Ivet Perarnau Criballés REFLEXIÓ DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL I TRASTORNS DE CONDUCTA En la societat en què vivim actualment existeix una gran ignorància i dificultat per comprendre en què consisteix un trastorn del neurodesenvolupament. Per aquesta raó, considerem rellevant conèixer diferents aspectes i sensibilitzar la població, per tal de poder facilitar la vida quotidiana i vetllar pel benestar físic i mental de tota persona. En aquesta reflexió, ens centrarem en aquelles persones que presenten una discapacitat intel·lectual o bé un trastorn de conducta. En primer lloc, és important tenir en compte totes aquelles característiques que presenten aquest col·lectiu, ja que d'aquesta manera, és més senzill poder ajustar-nos a les seves necessitats, i buscar una xarxa de suports per la seva funcionalitat. Un dels aspectes que dona peu a reflexionar i a tenir un esperit crític, rau en la clarificació que es fa entorn el concepte de conducta. Cal destacar, que entenem un comportament com una resposta apresa que es desenvolupa en una determinada situació. No obstant això, la classificació d'una conducta "normal" o "anormal", en gran part, depèn del context en el qual es desenvolupa i les normes establertes. A més, existeixen altres factors que poden determinar aquesta classificació, un dels exemples rau en l'edat en el qual es desenvolupa aquesta conducta. Així doncs, una mateixa conducta en un infant pot ser acceptada, i en canvi, en una persona adulta pot ser jutjada o rebutjada de forma negativa. Altres aspectes significatius en la classificació de la conducta, són la intensitat, la freqüència i les conseqüències que té l'acció per la mateixa persona, i per la interpretació i repercussió que exerceix sobre el seu entorn. S'han diferenciat entre dos tipus de conductes problemàtiques. Per una banda, les conductes dissocials o desafiants, que consisteixen en certs comportaments anormals d'una intensitat, duració i freqüència que poden suposar un elevat risc i perill pel mateix subjecte i també pel seu entorn. A més, cal destacar que aquestes conductes són totalment imposades a les normes socials establertes. Per altra banda, podem definir les conductes no dissocials com aquelles que encara que no existeixi un risc o perill per l'individu i l'entorn, provoquen una greu interferència en la integració de la persona en la societat. Així doncs, es poden veure repercutides diverses activitats, recursos... Un cop considerades els dos tipus de conductes problemàtiques, creiem rellevant estudiar quin és el motiu per la qual es desenvolupa una conducta, ja que d'aquesta manera podem saber la funció que té. És a dir, en quines situacions es desenvolupa determinat comportament i quin és el desencadenant que el provoca. Després d'aquesta consideració, podem abordar la dificultat d'una altra manera, ja que si entenem el perquè de les coses, des de fora, podem abordar la problemàtica des d'un altre punt de vista, i ajustar els suports, recursos i estratègies per les persones que presenten la dificultat. Així doncs, davant de situacions adverses que generen incerteses, inseguretats, neguits, o bé poden suposar una amenaça, és important que aprenguem a fer una bona gestió d'aquelles emocions que es desperten per tal de poder desenvolupar un comportament adequat i una bona resolució dels conflictes. Per tant, com a professionals és rellevant que disposem de recursos per tal de poder oferir els suports pertinents davant aquest col·lectiu. També és fonamental que tinguem en consideració les tres principals bases de les alteracions de les conductes, que són l'interacció entre els factors neurobiològics, psicològics i socioambientals. Si entenem aquest aspecte com a base, podem comprendre que determinats comportaments són desencadenats per factors externs a la mateixa conducta, i que la persona utilitza com a mitjà per poder interactuar amb el seu entorn. Partint d'aquest concepte, és crucial que ens qüestionem diferents aspectes, com per exemple: Per què li serveix aquesta conducta a l'individu? Fent aquesta conducta, la persona vol escapar de la situació? Un cop respostes aquestes preguntes, podem actuar en consonància a la principal problemàtica i abordar el fons de l'adversitat. Com hem dit anteriorment, les conductes que desenvolupem tenen efectes i repercussions sobre les altres persones. Així doncs, el nostre comportament, també es veurà influenciat per les respostes que rebem del nostre entorn. Per tant, si un comportament és reforçat de forma positiva, aquest seguirà present en el funcionament de l'individu. Per exemple, si el mitjà per aconseguir un objectiu, rau a fer una rebequeria, la persona sempre farà una rebequeria per aconseguir allò que vol. En canvi, si una conducta és percebuda amb una resposta negativa, l'individu canviarà el comportament per aconseguir el fi, o bé es pot quedar bloquejat sense obrir-se a noves alternatives. Així doncs, és important que l'entorn faci un reforç positiu en aquelles conductes apropiades, i buscar alternatives davant d'aquelles que provoquen una problemàtica. Si fem conscient a la persona, que existeixen diferents mitjans per aconseguir un fi, i l'individu en pot fer una pròpia validació, és més probable que es desencadeni el comportament apropiat. També considerem rellevant ajustar el reforç positiu en funció de cada persona, ja que cada individu és únic i parteix d'una base diferent. Així doncs, el reforç que puguis aplicar en una persona en una determinada situació, no servirà en d’altres. A més, és fonamental tenir en compte els diferents contextos en el qual es desenvolupa una conducta, ja que si en algun context aquesta conducta és reforçada, és més probable que es desencadeni en altres contextos, i per tant, el treball que s'intenta fer des d'una banda, pot veure's influenciat per actuacions externes d'altres contextos. El vincle que s'estableix amb les persones que tenen una discapacitat intel·lectual o bé un trastorn de conducta, és clau a l'hora de treballar les dificultats que aquesta persona presenta, ja que si percep l'ajuda com un suport i no com una amenaça, el treball conjunt presentarà resultats positius i també un bon clima de treball. Totes les persones que formem part d'aquesta societat necessitem i ens mereixem ser felices, tenir una vida de qualitat, relacionar-nos amb els altres, estimar i també que ens estimin, sentir adhesió, cuidar-nos i tenir una vida plena d'oportunitats. Per aquest motiu, és important que com a societat vetllem per aquesta igualtat de recursos, en alguns casos més materials, però en d'altres molt més emocionals que són molt més importants pel benestar de la persona. Per tant, és fonamental respectar-nos, siguem com siguem, ja que totes les persones tenim el dret de ser respectades tal com som, amb els nostres defectes, i també les nostres virtuts. Considerem que com a societat hem de potenciar totes aquelles virtuts que té una persona, i ajudar a acceptar aquells defectes que presenta, i en els casos necessaris, intentar modular i modificar aquelles conductes i comportaments que no són favorables per la mateixa persona, ni pel seu entorn. El final, tots sortim guanyant. Una societat acceptada per tots, desprèn amor i harmonia per aquells que formem part d'ella.