Martí Vidal i Margarit Dret Internacional Públic ID: 1965391 CAS PRÀCTIC 2 1.- Quines activitats pot fer un vaixell en alta mar conforme al Dret Internacional? Es conforme al dret internacional l’actuació de l’estat B? Seria la mateixa la teva resposta si el vaixell no actués sota pavelló de l’estat A? I, si enlloc, d’alta mar el vaixell de l’estat A es trobés en la ZEE de l’estat B? Tindria drets o obligacions? Aquest supòsit de fet fictici, té moltes similituds amb el cas del vaixell de Greenpeace que anava sota la bandera de Països Baixos que va ser retingut per les autoritats russes i els seus tripulants vans ser detinguts i empresonats per càrrecs de pirateria i vandalisme durant dos mesos. Finalment els tripulants van ser posats en llibertat sota una amnistia de la Duma russa. La resolució del Tribunal Permanent d’Arbitratge de La Haia, va imposar una sanció a Rússia de 5.395.561,61€ de danys i perjudicis, tant materials com immaterials. Un vaixell a alta mar pot desenvolupar una sèrie d’activitats dins del marc del dret internacional. Les trobem regulades a l’Article 90 del CNUDM, que regula els drets de navegació: “Todos los Estados, sean ribereños o sin litoral, tienen el derecho de que los buques que enarbolan su pabellón naveguen en la alta mar.” Més endavant trobem els límits com poden ser: Abordatge (Art. 97 CNUDM), Transport d’esclaus (Art. 99 CNUDM), Pirateria (arts. 100-107 CNUDM), Transmissió no autoritzada de radio o televisió a Alta Mar (Art. 109 CNUDM), Trafic d’estupefaents (Art. 108 CNUDM) i Dret de persecució (Art. 111 CNUDM). Conforme el dret internacional, l’actuació de l’estat B no va estar del tot correcte. És a dir, l’Estat B té dret a registrar el vaixell de l’Estat A (Art. 110.3 CNUDM). La jurisdicció penal en cas d’abordatge el trobem a l’Article 97 de la CNUDM. Diu que el cas de acció penal a causa d’una acció il·legal es pot actuar de dues maneres. La primera seria prendre accions legals contra els responsables de l’acció davant de les autoritats del pavelló (Estat A). La segona seria la presa d’accions legals contra els responsables en els països de nacionalitat de cada individu. El vaixell tampoc podria ser retingut de cap manera (Art. 97.3 CNUDM). En conclusió, l’acció de l’estat B va ser il·legal, ja que les accions legals dels responsables es van prendre en L’estat B, en comptes de l’Estat A com a Estat del pavelló o en els països de nacionalitat dels membres responsabilitzats. Respondria el mateix almenys que el vaixell no estigués sota el pavelló del mateix Estat B, que després seria responsabilitat de l’estat B prendre accions legals contra els responsables de l’abordatge de la plataforma petroliera. Els vaixells sempre han d’actuar sobre un pavelló, amb certes excepcions de tractats internacionals o convencions (Art. 92.1 CNUDM). En el cas que en comptes d’estar a Alta Mar estiguessin a la zona de ZEE o Zona Econòmica Exclusiva la regulació és diferent, ja que la ZEE pertany a l’Estat més proper i no es troba en aigües internacionals, com és el cas d’Alta Mar. En aquest cas l’Estat que li pertanyi tal Zona Econòmica Exclusiva hauria de prendre accions legals contra els responsables de tal il·legalitat. Si, tindrà les obligacions de llibertats de navegació, de vol i la instal·lació de cables i tubs submarins, conjuntament amb altres llibertats de mar que es permeten en l’àmbit del dret internacional públic (Art. 58 CNUDM). Pàgina 1 Martí Vidal i Margarit Dret Internacional Públic ID: 1965391 2.- La solució pacífica de controvèrsies és una norma de ius cogens? Raona la teva resposta. Davant la impossibilitat de solució per mitjans diplomàtics, de quins altre mitjans disposa l’Estat A per a solucionar el conflicte (CNU)? Quins mitjans específics proporciona la Convenció de Dret del Mar per resoldre el conflicte? Detalla els mitjans judicials. Quines condicions s’han de donar perquè se'ls hi pugui atribuir la competència? Serà vinculant la seva resolució? La solució a través de mitjans pacífics és una de les normes més importants del ius cogens i del dret internacional públic en general. Es tracta de la resolució de conflictes tant simples com complexos de manera pacífica de manera que no es posi en perill la seguretat, la pau i la justícia mundialment. La resolució de conflictes a nivell internacional, es resoldrà amb base a la igualtat de condicions i la igualtat de sobirania dels Estats. Podem dir que és fonamental perquè si els països resolguessin els seus conflictes diplomàtics a través de la pau i l’acció pacífica, perquè si no fos així els països no tindrien igualtat sobirana. No tindrien igualtat sobirana, sinó que regnarien els estats amb més potència militar. Posats en el supòsit de cas, en l’article 279 de la CNUDM, parla explícitament de l’obligació de resoldre els conflictes amb mitjans pacífics. En cas de que una de les parts faci impossible una solució diplomàtica, la resolució del conflicte passarà a mans de la Cort Internacional de Justícia, tal com diu l’article 92 de la CNU: “La Corte Internacional de Justicia será el órgano judicial principal de las Naciones Unidas; funcionará de conformidad con el Estatuto anexo, que está basado en el de la Corte Permanente de Justicia Internacional, y que forma parte integrante de esta Carta.” La Convenció de Mar en l’article 287 dona unes vies específiques per tal de poder resoldre el conflicte. Aquests son: Tribunal Internacional del Dret del Mar, la Cort Internacional de Justícia, Tribunal Arbitral de Conformitat, Tribunal Arbitral Especial. Les competències davant d’una controvèrsia estan regulades en l’article 288 de la CNUDM. Ens diu que qualsevol dels tribunals mencionats en l’article 287 son competents per reconèixer controvèrsies relatives a la interpretació o la aplicació d’aquesta convenció que se li sotmetran conforme a tot allò disposat de les parts. Tanmateix aquests tribunals mencionats podran reconèixer interpretacions i aplicacions de acords internacionals. La resolució d’aquests tribunals serà vinculant sempre i quan s’hagin seguit els procediments i el reglament de la CNUDM. En cas que no s’hagin complert la resolució del tribunal en qüestió serà nul·la i no vinculant. Pàgina 2
