Andrea Gómez 2n Batx B TEMA 5 - ART CLÀSSIC: ROMA 5.1 REFERENTS HISTÒRICS L'any 753 a.C. (segle VIII a.C.), dos dels diversos pobles que habitaven la Península itàlica, els Sabins i els Llatins, van fundar Roma. Un poblat que es convertiria en la capital d’un dels imperis més poderosos. (Tres períodes) a) Monarquia (753-509 a.C.): Etapa fosca governada per reis. Els darrers d’origen etrusc. Van habitar la Toscana actual entre els segles VIII i IV a.C.i van deixar una empremta artística determinant en l’evolució de l’art romà. b) República (509-31 a.C.): s’inicia després de l’expulsió dels etruscs, moment en què es conquereixen altres territoris. Es derroten els Cartaginesos en les Guerres Púniques. c) Imperi (31 a.C.-476 d.C.): S’estableix un nou sistema polític per tal de governar un territori que era molt gran. Es divideix el territori en províncies, liderades per l’emperador. Van rebre la influència de la civilització etrusca i de la cultura grega, i l’art va ser un instrument essencial en l’ostentació del poder. L’any 391 es va substituir el politeisme romà pel cristianisme. Religió entroncada amb el judaisme i nascuda a Palestina el segle I (província romana). 5.2 LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA L’ antecedent de l’art romà és l’art etrusc (VII i V a.C.) Cronològicament es pot parlar de Roma des de l’any 509a.C., expulsió dels Etruscs, fins el 476 d.C. Des d’un punt de vista cultural i artístic, l’art romà es diferencia en dos períodes: ● El Republicà (segles III-i a.C.) influència de formes culturals gregues i etrusques. ● L’Imperial (segles I a.C.-V d.C.) període on s’inclou l’art tardo romà a la darreria del segle III d.C. 5.3 L’ART ETRUSC COM ANTECEDENT a) Referents històrics Poble d’origen desconegut. Es considera que al segle X a.C. es van instal·lar a la Toscana procedents de l’Àsia Menor. Al segle VIII a.C. comerciaven amb els grecs, llatins i sabins. La seva cultura és una barreja d’art grec i oriental i tot el seu art i arquitectura va estar dominat per les creences religioses i pels ritus funeraris. b) L’arquitectura etrusca Andrea Gómez 2n Batx B És imprescindible per entendre l’evolució de l’arquitectura occidental. Van introduir al continent europeu L’arc i la volta, d’origen mesopotàmic, base tècnica de l’arquitectura romana. Destacaren per la construcció de: Tombes: Queden restes significatives. Construccions de pedra que formaven part dels ritus funeraris. Van crear grans necròpolis. Generalment estan excavades a la roca i cobertes per una construcció de forma cònica. Alt nivell tècnic del poble etrusc en l’ús de l’arc i la volta. Temples: Conservació molt deficient (fusta i maó) Malgrat això, gràcies a les descripcions de Vitruvi, arquitecte romà, se sap que tenien planta quadrangular sobre un podi alt i tenien un pòrtic de columnes. Darrere hi havia tres portes que conduïen a tres cel·les paral·leles dedicades a les tres divinitats. També n’hi havia d’una cel·la. Els etruscos donaven més importància a la façana d’entrada, realçada pel profund pòrtic amb columnes i les escales per accedir-hi. El sostre estava cobert amb dos aiguavessos i sovint, estava decorat amb frisos escultòrics i estàtues de terracota als extrems. Ús de l’ordre toscà, ordre arquitravat, innovació etrusca adoptat pels romans. a) Una columna llisa amb base i capitell geomètric ala manera dòrica, format per collarí equí i àbac. b) Un entaulament amb arquitrau llis, un fris senzill sense tríglifs ni mètopes, i una cornisa. c) El realisme escultòric És situa en l’àmbit funerari. Destaquen els sarcòfags en bronze i terracota, on es reprodueixen difunts, en posició relaxada i quotidiana. (Esposos de Cer.) La cultura etrusca té una profunda por a la mort i a l’oblit i creuen que el difunt viurà una altra vida. Motiu pel qual l’escultura és realista i fidel amb els trets físics. Formalment: Somriure forçat; ulls ametllats; ús de la geometria i cert hieratisme. (Estil grec arcaic). El retrat és un altre gènere molt popular, molt realista, factor que influirà en la cultura romana. També es reprodueixen animals mítics o fantàstics. d) La pintura funerària Decoració mural de les tombes on es recrea l’ambient familiar que el difunt viurà a l’altre vida. Mostren la vida quotidiana etrusca: es representen amb gran colorit festes de comiat amb balls i música. Formalment: visió simultània de cara i de perfil (frontalitat egípcia), es perfilen les figures en negre... Allargament desmesurat de peus i mans... Andrea Gómez 2n Batx B 5.4 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ Origen molt eclèctic → assimilaren moltes influències dels diferents pobles conquerits: herència etrusca, grega i hel·lenística procedent del Pròxim Orient i Egipte. En arquitectura el model etrusc es fusiona amb el grec en la construcció d’edificis: s’incorpora l’arc de mig punt i la volta de canó o d’aresta (origen etrusc). A més, fa servir els ordres grecs tradicionals (dòric, ...), afegeix l’ordre toscà, etrusc, i l’ordre compost: original romà que mescla elements del capitell jònic (volutes) i del corinti (fulles d’acant). Prioritza els aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics. Pel que fa l’escultura, gust pel realisme (etrusc) amb predilecció pel retrat i escenes quotidianes i bèl·liques. Les parets i terres d’edificis es decoren amb pintures i amb mosaics. 5.5 URBANISME I ARQUITECTURA Són les dues arts que expressen més bé el caràcter romà: instrument de romanització de les grans ciutats conquerides. Apliquen a tota ciutat nova un ordenament geomètric en quadrícula, dividint la ciutat en quatre parcel·les (traçat els campaments militars) separades per dos carrers principals: el cardo (nord-sud) i el decomanus ( est-oest). A l’encreuament es construeix el fòrum, plaça on s’aixequen els edificis públics: Temples, basíliques, la cúria, l’arxiu, monuments, columnes, arcs… Molta importància de les vies de comunicació per desenvolupar el territori. La Via Augusta unia Roma amb Cadis passant per Tarragona. Obres d’enginyeria: Ponts o aqüeductes, per portar l’aigua als nuclis urbans des dels pantans o rius... millora de la vida quotidiana. a) Tipologies arquitectòniques Els edificis romans es poden diferenciar segons siguin privats o públics. ● Caràcter privat: cases, que poden ser unifamiliars (domus) o de veïns (insulae). Els emperadors tenien grans vil·les i palaus. ● Caràcter públic: distingim edificis religiosos i civils. Edificis religiosos → els temples, erigits per al culte als déus. Característiques del temple etrusc: elevació mitjançant un pòdium; importància de la façana principal amb un pòrtic d’entrada alt amb escalinata. Andrea Gómez 2n Batx B També es troben elements del temple grec: forma rectangular de la planta; divisió interior en dos espais diferenciats (pronaos i cel·la o naos, on e guarda l’estàtua del déu) i que són perípters. També hi ha temples de planta circular (tholos grec) de vegades coberts amb una cúpula, Panteó de Roma. Edificis civils→ molta varietat, fruit de ser una societat complexa i evolucionada. → Monuments destinats a la diversió: 1) Termes. Destinats a banys en piscines d’aigua calenta (caldarium), tèbia (tepidarium) i freda (frigidàrium). 2) Teatres. Semicirculars, semblants als grecs però sense aprofitar els desnivells muntanyosos. (Mèrida, Sagunt i Tarragona) 3) Amfiteatre. Planta el·líptica (unió de dos teatres). Lluites de gladiadors, animals... Colosseu; Mèrida; Tarragona, Nimes… 4) Circ. Curses de quadrigues i activitats atlètiques. → Monuments de caràcter administratiu. 1) Basílica. Planta rectangular, format per tres naus cobertes amb una volta de canó i mitja cúpula al fons. Destinada al comerç, administració de justícia, actes públics... → Monuments commemoratius. Són elements constructius extrets del seu context habitual. Es dediquen a recordar les gestes de l’imperi. 1) Columnes. De dos tipus: rostral, amb el fust decorat amb elements que representen la proa d’un vaixell. Recorden victòries navals. 2) Historiades, el fust és cobert amb relleu de gestes bèl·liques. (Trajana). 3) Arcs de triomf. Construïts als fòrums o als accessos de les ciutats. D’una o tres arcades (Berà) b) Materials La majoria dels edificis es feien amb pedra i maó. A partir del segle II a.C. també faran servir el marbre pels revestiments de luxe. Nous tipus de parament per aixecar murs: opus caementicium (barreja de pedres petites, grava, sorra, calç i aigua) que permetia cobrir grans espais i era equiparable al formigó actual. 5.6 REALISME I IDEALISME DE L’ESCULTURA L’escultura està supeditada a l’arquitectura ja què la seva finalitat és l’ornamentació dels edificis. Gran influència etrusca i grega. Dos gèneres escultòrics: retrat i relleu històric en marbre, bronze i pedra. a) El retrat Andrea Gómez 2n Batx B El bust; l’escultura exempta i l’escultura eqüestre (Marc Aureli). Inicialment el referent és l’escultura funerària etrusca i el realisme grec del període hel·lenístic (segle III a.C.). Posteriorment, el retrat imperial adopta l’idealisme del període clàssic grec encara que humanitzant els gestos. Període Baix Imperi o tardo romà (segle III-V) es simplifiquen les formes: Esquematització i solemnitat del personatge. Anticipa la rigidesa del retrat bizantí posterior. b) El relleu històric Alt grau narratiu. Recrea amb gran realisme escenes bèl·liques (grandesa de l’imperi). Gust per recrear el paisatge i la decoració arquitectònica. S’esculpeixen en monuments commemoratius: Altars (Ares), Ara Pacis; Arcs de triomf i columnes exemptes. Els relleus s’adeqüen a l’espai arquitectònic (Columna trajana: decoració helicoidal). 5.7 LA DECORACIÓ PICTÒRICA La cultura i arts grecs van ser referents de la pintura romana: escenes mitològiques i ritus religiosos. Segle I a.C., decoració d’interiors de cases, palaus, edificis públics i religiosos, amb murals al fresc. Temàtiques quotidianes. Les obres es conserven gràcies a l’erupció del Vesuvi 79 d.C., que va sepultar les ciutats de Pompeia i Herculà. Les pintures es caracteritzen per: Realisme, ús de la perspectiva, que s’aconsegueix disminuint la mida de les figures i difuminant els detalls per aconseguir profunditat; Detallisme; Precisió; Riquesa cromàtics i la força expressiva. Quatre estils: a) Estil d’incrustació. De mitjan segle II a.C. fins inicis el Segle Ia.C., gran influència grega: imitació de grans lloses de marbre o columnes. b) Estil arquitectònic. Apareix a començament segle I a.C., simulava elements arquitectònics pintats, com si la paret s’obrís a l’exterior. S’incorporaran escenes mitològiques, paisatgístiques... com si fossin finestres petites o quadres penjats. (Vil·la del Misteri, Pompeia) c) Estil ornamental. A les darreries del segle I a.C. a Roma, imposat des de la cort imperial d’August. Va substituir els edificis del segon estil per una arquitectura fantàstica i de perspectiva impossibles. S’obrien finestres a un món imaginari al mig de les parets. (Villa di Livia). d) Estil il·lusionista. A Pompeia després del terratrèmol del 62 d.C. Reaparició de les arquitectures del segon estil, però amb escenes amoroses, picaresques, mitològiques... Alta qualitat escenogràfica: reprodueixen escenes teatrals amb cortines, telons i màscares. (Casa de Marco Lucrezio a Pompeia). Andrea Gómez 2n Batx B També s’han conservat pintures sobre fusta i al tremp o a la cera amb les mateixes característiques realistes de l’art romà. 5.8 EL DETALLISME DEL MOSAIC ROMÀ És un llegat hel·lenístic. El seu gran desenvolupament es fa a l’època imperial (I a.C.-IIId.C.). S’aplicava al terra i parets de cases i edificis públics. Ornament. El mosaic es construeix a petits trossos de pasta de vidre, esmalt o marbre (tessel·les). Segons la seva mida hi ha tres tècniques: Opus tessellatum (peces petites talades amb més o menys regularitat) i Opus Vermiculatum (peces diminutes 0,5-1 cm) (herència grega) creat amb fragments de marbre de diverses mides i classes. Opus sectile, utilitzat en edificis de gran sumptuositat. Primera fase, es representen temes de la mitologia i pintura grega. Més tard, gust pel detall i colors vius, permet més varietat temàtica: motius vegetals i figures geomètriques. 5.9 ART PALEOCRISTIÀ O TARDOROMÀ ● ● ● A mitjan segle I, el cristianisme es difon ràpidament per tot l’imperi. L’any 313, Constantí concedeix la llibertat religiosa als cristians. Any 380, Edicte de Tessalònica, Teodosi, declara el cristianisme religió oficial de L’imperi. A partir d’aquest moment, les obres representen temàtica religiosa i la nova iconografia tindrà finalitats doctrinals. L’art paleocristià es durà a terme entre els anys 313 i 750: Formalment adopta les fórmules del món romà però adequant els edificis a les necessitats litúrgiques amb una iconografia amb temes religiosos i pagans. a) L’arquitectura al servei del culte Els cristians necessitaven un lloc per dur a terme les cerimònies. La basílica romana serà el lloc ideal per la seva amplitud. Es seguirà el model pagà per construir les grans basíliques (Sant Joan de Laterà 314-324 i Sant Pere del Vaticà 320-340). Marcarà la pauta general de l’arquitectura cristiana fins al segle XIX. ● Planta rectangular dividida en 3 o 5 naus. ● S’afegeix una nau transversal (transsepte) que ocupa l’espai precedent a l’absis. (els braços sobrepassen l’edifici). ● Coberta de fusta amb dos aiguavessos. Al presbiteri (on es troba l’altar) es defineix amb un arc semicircular emmarcat per un arc de mig punt . (A la manera d’un arc commemoratiu romà, triomf de l’Església). L’entrada és a l’extrem oposat de la capçalera, precedida per un pati porticat (atri) que va seguit d’un vestíbul (nàrtex) abans de l’entrada. b)La cristianització de les imatges La creació d'objectes, escultures i pintures amb la iconografia cristiana té l'origen a les catacumbes, Andrea Gómez 2n Batx B unes galeries subterrànies utilitzades pels primers cristians com a lloc de refugi, celebració i enterrament. Als corredors d'aquestes hi havia cambres funeràries, decorades amb pintures, on es guardaven els sarcòfags. L'art paleocristià, al principi, era ple d'imatges neutres (passar inadvertides), són exemples el Bon Pastor (pastor guiant ovelles equival a Crist i els seus fidels). Són imatges inspirades en la mitologia clàssica que transformaven i adaptaven. Els sarcòfags, com el Juni Basso del s. VI, és l'exemple d'escultura paleocristiana amb temàtica d'Antic i Nou testament. Pel que fa a l'estil, es conserva el hieratisme i la rigidesa esquemàtica del Baix imperi Romà. Transmet cert sentiment espiritual. La pintura decorava els murs de les basíliques i va ser substituïda progressivament per mosaics, que avancen del naturalisme romà cap a l'espiritualització de les escenes (apropar temes sagrats a la realitat). Van influenciar posteriorment en el mosaic bizantí.