La Segona República (1931-1936/1939) SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA REPÚBLICA EN GUERRA NICETO ALCALÁ - ZAMORA MANUEL AZAÑA GOVERN PROVISIONAL PERÍODE CONSTITUENT Durant 1931-1942, hi hagué una involució autoritària: Per què unes eleccions municipals van dur a la República el 1931? El 12 d'abril del 1931, els resultats de les eleccions municipals convocades pel Govern de l'almirall Aznar van tenir un caire plebiscitari, de suport o refús de la monarquia. A la majoria dels municipis rurals guanyaren les candidatures monàrquiques; a capitals de província i principals nuclis urbans, la candidatura republicanosocialista, partidària de la República. A Catalunya, hi va haver una victòria clara de les candidatures republicanes i el partit vencedor fou Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'abril, Francesc Macià, el seu màxim dirigent, va proclamar des del balcó de la Generalitat la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. Alfons Xlll, va decidir acceptar la voluntat popular, renunciar al poder reial i abandonar Espanya. A Madrid els representants dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià (republicans conservadors, d'esquerra i radicals, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs) van constituir un govern provisional, presidit per Niceto Alcalá-Zamora. La iniciativa dels dirigents catalans creà un conflicte amb el govern provisional de la República perquè els acords de Sant Sebastià fixaven que la descentralització de l'Estat s'establiria per la Constitució. Una comissió del govern provisional espanyol va viatjar a Barcelona per demanar a Macià que sotmetés la seva decisió sobre l'estructura de l'Estat a la futura decisió de les Corts Constituents, a canvi de la concessió immediata d'un règim d'autonomia. El govern de la República va decretar mesures d'urgència: • Exculpació dels presos polítics • Proclamació de les llibertats polítiques i sindicals • Designació d'alts càrrecs de l'Administració També van convocar unes eleccions a Corts Constituents, que se celebraren el 28 de juny i acabaren amb una victòria de la conjunció republicanosocialista. Cap partit no va aconseguir una majoria per poder governar en solitari; però el PSOE es va convertir en el principal grup parlamentari. L'executiu quedà en mans de la coalició republicanosocialista, que aprovà en el càrrec el cap de govern (Niceto Alcalá-Zamora) i els ministres del govern provisional. BIENNI REFORMISTA BIENNI CONSERVADOR FRONT POPULAR GUERRA CIVIL (Govern Azaña) (Govern radicals i radical-cedista) 14 abril 1931 juny 1931 novembre 1933 febrer 1936 17,18,19 juliol 1936 1 abril 1939 1931 - 6 dictadures, 22 democràcies 1936 - 13 dictadures, 15 democràcies 1939 - 17 dictadures, 11 democràcies 1942 - 22 dictadures, 6 democràcies El sistema de partits i de sindicats del nou règim republicà LES FORCES DE DRETA las JONS Falange Española y de las JONS Falange Española y de las JONS Partido Radical Republicano Lerroux José Antonio Primo de Rivera José Antonio Primo de Rivera José Antonio Primo de Rivera Renovación Española Renovación Española José Calvo Sotelo José Calvo Sotelo Republicans José María Gil Robles Comunión Tradicionalista Comunión Tradicionalista Comunión Tradicionalista Monàrquics tradicionalistes (carlins) Monàrquics tradicionalistes (carlins) Monàrquics tradicionalistes (carlins) Catolicisme de masses accidentalistes (règim) Monàrquics autoritaris (alfonsins) Monàrquics autoritaris (alfonsins) Monàrquics tradicionalistes (carlins) Falange Española y de las JONS Falange Española y de José Antonio Primo de Rivera Feixistes Feixistes Camisas Azules LA GENERALITAT I L'ESTATUT D'AUTONOMIA DEL 1932 La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria Les negociacions amb el govern provisional van comportar la desaparició de la República Catalana i el recon govern autonòmic, que es va anomenar Generalitat de Catalunya. Francesc Macià en va ser escollit presid l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia. El govern català va convocar una comissió per tal d'elaborar un proj que definís el marc institucional de l'autonomia catalana i les competències que havia d'assumir. Els membre es van reunir al santuari de Núria i van redactar un projecte d'Estatut, lliurat al govern de la Generalitat al 193 Núria: • Estructurat a partir "del dret que té Catalunya, com a poble, de l'autodeterminació...". • Defineix Catalunya com un “Estat autònom dins de la República federal espanyola”. • Declara l'oficialitat de la llengua catalana. • Preveia la possibilitat de federar-se amb els territoris de parla catalana. • Generalitat assumeix competències exclusives: educació, cultura, ordre públic, dret civil. • Per al finançament autonòmic disposava de la gestió dels impostos directes, mentre que els indirectes eren l'Administració central. Un plebiscit popular en què hi participà el 75% del cens, aprovà l'Estatut amb 99% d La discussió de l'Estatut de les Corts espanyoles Es va elaborar l'Estatut de Núria, el 18 d'agost del 1931 Francesc Macià el va presentar a les Corts de Madrid ne la tramitació parlamentària, que no va ser fàcil, ja que la Constitució del 1931 va definir Espanya no com sinó com Estat integral, amb una única sobirania espanyola i la possibilitat de constituir territoris autònoms. E parlamentària, s'hi van manifestar tres posicions al Congrés dels diputats: • Coalició del govern republicà: del govern central (socialistes i republicans de centre- esquerra), partida Catalunya una autonomia moderada (adaptació de l'Estatut al text constitucional). • Diputats catalans: dels parlamentaris catalans, que reclamaven una autonomia àmplia • Oposició de dretes: es negava a concedir autonomia a Catalunya i considerava que l'Estatut posava en pe d'Espanya i la seva llengua. En aquest context, la difícil posició del president Manuel Azaña a favor de l'auto rebuig dels republicans a l'intent de cop d'Estat militar pel general Sanjurjo van ser decicius per a l'aprovació a l'Estatut el 9 de setembre. L'Estatut de 1932 L'Estatut aprovat per les Corts era diferent del de Núria tot i que: • Conservava les institucions bàsiques (Parlament i Consell o govern de la Generalitat). • Catalunya es constituïa en regió autònoma dins l'Estat espanyol, amb sobirania limitada. • Tant el català com el castellà eren llengues oficials. Les competències de la Generalitat eren molt àmplies en ordre públic i justícia (nomenament de jutges, magis funcionaris i creació del Tribunal de Cassació de Catalunya). Tot i això, una majoria de competències eren co l'Estat (educació, obres públiques, sanitat...) i el sistema de finançament resultava insuficient. Els conflictes en Generalitat i l'Estat s'havien de resoldre per mitjà del Tribunal de Garanties Constitucionals. L'Estatut va ser m Catalunya, ja que va significar el primer sistema autonòmic contemporani. Les forces polítiques d'àmbit català Amb la proclamació de la República, molt espai polític va estar ocupat per partits catalanistes: • Les forces conservadores estaven representades per la Lliga Catalana. • El partit hegemònic era Esquerra Republicana de Catalunya, que agrupava nacionalistes independentis de Francesc Macià), Lluís Companys i petites formacions republicanes i nacionalistes. El seu progra polítiques i socials va atreure grups de la petita burgesia, pagesia i obrers industrials. • Els partits marxistes estaven representats per dos grups socialistes (Unió Socialista de Catalunya i Federac PSOE) i quatre grups comunistes (Bloc Obrer i Camperol, Partit Comunista de Catalunya, per exemple). El 19 Obrer i l'Esquerra Comunista van constituir el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Després, la unió d comunistes i socialistes van formar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933) La política de reformes d'esquerres, donada durant el reformisme republicanosocialista, la va impulsar el es basava en l'aliança entre la burgesia republicana d'esquerres i l'obrerisme socialista. Reforma laboral La República va comportar l'aprovació d'una nova legislació sociolaboral, portada pel socia Caballero. Es va concretar principalment en la Llei de Termes Municipals, la Llei de jurats mitxtos, la Llei de T l'establiment de la jornada màxima de 8 hores. Reforma agrària A catalunya, la meitat de la població es dedivava al camp, i hi havia dos milions de jornaler La Llei de Reforma Agrària el 1932 va ser el projecte de més importància. El seu objectiu era crear una clas propietaris de les seves explotacions; redistribuir la propietat. La llei permetia expropiar sense pagar les terres la noblesa, mentre que les que estaven conreades d'una manera deficient o les que podent ser regades, no h podien expropiar, indemnitzant els propietaris. Es va prohibir expulsar els arrendataris, s'obligà contractar prim dels municipis, es va fer una jornada laboral de 8 hores, s'obligà a conrear les terres fèrtils, es van establir sa final del 1933 només s'havien expropiat unes 24.000 hectàrees i s'havien establert poc més de 4.000 pageso que havien previst. Això va generar frustració entre una pagesia que veien com s'allunyava el dia esperat del terres i les expectatives de la ràpida millora de les condicions de vida. Aquesta llei va tenir l'oposició radical d propietaris agrícoles. Reforma religiosa Un dels objectius de la República va ser limitar la influència de l'Església i secularitza (sense religió) espanyola. La Constitució va marcar la no-confessionalitat de l'Estat, la llibertat de culte i la su pressupost del culte i clero. També es va permetre el divorci i el matrimoni civil; es va prohibir que les ordes r dediquessin a l'ensenyament i la Llei de Congregacions els va limitar la possessió de béns.. L'enfrontament amb els jesuïtes. La posada en pràctica de les polítiques laïcistes va provocar una forta polèmica en un país majoria de població catòlica, (una part de les dretes s'allunyà de la República). Reforma militar La República també va pretendre reformar les institucions militars i policíaques. Es pretenia l'obediència al poder civil i modernitzar l'estructura i organització de l'exèrcit. Es va promulgar la Llei de Retir (1931), que oferia als oficials en actiu, la possibilitat de retirar-se voluntàriament i en òptimes condicions, segu sou, per tal de reduir el nombre d'oficials... La reforma militar va ser rebuda per alguns sectors, sobretot pels una agressió a la tradició militar i al poder de l'exèrcit. Al cap de quinze mesos d'haver-se proclamat la Repúb militars, amb el general Sanjurjo al capdavant, van protagonitzar el primer cop d'Estat contra la República. La fracassar i el Govern va poder controlar amb facilitat la situació, però la Sanjurjada va ser un avís seriós que l'exèrcit no estava garantida. La descentralització de l'Estat La configuració d'un Estat que permetés a les nacionalitats històriques accedir a l'autonomia es va convertir e prioritària del govern de la República. Catalunya, va ser la primera regió que va començar aquest procés, am Generalitat de Catalunya i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. Va tenir l'oposició de la dreta espanyola i va s bàsic d'erosió de la República (al costat de la defensa dels privilegis de l'Església o l'oposició a la reforma agr La promoció de l'ensenyament i de la cultura Es va emprendre un pla de construcció de milers d'escoles i es va començar una reforma pedagògica per mir un ensenyament d'organització estatal obligatori i gratuït. • Es va establir un sistema d'educació laic. • Es va introduir la coeducació. • Es va suprimir la separació dels alumnes a les aules per raó de sexe. Es van dotar noves places de consideraven un element essencial per fer conèixer els ideals del nou règim. La no-obligatorietat de l'ensenya religió catòlica a les escoles i el caràcter laic de la reforma educativa va provocar una forta reacció entre els s socials més conservadors i va donar peu a la guerra escolar. Es van impulsar, les Missions Pedagògiques van crear bilioteques ambulants, amb xerrades i conferències sobre la literatura espanyola, teatre (com La Ba Federico García Lorca). Com va canviar la vida de les dones a la Segona República espanyola? 1933 Durant la 2a República, el moviment feminista va aconseguir mobilitzar una minoria de dones defensores. L 1931 establia la igualtat entre sexes, encara que l'aprovació del dret del sufragi femení la van enfrontar les ú presents a les Corts: Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken. • Clara: partidària del vot de les dones. • Les altres: argumentaven que seria un error implantar-lo immediatament, perquè la influència de l'Església e de les dones i el seu escàs nivell d'instrucció beneficiarien els sector smés clericals i reaccionaris. Al final es v idea que era una qüestió de justícia, i les dones van poder votar per 1a vegada a Espanya a les eleccions de implantar mesures com la implantació del matrimoni civil, l'aprovació del divorci i la igualtat d'accés d'homes i oficials, les quals van constituir aportacions molt destacades a favor dels drets socials i polítics de les done en la societat. L'impuls que es va donar a la creació d'escoles i l'accés de les nenes a l'educació va aconsegu l'analfabetisme femení. Però la mentalitat tradicional i altres factors van fer que fins i tot durant la 2a Repúblic mantinguessin situacions discriminadores, com reflecteix la poca presència de les dones en l'ensenyament se universitari, en el món laboral (sous inferiors) o en la política. Fins i tot es va mantenir gairebé sempre la sepa les aules o les assignatures de feines de la llar només per a nenes. Què va fer la Generalitat republicana? La tasca de govern de la Generalitat i la seva actuació va ser força important, sobretot si tenim en compte que efectiu de govern autonònic només va durar del 1932-1934. • En l'economia: Es van crear serveis d'estadística, l'Institut d'Investigacions Econòmiques i les Caixes de l'agricultura, es va fomentar la creació de cooperatives i centres d'experimentació agrària i es va discutir el pagesos arrendataris. S'aprovà una reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propi • En la política social: Es va aprovar la Llei de bases, que va permetre organitzar els serveis de Sanitat i Social. Es van fer experiències innovadores per millorar la xarxa d'hospitals, l'assistència als malalts, l'aten les campanyes de prevenció, vacunació i higiène pública. A més, es van crear organismes de suport socia • En l'ensenyament: Es van crear escoles primàries i centres d'ensenyament secundari i professional. Es v condicions laborals i salarials dels mestres. Es va donar autonomia a la Universitat de Barcelona i es van c biblioteques, museus i arxius. • En l'àmbit cultural: Es va normativitzar i normalitzar la llengua catalana. Es va publicar el Diccionari gene catalana, per la Pompeu Fabra. La crisi de la coalició d'esquerres Les reformes del bienni d'esquerres van ser contestades per diversos sectors socials. • La dreta i els grups de pressió (organitzacions patronals, l'Església i l'Exèrcit) van mostrar una forta resis procés reformista. • Les reformes semblaven lentes i insuficients a l'esquerra obrera (anarquistes i comunistes), que creien en de fer una revolució social immediata. • L'opinió republicana de centre i de caràcter moderat es va alarmar pel contingut d'algunes de les reformes q emprès, com la religiosa. La República va generar desconfiança entre l'empresariat industrial i els grans prop i va augmentar l'atur (uns 600.000 desocupats). El deteriorament de l'economia va fer augmentar la conflictivi vagues i va comportar un increment de la violència política i molts morts, ferits i detinguts que va anar erosior dels governs. Azaña va haver de prendre mesures molt dures per restaurar l'ordre públic. La pèrdua de popul desgast de la coalició de partits que donava suport al Govern va anar augmentant durant el 1933. Amb la dre reorganització, les repercussions de l'escàndol de Casas Viejas, els efectes de la crisi econòmica i la col·lab republicans i socialistes es va anar fent cada vegada més difícil. Alcalá-Zamora va retirar la confiança al Gove Diego Martínez Barrio president d'un nou gabinet amb la finalitat de dissoldre el Parlament i convocar elecc (19 setembre del 1933). Esquerres separades i dretes juntes. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936) Les eleccions del 1933 i el canvi de govern Les eleccions del 19 de novembre del 1933 van ser les primeres en què a Espanya van poder votar les coalitzada, va aconseguir formar una única candidatura, l'esquerra va decidir presentar-s'hi en candidat L'adjudicació d'escons va atorgat tant a la CEDA de Gil Robles com al Partido Republicano Radical de L centenar de diputats, insuficients això no obstant per poder governar en solitari. Els governs de centredreta El nou Govern va començar a capgirar la política reformista del bienni anterior. • Al camp es frenà la reforma agrària; es va establir la devolució de terres a la noblesa, anul·lar la ces conreades als pagesos d'Extremadura i concedir llibertat de contractació, cosa que va generar una tendènc sous dels jornalers. • Es va intentar contrarestar la reforma religiosa aprovant un pressupost de culte i clero. • Pel que fa a l'exèrcit, el govern va aprovar una amnistia per a tots els qui s'havien revoltat amb Sajurjo general va abandonar Espanya. • Es va reduir el pressupost en l'educació. • També es van començar a destituir els ajuntaments que eren en mans de republicans i de socialistes, ser sustituïts per comissions gestores. La crisi del bienni Els fets d'octubre de 1934 a Catalunya El parlament de Catalunya va aprovar la seva pròpia reforma agrària, paral.lelament al govern espanyol, que Catalunya, el govern de la Generalitat continuava en mans dels republians d'esquerra i els desacords amb el no van començar amb la qüestió rabassaire, un problema amb els pagesos arrendataris de les vinyes. L'a Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractors de Conreu. • D'una banda, la llei oposà propietaris i pagesos i també els partits d'esquerra i de dreta. • De l'altra, hi va haver un fort enfrontament entre els governs català i espanyol. L'entrada de la CEDA va veure com una amenaça a la República i també a l'autonomia catalana, perquè perillaven les competèn Generalitat i els recursos econòmics necessaris. La radicalització obrera a Catalunya i la revolta asturiana Es va formar un nou govern que Lerroux va presidir, amb cinc membres de la CEDA. L'executiu va comen contrarevolució que tant esperaven i que feia temps que el líder de la CEDA anunciava, i va presentar un avantprojecte per modificar la Constitució (restricció d'autonomies, abolició del divorci i negació de poder e terres). La proposta de Constitució no s'aprovà perquè la crisi del govern es va fer irreversible. • D'una banda, es van accentuar les divisions entre els partits de centredreta. • De l'altra, els escàndols de corrupció relacionats amb Lerroux (cas de l'estraperlo relacionat amb el jo cas Nombela de malversació de fons públics) van provocar-ne el descrèdit total. El gir conservador i l'obstrucció de les reformes anteriors van tenir com a conseqüència una radicalització de la UGT (s'inclinen per la revolució proletària) afavorida per Largo Caballero. Els socialistes van declara general pagesa. Hi van haver vagues i manifestacions. A Astúries l'actuació conjunta d'organitzacions i i la intervenció dels miners, que disposaven de dinamita i van aconseguir arsenals i dipòsits d'armes, va pe controlar quasi tota la regió. Anaven en contra del govern de dretes de la República, però la revolta es va c una revolució proletària en ser 60.000 miners en control d'armes. EL FRONT POPULAR (1936) La polarització electoral Espanya Catalunya Front popular Bloque nacional Falange Front d'esquerres ñ'kdreyuetuy El president Zamora va dissoldre les Corts i convocar eleccions el 16 de febrer del 1936. L'esquerra va d a les eleccions formant una gran coalició. Incloïa republicans reformistes, PSOE, i fins i tot comunistes. Es Front Popular. La dreta es va agrupar en el Bloque Nacional, constutuït per la CEDA, republicans de dre monàrquics, tradicionalistes... No van aconseguir fer una candidatura única. A Catalunya, els partits dreta reaccionar amb la formació del Front Català d'Ordre, coalició electoral organitzada per la Lliga. Els partits d'esquerra es van agrupar en el Front d'Esquerres (que compartia programa amb el Front Popular). Front Català Republicans d'esquerra, d'Ordre socialistes i comunistes CEDA, monàrquics, RE, tradicionalistes, republicans de dretes (En solitari) ERC, socialistes i comunistes Lliga + CEDA Programa: - Amnistia presos polítics del 1931 - Restabliment autonomia catalana - Restitució Llei contractors de conreu - Recuperació r Programa: - Reforma de la Constitució - Catolicisme - Ordre social 41 diputats 13 diputats La victòria del Front d'Esquerres A les eleccions, el Front Popular va guanyar obtenint el 48% dels vots. A Catalunya, el Front d'Esquerres va ob rotunda i ERC va aconseguir 23 dels 41 diputats. El nou govern va quedar format per republicans (Izquier Unión Republicana), mentre que la resta de partits de la coalició es van comprometre a donar-los suport parl va ser president de la República (Zamora va ser destituit perquè havia perdut el suport de les dretes i de Casares Quiroga, cap del govern. L'etapa del Front Popular El nou govern va tirar endavant el programa pactat en la coalició electoral: • Es va decretar una amnistia. • S'obligà a les empreses a readmetre els obrers acomiadats degut als conflictes del 34. • El Govern de la Generalitat va tornar al poder i es va restablir l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, es regidors destituïts. • La Llei de Contractes de Conreu va tornar a entrar en vigor. Esperançats amb les perspectives d partits d'esquerra i els sindicats es van llançar a una mobilització popular. La dreta va rebre la victòria del Fro un rebuig absolut: Molts propietaris de les terres es van oposar a les mesures el govern; l'Església va començ campanyes contra la República. Reacció de la dreta - No acceptació dels resultats electorals. - Presenten Espanya al llindar de l'abisme per provocar la intervenció militar. - Tancament patronal d'algunes empreses. - Expatriació de capitals de les grans fortunes. - L'església fa una campanya ferotge contra la República. - Una part de l'exèrcit comença a preparar el cop d'Estat des del març. - Falange: "Dictadura de los puños y de las pistolas". LA GUERRA CIVIL (1936-1939) La preparació del cop d'Estat A partir de març del 1936 es comença a preparar el cop d'Estat per part de les dretes, que no acceptaven e situació política i social es va arribar a fer molt conflictiva: els enfrontaments als carrers van abundar i les va van generar un clima de violència social. Falange Espanyola i altres grups d'extrema dreta van formar patru que van emprendre accions violentes contra líders esquerrans. A Catalunya la radicalització política i social n evident. ERC moderà els propòsits i la Lliga es desvinculà de les postures d'extrema dreta. La premsa no ado extremista. Des de feia mesos, oficials de l'exèrcit, convençuts de la proximitat d'una revolució, havien comen un aixecament armat liderat un altre cop per Sanjurjo (qui moriria més endavant en un accident) i organitza Mola. Eren antidemòcrates i volien restaurar l'ordre, autoritat i la defensa de la unitat espanyola i de la religió. A la matinada del 13 de juliol va produir-se l’assassinat del dirigent parlamentari de l’extrema dreta monàrq Sotelo. Això es va donar com a venjança a l'assassinat (per part de les Camisas Azules) del tinent Castillo, seva mort va accelarar la insurrecció militar, els plans colpistes (els quals els generals i caps d’exèrcit de Española, es portaven plantejant des dels primers mesos del 1936) ja que tenien un motiu que justifiqués pronunciament, anomenat “Alzamiento Nacional”, es va iniciar el 17 de juliol a Melilla i es va estendre r resta del protectorat marroquí. El dia 18, Franco, un cop va haver assegurat el triomf de la insurrecció a Can Marroc per posar-se al capdavant de l’exèrcit de l’Àfrica i dirigir-se cap a la Península. La majoria de m van unir-se al cop d’Estat, així com sectors civils falangistes i carlins. Espanya va quedar dividida en dos blocs polítics, i cadescun d’ells va governar dues Espanyes diferents: • INSURRECTES: militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes, carlins i tots els que a les reformes de la República. Tenien com a inspiració el feixisme i comptaven amb el suport de la Itàlia i l’A que els proveïa d’unitats de combat. Eren nacionals (unitat d’Espanya) i catòlics. • LLEIALS A LA REPÚBLICA: classes populars, petita burgesia i pagesos sense terres, pertanyents socialistes, comunistes i anarquistes; també classes mitjanes republicanes. Defensaven la República i ha Front Popular. Els seus interessos, però, eren tan diferents que portà a fortes ruptures entre ells. Volien obt de l’exterior i el govern de la República el va demanar a les democràcies. Aquestes, però, van ser molt prude conflicte no s’escampés per Europa. El Regne Unit va anunciar a França que si aquesta intervenia a Espa República, perdria el suport anglès davant l’amanaça de Hitler. França es fa enrere i impulsa la creació d’u intervenció al qual s’hi adheriexen 27 països. Això nega a la República la provisió d’armes per defensar-se. El bàndol republicà L’aixecament feixista va provocar una situació de crisi en la societat catalana i hi va haver una resposta popu insurrectes (Església, burgesia, propietaris...) els quals fugen o s’amaguen. El juliol de 1936 es formen comitès locals que van substituir els ajuntaments en el quals en form organitzacions d’esquerres. D’altra banda, per iniciativa de la CNT-FAI es construeix el Comitè de Milícies A organisme revolucionari que es va fer càrrec de l’ordre públic i el front de guerra a Catalunya. El govern de la l’exèrcit tradicional i va crear batallons de voluntaris integrats a les milícies populars. A més, emergeixen orga revolucionaris. A partir de l’agost es va agreujar la situació a causa del progrés de les tropes feixistes que v qüestió la dissolució de l’exèrcit republicà i la capacitat militar de les milícies. La prioritat de frenar els rebels i d’organitzar la producció i posar fi a la violencia social, va posar en dubte aquesta situacio d’expansió revoluc procés de revolució industrial iniciat al juliol 1936 va dur a terme una col·lectivització d’una gran part de la pro i agrària. Els treballadors organtizats en comitès es van posar al capdavant de les empreses i una sèrie de de Generalitat) van donar cobertura legal a les confiscacions d’indústries i de terres, igual que el procés col·lecti mantenir l’activitat productiva, construir una indústria de guerra i atendre les necessitats de subsistència de la (creació entitats de crèdit públic, regulació de salaris, control de la banca...).
