Subido por Ivet Perarnau

ref

Anuncio
Ivet Perarnau Criballés
REFLEXIÓ DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL I TRASTORNS DE CONDUCTA
En la societat en què vivim actualment existeix una gran ignorància i dificultat per comprendre
en què consisteix un trastorn del neurodesenvolupament. Per aquesta raó, considerem rellevant
conèixer diferents aspectes i sensibilitzar la població, per tal de poder facilitar la vida quotidiana
i vetllar pel benestar físic i mental de tota persona.
En aquesta reflexió, ens centrarem en aquelles persones que presenten una discapacitat
intel·lectual o bé un trastorn de conducta. En primer lloc, és important tenir en compte totes
aquelles característiques que presenten aquest col·lectiu, ja que d'aquesta manera, és més
senzill poder ajustar-nos a les seves necessitats, i buscar una xarxa de suports per la seva
funcionalitat.
Un dels aspectes que dona peu a reflexionar i a tenir un esperit crític, rau en la clarificació que
es fa entorn el concepte de conducta. Cal destacar, que entenem un comportament com una
resposta apresa que es desenvolupa en una determinada situació.
No obstant això, la classificació d'una conducta "normal" o "anormal", en gran part, depèn del
context en el qual es desenvolupa i les normes establertes. A més, existeixen altres factors que
poden determinar aquesta classificació, un dels exemples rau en l'edat en el qual es desenvolupa
aquesta conducta. Així doncs, una mateixa conducta en un infant pot ser acceptada, i en canvi,
en una persona adulta pot ser jutjada o rebutjada de forma negativa.
Altres aspectes significatius en la classificació de la conducta, són la intensitat, la freqüència i les
conseqüències que té l'acció per la mateixa persona, i per la interpretació i repercussió que
exerceix sobre el seu entorn.
S'han diferenciat entre dos tipus de conductes problemàtiques. Per una banda, les conductes
dissocials o desafiants, que consisteixen en certs comportaments anormals d'una intensitat,
duració i freqüència que poden suposar un elevat risc i perill pel mateix subjecte i també pel seu
entorn. A més, cal destacar que aquestes conductes són totalment imposades a les normes
socials establertes.
Per altra banda, podem definir les conductes no dissocials com aquelles que encara que no
existeixi un risc o perill per l'individu i l'entorn, provoquen una greu interferència en la integració
de la persona en la societat. Així doncs, es poden veure repercutides diverses activitats,
recursos...
Un cop considerades els dos tipus de conductes problemàtiques, creiem rellevant estudiar quin
és el motiu per la qual es desenvolupa una conducta, ja que d'aquesta manera podem saber la
funció que té. És a dir, en quines situacions es desenvolupa determinat comportament i quin és
el desencadenant que el provoca.
Després d'aquesta consideració, podem abordar la dificultat d'una altra manera, ja que si
entenem el perquè de les coses, des de fora, podem abordar la problemàtica des d'un altre punt
de vista, i ajustar els suports, recursos i estratègies per les persones que presenten la dificultat.
Així doncs, davant de situacions adverses que generen incerteses, inseguretats, neguits, o bé
poden suposar una amenaça, és important que aprenguem a fer una bona gestió d'aquelles
emocions que es desperten per tal de poder desenvolupar un comportament adequat i una bona
resolució dels conflictes. Per tant, com a professionals és rellevant que disposem de recursos
per tal de poder oferir els suports pertinents davant aquest col·lectiu.
També és fonamental que tinguem en consideració les tres principals bases de les alteracions
de les conductes, que són l'interacció entre els factors neurobiològics, psicològics i
socioambientals. Si entenem aquest aspecte com a base, podem comprendre que determinats
comportaments són desencadenats per factors externs a la mateixa conducta, i que la persona
utilitza com a mitjà per poder interactuar amb el seu entorn.
Partint d'aquest concepte, és crucial que ens qüestionem diferents aspectes, com per exemple:
Per què li serveix aquesta conducta a l'individu? Fent aquesta conducta, la persona vol escapar
de la situació? Un cop respostes aquestes preguntes, podem actuar en consonància a la principal
problemàtica i abordar el fons de l'adversitat.
Com hem dit anteriorment, les conductes que desenvolupem tenen efectes i repercussions
sobre les altres persones. Així doncs, el nostre comportament, també es veurà influenciat per
les respostes que rebem del nostre entorn.
Per tant, si un comportament és reforçat de forma positiva, aquest seguirà present en el
funcionament de l'individu. Per exemple, si el mitjà per aconseguir un objectiu, rau a fer una
rebequeria, la persona sempre farà una rebequeria per aconseguir allò que vol. En canvi, si una
conducta és percebuda amb una resposta negativa, l'individu canviarà el comportament per
aconseguir el fi, o bé es pot quedar bloquejat sense obrir-se a noves alternatives.
Així doncs, és important que l'entorn faci un reforç positiu en aquelles conductes apropiades, i
buscar alternatives davant d'aquelles que provoquen una problemàtica. Si fem conscient a la
persona, que existeixen diferents mitjans per aconseguir un fi, i l'individu en pot fer una pròpia
validació, és més probable que es desencadeni el comportament apropiat.
També considerem rellevant ajustar el reforç positiu en funció de cada persona, ja que cada
individu és únic i parteix d'una base diferent. Així doncs, el reforç que puguis aplicar en una
persona en una determinada situació, no servirà en d’altres.
A més, és fonamental tenir en compte els diferents contextos en el qual es desenvolupa una
conducta, ja que si en algun context aquesta conducta és reforçada, és més probable que es
desencadeni en altres contextos, i per tant, el treball que s'intenta fer des d'una banda, pot
veure's influenciat per actuacions externes d'altres contextos.
El vincle que s'estableix amb les persones que tenen una discapacitat intel·lectual o bé un
trastorn de conducta, és clau a l'hora de treballar les dificultats que aquesta persona presenta,
ja que si percep l'ajuda com un suport i no com una amenaça, el treball conjunt presentarà
resultats positius i també un bon clima de treball.
Totes les persones que formem part d'aquesta societat necessitem i ens mereixem ser felices,
tenir una vida de qualitat, relacionar-nos amb els altres, estimar i també que ens estimin, sentir
adhesió, cuidar-nos i tenir una vida plena d'oportunitats.
Per aquest motiu, és important que com a societat vetllem per aquesta igualtat de recursos, en
alguns casos més materials, però en d'altres molt més emocionals que són molt més importants
pel benestar de la persona.
Per tant, és fonamental respectar-nos, siguem com siguem, ja que totes les persones tenim el
dret de ser respectades tal com som, amb els nostres defectes, i també les nostres virtuts.
Considerem que com a societat hem de potenciar totes aquelles virtuts que té una persona, i
ajudar a acceptar aquells defectes que presenta, i en els casos necessaris, intentar modular i
modificar aquelles conductes i comportaments que no són favorables per la mateixa persona,
ni pel seu entorn.
El final, tots sortim guanyant. Una societat acceptada per tots, desprèn amor i harmonia per
aquells que formem part d'ella.
Descargar