1 Escrivim i componem Sumari 1 La música com a llenguatge 2 El ritme 3 La melodia 4 L’harmonia 5 La textura El grup Camut Band va néixer l’any 1995 amb la unió de Rafael i Lluís Méndez, destacats coreògrafs i ballarins de claqué, i Toni Español, líder del grup de percussió i dansa africana Cae Ma Deila. 1 En l’espectacle Sonoritats, Camut Band es llança a la recerca de nous sons i crea un món màgic de ballarins que fan música amb els peus mentre ballen. Els diversos materials colpejats pels ballarins de claqué produeixen sons que es combinen amb efectes i sonoritats electròniques. La veu també forma part del conjunt sonor, expressant l’emoció del moment sense fer ús de les paraules. El fragment que hem vist és un clar exemple d’aquesta fusió del ritme amb altres elements sonors i musicals. Comencem! En aquesta actuació hem vist diferents intèrprets fent música de maneres ben diverses. Totes aquestes, però, s’ajunten per aconseguir un resultat: l’obra musical. D’una banda, tenim un instrumentista, el qual interpreta un seguit de notes que formen una melodia greu que es converteix (com veurem més endavant) en un obstinat melòdic. De l'altra, un grup de cantants (veus masculines i femenines) interpreten una seqüència musical en què sentim diferents notes a la vegada. Per tant, produeixen harmonia. Finalment, dos ballarins (un noi i una noia) hi posen el ritme baixant i pujant per una escala. Com podeu veure, fan uns ritmes amb els peus de manera coordinada i seguint uns patrons establerts. I així arribem al resultat, que és l’obra musical. No hi ha dubte que la música és una manifestació artística molt especial. Però quins paràmetres seguim a l’hora d’elaborar una creació musical? De quins elements disposem per fer-ho? Com podem escriure-la i quin llenguatge utilitzem? Això és el que estudiarem i practicarem en aquesta primera unitat. El grup Camut Band és un bon exemple a l’hora d’experimentar amb la creació musical. Seguim-los i endinsem-nos en aquest món tan fascinant! Pensa i reflexiona • Sé distingir en una cançó què és el ritme i què és la melodia? • Quan escolto una música, em fixo en com està construïda? • Si vull compondre una peça musical, sé què haig de tenir present? 1 La música com a llenguatge Observa i escolta Comenta amb els companys i les companyes la manera de comu­nicar-se amb el públic de cadascun dels intèrprets que veiem en aquesta actuació dels Camut Band. Què utilitzen per fer-ho? 2 1 Des de sempre, els homes i les dones han demostrat que els agrada escoltar els sons produïts per les veus i els instruments. Segur que tu mateix, en alguns moments de la teva vida, has fet o has gaudit de la música d’una manera o d’una altra. Comunicació vol dir transmissió de coneixements, d’idees, de sentiments o d’impressions. Al llarg dels segles, els éssers humans han trobat moltes formes de comunicar-se entre ells, entre les quals podem destacar la parla o l’escriptura. La música ha estat sempre un mitjà de comunicació important i universalment utilitzat per la humanitat. Fixem-nos en uns quants exemples: 2 • Moltes societats feien servir els tambors per comunicar-se. Avui dia, en ple segle xxi, encara hi ha cultures que els utilitzen. • En molts indrets encara es fan servir els tocs de campanes per comunicar a la població algun esdeveniment important (incendis, festes assenyalades, enterraments, casaments…). • Els programes de televisió o de ràdio acostumen a tenir una sintonia que els identifica i que ens ajuda a saber quan comencen. 3 • Els tons dels nostres telèfons mòbils ens permeten distingir quan estem rebent una trucada o un missatge de text o d’una xarxa social. Per tot això, podem afirmar que la música és una forma de comunicació, però com que també és un llenguatge artístic, el compositor o la compositora la utilitza com a mitjà d’expressió personal. Quan escoltem una obra musical, establim una comunicació amb qui l’ha creada i, fins i tot, amb qui la transmet. 8 Unitat 1 1.1 Elements que intervenen en la comunicació musical Com hem dit abans, quan un compositor o una compositora crea una obra musical intenta expressar una sèrie d’idees o impressions. Per fer-ho, disposa dels elements del llenguatge i l’escriptura musicals, que li permeten, si vol, escriure la partitura de la seva obra. Però a l’hora d’escoltar-la, amb la partitura no n’hi ha prou. Cal que algú la interpreti cantant o tocant algun instrument. Per això diem que el paper de l’intèrpret és importantíssim en la comunicació musical. Però com es realitza aquesta comunicació? La música és l’art de combinar sons. Per tant, el so és el principal element de la comunicació musical. Segons els científics, el so és un fenomen físic provocat per la vibració d’un objecte. Aquest objecte, el qual anomenem font sonora, transmet aquesta vibració al medi on es troba i hi provoca unes oscil·lacions anomenades ones sonores. Les ones sonores es propaguen a través del medi fins a nosaltres, que les podem sentir gràcies al sentit de l’oïda. Per saber-ne més L’aparell que permet veure en una pantalla la forma de les ones sonores s’anomena oscil·loscopi. Així, doncs, els elements necessaris perquè existeixi el so són: Font sonora Allò que provoca les ones sonores. Medi de propagació Material que transmet les ones sonores. Oient Qui rep les ones sonores i, per tant, sent el so. Activitats Observa aquestes dues fotografies i, amb l’ajut del professor o la professora, troba-hi els elements que acabem d’explicar i compara’ls. Llibre de treball 1. Observa tres situa­cions en què es produeix so i omple les fitxes. Unitat 1 9 1.2 Les qualitats i la representació gràfica del so Ho sabies? Música i física L’acústica és la ciència que estudia el so, i és una branca de la física. Com qualsevol altre fenomen físic, el so posseeix unes propietats determinades anomenades qualitats que ens permeten estudiar-lo i comprendre’l millor. Aquestes qualitats són la base de l’escriptura musical. Com segurament recordaràs, les qualitats del so són: altura, durada, intensitat i timbre. Altura Expressa si els sons són aguts o greus. Durada Expressa si els sons són llargs o curts. Intensitat Expressa si els sons són forts o fluixos. Timbre Expressa el color del so i de quina font sonora prové. Quan escrivim notes i altres signes en una partitura, el que estem fent és indicar les qualitats dels sons que formaran la música. L’altura s’expressa escrivint les notes més amunt o més avall en el pentagrama. Com més amunt es troba una nota, més aguda, és, com més avall, més greu. La durada s’expressa amb les figures musicals. Cada figura té una durada establerta que s’expressa en pulsacions o temps. També hi ha altres signes que modifiquen la durada, com la lligadura, el puntet o el calderó. agut llarg curt greu lligadura La intensitat s’expressa amb els signes de dinàmica, que indiquen a l’intèrpret si el so que ha de produir ha de ser més o menys fort. fluix Llibre de treball 2. Identifica de quina qualitat del so es parla a cada fragment de conversa. 10 Unitat 1 calderó El timbre s’expressa indicant davant del pentagrama el nom de l’instrument o veu que l’ha d’interpretar. fort Activitats Identifica, amb l’ajut del professor o la professora, quina qualitat del so expressa cada signe d’aquesta partitura. 3. Escriu quina qualitat del so expressen els signes assenyalats. puntet 1.3 So, soroll, silenci Ho sabies? Un so ens pot molestar per diverses raons. Potser el trobem massa fort, o té un timbre que ens sembla desagradable. O potser interfereix d’alguna manera en les nostres activitats, com pot ser una alarma que es posa a sonar mentre estem dormint. Contaminació sonora Habitualment, un so que resulta molest s’anomena soroll. Però cal remarcar que aquesta definició de soroll és totalment subjectiva, és a dir, personal: pot ser que allò que a nosaltres ens sembla un soroll, per a altres persones sigui un so completament musical i agradable, i a l’inrevés. Quan mirem la seva ona sonora en un oscil·loscopi, molts d’aquests sons que una majoria de gent troba desagradables tenen ones de forma irregular. Està demostrat que l’exposició a nivells sonors alts provoca, entre altres coses, estrès, alteració del son i irritabilitat. Fixa-t’hi bé! Observa com de vegades hi ha sorolls que es fan servir per fer música. 3-6 L’interval de temps en què no es produeix cap so s’anomena silenci. És molt difícil trobar situacions quotidianes en què el silenci sigui el protagonista. També és molt difícil trobar llocs en què es guardi un silenci absolut, com per exemple una biblioteca. Curiosament, el silenci és un recurs molt utilitzat en la música com a element que contrasta amb el so. Uns espais de silenci ben distribuïts poden crear moments de tensió enmig d’una obra musical, i evitar la monotonia d’una música contínua. El silenci té també la funció d’indicar el principi i la fi d’una obra musical. Fixem-nos en la pintura: els quadres estan sempre envoltats d’un marc que serveix per assenyalar-ne els límits i per destacar-los a la paret. En el cas de la música, aquest paper de marc correspon al silenci, que existeix abans que comenci una peça de música i després que s'acabi. Per saber-ne més El compositor John Cage (19121992), influenciat per la filosofia oriental, va compondre una obra que consisteix únicament en silenci, sense cap so. Es titula 4’33” (4 minuts, 33 segons), que és l’estona que dura l’obra, i té tres moviments. Activitats Escolta el següent fragment 4 del ragtime Stoptime Rag, de Scott Joplin (1868-1917). Com el nom de la peça indica, l’autor hi va introduir unes aturades o moments de silenci inesperats. Amb l’ajuda del professor o la professora, identifica aquestes aturades i omple-les picant amb les mans o amb els dits. Llibre de treball 4. Assenyala els silencis de la partitura i escriu-ne el nom. Unitat 1 11 2 El ritme Observa i escolta Mira aquesta actuació del grup Camut Band i comenta amb els companys i les companyes la seva manera de fer música. 7 Ho sabies? Música i matemàtiques La música està relacionada amb les matemàtiques, ja que aquestes estan presents en molts aspectes de la música, com per exemple el ritme. Com has vist en el vídeo, el ritme és tan important que, de vegades, tan sols interpretant ritmes fem música. Però com el podem expressar gràficament en una partitura? Com dèiem en l’apartat anterior, per representar gràficament la durada dels sons utilitzem les figures i els silencis. A més, el trencat del compàs indica on van els accents principals. Recordes quines són les figures musicals, els silencis i la seva equivalència? Aquí en tens un resum: Figura Rodona Blanca Negra Llibre de treball Corxera 5. Equivalències entre figures. Semicorxera 12 Unitat 1 Durada del so Silenci 2.1 Diferència entre ritme i pulsació 1816 El ritme és l’element de la música que combina les durades dels sons. La pulsació, en canvi, és un moviment periòdic i regular que permet mesurar el ritme i, per tant, n’és la base. La velocitat de la pulsació, també anomenada tempo, pot ser més ràpida o més lenta i s’indica amb una paraula italiana a la part superior esquerra de la partitura. Aquestes paraules poden ser: adagio (lent), andante (velocitat semblant a la de caminar), moderato (moderat), allegro (alegre), presto (ràpid)... 1980 L’aparell que ens permet mesurar el tempo s’anomena metrònom i consta d’una caixa i un pèndol amb un contrapès mòbil. També hi ha metrònoms electrònics i actualment es poden trobar aplicacions per a mòbils i tauletes que fan la mateixa funció. Com recordaràs, en una partitura les figures musicals s’ordenen en compassos. El compàs fa referència a dos aspectes diferents però relacionats de la partitura: 2010 —— Quan prens una pulsació com a base i la marques seguint una accentuació regular, estàs marcant un compàs. El compàs s’indica amb un trencat a l’inici de la partitura. El nombre superior d’aquest trencat ens indica la quantitat de figures que entren en aquell compàs, i l’inferior ens indica el tipus de figura de referència. Aquests són els compassos més habituals i el seu significat: Indicador Significat Per trobar a quina figura correspon el denominador, s’ha de buscar en relació amb la rodona: 2/4 2 pulsacions de negra =1 3/4 3 pulsacions de negra =2 4/4 o C 4 pulsacions de negra =4 3/8 3 pulsacions de corxera =8 2/2 2 pulsacions de blanca = 16 —— Un compàs és també un grup de pulsacions, la primera de les quals és accentuada. Els compassos se separen amb línies divisòries. Cada compàs pot contenir qualsevol combinació de figures i silencis, sempre que el seu valor sigui exactament el que indica el trencat inicial. Evolució del metrònom. Llibre de treball 6. Omple els espais buits amb les figures que creguis convenients. 7. Omple compassos. Unitat 1 13 2.2 Polirítmia Si recordes l’actuació que hem vist dels Camut Band, els ballarins fan ritmes amb els peus combinant seqüències rítmiques interpretades amb cada un d’ells. Podem dir que cada peu realitza un ritme diferent, cosa que fa que sentim alhora diferents ritmes combinats. Això mateix passa amb la bateria. Una bateria és un conjunt d’instruments amb què una sola persona pot fer diferents ritmes a la vegada, ja que toca el bombo amb el peu dret i el xarleston (plats tocats amb pedal) amb l’esquerre, i pot destinar les mans a tocar amb baquetes els altres instruments. Tant en el cas de la bateria com en el dels ballarins anteriors, s’estan interpretant polirítmies. Polirítmia vol dir tocar a la vegada ritmes diferents, ja sigui amb diversos instruments o amb un de sol. Activitats Fixa’t bé en la polirítmia que interpreten aquests alumnes d’ESO. Comenta-la a classe: què utilitzen? Fan tots el mateix? Comencen a la vegada?… 8 El professor o la professora picarà aquests dos ritmes un darrere l’altre: A B a) Saps identificar en quin ordre els ha picat? b) Dividiu la classe en grups i repartiu-vos els ritmes anteriors. Cada grup triarà un timbre diferent per picar el ritme que li correspon. Amb la supervisió del professor o la professora, i tot seguint la pulsació que us marcarà, primer proveu de tocar un ritme darrere l’altre. Després, toqueu-los a la vegada. c) Toca aquesta partitura per a bongos. Si no n’hi ha a la classe, pots fer-ho amb dos tambors o dues superfícies de timbre diferent. d) 14 Unitat 1 Escolta l’acompanyament i pica els ritmes A i B amb el timbre que decideixis, 5 d’acord amb el professor o la professora. Si entre tots aconseguiu picar al mateix temps els dos ritmes (A i B) i el dels bongos, produireu una polirítmia a tres veus. 2.3 Els acompanyaments rítmics Un acompanyament rítmic es pot fer de maneres diverses: • Repetint un mateix ritme. És l’anomenat obstinat rítmic. Per exemple: • Imitant el ritme de la melodia que l’acompanya. Per exemple: 2.4 Què és un rap? Segur que coneixes intèrprets de rap, però saps quina relació té el fet de rapejar amb el món del ritme? Un rap consisteix a dir rítmicament un text sobre una base musical. Es pot dir que rapejar és interpretar ritmes amb la veu parlada. De vegades el text d’un rap es prepara amb antelació. També es pot improvisar al moment, en el marc d’una «batalla», que és com s’anomenen les competi­cions cara a cara entre diferents rapers. Ho sabies? Música i literatura Les paraules tenen ritme, i si aconseguim llegir-les tenint en compte això, la nostra lectura serà més fàcil d’entendre. Quan una cançó o un rap aconsegueix trobar aquest ritme, el resultat és molt millor. 9-11 Activitats Escolta un exemple de rap. Amb els companys i les companyes, feu un petit 6 debat intentant esbrinar quins paràmetres segueixen els intèrprets de rap, com interpreten els seus textos, quina relació té el ritme del rap amb el ritme del text, si improvisen o diuen textos preparats anteriorment... Prepareu per parelles o en grup una versió rapejada del poema «Refrany», d’Enric Casasses, sobre la base enregistrada d’estil hip-hop. 7 Al pot petit hi ha poca confitura i al cor trencat la veritat més dura: mal amagat és mal que no té cura, la llibertat, la llei que és més segura, la veritat, bandera que no es jura, i el paradís, un bon plat de verdura. Llibre de treball 8. Com està fet aquest acompanyament? Unitat 1 15 3 La melodia Quan es parla de música, molt sovint es fa referència a la melodia. Però saps què vol dir exactament aquesta paraula? Ho recordes? El pentagrama té cinc línies i quatre espais. Sempre es compten començant per baix. Una melodia és una successió de sons que té un sentit per a qui l’ha creada. Normalment, en una melodia hi ha sons de diferents altures i durades. 12 La manera com es combinen és el que dona personalitat pròpia a cada melodia. El nostre cervell és capaç d’aprendre i recordar una quantitat immensa de melodies, que reconeixem a l’instant quan les sentim de nou. Activitats Aquestes són les tres claus que es fan servir. Quan es canvia de clau, canvia el nom de totes les notes del pentagrama! 8 Escolta aquesta melodia tradicional catalana. La coneixes? Sabries cantar-la? El Noi de la Mare, popular catalana 3.1 Com s’escriu una melodia? Com has vist a la partitura anterior, una melodia s’escriu dins d’una pauta anomenada pentagrama. Les durades dels sons s’expressen per mitjà de les figures musicals que ja coneixes, i les seves altures s’indiquen escrivint notes més amunt o més avall. Llibre de treball 9. Escriu al pentagrama les notes indicades. 16 Unitat 1 Com pots veure, quan les notes de la melodia són tan agudes o tan greus que surten del pentagrama, s’escriuen per mitjà de les línies i els espais addicionals. La clau de sol ens indica que a la segona línia hi ha la nota sol. A partir d’aquesta nota es van assignant notes a la resta de línies i espais del pentagrama, seguint sempre l’ordre de les notes de l’escala. Però hi ha instruments i veus que cal escriure fent servir la clau de fa o la clau de do. 3.2 L’escala Les melodies es construeixen fent servir les notes d’una escala determinada. Una escala és una sèrie de notes conjuntes que pugen o baixen en una mateixa direcció ascendent o descendent. Les notes d’una escala s’anomenen graus. Hi ha molts tipus d’escales. Les més freqüents són l’escala major i l’escala menor. Escala de do major (model) Escala de la menor (model) En aquestes dues escales pots observar: • Que l’escala agafa el nom de la primera nota, anomenada tònica. • Que la distància entre notes veïnes és sempre un to (T) excepte entre les notes mi-fa i si-do, separades només per un semitò (S = mig to). • Que l’escala major i la menor tenen diferents sonoritats. Això passa perquè els tons i semitons de les dues escales es troben entre graus diferents. L’escala major i la menor es poden formar sobre qualsevol nota. Per exemple, sobre la nota re: Escala de re major Escala de re menor Per formar-les, cal aconseguir que els semitons estiguin en les mateixes posicions que en les escales model anteriors. Això es fa per mitjà d’alteracions (sostinguts o bemolls). Aquestes alteracions es posen al principi de la partitura i formen l’armadura. Al llarg de tota la peça, cal alterar les notes indicades a l’armadura. Important El sostingut ( ) puja mig to. El bemoll ( ) baixa mig to. El becaire ( ) anul·la l’efecte de les alteracions. re major Llibre de treball re menor 10. Ordena les notes de la cançó El Noi de la Mare. Unitat 1 17 Ho sabies? Música i art visual i plàstica El disseny de les línies melòdiques en una partitura ens dona una visió artisticoplàstica de la peça musical. Alguns pintors s’han inspirat en partitures per fer les seves obres, com Pablo Picasso a Tres músics. 3.3 La línia melòdica Quan llegim una melodia escrita en un pentagrama, veiem que les seves notes van dibuixant una línia melòdica. La línia melòdica és el disseny que segueixen les notes d’una melodia. Aquest disseny depèn sobretot de si a la línia melòdica hi ha: Llibre de treball 11. De quin tipus són aquestes melodies? • Un predomini de notes conjuntes. • Un predomini de salts entre notes. • Una combinació més o menys equilibrada de salts i notes conjuntes. Com que les melodies s’escriuen d’esquerra a dreta i tenen un aspecte lineal, molt sovint es diu que la melodia és el component horitzontal de la música. Activitats Escolta tres tipus de línia melòdica molt habituals: a) 9 Una melodia en la qual predominen les notes conjuntes. Rossinyol que vas a França, popular catalana b) 10 Una melodia en la qual predominen els salts entre notes. La filadora, popular catalana c) 11 Una melodia en la qual es combinen els salts i les notes conjuntes. Concerto grosso op. 3 núm. 11, A. Vivaldi 18 Unitat 1 3.4 L’àmbit Una característica que dona molta personalitat a una melodia és l’àmbit. L’àmbit és la distància (interval) que hi ha entre la nota més greu i la nota més aguda d’una melodia. Fixa’t en aquest fragment melòdic: 12 les dues notes marcades són la més greu i la més aguda. Traslladades a un pentagrama, es pot comptar l’interval que formen. El poder del cant, popular catalana Llibre de treball Un interval és la distància en altura que hi ha entre dues notes. Es mesura comptant quants graus de l’escala hi ha d’una nota a l’altra (incloent-hi amb dues notes). 12. Quin és l’àmbit d’aquestes melodies? 13. Compta intervals. 3.5 Les dinàmiques Si el compositor o la compositora de la peça no ho especifica, una mateixa melodia es pot interpretar amb dinàmiques molt diferents. Els primers compositors de la història no indicaven a les seves partitures ni les dinàmiques, ni el tempo, ni els instruments que les havien de tocar. A poc a poc, però, van anar incorporant a les obres musicals indicacions pròpies sobre la interpretació; amb el metrònom podien fixar el tempo i amb les dinàmiques podien indicar la intensitat. Al quadre de la dreta hi pots veure els signes de dinàmica més habituals. pianissimo (molt fluix) piano (fluix) mezzoforte (mig fort) forte (fort) fortissimo (molt fort) crescendo (creixent) diminuendo (disminuint) Activitats Aquí tens una mateixa melodia tradicional en dues versions, cadascuna amb uns signes de dinàmica diferents. Interpreta-les totes dues procurant respectar les dinàmiques indicades. Pots fer-ho tocant un instrument melòdic o bé picant el ritme amb les mans o amb instruments de percussió. A B Plou i fa sol, popular catalana Unitat 1 19 3.6 L’estructura L’estructura també s’anomena forma. Cal fixar-se en: • Quantes parts té? • Quines característiques tenen? • Com estan ordenades? Procediments bàsics per crear estructures 15 VARIACIÓ Es repeteix el mateix fragment amb alguns canvis: AA’ 13 A REPETICIÓ Es repeteix el mateix fragment musical: AA A A' La balalaica, popular russa A El bon caçador, popular catalana A CONTRAST Darrere un fragment musical, en ve un altre de completament diferent: AB 14 B 14, 15 Margarideta, popular catalana 20 Unitat 1 Una melodia o fragment musical que té un sentit complet s’anomena frase musical. Pot tenir final suspensiu o conclusiu. A A Cotillon, E. P. Chédeville Oda a l‘alegria, L. v. Beethoven BINÀRIA Dues parts diferents que poden repetir-se: AABB B Formes musicals bàsiques TERNÀRIA Dues parts diferents. Es repeteix la primera al final: ABA 18 17 A REEXPOSITIVA Dues parts diferents. La primera es repeteix al principi i torna a sortir al final: AABA B 19 El comte Arnau, popular catalana 20 RONDÓ La primera part (tornada) es va alternant amb altres parts completament diferents ABACADA… A A B A B El rei Herodes, popular catalana Concert per a trompa i orquestra núm. 2, W. A. Mozart Escolteu sencer aquest rondó de Mozart i aixequeu la mà cada vegada que sentiu la tornada (part A). 16, 17 21 13 Unitat 1 21 4 L’harmonia Observa i escolta Mira bé aquests fragments i comenta amb els companys i les companyes si en el que sentiu hi ha harmonia o no, i com ho identifiqueu. 14 L’harmonia és l’element de la música que resulta de combinar diferents notes perquè sonin a la vegada. Descalç he volgut pujar, popular tirolesa (adap. Artur Martorell) En aquest apartat aprendràs a harmonitzar una melodia, que vol dir crear-li un acompanyament senzill a base d’acords i arpegis. 22 Unitat 1 4.1 Els acords Un acord és un grup de notes que sonen al mateix temps. Els acords més utilitzats són els acords tríades (de tres notes). Sobre la nota base (fonamental) es col·loquen les notes que s’hi troben a distància de tercera i de quinta. De tots els acords tríades de l’escala, cal que recordis que els més importants són els que es construeixen sobre les notes bàsiques de l’escala: la 1, anomenada tònica, i la 5, anomenada dominant. Sovint necessitaràs també l’acord sobre la nota 4, anomenada subdominant. A l’escala de do major, aquests acords són: Activitats Fixa’t en la melodia següent. Observa quines notes hi ha a cada compàs i amb quin dels dos acords principals coincideixen més. Prova d’acompanyar-la amb l’instrument harmònic que tinguis a l’abast. El poll i la puça, popular catalana Sabries fer el mateix amb aquesta altra melodia? En quina escala està composta? En tindries prou amb els dos acords principals? O necessitaries l’acord de subdominant? Llibre de treball Ob-La-Di, Ob-La-Da, John Lennon i Paul McCartney 18. Fixa’t en la melodia i respon a les preguntes. Unitat 1 23 Ho sabies? Hi ha molts instruments que poden tocar arpegis, però des de ben antic s’ha associat a un instrument que els fa servir molt sovint a la seva música: l’arpa. De fet, la paraula arpegi ve del verb italià arpeggiare, que vol dir 'tocar l’arpa'. 4.2 Els arpegis Un arpegi és la interpretació de les notes d’un acord, però no al mateix temps, sinó una darrere l’altra. Moltes melodies s’inicien amb l’arpegi de l’acord de tònica o de l’acord de dominant: En Jan Petit, popular catalana A l’hora de fer un acompanyament es pot triar fer-lo amb acords o amb l’arpegi corresponent. Per exemple: • Amb acompanyament d’acords: • La mateixa melodia amb els acords arpegiats: • I, evidentment, sempre hi ha la possibilitat de combinar les dues opcions: Llibre de treball 19. Escriu l’arpegi de l’acord. 20. Quin acord és? 24 Unitat 1 4.3 Els obstinats melòdics Igual com a l’inici de la unitat has estudiat els obstinats rítmics, també es pot fer un acompanyament amb un obstinat melòdic. Com en el cas del rítmic, consistirà en una repetició d’una cèl·lula melòdica més o menys llarga. Activitats Escolta un fragment de L' Arlésienne, de Georges Bizet, i ves seguint l’obstinat melòdic següent: 22 15 Ho sabies? Música i cinema Tot i que el cinema va néixer mut, en els seus inicis hi havia músics que acompanyaven les projeccions en directe. Avui dia, la banda sonora d’una pel·lícula acostuma a ser la seva millor publicitat. 16 Aquest fragment porta per títol Carilló i intenta imitar un toc de campanes que es va repetint. Analitzarem, per parts, la banda sonora de la pel·lícula Carros de foc, del compositor grec Vangelis (1943), guanyadora d’un Òscar l’any 1982. Fixa’t en les diferents parts que la componen i, amb l’ajut del teu professor o la teva professora, descobreix com sona cadascuna: A Cartell de la pel·lícula Carros de foc, de Hugh Hudson. B C D E Carros de foc, Vangelis Ara escolta la banda sonora de la pel·lícula i fixa’t en quina funció té cada un dels fragments anteriors. Pots triar entre: 23 • Introducció • Obstinat rítmic • Tema A • Obstinat melòdic • Tema B Unitat 1 25 5 La textura 5.1 El teixit de la música Fins aquí has vist el ritme, la melodia i l’harmonia, els elements bàsics del llenguatge musical. Amb aquests coneixements ja tens unes eines que et permeten fer música. Però sabries com utilitzar-les? Un compositor o una compositora, com qualsevol altre creador, a més de tenir elements per crear, ha de tenir les habilitats i els procediments que li permetin fer-los servir d’una manera adequada. Activitats Recorda com es representen aquests tres elements en una partitura: Ball cerdà, popular catalana Amb els teus coneixements musicals podràs localitzar clarament aquests tres elements en qualsevol partitura. Cal dir, però, que aquests tres elements bàsics estan tan lligats entre si que la majoria de vegades no és possible separar-los completament. Formen el teixit de la música, que s’anomena textura. La textura és la manera en què es combinen el ritme, la melodia i l’harmonia per formar una obra musical. Al llarg d’aquest apartat aprendràs a analitzar la textura d’una obra musical, i sentiràs els elements rítmics, melòdics i harmònics que estan sonant al mateix temps. De vegades, però, aquesta anàlisi auditiva resulta difícil. En canvi, seria més senzill identificar aquests elements si els poguéssim escoltar separadament. Llibre de treball 21. Descriu els elements del llenguatge musical que hi ha en una partitura. 22. Observa aquesta partitura i identifica quin instrument fa l’acompanyament rítmic, l’harmònic i la melodia principal. 26 Unitat 1 Activitats Torna a veure un fragment de l’espectacle Sonoritats del grup català Camut Band i fixa’t bé en tots els intèrprets que hi participen. 1, 2 o 7 Un cop acabat, i recordant el que has après fins ara, comenta amb els companys i les companyes si es podia diferenciar la melodia, el ritme, l’harmonia, si hi havia acompanyament rítmic o harmònic… Creus que cada intèrpret és responsable d’un d’aquests elements musicals? Sabries relacionar-los? 5.2 Desmuntem una cançó Una peça musical es construeix combinant diversos elements. Has pensat mai com estan construïdes les cançons que t’agraden? Per ajudar-te a descobrir-ho, sentirem una cançó del grup català La Carrau i la desmuntarem per veure quins elements musicals la formen. El grup La Carrau es va formar l’any 1997. La seva música combina elements de la tradició musical catalana amb influències d’altres estils. La instrumentació del grup reflecteix aquesta barreja d’influències. La cançó de La Carrau que desmuntarem porta per títol «Un entre tants», i va aparèixer al seu disc Una dotzena. La lletra de la cançó es basa en un poema del poeta valencià Vicent Andrés Estellés (1924- 1993), i la música va ser composta per La Carrau. Escolta com sona. 26 Quins elements formen aquesta cançó? LES MELODIES El violí i l’acordió diatònic toquen la melodia inicial. 27 Després s’hi afegeix el llaüt, que els acompanya amb una melodia secundària. De quina família instrumental són? L’ ACOMPANYAMENT HARMÒNIC La guitarra i el baix 28 elèctrics comencen tocant sons sense afinació determinada, amb funció rítmica, però després ja passen al seu paper habitual: la guitarra toca acords i el baix elèctric interpreta la línia de baix. Saps diferenciar-los? LA SECCIÓ DE VENTS En aquesta cançó, la secció de vents subratlla sobretot 29 l’harmonia. Trompeta, saxo tenor i trombó comencen tocant acords amb notes llargues. Més endavant fan breus intervencions intercalades amb la melodia principal. Creus que són de vent-fusta o de vent-metall? L’ACOMPANYAMENT RÍTMIC El toquen la bateria i altres instruments de percussió. Quins altres instruments hi reconeixes? 30 Unitat 1 27 5.3 Diferents textures Etimològicament, monofònic vol dir ‘un sol so o una sola veu’; per tant, només cal un sol cantant o instrumentista. Però si la melodia és interpretada per un o més instruments o veus i tots toquen o canten la mateixa melodia, la textura segueix sent monofònica. El comte Arnau, popular catalana Per què creus que aquesta partitura n’és un exemple? 28 Unitat 1 La textura monofònica o monòdica Les combinacions possibles de ritme, melodia i harmonia són tantes que els compositors tenen un camp inesgotable de creació. Les textures que es fan servir més sovint i que constitueixen la base de la música de la nostra cultura són: 31 Una sola melodia sense cap tipus d’acompanyament. La partitura i la fotografia en són dos exemples. Sabries dir per què? La textura de melodia acompanyada 32 Una línia melòdica, protagonista de la peça, i un acompanyament harmònic i/o rítmic. Wiedersehn, F. Schubert La textura polifònica o contrapuntística 33 Hi intervenen dues o més melodies a la vegada. Cadascuna d'aquestes melodies té el seu caràcter propi i són independents (tenen ritmes i línies melòdiques diferents). Utilitza molt la imitació. Etimològicament, polifònic vol dir ‘diversos sons o veus’. Le chant des oiseaux, C. Janequin La textura homofònica 34 Aquí tens una partitura homofònica. Com ho saps? Hi intervenen dues o més melodies a la vegada, però totes segueixen el mateix ritme. Això fa que es formin acords, que són els grups verticals de notes que sonen a la vegada. La partitura i la fotografia en són dos exemples. Sabries dir per què? Claros y frescos ríos, anònim 23, 24, 25, 26 Unitat 1 29 Recorda 1. La música com a llenguatge La música ha estat sempre un mitjà de comunicació important i universalment utilitzat per la humanitat. El so és un fenomen físic provocat per la vibració d’un objecte. Els elements necessaris perquè existeixi el so són: Font sonora Lligadura Medi de propagació Allò que provoca les ones sonores. Material que transmet les ones sonores. Oient Qui rep les ones sonores i, per tant, sent el so. Les qualitats del so són: Puntet Calderó Altura Expressa si els sons són aguts o greus. Durada Expressa si els sons són llargs o curts. Intensitat Expressa si els sons són forts o fluixos. Timbre Expressa el color del so i de quina font sonora prové. 2. El ritme Figura Durada del so Silenci Rodona Blanca Negra Corxera Semicorxera El ritme és l’element de la música que combina les durades dels sons. La pulsació, en canvi, és un moviment periòdic i regular que permet mesurar el ritme i, per tant, n’és la base. Metrònom. 30 Unitat 1 Polirítmia vol dir tocar a la vegada ritmes diferents, ja sigui amb diversos instruments o amb un de sol. 3. La melodia Una melodia és una successió de sons que té un sentit per a qui l’ha creada. S’escriu dins d’una pauta anomenada pentagrama. Una escala és una sèrie de notes seguides (sense salts enmig) que pugen o baixen en una mateixa direcció ascendent o descendent. Les notes d’una escala s’anomenen graus. L’àmbit és la distància (interval) que hi ha entre la nota més greu i la nota més aguda d’una melodia. Per analitzar o per compondre una melodia, cal fixar-se en l’estructura (quines parts té, quines són les seves característiques i com estan ordenades). En el camp de la música, l’estructura s’anomena també forma. 4. L’harmonia L’harmonia és l’element de la música que resulta de combinar diferents notes perquè sonin a la vegada. Un acord és un grup de notes que sonen al mateix temps. Els acords més utilitzats són els acords tríades (de tres notes). Un arpegi és la interpretació de les notes d’un acord, però no al mateix temps, sinó una darrere l’altra. Un obstinat melòdic és un acompanyament que consisteix en una repetició d’una cèl·lula melòdica més o menys llarga. 5. La textura La textura és la manera com es combinen el ritme, la melodia i l’harmonia per formar una obra musical. Textura monofònica o monòdica Melodia acompanyada Hi ha una sola melodia sense cap tipus d’acompanyament. Està formada per una línia melòdica, protagonista de la peça, i un acompanyament harmònic i/o rítmic. Textura polifònica o contrapuntística Hi intervenen dues o més melodies a la vegada. Cadascuna d’aquestes melodies té el seu caràcter propi i són independents. Utilitza molt la imitació. Textura homofònica Hi intervenen dues o més melodies a la vegada, però totes tenen el mateix ritme. Això fa que es formin acords. Llibre de treball Comprova. Verifica el que has après al llarg d'aquesta unitat. Unitat 1 31 Mapa conceptual Pots fer servir aquest mapa per estudiar i repassar els conceptes importants de la unitat, però et recomanem que construeixis el teu propi mapa al teu Llibre de treball. Per fer-ho, amb l'ajuda d'eines digitals, converteix aquest mapa conceptual en un mapa mental. SOROLL Altura SILENCI Durada Qualitats SO Intensitat Llenguatge universal Timbre MÚSICA Mitjà de comunicació Art Escala Línia melòdica Melodia Pulsació Polirítmia Dinàmiques Ritme Rap Àmbit Estructura OBRA MUSICAL Monofònica Acords Harmonia Arpegis Textura Melodia acompanyada Polifònica Homofònica 32 Unitat 1 Autoavaluació Què has après al llarg de la unitat? Tria l'opció amb la qual t'identifiquis més: 4. Identifico els acords i els arpegis… a ) en una partitura i auditivament, sense cap dificultat. b ) en una partitura i auditivament, però em costa una mica. c ) en una partitura, però no auditivament. d ) només si m’ajuden. 1. Identifico les qualitats del so i les reconec en una partitura… a ) de manera ràpida i sense dubtar. b ) tot i que a vegades tinc dubtes. c ) amb certa dificultat. d ) amb molta dificultat i necessitant ajuda. 5. Quan escolto una peça musical… a ) n'identifico clarament la textura. b ) em costa identificar-ne la textura si no veig també la partitura. c ) tinc dificultats per reconèixer-ne la textura encara que vegi la partitura. d ) no sé reconèixer-ne la textura i necessito ajuda per fer-ho. 2. Ritme, pulsació i compàs són tres conceptes… a ) que sé diferenciar i reconèixer. b ) que sé diferenciar però em costa reconèixer. c ) que em costa diferenciar i reconèixer. d ) que no sé diferenciar ni reconèixer sense ajuda. 3. Quan creo una melodia… a ) ho faig utilitzant tots els elements treballats a classe. b ) ho faig utilitzant només alguns dels elements treballats a classe. c ) ho faig sense utilitzar conscientment els elements treballats. d ) necessito ajuda per aconseguir-ho. 6. Un cop acabada aquesta unitat, puc dir que… a ) he après coses interessants i a la vegada m'he divertit. b ) he après coses interessants però ha estat força avorrit. c ) he après poques coses, però m'ho he passat bé. d ) no he après res de nou i m'he avorrit força. Pensa i reflexiona Ara que estàs acabant la unitat, reflexiona i... • Tria dos conceptes que t'han quedat molt clars i que sabries explicar. • Fes dues preguntes sobre aspectes que no has acabat d'entendre. • Indica dos temes en els quals t'agradaria aprofundir. Et recomanem És una aplicació web que serveix per crear i editar partitures i poder-les escoltar. També permet emmagatzemar, imprimir, buscar i compartir notació musical en línia. Té una versió gratuïta per a usos no comercials. Entra a www.noteflight.com, investiga i experimenta. Et pot resultar senzill i, fins i tot, divertit. Unitat 1 33 Passem a l’acció Inventem i escrivim Inventem i escrivim una cançóuna cançó Al llarg d'aquesta unitat hem estudiat els elements que formen la música. Ara es tracta que en grup compongueu una peça en la qual es vegin representats el ritme, la melodia i l'harmonia. Com en tot procés de creació, per fer-ho cal seguir uns passos: 1 TEXT ACCENTS RITME Triar o crear un text Cal trobar un text que us agradi, que us emocioni o amb el qual us sentiu identificats, i que no sigui excessivament llarg. El podeu triar a partir d'una obra literària ja escrita o bé el podeu crear de nou. En el primer dels casos, recordeu que sempre haureu de citar de quina obra i quin autor és el fragment que heu seleccionat. A mode d'exemple triarem un fragment d'un poema inclòs a Bruixa de dol, de Maria Mercè Marçal. MELODIA ACOMPANYAMENT […] «Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat.» 2 El fum dibuixarà l’inici de la història com una heura de joia entorn del nostre cos i plourà i farà sol i dansarem a l’aire de les noves cançons que la terra rebrà. Vindicarem la nit i la paraula DONA. Llavors creixerà l’arbre de l’alliberament. Trobar els accents literaris del text Cal llegir el text diverses vegades per tal de decidir quines són les síl·labes que considerem que tenen més importància des d'un punt de vista literari. En un treball en grup és important posar en comú per què trieu unes síl·labes i no unes altres, quines creieu que donen més sentit al text… Per exemple, podríem triar aquestes: es mans « A m b to te s d u na, a lç a d e s a la ll u st ra o b ri m u n a fi n e n c a t. » e n a q u e st c e l ta 34 Unitat 1 3 Buscar un ritme apropiat per al text Les síl·labes que hem assenyalat hauran de ser pronunciades amb més força; per tant, haurien de ser primers temps de compàs. Això vol dir que abans de cada síl·laba marcada hi haurem de posar una línia divisòria. Amb els companys i companyes del grup haureu de decidir quin compàs voleu seguir. Per exemple, en aquest cas decidirem 2/4, i haurem d'escriure un ritme que s'adeqüi a les síl·labes que han quedat dins de cada compàs 4 Afegir-hi una melodia Com heu vist en aquesta unitat, la base melòdica d'una composició és l'escala amb què està composta. Tal com hem fet amb el ritme, adjudicarem una nota a cada síl·laba del text. Utilitzarem les notes de l'escala que triem (per exemple, do major). Començarem per la dominant (sol) i acabarem amb la nota tònica (do). Afegirem les notes al ritme anterior. Evidentment, les possibilitats rítmiques i melòdiques són moltes, i com que feu la Hi voleu acompanyament? composició en grup cadascú pot fer una Ja heu vist que l'harmonia serveix per enriquir una estrofa diferent. El resultat final melodia. Seguint el que s'ha explicat a la unitat, utilitzarem només dependrà del gust dels els acords de tònica, subdominant i dominant (T, SD i D). En el cas de do compositors i les major, seran: compositores. 5 Un resultat possible podria ser: També podríem arpegiar algun dels acords, repartir les notes dels acords entre diferents instruments, afegir un obstinat rítmic o un de melòdic… Ara us toca a vosaltres! Unitat 1 35