El naixement de Venus de Sandro Botticelli Assignatura: 20250- Cultura visual. Temes i símbols en la història de l'art Alumna: Júlia Salort Flaquer Professor: Jaume Andreu Galmés Setembre del 2012 1 ÍNDEX Fitxa tècnica....................................................................................................3 Context de l'obra..............................................................................................3 Contingut de l'obra..........................................................................................4 Antecedents i conseqüències...........................................................................7 Conclusions.....................................................................................................8 Bibliografia......................................................................................................9 2 FITXA TÈCNICA El Naixement de Venus (en italià Nascita di Venere) és una obra pictòrica creada per Sandro Botticelli, datada aproximadament de 1484. La tècnica utilitzada és la de tremp sobre tela, i te una altura de 172'5 centímetres i una amplada de 278'5 centímetres. Actualment es troba a la Galeria Ufizzi, a la ciutat de Florència. CONTEXT DE L'OBRA Sandro Botticelli (Florència, 1 de març de 1445 – Florència 17 de maig de 1510) fou un pintor, dibuixant i gravador del renaixement, és específicament del cuatroccento. Aquesta època del renaixement es caracteritza per assentar les bases de la perspectiva, ja que es deixa enrere l'aïllament dels personatges respecte al fons pla que predominava en el gòtic. En canvi es segueix mantenint el predomini de la línia sobre el color. La composició dels elements és encara centralitzada, però es manifesta un cert dinamisme i moviment. Però sobretot hem de recalcar l'interès humanista predominant de l'època per l'anatomia, i en contraposició trobam un cert desinterès pel paisatge i la natura. Botticelli va estar sota el mecenatge dels Médici, i tradicionalment es creu que Lorenzo di Pierfrancesco de Médici fou el que encarregà la Nascita di Venere, com va fer amb La primavera, però estudis recents ho posen en dubte1, i es creu que va ser un encàrrec d'una altra persona. L'obra és una de les més representatives de l'estil florentí renaixentista, i, juntament amb La primavera, una de les obres més importants i reconegudes de Botticelli. Es veu reflectit l'estil de l'artista en la cura que posa en els detalls (la representació dels plecs de la roba dels personatges, les expressions facials dels mateixos...), i la perfecció de les proporcions, com és l'exemple de la idealitzada 1 Webster Smith “On the original location of the Primavera” 3 Venus que observam. En canvi, el paisatge no rep gaire interès, quedant rellevat a un simple escenari que imita la naturalesa, un tret representatiu de l'autor. CONTINGUT DE L'OBRA La escena plasmada està extreta de Les metamorfosis, d'Ovidi, i tot i el títol de l'obra, l'escena no és exactament el moment del naixement, sinó la seva arribada a la terra. El mite de Venus comença amb la castració d'Urà per part del seu fill Cronos amb una falç adamantina, que després tirà els genitals del seu pare al mar. De l'escuma sorgida va néixer Venus, Afrodita pels grecs, deessa de l'amor, la bellesa i la fertilitat. Va néixer ja adulta i núbil, i va ser duita, empesa per divinitats alades fins a la costa d'una illa. Hi ha diverses versions de quina és l'illa, pot ser Chipre, Pafos o Cirérea. La lectura és de esquerra a dreta, guiada per l'alè de Zèfir, que empeny a Venus cap a la platja. A l'esquerra trobam a Zèfir, déu del vent de l'oest, abraçat a Cloris, deesa de la brisa i la seva esposa, que representen la unió entre la matèria i l'esperit, per a dotar de vida a Venus. El vent de Zèfir és un vent fructificador, representació de l'esperit; pneuma, l'alè diví que representa l'encarnació de l'ànima. Segons aquesta interpretació, llavors, si que simbolitzaria el naixement, o més ben dit, el començament de la vida d'aquesta, que comença envoltada amb els quatre elements que apareixen a l'obra: aire, l'aigua i la terra que divideixen la pintura en tres parts, i la claror que il·lumina l'escena, que és la representació del foc. La deessa que acompanya a Zèfir fou una nimfa de les flors, Flora, fins que es va esposar amb ell i va passar a anomenar-se Cloris. En l'escena cauen roses, representació de l'amor i la bellesa i atribut de Venus, creades a la vegada i metàfora de com l'amor pot ser bell i a la vegada ferir amb les espines. 4 En el centre de la imatge trobam a Venus, tot i que està inclinada cap a la dreta i una mica desplaçada de l'eix central, el que ens transmet sensació de moviment i deixa clarament plasmada la direcció d'aquesta cap a la costa. Es troba dreta, nua, amb la postura de la Venus Púdica, tapant-se amb les mans i els llargs cabells daurats el pit i el pubis. La seva postura recorda a les antigues estàtues gregues, per la posició dels braços i l'ús del contrapposto: el pes recolzat en la cama esquerra i la dreta una mica aixecada, i també per la tonalitat de la pell, pàl·lida com el marfil, irreal en la seva perfecció. És de les poques representacions d'aquesta divinitat pagana nua des de l'antiguitat, i està dotada d'una bellesa delicada però fins i tot deformada per assolir aquesta perfecció de bellesa, com observam en la llargada antinatural del coll i els braços, i la caiguda pronunciada de les espatlles. La seva nuesa representa la bellesa pura, sense ornaments, la puresa d'una ànima just començada la vida. A la dreta del tot de la imatge, ja en terra ferma, trobam una de les deesses de les estacions; les hores, específicament la Primavera, identificada per la seva túnica brodada de blauets, que corre a arropar a Venus amb un mantell vermellós amb motius igualment florals. Al coll hi porta una garlanda de fulles de murtera, símbol de l'amor etern i un altre dels atributs de Venus. Entre les cames de la hora floreix una anèmona blava, que reafirma la arribada de la primavera. Darrera aquesta podem observar un bosquet de tarongers, que podrien ser una referència a la família Médici. Referint-mos a la interpretació del quadre, alguns autors fan referència a la càrrega neoplatònica present en l'obra, identificant la deessa com a Venus Humanitas, representació de la idea pura de bellesa però també a la saviesa suprema. La nuesa que presenta Venus en l'obra no te una repercussió sensual, sinó més bé d'immaterialitat i perfecció, volent al·ludir a la unitat de bellesa, veritat i bondat, 5 conceptes de la corrent neoplatònica que identificava allò bell amb la bondat, i és sabut que la cort de Lorenzo de Médici simpatitzava amb aquestes teories. Altres autors han trobat relació amb el cristianisme, considerant que Botticelli intentava enllaçar el tema mitològic amb el religiós cristià. Troben un paral·lelisme entre el fet que Venus sorgeixi de l'aigua i la funció de l'aigua en el baptisme, que és precisament el moment de naixement de l'ànima dins el cos. També es pot trobar una unió entre el quadres de La Primavera i El naixement de Venus, on, si es mira en conjunt es pot interpretar tot el cicle de l'ànima des del seu naixement fins a re-ascensió al món espiritual. Si llegim els quadres començant per l'esquerra, trobam com Zèfir insufla l'ànima a Venus, i posteriorment la Primavera li atorga el cos. Seguint cap a la dreta, ja en el quadre de La Primavera, trobam a Hermes, el missatger, com a mediador entre el món espiritual i el terrenal, en el qual ens trobam d'entrada les Tres Gràcies, que representen virtuts que s'assoleixen en la vida. Després ens tornam a trobar a Venus, però en un posat distint, més madur i amb assumint la postura d'una dona embarassada. Al seu costat hi trobam la deessa Flora, que representa aquest desenvolupament en la vida. I finalment trobam a Zèfir enduent-se l'ànima en forma de una nimfa semi-nua, un altre cop cap al món espiritual, acabant aixi el seu viatge cíclic, present en el platonisme. 6 ANTECEDENTS I CONSEQÜENCIES El Renaixement és anomenat aixi perquè l'humanisme, la corrent de pensament que col·loca l'home en el centre de la creació, reneix. La perfecció ja ha estat aconseguida pels artistes clàssics, per això es mira enrere per a seguir el seu exemple. La mitologia clàssica es un tema molt recurrent en el renaixement tot i que se llegeixen els mites segons els corrents de pensament de l'època, per exemple la idealització del neoplatonisme o la moral cristiana. Formalment trobem antecedents d'aquesta obra en obres gregues. La Venus de Botticelli és representada amb característiques típiques de les obres gregues com la corba praxiteliana que apareix en el Dorífor. La Venus, a més està representada púdicament com la Venus de Cnido també de l'escultor grec Praxíteles. Botticelli, tot i a al ruptura amb el passat més immediat del gòtic, segueix utilitzant la concepció artística medieval anterior, que basava la elaboració de figures en allargar les faccions i trets dels individus i acostumava a donar un tractament bastant bidimensional. Per altra banda, rescata el concepte antic de Venus Púdica. Aquesta pintura de Botticelli, una de les més reconegudes de tota la seva creació, concentra totes les característiques de la seva obra. Aquesta va influir fortament en els pintors italians del cinqueccento, com en seu desinterès pel paisatge, i els pintors posteriors substituïren aquests elements naturals per elements arquitectònics. Per altra banda, crea un prototip de dona estilitzada i sinuosa molt utilitzat pels artistes renaixentistes que veuen en l'obra l'ideal de bellesa eterna i intemporal. Les expressions melancòliques dels personatges serveix de precedent per la línia que seguiren les obres del cinqueccento, amb rostres amb expressió de contenció. 7 CONCLUSIONS Ens trobam davant una obra emblemàtica i cognoscible per tots, ja que ha tengut molt de ressò donat a les nombroses interpretacions que avui en dia encara li donen experts estudiosos. Totes aquestes teories contrasten amb la simplicitat formal i compositiva que fan fàcil recordar visualment aquesta obra. Rere el que sembla tan sols la representació de un dels episodis d'un mite tan conegut i representat durant el pas del temps, trobem una enorme complexitat de simbologia i influencies filosòfiques. Podem concloure que la finalitat de l'obra és representar aquesta idea de bellesa pura, idealitzada i intemporal tan influenciada per la escola del neoplatonisme. Això ho aconsegueix mitjançant unes línies harmonioses i un color sobri i equilibrat, sense contrasts excessius, i una lluminositat homogènia que transmet un sentiment de tranquil·litat i placidesa, que ha fet que arribi als nostres dies com una de les més grans i icòniques obres de la història de l'art. 8 BIBLIOGRAFIA • Carlo Bo, Gabriele Mandel(1983) “Botticelli”, col. «Clásicos del arte», editorial Noguer (Barcelona) • Lionello Venturi(1966) “Botticelli”, editorial Noguer (Barcelona) • Barbara Deimling(1999) “El arte en la Italia del renacimiento”, capítol: “La pintura del Renacimiento Temprano en Florencia e Italia central” pag.279-284, editorial Könemann • Webster Smith “On the original location of the Primavera” [en línea] 2002 (Data de consulta 02.07.2012) http://www.jstor.org/discover/10.2307/3049335? uid=3737952&uid=2&uid=4&sid=21101181010071 • Davin Bowman “Botticelli's the Birth of Venus and La Primavera conjoined” [en línea] 2008 (Data de consulta 03.07.2012) http://www.aiwaz.net/birth-of-venus-and-la-primavera-asworld-cave/a116 • Frederic chordá riollo “Los elementos y los estados de vida en el nacimiento de Venus y en la primavera de Botticelli” [en línea] 1989 (Data de consulta 02.07.2012) http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0332.html • Panofsky (1975) “Renacimiento y Renacimientos en el Arte Occidental”, Alianza Editorial (Madrid) • Vicente Moreno Cullell “Botticelli: El naixement de Venus” [en línea] 2012 (Data de consulta 05.07.2012) http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/02/11/botticelli-elnaixement-de-venus/ 9