VOCABULARI CULTURA AUDIOVISUAL FILTRE: filtre òptic de la part frontal de l’objectiu d’una càmera per a aconseguir un determinat efecte a la fotografia. FLASH: dispositiu que dona llum a una fotografia instantània. FLASH BACK: escena retrospectiva o tornada ràpida al passat en mig del relat. FORA DE CAMP: elements que queden fora del camp visual però que imaginem. que estan. FOTOGRAMA: cadascuna de les imatges que composen la pel·lícula fotogràfica FRAME: sinònim de fotograma GÈNERE CINEMATOGRÀFIC: tema general d’una pel·lícula que serveix per a classificar-la. GÈNERE FOTOGRÀFIC: diferents temes de les fotografies per a poder classificar-les. GÈNERE PERIODÍSTIC: estil informatiu caracteritzat per la font de difusió : medis moderns i premsa. GRAN PLAN GENERAL: L’espai és més important que els personatges i aquests són gairebé imperceptibles. IL.LUMINACIÓ: conjunt de tècniques per a il·luminar l’escena d’una fotografia. INFOGRAFIA: tècnica d’obtenció d’imatges (gràfics o signes) mitjançant procediments informàtics. LENT: peça de vidre circular que s’empra en instruments òptics. LLEI DE TERÇOS: forma de composició que ordena objectes dins la imatges i a més la divideix en nou parts iguals. MOVIMENT CINEMATOGRÀFIC: context en el qual s’engloba la pel·lícula segons les seves característiques( per exemple cinema surrealista, cinema soviètic, etc.) MUNTATGE: l'ordenació narrativa i rítmica dels plans gravats prèviament en un producte audiovisual. PRIMER PLA: des del pit o les espatlles fins al cap. PRIMERÍSSIM PLA: normalment des del front fins a la barbeta PROFUNDITAT DE CAMP: espai que queda determinat pel camp visual on la imatge roman nítida, és a dir, enfocada. PUNT DE FUGA: lloc en el qual conflueixen les projeccions de totes les rectes paral·leles a una certa direcció en l'espai, però que no són paral·leles al pla de la projecció. RITME: repetició de línies i formes que fan captar l’atenció de l’ull. RESOLUCIÓ: qualitat d’una imatge SINTONIA: TALL: Pas d’un pla amb un altre per mitjà de la connexió directa sense que hi hagi un altre pla intermedi. TRÍPODE: Suport amb tres peus que suporta la càmera durant la presa o el rodatge que evita moviments o vibracions. ZOOM: Tipus d’òptica que permet, gràcies al moviment de les seves lents, un apropament o allunyament sense desplaçar la càmera. PLA: Unitat bàsica de la narrativa audiovisual. ● PLA AMERICÀ: personatges tallats a l’altura dels genolls ● PLA DETALL: enquadra un objecte o una part del cos ● PLA DE CONJUNT: els personatges queden equilibrats amb el fons creant un conjunt ● PLA GENERAL: l’espai és més important que els personatges. ● PLA MIG: personatges tallats per la cintura o per sobre del pit, depenent si és un pla llarg o curt respectivament. ● PLAN SENCER: personatges des dels peus fins al cap. ● PLA SUBJECTIU: es fa des del punt de vista dels ulls d’un personatge. ● PLA ZENITAL: on la càmera es troba perpendicular al terra i mostra una visió de dalt a baix. 16:9: relació d'aspecte amb un ample de 16 unitats i alçada de 9. 4:3: relació d’aspecte anomenada quadriangular que es inferior un 30% que el 16:9. CÀMERA RÀPIDA: filmació lenta que en reproduir-la es veu a major velocitat. ANGLE: Porció indefinida de pla limitada per dues línies que parteixen d'un mateix punt o per dos plans que parteixen d'una mateixa línia. CÀMERA LENTA: Rodatge accelerat perquè així en reproduir-la a velocitat normal causi un efecte de lentitud en els moviments. CÀMERA SUBJECTIVA: posició de la càmera des dels ulls d’un personatge que ens fa veure el seu punt de vista. CAMP: Espai captat per la càmera i limitat per l’enquadrament. CONNOTACIÓ: significat subjectiu de la imatge on es vol trobar un significat més enllà. CONTRAPICAT: pla contrari al picat, en aquest la càmera està enfocant des de sota cap a dalt. DENOTACIÓ: significat objectiu dels elements que apareixen en una imatge. EDICIÓ: modificar imatges per manipular-les o retocar-les, per tal d’aconseguir el resultat que es vol. EIX: línia imaginària que recorre els centres d'un sistema òptic i forma angle recte amb el pla de la imatge. ENFOCAR: Fer que la imatge es produeixi exactament en el lloc adequat perquè es vegi amb nitidesa. ENQUADRAMENT: forma en la qual s'ordenen els objectes captats per la càmera i a més en forma de quadre. ESCENA: Conjunt de plans que es desenvolupen en una mateixa localització, encara que és més típic del món del teatre. OBJECTIU: és el conjunt de lents i a més el sistema d’enfocament i obturació d’una càmera. PANORÀMICA: imatge que mostra una panorama normalment un paisatge i es distingeix per l’ampli horitzó que abarca. ONOMATOPEIA: Formació de mots o paraules a partir de la imitació de sons naturals. PICAT: Pla obtingut quan la càmera està en una posició més alta que l’objecte o persona que es vol gravar. PÍXEL: unitat mínima que forma una imatge. VEU EN OFF: recurs narratiu del cinema en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense que aparegui a la pantalla.