Subido por Paula García

2 MANCOMUNITAT SOLUCIÓ

Anuncio
Solució prova 1
Pregunta 1
a) Indica el tipus de font i el tema que tracta.
Es tracta d’una font primària de caràcter jurídic o legislatiu corresponent a un fragment del Reial Decret sobre Mancomunitats aprovat per Alfons XIII l’any 1913. El
fragment indica les condicions sota les quals es podien
constituir les mancomunitats i les seves competències
fonamentals.
b) Situa la font en el seu context històric.
Cal situar el text l’any 1913 durant el regnat d’Alfons XIII
en un moment en què el govern espanyol cercava aliats després del descrèdit que la repressió de la Setmana
Tràgica havia provocat al sistema de la Restauració a nivell nacional i internacional.
La Setmana Tràgica també havia tocat de mort la Solidaritat Catalana, i la Lliga Regionalista inicià una col·
laboració amb els polítics dinàstics més propers al regionalisme per satisfer les seves aspiracions d’incrementar
l’autogovern. El resultat d’aquesta col·laboració fou el
projecte de mancomunitats.
Després d’una tramitació complexa, i atenent a les creixents reclamacions catalanes, el govern d’Eduardo Dato,
condicionat per la seva feblesa parlamentària, pactà amb
la Lliga un projecte de llei que deixava la porta oberta a
les diputacions per mancomunar-se amb finalitats administratives. Aquest decret de mancomunitats, tot i ser
d’àmbit estatal, obria la porta a la formació de la primera
institució catalana d’autogovern des del 1714.
c) Indica les idees principals del text.
El text reflecteix alguns fragments del Reial Decret sobre
Mancomunitats que tenia com a punt central l’acceptació de la possibilitat que les províncies que ho desitgessin es poguessin mancomunar amb finalitats purament
administratives
Ara bé, el mateix decret restringia significativament
aquesta possibilitat, ja que estipulava que les mancomunitats havien de ser aprovades pel govern i per les
corts espanyoles i podien ser dissoltes pel mateix govern si aquest les considerava contràries a l’interès nacional. El decret també s’encarregava de limitar el poder
de les mancomunitats, que només podien administrar
les competències corresponents a les diputacions provincials o altres competències delegades expressament
per l’administració central.
Pregunta 2
a) E xplica el procés que va portar a la formació de la
Mancomunitat de Catalunya i les forces socials i polítiques que li van donar suport.
La Lliga Regionalista pretenia, després del fracàs de la
Solidaritat Catalana, aconseguir un òrgan d’autogovern
HISTÒRIA 2n BATXILLERAT
917604 _ 0587-0627.indd 613
per portar a terme el seu projecte de país i incrementar
el seu poder polític. Al desembre del 1911, i gràcies a
l’acord de les quatre diputacions provincials catalanes,
la Lliga portà al parlament espanyol un projecte per
mancomunar els serveis d’obres públiques, cultura i beneficència de les quatre províncies catalanes.
El projecte, malgrat el suport de Canalejas –president de
govern del partit liberal– va haver de fer front a l’oposició d’importants sectors dels partits dinàstics. Després
d’una llarga tramitació, la Lliga Regionalista aprofità
hàbilment un canvi de govern per condicionar el seu
suport al gabinet conservador d’Eduardo Dato a l’aprovació del decret de Mancomunitats, que fou promulgat
el 18 de desembre de 1913. A partir d’aquest moment
s’obrí el camí cap a la redacció dels estatuts de la Mancomunitat de Catalunya, aprovats l’any 1914.
La principal força política que donà suport a la Mancomunitat fou la Lliga Regionalista, que obtenia amb ella
una de les seves reivindicacions polítiques més importants. La Mancomunitat va ser, doncs, una institució al
servei del projecte polític i social de la burgesia catalanista, però aquesta orientació de classe no impedí que
la Mancomunitat obtingués el suport de personalitats i
grups amb filiacions polítiques molt diverses: des dels
conservadors o liberals dinàstics –que es mostraren dividits– fins a diferents grups republicans –a excepció del
lerrouxisme– passant, fins i tot, per alguns socialistes.
b)Explica l’obra educativa i cultural de la Mancomunitat
de Catalunya i valora’n la importància històrica.
La Mancomunitat de Catalunya fou molt activa en els
àmbits educatiu i cultural. Una de les seves tasques
principals fou la dignificació de la llengua i la cultura
catalanes, que tingué en la normalització lingüística encapçalada per Pompeu Fabra un dels seus fets més destacables. Aquesta tasca anà acompanyada de l’impuls
d’institucions destinades a la investigació i a la difusió
de la llengua i la cultura, com l’Institut d’Estudis Catalans. Al mateix temps, es fundaren la Xarxa de Biblioteques Populars i la Biblioteca de Catalunya amb l’objectiu
primordial de la divulgació cultural i renasqué l’interès
per preservar el patrimoni cultural català amb la fundació de la Junta de Museus.
Pel que fa al camp educatiu es posaren en marxa institucions per formar els mestres i introduir els nous corrents pedagògics, com l’Escola Montessori o el Consell
de Pedagogia, i s’inicià una tasca de formació tècnica
adaptada a les necessitats de la industrialització amb la
creació d’instituts professionals com l’Escola Industrial,
l’Escola del Treball o l’Escola de l’Administració Local.
L’obra educativa i cultural de la Mancomunitat fou de
gran importància i contribuí decisivament no només a
la reafirmació de la llengua i cultura catalanes –que fins
aleshores havien sobreviscut al marge de tot suport institucional– sinó també a la conscienciació nacional i a la
modernització del país.
MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
AVALUACIÓ
A
613
6/10/09 13:24:14
Descargar