Tema 7: La restauració borbònica (1875-1902) 1.Les claus del nou sistema polític El pronunciament de Sagunt, dirigit pel general Martínez Campos va accelerat la proclamació d'Alfons XII com a nou rei. 1.1 Un nou règim La restauració de la monarquia va ser promoguda per polítics conservadors, homes de negocis i militars d'alta graduació que compartien uns mateixos interessos. El nou règim polític va ser dissenyat pel conservador Cánovas del Castillo (líder partit conservador) amb l'objectiu de superar els problemes de la monarquia d'Isabel II. Aquesta nova etapa s'havia de fonamentar en una Constitució moderada com a marc jurídic del sistema i en la creació d'un sistema bipartidista en el qual els dos partits, conservadors i liberals, s'alternessin pacíficament en el poder (torn dinàstic). 1.2 La constitució del 1876 La constitució del 1876 tenía un clar caràcter conservador amb l'objectiu que els 2 partits del torn poguessin governar de manera estable. Els principals elements dela constitució eren: ● Declaració de drets i llibertats (expressió, asociació, reunió) ● Divisió de poders basat en la sobirania compartida entre les Corts (poder legislatiu) i el rei. ● El rei era el cap de l'exèrcit, elegia lliurement el cap de govern i no era responsable davant les Corts. ● La llei electoral del 1878 va establir el vot censatari, limitat als contribuents principals. Al 1890 es va aprobar el sufragi universal masculí amb un govern liberal. ● El reconeixement del catolicisme com a religió oficial de l'Estat. Un pressupost per al sosteniment del culte i del clero. ● El caràcter centralista posava ajuntaments i diputacions sota el control del govern i garantia les lleis a tot el país. 1.3 La fi dels conflictes bél.lics L'estabilitat del règim es va veure afavorida pel final de les guerres carlines i cubana. El conflicte va continuar al país Basc i a Navarra fins a la rendició total l'any 1876. El pretendent Carles va travessar la frontera francesa en direcció a l'exili i la guerra es va donar per acabada a tot el territori peninsular. La conseqüència immediata va ser l'abolició definitiva del règim foral. El final de la guerra carlina va facilitar posar fi a la insurrecció cubana (guerra dels 10 anys). El 1878 es va firmar el conveni de Zanjón, en el qual s'incoïa una àmplia amnistia i la promesa de reformes polítiques i administratives. 2. El bipartidisme i el torn pacífic 2.1 Un sistema bipartidista Cánovas va concebre un sistema bipartidista en el qual dos partits s'alternessin en el govern sense haver de recórrer al suport de l'exèrcit. Els dos partits coneguts com a partits de torn: ● El partit conservador: creat i liderat fins al seu assassinat el 1897 per Cánovas. ● El partit liberal: fundat per Sagasta i tenia un programa més progresista. Eren partits de notables, els líders eren polítics amb les seves respectives clienteles, els seus òrgans de premsa i els suports locals. Coincidien en la defensa de la monarquia, la constitució, la propietat privada i la consolidació d'um estat unitari i centralista. 2.2 El funcionament del torn dinàstic L'alternança regular en el poder quedava garantida per una peculiar manera de formació de govern. Quan un govern experimentava el desgast de la seva gestió, o quan els líders polítics consideraven necessari un relleu, se suggeria al rei el nomenament d'un nou govern. El nou president del govern era sempre el líder de l'oposició juntament amb el seu nomenament, el decret per a la dissolució de les corts i la convocatòria de noves eleccions, un nombre de diputats suficient per formar una majoria parlamentària que li permetés governar. El resultat de les eleccions era previst per tots dos partits, per la qual cosa l'alternança en el poder s'aconseguia d'una manera artificial. Així s'evitava que un partit monopolitzés el poder i l'altre partit tingués la temptació de recórrer a l'exèrcit per obtenir-lo. Alhora s'impedia que els partits aliens poguessin arribar al poder. 2.3 El desenvolupament del torn dels partits Una nova etapa de govern liberal va significar un avanç important en el terreny de les llibertats individuals: es va regular i ampliar la llibertat de premsa, d'expressió i d'associació. ● Llei d'associacions: va permetre l'entrada en el joc polític de les forces opositores ● Llei del jurat: va establir la celebració de judicis per jurats. ● Abolició esclavitud. ● Es redacta el codi civil. ● S'aprova el sufragi universal masculí. 3.Les forces polítiques marginades del sistema. La restauració va marginar de l'activitat política amplis sectors socials i polítics: republicans, carlins, socialistes i nacionalistes. 3.1 El republicanisme Els partits republicans compartien quatre punts bàsics: ● La república com a forma d'Estat ● Reformes per afavorir els grups socials més necessitats. ● Fé en el progrés científic i educatiu ● Laïcitat (separació esglèsia i estat) El grup republicà més nombrós i que tenia més força era el partit republicà federal liderat per Pi i Maragall que a Catalunya tenia un elevat nivell d'implantació. El republicanisme es va caracteritzar pel seu retraïment electoral i pels intents insurreccionals. L'establiment del sufragi universal masculí va facilitar l'elaboració de candidatures republicanes que unia republicans federals, unitaris i progressistes. 3.3 El socialisme Va comportar una certa permissivitat governamental, que es va complementar amb la llei d'associacionisme, que legalitzava les associacions obreres. Va afavorir les activitats del PSOE, que estava liderat per Pablo Iglesias. El 1888 es va fundar a Barcelona el primer sindicat socialista, la unió general de treballadors (ugt). El socialisme espanyol va créixer entre el 1888 o 1889. Estava més arrelat a Madrid, Astúries i País Basc, però tenia pocs adeptes a Catalunya. La força del republicanisme federal entre les classes populars i l'arribada de l'internacionalisme de caràcter anarquista van ocupar a Catalunya l'espai polític i sindical. 5. La crisi d'ultramar 5.1 L'imperi colonial espanyol Des de 1824, espanya només tenia les colònies de Cuba i puerto rico, carib i filipines i algunes altres illes petites al Pacífic. Cuba era la principal possessió, amb importants interessos i negocis espanyols. La economia de l'illa es basava en una agricultura de plantació que conreava canya de sucre, cafè i tabac. La política aranzelària que imposaven els governs espanyols convertia les illes en uns mercats captius. Obligades a comprar a elevats preus els productes espanyols, fonamentalment el blat castellà i els teixits catalans. Aquests territoris rebien un tractament colonial, no tenien dret a enviar cap representant a les Corts espanyoles, ni tenir institucions de govern o a intervenir en l'elaboració de les lleis que afectaven a les illes. 5.2 El problema cubà Al conveni de Zanjón del 1878 es van pactar mesures destinades a facilitar la gradual autonomia cubana, l'abolició de l'esclavitud i la presència de diputats cubans al parlament espanyol. El malestar a cuba es va incrementar quan al 1891 a espanya va introduir a Cuba un impost a la importació de productes no procedents d'espanya anomenat aranzel canovas. Aquesta mesura va incomodar als EUA que adquiria bona part del sucre i tabac illencs, però que havia de pagar forts aranzels pels productes que venia a Cuba. 5.3 L'esclat de la guerra L'incompliment dels compromisos del conveni de zanjón, el nou aranzel i el suport estatunidenc van fer que el 1895 es reiniciés el conflicte cubà. La insurreció s'inicià a la localitat de Baire. Els intents d'espanya per posar fi al conflicte van combinar el diàleg, en el cas del general Martínez Campos, i una forma de repressió, en el cas del general Weyler. Weyler va obligar els camperols a concentrar-se en una pobles determinats i va castigar els rebels presoners. Espanya va enviar gairebé 200000 soldats a l'illa, molts dels quals van emmalaltir o morir a causa de les malalties tropicals i la manca de serveis sanitaris. L'assassinat de Cánovas al 1897 va donar lloc a un imprevist canvi de govern. Sagasta, el nou president, va iniciar una estratègia de conciliació: ● Va destituir el general Weyler. ● Va decretar l'autonomia de Cuba. ● Sufragi universal masculí. ● Igualtat de drets entre insulars i peninsulars. 8.Catalunya i la guerra de Cuba 8.1 Els interessos catalans a Cuba Al llarg del segle XIX, les relacions dels catalans amb les colònies que restaven després de la pèrdua de tot el continent americà es va intensificar notablement, sobretot a Cuba. Milers de catalans es van traslladar a Cuba amb la intenció d'obrir negocis i fer fortuna. Alguns ho van aconseguir i van tornar a invertir en propietats i empreses. Se'ls coneix com Indians. Les relacions econòmiques es van incrementar amb l'opció proteccionista de l'economia espanyola. L'aranzel Cánovas van beneficiar les exportacions catalanes, Cuba es va convertir en un mercat privilegiat per a la indústria tèxtil. 8.2 Les diferents actituds davant la guerra Dins del catalanisme, van predominar els partidaris de la política bèlica del govern espanyol. Per alguns catalanistes, l'autonomia catalana podia ser un precedent en les seves aspiracions. 8.3 Les conseqüències del 98 A Catalunya, en el terreny econòmic, les exportacions catalanes a les antigues colònies van experimentar una reducció considerable. La repercussió política més immediata fou l'enfrontament amb el primer govern de la postguerra, presidit per Silvela, arran de l'increment d'impostos per pagar els deutes de la guerra. La reacció dels gremis de comerciants fou negar-se a pagar i van protagonitzar el tancament de caixes. Davant d'aquesta situació, sectors importants de la burgesia van prendre consciència de la incapacitat dels partits dinàstics de la restauració per desenvolupar una política renovadora. Del tancament de caixes se'n derivà una entesa política entre les entitats econòmiques, culturals i ciutadanes contra el govern a barcelona i progressivament a tota catalunya, la crisi de 1898 va comportar la fi del torn pacífic i la irrupció de noves forces a l'escena política. Comentaris Exportacions de teixits a Cuba i Puerto Rico (Fixar-se als anys 1890,1892,1898,1900) ● Descripció: Taula de dades elaborada per B. de Riquer en la seva obra "lliga regionalista la burgesia catalana i el nacionalisme". Editada l'any 1976. Representa els milers de pessetes, el valor dels teixits de cotó entre els anys 1890 fins al 1900. És una font secundària. ● Idea principal: - 1 idea: La taula de dades mostra l'any 1892 com el més productiu per a les exportacions (manufactures de la roba de cotó) de la indústria catalana (superava els 38 milions de pessetes). L'aranzel Cánovas aprovat l'any 1891 ● facilita una millora de les exportacions entre les colònies i espanya (metròpoli). - 2 idea: Lentament hi ha una davallada(baixada) de les exportacions, sobretot perquè l'any 1898 les colònies (cuba i puerto rico) s'independitzen. Encara que hi ha una davallada, es mantenia el contacte comercial. Context històric: Dintre de l'etapa de la restauració, el document es troba en la fase anomenada "desastre del 98". L'entrada dels EUA en la guerra a partir de l'enfonsament del vaixell de guerra nord americà "maine". Pretext per a declarar la guerra a Espanya. Qui eren els cacics? ● ● ● Classificació: Fragment de l'obra "la regenta" de Leopoldo Alas Clarín. Publicada l'any 1884 i 1885. Es tractava d'una font primària, un text literari. Idea principal: - 1 idea: L'autor relata com 2 personatges (el marqués de Vegallana i don Álvaro Mesía) mantenien una relació basada en un intercanvi de favors, xantatge i manipulació a cada convocatoria electoral, seguint ordres de governador civil. L'autor mostra una visió de caciquisme de l'espanya del segle XIX. - 2 idea: El control per part del partit liberal i conservador del poder a les institucions: ajuntaments, diputacions i congrès. Context històric: representa l'etapa de la restauració que s'origina després del fracàs de la I república amb el cap d'estat del general Pavia (general 1874). Els mapes ● ● ● Descripció: els mapes representen els resultats electorals entre 1879 i 1886. El color lila representa els territoris de majoria conservadora, en color salmó son els territoris de majoria liberal. Idea principal: El torn dinàstic i l'alternació de poders. L'alternança va ser creada per Cánovas, el govern es dividia en 2 partits, el conservador liderat per Cánovas i el liberal per Sagasta. D'aquesta manera s'impedia un pronunciament militar i que altres partits arribin al poder. Context històric: Etapa restauració borbònica. El sistema que s'estableix no es democràtic, és bipartidista. Es restaura la monarquia amb el rei Alfons XII després del pronunciament de Sagunt.
