Pla de millora

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PrimÀria
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa
d’ampliació
Ciències Socials 5
El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències Socials,
per a cinqué curs de primària, és una obra col·lectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
Esther Echevarría Soriano
Diego Fariña Villaverde
Francisco Javier Zabaleta Estévez
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza Albalateí
EDICIÓ
María Rosa López Pérez
EDICIÓ EXECUTIVA
Aurora Moral Santa-Olalla
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Lourdes Etxebarria Orella
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL
DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González, Jorge Gómez Tobar i Julia Ortega Peralejo.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.
Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.
Confecció i muntatge: Marisa Valbuena Rodríguez i Pedro Valencia Mejía.
Elaboració cartogràfica: T
ania López González.
Correcció: Roger Sarrià Batlle i Gemma Avellan Bisbal.
Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín.
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
C/ València, 44
46210 Picanya, València
Printed in Spain
CP: 670754
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només
estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda
prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
Presentació
L’ensenyament individualitzat
L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Per això, és important establir un pla que els ajude a superar les dificultats, així com a desenvolupar i potenciar les habilitats.
Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible
i de les tècniques i els recursos educatius que s’adapten millor a les necessitats
particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials didàctics específics que puguen ser utilitzats en funció de les condicions concretes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora
que es plantegen en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre
aquests hi ha:
• L
a sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està
destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i
les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrenament en les tècniques d’estudi.
• E
l recull de material denominat Recursos complementaris, que conté seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat que
el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
• I, finalment, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alumnes que requereixen un reforç més gran per a consolidar els principals continguts i per a desenvolupar les competències.
– Un Programa d’ampliació, compost també per fitxes, l’objectiu del qual és
que els alumnes aprofundisquen determinats continguts, amplien els seus
coneixements i posen en joc les competències adquirides.
Ciències Socials 5
3
FITXES DE CONTINGUTS
FITXES DE CONTINGUTS. PLA DE MILLORA. PRO
Bloc
BLOC 2:
EL MÓN EN
QUÈ VIVIM
BLOC 3: VIVIM
EN SOCIETAT
CASTEL
I LLE
ANDALUSIA
ARAGÓ
CANÀRIES
CANTÀBRIA
CASTELLALA MANXA
L’univers i el sistema
solar
X
X
X
X
X
X
Les capes de la Terra.
Les roques
X
X
X
X
X
X
La localització
del terreny
X
X
X
X
X
X
Els mapes
i els planisferis
X
X
X
X
X
X
El relleu i les aigües
d’Espanya
X
X
X
X
X
X
L’atmosfera, el temps
i el clima
X
X
X
X
X
X
Els factors climàtics
X
X
X
X
X
X
Els climes d’Espanya
X
X
X
X
X
X
Els paisatges
d’Espanya
X
X
X
X
X
X
El territori i les
institucions d’Espanya
X
X
X
X
X
X
La Unió Europea
X
X
X
X
X
X
La població d’Espanya
i d’Europa
X
X
X
X
X
X
L’educació financera
X
X
X
X
X
X
El temps històric
i les edats de la
història
X
X
X
X
X
X
L’edat mitjana
X
X
X
X
X
X
Els Reis Catòlics
i l’imperi espanyol
X
X
X
X
X
X
La crisi de l’imperi
i els Borbó
X
X
X
X
X
X
Continguts*
Els sectors primari
i secundari a Espanya
El sector terciari a
Espanya i a Europa
BLOC 4: LES
EMPREMTES
DEL TEMPS
La prehistòria i l’edat
antiga
L’edat antiga
* En aquesta taula es presenten una relació dels continguts que s’ofereixen referents al Pla de millora i al Programa d’ampliació per a cada comunitat autònoma.
4
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
OGRAMA D'AMPLIACIÓ – 5é CIÈNCIES SOCIALS
LLA
EÓ
COMUNITAT AUTÒNOMA
COMUNITAT
FORAL
DE NAVARRA
COMUNITAT
VALENCIANA
EXTREMADURA
LA RIOJA
PRINCIPAT
D’ASTÚRIES
REGIÓ
DE MÚRCIA
CEUTA
I MELILLA
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
X
Ciències Socials 5
5
Índex
PLA DE MILLORA
Bloc 2
Fitxa 1. El sistema solar.......................... 10
Fitxa 2. Els moviments de la Terra........... 11
Fitxa 3. Les capes de la Terra................. 12
Fitxa 4. L’escorça canvia........................ 13
Fitxa 5. Calcular distàncies
amb un mapa............................. 14
Fitxa 6. Les coordenades
geogràfiques ............................. 15
Fitxa 7. El planisferi físic.......................... 16
Fitxa 8. El planisferi polític....................... 17
Fitxa 9. El relleu de la
península Ibèrica........................ 18
Fitxa 10. Els vessants dels rius
d’Espanya.................................. 19
Fitxa 11. L’atmosfera i el clima.................. 21
Fitxa 12. La influència de la distància
a l’equador en el clima............... 22
Fitxa 13. El clima mediterrani.................... 23
Fitxa 14. Els climes d’Espanya................. 24
Fitxa 15. Els paisatges d’Espanya............ 25
Bloc 3
Fitxa 16. El territori d’Espanya.................. 26
Fitxa 17. La Constitució i les
institucions d’Espanya............... 27
Fitxa 18. Els països de la Unió
Europea..................................... 28
Fitxa 19. Les institucions de la Unió
Europea..................................... 29
Fitxa 20. L’evolució de la població
d’Espanya i d’Europa................. 30
Fitxa 21. Les migracions a Espanya......... 31
Fitxa 22. La densitat de població
a Espanya.................................. 32
Fitxa 23. Les migracions a Europa............ 33
Fitxa 24. Agricultura i ramaderia
a Espanya.................................. 34
Fitxa 25. La indústria a Espanya............... 35
Fitxa 26. El comerç i el transport.............. 36
6
Ciències Socials 5
Fitxa 27. El sector terciari a Europa.......... 37
Fitxa 28. L’empresa.................................. 38
Fitxa 29. Els diners, l’estalvi
i la inversió................................. 39
Bloc 4
Fitxa 30. Mesurar el temps històric .......... 40
Fitxa 31. Les etapes de la història............ 41
Fitxa 32. La prehistòria............................. 42
Fitxa 33. Ibers i celtes............................... 43
Fitxa 34. Fenicis, grecs
i cartaginesos............................. 44
Fitxa 35. Els romans................................. 45
Fitxa 36. La història d’al-Àndalus.............. 46
Fitxa 37. La societat i la cultura
a al-Àndalus............................... 47
Fitxa 38. Els regnes cristians ................... 48
Fitxa 39. L’art en els regnes
cristians..................................... 49
Fitxa 40. El descobriment
d’Amèrica.................................. 50
Fitxa 41. El regnat dels Reis
Catòlics...................................... 51
Fitxa 42. L’imperi espanyol....................... 52
Fitxa 43. La conquista i la colonització
d’Amèrica.................................. 53
Fitxa 44. La decadència de l’imperi
espanyol.................................... 54
Fitxa 45. El Barroc i el Segle d’Or............. 55
Fitxa 46. Els Borbó................................... 56
Fitxa 47. La Il·lustració.............................. 57
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Bloc 2
Fitxa 1. L’univers...................................... 60
Fitxa 2. Les capes de la Terra:
la hidrosfera i la geosfera.............. 62
Fitxa 3. La representació de la Terra......... 64
Fitxa 4. El nostre món .............................. 66
Fitxa 5. El relleu d’Espanya....................... 68
Fitxa 6. Les aigües d’Espanya.................. 70
Fitxa 7. L’atmosfera i el clima.................... 72
Fitxa 8. Els climes d’Espanya .................. 74
Bloc 3
Fitxa 9. Espanya: territori i organització
política....................................... 76
Fitxa 10. Europa i la Unió Europea............ 78
Fitxa 11. La població d’Espanya
i d’Europa.................................. 80
Fitxa 12. Les migracions a Espanya
i a Europa.................................. 82
Fitxa 13. Els sectors econòmics............... 84
Fitxa 14. El comerç exterior
a Espanya.................................. 86
Bloc 4
Fitxa 15. La prehistòria............................. 88
Fitxa 16. Hispània..................................... 90
Fitxa 17. L’edat mitjana: al-Àndalus.......... 92
Fitxa 18. L’edat mitjana: els regnes
cristians..................................... 94
Fitxa 19. El començament
de l’edat moderna...................... 96
Fitxa 20. El segle xvi:
l’imperi espanyol........................ 98
Fitxa 21. Espanya en els
segles xvii i xviii......................... 100
Solucionari ....................................... 103
Ciències Socials 5
7
2
Pla de millora
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
El sistema solar
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’univers està format per tots els astres que hi ha, com les estrelles, els planetes, les galàxies,
etc., i l’espai que hi ha entre aquests.
El sistema solar està format per una estrella (el Sol) i els planetes, els satèl·lits, els planetes nans,
les estrelles i els asteroides que giren al voltant seu.
1 Observa el dibuix del sistema solar, escriu el nom dels astres i contesta.
• Quina és l’estrella del sistema solar? • Tots els astres representats en el dibuix són planetes del sistema solar?
• Quins moviments fan els planetes? 2 Explica la diferència entre asteroide i cometa.
10
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Els moviments de la Terra
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La Terra fa dos moviments:
• E
l moviment de rotació és el gir que fa sobre si mateixa. Tarda 24 hores a fer una volta
completa.
• El moviment de translació és el desplaçament que fa al voltant del Sol. Tarda 365 dies
i unes sis hores a completar una volta.
1 Observa el dibuix i respon.
• Quin moviment de la Terra representa?
• Quant de temps tarda a fer-lo?
• A què dóna lloc aquest moviment?
2 Respon a les preguntes.
• Quin altre moviment fa la Terra? • Quant tarda a fer-lo? • A què dóna lloc aquest moviment? 3 Marca verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Després, escriu correctament les afirmacions
errònies.
l’estiu, els rajos del Sol arriben a la Terra més inclinats que a l’hivern
A
i per això fa més calor.
Quan a l’hemisferi nord és hivern, a l’hemisferi sud és estiu.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
11
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Les capes de la Terra
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
El planeta Terra està format per quatre capes relacionades entre si: l’atmosfera, la geosfera,
la hidrosfera i la biosfera.
1 Escriu en el dibuix el nom de les diverses capes de la Terra.
2 Indica quines afirmacions fan referència a la hidrosfera (H) o a la geosfera (G).
És el conjunt de les aigües del planeta.
Està formada per tres capes.
És la part rocosa del planeta.
Els estats de l’aigua són sòlid, líquid i gasós.
3 Escriu les capes de la geosfera en el lloc que corresponga.
12
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
PLA DE MILLORA. Fitxa 4
L’escorça canvia
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’escorça terrestre canvia pels terratrèmols i volcans, i per l’acció de l’erosió, el transport
i la sedimentació.
1 Situa aquests elements d’un volcà on corresponga.
cambra magmàtica – xemeneia – cràter – con volcànic
2 Quines diferències hi ha entre l’erosió i la sedimentació?
3 Indica com es formen les roques magmàtiques i les roques sedimentàries.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
13
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
PLA DE MILLORA. Fitxa 5
Calcular distàncies amb un mapa
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’escala d’un mapa indica la relació que hi ha entre la dimensió d’un territori en la realitat
i la que ocupa en el mapa.
1 Observa el mapa i respon a les preguntes.
• Quin tipus d’escala figura en el mapa? • Quina és l’escala del mapa? Què vol dir? • Calcula la distància real en línia recta entre aquests llocs.
Llocs
Distància en el mapa
Distància en la realitat
Entre Madrid i Londres
Entre Londres i Kíev
Entre Kíev i Roma
14
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
PLA DE MILLORA. Fitxa 6
Les coordenades geogràfiques
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les coordenades geogràfiques són la latitud i la longitud. Els paral·lels són línies imaginàries
que mesuren la latitud i els meridians mesuren la longitud.
1 Localitza en el dibuix els elements següents on corresponga.
A. equador
C. tròpic de Càncer
B. meridià de Greenwich
D. tròpic de Capricorn
cercle polar àrtic
cercle polar antàrtic
2 Escriu les coordenades geogràfiques dels punts assenyalats en el mapa.
Punt A.
B
•
• Latitud: • Longitud: Punt B.
A
•
• Latitud: C
•
• Longitud: Punt C.
• Latitud: • Longitud: Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
15
BLOC
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2
PLA DE MILLORA. Fitxa 7
El planisferi físic
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
En els planisferis físics es representen els accidents geogràfics del món. En els planisferis polítics
es representen l’extensió, la localització i els límits dels països de la Terra.
1 Observa el mapa i completa la taula.
2
4
3
1
5
Número
Nom de l’accident geogràfic
Continent
1
2
3
4
5
2 Quins continents es troben només a l’hemisferi nord?
16
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
PLA DE MILLORA. Fitxa 8
El planisferi polític
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
En els planisferis polítics es representa l’extensió, la localització i els límits o les fronteres
dels països de la Terra.
1 Escriu el nom dels països que s’indica.
2 Respon a les preguntes.
• Quins són els dos països més poblats del món? • Quin país africà té frontera amb Espanya? • Quin és el país més gran d’Europa? • En quina zona d’Amèrica es parla majoritàriament espanyol?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
17
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
PLA DE MILLORA. Fitxa 9
El relleu de la península Ibèrica
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
El relleu de la Península s’organitza entorn de la Meseta. S’hi distingeixen diverses unitats
de relleu: les unitats que hi ha a l’interior de la Meseta, les unitats que envolten la Meseta
i les unitats exteriors a la Meseta.
1 Completa amb el nom de les muntanyes de la península Ibèrica.
• Muntanyes interiors de la Meseta: • Muntanyes que envolten la Meseta: • Muntanyes exteriors a la Meseta: 2 Escriu les unitats del relleu corresponents a cada lletra en el mapa.
E
F
B
G
C
A. B. C. A
D. E. D
F. G. 18
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
PLA DE MILLORA. Fitxa 10
Els vessants dels rius d’Espanya
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Un vessant és el terreny en el qual els rius, les rambles i els torrents vessen les aigües en un
mateix mar. A Espanya es distingeixen tres vessants: cantàbric, atlàntic i mediterrani.
1 Contesta.
• Què és un vessant? • Per quina zona s’estén cada vessant d’Espanya? • A quin vessant pertanyen els barrancs de Canàries? • Hi ha rius a Canàries? Explica-ho. 2 Pinta el mapa a partir de la informació de la llegenda. Després, escriu el nom d’un riu
de cada vessant.
• Vessant cantàbric:
• Vessant atlàntic:
• Vessant mediterrani:
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
19
PLA DE MILLORA. Fitxa 10
3 Completa aquestes fitxes sobre els rius dels vessants d’Espanya.
Vessant cantàbric
• Com són els rius?
curts
llargs
abundant
escàs
regular
irregular
regular
irregular
prop de la costa
lluny de la costa
curts
llargs
regular
irregular
• Com és el seu cabal?
• Esmenta’n tres rius: Vessant atlàntic
• Quin règim tenen?
• On naixen?
• Esmenta’n tres rius:
Vessant mediterrani
• Com són els rius?
• Quin règim tenen?
• Esmenta’n tres rius: 20
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
PLA DE MILLORA. Fitxa 11
L’atmosfera i el clima
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra. Està formada per diverses capes.
El temps i el clima són conceptes diferents. El temps és l’estat de l’atmosfera en un lloc
i en un temps concrets, mentre que el clima és el temps que predomina en un lloc al llarg
de molts anys.
1 Explica què és l’atmosfera i per què és important per a la vida a la Terra.
2 Escriu el nom de les capes de l’atmosfera.
3 Escriu en cada oració la paraula temps o clima segons corresponga.
• Han anunciat per a demà un
molt plujós i fred.
• A Canàries, les temperatures són càlides i varien poc al llarg de l’any, perquè té
un
subtropical.
• A la regió on viuen els meus cosins les pluges són abundants tot l’any, però sobretot
a la primavera; el
• L’últim mes, el
és humit.
ha sigut bastant calorós per a aquesta època de l’any. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
21
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
La influència de la distància a l’equador
en el clima
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 12
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Segons la calor que reben del Sol, a la Terra es diferencien cinc zones:
• Una zona càlida, pròxima a l’equador.
• Dues zones temperades, entre els tròpics i els cercles polars.
• Dues zones fredes, a les àrees polars.
1 Pinta el dibuix segons la llegenda.
Morat
Zona freda
Verd
Zona temperada
Roig
Zona càlida
2 Completa les oracions.
• A l’hemisferi nord, la zona temperada s’estén entre el
iel
; i a l’hemisferi sud, va des del
fins al
.
• A
les zones polars, els rajos solars cauen de forma
per això, les temperatures són molt baixes.
tot l’any;
3 Ngugi viu a Tanzània, un país africà molt pròxim a l’equador.
Allí fa molta calor durant tot l’any. Explica per què.
22
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2
PLA DE MILLORA. Fitxa 13
El clima mediterrani
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
El clima mediterrani predomina en bona part d’Espanya. Però segons les precipitacions
i les temperatures se’n distingeixen tres variants: típic, d’interior i sec.
1 Completa aquesta taula sobre el clima mediterrani.
Tipus
Localització
Temperatures
Precipitacions
Típic
D’interior
Sec
2 El climograma següent correspon a un clima mediterrani sec.
• Com són les temperatures?
• I les precipitacions?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
23
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
PLA DE MILLORA. Fitxa 14
Els climes d’Espanya
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
A Espanya es distingeixen quatre climes: mediterrani, subtropical, oceànic i de muntanya.
El clima mediterrani presenta diferències depenent d’unes zones o d’altres.
1 Pinta el mapa segons la llegenda
i respon.
Verd
Clima oceànic
Groc
Clima mediterrani
Morat
Clima de muntanya
Roig
Clima subtropical
• Quin és el clima predominant a la península Ibèrica? • Quin clima es dóna a les illes Canàries? • En quines zones es dóna el clima oceànic? 2 La vegetació en el clima de muntanya canvia amb l’altitud i l’orientació. Quines zones hi podem
trobar? Digues una espècie vegetal de cada una d’aquestes zones.
24
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
PLA DE MILLORA. Fitxa 15
Els paisatges d’Espanya
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Hi ha paisatges naturals i transformats. A Espanya els paisatges transformats poden ser:
agraris, industrials, urbans i turístics.
1 Defineix els termes següents.
• Paisatge natural: • Paisatge transformat: 2 Assenyala tres activitats que transformen el paisatge i explica com ho fan.
3 Observa la imatge i respon a les preguntes.
• Quins elements naturals hi distingeixes?
• Quins elements humans hi trobes? Esmenta’ls. • A quin tipus de paisatge correspon? Per què? • En quines zones d’Espanya predomina? Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
25
BLOC
3
VIVIM EN SOCIETAT
PLA DE MILLORA. Fitxa 16
El territori d’Espanya
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
El territori d’Espanya ocupa la major part de la península Ibèrica, les illes Canàries, les illes
Balears i els territoris de Ceuta i Melilla.
1 Pinta segons s’indica els territoris que formen Espanya.
Taronja
Roig
Península Ibèrica
Blau
Illes Canàries
Ceuta i Melilla
Verd
Illes Balears
2 Escriu sobre el mapa anterior el nom dels límits d’Espanya.
26
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
3
VIVIM EN SOCIETAT
La Constitució i les institucions
d’Espanya
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 17
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La Constitució espanyola és la llei més important d’Espanya. Espanya és un estat social,
democràtic i de dret.
1 Explica què vol dir que «Espanya és un estat democràtic».
2 Uneix cada dibuix amb la definició d’Espanya amb què es corresponga.
Espanya és un estat
social.
Espanya és un estat
democràtic.
Espanya és un estat
de dret.
3 Completa l’esquema amb els membres que integren cada institució.
Cap de l’estat
Tribunal Constitucional
Institucions d’Espanya
Corts Generals
Govern
Tribunals de justícia
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
27
BLOC
3
VIVIM EN SOCIETAT
PLA DE MILLORA. Fitxa 18
Els països de la Unió Europea
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
En l’actualitat, la Unió Europea (UE) està composta per 28 països. Els seus principals objectius
són el desenvolupament econòmic i el benestar social.
1 Pinta els països de la Unió Europea i subratlla el nom dels sis països fundadors.
2 Explica què vol dir que la UE té un mercat únic.
28
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
3
VIVIM EN SOCIETAT
PLA DE MILLORA. Fitxa 19
Les institucions de la Unió Europea
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les principals institucions de la UE són la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Consell
de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia i el Tribunal de Comptes.
1 Completa aquesta taula sobre les institucions de la Unió Europea.
Institució
Membres
Funcions
Comissió Europea
Parlament Europeu
Consell de la
Unió Europea
2 Escriu verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Després, escriu correctament les afirmacions
errònies.
El Tribunal de Justícia està format pels ministres de Justícia dels països membres.
La funció del Tribunal de Comptes és controlar l’ús correcte dels fons de la UE.
La seu del Tribunal de Justícia és a Luxemburg i la del Tribunal de Comptes, a Copenhaguen.
L’euro és la moneda oficial de 19 països, entre els quals hi ha Espanya.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
29
BLOC
3
VIVIM EN SOCIETAT
L’evolució de la població d’Espanya
i d’Europa
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 20
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Per a conéixer l’evolució de la població d’un lloc, cal tindre en compte diversos aspectes:
• La natalitat és el nombre de naixements que es produeixen en un any en un lloc concret.
• La mortalitat és el nombre de persones que moren en un any en un lloc concret.
La diferència entre la natalitat i la mortalitat ens proporciona el creixement natural.
1 Completa la taula. Després, respon a les preguntes.
Espanya
Any
2010
2011
2012
Naixements
486.575
471.999
454.648
Defuncions
382.047
387.911
402.950
Creixement natural
• Què és el creixement natural? • Com va evolucionar la natalitat aquests anys? • I la mortalitat? • Com va evolucionar la població espanyola entre 2010 i 2012, va augmentar o va disminuir? Per què?
2 Observa les dades d’Europa en 2012 i respon a les preguntes.
Any
2012
Europa
Naixements
7.934.977
Defuncions
8.305.314
• És més alt el nombre de naixements o el de defuncions? • En 2012, la població europea va créixer o va disminuir? Explica per què.
30
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3
PLA DE MILLORA. Fitxa 21
Les migracions a Espanya
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les migracions són el conjunt de desplaçaments que efectua la població. El balanç migratori és
la diferència entre el nombre d’emigrants i el nombre d’immigrants.
1 Defineix els conceptes següents.
• Emigració: • Immigració: • Èxode rural: 2 Calcula el balanç migratori d’aquestes províncies d’Espanya.
Província
Emigrants
Immigrants
9.945
12.015
11.472
16.640
5.391
10.305
Illes Balears
Màlaga
Las Palmas
Balanç migratori
• Com és el balanç migratori d’aquestes províncies? • Què vol dir això? 3 Completa les oracions següents.
• Al començament del segle
• A partir de la dècada de
• En l’actualitat, l’
• Al començament del segle
, els espanyols van emigrar a països d’
.
, la principal destinació de l’emigració espanyola va ser
.
a l’estranger ha tornat a augmentar.
, molts camperols es van traslladar a les
• Des del final del segle xx, Espanya es va convertir en una destinació d’
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
.
.
Ciències Socials 5
31
BLOC
3
VIVIM EN SOCIETAT
PLA DE MILLORA. Fitxa 22
La densitat de població a Espanya
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La densitat de població és la relació que hi ha entre el nombre d’habitants d’un lloc i l’extensió
del territori en què viuen.
1 Observa el mapa i respon.
• Quines són les dues províncies més densament poblades? • I les dues menys densament poblades? • Explica què significa que Sòria té una densitat de població molt baixa.
• Com és la densitat dels arxipèlags balear i canari? • En general, on és més alta la densitat de població, a l’interior o a la costa?
32
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
3
VIVIM EN SOCIETAT
PLA DE MILLORA. Fitxa 23
Les migracions a Europa
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els desplaçaments de població han sigut constants a Europa. Aquests han donat lloc a
moviments interiors i cap a l’exterior, així com a l’arribada d’immigrants.
1 Marca amb verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Després, escriu correctament
les afirmacions errònies.
L’emigració europea cap a 1880 es va dirigir cap a Amèrica i Oceania.
A partir de 1945, l’emigració es va dirigir principalment a Mèxic i el Canadà.
Actualment, arriben a Europa immigrants procedents del Canadà i Austràlia.
2 Quins són els països que reben un major nombre d’immigrants? Assenyala el mapa correcte.
3
Quins són els efectes de la immigració a Europa?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
33
BLOC
3
VIVIM EN SOCIETAT
PLA DE MILLORA. Fitxa 24
Agricultura i ramaderia a Espanya
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’agricultura és l’activitat del sector primari que ocupa més persones,
seguida de la ramaderia.
1 Què és el sector primari? Quines activitats inclou?
2 Completa la taula següent
Cultius de secà
fruites
arròs
cereals
vinya
hortalisses
olivera
Cultius de regadiu
3 Observa aquestes fotografies. Indica a quin tipus de bestiar correspon cada una i en quines
zones d’Espanya es cria.
34
Bestiar: Bestiar: Bestiar: Es cria: Es cria: Es cria: Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
3
VIVIM EN SOCIETAT
PLA DE MILLORA. Fitxa 25
La indústria a Espanya
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
El sector secundari engloba les activitats econòmiques que es dediquen a transformar matèries
primeres en productes elaborats. La indústria n’és l’activitat més destacada.
1 Indica a quina activitat del sector secundari correspon cada imatge.
2 Indica si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.
Després, escriu correctament les oracions falses.
Els últims anys, ha augmentat el nombre de persones que treballen en el sector secundari.
La indústria és l’activitat del sector secundari que ocupa més persones.
La major part de les fàbriques d’Espanya són grans.
3 Completa aquest text.
peces – metal·lúrgia – química – béns – persones – consum
Les indústries de base fabriquen matèries primeres per a altres indústries. Hi destaquen la siderúrgia,
la
i la indústria
d’equipament construeixen màquines i
de béns de
. Les indústries de
per a altres indústries. Les indústries
fabriquen productes que consumeixen directament les
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
.
35
BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3
PLA DE MILLORA. Fitxa 26
El comerç i el transport
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
El sector terciari ocupa la majoria de la població espanyola i genera gran part de la nostra
riquesa. Les activitats més importants són el comerç, el transport i el turisme.
1 Pinta i completa aquest gràfic de la població ocupada a Espanya.
Sector primari
Sector secundari
Sector terciari
2 Defineix els termes que segueixen.
• Importació: • Exportació: 3 Completa aquesta taula.
Productes que Espanya importa
Productes que Espanya exporta
4 Indica què es trasllada (persones o mercaderies) en cada mitjà de transport.
• Terrestre: • Marítim: • Aeri: 36
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
3
VIVIM EN SOCIETAT
PLA DE MILLORA. Fitxa 27
El sector terciari a Europa
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Gran part de la població europea treballa en el sector terciari. Igual que a Espanya, les activitats
més destacades d’aquest sector són el comerç, el transport i el turisme.
1 Què és el sector terciari?
2 Completa les oracions següents.
metal·lúrgics — intercanvis — primeres — petroli — transport
• Europa és el continent en el qual es produeixen més productes químics,
• S’importen
, material de
i matèries
comercials. S’exporten
i material tecnològic.
, principalment.
3 Marca amb verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Després, escriu correctament les
afirmacions errònies.
La xarxa de transports europea per carretera i ferrocarril és molt menuda.
uant a la navegació, Europa té ports amb molt de tràfic de mercaderies, com Rotterdam
Q
i Hamburg.
La xarxa europea de transport aeri és poc important al món i és molt antiga.
4 Escriu el nom dels països europeus que reben un nombre més alt de turistes.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
37
BLOC
3
VIVIM EN SOCIETAT
PLA DE MILLORA. Fitxa 28
L’empresa
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Per a dur a terme la seua activitat, les empreses necessiten recursos humans, recursos
materials i recursos financers.
Les empreses es poden classificar segons el sector productiu a què pertanguen
o segons la grandària.
1 Defineix què és una empresa.
2 Escriu davall de cada imatge quin tipus de recurs és. Després, explica en què consisteixen.
• Els recursos
consisteixen en • Els recursos
consisteixen en • Els recursos
consisteixen en 3 De què s’encarreguen aquests departaments en una empresa?
• Màrqueting: • Recursos humans: 38
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
3
VIVIM EN SOCIETAT
PLA DE MILLORA. Fitxa 29
Els diners, l’estalvi i la inversió
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Fa milers d’anys, les persones feien barates per obtindre el que necessitaven. Més tard van sorgir
els diners. El conjunt de tots aquests diners són els nostres ingressos, que podem utilitzar per a
consumir, estalviar o invertir.
1 Completa les oracions.
• La barata és • Els diners són • Els ingressos són 2 Marca les afirmacions verdaderes.
Els bitllets i les monedes constitueixen els diners en efectiu.
El risc és la principal característica de la inversió.
Les targetes bancàries són un tipus d’estalvi.
Invertir és el mateix que estalviar.
3 Completa les oracions amb aquestes paraules.
consumir –
estalviar –
invertir
• consisteix a destinar una part dels nostres ingressos per a intentar
obtindre un benefici o rendibilitat.
• necessitats futures.
consisteix a guardar una part dels nostres ingressos per a atendre
• consisteix a adquirir béns o serveis.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
39
BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
4
PLA DE MILLORA. Fitxa 30
Mesurar el temps històric
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les unitats del temps més utilitzades en història són l’any i el segle.
L’any que es pren com a referència és l’any del naixement de Jesucrist, que és l’any 1
de l’era cristiana.
1 Indica a quants anys equivalen aquestes unitats de temps.
• 1 lustre: • 1 dècada: • 1 mil·lenni: 2 Assenyala a què corresponen les abreviatures següents i què signifiquen.
• aC: • dC: 3 Marca verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Després, escriu correctament les afirmacions
errònies.
Els fets ocorren tots en el mateix instant.
Quan els fets tenen lloc un darrere d’un altre els anomenem fets simultanis.
Quan els fets tenen lloc al mateix temps els anomenem fets simultanis
4 Ordena cronològicament aquestes dates.
3500 aC – 420 dC – 29 dC – 2014 dC – 74 aC – 578 aC
40
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 31
Les etapes de la història
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els historiadors han dividit el passat en cinc etapes successives.
1 Ordena cronològicament les etapes de la història. Escriu 1, 2, 3, 4 i 5.
Edat antiga
Prehistòria
Edat contemporània
Edat mitjana
Edat moderna
2 Completa la taula.
3500 aC – desaparició de l’imperi romà – invenció de l’escriptura –
aparició de l’ésser humà – 476 dC – fa 5.000.000 d’anys
Començament
Esdeveniment
Prehistòria
Edat antiga
Edat mitjana
3 Marca verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Després, escriu correctament les afirmacions
errònies.
L’edat moderna va començar l’any 1492 amb el descobriment d’Amèrica.
L’edat contemporània va començar l’any 1789 amb la Revolució Francesa.
L’edat contemporània va finalitzar l’any 2000.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
41
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 32
La prehistòria
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La prehistòria es divideix en tres etapes: paleolític, neolític i edat dels metalls.
1 Completa el text següent.
Durant el paleolític, els éssers humans vivien a l’aire lliure, en
Eren
o en cabanes.
, és a dir, es traslladaven d’un lloc a un altre en cerca d’aliment.
Vivien de la
el
, la pesca i la
. Quan van descobrir
van començar a cuinar els aliments.
Les persones s’agrupaven en grups menuts anomenats
objectes amb
. Elaboraven diversos i os.
2 Indica si les afirmacions següents corresponen al neolític (N) o a l’edat dels metalls (M).
Els poblats es van convertir en ciutats.
Les persones es van fer sedentàries i van formar poblats.
Es va desenvolupar el comerç gràcies a la invenció de la roda i la vela.
En aquesta etapa van aparéixer l’agricultura i la ramaderia.
3 Observa la fotografia i respon a les preguntes.
• Quin tipus d’art és? Per què es diu així?
• Què s’hi veu representat? • Quins colors van utilitzar? • A quin període de la prehistòria podria pertànyer?
42
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 33
Ibers i celtes
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
En el primer mil·lenni abans de Crist, la península Ibèrica estava habitada per dos pobles:
els ibers i els celtes.
1 Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.
Groc
Celtes
Taronja
Ibers
2 Completa la taula.
Celtes
Ibers
cases rectangulars – tribus – ceràmica –
Dama d’Elx – castres –
objectes de ferro i bronze
3 Marca verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Després, escriu correctament les afirmacions
errònies.
Els ibers coneixien l’escriptura i tenien la seua pròpia moneda.
Els celtes es dedicaven principalment a l’agricultura.
Els celtes eren uns artesans excel·lents.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
43
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 34
Fenicis, grecs i cartaginesos
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els fenicis, els grecs i els cartaginesos van fundar nombroses colònies a la península Ibèrica.
1 Pinta en el mapa segons la llegenda.
Taronja
Grècia
Groc
Cartago
Verd
Fenícia
2 Marca verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Després, escriu correctament les afirmacions
errònies.
Els fenicis eren grans comerciants que van arribar des d’Amèrica.
Quan els grecs arribaven a un lloc, hi fundaven una colònia.
Els fenicis es van instal·lar en antigues colònies cartagineses.
Els cartaginesos van fundar colònies com Gadir (Cadis) i Rhode (Roses).
44
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
4
PLA DE MILLORA. Fitxa 35
Els romans
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
En l’any 753 aC, els pobles que hi havia a la península Itàlica es van unir i van fundar la ciutat de
Roma. Els romans van conquistar la península Ibèrica entre els anys 218 aC i 19 aC.
1 Defineix els termes següents.
• Temple: • Amfiteatre: • Circ: 2 Completa aquestes oracions.
• Els romans van crear un gran
. Primer, Roma va conquistar tota la península i després es va estendre per la costa mediterrània.
• Els romans van véncer els
i els van expulsar de la península Ibèrica.
Després, van començar la conquista de la Península, que van anomenar
• L
’imperi romà va durar fins l’any
romà.
.
, en què va ser deposat l’últim emperador
3 Indica si les afirmacions següents corresponen a les insulae (I) o a les domus (D).
Eren els habitatges de les persones riques.
Eren edificis de diversos pisos i a la planta baixa hi havia un comerç.
Eren els habitatges de les persones pobres.
Eren habitatges unifamiliars i les habitacions es distribuïen al voltant d’un pati.
4 Quina diferència hi ha entre un patrici i un plebeu?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
45
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 36
La història d’al-Àndalus
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
En el segle viii, els musulmans van envair el regne visigot. El territori que van ocupar el van
anomenar al-Àndalus.
1 Completa les oracions amb la paraula correcta. Després, ordena cronològicament
els esdeveniments. Escriu 1, 2, 3, 4 i 5.
ls
E
van derrotar els visigots en la batalla de
i van ocupar quasi tota la Península i les illes Balears.
L’últim territori musulmà a la Península va ser el regne Al principi, al-Àndalus va ser un .
, que depenia del califa de Damasc.
n la batalla de
E
en 1212, els musulmans van
ser derrotats per un exèrcit integrat per castellans, navarresos i aragonesos.
En el segle x, al-Àndalus es va convertir en un
.
2 Quina diferència hi ha entre un emirat i un califat?
3 Observa el mapa i respon a les preguntes.
• Quins dos territoris s’hi representen?
• Com hi apareix el territori musulmà: unit
o dividit? • A
quin període de la història d’al-Àndalus
pertany aquest mapa?
46
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 37
La societat i la cultura a al-Àndalus
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’islam és la religió dels musulmans. A al-Àndalus, la societat estava formada per persones
de diferents religions.
1 Enumera les cinc obligacions que ha de complir un musulmà.
2 Completa l’esquema de la societat a al-Àndalus.
muladís
Societat
jueus
3 Respon a les preguntes.
• Quins trets de l’època andalusina conservem en la nostra cultura?
• Per què es va caracteritzar l’arquitectura àrab?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
47
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 38
Els regnes cristians
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els regnes cristians van lluitar durant quasi huit segles contra els musulmans per conquistar el seu
territori. Aquest període es coneix com Reconquista.
1 Què va suposar la batalla de Las Navas de Tolosa? En quin any va tindre lloc?
2 Observa el mapa i escriu el nom dels regnes que hi havia a la península Ibèrica i a les illes
Balears en el segle xv.
MAPA
3 Observa el mapa de l’activitat anterior i respon.
• Quin territori ocupava una major extensió, el cristià o el musulmà? • En quin any es va conquistar l’últim territori musulmà? Qui ho va fer? 4 Quina diferència hi ha entre la Reconquista i la repoblació?
48
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 39
L’art en els regnes cristians
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Durant l’edat mitjana es van desenvolupar dos estils artístics: el romànic i el gòtic.
1 Escriu com són aquests elements en les esglésies i catedrals romàniques i gòtiques.
Art romànic
Art gòtic
Arcs
Murs
Finestres
Pintures
2 Quin edifici és romànic i quin és gòtic? Explica com ho saps.
A
B
A: B: Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
49
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 40
El descobriment d’Amèrica
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
En el segle xv, moltes persones pensaven que la Terra era plana. El descobriment d’Amèrica
va tindre importants repercussions polítiques, econòmiques, socials i culturals.
1 Marca l’opció correcta.
• Al començament del segle xv, els europeus coneixien…
Europa, Amèrica i part d’Àsia.
Europa, el nord d’Àfrica i part d’Àsia.
Oceania, Europa i Àfrica.
• Entre els avanços tècnics que van millorar la navegació es troben…
l’ús de mapes més precisos i d’instruments de navegació.
l’ús de mapes més precisos i la invenció dels vaixells de vapor.
la caravel·la i el GPS.
2 Observa el mapa del viatge de Cristòfol Colom i contesta les preguntes.
• D’on va eixir Colom?
• A quina illa va arribar?
• A
quin continent creia que havia arribat?
A quin va arribar realment? 3 Escriu dues conseqüències que va tindre el descobriment d’Amèrica.
50
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 41
El regnat dels Reis Catòlics
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els Reis Catòlics van fer reformes importants durant el seu regnat i van ampliar els seus
territoris.
1 Defineix els termes següents.
• Corregidor: • Virrei: • Sant Tribunal de la Inquisició: 2 Enumera les mesures que van prendre els Reis Catòlics per reforçar el seu poder i organitzar
els seus territoris.
3 Situa on corresponga en el mapa les possessions que tenien els Reis Catòlics
a Europa.
A. Corona de Castella
B. Corona d’Aragó
C. Regne de Navarra
D. Regne de Granada
E. Regne de Nàpols
F. Melilla
G. Illes Canàries
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
51
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 42
L’imperi espanyol
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Carles I va ser el primer rei de la dinastia dels Àustria. Felip II, el seu fill, va heretar el tron.
En el segle xvi, Espanya es va convertir en la primera potència del món.
1 Observa el mapa següent. A quin regnat correspon, al de Carles I o al de Felip II?
Explica com ho saps.
El mapa correspon al regnat de
2 Situa cada esdeveniment en el regnat corresponent.
Carles I
Felip II
• Rebel·lió de les Comunitats
• Rebel·lió de les Germanies
• Batalla de Lepant
• Batalla de Saint-Quentin
• Desastre de l’Armada Invencible
• Guerra contra els Països Baixos
• G
uerra contra els protestants
alemanys
3 Respon a les preguntes.
• Quins poders tenia el rei? • Tenia un poder il·limitat? Per què?
52
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
La conquista i la colonització d’Amèrica
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa 43
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Abans de l’arribada de Cristòfol Colom a Amèrica, aquest continent estava habitat per diferents
pobles, com els inques, els maies i els asteques.
1 Per què els inques, els maies i els asteques són anomenats pobles precolombins?
2 Qui va conquistar l’imperi asteca? I l’imperi inca?
• Imperi asteca: • Imperi inca: 3 Respon a aquestes preguntes.
• Què era la Casa de Contratación? • On tenia la seu? • Com es va organitzar el govern del territori americà? 4 Completa aquest gràfic amb l’estructura social d’Amèrica.
indis
espanyols
negres
mestissos
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
53
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 44
La decadència de l’imperi espanyol
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
En el segle xvii, Espanya va perdre l’hegemonia que havia tingut a Europa durant els regnats
de Carles I i Felip II.
1 Què era un favorit? Digues el nom d’un favorit de Felip III i un altre de Felip IV.
2 Situa aquests fets en el regnat que corresponga.
• Rebel·lions a Catalunya i a Portugal
• Expulsió dels moriscos
• Guerra dels Trenta Anys
• Guerra de Successió
Felip III
Felip IV
Carles II
3 Quines conseqüències van tindre els esdeveniments següents per a Espanya?
• Guerra dels Trenta Anys: • Rebel·lió a Portugal: • Guerra de Successió: 54
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Carles I
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 45
El Barroc i el Segle d’Or
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
En el segle xvii va sorgir un nou estil: el Barroc; a Espanya va ser un moment d’esplendor que es
coneix com Segle d’Or.
1 Marca verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Després, escriu correctament les afirmacions
errònies.
El Barroc s’inspirava en l’art de l’antiga Grècia i Roma.
La decoració dels edificis era austera.
En pintura, totes les escenes tenen una gran lluminositat.
El principal tema de les obres del Barroc era el religiós.
2 Escriu tres característiques de l’art barroc que reconegues en aquesta pintura.
3 Situa els artistes del Segle d’Or on corresponga.
• Bartolomé Esteban Murillo
• Alberto Churriguera
Literatura
• Alonso Cano
• Diego Velázquez
• Gregorio Fernández • Miguel de Cervantes
Arquitectura
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Escultura
Pintura
Ciències Socials 5
55
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 46
Els Borbó
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
En el segle xviii, va arribar al tron d’Espanya una nova dinastia: els Borbó. En aquesta època, es
va desenvolupar el moviment de la Il·lustració.
1 Completa aquest esquema sobre les conseqüències de la guerra de Successió.
Territorials:
Guerra de
Successió
Conseqüències Polítiques:
2 Defineix aquests termes.
• Govern absolutista: • Decrets de Nova Planta: • Llei sàlica: 3 Escriu els reis d’Espanya del segle xviii que falten.
, Ferran VI, i Carles IV.
4 Explica què va ser la Il·lustració.
56
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
PLA DE MILLORA. Fitxa 47
La Il·lustració
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
En el segle xviii va aparéixer un moviment cultural anomenat Il·lustració. Alguns reis van prendre
com a forma de govern el despotisme il·lustrat.
1 Explica la diferència entre Il·lustració i despotisme il·lustrat.
2 Escriu el nom dels il·lustrats més destacats.
3 Què va ser L’enciclopèdia?
4 Respon.
• Qui va ser el màxim representant del despotisme il·lustrat a Espanya? • Quines millores va dur a terme? Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
57
2
Programa
d’ampliació
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
L’univers
Nom
Data
Un cel ple d’estrelles
Si observes el cel de nit, voràs que està
ple d’estrelles. N’hi ha tantes que, des
de l’antiguitat, els éssers humans les
han agrupades en constel·lacions.
Óssa Menor
Els noms i les formes de les constel·lacions
fan referència a animals, com el lleó, el bou,
l’óssa o l’escorpí; a éssers mitològics,
com l’heroi Hèrcules, la donzella Andròmeda
o el gegant Orió; a criatures fantàstiques,
com el centaure, el drac o l’hidra; fins i tot
a armes, com la fletxa; o a diversos instruments,
com la balança, la brúixola o el sextant.
Estrella polar
Óssa Major
Una de les constel·lacions més fàcils
de localitzar i reconéixer al cel és l’Óssa Major.
Està cap al nord, i té l’aspecte d’un carro la caixa
del qual la formen quatre estrelles i, la llança,
la constitueixen altres tres que tracen un arc cap a l’esquerra.
Si unim amb una línia les últimes dues estrelles del carro i l’allarguem cinc vegades, podem localitzar
l’estrella polar, que forma la punta de la llança d’una altra constel·lació més xicoteta, dita Óssa Menor.
L’estrella polar marca la direcció del nord, i pot servir per a orientar-nos de nit.
1 Llig el text i contesta.
• Què és una constel·lació?
• A què fan referència els noms de les constel·lacions? Posa’n exemples.
• Com es localitza l’estrella polar?
60
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1
2 Explica la diferència entre estrella, constel·lació i galàxia.
3 Observa el dibuix i respon.
• Quin moviment de la Terra representa?
• Quant de temps tarda la Terra a fer aquest moviment?
• P
er què no veiem sempre les mateixes constel·lacions
durant la nit?
sentit
de la
rotació
4 Observa el dibuix. Busca informació sobre aquesta constel·lació i completa la fitxa.
Creu del Sud
• En quin hemisferi es pot contemplar?
• Indica la direcció en què es troba:
El pol nord. El pol sud.
• Quina estrella indica una cosa semblant a l’hemisferi nord?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
61
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Les capes de la Terra: la hidrosfera i la geosfera
Nom
Data
Una Ciutat Encantada a Conca
A la localitat de Valdecabras (província de Conca)
hi ha un lloc que es diu Ciutat Encantada.
Creus que hi podràs trobar fades, follets, mags…?
En realitat, no.
En aquest paratge, fenòmens atmosfèrics com el
vent, la pluja i el gel de les gelades i nevades han
esculpit, durant milers d’anys, unes curioses figures
en les roques.
Aquestes formes modelades per la naturalesa
recorden diversos tipus d’animals, figures
humanes, plantes, objectes…
Per això, les persones els han posat noms,
com el pont romà, el mar de pedra, els vaixells,
el gos, la foca, els óssos, el tobogan…
Aquestes formacions es troben en un bosc de pins. Caminant per les senderes que hi ha, les figures
van sorgint a poc a poc entre la vegetació, per això semblen dominades per algun encanteri màgic,
d’on ve el nom de Ciutat Encantada.
Tan gran és la importància d’aquest lloc que va ser declarat Lloc Natural d’Interés Nacional en 1929.
1 Llig el text i contesta.
• En quin lloc de la península Ibèrica es troba la Ciutat Encantada?
• Què es pot vore en aquest paisatge? • Per què es diu Ciutat Encantada? • Quins altres noms podria rebre? 2 Com han actuat l’aigua i el vent a la Ciutat Encantada per a crear aquest paisatge?
62
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 2
3 Quins altres factors intervenen en la formació dels paisatges? Posa’n un exemple.
4 Observa aquestes imatges i contesta.
A
B
C
• Quin d’aquests paisatges ha sigut format per l’acció del vent? Justifica la resposta.
• Quins s’han produït per l’acció de l’aigua? Justifica la resposta.
5 Quins processos d’erosió, transport o sedimentació es poden donar en aquesta part del riu?
Raona la resposta.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
63
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
La representació de la Terra
Nom
Data
Els portolans, mapes que van impulsar
la navegació
Una carta nàutica és un tipus de mapa molt
especial: en comptes de representar la Terra
i els seus accidents geogràfics, descriu el mar
i les costes. S’utilitza per a la navegació, ja que
assenyala les rutes que han de seguir els vaixells.
Els portolans van ser les primeres cartes nàutiques.
Van aparéixer al final de l’edat mitjana com a
conseqüència de l’augment del comerç pel mar
Mediterrani i de l’ús de la brúixola.
Aquests mapes es feien a mà i descrivien de manera detallada les costes, les desembocadures
dels rius, les marees, els vents i els ports. De l’interior dels continents només reflectien alguns
elements, com ara muntanyes visibles des del mar, que servien als navegants per a orientar-se.
Un element que mai faltava en els portolans era la rosa dels vents. Una rosa dels vents és
un cercle que assenyala els punts cardinals (nord, sud, est i oest) mitjançant línies o fletxes.
A partir d’aquesta es traçaven línies que recorrien tot el portolà assenyalant diferents
direccions igual com si fóra una xarxa.
En aquests mapes no només s’assenyalaven rutes; de vegades, s’hi incloïen dibuixos de criatures
mitològiques com ara serps, calamars gegants o dracs.
1 Llig el text i contesta.
• Què és un portolà? • Quan van aparéixer els portolans i per què? • Quina informació aportaven? • Què és la rosa dels vents? 64
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 3
2 Observa aquestes dues imatges i respon a les preguntes.
B
TI
C
Mar Cantàbric
Meridià de Greenwich
LÀ
N
O
CE
À
AT
A
Mar
i
Med
ter
ran
i
Escala
0
230
quilòmetres
• Quina de les imatges es correspon amb un portolà?
• Quins elements característics dels portolans hi reconeixes?
534869 U05 P49 España físico
• Aquests elements es relacionen amb la funció que tenien els portolans? Raona la resposta.
3 Observa de nou les imatges i contesta.
• En els dos mapes es podria calcular la distància real que separa dos llocs? Per què?
• Podem saber com és el relleu dels territoris representats en els dos mapes?
• Per què creus que en el portolà està dibuixat el relleu costaner però no el de l’interior?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
65
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
El nostre món
Nom
Data
Les fronteres es mouen
En l’actualitat, al món hi ha quasi 200 països.
Però aquesta xifra no ha sigut sempre igual al llarg
de la història.
Si comparem un mapa d’Europa del segle xv amb
un d’actual, vorem que els límits dels territoris són
molt diferents als d’ara.
Les fronteres poden variar per motius molt diversos:
com a conseqüència d’una guerra, per la separació
d’un territori, per l’herència d’un rei… A voltes, aquests
canvis es produeixen de forma violenta, però unes altres, no.
Per exemple, fins al 1990 Alemanya va estar dividida
en dos països. Aquell any es van unificar, de forma pacífica,
i es van convertir en l’actual Alemanya.
En canvi, a la península Balcànica (al sud-est d’Europa) hi havia fins l’any 1991 un país anomenat
Iugoslàvia. Després d’uns anys de guerra civil, es va fragmentar i va donar lloc a set nous països:
Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Macedònia i Kosovo.
Aquests canvis territorials no només afecten Europa. Així, al començament del segle xxi es va formar
un país a Àsia, anomenat Timor Oriental, i l’any 2011 en va nàixer un altre de nou al continent africà,
Sudan del Sud.
I els canvis encara no han acabat!
1 Llig el text i contesta.
• Per quins motius poden canviar les fronteres d’un país? • Esmenta el nom d’un país que va canviar els seus límits de forma pacífica.
• Quins països van modificar les seues fronteres de forma violenta? • Busca informació i explica què és una guerra civil. 66
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 4
2 Compara el mapa de l’organització territorial d’Espanya en 1975 amb el del teu atles.
Províncies
Bascongades
Astúries
Galícia
Navarra
Lleó
Catalunya
Castella la Vella
Aragó
OCEÀ
AT L À N T I C
Castella la Nova
València
Extremadura
Illes
Balears
Múrcia
Andalusia
OCEÀ ATLÀNTIC
M
Illes Canàries
ed
i
r
te
ra
ni
Mar
• En quantes regions estava dividida Espanya abans de 1975?
534869_U06_p51_Espana_1975
• Quantes comunitats autònomes té ara el nostre país?
• Quines comunitats autònomes tenen la mateixa extensió que les regions de 1975?
• I quines tenen una extensió diferent? • A quina regió pertanyia la nostra comunitat autònoma? • Eren Ceuta i Melilla ciutats autònomes abans de 1975? Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
67
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
El relleu d’Espanya
Nom
Data
La Volta ciclista i el relleu d’Espanya
Els ciclistes són els esportistes que més han
experimentat la varietat del relleu espanyol.
Cada any que participen en la Volta a Espanya
recorren més de 3.000 quilòmetres del territori
espanyol, repartits en més de vint etapes. Amb
les seues bicicletes, ascendeixen i descendeixen
muntanyes, recorren valls i fan contrarellotge en
planes.
Una de les etapes més difícils de la Volta
a Espanya és la que puja fins als llacs de
Covadonga, al Principat d’Astúries. S’ha fet més
de dèsset vegades des de l’any 1983.
Mar Cantàbric
Villaviciosa
P R I N C I PAT
D’ASTÚRIES
Els llacs de Covadonga estan formats per dos
llacs d’origen glacial, l’Enol i l’Ercina, i la llacuna
d’El Bricial, situats a un poc més de 1.000 m
d’altitud.
Loroñe
Arriondas
Langreo
Cangas de Onís
LLACS DE
COVADONGA
Mieres
Pola de Lena
Aquests llacs es troben en un dels conjunts
muntanyosos més abruptes de la Península,
els Picos de Europa, a la serralada Cantàbrica.
Aquest paisatge va ser declarat en 1918 el primer
parc nacional d’Espanya.
CANTÀBRIA
Campomanes
Port de Pajares
Villasimpliz
CASTELLA I LLEÓ
LA ROBLA
L’ascens als llacs de Covadonga és una etapa
ben coneguda pel ciclisme internacional a causa
del gran esforç físic que cal fer per a completar-la.
Per a arribar a la meta, els ciclistes han de superar
l’ascens i el descens de vessants amb forts pendents.
Etapa 15 de la Volta ciclista a Espanya.
466273_U08_P78_AMPLIACIÓN
1 Llig i marca la resposta correcta.
•Per què l’etapa dels llacs de Covadonga és una de les més difícils
de la Volta ciclista?
Perquè els llacs de Covadonga estan dins d’un parc nacional.
Perquè els ciclistes ascendeixen i descendeixen forts pendents.
Perquè és molt coneguda a tot el món.
• Quants llacs formen els llacs de Covadonga i com es diu cada un?
Són dos llacs, Enol i Ercina, i la llacuna d’El Bricial.
Són dos llacs, Enol i Ercina.
Són tres llacs, Enol, Ercina i Brezo.
68
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 5
2 Observa aquest perfil del recorregut d’una de les etapes dels llacs de Covadonga.
A l’esquerra del gràfic estan representades les altituds del terreny.
0
10,5
20
10
20
45,3 52
30
40
50
61,3
60
72 78,7 83,5
70
80
116,5
90
100
110
120
META
139,6 145,4 156,8 164,3
130
140
150
160
170
LLACS DE COVADONGA / 1.120 m
Cangas de Onís / 60 m
Arriondas / 35 m
Alto del Mirador del Fito / 590 m
Loroñe / 20 m
Villaviciosa / 10 m
Langreo / 180 m
Garganta / 360 m
Santo Emiliano / 150 m
Mieres / 190 m
Campomanes / 370 m
Pola de Lena / 290 m
1.200
1.000
800
600
400
200
0
Km
Port de Pajares / 1.378 m
1.800
1.600
1.400
Villasimpliz / 1.115 m
LA ROBLA / 1.010 m
INICI
Perfil del terreny de l’etapa La Robla–Lagos de Covadonga de la Volta ciclista a Espanya 2012
185,5
180
•A quina altitud es troba la localitat d’eixida de l’etapa? • A quina altitud hi ha la meta? 466273_U08_p79_ampliacion
• Quina és l’altitud més baixa a què arriben els ciclistes? • En quina localitat es troba? • Quina és l’altitud més alta que pugen els ciclistes? • A quin lloc correspon? • A quants quilòmetres es troba de l’eixida? •On és el màxim pendent, és dir, on és el vessant més inclinat?
• Es troba prop de la meta, aquest pendent? 3 Respon.
• En quines muntanyes se situen els llacs de Covadonga? • A quina unitat del relleu corresponen? • Quina orientació tenen? Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
69
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Les aigües d’Espanya
Nom
Data
Un riu una mica marcià
A Espanya hi ha un riu amb unes condicions tan
estranyes que s’assembla més a l’ambient de Mart
que no al planeta Terra. Per això, alguns científics de
l’Agència Nord-americana de l’Espai i l’Aeronàutica
(NASA) han vingut a estudiar-lo.
Aquest riu és el Tinto, que es troba a la província
de Huelva. Discorre per una zona minera en la qual
s’han explotat jaciments de coure, ferro i manganés
des de fa segles. Per això, les seues aigües
contenen molts minerals que li donen un color rogenc,
molt diferent del color habitual d’altres rius. Però no només és el color, sinó que, a més, les aigües
del riu són molt àcides, per la qual cosa a les ribes no creix cap vegetació.
El riu Tinto també és diferent d’altres rius pels organismes que hi viuen. Com que les aigües
són tan àcides i abundants en minerals, no hi poden sobreviure els peixos, com les carpes o les
truites. De fet, es pensava que no hi podia viure cap organisme. Tanmateix, en aquesta situació
extrema, hi ha vida! En aquestes aigües viuen uns microorganismes que s’alimenten de minerals
i que no necessiten oxigen.
Com que aquestes condicions del riu Tinto són semblants a les del planeta Mart, molts científics
han pensat que potser és possible trobar vida en ambients tan extrems. Per això, han vingut fins
al riu Tinto científics que preparen expedicions a Mart. Així, analitzen i investiguen com són els
microorganismes que poden viure en l’hàbitat del riu Tinto, i fan models de com podria ser
la vida en altres planetes.
1 Llig, pensa i contesta.
• En quina província i en quina comunitat autònoma es troba el riu Tinto?
• Quines són les característiques del riu Tinto? • Per què creus que té aquest nom? • Per què han vingut alguns científics de la NASA a estudiar-lo?
70
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 6
2 A quin vessant pertany el riu Tinto? Per què?
3 Els rius Miño i Tinto pertanyen al mateix vessant. Per què tenen règims
tan diferents?
4 Completa aquesta taula amb les característiques de cada riu.
Riu
Règim
Vessant
Principals afluents
Duero
Ebre
Xúquer
Nalón
Guadiana
Segura
5 La serralada Ibèrica és un conjunt de muntanyes en les quals naixen diversos rius principals
de la Península. Dos d’aquests són el riu Tajo i el riu Xúquer.
• A quin vessant pertany cada un d’aquests rius? • Escriu el nom d’altres dos rius que nasquen a la serralada Ibèrica. On desemboquen?
• Per què els rius que naixen a la serralada Ibèrica es dirigeixen a l’est o a l’oest de la Península?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
71
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
L’atmosfera i el clima
Nom
Data
Un lloc infernal
Com deu ser un lloc perquè es diga
Vall de la Mort? Es tracta d’una conca
que forma part del desert de Mojave,
situat a l’est de Califòrnia (Estats Units).
Ací no hi ha feres terribles ni indis
que tallen cabelleres. El que passa
és que hi fa moltíssima calor
i aventurar-se a recórrer-lo quan
els termòmetres aconsegueixen les
temperatures més altes pot suposar
la mort.
En els dies més calorosos de l’estiu,
només es pot aguantar uns minuts al sol. S’arriba a suar fins a un litre d’aigua a l’hora.
Fins i tot els objectes electrònics deixen de funcionar, ja que es disparen les seues
alarmes de temperatura. Així, un es queda allí completament incomunicat.
Aquest lloc ostenta el rècord mundial de temperatura: 57 ºC. Els motius són l’altitud i la forma
que té. La Vall de la Mort està situada al punt més baix d’Amèrica del Nord, a 86 metres per
davall del nivell del mar. Té una forma estreta i allargada, i es troba encaixada entre muntanyes
que l’aïllen de l’oceà Pacífic i impedeixen que hi arribe la humitat.
En aquesta zona quasi no plou. Les pluges anuals són d’uns 50 ¬/m2; fins i tot hi ha
anys en què no hi cau ni una gota d’aigua.
1 Llig el text i contesta.
• On es troba la Vall de la Mort? • Què és i per què rep aquest nom? • Digues dues característiques d’aquest lloc. • Quins factors provoquen que aquesta vall siga tan calorosa i tan seca?
72
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 7
2 Defineix els conceptes següents.
• Temperatura: • Precipitacions: 3 Observa el climograma del desert de Gobi, situat a Mongòlia, i respon.
• En quins mesos són més elevades les temperatures?
I més baixes? • Q
uina diferència hi ha entre la temperatura més alta
i la més baixa?
DESERT DE GOBI
Temperatures
ºC
Precipitacions
Litres/m2
25
50
20
40
15
30
10
20
5
10
0
0
-5
-10
-15
• Quin és el total de les precipitacions?
-20
G
F
M
A
M
J
J
Mesos
A
S
O
N
D
• És un desert càlid, com el de Mojave? Per què? 4 Busca informació sobre el desert del Sàhara i completa aquesta fitxa.
El desert del Sàhara
Localització:
534869 U03p45 desierto de Gobi
• Zona climàtica: • Hemisferi: • Continent: Característiques climàtiques:
• Temperatures: • Precipitacions: Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
73
BLOC
2
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
Els climes d’Espanya
Nom
Data
El mar de núvols
El mar de núvols és un curiós fenomen
que es pot observar, per exemple, a les
illes Canàries. Es produeix per l’acció
dels vents alisis, que bufen de manera
quasi constant a l’arxipèlag.
Els vents alisis tenen dues capes:
una d’inferior fresca que prové del nord
i el nord-est, i que es carrega d’humitat
quan passa sobre l’oceà; i una de superior
càlida i seca, que bufa per damunt dels
1.500 metres.
Quan la capa d’aire humit xoca amb el vessant nord de les muntanyes més altes, ascendeix i es
refreda. Quan puja, es troba amb la massa d’aire càlid i es forma una gruixuda capa de núvols.
Als cims més elevats, com el Teide, els núvols no arriben fins a dalt, ja que la capa superior
dels alisis funciona com una barrera que intercepta el pas dels núvols. Llavors, l’espectador pot
observar-los des de dalt com si fóra el mar.
Els alisis proporcionen humitat i suavitzen les temperatures. Però les illes de menys altitud, com
Fuerteventura i Lanzarote, es beneficien escassament d’aquesta humitat.
1 Llig el text i contesta les preguntes.
• Què són els alisis? • Quin efecte produeixen els alisis en les illes més altes? • Què és el mar de núvols? • Per què rep aquest nom? 74
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 8
2 Observa el gràfic i respon.
• Com és la capa superior dels alisis, seca
SUD
NORD
o humida? 3.000 m
• I la capa inferior? Alisi
superior
Clima
de
muntanya
• Per què xoquen només contra els vessants nord?
Alisi
inferior
1.500 m
Clima
subtropical
humit
700 m
Mar
de núvols
• Q
uina illa afecten més els vents alisis,
Tenerife o Lanzarote?
Clima
subtropical
sec
0
Gomera
Tenerife
Lanzarote
3 Interpreta el mapa dels climes de Canàries.
N
O
OCEÀ
E
ATLÀNTIC
Lanzarote
S
ILLES
CANÀRIES
La Palma
Fuerteventura
Tenerife
Gomera
CLIMES
Gran Canària
Escala
0
30
quilòmetres
Hierro
Subtropical sec
Subtropical humit
De muntanya
• En quines illes es dóna un clima subtropical sec en tot el seu territori? 534869_U04_p47b clima Canarias le
• Són illes baixes o altes? 534869_U04_p47b_Clima Canarias
• En quines zones de les illes són més freqüents les precipitacions?
• Observes alguna relació entre els climes de Canàries i els vents alisis?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
75
BLOC
3
VIURE EN SOCIETAT
Espanya: territori i organització política
Nom
Data
D’on ve la democràcia?
Si creus que la democràcia és un invent modern, estàs molt equivocat.
La democràcia va ser un sistema de govern utilitzat pels atenesos fa més
de 2.000 anys. De fet, la paraula democràcia és una paraula grega que
significa el «poder del poble».
Per això, quan parlem de democràcia no podem deixar de pensar en
Atenes, la capital grega, i en un dels seus habitants més il·lustres: Pèricles.
Pèricles va ser un important polític i general victoriós en la guerra del
Peloponés, que va enfrontar en el segle V aC els atenesos i els espartans.
En aquella època, els polítics eren grans oradors que exposaven
les seues idees i arguments a l’àgora. I Pèricles va ser un magnífic orador
que amb el temps va arribar a governar Atenes, gràcies al vot dels seus
conciutadans, amb el lema «un govern del poble, pel poble i per al poble».
Però Pèricles va ser alguna cosa més que un militar i un polític. També va
ser un amant de l’art. Per això, es va envoltar de magnífics arquitectes i
escultors, com Fídies, i junts van emprendre reformes per embellir i donar
esplendor a Atenes.
A la part més alta de la ciutat es va construir l’Acròpoli, el lloc destinat als
temples dels déus grecs. Allà hi havia el Partenó, un enorme temple dedicat
a Atenea, deessa protectora de la ciutat; i l’Erectèon, famós perquè algunes
de les seues columnes eren cariàtides, és dir, escultures amb forma de
dona. A més, també s’hi van construir un odèon i un teatre.
1 Llig el text i respon.
• Què significa la paraula democràcia? • On es va inventar? Fa quant de temps? • Qui va ser Pèricles? En quina guerra va participar? • Qui va ser Fídies? 76
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 9
2 Defineix els conceptes següents.
• Àgora: • Orador: • Odèon: • Acròpoli: 3 Què creus que significa la frase «un govern del poble, pel poble i per al poble»?
4 Observa els dibuixos i escriu davall de cada un Partenó, Erectèon o odèon segons corresponga.
5 Una democràcia es caracteritza perquè els ciutadans decideixen mitjançant el seu vot.
Esbrina quina és la diferència entre les eleccions i els referèndums.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
77
BLOC
3
VIURE EN SOCIETAT
Europa i la Unió Europea
Nom
Data
El curiós origen del nom d’Europa
Segons la mitologia grega, Europa era una xica d’una bellesa
extraordinària. Tan bella era que Zeus, el principal déu grec,
se’n va enamorar i va decidir raptar-la.
Però Zeus temia espantar-la si se li apareixia de sobte
amb el seu aspecte de déu, així que va decidir
transformar-se en un gran bou blanc.
Europa estava jugant a la platja amb les seues amigues
quan va vore Zeus transformat en bou.
Era tan dòcil que s’hi va acostar sense temor, després
li va posar una garlanda de flors i, finalment, es va atrevir
a muntar el seu llom com si fóra un cavall.
En aquell instant, Zeus va eixir fugint i es va endur la xica.
La llegenda conta que aquest mite es va basar en una història real. Segons sembla, uns comerciants
de l’illa de Creta, situada al Mediterrani oriental, es van trobar en una platja una bella xica, anomenada
Europa, i la van raptar per lliurar-la al seu rei.
El vaixell d’aquests comerciants tenia a la proa l’escultura d’un bou pintat de blanc, d’on va sorgir
el mite. Europa es va casar amb aquest rei i va arribar a ser tan estimada pel seu poble que va ser
considerada com una figura divina.
1 Llig el text i contesta.
• Què és un mite? • Qui era Zeus? I Europa? • Explica breument la història de Zeus i Europa. • A partir de quin fet es va crear el mite? 78
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 10
2 En què es diferencia Europa de la Unió Europea?
3 Observa la imatge i respon a les preguntes.
• De quina moneda es tracta? • Quina escena s’hi representa? • Què simbolitzen les dotze estrelles que hi ha?
4 Imagina que has de passar tres dies a París i tres dies més a Londres.
ál
t ico
• Quines monedes necessitaràs? M
B
Londres
• H
auràs de portar passaport per a anar a aquests
països? Per què?
LÀ
TI
C
París
O
CE
À
AT
N
• S
i t’agradaren molt aquestes dues ciutats, podries
treballar-hi o estudiar-hi? Justifica la resposta.
534869 U07 p53 UE Occidental
5 Escriu tres suggeriments per a celebrar el Dia d’Europa, el 9 de maig.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
79
ar
BLOC
3
VIURE EN SOCIETAT
La població d’Espanya i d’Europa
Nom
Data
Una institució amb moltes xifres
Saps quants xiquets a la nostra Comunitat
i a Espanya tenen el teu mateix nom o el teu
mateix cognom? Quants xiquets van nàixer
el mateix any i mes que tu?
Totes aquestes preguntes i moltes més sobre
la població es poden respondre gràcies
al treball que du a terme l’Institut Nacional
d’Estadística (INE) en col·laboració amb altres
institucions, com els registres civils.
Gràcies a la tasca que du a terme l’INE, es pot saber de forma detallada quantes persones viuen
al nostre país, el nombre de naixements i defuncions, i el de les persones que arriben al nostre territori
i el de les que se’n van.
A més, l’INE utilitza aquesta informació per efectuar prediccions sobre com serà la població d’Espanya
en un futur més o menys llunyà. Així es pot preveure quin grup d’edat serà més nombrós, si el
creixement natural serà positiu o negatiu, etc.
Aquestes prediccions serveixen per a organitzar més bé la societat i s’utilitzen per a avançar-se a les
nostres necessitats.
L’INE acompleix el seu treball amb diversos programes informàtics i dóna a conéixer els resultats en
nombroses publicacions. Entre aquestes destaca l’Anuario, que és una publicació anual que recull
informació sobre població, economia, salut…
1 Llig el text i contesta.
• Què signifiquen les sigles INE? • Quines altres institucions relacionades amb la demografia col·laboren amb l’INE?
• Quina publicació utilitzaries per a estudiar la població d’Espanya en l’últim any?
• Per a què s’utilitza la informació que recull l’INE?
2 Raona. Per a què pot ser útil fer prediccions sobre la població?
80
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 11
3 Quan s’estudia la població, quins factors hem de tindre en compte?
4 Respon.
• Què significa que el balanç migratori d’Espanya en 2011 va ser negatiu?
• Per què el creixement natural d’Espanya és positiu?
• Què vol dir que la població espanyola està envellida?
5 Observa aquestes piràmides de població i escriu V (verdader) o F (fals).
ESPANYA 1960
ESPANYA 2012
Grups
d’edat
Homes
Dones
Grups
d’edat
Homes
més de
2
1,5
1
0,5
80
75-79
80
75-79
70-74
70-74
65-69
65-69
60-64
60-64
55-59
55-59
50-54
50-54
45-49
45-49
40-44
40-44
35-39
35-39
30-34
30-34
25-29
25-29
20-24
20-24
15-19
15-19
10-14
10-14
5-9
5-9
0-4
Milions
habitants
Dones
més de
0,5
1
1,5
2
En la piràmide de 1960:
Hi havia pocs ancians i molts xiquets.
La natalitat va ser molt baixa.
534869U09p57 a Pirámide de 1960
Els grups d’edat més nombrosos eren
entre els 50 i els 64 anys.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
2,5
2
1,5
1
0,5
0-4
Milions
habitants
0,5
1
1,5
2
2,5
En la piràmide de 2012:
Hi havia molts xiquets i molt pocs ancians.
534869U09p57 b Pirámide de 2012
La natalitat va ser molt baixa.
ls grups d’edat més nombrosos eren entre
E
els 30 i els 49 anys.
Ciències Socials 5
81
BLOC
3
VIURE EN SOCIETAT
Les migracions a Espanya i a Europa
Nom
Data
Valdegrulla, una localitat fantasma
A la província de Sòria es troba la localitat de
Valdegrulla. Està situada al capdamunt d’un tossal,
envoltada de camps de cereals i de boscos de xops.
Aquesta localitat té una llarga història. Abans
que arribaren els romans, fa més de 2.000 anys,
ja estava habitada. En aquell temps es deia Uxama.
Després de ser conquistada pels romans va créixer
en població i importància, i fins i tot va arribar
a tindre un aqüeducte per a repartir aigua
a la població.
Durant l’edat mitjana, Uxama va desaparéixer i al seu lloc es va alçar la localitat de Valdegrulla.
L’any 1828 tenia 137 veïns, que es dedicaven a conrear cereals i a criar ovelles i cabres.
En canvi, en 1981 només hi quedaven 15 habitants.
En l’actualitat, Valdegrulla és un poble amb més de trenta cases i una església. Però no hi viu
ningú.
Els motius de l’abandonament són que la població va deixar el camp i es va traslladar a les ciutats
en cerca de treball i de millors oportunitats.
Aquest no és l’únic cas d’un poble abandonat. Es calcula que, hui dia, a Espanya hi ha uns 2.800
pobles en els quals ja no viu ningú: són pobles fantasma.
1 Llig el text i contesta.
• On es troba situat Valdegrulla? • Quants veïns tenia Valdegrulla en 1828? I en 1981? • Què va passar perquè ara estiga abandonat? • Quants pobles fantasma es calcula que hi ha a Espanya? 2 Què és l’èxode rural?
82
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 12
3
Llig aquest anunci i respon a les preguntes.
Poble en venda
• Nom: Pueblo Aldea.
• S
ituació: comunitat autònoma de La Rioja.
A 30 minuts de la capital, Logronyo.
• E
ntorn: envoltat d’alzines, roures i faigs.
S’hi pot vore tota la vall de l’Ebre i altres
com les de Leza, Arnedo, Arnedillo…
• N
ombre d’habitants: cap, està totalment
abandonat.
• E
stat: en runes. Només es mantenen de peu algunes estructures, com la torre de l’església
i les parets d’algunes cases.
• Infraestructures: disposa de cobertura per a mòbils. No té llum elèctrica ni aigua corrent, però
es pot agafar la llum del poble més proper (que és a 500 metres) i rehabilitar el depòsit d’aigua.
• Es venen: nou cases dins del nucli urbà, juntament amb tres terrenys extensos.
• Preu total: 179.000 €.
http://aldeasabandonadas.com (adaptació)
• En quina comunitat autònoma està situat Pueblo Aldea? • Quants habitants té en l’actualitat? • Què significa que el seu estat és ruïnós? • Quin tipus de reformes hauries de fer per a viure a Pueblo Aldea?
• Escriu dos avantatges i dos inconvenients d’anar a viure a un poble.
• Aniries a viure a Pueblo Aldea? Per què? Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
83
BLOC
3
VIURE EN SOCIETAT
Els sectors econòmics
Nom
Data
Amb denominació d’origen
A la carnisseria, a la xarcuteria i en altres botigues,
a vegades hi ha uns cartells on diu «productes amb
denominació d’origen». Però… què significa aquesta
expressió?
La denominació d’origen és un nom que reben
a Espanya alguns productes per a reconéixer
la seua alta qualitat.
A més, les matèries primeres per a elaborar aquests
productes han de procedir d’una determinada zona
geogràfica, és a dir, tindre un origen concret. Això és
així perquè en aquesta zona geogràfica hi ha una sèrie de característiques que donen al producte
la seua qualitat; per exemple, un tipus de clima o una alimentació especial que es dóna als animals.
Per a assegurar la qualitat, un producte amb denominació d’origen ha de complir també unes normes
estrictes de fabricació, manipulació i envasat.
Hi ha molts productes amb denominació d’origen. Alguns dels més destacats són els vins, com
els de La Rioja o la Ribera del Duero; els formatges, com el Manxego o el Cabrales; els pernils,
com el de Huelva o el de Guijuelo; i els olis d’oliva, que tenen moltes denominacions, sobretot
a Andalusia.
Aquests productes van etiquetats amb un segell que en garanteix la qualitat. Quan veges
un d’aquests segells, ja saps que es tracta d’un producte amb denominació d’origen.
1 Llig el text i contesta.
• Què significa l’expressió «productes amb denominació d’origen»?
• Com reconeixem els productes amb denominació d’origen?
• Quines característiques han de complir els productes amb denominació d’origen?
• De quins sectors econòmics provenen els productes amb denominació d’origen?
84
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 13
2 Quines activitats comprén el sector primari?
3 Escriu les diferències entre aquests termes.
• Cultius de secà i cultius de regadiu: • Pesca d’altura i pesca de litoral: 4 Què és el sector secundari?
5 Assenyala quina d’aquestes indústries està vinculada amb la ramaderia i quina amb la pesca.
Explica per què.
6 Quina relació hi ha entre els tres sectors econòmics? Exemplifica-ho amb l’elaboració,
la distribució i comercialització del pa.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
85
BLOC
3
VIURE EN SOCIETAT
El comerç exterior a Espanya
Nom
Data
Les importacions i les exportacions
Les importacions i les exportacions són fonamentals per a conéixer com és el comerç exterior.
Espanya importa i exporta una gran varietat de productes:
Any 2000
Any 2012
Importacions*
Exportacions*
Importacions*
Exportacions*
Carn, peix, llet…
5.785.927
3.611.850
7.638.704
7.831.003
Llegums, hortalisses…
4.165.777
7.189.824
9.280.478
12.787.019
Preparats de carn, peix,
begudes…
5.647.770
5.428.356
10.846.856
11.588.194
Minerals, sal…
22.398.980
5.564.970
66.636.639
19.647.113
Productes químics,
adobs, sabons…
14.740.988
8.823.964
31.515.301
24.011.006
Plàstics
7.297.525
6.321.445
11.247.033
11.977.054
Cotó, teixits…
7.825.700
5.540.763
14.178.829
10.677.058
Ferro, acer, plom…
11.756.515
9.099.065
16.922.108
20.862.445
Material elèctric
37.776.797
20.349.658
37.662.371
30.551.870
Material de transport
31.373.934
32.146.015
25.468.645
38.527.415
* Dades en milers de milions d’euros.
1 Llig el text i contesta.
• Quins productes importava Espanya en més quantitat l’any 2000? I l’any 2012?
• Quins productes exportava el nostre país en més quantitat l’any 2000? I l’any 2012?
86
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 14
2 Explica les diferències que hi ha entre aquests termes.
• Comerç interior i comerç exterior: • Exportacions i importacions: • Comerç detallista i comerç majorista: 3 Pensa i respon.
• És important que un país exporte a uns altres? Per què? • Què és la balança comercial d’un país? • Q
uè creus que és millor per a un país, tindre balança comercial positiva o negativa?
Per què ho penses?
4 A més del comerç, quines altres activitats formen part del sector serveis?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
87
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
La prehistòria
Nom
Data
La cova dels bisons
A l’estiu de 1879, Marcelino Sanz de Sautuola
va demanar a la seua filla María que l’acompanyara
a visitar una cova que volia conéixer. Aquesta cova
es trobava en un tossal de Santillana del Mar,
el poble de Cantàbria on vivien.
A Marcelino li agradava estudiar restes de la prehistòria
i li havien dit que en aquella cova podria trobar alguna
cosa interessant. Mentre el pare buscava, María es va
endinsar en la cova. Va creuar l’estança on es trobava
i va arribar a una altra sala, va mirar amunt i va cridar:
«Mira, pare, bous!». Marcelino va córrer cap a María.
Quan va aconseguir arribar fins on era la seua filla, va descobrir les pintures més espectaculars que mai
havia vist. Semblava que els animals que hi havia pintats estaven vius.
Aquells animals no eren bous, sinó bisons, una espècie que havia existit a Cantàbria durant la prehistòria.
Marcelino va comprendre que les pintures que estaven contemplant havien sigut realitzades feia milers
d’anys. Acabaven de descobrir les coves d’Altamira.
Gràcies a l’estudi de la cova d’Altamira (les pintures, les restes d’objectes…), podem saber com vivien
les persones que la van habitar fa milers d’anys.
1 Llig el text i contesta.
• Què li agradava a Marcelino? • On van anar Marcelino i la seua filla? • Què hi van descobrir? • Com va saber Marcelino que les pintures que veien ell i la seua filla eren molt antigues?
• Per què és important conservar les restes del passat?
88
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 15
2 Quin fet marca el començament de la prehistòria? Quan va succeir aproximadament?
3 La prehistòria es divideix en paleolític, neolític i edat dels metalls. Indica a quina etapa de la
prehistòria correspon cada una d’aquestes afirmacions.
• Vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció: • Es van inventar la roda i la vela: • Va sorgir l’agricultura i la ramaderia: 4 Observa les pintures rupestres següents i indica si pertanyen a la zona cantàbrica
o a la zona llevantina. Raona la resposta.
A
B
A. B. 5 Esbrina quines altres manifestacions artístiques, a més de les pintures, es conserven
de la prehistòria. Posa’n algun exemple.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
89
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
Hispània
Nom
Data
Emerita Augusta
La ciutat de Mèrida, capital de la comunitat
autònoma d’Extremadura en l’actualitat, va ser
fundada per l’emperador August en l’any 25 aC.
Va rebre el nom d’Emerita Augusta en honor
de l’emperador i dels legionaris emèrits, és a dir,
els soldats romans jubilats que havien lluitat durant
la conquista romana de la península Ibèrica.
Emerita Augusta estava situada a la vora del
riu Guadiana, a mig camí entre la zona més
romanitzada de la Península, al sud, i la zona
menys romanitzada, al nord i nord-oest.
En poc de temps, la ciutat es va convertir en la capital de la província de Lusitània i, més tard,
en la capital de la Hispània romana. A més, va ser un important centre de comunicacions.
Emerita Augusta es va embellir amb nombroses obres públiques: un teatre, un amfiteatre, un circ,
diversos temples… Algunes d’aquestes construccions, encara hui, ens recorden la seua esplendor.
1 Llig el text i contesta.
• Qui va fundar Emerita Augusta? En quin any? • Per què va rebre aquell nom? • Qui eren els legionaris? • On se situava la ciutat d’Emerita Augusta?
• Per què va ser important? • Quines obres públiques es van fer en aquesta ciutat? 90
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 16
2 Quins pobles habitaven la península Ibèrica abans de l’arribada dels romans?
3 Els romans van anomenar, a la península Ibèrica, Hispània. Van tardar uns 200 anys
a conquistar-la. Assenyala les etapes de la conquista.
4 Emerita Augusta va ser capital de la província de Lusitània. Enumera les províncies
en les quals els romans van dividir Hispània.
5 Els romans ens van deixar un gran llegat: temples, amfiteatres, circs, termes…
Observa les fotografies i indica quina edificació és i per a què s’utilitzava.
A
B
A. B. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
91
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
L’edat mitjana: al-Àndalus
Nom
Data
Medina Azahara, el palau malenconiós
Prop de la ciutat de Còrdova, a Andalusia,
hi ha un lloc molt especial: Medina Azahara,
que en àrab significa ‘la ciutat resplendent’.
Conten que el califa Abd-ar Rahman III estava
tan enamorat de la seua favorita, Azahara,
que va prometre construir-li el palau més
bell que hagueren vist mai els seus ulls.
Abd-ar Rahman va contractar els millors
arquitectes i artesans i els va ordenar
que alçaren i moblaren el palau amb
els materials més preuats: fustes nobles,
marbres, taulells, ivori i pedres precioses.
També va fer dissenyar bells jardins amb plantes,
arbres i ocells exòtics que delectaren Azahara.
No obstant això, Azahara estava trista perquè no podia contemplar la neu de Sierra Nevada
com feia des de Granada, la ciutat on havia nascut.
Quan Abd-ar Rahman va saber el motiu de la seua tristesa, va exclamar: «Jo faré que neve
a Còrdova!». Va fer plantar als peus del palau un bosc d’ametlers, molt a prop els uns dels altres,
de forma que cada primavera, quan els ametlers florien, les seues flors blanques semblaven
omplir de neu tota la zona. I Azahara, diuen, ja no va tornar a estar trista.
1 Llig el text i contesta.
• On es troba Medina Azahara? Què significa el seu nom? • Qui la va fer construir i per quin motiu? • Quins materials s’hi van utilitzar? • Per què va ordenar Abd-ar Rahman III plantar-hi ametlers? 92
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 17
2 Abd-ar Rahman III va ser el primer califa de Còrdova.
• Abans de ser califat, què era al-Àndalus? • Què era un califa? • Quin general va véncer els cristians a Santiago de Compostel·la durant el califat?
• Què va passar a al-Àndalus quan va desaparéixer el califat? 3 Observa la fotografia de Medina Azahara i respon.
• Busca informació sobre el tipus d’arc que s’hi va utilitzar. • Com estan decorats? • Esbrina, dibuixa i escriu el nom dels tipus d’arcs que van fer servir els musulmans.
4 La ciutat de Medina Azahara es va començar a reconstruir en el segle xx.
Observa aquesta imatge, abans de la reconstrucció, i compara-la amb la que apareix
en la pàgina anterior. Creus que és important conservar els edificis històrics?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
93
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
L’edat mitjana: els regnes cristians
Nom
Data
Un rei molt savi
Alfons X va nàixer l’any 1221 a Toledo i en 1252 va ser
proclamat rei. Va heretar un ampli territori format pels
antics regnes de Castella i de Lleó, unificats en el regnat
del seu pare en la Corona de Castella.
Durant el seu regnat va continuar amb l’expansió
conquistadora i va incorporar Xerés i Cadis a Castella,
encara que va fracassar en l’intent de ser nomenat
emperador del Sacre Imperi Germànic.
També va haver de fer front a algunes revoltes internes,
com la promoguda pel seu propi fill, Sanç. Alfons X
va morir en l’any 1284 a Sevilla, en ple enfrontament amb
aquest.
L’aspecte més valorat d’aquest rei va ser la seua
tasca cultural, fet que li ha valgut l’àlies d’«el Savi».
Va desenvolupar un extraordinari treball com a protector
de la cultura i va fomentar la faena de l’Escola de Traductors de Toledo.
Va participar en la realització d’obres relacionades amb la història, com l’Estoria de España,
i amb la ciència, com les Tablas alfonsíes. Va escriure poemes com les Cantigas de Nuestra Señora,
una col·lecció de composicions en gallec que narren els miracles de la Mare de Déu, i obres
relacionades amb el dret, com les Siete Partidas.
1 Llig el text i contesta.
• Qui va ser Alfons X? • Quins territoris va governar? • Per què se’l va anomenar «el Savi»? • Esmenta tres característiques del seu regnat. • Quines obres va escriure? Quin era el seu contingut? 94
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 18
2 Enumera altres dos reis de l’edat mitjana. Digues quan van regnar i on.
3 Observa la imatge següent, que forma part de l’obra de les Cantigas de Nuestra Señora,
i respon a les preguntes.
• Qui representa la figura més gran? Per què creus que se’l representava així?
• Qui l’acompanyen? • Què fan aquestes persones? • Les obres escrites per Alfons X són una font històrica. Per què?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
95
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
El començament de l’edat moderna
Nom
Data
La vida a bord d’una caravel·la
Navegar en una caravel·la del segle xvi pot ser
una aventura molt abellidora... si un està disposat
a suportar algunes incomoditats.
Per començar, en les caravel·les solien viatjar moltes
persones: grumets, patges, mariners, soldats, oficials
i passatgers, i tots amb el seu equipatge.
A més, anaven carregades amb el menjar i la beguda
necessàries per a la travessia. També portaven animals
vius, com ara porcs, ovelles i gallines, que es consumien
durant el trajecte, i que viatjaven a coberta.
Entre persones, animals i embalums, pràcticament
no hi quedava lloc lliure!
L’olor de bord no era apta per a olfactes delicats. En aquella època, la gent no es canviava de roba
amb freqüència i escassejava la higiene personal. L’aigua dolça només s’utilitzava per a beure.
El dia a dia era molt atrafegat: s’havia de retirar l’aigua que s’acumulava en l’embarcació,
fregar les cobertes, lligar caps, enfilar-se als pals, reparar les veles…
Després de l’únic menjar calent del dia, al vespre, l’ambient era més relaxat i es feien activitats
com cantar, tocar algun instrument, escoltar històries i aventures dels mariners de més
experiència…
De nit, tota la tripulació, llevat del capità i els passatgers més importants, que tenien cabines pròpies,
es gitava en qualsevol lloc per dormir.
1 Llig el text i contesta.
• Què era una caravel·la? • Qui viatjaven en les caravel·les? • Descriu com era la vida a bord. 96
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 19
2 Assenyala quins instruments de navegació creus que portava una caravel·la.
GPS Mapes Brúixola
Telescopi
Astrolabi
Ordinador
3 Observa el dibuix i respon a les preguntes.
• Q
uina energia utilitzava la caravel·la per a
impulsar-se? Com ho saps?
• Q
uina importància tenien les veles?
Justifica la resposta.
• Què passava els dies que no hi havia vent? 4 Observa la fotografia i contesta les preguntes.
• Quin tipus d’energia utilitza aquest vaixell?
• C
om afecten la navegació actual els fenòmens
atmosfèrics (pluja, vent…)?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
97
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
El segle XVI: l’imperi espanyol
Nom
Data
Moctezuma i els mals presagis
En el segle xvi els asteques eren el poble més
poderós d’Amèrica Central. Dominaven un gran
territori que s’estenia des de l’oceà Pacífic fins a
l’Atlàntic. Comptaven, també, amb un poderós
exèrcit. La seua capital, Tenochtitlan, era una enorme
ciutat construïda sobre un llac.
El seu emperador, Moctezuma, era molt aficionat
a l’endevinació. Un dia, un vident va vaticinar una
predicció terrible per al poderós emperador asteca:
el seu imperi seria conquistat per estrangers.
L’emperador no el va creure i va decidir fer una
aposta: jugarien un partit de pilota i qui guanyara
seria qui tinguera la raó.
Moctezuma va perdre i des d’aquell moment va començar a vore mals presagis pertot arreu:
dos temples van ser destruïts, el primer pel foc i el segon per un llamp; un cometa va creuar el cel,
i al llac de Texcoco, habitualment tranquil, es van alçar ones. Des de llavors va començar a creure
que el seu imperi seria conquistat.
Moctezuma estava aterrit. En aquell moment van arribar rumors que s’havien vist a la costa
uns estranys éssers de quatre potes amb cossos humans al llom. En realitat eren els espanyols,
que acabaven de desembarcar i avançaven a cavall. Els asteques no havien vist mai cavalls
i van quedar impactats, aquells estranys animals els van semblar sorprenents.
Encara que posseïen un gran exèrcit, van oferir molt poca resistència a la conquista, perquè estaven
convençuts que mai podrien véncer aquells «éssers sobrenaturals».
1 Llig el text i contesta.
• On vivien els asteques? • Quina era la seua capital? On era situada? • Qui era Moctezuma? • Per què no es van resistir a la conquista espanyola? 98
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 20
2 Consulta el teu atles. Per quins països actuals d’Amèrica s’estenia l’imperi asteca?
3 Pinta i situa en aquest mapa els països de l’activitat anterior.
Mar Carib
O C E À
P A C Í F I C
4 Els asteques van ser conquistats per Hernán Cortés. Busca’n informació i completa una fitxa
com aquesta.
Hernán Cortés
Va nàixer: 534869_Amp_U14_67_Imperio azteca
Va morir: Principals conquistes i expedicions: 5 Esmenta altres pobles que van trobar els espanyols quan van arribar a Amèrica.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
99
BLOC
4
LES EMPREMTES DEL TEMPS
Espanya en els segles XVII i XVIII
Nom
Data
Escultures en sèrie
Si has vist mai una processó de Setmana Santa, de segur que t’has fixat en les figures que s’hi
exhibeixen. Són imatges de la Mare de Déu, de Jesús o d’alguna escena bíblica fetes amb tant
de realisme que semblen estar vives.
Aquestes figures o grups d’imatges s’anomenen passos processionals i busquen emocionar el creient.
Moltes van ser esculpides en el segle xvii. L’Església volia que els qui les veren s’identificaren amb
el sofriment de Jesús en la Creu o el de la Mare de Déu per perdre el seu fill. Els escultors que feien
aquestes figures eren anomenats imatgers. Entre aquests van destacar Gregorio Fernández, Juan
Martínez Montañés, Pedro de Mena i Alonso Cano. Les escultures són dramàtiques i les seues cares
transmeten dolor i sofriment. Per a donar-los més realisme utilitzaven cabell autèntic, ulls de vidre
o dents d’ivori.
Tan gran va ser la fama d’aquestes escultures
que les van acabar fent quasi en sèrie, com
el Crist jacent elaborat per Gregorio Fernández.
D’aquest Crist, n’hi ha diverses còpies que
es van realitzar per a diferents monestirs,
però totes coincideixen en el gest adolorit que
transmet el seu rostre, amb els ulls i la boca
entreoberts i la postura del cos ensangonat.
Crist jacent, de Gregorio Fernández.
Encara hui dia, moltes persones continuen
emocionant-se amb el dolor que aquestes figures
reflecteixen en els diferents passos de Setmana
Santa que hi ha per tot Espanya.
1 Llig el text i contesta.
• A
quin estil artístic corresponen els passos processionals realitzats en el segle XVII?
Esmenta una característica que justifique la resposta.
• Quin era el seu objectiu? • Qui van ser els principals escultors d’aquest tipus d’obres?
• Què utilitzaven per donar realisme a les seues escultures? 100
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 21
2 Defineix els conceptes següents.
• Imatger: • Pas processional: 3 Observa aquestes escultures religioses i contesta les preguntes.
A
Detall dels Dotze apòstols (façana del santuari
d’Arantzazu, Guipúscoa), de Jorge de Oteiza.
B
El bes de Judes (temple de la Sagrada Família,
Barcelona), de Josep Maria Subirachs.
• Què representa la imatge A? I la B? • En què s’assemblen a les escultures del segle xvii? • En què es diferencien? 4 Quina de les tres escultures d’aquestes pàgines creus que pot commoure més l’espectador?
Raona la resposta.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
Ciències Socials 5
101
2
Solucionari
Solucions
Pla de millora
Bloc 2
Fitxa 1
1. RG. D’esquerra a dreta: Sol, Mercuri, Venus,
Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
• L’estrella del sistema solar és el Sol.
• No, el Sol no és un planeta.
• Els planetes fan dos moviments: el de rotació
i el de translació.
2. Els asteroides són fragments de roca amb forma
irregular i els cometes són astres gelats.
Fitxa 2
1. • Representa el moviment de rotació.
• Tarda 24 hores.
• Aquest moviment dóna lloc als dies i les nits.
2. • El de translació.
• Tarda 365 dies i unes sis hores.
• Dóna lloc a les estacions de l’any.
3. A l’estiu, els rajos del Sol arriben a la Terra més
inclinats que a l’hivern i per això fa més calor. Fals.
Quan a l’hemisferi nord és hivern, a l’hemisferi
sud és estiu. Verdader.
L’oració correcta seria: A l’estiu, els rajos del Sol
arriben a la Terra menys inclinats i per això fa
més calor.
Fitxa 3
1. RG. De dalt a baix: atmosfera, biosfera,
hidrosfera i geosfera.
2. És el conjunt de les aigües del planeta.
Hidrosfera.
Està formada per tres capes. Geosfera.
És la part rocosa del planeta. Geosfera.
l’acumulació de materials procedents d’altres
llocs, després d’haver sigut erosionats i
transportats.
3. Les roques magmàtiques es formen en
solidificar-se el magma que es crea a l’interior
de la Terra. Les roques sedimentàries es formen
a partir de les restes d’altres roques o de les
restes dels éssers vius.
Fitxa 5
1. • Hi ha una escala gràfica.
• L’escala és 1:400; vol dir que un centímetre en
el mapa equival a 400 km en la realitat.
• Entre Madrid i Londres: distància en el mapa,
uns 3 cm; distància en la realitat, 1.200 km.
Entre Londres i Kíev: distància en el mapa,
5,5 cm; distància en la realitat, 2.200 km.
Entre Kíev i Roma: distància en el mapa, 4 cm;
distància en la realitat, 1.600 km.
Fitxa 6
1. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: C. tròpic
de Càncer. D. tròpic de Capricorn. B. meridià de
Greenwich. A. equador.
2. • Punt A: latitud: 40º N, longitud 6º O.
• Punt B: latitud 42º N, longitud 2º E.
• Punt C: latitud 38º N, longitud 2º O.
Fitxa 7
1. 1. Serralada dels Andes, Amèrica. 2. Plana
Central Europea, Europa. 3. Desert del Sàhara,
Àfrica. 4. Himàlaia, Àsia. 5. Gran Desert d’Arena,
Oceania.
2. Europa.
Fitxa 8
Els estats de l’aigua són sòlid, líquid i gasós.
Hidrosfera.
1. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Estats
Units, Brasil, Marroc, Regne Unit, Sud-àfrica,
Federació de Rússia, Xina, Índia i Austràlia.
3. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: mantell,
nucli intern, escorça i nucli extern.
2. • Els països més poblats del món són la Xina i
l’Índia.
Fitxa 4
• El país africà que té frontera amb Espanya
és el Marroc.
1. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: con
volcànic, cambra magmàtica, cràter i xemeneia.
• El país més gran d’Europa és la Federació de
Rússia.
2. L’erosió consisteix a arrancar materials de les
roques i dels sòls, i la sedimentació és
• La zona d’Amèrica on es parla majoritàriament
espanyol és Amèrica del Sud.
104
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Fitxa 9
Fitxa 12
1. • El Sistema Central i les muntanyes de Toledo.
1. RG. L’alumne ha de pintar de morat les dues
zones polars. De verd ha de pintar, a l’hemisferi
nord, la zona compresa entre el tròpic de Càncer
i el cercle polar àrtic; i a l’hemisferi sud, la zona
entre el tròpic de Capricorn i el cercle polar
antàrtic. De roig ha de pintar la zona situada
entre els dos tròpics.
• Les muntanyes de Lleó, la serralada Cantàbrica,
la serralada Ibèrica i Sierra Morena.
• El massís Galaic, les muntanyes Basques,
els Pirineus, el sistema Mediterrani Català i les
serralades Bètiques.
2. A. Sistema Central. B. serralada Cantàbrica.
C. serralada Ibèrica. D. serralades Bètiques.
E. massís Galaic. F. muntanyes Basques.
G. Pirineus.
Fitxa 10
1. • Un vessant és el conjunt de terres els rius
de les quals desemboquen en un mateix mar.
• El vessant cantàbric s’estén pel nord de la
Península; el vessant atlàntic, per l’oest; i el
vessant mediterrani, per l’est.
• Al vessant atlàntic.
• No, perquè com que hi plou poc, els barrancs
només porten aigua quan plou.
2. RG.
RM. • Vessant cantàbric: riu Nalón.
• Vessant atlàntic: riu Tajo.
• Vessant mediterrani: riu Ebre.
3. Vessant cantàbric. Els rius són curts i el cabal
és abundant i regular. Rius: Navia, Nalón i
Bidasoa.
Vessant atlàntic. Els rius tenen un règim
irregular i naixen lluny de la costa. Rius: Miño,
Duero i Guadiana.
Vessant mediterrani. Els rius són curts i tenen
un règim irregular. Rius: Ebre, Túria i Segura.
Fitxa 11
1. L’atmosfera és la capa de gasos que envolta el
nostre planeta. És important, ja que gràcies a
aquesta és possible la vida a la Terra.
2. RG. De dalt a baix: estratosfera i troposfera.
3. • Han anunciat per a demà un temps molt plujós
i fred.
• A Canàries, les temperatures són càlides i
varien poc al llarg de l’any, perquè té un clima
subtropical.
• A la regió on viuen els meus cosins les pluges
són abundants tot l’any, però sobretot a la
primavera; el clima és humit.
• L’últim mes, el temps ha sigut bastant calorós
per a aquesta època de l’any.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
2. • A l’hemisferi nord, la zona temperada s’estén
entre el cercle polar àrtic i el tròpic de Càncer;
i a l’hemisferi sud, va des del tròpic de
Capricorn fins al cercle polar antàrtic.
• A les zones polars, els rajos solars cauen de
forma molt obliqua tot l’any; per això, les
temperatures són molt baixes.
3. A la zona al voltant de l’equador, els rajos del
Sol arriben de forma perpendicular durant tot
l’any, per això les temperatures són sempre
elevades.
Fitxa 13
1. Típic. Es localitza a les regions banyades
pel Mediterrani, la costa atlàntica andalusa i
algunes zones de l’interior d’Andalusia,
Extremadura i Castella-la Manxa. Quant a les
temperatures, els hiverns són temperats i els
estius, calorosos. Les precipitacions són
escasses i irregulars.
D’interior. Es localitza a la Meseta, la depressió
de l’Ebre i altres zones de l’interior peninsular. Les
temperatures són molt baixes a l’hivern i altes a
l’estiu. Les precipitacions són escasses i irregulars.
Sec. Es dóna al sud-est peninsular i a la ciutat
autònoma de Melilla. Les temperatures són més
elevades que en la resta de les zones amb clima
mediterrani. Les precipitacions són molt reduïdes.
2. • Les temperatures a l’hivern són suaus, no
baixen dels 10 ºC i a l’estiu són altes: al juliol i
l’agost se superen els 25 ºC.
• Les precipitacions són escasses. Els mesos que
més plou són octubre i novembre, i els més
secs, juliol i agost.
Fitxa 14
1. RG. L’alumne ha de pintar de verd: Galícia,
Astúries, Cantàbria, País Basc i nord de Navarra,
Aragó i Castella i Lleó.
De groc: la resta de la Península i les illes
Balears.
De morat: les zones amb altituds superiors als
1.500 metres (serralada Cantàbrica, Pirineus,
Sistema Central, serralada Ibèrica, muntanyes de
Ciències Socials 5
105
Toledo, Sierra Morena, serralades Bètiques, serra
de Tramuntana i cims de les illes Canàries).
De roig: les illes Canàries (excepte les zones de
muntanya).
• El clima mediterrani.
• El clima subtropical.
• Al nord de la Península.
2. Hi podem trobar tres zones: les més baixes, les
d’altitud mitjana i els cims. A les zones més baixes
hi ha boscos d’alzines als vessants orientats al sud i
boscos de roures als orientats al nord.
A les zones d’altitud mitjana, trobem roures als
vessants orientats al sud, i pins, avets i roures,
als orientats al nord.
A les zones de cim hi ha prats i alguns arbustos,
com el bàlec. Fitxa 15
1. • Paisatge natural: paisatge que només té
elements naturals.
• Paisatge transformat: paisatge en el qual les
persones construeixen edificis, carreteres, ponts…
2. RM. Es podrien esmentar l’agricultura i la
ramaderia, ja que creen camps de cultiu, canals i
granges; la mineria, que excava mines i pedreres;
i la construcció de pobles i ciutats, perquè edifica
cases...
3. • La vegetació.
• S’hi aprecia una indústria al fons, habitatges i
diverses naus en primer terme, i carreteres.
• És un paisatge industrial, ja que s’hi veuen
fàbriques i un polígon industrial.
• Aquest paisatge predomina al nord peninsular.
Bloc 3
Fitxa 16
1. RG. Pintaran de taronja tota la península Ibèrica,
excepte Portugal i Andorra; de blau, les illes
Canàries; de roig, les ciutats autònomes de Ceuta
i Melilla; i de verd, les illes Balears.
2. RG. Els alumnes han de situar: mar Cantàbric,
França i Andorra, al nord; oceà Atlàntic i Portugal,
a l’oest; mar Mediterrani, a l’est; i mar Mediterrani,
el Marroc i oceà Atlàntic, al sud.
Fitxa 17
1. Espanya és un estat democràtic perquè tots els
ciutadans tenen dret a participar en la vida
política i a triar els seus representants.
106
Ciències Socials 5
2. RG. Hauran d’unir el primer dibuix, que
representa un jutge, amb l’expressió «Espanya és
un estat de dret».
El segon, que representa un malalt i un doctor en
un hospital, amb l’expressió «Espanya és un
estat social».
El tercer, que representa unes eleccions, amb
l’expressió «Espanya és un estat democràtic».
3. Institucions d’Espanya. Cap de l’estat: el rei.
Corts Generals: diputats i senadors.
Govern: president i ministres.
Tribunal Constitucional: especialistes en dret,
jutges, fiscals, professors...
Tribunals de justícia: jutges i magistrats.
Fitxa 18
1. RG. Hauran de pintar els països següents:
Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica,
Luxemburg, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca,
Grècia, Portugal, Espanya, Àustria, Suècia,
Finlàndia, Hongria, Polònia, Eslovàquia,
Eslovènia, Letònia, Estònia, Lituània, República
Txeca, Malta, Xipre, Romania, Bulgària i Croàcia.
Els sis països fundadors van ser: Alemanya,
França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i
Luxemburg.
2. Tindre un mercat únic vol dir que els productes
dels països de la UE es poden vendre a la resta
de països de la Unió sense haver de pagar
impostos a les duanes.
Fitxa 19
1. Comissió Europea: comissaris. S’encarrega de
dirigir l’administració, elaborar els pressupostos i
proposar noves lleis.
Parlament Europeu: eurodiputats. S’encarrega
d’aprovar les lleis proposades per la Comissió
Europea i els pressupostos i d’acceptar el
nomenament del president de la Comissió.
Consell de la Unió Europea: ministres dels
estats membres. S’encarrega d’aprovar les lleis
de la Unió Europea juntament amb el Parlament
Europeu.
2. El Tribunal de Justícia està format pels ministres
de Justícia dels països membres. Fals.
La funció del Tribunal de Comptes és controlar
l’ús correcte dels fons de la UE. Verdader.
La seu del Tribunal de Justícia és a Luxemburg i
la del Tribunal de Comptes, a Copenhaguen.
Fals.
L’euro és la moneda oficial de 19 països, entre
els quals hi ha Espanya. Verdader.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Les oracions correctes serien: El Tribunal de
Justícia està format per un jutge de cada un dels
països membres. Les seus del Tribunal de
Justícia i del Tribunal de Comptes són a
Luxemburg.
Fitxa 20
1. Any 2010: 104.528.
Any 2011: 84.088.
Any 2012: 54.698.
• La diferència entre la natalitat i la mortalitat.
• Va disminuir.
• Va augmentar.
• Va augmentar. Perquè van nàixer més persones
que les que van morir.
2. • El de defuncions.
• Va disminuir, ja que van morir més persones
que les que van nàixer.
Fitxa 23
1. L’emigració europea cap a 1880 es va dirigir cap
a Amèrica i Oceania. Verdader.
A partir de 1945, l’emigració es va dirigir
principalment a Mèxic i el Canadà. Fals.
Actualment, arriben a Europa immigrants
procedents del Canadà i Austràlia. Fals.
Les oracions correctes serien: A partir de 1945,
l’emigració es va dirigir principalment a la
mateixa Europa. Actualment, arriben a Europa
immigrants procedents d’Àfrica, Àsia i Amèrica
del Sud.
2. El mapa correcte és el de la dreta, que indica que
els països que reben un nombre més alt
d’immigrants són Rússia, Alemanya, Regne Unit,
França i Espanya.
3. La immigració produeix un creixement de la
població, un augment de la població activa i una
intensificació de la multiculturalitat.
Fitxa 21
Fitxa 24
1. • Emigració: eixida de persones d’un lloc per a
anar a viure a un altre.
1. El sector primari agrupa les activitats
econòmiques que es dediquen a obtindre
recursos de la naturalesa. Les activitats que
inclou són l’agricultura, la ramaderia, la pesca
i la mineria, entre d’altres.
• Immigració: arribada de persones a un lloc per
a viure-hi.
• Èxode rural: emigració del camp a la ciutat.
2. Illes Balears, 2.070 persones; Màlaga, 5.168
persones; Las Palmas, 4.914 persones.
• El balanç migratori és positiu.
• Vol dir que arriben a aquestes províncies més
persones que les que se’n van.
3. • Al començament del segle xx, els espanyols van
emigrar a països d’Amèrica.
• A partir de la dècada de 1960, la principal
destinació de l’emigració espanyola va ser
Europa.
• En l’actualitat, l’emigració a l’estranger ha
tornat a augmentar.
• Al començament del segle xx, molts camperols
es van traslladar a les ciutats.
• Des del final del segle xx, Espanya es va
convertir en una destinació d’immigrants .
Fitxa 22
1. • Madrid i Barcelona.
• Sòria i Terol.
• Significa que hi ha pocs habitants per quilòmetre
quadrat de superfície.
• La densitat és elevada.
• A la costa.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
2. Cultius de secà: cereals, vinya i olivera.
Cultius de regadiu: fruites, arròs i hortalisses.
3. Fotografia de l’esquerra. Bestiar: oví.
Es cria: a Extremadura, Castella i Lleó i Castellala Manxa.
Fotografia central. Bestiar: porcí. Es cria:
a Catalunya i Aragó.
Fotografia de la dreta. Bestiar: avícola. Es cria:
a tot Espanya.
Fitxa 25
1. D’esquerra a dreta: indústria, artesania i
construcció.
2. Els últims anys, ha augmentat el nombre de
persones que treballen en el sector secundari.
Fals.
La indústria és l’activitat del sector secundari que
ocupa més persones. Verdader.
La major part de les fàbriques d’Espanya són
grans. Fals.
Les oracions correctes serien: Els últims anys, ha
disminuït el nombre de persones que treballen en
el sector secundari.
La major part de les fàbriques d’Espanya són
xicotetes.
Ciències Socials 5
107
3. Les indústries de base fabriquen matèries
primeres per a altres indústries. Hi destaquen la
siderúrgia, la metal·lúrgia i la indústria química.
Les indústries de béns d’equipament construeixen
màquines i peces per a altres indústries.
Les indústries de béns de consum fabriquen
productes que consumeixen directament les
persones.
Fitxa 26
1. RG. L’alumne haurà de pintar com a sector
primari el segment del gràfic més xicotet, el sector
secundari serà el segment mitjà i el segment més
gran correspondrà al sector terciari.
2. • Importació: el que compra un país a un altre.
• Exportació: el que ven un país a un altre.
3. Productes que Espanya importa: minerals,
productes informàtics i combustibles, com el
petroli o el gas natural.
Productes que Espanya exporta: productes
agroalimentaris i productes industrials, com ara
calçat i automòbils.
4. • Terrestre: mercaderies i passatgers.
• Marítim: mercaderies i passatgers.
• Aeri: passatgers.
Fitxa 27
1. El sector terciari inclou totes les activitats
econòmiques que no produeixen objectes
materials, sinó que donen serveis.
2. • Europa és el continent en el qual es produeixen
més intercanvis comercials. S’exporten
productes químics, metal·lúrgics, material de
transport i material tecnològic.
• S’importen petroli i matèries primeres,
principalment.
3. La xarxa de transports europea per carretera i
ferrocarril és molt menuda. Fals.
Quant a la navegació, Europa té ports amb molt
de tràfic de mercaderies, com Rotterdam i
Hamburg. Verdader.
La xarxa europea de transport aeri és poc
important al món i és molt antiga. Fals
Les oracions correctes serien: La xarxa de
transports europea per carretera i ferrocarril és
molt gran. La xarxa europea de transport aeri
és una de les més importants i modernes del
món.
4. Els països que reben més turistes són França,
Espanya, Itàlia, Alemanya, Àustria i Regne Unit.
108
Ciències Socials 5
Fitxa 28
1. Una empresa és una organització que ofereix
productes o serveis per a satisfer necessitats
humanes i obtindre’n un benefici.
2. D’esquerra a dreta: recursos humans; recursos
financers; recursos materials.
• Els recursos humans consisteixen en les
persones que treballen en les empreses.
• Els recursos financers consisteixen en els diners
que necessita l’empresa per a dur a terme la
seua activitat.
• Els recursos materials consisteixen en els
elements necessaris per a produir el bé o el
servei: matèries primeres, eines, maquinària,
tecnologia, energia…
3. • Dóna a conéixer el producte.
• Gestiona els treballadors.
Fitxa 29
1. • És l’intercanvi de béns o serveis.
• Són un mitjà de pagament acceptat per totes les
persones que faciliten l’intercanvi de béns i
serveis.
• Són el conjunt dels nostres diners.
2. Els bitllets i les monedes constitueixen els diners
en efectiu. Verdader.
El risc és la principal característica de la inversió.
Verdader.
Les targetes bancàries són un tipus d’estalvi.
Fals.
Invertir és el mateix que estalviar. Fals.
3. • Invertir consisteix a destinar una part dels
nostres ingressos per a intentar obtindre un
benefici o rendibilitat.
• Estalviar consisteix a guardar una part dels
nostres ingressos per a atendre necessitats
futures.
• Consumir consisteix a adquirir béns o serveis.
Bloc 4
Fitxa 30
1. • 1 lustre: 5 anys.
• 1 dècada: 10 anys.
• 1 mil·lenni: 1.000 anys.
2. • aC: abans de Crist. Significa que aquest fet va
ocórrer abans del naixement de Crist.
• dC: després de Crist. Significa que aquest fet va
succeir després del naixement de Crist.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
3. Els fets ocorren tots en el mateix instant. Fals.
Quan els fets tenen lloc un darrere d’un altre els
anomenem fets simultanis. Fals.
Quan els fets tenen lloc al mateix temps els
anomenem fets simultanis. Verdader.
Les oracions correctes serien: Els fets no ocorren
tots en el mateix instant. Quan els fets tenen lloc
un darrere d’un altre els anomenem fets
successius.
4. 3500 aC, 578 aC, 74 aC, 29 dC, 420 dC, 2014
dC.
Fitxa 31
1. (2) Edat antiga.
(5) Edat contemporània.
(4) Edat moderna.
(1) Prehistòria.
(3) Edat mitjana.
2. Prehistòria: fa 5.000.000 d’anys, aparició de
l’ésser humà.
Edat antiga: 3500 aC, invenció de l’escriptura.
Edat mitjana: 476 dC, desaparició de l’imperi
romà.
3. L’edat moderna va començar l’any 1492 amb el
descobriment d’Amèrica. Verdader.
L’edat contemporània va començar l’any 1789
amb la Revolució Francesa. Verdader.
L’edat contemporània va finalitzar l’any 2000.
Fals.
L’oració correcta seria: L’edat contemporània
perdura fins als nostres dies.
Fitxa 32
1. Durant el paleolític els éssers humans vivien a
l’aire lliure, en coves o en cabanes. Eren
nòmades, és a dir, es traslladaven d’un lloc a un
altre en cerca d’aliment.
Vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció.
Quan van descobrir el foc van començar a cuinar
els aliments.
Les persones s’agrupaven en grups menuts
anomenats tribus. Elaboraven diversos objectes
amb pedra i os.
2. Els poblats es van convertir en ciutats. Edat dels
metalls.
Les persones es van fer sedentàries i van formar
poblats. Neolític.
Es va desenvolupar el comerç gràcies a la
invenció de la roda i la vela. Edat dels metalls.
En aquesta etapa van aparéixer l’agricultura i la
ramaderia. Neolític.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
3. • És una pintura rupestre. Es diu així perquè està
feta sobre una roca.
• S’hi veu un bisó.
• Van utilitzar el color roig i el negre.
• Pertany al paleolític.
Fitxa 33
1. RG. Els ibers a l’est i el sud peninsular; els celtes
a la resta del territori.
2. Celtes: castres, tribus, objectes de ferro i bronze.
Ibers: cases rectangulars, tribus, ceràmica, Dama
d’Elx.
3. Els ibers coneixien l’escriptura i tenien la seua
pròpia moneda. Verdader.
Els celtes es dedicaven principalment a
l’agricultura. Fals.
Els celtes eren uns artesans excel·lents. Fals.
Les oracions correctes serien: Els celtes es
dedicaven principalment a la ramaderia. Els ibers
eren uns artesans excel·lents.
Fitxa 34
1. RG.
2. Els fenicis eren grans comerciants que van arribar
des d’Amèrica. Fals.
Quan els grecs arribaven a un lloc, hi fundaven
una colònia. Verdader.
Els fenicis es van instal·lar en antigues colònies
cartagineses. Fals.
Els cartaginesos van fundar les colònies de Gadir
(Cadis) i Rhode (Roses). Fals.
Les oracions correctes serien: Els fenicis eren
grans comerciants que van arribar des d’Àsia.
Els cartaginesos es van instal·lar en antigues
colònies fenícies. Els fenicis van fundar les
colònies de Gadir (Cadis) i Rhode (Roses).
Fitxa 35
1. • Temple: lloc on es retia culte als déus romans.
• Amfiteatre: edifici on se celebraven lluites de
gladiadors.
• Circ: lloc on s’organitzaven les carreres de
quadrigues de cavalls.
2. • Els romans van crear un gran imperi. Primer, Roma
va conquistar tota la península Itàlica i després es
va estendre per tota la costa mediterrània.
• Els romans van véncer els cartaginesos i els
van expulsar de la península Ibèrica. Després,
van començar la conquista de la Península, que
van anomenar Hispània.
Ciències Socials 5
109
• L’imperi romà va durar fins l’any 476, en què va
ser deposat l’últim emperador romà.
3. Eren els habitatges de les persones riques. Domus.
Eren edificis de diversos pisos i a la planta baixa
hi havia un comerç. Insulae.
Eren els habitatges de les persones pobres.
Insulae.
Eren habitatges unifamiliars, les habitacions es
distribuïen al voltant d’un pati. Domus.
4. Un patrici era una persona lliure rica i un plebeu,
una persona lliure humil.
Fitxa 36
1. (1) Els musulmans van derrotar els visigots en la
batalla de Guadalete i van ocupar quasi tota la
Península i les illes Balears.
(5) L’últim territori musulmà a la Península va ser
el regne nassarita de Granada.
(2) Al principi, al-Àndalus va ser un emirat, que
depenia del califa de Damasc.
(4) En la batalla de Las Navas de Tolosa en
1212, els musulmans van ser derrotats per un
exèrcit integrat per castellans, navarresos i
aragonesos.
(3) En el segle x, al-Àndalus es va convertir en un
califat.
2. Un emirat està governat per un emir, que obeeix
les ordres d’un cap superior. Un califat està
governat per un califa, que és un cap suprem
polític i religiós.
3. • Els territoris cristià i musulmà de la península
Ibèrica i les illes Balears.
• Hi apareix dividit.
• Al període dels regnes de taifes.
• L’arquitectura àrab es va caracteritzar per l’ús
de la rajola decorada amb pintures, taulells i
plaques de guix. També per la seua gran varietat
d’arcs.
Fitxa 38
1. La batalla de Las Navas de Tolosa va suposar el
colp definitiu a la presència musulmana a la
Península. Va tindre lloc en 1212.
2. RG. A l’esquerra, de dalt a baix: Corona de
Castella, regne de Portugal, regne de Granada. A
la dreta, de dalt a baix: regne de Navarra, Corona
d’Aragó.
3. • El cristià.
• En 1492. Els Reis Catòlics.
4. La Reconquista és el període de lluites dut a
terme pels regnes cristians contra els musulmans
per a conquistar el seu territori.
La repoblació és l’ocupació de les terres
conquistades per persones perquè les treballaren
i defensaren.
Fitxa 39
1. Romànic: arcs de mig punt, murs gruixuts;
poques finestres i xicotetes; pintures amb funció
didàctica.
Gòtic: arcs apuntats; murs alts i esvelts; finestres
grans amb vidrieres i rosetons; pintures
didàctiques.
2. A. Edifici romànic: murs gruixuts, finestres
escasses i ús d’arcs de mig punt.
B. Edifici gòtic: més alt, ús de rosetons i arcs
apuntats.
Fitxa 37
Fitxa 40
1. Reconéixer Al·là com a l’únic déu i Mahoma com
al seu profeta. Orar cinc vegades al dia.
Peregrinar a la Meca almenys una vegada en la
vida. Dejunar durant el mes del Ramadà. Donar
almoina als pobres.
1. • Al començament del segle xv, els europeus
coneixien Europa, el nord d’Àfrica i part d’Àsia.
2. Societat. Els musulmans ocupaven els càrrecs
de govern i eren propietaris de les millors terres.
2. • De Palos de la Frontera.
Els muladís eren cristians que s’havien convertit
a la religió musulmana.
Els mossàrabs eren cristians que van seguir
practicant la seua religió a al-Àndalus.
Els jueus eren una minoria i vivien en barris
separats.
3. • Conservem moltes paraules i els números que
utilitzem.
110
Ciències Socials 5
• Entre els avanços tècnics que van millorar la
navegació es troben l’ús de mapes més
precisos i d’instruments de navegació.
• A l’illa de San Salvador.
• Creia que havia arribat a Àsia. Va arribar a
Amèrica.
3. RM. Pot dir: Espanya es va convertir en l’imperi
més poderós d’Europa, el comerç mundial va
créixer, van arribar plantes i productes fins llavors
desconeguts, es va despertar l’interés pels
viatges i es van estendre per Amèrica l’idioma
castellà i la religió catòlica.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Fitxa 41
1. • Corregidor: funcionari que representava els reis
en un municipi i vetlava perquè es compliren les
seues ordres.
• Virrei: representant del rei en cada un dels seus
territoris.
• Sant Tribunal de la Inquisició: tribunal
encarregat de vetlar pel compliment dels
principis i valors cristians.
2. Van establir la Santa Hermandad, van nomenar
corregidors i virreis, van organitzar els terços i
van imposar la religió cristiana.
Amb Felip III ho va ser el duc de Lerma, i amb
Felip IV, el comte-duc d’Olivares.
2. Felip III: expulsió dels moriscos.
Felip IV: guerra dels Trenta Anys, rebel·lions a
Catalunya i a Portugal.
Carles II: guerra de Successió.
3. • Guerra dels Trenta Anys: Espanya va perdre els
Països Baixos i altres territoris a Europa.
• Rebel·lió a Portugal: va suposar la
independència de Portugal.
• Guerra de Successió: va comportar l’arribada
d’una nova dinastia real, la dels Borbó.
3. RG. Es pot comprovar la resposta en el mapa de
les possessions dels Reis Catòlics d’aquesta unitat.
Fitxa 45
Fitxa 42
1. El Barroc s’inspirava en l’art de l’antiga Grècia i
Roma. Verdader.
1. El mapa correspon al regnat de Felip II, perquè hi
apareixen amplis territoris a Amèrica, Àfrica i
Àsia, i a la Península s’ha incorporat Portugal.
2. Carles I: rebel·lió de les Comunitats, rebel·lió de
les Germanies, guerra contra els protestants
alemanys.
Felip II: batalla de Lepant, batalla de SaintQuentin, desastre de l’Armada Invencible, guerra
contra els Països Baixos.
3. • Dirigia l’exèrcit, declarava la guerra i signava la
pau, organitzava les institucions i establia els
impostos.
• No tenia un poder il·limitat, perquè algunes de
les seues decisions estaven limitades per altres
institucions, com les Corts i el Justícia d’Aragó.
La decoració dels edificis era austera. Fals.
En pintura, totes les escenes tenen una gran
lluminositat. Fals.
El principal tema de les obres del Barroc era el
religiós. Verdader.
Les oracions correctes serien: La decoració dels
edificis era abundant. En pintura, van utilitzar el
contrast de llums de manera que les figures
apareixen il·luminades sobre fons molt foscos.
2. Rostres expressius, jocs de llums i ombres, i
escena en moviment.
3. Literatura: Miguel de Cervantes. Arquitectura:
Alberto Churriguera. Escultura: Alonso Cano,
Gregorio Fernández. Pintura: Bartolomé Esteban
Murillo, Diego Velázquez.
Fitxa 43
Fitxa 46
1. Perquè poblaven el territori americà abans de
l’arribada de Colom.
1. Guerra de Successió. Conseqüències
territorials: pèrdua de possessions a Europa i
Espanya, com ara Gibraltar i Menorca, que van
passar a ser de Gran Bretanya.
2. • Imperi asteca: Hernán Cortés.
• Imperi inca: Francisco Pizarro.
3. • Era la institució encarregada de regular i
controlar el comerç amb Amèrica.
• Tenia la seu a Sevilla.
• El territori es va dividir en dos virregnats, Nova
Espanya i Perú. Al capdavant de cada un hi
havia un virrei.
4. RG. A l’esquerra, de dalt a baix: mestissos i
negres. A la dreta, de dalt a baix: espanyols i
indis.
Fitxa 44
1. Els favorits eren persones de la confiança del rei
que governaven en nom seu.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Conseqüències polítiques: arribada al tron
d’Espanya d’una nova dinastia reial d’origen
francés: els Borbó.
2. • Govern absolutista: el rei concentra tots els
poders de l’estat.
• Decrets de Nova Planta: decrets que suprimien
les lleis i les institucions pròpies d’Aragó,
Catalunya, València i les illes Balears.
• Llei sàlica: llei que excloïa les dones de la
successió al tron d’Espanya.
3. Felip V, Ferran VI, Carles III i Carles IV.
4. La Il·lustració era un moviment cultural que
defensava la creació d’un món nou i una nova
ciència basada en la raó.
Ciències Socials 5
111
Fitxa 47
1. La Il·lustració va ser un corrent cultural que
defensava la creació d’un món nou i una nova
ciència basada en la raó.
El despotisme il·lustrat va ser una forma de
govern, en la qual alguns reis van aplicar les
idees de la Il·lustració.
2. RM. Els alumnes podrien citar Montesquieu,
Voltaire i Rousseau.
3. L’enciclopèdia va ser una obra que va intentar
recollir tot el saber del seu temps.
4. • El màxim representant del despotisme il·lustrat
a Espanya va ser Carles III.
• Va tractar de millorar l’agricultura, la indústria
i el comerç, va reformar l’educació i va crear
biblioteques i museus com el Museu del Prado.
112
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Solucions
Programa d’ampliació
Bloc 2
Fitxa 1
1. • És un grup d’estrelles que formen una figura en
el cel.
• Animals (lleó, bou, óssa), éssers mitològics
(Hèrcules, Andròmeda, Orió), criatures
fantàstiques (centaure, drac, hidra), armes
(fletxa) o instruments (balança, brúixola,
sextant).
• Traçant una línia des de les dues últims estrelles
del carro de l’Óssa Major fins a la punta de la
llança de l’Óssa Menor.
2. Una estrella és una enorme esfera de gas que
emet llum i calor.
Una constel·lació és un grup d’estrelles que
formen una figura en el cel.
I una galàxia és una agrupació de milions d’estrelles,
planetes, núvols de gas i fragments de roca.
3. • El de rotació.
• 24 hores.
• Perquè la Terra gira constantment sobre si
mateixa.
4. RM. Creu del Sud
• A l’hemisferi sud.
• El pol sud.
• L’estrella polar.
Fitxa 2
1. • A la localitat de Valdecabras, a la província de
Conca.
• S’hi poden vore formacions rocoses que
recorden animals, figures humanes, plantes,
objectes...
• Perquè les figures van apareixent a poc a poc
entre la vegetació, per la qual cosa semblen
dominades per algun encanteri màgic.
• RL. Per exemple: Bosc Màgic, Arbreda
Encantada, etc.
2. El vent, l’aigua de la pluja i el gel de les gelades i
nevades han anat erosionant durant mil·lennis les
roques fins a esculpir-hi figures.
3. Altres factors poden ser els canvis de temperatura
o els éssers vius. RM. Els canvis de temperatura
poden clavillar les roques, i les arrels de les
plantes poden exercir pressió sobre la terra.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
4. • El paisatge A, ja que el vent mou l’arena que
s’ha acumulat i format les dunes.
• Els paisatges de les imatges B i C són resultat
de l’acció de l’aigua. En la imatge B, les ones
colpegen la costa i modifiquen els penya-segats.
En la imatge C, l’aigua del riu va excavant la
vall.
5. En aquesta zona del riu es produeixen, sobretot,
processos d’erosió i transport. La força de
l’aigua i el pendent en el curs alt erosionen el
relleu. També es produeix el transport dels
materials arrancats per l’erosió cap al curs mitjà
del riu.
Fitxa 3
1. • Els portolans van ser les primeres cartes
nàutiques.
• Van aparéixer al final de l’edat mitjana com a
conseqüència de l’augment del comerç pel mar
Mediterrani i de l’ús de la brúixola.
• Descrivien amb detall les costes, les
desembocadures dels rius, les marees, els
vents i els ports. De l’interior dels continents,
només els elements visibles des del mar.
• La rosa dels vents és un cercle que assenyala
els punts cardinals (nord, sud, est i oest)
mitjançant línies o fletxes.
2. • La imatge A és un portolà, i la B és un mapa
actual.
• La rosa dels vents al centre i les línies que
recorren tot el portolà.
• Sí, perquè la funció dels portolans era descriure
el mar i les costes i indicar les rutes de
navegació.
3. • No, només podria calcular-se en el mapa B,
perquè té escala.
• Només podem saber com és el relleu en el
mapa B, que és un mapa físic.
• Perquè els portolans només descrivien els
elements necessaris per a la navegació, com les
costes.
Fitxa 4
1. • Per motius molt diversos: com a conseqüència
d’una guerra, per la separació d’un territori, per
l’herència d’un rei...
• Alemanya.
• Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina,
Sèrbia, Montenegro, Macedònia i Kosovo.
Ciències Socials 5
113
• És un enfrontament armat entre ciutadans d’un
mateix país.
2. • Espanya estava dividida en quinze regions.
• En l’actualitat, el nostre país està organitzat en
dèsset comunitats autònomes i dues ciutats
autònomes.
• Tenen la mateixa extensió: Galícia, Principat
d’Astúries, País Basc, Comunitat Foral de Navarra,
Aragó, Catalunya, Illes Balears, Extremadura,
Comunitat Valenciana, Andalusia i Canàries.
• Tenen una extensió diferent: Cantàbria (que
pertanyia a Castella la Vella), Castella i Lleó,
La Rioja (que pertanyia a Castella la Vella),
Castella-la Manxa, Andalusia i Múrcia.
• A València.
• No, formaven part d’Andalusia.
Fitxa 5
1. • Perquè els ciclistes ascendeixen i descendeixen
forts pendents.
• Són dos llacs, Enol i Ercina, i la llacuna
d’El Bricial.
2. • A 1.115 m.
• A 1.020 m.
• 10 m.
• A Villaviciosa.
• 1.378 m.
• Al port de Pajares.
• A 20 km.
• Al final, entre Cangas de Onís i la meta.
• Sí.
3. • Als Picos de Europa.
• A la serralada Cantàbrica.
• Oest-est.
Fitxa 6
1. • A Huelva, a Andalusia.
• Les aigües tenen un color rogenc i són molt
àcides. Hi viuen tan sols microorganismes.
• RL. Poden esmentar que es deu al color de les
aigües del riu.
• Per estudiar els microorganismes que viuen en
aquest riu i fer models de com podria ser la vida
en altres planetes.
2. Al vessant atlàntic, perquè vessa les seues
aigües en aquest oceà.
Ebre: règim irregular; vessant mediterrani;
afluents: Aragó, Gállego, Jalón, Huerva.
Xúquer: règim irregular; vessant mediterrani;
afluent: Cabriol.
Nalón: règim regular; vessant cantàbric; afluents:
Narcea, Trubia.
Guadiana: règim irregular, vessant atlàntic,
afluents: Cigüela i Zújar.
Segura: règim irregular; vessant mediterrani;
afluents: Argos, Guadalentín, Mundo.
5. • El Tajo pertany al vessant atlàntic i el Xúquer, al
mediterrani.
• El Jalón, que desemboca en l’Ebre, i el Túria,
que desemboca al mar Mediterrani.
• Perquè la serralada Ibèrica està orientada nordoest-sud-est i els rius que hi naixen flueixen pels
seus vessants.
Fitxa 7
1. • A l’est de Califòrnia (Estats Units).
• És una conca al desert de Mojave. Es diu així
perquè recórrer-la, quan les temperatures són
més altes, pot suposar la mort.
• RM. Ha assolit les temperatures més altes del
món i pràcticament no hi plou.
• La seua altitud, a 86 metres per davall del nivell
del mar, i la seua situació, encaixada entre
muntanyes.
2. • Temperatura: quantitat de calor que té l’aire.
• Precipitacions: quantitat d’aigua que cau
en un lloc.
3. • Les temperatures més altes es donen en els
mesos d’estiu. I les més baixes, en els d’hivern.
• La diferència que hi ha entre la temperatura més
alta i la més baixa és de 37 ºC.
• El total de les precipitacions és d’uns 165 ℓ/m2.
• No. Perquè les temperatures són molt fredes
durant gran part de l’any i les màximes no
arriben als 20 ºC.
4. RM. El desert del Sàhara
Localització:
• Zona càlida.
• Hemisferi nord.
• Àfrica.
Característiques climàtiques:
3. Perquè el Miño recorre Galícia, on la pluja és més
abundant i regular que a Huelva.
• Temperatures: molt altes de dia. Més de 50 ºC a
l’estiu. En canvi, durant la nit no se superen els
0 ºC.
4. Duero: règim irregular; vessant atlàntic; afluents:
Pisuerga i Tormes.
• Precipitacions: escasses, entre 10 i 100 ℓ/m2 a
l’any.
114
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Fitxa 8
1. • Els alisis són uns vents que bufen de manera
quasi constant a les illes Canàries. Tenen dues
capes, una d’inferior fresca i humida, que prové
del nord i nord-est, i una de superior càlida i
seca, que bufa per sobre dels 1.500 metres.
• Quan la capa d’aire humit xoca amb el vessant
nord de les muntanyes més altes, ascendeix i es
refreda. Quan puja, es troba amb la massa
d’aire càlid i es forma una capa gruixuda de
núvols.
• És una capa de núvols que no arriba fins al cim
de les muntanyes més elevades.
• Perquè els núvols uniformes creen un efecte
visual que recorda el mar.
2. • Seca.
• Humida.
• Perquè els alisis a Canàries bufen des del nord
i el nord-est.
• Tenerife, perquè té més altitud.
3. • A Lanzarote i Fuerteventura.
• Són illes baixes.
• Al nord, perquè els alisis xoquen contra les
muntanyes.
• A Canàries, el clima subtropical humit es dóna a
les illes amb més altitud, ja que els alisis porten
la humitat i suavitzen les temperatures.
Bloc 3
Fitxa 9
1. • Democràcia significa ‘poder del poble’.
• La democràcia es va inventar a Atenes, fa més
de 2.000 anys.
• Pèricles va ser un important general i polític
atenés. Va participar en la guerra del
Peloponés.
• Fídies va ser un escultor grec.
2. • Àgora: plaça pública de les ciutats gregues. Era
el centre de la vida política, econòmica i social.
• Orador: persona que parla en públic.
5. En les eleccions es tria qui ha de governar; en un
referèndum se sotmet a vot una llei o un acte
administratiu.
Fitxa 10
1. • Un mite és una narració fabulosa i imaginària,
protagonitzada per personatges de caràcter diví
o heroic, que intenta donar una explicació
d’alguna realitat o d’algun esdeveniment
històric.
• Zeus era el principal déu grec, i Europa, una
xica de gran bellesa.
• RM. Un dia, Zeus va descobrir Europa a la platja
i se’n va enamorar. Per no espantar-la, es va
transformar en un bell bou blanc mans. Europa
s’hi va acostar i va muntar al seu llom. El bou,
en aquell moment, va eixir corrent i es va endur
la xica.
• Uns comerciants de l’illa de Creta es van
trobar en una platja una xica i la van raptar per
lliurar-la al seu rei.
El vaixell d’aquests comerciants tenia a la proa
l’escultura d’un bou pintat de blanc.
2. Europa és un continent, i la Unió Europea, una
organització política i econòmica que agrupa 28
països europeus.
3. • Es tracta d’una moneda de dos euros.
• S’hi representa l’escena del rapte d’Europa per
Zeus, convertit en bou.
• Simbolitzen la idea d’unitat, solidaritat i
harmonia.
4. • A París necessitaria euros, i a Londres, lliures
esterlines.
• No, perquè els dos països formen part de la
Unió Europea.
• Sí, perquè els ciutadans espanyols tenen
ciutadania de la Unió Europea, que permet
estudiar o treballar en qualsevol país de la UE.
5. RL.
Fitxa 11
1. • Institut Nacional d’Estadística.
• Odèon: edifici destinat a Grècia als espectacles
musicals.
• Els registres civils.
• Acròpoli: part alta i fortificada de les ciutats
gregues, en les quals solien trobar-se els
temples dedicats als déus.
• La informació que recull l’INE es fa servir per a
conéixer les característiques de la població actual,
fer prediccions sobre com serà en el futur…
3. RM. Significa que és el poble el qui vota i decideix
i el destinatari de les mesures que s’adopten, que
busquen beneficiar els ciutadans.
4. D’esquerra a dreta: Erectèon, Partenó i odèon.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
• L’Anuari d’aquell any.
2. RM. Per a organitzar millor la societat, avançant-se
a les necessitats dels ciutadans.
3. Els alumnes poden esmentar diferents aspectes,
com la natalitat, la mortalitat, l’envelliment,
Ciències Socials 5
115
l’esperança de vida, la població ocupada i
parada…
4. • Significa que van deixar Espanya més persones
que les que hi van arribar.
• Perquè hi naixen més persones que les que
moren.
• Vol dir que el percentatge de persones majors
de 64 anys augmenta més que el de menors
de 15 anys.
5. En la piràmide de 1960:
Hi havia pocs ancians i molts xiquets. Verdader.
La natalitat va ser molt baixa. Fals.
Els grups d’edat més nombrosos eren entre els
50 i els 64 anys. Fals.
En la piràmide de 2012:
Hi havia molts xiquets i molt pocs ancians. Fals.
La natalitat va ser molt baixa. Verdader.
Els grups d’edat més nombrosos eren entre els
30 i els 49 anys. Verdader.
Fitxa 12
1. • A la província de Sòria.
• En 1828 tenia 137 veïns, i en 1981 només n’hi
quedaven 15.
• Els seus habitants es van traslladar a les ciutats
en cerca de treball i millors oportunitats.
• Es calcula que a Espanya hi ha més de 2.800
pobles fantasma.
2. L’èxode rural és l’emigració del camp a la ciutat.
3. • A La Rioja.
• Cap.
• Que les seues estructures i cases estan
ensorrades, no són habitables.
• RL. Condicionar les cases, portar-hi la llum
elèctrica, reparar el depòsit d’aigua...
• RL. Entre els avantatges es podria esmentar
que la vida és afable, tranquil·la i en contacte
amb la naturalesa, i com a inconvenients, la
solitud, l’absència de veïns i d’infraestructures...
• RL.
Fitxa 13
1. • És el nom que reben certs productes a Espanya
per a reconéixer la seua alta qualitat.
• Els reconeixem perquè van etiquetats amb un
segell que en garanteix la qualitat.
• Han de complir unes normes estrictes de
fabricació, manipulació i envasament.
• Els productes amb denominació d’origen
procedeixen dels sectors primari i secundari.
116
Ciències Socials 5
2. Les activitats que comprén són l’agricultura,
la ramaderia, la pesca i la mineria.
3. • Els cultius de secà no es reguen, les plantes
creixen només amb l’aigua de la pluja. Els
cultius de regadiu necessiten ser regats amb
l’aigua de séquies i canals.
• La pesca d’altura es practica lluny de la costa
i en vaixells grans. La pesca litoral es practica
prop de la costa en vaixells menuts.
4. El sector secundari agrupa les activitats
econòmiques que es dediquen a transformar
matèries primeres en productes elaborats.
5. La indústria de la fotografia de l’esquerra està
vinculada amb la pesca, perquè la matèria
primera amb què treballen les persones és peix.
La indústria de la fotografia de la dreta està
vinculada amb la ramaderia, ja que la matèria
primera és la llet, producte amb el qual s’elabora
el formatge.
6. RM. Un agricultor conrearà, per exemple, blat.
Aquest blat anirà a una indústria que el
transformarà en farina. En aquesta mateixa
indústria o en una altra de diferent la farina es
transformarà en pa, que una vegada elaborat es
portarà amb diferents tipus de transport als
comerços, on es vendrà.
Fitxa 14
1. • En l’any 2000 importava material elèctric,
material de transport i minerals, sal…; i en l’any
2012, minerals, sal… material elèctric i
productes químics.
• L’any 2000 exportava material de transport i
material elèctric, i l’any 2012 el mateix.
2. • El comerç interior és l’intercanvi de productes
dins d’un mateix país.
El comerç exterior és l’intercanvi de productes
entre diferents països.
• Les exportacions són productes que un país
ven a un altre. Les importacions són els
productes que un país compra a un altre.
• El comerç detallista és el que ven directament
productes als consumidors.
El comerç majorista és el que compra grans
quantitats de productes als qui els produeixen
i els ven als comerços minoristes.
3. • Sí, significa que produeix excedents d’alguns
productes.
• La balança comercial és la diferència entre les
exportacions i les importacions d’un país.
• RL.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
4. A més del comerç, formen part del sector serveis
el transport, el turisme, els serveis educatius,
sanitaris, financers...
4. Els romans van dividir Hispània en cinc
províncies: Bètica, Lusitània, Tarraconense,
Gallaecia i Cartaginense.
Bloc 4
5. L’edifici A és un teatre i s’utilitzava per a
representar-hi tragèdies i comèdies.
Fitxa 15
1. • Estudiar les restes de la prehistòria.
• Van anar a conéixer una cova que hi havia en
un tossal de Santillana del Mar.
• Van descobrir-hi les pintures més espectaculars
que mai havien vist.
• Va saber que eren molt antigues perquè els
animals representats havien existit a Cantàbria
durant la prehistòria.
• Perquè gràcies a aquestes restes podem
conéixer com vivien les persones del passat.
2. La prehistòria va començar amb l’aparició de
l’ésser humà, fa aproximadament uns cinc milions
d’anys.
3. • Paleolític.
• Edat dels metalls.
• Neolític.
4. La pintura A pertany a la zona cantàbrica, ja que
hi apareixen representats animals amb gran
realisme.
La pintura B correspon a la zona llevantina, ja
que representen una escena, amb figures
esquemàtiques i d’un sol color.
5. RM. A més de les pintures es conserven gravats i
monuments megalítics.
Fitxa 16
1. • La va fundar l’emperador August l’any 25 aC.
• Rep el seu nom en honor de l’emperador i dels
legionaris emèrits.
• Els legionaris eren soldats romans.
• La ciutat d’Emerita Augusta se situava a la vora
del riu Guadiana.
• Va ser capital de la província de Lusitània i més
tard de la Hispània romana. A més, va ser un
important centre de comunicacions entre el nord
i el sud peninsular.
• S’hi va construir un teatre, un amfiteatre, un circ,
diversos temples…
2. Abans de l’arribada dels romans a la Península
habitaven els celtes i els ibers.
3. Les etapes de la conquista van ser tres: la
conquista de la costa mediterrània, la de l’interior
de la Península i la del nord.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
L’edifici B és un aqüeducte i servia per a
transportar aigua des d’un riu, una font… fins a
les ciutats.
Fitxa 17
1. • És prop de la ciutat de Còrdova, a Andalusia,
i el seu nom significa ‘la ciutat resplendent’.
• La va fer construir el califa Abd ar-Rahman III
per a la seua favorita, Azahara, de la qual
estava enamorat. Perquè li va prometre
construir el palau més bell que veren els seus
ulls.
• Fustes nobles, marbres, taulells, ivori i pedres
precioses.
• Perquè a la primavera les seues flors blanques
recordaren la neu de Sierra Nevada.
2. • Un emirat.
• Un califa era un cap suprem. Prenia tot tipus de
decisions, tant polítiques com religioses.
• Almansor.
• Al-Àndalus es va dividir en regnes menuts
anomenats taifes.
3. • RM. Es va usar l’arc de ferradura.
• Estan decorats amb plaques de guix roges
i blanques.
• RG. Els tipus d’arcs són el de ferradura,
l’apuntat, el de mig punt i el lobulat.
4. RM. L’alumne pot comentar que els edificis
històrics són vestigis del passat que ens
permeten comprendre millor com van ser els
nostres avantpassats, com vivien i, a través d’ells,
comprendre com és el món actual.
Fitxa 18
1. • Va ser un rei de Castella i Lleó del segle xii.
• Els territoris que formaven la Corona de
Castella.
• Per la seua tasca cultural, la seua protecció de
la cultura i el foment de l’Escola de Traductors
de Toledo.
• Va incorporar Xerés i Cadis a la Corona de
Castella, va fer front a algunes revoltes internes
i va desenvolupar una extraordinària tasca
cultural.
• L’Estoria de España, sobre història; les Tablas
alfonsíes, de ciència; poemes com les Cantigas
Ciències Socials 5
117
de Nuestra Señora, que narren els miracles de
la Mare de Déu, i obres relacionades amb el
dret, com les Siete Partidas.
2. RM. Per exemple, Sanç III el Major va governar el
regne de Navarra des de 1004 fins a 1035, i
Alfons I el Batallador va ser rei d’Aragó i de
Pamplona des de 1104 fins a 1134.
3. • Representa el rei, Alfons X. Perquè és el
personatge més important.
• Músics, poetes, cronistes i monjos.
• Escriure, llegir, conversar, tocar música.
• Perquè ens aporten informació sobre un període
de la nostra història i sobre les formes de vida
d’una època.
Fitxa 19
1. • Un tipus de vaixell del segle xvi.
• Grumets, patges, mariners, soldats, oficials i
passatgers.
• El dia era atrafegat, ja que calia retirar l’aigua,
fregar les cobertes, reparar les veles... Al vespre
es podia cantar, tocar algun instrument o
escoltar històries dels mariners de més
experiència.
2. Mapes.
Astrolabi
Brúixola.
3. • Utilitzaven el vent. Perquè la caravel·la portava
diverses veles.
Cuesta (Sevilla) en 1547. Principals conquistes
i expedicions: en 1511 va participar en una
expedició a Cuba; en 1518 va començar una
expedició a Yucatán, que va culminar amb la
conquista de l’imperi asteca en 1520; en 1530 va
explorar la costa del Pacífic i va descobrir la
Baixa Califòrnia en 1536.
5. Maies, inques, olmeques, tolteques…
Fitxa 21
1. • Corresponen al Barroc. Fonamentalment, pel
realisme de les figures i el sentiment que
transmeten.
• Emocionar el creient.
• Els principals escultors van ser Gregorio
Fernández, Juan Martínez Montañés, Pedro
de Mena i Alonso Cano.
• Per donar realisme usaven cabell autèntic, ulls
de vidre o dents d’ivori.
2. • Imatger: escultor de passos processionals.
• Pas processional: figures que ixen en processó
per Setmana Santa.
3. • La imatge A representa els dotze apòstols, i la
B, la traïció de Judes a Jesús amb un bes.
• En la temàtica, són escultures de tipus religiós.
• En la tècnica, els materials i la forma de
representar els mateixos temes.
4. RL.
• Les veles eren molt importants, ja que permetien
que el vaixell es desplaçara perquè eren les que
aprofitaven la força del vent.
• El vaixell no es movia pràcticament.
4. • És un vaixell de motor, per a moure’l s’utilitza
combustible.
• Molt menys que quan es navegava amb vela.
Fitxa 20
1. • A Amèrica Central, en un territori que s’estenia
des de l’oceà Pacífic fins a l’Atlàntic.
• La seua capital era Tenochtitlan. La ciutat estava
construïda sobre un llac.
• L’emperador dels asteques.
• Perquè estaven convençuts que mai podrien
derrotar els espanyols, que veien com a éssers
sobrenaturals.
2. Per Mèxic i part de Guatemala.
3. RG. Dalt: Mèxic; baix: Guatemala.
4. RM. Hernán Cortés. Va nàixer: a Medellín
(Badajoz) en 1485. Va morir: a Castilleja de la
118
Ciències Socials 5
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
NOTES
NOTES