UNITAT 3: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) UNITAT 3: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 1. PRESENTACIÓ DEL PERÍODE 2. LES REGÈNCIES 3. EL REGNAT D’ISABEL II (1833- 1868) 4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874) 1. PRESENTACIÓ DEL PERÍODE 1.1 Les diferents etapes Regència de Maria Cristina (1833-1840) Regència d’Espartero (1840-1843) Regnat d’Isabel II (1833-1868) Dècada moderada (1844-1854) Bienni progressista (1854-1856) 2 GRANS ETAPES Segon període moderat (1856-1868) Govern provisional (1868-1871) El Sexenni Democràtic (1868-1874) Amadeu I (1871-1873) Primera República (1873-1874) 2. LES REGÈNCIES 2.1 La divisió provincial L’any 1833: un dels èxits de la construcció de l’estat liberal: la divisió provincial de Javier de Burgos. Va dividir Espanya en 49 províncies. Cada capital tenia una diputació amb la figura d’un governador civil. 2.2 L’Estatut Reial de 1834 El 1834 es va aprovar l’Estatut Reial, una mena de carta atorgada per calmar els que volien reimplantar la Constitució de Cadis de 1812. Estatut Reial Corts bicamerals Sobirania compartida Sufragi censatari Cap menció als drets de l’home i oferia poques llibertats. 2.3 Les bullangues Les bullangues van ser aldarulls, a Catalunya, pel malestar entre les classes populars urbanes. La bullanga de 1843, es coneix com la Jamància, va ser una acció plenament revolucionària. 2.4 La desamortització de Mendizábal El 1835, Maria Cristina va nomenar Juan Álvarez Mendizábal president del govern. La mesura principal del seu govern va ser el decret de desamortització de 1836. Reduir deute públic Desamortització Mendizábal Nacionalitzar béns clergat regular Nous propietaris 2.5 La regència d’Espartero (1840-1843) Període de molta inestabilitat política. També protestes. Espartero sufoca revoltes però obliga abdicar a la regent. Va tenir molta oposició durant la seua regència. El Bombardeig Barcelona va provocar la destitució del militar i la proclamació d’Isabel II com a Reina. 3. EL REGNAT D’ ISABEL II (1833-1868) 3.1 La Dècada moderada Isabel II amb tretze es converteix en reina per donar estabilitat a la política espanyola. Caràcter moderada Constitució de 1845 . Sobirania compartida Sufragi molt restringit Centralització de l’estat Estat catòlic 3.2 El concordat amb la Santa Seu (1851) Concordat de 1851: El Papa reconeixia a Isabel II com a reina i a canvi, l’Estat es comprometia a sustentar l’Església, finançant el clergat i el culte catòlic. També es van restaurar els ordes religiosos abolits i recuperar atribucions en l’ensenyament. 3.3 La consolidació de l’estat liberal Durant la Dècada Moderada es van portar a terme una sèrie de reformes i de lleis: El 1844 es va crear la Guàrdia Civil. El 1845 es va fer la reforma fiscal. El 1857 la la primera gran llei d’educació: la Llei Moyano. Es van instaurar el sistema de quintes (1 de cada 5, per sorteig, anava al servei militar). 3.4 La segona guerra Carlina (1846-1849) Entre els anys 1846-1849 es va produir la segona guerra Carlina. Escenari principal, Catalunya. Rep el nom de la guerra dels Matiners. El pretendent carlí era Carles VI. 3.5 El Bienni Progressista (1854-1856) L’any 1854, un cop d’estat militar (la Vicalvarada) va enderrocar el govern Narváez i va entregar-lo novament a Espartero. El protagonista del cop militar, el general O’Donnell, creador de la Unió Liberal, Fets destacats bienni progressista foren: La desamortització de Madoz. Llei de ferrocarrils de 1855. 3.6 El segon període moderat (1856-1868) El 1856 Narváez torna al poder. El 1858 va entrar al govern O’Donnell. La seua Unió Liberal va estar al poder fins 1863. Anys d’eufòria econòmica. Destacar extensió ferrocarril i desenvolupament de la indústria tèxtil catalana. El govern va intervenir fora del país en la guerra del Marroc (o guerra d’Àfrica). A partir de 1866 crisi econòmica. Abans, Narváez havia tornat al poder (1863). En el pacte d’Ostende (1866) unionistes, progressistes i demòcrates es van posar d’acord per derrocar Isabel II. 3.7 La guerra d’Àfrica (1859-1860) Després d’accions violentes contra Ceuta i Melilla, Espanya va declarar la guerra al Marroc. Escenaris principals van ser Los Castillejos, Tetuan i Wad-Ras, on les tropes espanyoles van derrotar definitivament les marroquines. 3.8 La revolució de 1868 La crisi social, política i econòmica va caracteritzar els darrers anys de regnat d’Isabel II. Seguint directrius Pacte d’Ostende, el general Topete, Prim i Serrano es van alçar contra la monarquia. Aquesta revolució de 1868 “la Gloriosa” va triomfar i la reina va emprendre el camí de l’exili. 4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874) 4.1 El govern provisional Arran del triomf de la revolució de setembre, es va crear el govern provisional de Serrano. Una de les primeres actuacions; convocar eleccions a Corts Constituents. La Constitució de 1869, la més democràtica del segle XIX espanyol Monarquia constitucional Corts bicamerals Sufragi universal Amplis drets i llibertats Llibertat de culte Servei militar obligatori 4.2 El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-1873) Després de moltes deliberacions, candidats… L’escollit per al tron espanyol va ser Amadeu I, de la dinastia italiana de Savoia. Prim principal valedor, va ser assassinat. L’aristocràcia L’oposició a Amadeu I L’església Els carlins Classes populars A més, Cánovas del Castillo, defensava restaurar els Borbó, en la persona del fill d’Isabel II. Amadeu I va renunciar al tron i va abandonar Espanya. 4.3 La primera República (1873-1874) El fracàs de la monarquia d’Amadeu I va empènyer les Corts a proclamar la República. La Primera República va tenir vida breu i agitada: 4 presidents (Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar) revoltes obreres i camperoles, guerra de Cuba, insurrecció carlins, models contraposats d’Estat… Constitució de 1873 (mai promulgada) Sobirania popular (per primera vegada) Llibertat religiosa Model federal 4.4 La tercera Carlinada (1872-1876) La proclamació d’Amadeu I va significa tret de sortida als partidaris de Carles VII, nou pretendent carlí, a l’alçament en armes al crit de “Déu, Pàtria, Rei i Furs”. La guerra va tenir dos fronts importants: - País Basc i Navarra. - Zones rurals de Catalunya, País Valencià i Aragó. La Restauració dels Borbó va significar la desfeta definitiva dels carlins. 4.5 El cantonalisme La imposició centrista a la constitució republicana de 1873 va tenir com a resposta el Cantonalisme. El cantonalisme és un moviment o aixecaments amb molt ressó a Andalusia, zones llevantines (País Valencià i Múrcia, Extremadura i Castella. L’objectiu era instaurar un règim federal per als antics estats històrics, províncies i els municipis o cantons. 4.6 El cop d’estat del general Pavía El 1874 el general Pavía va fer un cop d’estat posant fi al breu període democràtic. Pavía va donar-li el govern al general Serrano. Aquest va acumular tots els poders: Espanya s’havia transformat en una dictadura. 4.7 La fi del Sexenni Democràtic - L’artífex de la Restauració, Cánovas del Castillo, feia temps que treballava restaurar la monarquia. Llegir Manifest de Sandhurst (pàg. 71) L’any 1874 es va preparar la tornada dels Borbons. - Martínez Campos,, des de Sagunt, es va avançar i va fer un pronunciament militar a finals del 1874 i va restaurar la monarquia Borbònica. 4.8 El problema de Cuba Un dels problemes del Sexenni Democràtic fou la guerra dels Deu anys de Cuba. La guerra es va iniciar el 1868 amb el “grito de Yara” quan Céspedes es va alçar contra les autoritats espanyoles i alliberant els seus esclaus. Tot i la victòria espanyola mala imatge de l’exèrcit espanyol, mal preparat.
