LA SEGONA GUERRA MUNDIAL La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte armat que va tenir lloc entre els anys de 1939 i 1945, i que va involucrar de manera directa o indirecta a la major part de les potències militars i econòmiques de l'època, així com a nombrosos països del Tercer Món. Es considera la guerra més fort de la història contemporània, a causa de la quantitat de persones involucrades, les enormes dimensions territorials del conflicte, la quantitat d'armament bèl·lic emprat i les greus conseqüències històriques per a la humanitat. CAUSES: Causes econòmiques: L'impacte de la crisi del 29 va ser clau en el naixement del feixisme. Les primeres propostes de solució pel Crac del 29, mantenien les polítiques econòmiques, de manera que la situació no va millorar. Finalment davant la incapacitat del mercat de resoldre per la situació per si sol, es va recórrer a les polítiques intervencionistes per impulsar l’economia. Inspirats en les idees d'economistes com John Maynard Keynes, l'estat es va convertir en el principal inversor; va augmentar la despesa pública i la situació econòmica va començar a millorar poc a poc. Primer es va fer amb el New Deal de Franklin D. Roosevelt, al mateix temps el ministre alemany d'economia en el govern nazi, Hjalmar Schacht, que va fer el mateix a Alemanya. A finals dels anys 30, aquest intervencionisme públic s'havia multiplicat, encara que no només en forma de serveis i infraestructures, sinó que es va reorientar en un altre sentit, cap a un rearmament. La cursa armamentística anterior i simultània a la segona guerra mundial va aconseguir superar definitivament la crisi dels anys 30 i tornar al camí del creixement econòmic. Causes polítiques: Les dures condicions imposades a Alemanya pel tractat de Versalles, van crear les idees de revenja contra els països guanyadors. Tot i que durant els anys 20 es van suavitzar alguns aspectes del Tractat de Versalles, la sensació general entre els alemanys era que francesos i anglesos havien abusat i els havien tractat injustament. A Itàlia tampoc estaven satisfets amb el tractat, però per altres raons. Els anglesos i els francesos no havien complert les seves promeses respecte a Itàlia i no va obtenir els territoris que se'ls havia promès a Iugoslàvia (la regió costanera de Dalmàcia). Això va ser utilitzat pels grups radicals italians que parlaven de victòria mutilada (nació italiana incompleta). Causes ideològiques: Tant a Alemanya com al Japó es van difondre ideologíes nacionalistes que justificaven la superioritat d'aquests països sobre els del seu entorn. A Alemanya des d'inicis de segle XIX hi havia autors que van defensar la superioritat racial i cultural dels alemanys com Fichte o Haushofer, és l'anomenat germanisme. A partir d'aquesta premissa consideraven legítim sotmetre als seus veïns pel que va esdevenir una justificació de l'expansionisme i de l'imperialisme. Va passar el mateix al Japó, la seva superioritat industrial va servir per justificar idees de superioritat racial. El seu objectiu era crear un gran imperi asiàtic dirigit pel Japó i sense potències colonials europees. Aquestes idees de supremacia nacional i racial van ser totalment assumides pels nazis, que la van unir al seu fort antisemitisme, al rebuig de la democràcia parlamentària i a la seva defensa de l'elitisme o jerarquia natural entre els homes, del que parla Erich Fromm en la seva obra "Por a la llibertat". Racisme unit que acabarà donant lloc a aberracions intel·lectuals com la "higiene racial" que va ser l'origen ideològic de l'holocaust. Causes demogràfiques: Els “feliços anys 20” van crear una situació d'excés de població. Durant els anys 20 la prosperitat havia aportat un augment demogràfic gegant i ara la situació havia canviat i amb la crisi del 29 era molt difícil mantenir a tota la població. Què va causar el Tractat de Versalles? D'on va sortir? El Tractat de Versalles va ser un dels acords de pau que van posar fi definitiu a la Primera Guerra Mundial el 28 de juny de 1919. El seu nom prové del lloc de la seva signatura, la Galeria dels Miralls del Palau de la ciutat de Versalles, França. Aquest tractat, en el qual van intervindre més de 50 països, va posar fi a la guerra entre l'Imperi Alemany (o Segon Reich Alemany) i els països Aliats. Onze mesos abans de la signatura del Tractat de Versalles s'havia signat ja un armistici (1918) entre els bàndols en guerra. No obstant això, van ser necessaris diversos mesos de negociacions a la Conferència de Pau de París per arribar a un acord definitiu. Aquest tractat va entrar en vigor a partir del 10 de gener de 1920, sotmetent a l'Imperi Alemany a un estricte règim de desarmament. El va obligar a assumir tota la responsabilitat moral i material del que fins llavors havia estat el més gran i més catastròfic conflicte armat de la història moderna de la humanitat. Els termes del tractat van generar un enorme ressentiment en la població alemanya i la sensació de que el deute seria impossible de pagar. En conseqüència, va ser parcialment responsable de l'ascens del nazisme i de l'accés d'Adolf Hitler al poder. Quins termes trobem dins del Tractat de Versalles? • La reducció del territori alemany a Europa de 540.766 km2 (1910, abans de la guerra) a 468.787 km2 (1925), i l'obligació de cedir als seus aliats tot l’Imperi colonial, repartit principalment entre el Regne Unit i França. • Es va prohibir tot tipus d'unió política entre Alemanya i la recentment creada República d'Àustria (després de la dissolució de l'Imperi Austrohongarès). • Lliurament de tot el material bèl·lic alemany als aliats, juntament amb la seva flota de guerra, i la reducció del seu exèrcit a just 100.000 homes i 4000 oficials, sense artilleria pesada, submarins, ni aviació. Se'ls prohibia a més fabricar material de guerra i es dissolia l'Estat Major de l'Exèrcit. Igualment es va suprimir el servei militar obligatori. • Desmilitarització de Renània i ocupació de la riba esquerra del Rin, a més de la internacionalització de Canal de Kiel. • Es va crear la Societat de Nacions per evitar que un conflicte semblant es repetís, i van prohibir a Alemanya l'entrada d'aquesta, amb l'excusa que havia estat aquesta nació i els seus aliats, els causants de la Guerra i eren els seus únics responsables. • Es va lliurar als aliats tota la flota mercant alemanya. També es va acordar el lliurament de grans quantitats de recursos materials, com carbó mineral, caps de bestiar i tota mena de propietat privada alemanya en territori colonial. A més, Alemanya lliuraria als aliats la meitat de la seva producció farmacèutica, química i la totalitat de la seva producció de cables submarins, durant un lapse de cinc anys. • Alemanya havia de pagar l'exorbitant xifra de 132.000 milions de marcs alemanys d'or (equivalent a 442 milions de dòlars nord-americans de 2012), xifra que superava les reserves internacionals. • Els termes del tractat van ser rebuts com un insult i una humiliació. Les seves conseqüències econòmiques a Alemanya van ser catastròfiques, desencadenant la hiperinflació, el sofriment social i la inestabilitat política, factors que després van facilitar l'aparició del feixisme. Quí va participar a la Segona Guerra Mundial? Potències de l'eix Els països de l'eix en la segona guerra mundial estaven formats per Itàlia, Japó i Alemanya. Aquests tres països tenien en comú la mateixa forma de govern, la dictadura, pel que els seus ideals d'expansió i nacionalisme van ser el mòbil que els va portar a declarar la guerra. L'any 1936 la col·laboració d'Alemanya i Itàlia a la Guerra Civil Espanyola va propiciar la firma d'un pacte entre els dos països, l'Eix Roma-Berlín. Aquell mateix any Alemanya va acordar el Pacte Antikomintern amb els japonesos per atacar a la Unió Soviètica i la Xina a la qual es va adherir Itàlia uns mesos més tard. Itàlia i Alemanya es van aliar i van signar l'acord anomenat Pacte d'Acer al 1939 mitjançant el qual es donarien suport per començar la seva expansió. Exèrcit aliat L'exèrcit aliat en la segona guerra mundial va estar conformat en un principi pel Regne Unit i França, els qui s'havien fusionat per tal de defensar la invasió de Polònia. Més tard, es va unir Nova Zelanda, Austràlia, Canadà, la Unió Soviètica i els Estats Units. Esclat de la guerra i conflicte armat: Inici de la Segona Guerra Mundial: La situació econòmica i social d'Alemanya i el descontentament del poble germànic, causa de les severes condicions imposades després del Tractat de Versalles, van propiciar el sorgiment de partits polítics d'ultradreta, nacionalistes i antisemites. D'entre ells, el més destacat va ser el Partit Nacional Socialista Obrer Alemany liderat per Adolf Hitler que professava una política exterior expansionista i que va aconseguir el poder al 1933. Els primers moviments del Führer van consistir en recuperar els territoris que Alemanya havia perdut després de la Primera Guerra Mundial a Àustria i Txecoslovàquia. Fins aquí França i sobretot Regne Unit no van actuar, però quan Hitler va atacar Polònia l'1 de setembre de 1939,es va desencadenar un conjunt de pactes i aliances que va provocar que aquests països declaressin la guerra a Alemanya. Quan Hitler va arribar al poder, una de les primeres mesures que pren Adolf Hitler com Führer, és abandonar la Conferència de Desarmament i començar una carrera armamentística amb el Regne Unit. L'objectiu de Hitler és recuperar els territoris germans i assegurar l'espai vital o Lebensraum alemany. Per això en primer lloc signa un tractat de no-agressió amb Polònia al 1934 amb l'objectiu d'afeblir les seves relacions amb França i UK. Al 1937 comença la política exterior expansionista, Hitler va annexionar-se amb Àustria al març de 1938 i també va tenir la intenció de fer el mateix amb part de Txecoslovàquia. Davant d'aquesta situació Neville Chamberlain, Primer Ministre Britànic, tractant d'evitar una imminent guerra, signa al setembre de 1938 el Pacte de Munic que permetia que Alemanya es fes amb una part dels territoris de Txecoslovàquia. No obstant això, Hitler no tenia suficient amb aquests territoris i la seva ambició expansionista el porta a trencar el pacte amb el Regne Unit i atacar la resta de Txecoslovàquia. Davant aquesta maniobra, França i Anglaterra amenacen amb declarar la guerra a Alemanya si ataca Polònia. Hitler, va passar del tractat de no-agressió, i Polònia era el següent objectiu. L'operació Fall Weiss o Cas Blanc, és com es coneix a la maniobra tàctica de les tropes de la Wehrmacht per a la invasió de Polònia. Aquesta maniobra va començar l'1 de setembre de 1939, Hitler ataca Polònia i Regne Unit i França declaren la Guerra a Alemanya, comença la Segona Guerra Mundial. Batalla a Polònia: Amb del Tractat de Versalles, Polònia va quedar comunicada amb el mar a través del denominat Corredor Polonès que prenia part dels territoris germànics. La frontera entre Polònia i Alemanya era per tant major. Les primeres maniobres alemanyes, encara que ràpides distaven molt de la denominada guerra llampec que va caracteritzar a la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial. Les tropes encara no s'havien acostumat a moure ràpidament amb els camions i els carros de combat i la cavalleria. L'estratègia polonesa va consistir en realitzar moviments defensius per agrupar-se i tractar d'evitar l'avanç alemany esperant l'ajuda franc-britànica. Les tropes poloneses menys equipades i amb una tecnologia molt inferior, no van ser rival per a la Wehrmacht que sense donar temps a què arribés l'ajuda aliada van destruir els grups de cavalleria polonesos. La Luftwaffe (força aèria alemanya) es va encarregar de bombardejar les ciutats. L'exèrcit Alemany es va dividir en dos grups, un d'ells es va encarregar de prendre el Corredor Polonès i l'altre tenia com a objectiu prendre Varsòvia. Amb l'ajuda de la Luftwaffe el setge a Varsòvia es va culminar el 28 de Setembre de 1939 i el 6 d'Octubre un cop finalitzada la batalla de Kock, la part Oest de Polònia va passar a mans d'Alemanya mentre que la resta del país va ser envaït per tropes soviètiques. Guerra “de broma”: Aquest va ser el nom que els diaris van donar al primer tram del conflicte, ja que es va caracteritzar precisament per l'absència de batalles i enfrontaments. Aquest fet va permetre a Alemanya reorganitzar-se després de la guerra de Polònia i preparar-se per la invasió de França, aquest cop amb l'estratègia de Guerra Llampec. Així, Alemanya va envair gairebé sense oposició Dinamarca i després Noruega a l'Operació Weserübung. Un cop estabilitzats aquests fronts, i signat el tractat de no-agressió amb l'URSS per mitjà del Pacte RibbentropMolotov, Hitler va centrar els seus esforços en el Front Occidental a les Batalles de França i Anglaterra. Guerra Sinó-Japonesa i Guerra al Pacífic: Al 1937 va esclatar la guerra entre la Xina i l'Imperi del Japó, en ella, els Estats Units actuarien de certa manera com a aliat de la Xina realitzant un bloqueig de metall i petroli al Japó, la qual cosa crearia conflictes entre els dos països. D'altra banda Japó i l'URSS es van enfrontar en Mongòlia per certs territoris russos que finalment es van quedar en poder de l'Exèrcit Roig de Stalin. Aquest fet unit a la signatura del Pacte Ribbentrop-Molotov que aliava a Alemanya i la Unió Soviètica, va fer que el Japó es retirés del front nord contra Rússia i amb la seva política expansionista anar cap als territoris d'ultramar dels Estats Units i el Regne Unit. Finalment el 1941 es va produir l'atac japonès a Pearl Harbor que va suposar l'entrada en la guerra dels Estats Units. Desenvolupament de la Guerra - Ofensiva d'Alemanya Batalla de França: França havia resultat impossible de conquerir per les tropes de l'Imperi Alemany i Austrohongarès durant la Gran Guerra de principis de segle. Hitler i els seus seguidors consideraven a França la gran culpable de les penes del país germànic amb el qual van desenvolupar un gran odi cap a aquest. Així doncs, un cop estabilitzats els fronts després de l'inici de la guerra, Hitler va focalitzar els seus esforços sobre França, va conquerir ràpidament Bèlgica i Països Baixos. Gràcies a l'intel·lecte dels seus comandants, l'avançada tecnologia de l'Exèrcit Alemany, la tècnica de la guerra llampec i el suport d'Itàlia des del sud, van aconseguir conquerir Itàlia en menys d'un mes. Ara l'únic territori que es resistia era Regne Unit. Batalla d'Anglaterra: A l'estiu de 1940 Alemanya havia començat els preparatius per a la conquesta d'Anglaterra, el que es va denominar Operació Lleó Marí. L'alt comandament alemany va decidir atacar per aire intentant sotmetre a la Royal Air Force britànica gràcies a la superioritat de les aeronaus de la Luftwaffe. Va donar començament la batalla d'Anglaterra. En primer lloc els caces alemanys van tractar de destruir el sistema aeroportuari del Regne Unit, però no es van obtenir els resultats esperats i Hitler va ordenar el començament del bombardeig de les principals ciutats angleses en el que es va denominar Operació Blitz. Els ciutadans i el govern anglès dirigit per Winston Churchill van resistir fermament i finalment la Luftwaffe va ser rebutjada per la RAF i els plans d'invasió del Regne Unit de Hitler es van posposar de manera indefinida. Guerra al Mediterrani - Nord d'Àfrica Fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit gràcies al seu poder marítim dominava les aigües internacionals, en concret el mar Mediterrani, i a través d'ell establia rutes comercials amb les seves colònies a l'Índia. Era de crucial importància per als alemanys tallar aquestes rutes i enderrocar als anglesos en el domini de la mar Mediterrània i el nord d'Àfrica. El nord d'Àfrica estava sent atacat en aquest moment per Itàlia, però la ineficiència de les tropes italianes i l'alta resistència de Grècia i Regne Unit dificultava la conquesta de territoris per part de l'Eix. No va ser fins a 1941, quan Hitler va enviar al general Erwin Rommel a Líbia per comandar les forces alemanyes en la coneguda com Afrika Korps. Tot i que Anglaterra estava guanyant la batalla per mar, al nord d'Àfrica, Rommel va aconseguir importants victòries i la presa de l'aeroport de Maleme que li va servir per rebre subministraments i tropes per aire. Els alemanys van derrotar a Iugoslàvia i el domini per terra alemany va ser notable fins que va començar a fer-se evident la decadent xarxa de subministraments germana, que portaria a la derrota de Rommel a les batalles de l'Alamein. Operació Barba-roja: A l'estiu de 1941, Hitler va trencar el pacte de no-agressió amb Stalin i va començar l'atac a la Unió Soviètica, el que va suposar l'entrada de la URSS en el conflicte en favor dels aliats. Les primeres batalles, estaven a favor de la banda alemanya que va arribar a estar a 40 quilòmetres de la capital Moscou. A partir d'aquest moment, Hitler va focalitzar els seus esforços en el front Oriental, el qual va empitjorar notablement els subministraments cap a altres fronts que portarien a la derrota a tots ells. Contraofensiva dels aliats Guerra d'Occident: Quan els Estats Units i l'URSS en la Segona Guerra Mundial va donar un enorme impuls al bàndol aliat, es va produir l'arribada de tropes i recursos des dels EUA al front Occidental. Aquest fet es va traduir en l'arribada de tropes americanes al nord d'Àfrica en l'anomenada Operació Torch per ajudar els soldats britànics de B. Montgomery a derrotar l'Afrika Korps de Rommel el 1943. La derrota alemanya es va produir després de les batalles de l'Alamein. Així, es va aconseguir la recuperació del control de les costes del Mediterrani. Aquest mateix any les tropes aliades van prendre Roma i gran part de la península Itàlica enderrocant a Mussolini. EUA i el Regne Unit van confeccionar de manera conjunta l'Operació Overlord que desembocaria en el Desembarcament de Normandia el 6 de juny de 1944. Aquesta operació tenia com a objectiu aconseguir el trasllat de tropes al nord de França i començar des d'aquest punt la reconquesta d'Europa amb un total de 3 milions de soldats nord-americans, anglesos i canadencs. L'operació va ser un èxit i les tropes alemanyes van ser vençudes en diverses ocasions fins que es va assolir l'objectiu de l'alliberament de París. El principal causant de la derrota alemanya va ser la falta de subministraments i la superioritat numèrica de les tropes aliades. La resposta de Hitler davant d'aquestes derrotes no les va fer esperar i va ordenar als seus comandants dur a terme l'última contraofensiva al front Occidental que va desembocar a la batalla de les Ardenes. Els primers dies van ser favorables per a la Wehrmacht que al costat de la Luftwaffe va aconseguir certs avenços cap a Anvers que era el seu objectiu. No obstant això, de nou la superioritat numèrica aliada i la manca de recursos van acabar amb les tropes alemanyes, que van començar a retirar-se cap a Alemanya en una maniobra de retirada combativa com el mateix Hitler va ordenar, en lloc d'una reorganització de tropes després de la frontera alemanya. Guerra d'Orient: Un cop derrotada la Wehrmacht en la Batalla de Stalingrad, l'Exèrcit Roig va llançar un total de 8 ofensives durant l'hivern per fer retrocedir a les tropes germàniques. Aquestes van ser capaços de resistir els atacs russos i llançar un contraatac per recuperar la ciutat de Kharkov. L'última gran ofensiva alemanya en el front Oriental és la Batalla de Kursk en la qual Hitler va concentrar tot el poder de foc que va poder, i va començar la batalla de carros de combat més gran de la guerra. Els Panzer alemanys que patien escassetat de recursos van ser derrotats pels poderosos T-34 (tancs molt avançats i potents) russos i a partir de la derrota a Kursk va començar un lent però constant retrocés de les tropes germàniques. Amb l'arribada de l'estiu de 1944 va començar l'ofensiva soviètica per mitjà de la denominada Operació Bagration que va mobilitzar més de 2.5 milions de soldats i 6.000 tancs. Aquesta ofensiva es va planejar per coincidir amb el Desembarcament de Normandia causant així la separació de l'Exèrcit Alemany en dos focus duplicant els esforços necessaris per evitar la derrota. D'aquesta manera, l'Exèrcit Roig va anar alliberant a poc a poc les ciutats de l'est d'Europa fins llavors dominades pel Tercer Reich i imposant-hi les idees polítiques i socials del seu líder Joseph Stalin. Guerra del Pacífic: Després de l'atac japonès a la badia de Pearl Harbor, Japó va aconseguir afeblir l'armada nordamericana al Pacífic, però no la va destruir per complet, els cuirassats nord-americans es van reparar i van reflotar i va començar la Guerra al Pacífic. Immediatament després de l'atac als EUA, el Japó va conquerir les Filipines, Malàisia, Birmània, Hong Kong i va començar una ofensiva a l'oceà Índic. Després d'un inici aclaparador, l'armada japonesa és derrotada en les batalles de la Mar del Coral i de Midway amb resultats desastrosos i grans pèrdues en infraestructures i unitats. Comença el domini nord-americà al Pacífic. L'octubre de 1944, a la batalla del Golf de Leyte i el Mar de les Filipines, Estats Units venç de nou al Japó causant danys irreparables en la seva flota. L'alt comandament japonès comença una guerra de resistència, després de sortir perdedor de la guerra del Pacífic, tracta de defensar fins a l'últim metre del seu territori tractant de fer tan difícil la conquesta del Japó que els EUA es decideixi per abandonar l'enfrontament i així forçar la pau. Després de la soferta victòria a la batalla d'Iwo Jima, l'exèrcit nord-americà tenia via lliure per a bombardejar la capital de l'Imperi del Japó, Tòquio. Així, la guerra de resistència, en comptes de propiciar un acord de pau entre els països, dóna lloc a un bombardeig incessant de l'Arxipèlag del Japó des d'Iwo Jima que conclouria amb la rendició incondicional de l'Imperi després de l'atac a Hiroshima i Nagasaki amb les bombes atòmiques Little Boy i Fat Man. Les tres potències de l'Eix i els seus aliats havien estat derrotades en tots els fronts de batalla, el final de la guerra s'apropava tan aviat com els aliats s'apropaven a la capital d'Alemanya, Berlín. Final de la guerra Reconquesta de l'Europa Central: Després del desembarcament de Normandia i les derrotes alemanyes a les batalles de Stalingrad, Alamein i les Ardenes, les tropes aliades dominaven el combat a Europa. Aquest fet juntament amb la conquesta d'Itàlia i la pèrdua del domini a la Mediterrània va propiciar que les tropes alemanyes tinguessin fronts de combat oberts pràcticament al llarg de tota la seva frontera. Atacats pels EUA i el Regne Unit des de l'Est i per la Unió Soviètica des de l'Oest. Tot i que els generals alemanys li van recomanar retirar les tropes del front i reorganitzar-se, l'ordre de Hitler va consistir en realitzar una retirada progressiva i combativa cap a l'interior d'Alemanya. Aquesta decisió va ser beneficiosa per als aliats que a poc a poc anaven avançant cap a Berlín. Els exèrcits alemanys s'anaven rendint separadament un a un davant la impossibilitat de vèncer les numèricament superiors i millor aprovisionades tropes aliades. En el front oriental, l'Exèrcit Roig s'unia a les faccions resistives antinazis dels països bàltics i anava alliberant una a una les ciutats, des de Iugoslàvia fins a Àustria. L'Operació Vístula-Oder portada a terme pels comandants russos, va ser una de les operacions estratègiques més exitoses de l'Exèrcit Roig contra la Wehrmacht. Va tenir lloc el gener de 1945, els soldats russos van avançar per Polònia fins situar-se a 70 km de la capital d'Alemanya. Per la seva banda, els EUA i el Regne Unit van dur a terme l'Operació Plunder al front Occidental. Liderada per Bernard Montgomery, va suposar l'encreuament de les tropes aliades del riu Rin i la derrota d'un total de 500.000 soldats alemanys. El 25 d'abril es va produir el primer contacte entre tropes russes i nord-americans i dos dies més tard Mussolini va ser capturat, la República Social Italiana havia caigut. Itàlia es va rendir incondicionalment el 29 d'abril a la denominada Rendició de Caserta, no quedaven suports per a Alemanya a Europa. Batalla a Berlín: L'amenaça aliada sobre la capital del Tercer Reich era cada vegada més gran, Hitler estava envoltat. El 20 d'abril de 1945 comença l'última gran batalla de la Segona Guerra Mundial a Europa. Després de l'Operació Vístula-Oder iniciada al gener, l'Exèrcit Roig s'havia situat a 60 quilòmetres de Berlín després del riu Oder. La defensa de la ciutat se li va encarregar al general Gotthard Heinrici que va anticipar l'atac soviètic des de l'Oder. Els exèrcits de l'URSS es van dividir en tres blocs que van atacar des de tres posicions diferents, est, nord i sud dirigits pels brillants comandants Gueorgui Júkov i Ivan Konev. La barrera de defensa alemanya estava formada per una variada filera de soldats provinents de diferents divisions de la Wehrmacht, les SS i voluntaris estrangers i de les Joventuts Hitlerianes. Es tractava d'un grup mal entrenat, equipat i desordenat que no van poder vèncer a les eficaces tropes soviètiques que van avançar ràpidament pels carrers de Berlín fins a arribar al centre de la ciutat. Els últims defensors de la ciutat es van rendir el 2 de Maig de 1945, una vegada conegut el suïcidi de Hitler al costat de Goebbels al Führerbunker de Berlín. Finalment el 7 d'aquest mes, el general Alfred Jodl per aquell llavors Cap de l'Estat Major de les forces armades alemanyes, va signar a la ciutat francesa de Reims la rendició incondicional de totes les forces alemanyes davant als aliats, en el que es coneix com a Capitulació de Reims. Les tropes van deposar les armes en tots els fronts de batalla el 8 de Maig de 1945 a les 23:01. La batalla al Pacífic es va tornar tremendament sagnant i costosa per als Estats Units, que lluny de retirar-se van decidir donar un cop definitiu sobre el Japó llançant les bombes atòmiques Little Boy i Fat Man sobre Hiroshima i Nagasaki. Sis dies després de la caiguda de Fat Man sobre Nagasaki, el 15 d'Agost de 1945, l'Imperi de Japó va anunciar la seva rendició incondicional davant els Aliats. • Les bombes nuclears de Nagasaki i Hiroshima van crear grans mals a la salut dels habitants d'aquestos països i grans deformitats que encara a día d'avui (75 anys després) hi ha gent que nèix amb aquestos defectes, producte de la potència nuclear de les bombes. La rendició es va fer formal, el 2 de setembre de 1945 quan Hirohito va signar l'acta de rendició. És per tant aquesta data la qual es pren com la que marca el final de la Segona Guerra Mundial que va durar un total de sis anys.