tema 10: LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI 1.- CARACTERÍSTIQUES: El sector terciari comprèn les activitats que normalment no elaboren un producte si no que ofereixen un servei. És el sector més divers: abasta els serveis públics i privats (sanitat, cultura, educació, serveis socials..), el comerç, el transport i el turisme. Als estats desenvolupats és el sector més important i tendeix a incrementar-se. Es relaciona amb l’estat del benestar. Normalment, com més serveis s’aporten als ciutadans, major és la qualitat de vida 2.- EL COMERÇ El comerç té la funció de fer arribar al consumidor els productes elaborats pels sectors primaris i secundaris. Podem diferenciar: -Comerç de béns d’equipament: maquinària, vehicles de càrrega, instal.lacions.... Sovint les modalitats de venda són el leasing i el renting, en que el comprador no ha de finançar la compra d’un sol cop. -Comerç de béns de consum: aliments frescos, béns de consums duradors (roba, electrodomèstics, mobles...) -Comerç a l’engròs: empreses que comercialitzen grans quantitats d’un producte. És un comerç intermedi, normalment no arriba al consumidor final, sinó que abasteix altres empreses. Es troba en mans de grans empreses comercials. -Comerç al detall: arriba al consumidor final. Es diferencien: -les grans superfícies comercials, supermercats, franquícies, cadenes de tendes.... orientades a abastir molts de clients. Tendeixen a abaratir els preus. -les petites empreses comercials: botigues, especialitzades... Normalment ofereixen una major qualitat. tendes -les cooperatives de consum normalment funcionen amb socis i cerquen combinar qualitat i millors preus. Aconsegueixen això comprant directament als productors i evitant les cadenes d’intermediaris. Davant la competència de les grans superfícies, els governs progressistes tendeixen a protegir el petit comerç (limitacions d’horaris, foment de la petita empresa, fires comercials locals...) 2.1.- EL COMERÇ INTERIOR Es localitza sobretot a les zones urbanes. Destaca Madrid per la seva capitalitat, seguit de Catalunya, Navarra, Euskadi i el País Valencià. És un sector amb nombroses empreses petites. També hi ha presència de grans empreses i multinacionals. 2.2.- EL COMERÇ EXTERIOR En un món globalitzat, el comerç exterior cada vegada adquireix més importància. Sovint consumim productes produïts a mils de quilòmetres de distància (manufactures, aliments envasats com les ametles de Califòrnia, etc.) -La balança de pagaments és el resultat de la diferència entre el que un estat exporta i importa. Pot ser positiva, si exporta més del que importa o negativa, si importa més del que exporta. La balança de pagaments contempla les transferències de béns, de capital, de serveis, turisme, patents, etc. També els interessos que es paguen pel deute extern (deute que un estat té amb altres estats a través del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional) Espanya té una balança de pagaments deficitària, cada any acumula un saldo negatiu. Això és degut a la dependència del petroli. Sols el turisme redueix aquest dèficit. Espanya compra a l’exterior sobretot en petroli, productes químics i electrònica i informàtica. També és deficitària en productes elaborats (roba, vehicles, peces de maquinària...) Exporta vehicles de transport, productes siderúrgics, fruites i hortalisses. La major relació comercial és amb els altres estats de la UE (70% de les exportacions i 60% de les importacions), amb Xina, Estats Units, República Sud-africana, Algèria i els estats de la OPEP. 3.- EL TRANSPORT -Funcions: -desplaçaments de persones -satisfacció de necessitats econòmiques (transport de mercaderies) -integració social i intercomunicació -Mitjans de transport 3.1.- Transport per carretera -A Espanya és el mitjà de transport més utilitzat amb diferència (73%), molt superior al de la UE. És l’estat que té la xarxa d’alta capacitat (autopistes i autovies) més extensa. -La xarxa de carreteres és radial, centralitzada en Madrid. 3.2.- Transport per ferrocarril -Fins els anys cinquanta va ser el tipus de transport predominant. El franquisme va nacionalitzar la xarxa, creant RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Españoles), però actualment depèn de les comunitats autònomes. -Característiques: -L’amplada de la via espanyola és superior a l’europea, la qual cosa obliga a ruptures de càrrega. -Molts de trams tenen una estructura obsoleta (via única, trams antics...) -La xarxa d’alta velocitat Espanya és pionera amb el AVE. Facilita la comunicació entre 200-600 km de distància 3.3.- Transport aeri -És el més utilitzat en el desplaçament de persones. Pel que fa a mercaderies, només s’hi transporten d’escàs pes i molt de valor afegit. -El transport aeri té molta importància pel turisme. Per això els aeroports espanyols tenen una orientació cap als centre europeus, mentre que Madrid i Barcelona actuen com a hub per a vols no expressament turístics. Altres aeroports importants: Palma, Tenerife, Las Palmas, Málaga, Alacant i Eivissa. 3.4.- Transport marítim -És el més utilitzat en el transport per mercaderies a llarga distància (un 70% del volum total de comerç a l’Estat espanyol. Actualment estan agafant molta importància els creuers turístics. -Per ordre d’importància, els productes més transportats per via marítima són: petroli, gas natural, productes químics, carbó, minerals (ciment), automòbils, aliments, etc. Els ports més importants són: Algesires, Barcelona, València, Las Palmas i Bilbao. 3.5.- El transport intermodal -Els centres intermodals són llocs on es combinen diferents tipus de transport (per exemple, carretera-ferrocarril-aeroport-port) i actuen com a centres de desenvolupament econòmic. 4.- EL TURISME El turisme és el sector més dinàmic actualment de l’economia mundial. El turisme de masses comença als anys cinquanta, després de la IIª Guerra Mundial, afavorit pel desenvolupament econòmic, les millores laborals i salarials, establiment de vacances anuals... A Espanya el turisme és el sector bàsic de l’economia. Des dels anys seixanta ha estat una potència turística gràcies als baixos preus i la creació d’una important infraestructura especialitzada (hotels, vies de comunicació, professionals del turisme...) Dona feina al 10% dels treballadors -Centres turístics: -Madrid, Catalunya, Andalusia, València, Canàries i les Illes Balears (a Balears el 20% de treballadors corresponen al sector turístic) -Origen dels turistes: Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i més recentment Xina i Rússia. -Tipus de turisme: de sol i platja és el més nombrós amb diferència. El segueixen el turisme cultural i de ciutat (sobretot a Madrid i Barcelona) i el turisme esportiu (nàutic, esquí...) Inconvenients. -crea un gran impacte ambiental (urbanització de la costa, vies de comunicació..) -consumeix molts recursos (aigua, energia, generació de residus...) -és molt costós, ja que s’han de mantenir les infraestructures amb diners públics (no és un sector rendible en si mateix) -elevada estacionalitat, que només crea treball precari i de temporada. -demana escassa formació laboral dels treballadors Avantatges -genera molta activitat discoteques, centres d’oci..) complementària (bars, restaurants, -afavoreix la interculturalitat 5.- SERVEIS I SOCIETAT DEL BENESTAR L’estat del benestar ha de garantir el cobriment de les necessitats de la població. A l’Estat espanyol assumeixen aquestes funcions sobretot les comunitats autònomes. El sector privat en educació i sanitat cada vegada té més importància -Educació: obligatòria i postobligatòria. Els estats desenvolupats caracteritzen per una elevada inversió en educació pública es 6.- ALTRES SUBSECTORS DEL SECTOR TERCIARI Els mitjans de comunicació: premsa, ràdio, televisió La xarxa Internet, que es desenvolupa a escala mundial, desborda els marcs estatals. Inclou les xarxes socials (e-mail, xats, Facebook...) Telefonia, televisió ràdio, premsa... Funcions: informativa, formativa i de publicitat -Sanitat: Universalització de la sanitat significa que tothom té dret a assistència mèdica de franc. CONCEPTES Producte interior brut (PIB) Renda per càpita Balança comercial Balança de pagaments Àrea d’influència Cadena hotelera Ocupació extrahotelera Tour operator Overbooking Estacionalitat turística Turisme de masses Turisme alternatiu Transports discrecionals Transports regulars AVE Balearització
