que siguin multinacionals i d’altres pimes. Pots buscar-ho a Internet. Resposta oberta. 9. Explica quines noves oportunitats de negoci es poden presentar a les empreses en l’entorn de la influència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Creus que també poden aparèixer noves amenaces? Raona’n la resposta. Fonamentalment, les noves oportunitats de negoci provenen de totes aquelles possibilitats que impliquen les tecnologies de la informació i de la comunicació per als negocis que es poden considerar «tradicionals». Un exemple senzill: la venda d’entrades per a espectacles teatrals i musicals ha canviat radicalment en els darrers temps des que es poden adquirir a través d’Internet, amb la qual cosa s’ha facilitat el procés i possiblement s’ha augmentat la demanda d’aquests esdeveniments. Un altre exemple semblant seria la manera com ha canviat el sector del transport aeri amb l’aparició de les companyies de baix cost, que basen una part important del seu negoci en la venda de bitllets a través d’Internet. Les amenaces poden aparèixer pel desenvolupament de la competència a negocis que potser no han introduït de manera prou intensa les tecnologies de la informació i de la comunicació. També poden venir per una dependència excessiva de plataformes tecnològiques que comporten una inversió important i que poden quedar desfasades en un ambient d’innovació tecnològica contínua. 10. Identifica quins béns o serveis que consumeixes o utilitzes habitualment provenen de la relació entre l’empresa i les tecnologies de la informació i la comunicació. Actualment, els exemples més corrents són els relacionats amb la banca electrònica i el comerç electrònic en totes les seves facetes. Cada vegada és més habitual que els usuaris de banca operin i consultin els seus comptes bancaris a través d’Internet. De la mateixa manera, l’adquisició de béns i serveis a través d’Internet és molt habitual: bitllets d’avió, reserves hoteleres, entrades de cinema, música, llibres i, fins i tot, compres del supermercat. 11. Llegeix el text següent i respon a les preguntes: a) Per què els clients d’un banc utilitzen Internet per fer les seves gestions? Creus que és un mitjà segur? b) És rendible per al banc? BBVA preveu captar clients amb un nou model de banca en línia amb assessor personal BBVA ha llançat un nou model de banca en línia que inclou un assessor personal. Amb aquesta iniciativa, el banc pensa omplir «un buit de servei integrant dos mons fins ara estancs, el físic (a les sucursals) i el virtual (de banca telefònica i per Internet)», ha explicat el director de Desenvolupament de Negocis de BBVA Espanya i Portugal, Jaime Sáenz de Tejada. L’entitat, que ha dut a terme una prova pilot el 2010, ja disposa de 180 000 clients de «BBVA Contigo» als quals atenen 250 assessors seleccionats entre el personal de les més de 3 000 oficines del banc a Espanya. Sáenz de Tejada ha assenyalat que el nou producte s’adreça a tots els clients particulars «que no poden o no volen anar a l’oficina, però que tampoc volen perdre el tracte personal». 11 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 Els usuaris de «BBVA Contigo» —el nombre potencial dels quals el situa el banc en un milió de persones a Espanya— tenen un assessor assignat que els atén per telèfon o Internet de 9 a 19 hores de dilluns a divendres, i un equip de suport per respondre les seves consultes la resta del temps. Captar nous clients BBVA també vol captar nous clients a través d’aquest servei pioner, especialment a territoris en què disposa d’una menor capil·laritat de la xarxa d’oficines, contribuint així a aconseguir l’objectiu d’assolir una quota de mercat del 15 % a Espanya, davant la d’entre el 10 % i el 12 % actual segons el segment de client. «BBVA contigo» es va començar a sondejar fa un any i mig a Catalunya, on actualment té 22.000 usuaris que suposen el 30% del volum de negoci del total d’Espanya en aquest servei i que estan creixent «de manera exponencial», ha exposat el director territorial de BBVA Catalunya, Xavier Queralt. No obstant això, ha puntualitzat que «no es tracta de tenir molta gent, sinó a qui li generi valor» aquesta opció de banca a distància però amb assessor personal. Aquests assessors treballen des de les set direccions territorials de BBVA a Espanya i també a Portugal, on el banc ha inclòs al voltant de 25.000 clients a «BBVA Contigo» i preveu aprofitar aquest servei per créixer tot i comptar amb menys proporció de sucursals que a Espanya. E. P. Expansión (Barcelona, 23 de novembre de 2011) a) Resposta oberta, però podria anar encaminada en aquest sentit: comoditat, seguretat, rapidesa en la gestió, més barat, etc. Se suposa que actualment és un mitjà segur; entre altres coses perquè després de fer una gestió la pàgina del banc té un temps limitat i, per tant, difícilment una altra persona pot accedir al compte del client. b) Sí; entre altres coses, s’estalvien personal. 12. Llegeix el text següent i respon a les preguntes: en fase de constitució i que es preveu que sigui operativa durant aquest any. La segona línia de negoci és la venda i la distribució de materials de la construcció i l’explotació de pedreres, que integren les companyies Blánquez Garasa, SL i Gama, SL. En tercer lloc, el hòlding empresarial pretén posicionar-se en l’àrea de serveis i concessions, on ja hi ha Añil, Aguas y Servicios, SA; així mateix, pretén explotar una quarta línia, la immobiliària, amb diverses empreses participades. Garasa Holding Empresarial disposa també d’una participació a Líder XXV-Indeneva, que engloba diverses empreses granadines. El president de la nova societat, Simón Torres, ha dit que la creació d’aquest grup empresarial, que neix amb «vocació de creixement», comporta «una aposta important per la diversificació», i n’ha posat com a exemple el fet que la inversió prevista a mitjà termini és d’entre 100 i 120 milions d’euros durant els propers dos anys. EFECOM 13/06/2007 Economista.es a) Empreses que constitueixen el hòlding: – Garasa Esñeco, SA – Andaluza de Edificación, SA – Hivegara, SL – Blánquez Garasa, SL – GAMA, SL – Añil, Aguas y Servicios, SA – Alcón Residencias, SL – Garasa Inmobiliaria – Líder XXV - Indeneva, SL – CPS (Consorcio Promotor del Sur), SL a) Busca informació de les empreses que formen el hòlding. – Ingenio San Isidro, SL b) Quins avantatges creus que pot tenir aquest hòlding al mercat? – El Cañaveral, SL Neix Garasa Holding, un grup empresarial de capital totalment andalús Granada, 13 de juny (EFECOM). El nou grup Garasa Holding Empresarial, de capital totalment andalús i presentat avui a Granada, neix amb una previsió de fons propis de 30 milions d’euros, la qual cosa el situa com el més potent de la província granadina i un dels més importants del sector constructor a Andalusia. 115 – Fuente de la Bermeja, SA – PC Online, SL b) Amb aquesta constitució el hòlding domina el mercat de la construcció però te empreses a altres sectors. 13. Llegeix el text següent i respon a les preguntes: a) Fes un resum de l’article. Buscar informació de què és Renta 4. Aquesta nova societat, constituïda per Togarat i Frai Capital, engloba un grup d’empreses que s’articulen al voltant de quatre línies principals de negoci, la primera de les quals és la construcció, en què s’integra Garasa Esñeco, SA, segons ha informat avui el grup empresarial. b) Per què creus que s’uneixen aquestes companyies? En aquest grup, també hi figuren dues empreses constructores més, Andaluza de Edificación i Hivegara, SL, especialitzades en obra menor i reformes. El vertiginós increment del preu del petroli, la baixada del consum, el delicat estat de salut de les principals economies internacionals i la competència cada vegada més gran han obligat les companyies aèries a plantejar-se un futur que passa per les concentracions empresarials. El grup també projecta una divisió internacional per operar a països del mercat comú i del nord del Marroc, que està c) Com han afectat la societat les empreses low cost? Les companyies aèries es plantegen la seva supervivència a partir de concentracions i fusions 116 11 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Les companyies aèries han trobat en les fusions i les aliances la millor manera per sobreviure als alts preus dels combustibles, que arriben a representar fins al 40 % del total del cost de l’operació. I és del tot comprensible que estudiïn una nova manera per continuar presents en aquest sector, ja que l’any 2000 el barril de cru es pagava a 25 dòlars i en tan sols vuit anys el seu preu s’ha incrementat el 460 %. Segons l’Associació Internacional de Trànsit Aeri (IATA, sigla en anglès), cada dòlar que puja el preu del petroli costa a la indústria 1 600 milions de dòlars. Una xifra gens negligible, tenint en compte, a més a més, que alguns analistes preveuen que l’«or negre» s’arribarà a pagar a uns 150 dòlars. Per mitigar els efectes negatius de l’escalada del preu del petroli, la indústria aèria ha començat a orientar-se cap a la constitució de grups més grans que permetin tenir més competència, un fet que segons els analistes de Renta 4 «és una bona idea, però cal ser cautelosos». Després de les grans aliances comercials arriben les fusions. «Els grups cada vegada seran més globals», asseguren des de Renta 4, on no es descarta que sigui possible «passar de les fusions a les adquisicions». Amb aquestes unions sorgeixen companyies més fortes, amb un nombre més gran d’avions en la seva flota, més rutes cap a diferents llocs i, de moment, sense gaires problemes amb la competència, ja que la competència només revisa l’excés o no de presència en les rutes. Dos anys de concentracions Des del 2006, el mercat ha viscut cinc operacions de fusió entre companyies aèries. Entre el 2004 i el 2006 es va concretar la unió entre Air France i KLM i, d’aquesta manera, es va crear el líder europeu en aviació. L’Estat francès tenia el 54,4 % de la companyia aèria francesa, i l’Estat holandès, el 14 % de KLM. Després de la fusió, els inversors privats posseeixen el 81,4 % de la companyia, mentre que el Govern francès en té el 18,6 % restant. La nova empresa disposa d’una flota de 500 avions i una xarxa que enllaça Europa amb la resta del món. L’abril d’aquest any, Delta i Northwest van unir les seves operacions i marques. Les companyies esperen que aquesta fusió els reporti 1 000 milions de dòlars d’ingressos extra. La nova companyia opera a 67 països amb una flota de gairebé 800 avions. Tanmateix, en el segon trimestre d’aquest any la companyia es va veure obligada a admetre pèrdues per 1 000 milions de dòlars per l’alça del combustible, la qual cosa la va portar, també, a reduir el 14 % de la seva capacitat de vol. Continental Airlines va signar el juny passat un acord amb United Airlines per compartir xarxes i serveis. La fusió més recent és la que té com a protagonistes Iberia i British Airways. Es tracta d’una relació que va començar ja fa onze anys i que aquest agost es va formalitzar amb una aliança que crearà la tercera companyia aèria més gran del món, amb una capitalització conjunta de 8000 milions de dòlars. Les companyies de baix cost Al contrari del que alguns poden arribar a pensar, les companyies de baix cost no desapareixeran, ja que «tenen una veta de negoci important». El que sí que és cert és que, tal com assenyalen els analistes consultats per Expansion.com, «hi ha massa companyies d’aquestes» i «hi ha d’haver una selecció». A aquest tipus de companyies també hi ha arribat la moda de les fusions. Encara que en el cas de Gol-Varig no es pot parlar de concentració, sinó d’adquisició. La companyia aèria de baix cost va adquirir les operacions internacionals de Varig, que un dia va arribar a ser la companyia aèria més important d’Amèrica del Sud. Amb un cost de 275 milions de dòlars, Gol va aprofitar la fallida de Varig. Publicat el 02/09/2008, per A.B.M. Expansión.com a) Resposta oberta. Renta 4 és una de les gestores independents més actives del mercat de la inversió col·lectiva independent que permet a petits inversors aprofitar oportunitats per operar en mercats nacionals, internacionals, de derivats… de forma ràpida, eficaç i amb un alt nivell d’assessorament. b) Segons l’article, s’uneixen sobretot per reduir costos ja que el petroli està pujant de preu i així poden afrontar millor la competència. c) Les empreses de baix cost, com les aèries, han fet que les persones puguin viatjar més sovint a llocs que abans estaven destinats a persones amb recursos elevats. Activitats finals 1. Quins serien els criteris de localització que s’haurien de tenir en compte per seleccionar el lloc on es podria edificar una residència universitària? Indica’n com a mínim tres. j Caldria tenir en compte la demanda del mercat; és a dir, s’hauria de seleccionar un lloc amb presència d’estudiants universitaris (un campus o una zona universitària). j En cas que no es pogués instal·lar en el mateix campus, in- teressaria que les comunicacions amb la zona universitària fossin les òptimes. j Des del punt de vista d’empresa, s’haurien de tenir en compte totes les variables externes i adequar-se a les que interessin més, intentant sempre minimitzar costos, adaptant-se a l’entorn. 2. Per classificar les empreses segons la dimensió, quins criteris seguiries? Posa’n exemples. Es poden seguir els criteris següents: j Criteri econòmic: volum de facturació. j Criteri tècnic: nivell tecnològic. j Criteri patrimonial: patrimoni de l’empresa. j Criteri organitzatiu: nombre de treballadors i estructura orga- nitzativa. 3. Explica en quin aspecte pot afectar la legislació a l’hora d’ubicar una empresa. Habitualment les empreses tenen en compte aspectes de tipus fiscal i laboral. Últimament també es té molt en compte la legislació mediambiental. ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 4. Per què creus que actualment les empreses se situen en zones industrials? Explica què són els parcs tecnològics. Perquè les zones industrials proporcionen fàcil accés pel que fa als transports i a les comunicacions, tant amb empreses de la mateixa zona com amb d’altres de fora. Normalment, estan situades als afores de les ciutats, cosa que facilita els accessos i les relacions. Els parcs tecnològics són zones industrials, amb la diferència que les empreses que s’hi ubiquen es dediquen a l’alta tecnologia. 5. Normalment, quin tipus d’estructura jurídica creus que adopten les pimes? Poden optar tant per l’estructura d’empresa individual com per la d’empresa societària. 6. Imagina que vols obrir una discoteca amb dos socis més. On la ubicaries: en una zona típica de discoteques o bars, on ja n’hi ha moltes, o en una altra en què no n’hi ha cap, però on la gent que hi viu és jove i es preveu com a futura clientela? Comenta els avantatges i els desavantatges de totes dues opcions. Resposta oberta. 7. Com creus que es podrien millorar els punts dèbils o les característiques negatives de les pimes? Les característiques negatives tenen difícil solució. Malgrat tot, a causa del pes específic que tenen les pimes a la societat espanyola, últimament reben subvencions de la Unió Europea, i això pot ajudar-les, per exemple, a invertir en tecnologia. 8. Per què creus que les multinacionals volen instal·lar-se en diferents països? El que volen és ampliar el seu mercat, per això busquen mercats amb mancances, però sense oblidar els seus propis beneficis, posant en marxa activitats que han realitzat amb èxit a altres països i coneixen molt bé. L’aparició de la multinacional al país d’arribada millora les expectatives dels consumidors ja que ofereix productes que fins aleshores no existien. 9. Explica per què creus que es creen els hòldings. Hi pot haver diversos motius: abraçar més mercat i de diferents sectors, reduir càrregues fiscals, intentar rendibilitzar capitals, etc. 11 117 haurà d’analitzar altres factors, com les infraestructures, la legislació, l’estabilitat política, el possible creixement del país, etc. 12. Busca informació d’empreses que s’hagin fusionat els últims anys. Resposta oberta. Es pot buscar a Internet en diaris digitals. 13. Zara és una de les empreses del grup Inditex. Actualment és present en més de quaranta països. L’activitat internacional tant de Zara com de les altres empreses del grup es planifica i gestiona des d’A Coruña. El disseny dels productes està estandarditzat i centralitzat i els preus es fixen per a tots els països des de la seu central. A partir d’aquesta informació, quina estratègia d’internacionalització creus que utilitza Zara? L’estratègia que utilitza Zara és la mateixa a tots els països en què s’instal·la i es planifica des de la seu central; per tant, utilitza una estratègia d’internacionalització global. 14. El Walt Disney Parks and Resorts és la divisió de l’empresa Walt Disney Company que va construir, dirigeix i coordina tots els parcs temàtics. Té parcs a diversos països, però a cada país les atraccions són diferents i cada parc atén els costums locals i es decora amb llocs d’interès que puguin agradar al públic a què s’adreça. A fi de tenir èxit, l’organització investiga primerament quines són les preferències dels consumidors locals per tal d’adaptar-s’hi. Busca informació sobre els diferents parcs temàtics d’aquesta companyia i digues quina estratègia d’internacionalització fan servir. Parcs temàtics de la Walt Disney Company: t8BMU%JTOFZ8PSME3FTPSUB'MPSJEB t5PLZP%JTOFZ3FTPSUB5ÛRVJP t%JTOFZ$SVJTF-JOF t%JTOFZMBOE1BSJT t)POH,POH%JTOFZMBOE t4IBOHIBJ%JTOFZMBOE3FTPSU t.ÏYJDP.VOEP%JTOFZ L’estratègia que utilitza la companyia és multidomèstica. 10. Explica la diferència entre càrtel i trust. Un trust és un conjunt d’empreses que formen part de diferents fases del procés de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat. Un càrtel és un grup d’empreses del mateix procés productiu que dominen pràcticament el mercat i es posen d’acord en els preus i en les estratègies de venda i/o en zones geogràfiques. 11. Explica quins poden ser els motius que impulsin les empreses a deslocalitzar-se. En deslocalitzar-se, el que busca l’empresa és reduir costos i aprofitar els avantatges competitius. A l’hora de triar el destí 15. Creus que empreses o sectors econòmics que actualment estan del tot influenciats per les tecnologies de la informació i la comunicació han experimentat grans canvis pel que fa a les seves característiques? Depèn del tipus d’empresa, però podem trobar exemples de sectors econòmics en què les empreses han experimentat canvis importants i intensos per la introducció de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Tal com ja hem comentat abans, el sector aeri és un dels que ha experimentat més canvis, bàsicament pel fet que Internet ha comportat un canvi radical en la forma de vendre bitllets i les companyies han hagut de fer modificacions importants en la seva operativa. 118 11 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 16. Prenent com a exemple la banca electrònica, fes una recerca de treball en grup sobre la manera com l’operativa bancària ha canviat amb l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació. En particular, podeu fer una llista de les noves entitats bancàries que han aparegut. La recerca tindria dues parts: la primera seria identificar quins serveis poden utilitzar els usuaris de la banca a través d’Internet i, la segona, identificar aquestes noves entitats bancàries, però diferenciant aquelles entitats que depenen d’un grup bancari (per exemple, uno-e, que és del grup BBVA) i aquelles entitats que no tenen al darrere un grup que empari la seva operativa (per exemple, Ing Direct, que, tot i que pertany a un grup financer multinacional molt important d’origen holandès, no té a Espanya cap banc tradicional). 17. Llegeix el text i contesta les preguntes següents: a) Quin és l’objectiu que aconsegueixen les empreses amb la deslocalització? La resposta a aquest fenomen passa per incrementar els plans de formació i reconversió, i els de foment tant de l’R+D com d’un entramat empresarial de qualitat. José María Lastres, Negocios a) L’objectiu és bàsicament reduir costos, tot i que de vegades, n’hi hagi d’altres com la legislació, l’estabilitat política, etc. b) Els destins solen ser països que estan en procés de desenvolupament i de ressorgiment i, per tant, les condicions sempre seran més favorables. c) Les conseqüències acostumen a ser la reducció dels llocs de treball i, per tant, l’increment de l’atur i el ressentiment general de l’economia, ja que la producció del país és menor. d) Intentar millorar les condicions laborals i fomentar plans de formació i reconversió, així com incentivar d’alguna manera les empreses perquè no marxin. Comprova el teu nivell b) Quin és el destí de les empreses que se’n van i per què? 1. La localització empresarial no depèn: c) Quines conseqüències té la deslocalització per al país de procedència? d) Quins tipus de mesures es poden prendre per reduir la deslocalització? La deslocalització és filla de la globalització. Significa bàsicament traslladar la totalitat de la producció d’una empresa o de part d’aquesta empresa a un altre país. La finalitat és evident: reducció de costos i augment de la rendibilitat. En una societat on les distàncies i les comunicacions s’han reduït fins a extrems insospitats i on la liberalització de mercaderies i capitals és cada cop més una realitat, les fronteres desapareixen i les empreses (especialment les multinacionals) no entenen de nacionalitats. Si poden produir més barat en una altra banda, se n’aniran. La seva destinació solen ser les economies emergents. Les empreses es mouran cercant costos laborals moderats, condicions de treball més flexibles (menys exigències de seguretat, jornada laboral més llarga), legislacions menys rigoroses amb el medi ambient i una certa estabilitat política amb institucions que aportin confiança, un mínim nivell a les infraestructures i una certa qualificació professional. Molts països de l’Europa de l’Est, Amèrica Llatina i Àsia compleixen aquestes condicions. A Espanya ja hem assistit al tancament de nombroses empreses. Parlant des del punt de vista laboral, la deslocalització es tradueix en el tancament del centre i en l’extinció dels contractes. […] Les mesures solen consistir o bé en la reducció dels salaris o bé en l’extensió de la jornada, mantenint els mateixos sous. En els supòsits en què la voluntat de l’empresa es manifesti com a inamovible es produirà el seu tancament, instrumentalitzat normalment per mitjà d’un expedient de regulació dels llocs de treball, amb la inclusió de mesures com ara plans de prejubilació, indemnitzacions i propostes de recol·locació. a) De la forma jurídica de l’empresa b) Del cost del sòl c) Del tipus d’activitat d) De la demanda prevista Resposta correcta: a). 2. La dimensió d’una empresa fa referència a: a) La mida de la seva plantilla b) La grandària de proveïdors que té c) La xifra de vendes d) La capacitat de producció Resposta correcta: d). 3. Quan dues empreses s’uneixen i perden les seves personalitats jurídiques perquè n’apareix una de nova diem que s’ha produït: a) Una fusió b) Una absorció c) Una participació majoritària en el capital d) Cap de les anteriors Resposta correcta: a). 4. Quan una empresa vol ampliar mercats es diu que: a) Creix internament b) Creix cap a l’exterior c) Pot fusionar-se amb altres empreses d) Totes són correctes Resposta correcta: d). ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 5. Un conjunt d’empreses que formen part de diferents fases del procés de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat s’anomena: a) Càrtel b) Hòlding c) Trust d) Monopoli Resposta correcta: c). 6. L’extensió de les relacions econòmiques entre diferents països, fins a l’extrem de crear una economia mundial, es defineix com: a) Deslocalització b) Internacionalització c) Globalització d) Dimensió Resposta correcta: c). 7. No és característica de les pimes: a) Poca capacitat financera b) Depenen d’una empresa matriu c) Creadores de feina d) Organització flexible Resposta correcta: b). 8. Quin d’aquests motius creus que és més important per a les empreses quan volen a deslocalitzar-se? a) Minimitzar costos b) Cercar un clima adequat c) Buscar estabilitat política d) Totes són correctes Resposta correcta: a). 9. Una empresa quan descentralitza l’organització a cada país en què opera, és a dir, quan l’empresa dóna una resposta diferenciada a cada filial segons les necessitats locals, utilitza: 11 119 b) És certa, ja que sempre les empreses tenen aquests resultats positius. c) És certa, però sempre que aquesta aplicació permeti a l’empresa obrir nous mercats, accedir a més usuaris o oferir béns i serveis competitius, i tot això impliqui la millora de la seva capacitat econòmica i financera. d) És falsa, ja que els beneficis no tenen cap relació amb el nivell de negocis. Resposta correcta: c). Prepara les PAU 1. El procés de globalització que afecta actualment les empreses contribueix a la seva internacionalització. a) Què són les multinacionals i quin efecte hi té la globalització? (1 punt) b) Què són les pimes i quin efecte hi té la globalització? (1 punt) a) Una empresa multinacional és una companyia formada per una empresa matriu que té diverses filials que operen en diversos països i que comparteixen els mateixos objectius. La matriu és l’empresa originària de l’estat on s’inicia l’activitat i on radica la gestió de la companyia; les filials es creen per operar en altres estats. Per tant, les empreses multinacionals són les que s’han pogut aprofitar més del procés de globalització. b) Les pimes són les empreses petites i mitjanes; per classificar-les es té en compte sobretot el nombre de treballadors i el volum de facturació. És a dir, amb menys de 50 treballadors i amb un volum de vendes igual o inferior als 10 milions d’euros l’any es considera petita; les mitjanes tenen entre 50 i 250 treballadors i un volum de vendes igual o inferior als 50 milions d’euros l’any. Aquestes empreses d’alguna manera han quedat al marge d’aquesta internacionalització, ja que la seva capacitat exportadora no ha estat suficient. A més, en general s’han fet visibles els aspectes negatius de les pimes, com ara la poca capacitat financera, l’obsolescència tecnològica i la poca activitat innovadora, així com el fet de no poder aprofitar-se de les economies d’escala, a les quals, en canvi, les multinacionals sí que hi tenen accés. a) Una estratègia global b) Una estratègia transnacional c) Una estratègia multidomèstica d) Cap resposta és correcta Resposta correcta: c). 2. Indica les alternatives que té una empresa multinacional per expandir-se. (2 punts) L’expansió empresarial consisteix a incrementar l’activitat de l’empresa en la mateixa línia. 10. L’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’empresa a través d’Internet ha fet que s’incrementi el seu nivell de negocis i, per tant, els seus beneficis de manera generalitzada. Digues si aquesta afirmació és certa o falsa. Les alternatives que té una multinacional per expandir-se poden ser, d’una banda, utilitzar estratègies competitives (lideratge en costos, diferenciació del producte i segmentació de mercats), cosa que es denomina creixement intern, i, de l’altra, adoptar una política d’aliances amb altres grups del sector, tant nacionals como estrangers, és a dir, utilitzant un tipus de creixement extern. a) És falsa, ja que només suposa un increment de despeses sense que les seves vendes augmentin en cap cas. Si l’empresa multinacional decideix expandir-se utilitzant el creixement extern, pot optar per diferents vies: 120 11 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j L’absorció total o parcial d’una altra empresa dedicada a la mateixa activitat. j La fusió pura amb una altra empresa que tingui el mateix objectiu; això suposaria que han de posar en comú el seu patrimoni i crear una sola empresa. j Cooperació d’empreses: són relacions especials entre empre- ses independents que mitjançant acords col·laboren per compartir recursos i informacions per assolir objectius comuns minimitzant costos i riscos. j Clúster: és la concentració geogràfica d’empreses, institu- cions i universitats que comparteixen interès per un sector econòmic concret. És un grup d’empreses del mateix negoci que tenen reptes estratègics similars. Michael Porter defineix els clústers com a concentracions d’empreses i institucions interconnectades en un camp particular per la competència. j Trust o concentració vertical: és un conjunt d’empreses que formen part de diferents fases del procés de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat. Un exemple real pot ser Repsol, que controla totes les fases (exploració, extracció, refinació i venda de productes petrolífers), o qualsevol grup d’empreses com les que produeixen fusta, mobles, teles per entapissar, etc. j Hòldings: és una forma d’organització d’empreses segons la qual una companyia matriu es fa amb les accions i participacions d’altres empreses que controla. 3. Respon raonadament les preguntes següents: a) Explica quina relació hi ha entre la globalització i les tecnologies de la informació i la comunicació. (1 punt) b) Explica alguna millora que hagi suposat Internet per a les empreses. (1 punt) a) La globalització econòmica genera una situació mundial en què les activitats econòmiques fonamentals funcionen conjuntament gràcies a uns mercats financers interconnectats i a la integració de la producció a escala internacional. Això ha fet que cada vegada existeixin mercats més grans i que les empreses s’hagin d’adaptar a negocis a escala mundial. En aquest sentit, Internet facilita les activitats de l’empresa, ja que fa possible l’eliminació de factors que fins ara frenaven la comunicació i en facilita d’altres (més temps, millor comunicació, etc.). b) Amb Internet la relació client-proveïdor s’intensifica perquè facilita la comunicació i es fa més senzill el procés de la compra (com ara la comanda al proveïdor, la consulta dels preus o les tarifes dels serveis), l’enviament de la factura i el control del procés de pagament. Pel que fa a la relació de l’empresa amb els seus clients, permet una millora en l’eficiència de la logística de l’empresa que s’adapta més bé a les necessitats dels clients en qüestió. 4. Respon raonadament les preguntes següents: a) En què consisteix el creixement intern d’una empresa? (1 punt) b) Explica tres factors que siguin determinants per localitzar una empresa. (1 punt) a) Es refereix a l’increment de la capacitat productiva o bé a l’augment de la varietat dels seus productes i serveis; és a dir, a la diversificació de la producció per assolir nous mercats. b) Tres factors determinants per a la localització d’una empresa són: t La demanda del mercat. S’ha d’analitzar si a la població o bé a la zona on es vol instal·lar l’empresa hi haurà interès cap al producte que es vol oferir (futurs consumidors) i, a més, en quina situació es troba la competència. Cal fer, doncs, una anàlisi de mercat completa. t El mercat de treball. Fa referència als possibles treballadors, als seus coneixements tècnics, al cost laboral, a la situació social i legal, etc. t La legislació. S’ha de tenir molt clara la normativa legal, tant la fiscal (avantatges, impostos, etc.) i la mercantil (relativa a la creació d’empreses, la normativa del sector, etc.) com la social (mediambiental, etc.). 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. El concepte de globalització fa referència a: a) Totes les empreses d’un país. b) Les polítiques econòmiques d’un país. c) L’extensió de mercats a escala mundial. d) Acords econòmics entre països. 2. El trasllat de les activitats productives d’una empresa d’un país industrialitzat a un altre en vies de desenvolupament fa referència al concepte de: a) Internacionalització. b) Deslocalització. c) Dimensió. d) Globalització. 3. Quan les empreses s’internacionalitzen i, com a conseqüència, les filials tenen poca independència i capacitat per proposar estratègies o nous productes, es diu que l’empresa ha utilitzat una estratègia: a) Multidomèstica. b) Internacional. c) Global. d) Transnacional. 4. L’afirmació següent: «Una característica de les pimes és la capacitat que tenen de crear feina»: a) És falsa. b) És certa. c) És una característica que es considera negativa. d) Són correctes les opcions b i la c. 1. Resposta correcta: c). 2. Resposta correcta: b). 3. Resposta correcta: c). 4. Resposta correcta: b). ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 j Unitat 12. La creació d’una empresa Activitats 1. La situació de crisi econòmica actual pot afavorir la iniciativa emprenedora? Quines variables creus que poden afectar més la decisió? Sí que s’afavoreix la iniciativa emprenedora. Als períodes de crisi econòmica l’atur augmenta i cal buscar alternatives; en aquest cas les variables poden ser: cercar un projecte d’autoocupació, posar en pràctica coneixements tècnics i professionals que s’han adquirit treballant per compte d’altri, invertir el capital obtingut d’una indemnització com a conseqüència de l’acomiadament, etc. 2. Comenta quina relació hi ha entre la creació d’una empresa i la capacitat per afrontar riscos. La capacitat per afrontar riscos és un dels aspectes definitoris de l’activitat empresarial, ja que l’empresari normalment no pot controlar del tot les variables de les quals depèn l’èxit d’un projecte d’iniciativa empresarial o el nivell de beneficis que s’obtindran. Per aquesta raó, l’empresari ha d’acostumar-se a actuar i operar en un entorn incert. 12 121 Activitats finals 1. Comenta la raó per la qual la capacitat per afrontar riscos ha d’anar acompanyada d’una actitud responsable de l’empresari. La capacitat per afrontar riscos té relació amb el fet que l’empresari ha d’acostumar-se a operar i a prendre decisions en un ambient d’incertesa i de manca d’informació. Això, però, no vol dir que l’actitud de l’empresari sigui la de cercar les situacions de màxim risc empresarial, sinó que ha de ser prou responsable per valorar els riscos de les seves decisions. 2. Posa tres exemples d’iniciatives empresarials que es podrien crear amb relació a activitats d’oci i cultura. Per exemple, la creació d’un servei de cura dels fills mentre els pares van al cinema o al teatre. 3. Comenta quina opció és millor: comprar un local o llogar-lo. La decisió depèn del capital inicial disponible, perquè si és alt permetrà comprar-lo. Si hi ha prou oferta de locals de lloguer a preus baixos, no caldrà invertir tants diners per adquirir-lo. 4. Comenta exemples en què la propietat d’un factor de producció pugui estimular un projecte d’iniciativa empresarial. 3. Posa exemples en els quals la localització del negoci esdevingui una variable fonamental. Si es disposa d’un local situat en un lloc cèntric i amb possibilitats comercials, es pot estudiar quin és el tipus de negoci adient per explotar aquest fet inicial. Un exemple podria ser un quiosc de diaris i revistes, ja que s’ha de situar en un lloc per on passi molta gent per així tenir prou demanda. Si tenim una casa gran en un poble amb animals, la podríem transformar en una casa rural o bé en una casa de colònies. 4. Investiga a Internet pàgines web o portals temàtics que fomentin o assessorin la creació d’empreses. Resposta oberta. 5. Comenta com es pot plantejar l’estudi de viabilitat comercial en l’exemple del projecte empresarial de la Marta i en Joan. El plantejament hauria de ser el següent: fer un estudi de mercat on es concreti el producte a oferir, els clients potencials als quals s’adrecen i les tècniques i els procediments més adequats per dur a terme la seva activitat. 6. Posa tres exemples de possibles negocis que podries iniciar a la ciutat o al poble on vius i fes-ne l’anàlisi DAFO. Resposta oberta. En definitiva s’hauria de parlar d’aquests quatre elements: Debilitats: aspectes del projecte empresarial en què la competència esdevé superior. Fortaleses: aspectes del projecte empresarial en què se supera la competència. Amenaces: impediments i dificultats de l’entorn. Oportunitats: possibilitat d’explotar un valor afegit o un avantatge comparatiu. 5. Recorda el cas tractat en aquesta unitat com a exemple de projecte d’iniciativa empresarial del Joan i la Marta. A partir de la informació sobre el negoci, les característiques i del que disposen, estudia quina seria la forma jurídica més adequada per a l’empresa. La forma jurídica més adequada seria la societat de responsabilitat limitada, perquè la inversió inicial no és gaire elevada. D’aquesta manera s’elimina el risc sobre patrimoni personal dels socis en el cas que el negoci fracasi. Per la mateixa raó, també es podria seleccionar una forma jurídica amb responsabilitat il·limitada, com la societat civil privada, atès que no s’ha de realitzar una gran inversió per iniciar el negoci. 6. Proposa quins poden ser exemples de variables de la iniciativa empresarial per a la creació d’un restaurant. Per exemple, la localització en un lloc proper a una nova zona on s’ha instal·lat un complex de cinemes multisales i de locals d’oci. O la proximitat a un polígon industrial on no hi ha restaurants. 7. Si la localització del negoci comporta moltes vegades allunyar-nos de la competència, explica per què moltes vegades hi ha zones on es concentren grups de negocis o de comerços que fan la mateixa activitat en competència entre ells. Posa exemples d’aquests casos. 122 12 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Aquest cas el podem trobar en determinades ciutats, per l’estructura de la demanda i d’altres factors de l’entorn. Els concessionaris dedicats a la venda d’automòbils nous, per exemple, acostumen a estar localitzats en una zona, per facilitar el procés de decisió al consumidor que es planteja la possibilitat de comprar un automòbil i vol comparar entre les diferents marques. De vegades passa el mateix amb les zones d’oci, on un conjunt de bars, restaurants i discoteques es concentren en una zona determinada per atreure els clients. 8. Quins aspectes concrets de l’estudi de mercat es voldran conèixer per a un projecte de creació d’uns cinemes multisales? Un aspecte important serà l’estudi de la demanda potencial, que serà fonamental a l’hora de decidir i d’iniciar un projecte que necessita gran inversions. 9. Posa exemples de possibles projectes d’iniciativa empresarial en els quals la variable fonamental sigui un projecte d’autoocupació. Un exemple seria el cas d’un estudiant que, un cop finalitzats els seus estudis de dret, vol exercir lliurement la seva professió i obre un despatx d’assessorament laboral i mercantil. Un treballador per compte d’altri que coneix el seu sector i adquireix els béns d’equip que li permeten realitzar l’activitat per compte propi. 10. Explica què és el know-how i posa exemples en els quals esdevingui una variable important per a la creació d’una empresa. El coneixement dels aspectes fonamentals d’un producte a través de l’experiència prèvia pot ser la variable que marqui la diferència entre l’èxit i el fracàs d’una iniciativa empresarial, ja que aquest know-how adquirit permet ampliar satisfactòriament la seguretat i les possibilitats del negoci. 11. Fes una anàlisi DAFO dels projectes indicats a l’exercici número 16 si estiguessin al barri, el poble o la ciutat on vius. Resposta oberta. 12. Determina quin és el llindar de rendibilitat per a una empresa que presenta uns costos fixos de 27 000 €, un cost variable unitari de 5 700 € i un preu de venda de 7 500 €. Comenta’n el resultat. l’exigible i, per tant, no cal preocupar-se per tornar-lo, que és el principal inconvenient del finançament aliè (sense comptar el cost que suposa pagar els interessos de l’endeutament). Sovint, però, els socis no disposen de prou capital propi per iniciar el negoci. 14. Comenta en quines situacions es podrà seleccionar una forma jurídica d’empresa amb responsabilitat il·limitada. Sempre és convenient limitar la responsabilitat davant la incertesa empresarial. Podem trobar situacions en què cal adoptar una situació de responsabilitat il·limitada; per exemple, si l’activitat que pensem desenvolupar no comporta una inversió important i/o per realitzar-la no hem sol·licitat finançament aliè. També si el nostre patrimoni personal és nul. 15. S’ha comentat en aquesta unitat que la localització física del projecte empresarial pot ser una variable important. Posa exemples de negocis en els quals no sigui important. Un exemple seria el d’un servei de reparació d’ordinadors a domicili. Un altre, un servei de revelat fotogràfic per Internet. 16. Explica quin pot ser l’impacte mediambiental dels projectes empresarials següents i, tot seguit, indica les mesures que cal tenir en compte per evitar aquest impacte no desitjat. a) La instal·lació d’una discoteca al teu barri. b) Una bugaderia industrial. c) Una indústria de reciclatge i de recuperació de piles i de bateries. d) Una indústria de tractament de purins. e) Una acadèmia d’anglès. Resposta oberta. 17. Un factor necessari que influeix en la viabilitat global del projecte d’iniciativa empresarial és la viabilitat mediambiental. Comenta’n la importància. La viabilitat mediambiental és fonamental per a la societat i per a la conservació del planeta, ja que cada vegada més l’home i les seves activitats tenen una influència nociva sobre el medi natural. Aquesta és una raó que influeix a llarg termini. A curt termini, en canvi, la viabilitat mediambiental és necessària per superar i complir les normatives que imposen les autoritats per garantir la protecció del medi ambient. 27 000 Q* 5 ———————— 5 15 unitats (7 500 2 5 700) El llindar de rendibilitat se situa en 15 unitats. 13. El finançament de la inversió inicial per al projecte d’iniciativa empresarial és, en la major part dels casos, un dels problemes fonamentals amb què s’enfronta el futur empresari. Se sap que hi ha dues opcions de finançament: el finançament propi i el finançament aliè. Comenta quins són els avantatges i els inconvenients de totes dues alternatives. El finançament propi, amb aportació de capital per part dels socis, presenta un avantatge fonamental: no forma part de Comprova el teu nivell 1. Quins són els anomenats factors interns dins l’anàlisi DAFO? a) Debilitats i amenaces b) Debilitats i fortaleses c) Amenaces i oportunitats d) Amenaces i fortaleses Resposta correcta: b). ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 2. Quina de les formes jurídiques següents no és de responsabilitat limitada? a) Societat limitada b) Societat anònima 12 123 b) Capacitat emprenedora c) Idea de negoci d) Totes les anteriors Resposta correcta: d). c) Societat cooperativa d) Societat civil Resposta correcta: d). 3. Quins són els anomenats factors externs dins l’anàlisi DAFO? 8. El valor actual net i la taxa interna de rendibilitat són indicadors de: a) Viabilitat financera b) Viabilitat juridicolegal a) Debilitats i amenaces c) Viabilitat econòmica b) Debilitats i fortaleses d) Viabilitat tècnica c) Amenaces i oportunitats Resposta correcta: a). d) Amenaces i fortaleses Resposta correcta: c). 9. El tràmit de creació que consisteix a sol·licitar el número d’identificació fiscal s’ha de fer davant: a) La Seguretat Social 4. Quin és el capital mínim que s’ha d’aportar en una societat limitada? b) La Hisenda Pública a) No hi ha mínim c) L’Ajuntament b) 3 005,06 € d) El notari c) 60 101,21 € Resposta correcta: b). d) 30 050,60 € Resposta correcta: b). 10. Quina de les eines següents pertanyen a la viabilitat comercial? a) L’estudi de mercat 5. Quina és la característica principal de les societats laborals? a) Que són de responsabilitat il·limitada. b) Que s’ha d’aportar un capital mínim de 3 005,60 €. c) Que una majoria de socis han de ser treballadors de l’empresa. b) La taxa interna de rendibilitat c) El pla de màrqueting d) La a) i la c) són correctes Resposta correcta: d). d) Que s’ha d’aportar un capital mínim de 60 101,21 €. Resposta correcta: c). 6. Aquell indicador de viabilitat que ens permet conèixer la quantitat mínima produïda o venuda que ens permet no tenir pèrdues és: a) El valor actual net b) El pla de màrqueting Prepara les PAU 1. Tres socis estan planejant la creació d’una empresa industrial dedicada a la fabricació de components per a la indústria naval. Inicialment començaran elaborant només un producte, per posteriorment ampliar la gamma de productes. Segons les seves previsions de vendes, poden arribar a les 18 000 unitats anuals. El preu de venda del producte serà de 75 €/unitat. c) El llindar de producció Els costos de l’empresa són els següents: d) El llindar de rendibilitat j Lloguer local i instal·lacions: 15 000 €/any. Resposta correcta: d). j Costos administratius fixos: 12 000 €/any. 7. Quines de les següents és una variable de la iniciativa empresarial? a) La localització j Costos de fabricació fixos: 14 000 €/any. j Mà d’obra variable: 3,3 €/unitat produïda. j Primeres matèries: 1,4 €/unitat produïda. 124 12 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j Consums d’energia i altres subministraments: 0,75 €/uni- tat produïda. a) Digues quins són els costos variables. (0,5 punt) Similituds Diferències t /PNCSFEFTPDJTPNÏT E t $BQJUBM è 4" t $BQJUBM è 43- t 3FTQPOTBCJMJUBUMJNJUBEBBM DBQJUBMBQPSUBU t $BQJUBMEJWJEJUFOBDDJPOT 4" t $BQJUBMEJWJEJUFO QBSUJDJQBDJPOT 43- t 5SJCVUFOQFSM*4 t $BQJUBMUPUBMNFOUTVCTDSJUJ EFTFNCPSTBUFOFMNPNFOU EFMBDPOTUJUVDJØ 43- t $BQJUBMUPUBMNFOU TVCTDSJUJNÓOJNEFM EFTFNCPSTBU 4" b) Digues quins són els costos fixos. (0,5 punt) c) Digues, amb la seva estructura de costos, a partir de quina quantitat de vendes començaran a tenir beneficis. (0,5 punt) d) Comenta el resultat. (0,5 punt) a) Costos variables: t -BNËEPCSBWBSJBCMF èVOJUBUQSPEVÕEB t 1SJNFSFTNBUÒSJFT èVOJUBUQSPEVÕEB t $POTVNTEFOFSHJBJBMUSFTTVCNJOJTUSBNFOUT èVOJtat produïda. b) Costos fixos: t -MPHVFSMPDBMJJOTUBMrMBDJPOT èBOZ t $PTUPTBENJOJTUSBUJVTmYPT èBOZ t $PTUPTEFGBCSJDBDJØmYPT èBOZ t 4IBOEJOTDSJVSFBM 3FHJTUSF.FSDBOUJM t ¾SHBOTEFHFTUJØ+VOUB (FOFSBMJBENJOJTUSBEPST c) Costos fixos 5 15 000 1 12 000 1 14 000 5èBOZ Costos variables 5 3,3 1 1,4 1 0,75 5 èVOJUBUQSPduïda CF 41000 Punt mort Q* 5 ———— 5 —————— 5 2 0000 unitats (p 2 CV) (7,5 2 5,45) d) A partir de les 20 000 unitats l’any l’empresa començarà a obtenir beneficis. Però hi ha un problema per a aquesta empresa, ja que la previsió de vendes per al primer any és de 18 000 unitats, una quantitat inferior al punt mort o llindar de rendibilitat. Això implica que durant el primer any no obtindrà beneficis, cosa força habitual durant els primers períodes d’activitat d’una empresa. El que cal saber és durant quant temps els socis podran suportar no tenir beneficis. 4. Confecciona una anàlisi DAFO d’un hipotètic projecte empresarial que consisteix en l’explotació d’una casa rural situada a la comarca de l’Alt Urgell. Els promotors del projecte són la Joana i en Miquel, dos germans que han heretat una casa. Han de fer reformes per adequar-la a l’activitat. El Miquel és dissenyador d’interiors i la Joana ha fet un cicle formatiu d’administració i finances. Tots dos germans estan a l’atur i s’han gastat tots els estalvis. S’han adonat que per la zona hi ha moltes cases rurals que tenen força demanda gràcies a la bona comunicació per carretera, la proximitat a Andorra i les possibilitats de practicar esport o fer visites culturals de la zona. (2 punts) Debilitats Amenaces 1. Aconseguir la certificació negativa de la denominació de l’empresa. t &TDBTTBQPTTJCJMJUBUEF mOBOÎBNFOUQFSGFSMFT SFGPSNFT t &MTQSPNPUPSTOPUFOFO FYQFSJÒODJBEJSFDUBFO BRVFTUTFDUPS t -JODSFNFOUEFDBTFTSVSBMT BMB[POBRVFMJGBSBO DPNQFUÒODJB t 4JUVBDJØEFDSJTJFDPOÛNJDB RVFDPNQPSUBRVFMFT GBNÓMJFTTVSUJONFOZT 2. Seleccionar la forma jurídica que tindrà l’empresa. Fortaleses Oportunitats 3. Realitzar davant notari l’escriptura pública de creació de l’empresa i dels seus estatuts. t $POFJYFNFOUEFMB HBTUSPOPNJBJEFMFOUPSO KBRVFMBDBTBFSBEFMTBWJT EFMTEPTQSPNPUPST t 6OEFMTQSPNPUPSTFT EFEJDBBMBEFDPSBDJØ EIBCJUBUHFT t -BMUSFUÏDPOFJYFNFOUEF HFTUJØFNQSFTBSJBM t #FODPNVOJDBUQFS DBSSFUFSBJQSÛYJNB "OEPSSB t "QSPmUBNFOUEFMQBUSJNPOJ DVMUVSBMEFMSPNËOJDEFMB [POB t 1PTTJCJMJUBUTEFQSBDUJDBS FTQPSUTFTRVÓBMIJWFSO JBQSPmUBNFOUEFM1BSD 0MÓNQJDEFM4FHSF t "VHNFOUEFMBQSFGFSÒODJB QFMUVSJTNFSVSBMEFNPMUFT GBNÓMJFT 2. Quins són els tràmits oficials que s’han de fer per a la constitució d’una empresa? (2 punts) Els tràmits oficials per constituir una societat són: 4. Sol·licitar a Hisenda el número d’identificació fiscal. 5. Inscriure la societat al Registre Mercantil. 6. Sol·licitar a l’Ajuntament el permís d’obertura del negoci i el permís d’obres (si s’han de fer) i la resta de permisos municipals. 3. Els promotors d’una empresa dubten entre constituir una societat limitada o una d’anònima. Explica quines són les similituds i les diferències entre aquests dos tipus de societat. (2 punts) ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Una societat limitada es caracteritza pel següent: 12 125 b) Recollir dades sobre possibles socis del negoci. c) Proporcionar informació sobre el mercat i l’entorn. d) Aconseguir finançament per al projecte empresarial. a) Els socis tenen responsabilitat il·limitada dels deutes de l’empresa. 4. Si el llindar de rendibilitat o punt mort d’un projecte empresarial és de 2 000 unitats: b) Els socis tenen responsabilitat limitada dels deutes de l’empresa. a) L’empresa ha de fabricar 2 000 unitats per començar a obtenir beneficis, encara que no les vengui totes. c) El capital mínim és de 30 050,60 €. d) Les respostes b) i c) són correctes. 2. Indica quins dels indicadors següents són de la viabilitat financera: a) El valor actual net. b) La taxa interna de rendibilitat. c) L’estudi de mercat. d) El pla de màrqueting. 3. L’estudi de mercat té com a finalitat: a) Informar els futurs consumidors sobre les característiques del producte. b) Si l’empresa fabrica i ven 1 500 unitats tindrà pèrdues. c) Si l’empresa fabrica i ven 2 200 unitats tindrà pèrdues. d) Si l’empresa fabrica i ven 2 000 unitats de producte, només compensarà els costos variables. 1. Resposta correcta: b). 2. Resposta correcta: a) o b). 3. Resposta correcta: c). 4. Resposta correcta: b). 126 13 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j Unitat 13. El pla d’empresa tècnica o amb l’adquisició d’abonaments de reparació per un nombre concret d’hores. j Botiga d’informàtica especialitzada en jocs d’ordinador Activitats finals 1. Considerant el negoci informàtic que hem analitzat com a exemple en aquesta unitat, i tenint en compte la resta de característiques dels promotors i de la localització, proposa una sèrie de negocis alternatius (tres). Defineix el factor diferenciador o el valor afegit que caracteritza cadascuna de les propostes. La resposta per part de l’alumne és oberta. Com a exemple es proposen idees de negoci alternatives, però relacionades amb la idea original: j Reparació ràpida i a domicili d’ordinadors i altres elements informàtics: el factor diferenciador és la rapidesa amb què s’atendrà la demanda de reparació del client i la possibilitat de fer l’assistència a domicili, tant a nivell de maquinari com de programari. Es pot valorar la possibilitat d’establir lligams estables amb els clients en forma de contractes d’assistència i d’Internet: en aquest cas el factor diferenciador està en l’especialització en el sector de jocs per ordinador, en xarxa i per Internet, oferint els jocs, l’equipament especilitzat (teclats, joy-stick, etc.) i seminaris o xerrades sobre jocs en xarxa i d’Internet. Es pot valorar la possibilitat de tenir un espai a la botiga amb ordinadors a disposició dels clients per provar els jocs. j Botiga d’informàtica especialitzada en ordinadors por- tàtils i el seu equipament: també en aquest cas es tria l’especialització, en una gamma de productes com són els ordinadors portàtils, que és un sector molt dinàmic, on s’ha registrat darrerament el creixement de vendes més important. A part d’oferir una àmplia gamma de portàtils adaptats a totes les dimensions i possibilitats, també s’hauria d’oferir tot un conjunt d’elements complementaris de material informàtic especialment adaptat a aquests ordinadors, com teclats i ratolins, bosses per al transport, discs durs externs, etc. 2. Confecciona l’anàlisi DAFO corresponent a les idees de negoci alternatives analitzades a l’activitat anterior. REPARACIÓ RÀPIDA I A DOMICILI D’ORDINADORS Factors interns Debilitats Factors externs Fortaleses &MTDPOFJYFNFOUTUÒDOJDTJ MFYQFSJÒODJBEFMTQSPNPUPST QFSNFUFOSFBMJU[BSBRVFTUFT SFQBSBDJPOTSËQJEFT &MGFUEFOPEJTQPTBSEF QSPVSFDVSTPTQFSEPOBS VOBSFTQPTUBSËQJEB P EJTQPTBSEFRVJQBNFOUT JQFDFTQFSGFSMB SFQBSBDJØ Amenaces Oportunitats &MNBUFJYTFSWFJFMQPUEPOBSMB DPNQFUÒODJB BNCFYQFSJÒODJB FOMBSFQBSBDJØ /PFYJTUFJYFOFYQFSJÒODJFTEF DPNQFUJEPSTEJSFDUFT BOTIGA D’INFORMÀTICA ESPECIALITZADA EN JOCS D’ORDINADOR I D’INTERNET Factors interns Debilitats Factors externs Fortaleses ²TOFDFTTËSJBVOBBDUVBMJU[BDJØ DPOUÓOVBFOMFTWFSTJPOTEFMT KPDTJFOMFTOPWFUBUT BCBOEB EFMBJOWFSTJØFOFMTPSEJOBEPST EFMBTBMBEFKPDT &MTDPOFJYFNFOUTUÒDOJDTJ MFYQFSJÒODJBEFMTQSPNPUPST QFSNFUFOPGFSJSBRVFTUB FTQFDJBMJU[BDJØ Amenaces Oportunitats +BFYJTUFJYVOBDPNQFUÒODJB JOEJSFDUBQFSQBSUEFMT DJCFSDBGÒTQFMRVFGBBMËSFB EFKPDT &YJTUFJYQPDBDPNQFUÒODJB JOEJSFDUBFOCPUJHVFTBMUBNFOU FTQFDJBMJU[BEFTFOBRVFTU ËNCJU BOTIGA D’INFORMÀTICA ESPECIALITZADA EN ORDINADORS PORTÀTILS Factors interns Debilitats $BMEJTQPTBSEFNPMUBWBSJFUBU EFNPEFMTJEFDPNQMFNFOUT QFSGFSRVFMBCPUJHBTJHVJQSPV BUSBDUJWBJJOUFSFTTBOUQFSBMT DMJFOUTQPUFODJBMT Factors externs Fortaleses &MTDPOFJYFNFOUTUÒDOJDTJ MFYQFSJÒODJBEFMTQSPNPUPST QFSNFUFOPGFSJSBRVFTUB FTQFDJBMJU[BDJØ Amenaces Oportunitats -BDPNQFUÒODJBEJSFDUBEFMFT CPUJHVFTJOGPSNËUJRVFTEF HSBOTEJNFOTJPOTPEFMTHSBOT NBHBU[FNTRVFQPEFOPGFSJSFM NBUFJY /PFYJTUFJYDPNQFUÒODJB EJSFDUBBMUBNFOUFTQFDJBMJU[BEB FOTPMVDJPOTNPMUFTQFDÓmRVFT QFSBQPSUËUJMT 5BNCÏTBQSPmUBFMGFURVF BDUVBMNFOUFMTFDUPSEFMT PSEJOBEPSTQPSUËUJMTFTUËFO FYQBOTJØ 13 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 127 3. La Marta i en Joan han decidit, en comptes de crear l’empresa sota la forma jurídica de societat limitada nova empresa (SLNE), considerar una altra forma jurídica, la societat civil privada (SCP). Explica els trets característics d’aquesta forma jurídica i quins són ara els tràmits i els passos que s’han de fer per crear l’empresa. Confecciona un quadre comparatiu on es recullin les semblances i les diferències entre ambdues formes jurídiques. La societat civil privada (SCP) és una forma jurídica que es caracteritza fonamentalment per ser un contracte pel qual dues o més persones posen en comú capital, amb el propòsit de repartir-se després els guanys. Les principals característiques són: j Pot tenir o no personalitat jurídica pròpia en funció de si els j Pot haver-hi dos tipus de socis: socis i socis industrials. seus pactes són públics o secrets. j El capital està format per les aportacions dels socis, tant en diners com en béns o indústria. j Quan els pactes són secrets, s’han de regir per les disposi- cions relatives a la comunitat de béns. j No hi ha un capital mínim legal per a la seva constitució. j Poden revestir totes les formes reconegudes pel Codi de Co- j El nombre mínim de socis és de dos. merç, segons l’objecte a què es destinin. j La responsabilitat dels socis és il·limitada. En comparació amb la societat limitada nova empresa, el següent quadre resumeix les característiques comparades: Forma Nombre de socis Capital Responsabilitat Fiscalitat Societat limitada nova empresa .ËYJNDJOD .ÓOJN è -JNJUBEBEFDBQJUBM BQPSUBU *NQPTUTPCSFTPDJFUBUT Societat civil .ÓOJNEPT *MrMJNJUBEB *31' SFOEJNFOUTQFS BDUJWJUBUTFDPOÛNJRVFT .ËYJN è /PIJIBDBQNÓOJN MFHBM Per a més informació, es pot consultar el lloc web de l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç): http://www.ipyme.org/IPYME/ca-ES. També es pot consultar el lloc web del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, on la iniciativa INICIA assessora sobre la creació d’empreses: http://www.gencat.cat/treball/ambits/autoocupacio/index.html. 4. La idea de negoci és un aspecte molt important per a la creació d’una empresa. Però en un món on sembla que tot està inventat i on hi ha molta competència, aparentment és difícil trobar idees originals i factibles. Un criteri per triar una idea de negoci és reflexionar sobre activitats innovadores o que donen resposta a noves necessitats que la societat demana. Fes les activitats següents: a) Pensa en tres idees de negoci que donin resposta a noves necessitats socials. b) Fes un quadre comparatiu amb els punts a favor i punts en contra de cada idea. c) Selecciona aquella idea de negoci que consideris més adient, justificant-ne i raonant-ne l’elecció. d) Confecciona l’estudi de mercat corresponent a aquesta idea de negoci. Per treballar aquesta activitat pot ser de molta utilitat consultar el portal Educaweb.com, on es pot trobar informació sobre els nous jaciments d’ocupació a la Unió Europea: http://www. educaweb.com/contenidos/nuevas-profesiones/los-nuevosyacimientos-empleo-s1804-n1485.html. Es considera que els nous jaciments d’ocupació són un conjunt d’activitats laborals que satisfan noves necessitats socials, que tenen unes característiques comunes: j Cobreixen necessitats socials insatisfetes. j Identifiquen mercats incomplets. j Tenen un àmbit local. j Tenen un alt potencial de creació de llocs de treball. A més, això implica noves oportunitats de creació d’empreses lligades a la prestació d’una gran majoria de noves necessitats socials. Aquestes oportunitats es poden classificar en quatre grans grups: 1. Serveis de la vida quotidiana. 2. Serveis de millora de la qualitat de vida. 3. Serveis de lleure. 4. Serveis mediambientals. A partir de la consulta d’aquesta informació, l’alumne pot treballar de forma lliure (preferentment en grup) quines empreses es poden crear com a resposta a aquestes noves necessitats socials. 5. Una de les principals amenaces que tenen els negocis de nova creació és la manca de finançament. Per aquesta raó les institucions públiques, amb l’ànim de fomentar la creació d’empreses, ofereixen subvencions i línies de finançament preferencials per a emprenedors. Fes una recerca sobre les principals institucions promotores i sobre la tipologia i les característiques de les subvencions i dels ajuts que ofereix. El foment de la creació d’empreses és una iniciativa de nombroses entitats públiques (ajuntaments, comunitats autònomes, cambres oficials, etc.). A part d’aconsellar una consulta als serveis de promoció econòmica del municipi on resideixi l’alumne, també es proposa la consulta de tres portals públics: j Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.cat/treball/ambits/autoocupacio/servei_ emprenedors/subvencionsifinancament/index.html 13 128 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE j Institut de la Petita i Mitjana Empresa (Ministeri d’Indústria, personal i directa una activitat econòmica a títol lucratiu, sense estar subjectes a un contracte de treball i encara que recorrin al servei remunerat d’altres persones, tant si és titular d’una empresa individual o familiar com si no. Turisme i Comerç): http://www.ipyme.org/IPYME/ca-ES/Empren dedoresCreacionEmpresas/Financiacion/ j Institut de Crèdit Oficial: http://www.ico.es/web/contenidos/ 272/index.html/ Pot ser de molta utilitat la consulta del portal de la Seguretat Social (www.seg-social.es); en particular, la secció on es desenvolupa el règim especial de treballadors autònoms: 6. Amb relació als socis o propietaris d’una empresa que treballen en el negoci propi, sempre s’han de donar d’alta al règim especial de treballadors autònoms de la Seguretat Social? Explica breument quines particularitats presenta aquest règim. http://www.seg-social.es/Internet_2/Trabajadores/Afiliacion/ RegimenesQuieneslos10548/RegimenEspecialdeTr32825/index. htm El règim especial de treballadors autònoms o per compte propi s’aplica a aquelles persones que realitzen de manera habitual, 7. Tenint en compte la previsió de tresoreria de l’exemple treballat en aquesta unitat, modifica-la considerant que des del principi la previsió de vendes és la de l’escenari optimista. Concepte Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. Total 2009 $POTVNT EJWFSTPT 1VCMJDJUBU 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 1 800 61 31 746 61 31 746 61 31 746 61 31 746 61 31 746 61 31 746 61 31 546 61 31 546 61 31 546 61 31 546 61 31 546 61 31 546 732 379 752 (1)–(2) Saldo període 7 629 7 629 7 629 7 629 7 629 7 629 7 829 7 829 7 829 7 829 7 829 7 829 92 748 Excés/ Dèficit caixa 7 629 15 258 22 887 30 516 38 145 45 774 53 603 61 432 69 261 77 090 84 919 92 748 92 748 4BMEPJOJDJBM 7FOEFT 5PUBM DPCSBNFOUT %FTQFTFT QFSTPOBMT -MPHVFS "QSPWJTJPOBNFOUT Despeses generals Préstec (2) Total pagaments 8. Confecciona l’estudi econòmic del projecte empresarial proposat a l’activitat 4. Resposta oberta. 9. Imaginem que volem desenvolupar una idea de negoci: una agència de viatges especialitzada en viatges per a famílies amb nens. Confecciona’n el pla de màrqueting corresponent. Resposta oberta. 10. Un altre dels serveis que presten els organismes públics per fomentar la creació d’empreses és l’anomenat viver d’empreses. Fes una recerca sobre el tema i confecciona un informe sobre els vivers d’empreses que hi ha a la zona on vius on s’expliquin les característiques del servei que ofereixen. Els vivers d’empreses són iniciatives públiques, normalment dels ajuntaments, per fomentar la creació d’empreses, mitjançant l’oferta inicial d’un espai on centralitzen els principals serveis que necessita una empresa a nivell d’oficina, recepció, sala de reunions, etc., a més dels serveis d’assessorament especialitzat. Tot això a preus reduïts i durant un temps aproximat de dos o tres anys per tal que el negoci vagi agafant solidesa. Per saber-ne més i per localitzar la xarxa de vivers d’empresa existents es pot consultar el lloc web del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.cat/treball/ambits/autoocupacio/servei_ emprenedors/vivers_dempresa/index.html 11. Confecciona el pla d’empresa d’una de les idees de negoci següents: jardineria d’àtics, residència de gossos i animals de companyia, serveis de manteniment de la llar, o algun altre que se t’acudeixi. Recorda que en primer lloc hauries de decidir el tipus de negoci, pensar en les seves característiques bàsiques i posteriorment començar a formular el pla d’empresa. Una vegada formulat el pla d’empresa, hauries d’exposar-lo oralment. Per fer-ho, podries utilitzar un programa de pre- ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 sentacions (com ara l’Impress del paquet integrat Open Office, el Keynote d’iWork o el Powerpoint de MSOffice). El funcionament d’aquests programes et permet planificar una presentació de diapositives mitjançant l’ordinador o un projector de vídeo. A cada diapositiva cal que presentis els diferents apartats del teu pla d’empresa, amb explicacions breus, taules o gràfics. Per a més informació sobre aquests tipus de programes, pots consultar http://es.openoffice.org/ o http://ca.openoffice. org/. Resposta oberta. Per exemple, una pàgina interessant que fins i tot disposa d’una aplicació per fer el pla d’empresa és Barcelona Activa: http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/cat/ que-es-barcelona-activa/els-programes/18821/programa18821.jsp. 12. En el cas que el VAN d’un projecte empresarial doni negatiu, què es pot fer per millorar la viabilitat financera, és a dir, per tal que sigui positiu? Si el VAN d’un projecte d’iniciativa empresarial és negatiu, llavors no té viabilitat econòmica. Si volem que doni un resultat positiu, s’hauran de fer els canvis següents: j Reduir l’import del desemborsament inicial, que sol ser el de les inversions inicials necessàries per començar el negoci. j Replantejar la quantia i/o la distribució dels fluxos de caixa per tal que siguin més grans i de més durada. 13 129 a) No passa res, és un indicador sense importància. b) Atesa la no-viabilitat del projecte, haurem de replantejar-lo acuradament per evitar aquest resultat. c) Res, ja que és una bona viabilitat. d) Té fàcil solució, només cal que els socis hi posin més capital. Resposta correcta: b). 4. Una de les característiques fonamentals de la forma jurídica societat anònima és: a) La responsabilitat limitada dels socis. b) La responsabilitat il·limidada dels socis. c) La responsabilitat limitada dels socis a 30 000,05 €. d) La responsabilitat limitada dels socis a 3 000,05 €. Resposta correcta: a). 5. Quan plantegem l’estudi de mercat, hem de concretar quins són els clients potencials del nostre negoci. Quins són? a) Aquells que tenen prou poder adquisitiu per adquirir el nostre producte. b) Tota la població de la zona. c) Aquells que tenen com a necessitat el consum del nostre producte. Comprova el teu nivell 1. Dins del pla de màrqueting, sempre és necessari utilitzar la publicitat com a instrument de promoció? a) Sí, sempre. És indispensable. b) No, encara que gairebé sempre és una de les eines emprades. c) No, ja que la publicitat és una eina de l’estratègia de producte. d) No, ja que la publicitat és una eina de l’estratègia de distribució. Resposta correcta: b). 2. El fet que una empresa tingui pèrdues en el primer exercici de vida és una mostra que el negoci no és gens viable? a) Sí, sempre. b) No, mai. c) No sempre, ja que sovint, l’empresa, en els primers períodes, encara no ha pogut desenvolupar la seva capacitat i satisfer suficients clients potencials. d) No, no té res a veure amb l’èxit i la supervivència de l’empresa. Resposta correcta: c). 3. Si en estudiar la viabilitat financera, el VAN dóna un resultat negatiu, què hem de fer? d) Aquells a qui els agrada el nostre producte. Resposta correcta: c). 6. Per quina raó és important fer un estudi de la competència? a) Per copiar tot el que fan. b) Per no fer res del que fan. c) Per obtenir informació sobre les característiques de les empreses competidores que siguin d’utilitat per definir la nostra estratègia competitiva. d) Per copiar la campanya publicitària. Resposta correcta: c). 7. Estem realitzant l’anàlisi DAFO del nostre projecte empresarial i observem que tenim molta competència en el nostre negoci. Això què significa? a) Dins dels factors externs és una amenaça. b) Dins dels factors interns és una amenaça. c) Dins dels factors externs és una debilitat. d) Dins dels factors externs és una oportunitat. Resposta correcta: a). 8. Si calculant la TIR del nostre projecte empresarial ens dóna 2,35 %, què implica pel que fa a la viabilitat financera? Considerem que el tipus d’interès de mercat en aquest moment és del 7 %. 130 13 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE a) Manca de viabilitat. b) Molt bona viabilitat. c) No influeix en la viabilitat. d) És indiferent, això no és una dada negativa del nostre projecte, l’únic que hem de fer és confeccionar un bon pla de màrqueting. Resposta correcta: a). 9. I si, per al cas anterior, la TIR donés un resultat de 35 %, què significa? a) Manca de viabilitat. b) Que l’empresa tindrà pocs problemes de finançament. c) Molt bona viabilitat. d) És indiferent, això no és una dada negativa del nostre projecte; l’únic que hem de fer és confeccionar un bon pla de màrqueting. Resposta correcta: c). 10. Si en calcular el llindar de rendibilitat (punt mort o punt d’equilibri) ens adonem que dóna un resultat que és inviable atesa la capacitat productiva, què podem fer per reduir-lo fins a nivells factibles? a) Reduir el preu de venda del producte. b) Reduir els costos fixos. c) Augmentar els costos fixos. d) No s’hi pot fer res. Resposta correcta: b). Prepara les PAU 1. Creus que la localització d’un negoci és sempre una dada important per a un projecte d’iniciativa empresarial? Raona la resposta. (2 punts) La localització del negoci és en la majoria dels casos un aspecte molt rellevant per assolir l’èxit del projecte d’iniciativa empresarial, per raons diverses: per proximitat als compradors, per proximitat a les fonts de subministraments o per proximitat a les xarxes logístiques que permeten la distribució del producte. En canvi existeixen empreses per a les quals la localització del negoci no és gens rellevant. Pot ser el cas d’aquelles empreses que donen serveis de forma virtual a través d’Internet, empreses de pintors, empreses de rehabilitacions de façanes… 2. Per quina raó creus que el total del pla d’inversions ha de coincidir amb el total del pla de finançament? Podria ser que fossin diferents? (2 punts) Per definició, sempre el total del pla d’inversions ha de ser igual al total del pla de finançament, ja que, d’una banda, s’està avaluant el valor total de les inversions que ha de realitzar l’empresa, i de l’altra, s’estan estudiant les fonts de finançament a l’abast per poder realitzar aquestes inversions. Si el pla de finançament no cobreix les previsions d’inversions i no tenim accés a més fonts de finançament, el projecte no es podrà realitzar o caldrà fer els canvis necessaris per adaptar el negoci i les inversions necessàries al nivell de finançament disponible. 3. Considera el barri o la ciutat on vius i pensa quins tipus de negocis seria factible obrir. Podries començar amb una pluja d’idees i després seleccionar aquelles cinc idees que creus que poden ser més interessants. Per finalitzar, confecciona un quadre resum amb els factors a favor i en contra de les cinc idees candidates. (2 punts) Resposta oberta. 4. La forma jurídica societat limitada nova empresa (SLNE) aporta una sèrie d’avantatges. Fes un resum de quines són. A continuació investiga quines són les característiques de la forma jurídica societat civil privada (SCP), compara-la amb l’anterior i determina en quins casos l’una és més indicada que l’altra. (2 punts) La societat limitada nova empresa (SLNE) és un cas particular d’una societat limitada que fonamentalment té com a finalitat afavorir la creació d’empreses mitjançant una simplificació dels tràmits de constitució. Les principals característiques són: j És una especialitat de la societat de responsabilitat limitada (SRL). j El seu capital social està dividit en participacions socials i la responsabilitat davant de tercers està limitada al capital aportat. j El nombre màxim de socis en el moment de la constitució es limita a cinc, els quals han de ser persones físiques. La societat limitada de nova empresa unipersonal està permesa. j El nombre de socis es pot incrementar amb la transmissió de participacions socials. Si com a conseqüència de la transmissió són persones jurídiques les que adquireixen les participacions socials, aquestes han de ser alienades a favor de persones físiques en un termini màxim de tres mesos. j El capital social mínim, que s’ha de desemborsar íntegrament mitjançant aportacions dineràries en el moment de constituir MBTPDJFUBU ÏTEFè JFMNËYJNEFè j L’objecte social és genèric, per permetre més flexibilitat en el desenvolupament de les activitats empresarials sense necessitat de modificar els estatuts de la societat. j La denominació social està composta pels cognoms i el nom d’un dels socis més un codi alfanumèric únic (ID-CIRCE). j Es poden utilitzar uns estatuts socials orientatius que reduei- xen els temps de notaris i registradors a un màxim de 24 hores cada un. j Dues formes de constitució: telemàtica i presencial. j Els òrgans socials són una junta general de socis i un òrgan d’administració unipersonal o pluripersonal. j Poden continuar les seves operacions en forma d’SRL amb l’acord de la junta general i l’adaptació dels estatuts. j Pot disposar d’un model comptable adaptat a la realitat de les microempreses que compleix les obligacions d’informació comptable i fiscal i que serveix com a eina de gestió. 13 ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 131 En comparació amb la societat limitada nova empresa, el següent quadre resumeix les característiques comparades: Forma Nombre de socis Capital Responsabilitat Fiscalitat Societat limitada nova empresa .ËYJNDJOD .ÓOJN è -JNJUBEBEFDBQJUBM BQPSUBU *NQPTUTPCSFTPDJFUBUT Societat civil .ÓOJNEPT *MrMJNJUBEB *31' SFOEJNFOUTQFS BDUJWJUBUTFDPOÛNJRVFT .ËYJN è /PIJIBDBQNÓOJN MFHBM Per a més informació, es pot consultar el lloc web de l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç): http://www.ipyme.org/IPYME/ca-ES. També es pot consultar el lloc web del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, on la iniciativa INICIA assessora sobre la creació d’empreses: http://www.gencat.cat/treball/ambits/autoocupacio/index.html. 5. En les qüestions següents, tria l’única resposta que consideris vàlida. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Si un negoci adopta la forma jurídica de societat anònima, quin tipus de responsabilitat tenen els socis? a) Il·limitada. b) Limitada a un capital màxim de 60 000 euros. 3. Si estudiant la viabilitat financera del projecte calculem el VAN i resulta un valor positiu, què vol dir? a) Que el projecte empresarial és viable. b) Que el projecte empresarial és inviable. c) S’hauria de conèixer també la TIR. d) S’hauria de conèixer també el llindar de rendibilitat. 4. Quin tipus de viabilitat determina l’anàlisi DAFO? c) Limitada al capital aportat. a) Viabilitat financera. d) Limitada a un capital màxim de 3 000 euros. b) Viabilitat econòmica. 2. Quina de les variables següents no pertany a l’estratègia de màrqueting? c) Viabilitat legal. d) Viabilitat comercial. a) Preu. 1. Resposta correcta: c). b) Fonts de finançament. 2. Resposta correcta: b). c) Producte. 3. Resposta correcta: a). d) Promoció. 4. Resposta correcta: d).