HUME Vocabulari a)«percepcions»: allò que pot estar present a la ment, ja sigui una impressió o una idea. b)«essència»: allò que és important, característic o fonamental en una cosa.. a)«efecte»: Un fet que de forma constant es dona de manera contigua en l’espai i immediatament després en el temps que un altre, que s’anomena la seva b)«conclusió»: Una creença o una afirmació que està justificada per determinades afirmacions o observacions que s’han presentat prèviament. a) «demostrar» justificar a priori. b) «allò que és possible» allò que no resulta contradictori suposar que es dóna Apetit: producte del desig; apetència interna, tendència que emana de la voluntat i mou l’acció vers un fi. Sentiment intern: capacitat que permet reaccionar davant dels estímuls provinents del món exterior, afegint-hi informació subjectiva «poders pels quals actuen els cossos»: Hume es refereix a les lleis naturals que actuen necessàriament en tots els fenòmens, com la llei de la gravetat. - «qualitats sensibles»: Característiques o propietats dels cossos percebudes pels sentits, i que són l’origen de les nostres impressions. a)«freda» facultat passiva, desinteresada i insensible com ho és un ordinador. Que no impulsa a l'acció calent": mou, impulsa a l'acció, i genera valors i fins. b)«volició» Un acte que produeix moviments en els nostres membres o porta a la imaginació d´una nova idea. la facultad humana para elegir o rechazar las cosas, tomar determinaciones y obrar de determinada manera o la misma voluntad deliberada de realizar un acto. o el acto de la voluntad. qualitats sensibles» les propietats que es poden percebre amb els sentits la raó» capacitat de pensar, de relacionar idees impressió» percepció forta que ha de ser el referent de tota idea en la ment idea annexa a un terme» idea que serveix per aclarir un terme fosc o una idea general i que ha de tenir una impressió corresponent a)«substància» és una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació i que posseeixen un nom particular assignat a elles, mitjançant el qual som capaços de recordar . b)«simplicitat» la eliminación de elementos innecesarios, senzill o sense complicacions. Que no admet més. a)«escèptica» creure que a part impressions no hi ha res cert. b)«hàbit» Acció rutinària causa: succés que provoca un altre, perquè el precedeix i hom creu que ambdoós estan connectats. inferència: operació mental consistent en deduir l´existència d´un fet a partir de la presència d´un altre. Apetit: producte del desig; apetència interna, tendència que emana de la voluntat i mou l’acció vers un fi. Sentiment intern: capacitat que permet reaccionar davant dels estímuls provinents del món exterior, afegint-hi informació subjectiva CONSEQÜÈNCIES ÚTILS: allò que afavoreix la felicitat general d´una col.lectivitat sentiment: espècie de "sisè" sentit espontani, diferent de la raó. Guia la nostra conducta. Percepcions: materials bàsics del coneixement, són continguts mentals que procedeixen de l’experiència i es divideixen fonamentalment en dues tipologies: impressions i idees. 2- Percepció : tot allò que pot estar present en la ment, ja sigui per sentits, passió el pensament i reflexió. Impressió : quan sentim una passió o emoció o tenim les imatges d'objectes externs que ens han transmès els sentits Idea : quan reflexionem sobre una passió o un objecte Fa la diferència en entre el fet de sentir (impressió) i elpensar (idea). que no està present Impressions: són el resultat immediat d’una experiència sensible, són vives, intenses. Hume les classifica de dues maneres. Depenent del seu origen n’hi ha de dos tipus: impressions de sensació (provocades per una causa externa als nostres sentits) i les impressions de reflexió, que van associades a una idea (com per exemple, quan sentim una esgarrifança davant de la idea de fred). I depenent del seu grau de complexitat trobem impressions simples, que són aquelles que no podem separar ni dividir en altres impressions (com per exemple, una olor determinada, un gust, la visió d’un color, etc.) i impressions complexes, les que podem distingir-ne les parts (com la impressió d’un quadre en el moment en què el contemplo). Idees: les idees són representacions mentals de les impressions, imatges de les impressions que han perdut la força que tenien, són còpies d’impressions. Com les impressions les idees poden ser simples (el record d’impressions simples) o complexes (el record d’impressions complexes). A part, les idees també es poden classificar d’acord amb la seva procedència: si vénen de la memòria són directament el record de les impressions i si vénen de la imaginació són combinacions i barreges de diferents idees. les idees: Las ideas, según él, son "las imágenes difuminadas de las sensaciones en el pensamiento y el razonamiento". Principi de la còpia: en últim terme, totes les nostres idees (fins i tot les imaginàries) provenen de l’experiència. Criteri de veritat: el criteri de veritat de Hume es troba lligat al principi de la còpia. Com que l’origen del nostre coneixements troba en les impressions, la veritat de qualsevol idea depèn d’aquesta correspondència. Segons Hume, una proposició serà vertadera només is les idees que conté corresponen a alguna impressió i falsa si no existeix aquesta correspondència. Lleis de l’associació d’idees: són les lleis a través de les quals actua la nostra imaginació relacionant unes idees amb les altres. Hume dirà que n’hi ha fonamentalment tres: la llei de la semblança, la llei de la continuïtat temporal o local i la llei de causa i efecte. Llei de la semblança: és la norma per la qual la nostra ment tendeix a unir idees que s’assemblen a les impressions originals. Per exemple, segons Hume, la idea d’una pintura condueix els nostres pensaments a l’original. Llei de la contigüitat en l’espai o en el temps: és la norma per la qual la nostra ment ajunta idees properes en l’espai i el temps. Per exemple, segons Hume, si algú parla d’una habitació en un edifici, naturalment pensa en com són les altres (contigüitat en l’espai). De la mateixa manera, si algú pensa en un fet del passat, probablement s’imaginarà altres fets relacionats i contigus. Llei de la causa-efecte: és la norma per la qual la nostra ment tendeix a unir determinades idees convertint-ne unes en l’efecte o el resultat d’unes altres. Per exemple, Hume ens diu que si pensem en una ferida, molt probablement pensarem en el dolor que ens provoca. Crítica a la idea de substància: En un sentit més general el terme substància fa referència allò que subsisteix i es manté per sota dels fenòmens, allò que subjau. Hume ens dirà que la idea de substància no remet a cap impressió (ja que no tenim impressions de la substància), en conseqüència, seguint el seu criteri de veritat: la idea de substància no reflecteix cap realitat. Substància és només una col·lecció d’idees simples unides per la imaginació. Crítica al principi de causalitat: Segons Hume, aquest principi s’ha concebut tradicionalment com una connexió necessària entre el que anomenem causa i el que anomenem efecte. Per exemple, si pensem en el xoc de dues boles de billar estem convençuts que si la primera bola impacta amb la segona, aquesta es desplaçarà perquè pressuposem una «connexió necessària» entre els dos fets. Si apliquem el criteri de veritat de Hume, existeix alguna impressió que correspongui a la idea de “causa necessària”? No. Tenim impressió del moviment de la primera bola (que anomenem causa) i del de la segona (que anomenem efecte) però no hi ha cap impressió de la «connexió necessària». Segons Hume, l’única cosa que observem és la successió entre el moviment de la primera i el moviment de la segona bola. De l’únic que tenim una impressió és de la idea de successió, però a cap lloc apareix una impressió que correspongui a la idea de “connexió necessària”. Així, només podem concloure que la idea per la qual existeix una “connexió necessària” entre la causa i l’efecte és una idea falsa. Crítica a la idea de Déu: Els arguments que demostraven l’existència de Déu es basaven o bé, en la idea de Déu, o bé en Déu com a causa del món i de l’home. Tenint en compte la crítica al principi de causalitat cal reforçar que encara seria més absurd dir que Déu existeix en tant que causa d’alguna cosa (del jo o del món). Sobre la demostració a partir de la idea de Déu, Hume, seguint el seu criteri de veritat, ens dirà que la idea de Déu no prové de cap impressió, per aquesta raó la seva existència no pot ser demostrada racionalment. Crítica a la idea del món: Locke havia dit que tenim constància de l’existència del món extern en tant que causa de les nostres impressions. Ara bé, a partir de la crítica del concepte de causalitat, Hume no podrà acceptar això, ja que la relació entre la causa i l’efecte només està justificat a partir de l’hàbit i la creença. Així, només podem conèixer les impressions però no podem saber d’on han sortit aquestes impressions, per tant, tampoc podem dir que existeixi una realitat (el món) que les causi. Crítica la idea del Jo: Tant Descartes com els empiristes posteriors pensaven que del jo en tenim un coneixement directe o intuïtiu. Però Hume també criticarà el jo com a realitat diferent de les meves impressions. Hume descarta el jo com a subjecte permanent dels actes psíquics, perquè no hi ha cap impressió sensible que sigui permanent, sinó que el jo està en constant canvi, transformació. L’única manifestació de continuïtat personal la proporciona la memòria o la imaginació ja que el jo està constituït per una relació de percepcions. El jo canvia quan canvien aquestes percepcions (“jo camino”, “jo llegeixo”, “jo converso”) per tant, no podem parlar d’una substància permanent quan només coneixem un conjunt de percepcions canviants. Relacions d’idees: Fan referència a les matemàtiques i tota informació que sigui intuïtiva o demostrativament certa. Allò que caracteritza a aquests continguts és que són independents de l’experiència, si els nego, caic en una contradicció. Són enunciats analítics i necessaris, però, segons Hume, no aporten informació. Per exemple: 2+2=4. Aquest tipus d’enunciat és necessari, analític i apriori però no em dóna cap mena d’informació nova (dins de 2+2, ja s’inclou el 4). Qüestions de fet: Fan referència a quelcom de la realitat, és a dir, que provenen de l’experiència i la seva característica real és que són contingents (són, però podrien no ser). No hi ha cap necessitat que els fets siguin com són ni que es relacionin d’aquesta manera. Però sí que ens donen informació perquè la seva font és l’experiència. Per exemple: “el sol sortirà demà”, la seva veritat no pot ser deduïda per l’anàlisi lògica dels continguts de les idees, per tant es tracta d’un enunciat a posteriori. Nosaltres sabem que “el sor sortirà demà” perquè fins al moment l’experiència ens ha demostrat que cada dia surt el sol, ho sabem per costum. Escepticisme: és la conseqüència inevitable de l’empirisme radical de Hume. Com a resultat de la seva teoria no es pot confiar en l’existència de res, no sabem si existeix un món exterior, ni tan sols sabem si existim nosaltres mateixos, en conseqüència, dubtem de tot, ja que el coneixement no sembla possible. Hume, però, intentarà evitar aquesta conclusió i ens dirà que tot i que no podem demostrar l’existència d’un món exterior a nosaltres, podem creure que aquest existeix. Constància: Junt amb la coherència, és un dels supòsits que avalen la creença en l’existència en un món exterior a nosaltres. Com a exemple d’això Hume ens diu que una persona, en retornar a la seva habitació troba les coses com sempre (una taula, una biblioteca, la llar de foc… tot al lloc on toca). Coherència: Junt amb la constància, és un dels supòsits que avalen la creença en l’existència en un món exterior a nosaltres. Com a exemple d’això Hume ens diu que una persona, en retornar a la seva habitació, si havia deixat el foc de la xemeneia encès, ara estarà una mica més consumit. COMPARACIONS Crítiques a Hume Crítica a la crítica de l’innatisme: Hume, com ho fa Locke, critica l’innatisme: només la nostra experiència, individual i subjectiva, ens possibilita la formació d’idees. Això significa que no existeixen les idees innates: quan naixem, no hi ha res en el nostre enteniment, i si alguna idea no prové directament de l’experiència, és perquè la imaginació ha intervingut en el procés d’elaboració d’aquesta (per exemple: la idea d’unicorn és una idea imaginària i no vertadera). La posició de Hume sobre aquesta qüestió ja havia estat criticada especialment per Leibniz, el qual havia dedicat un llibre sencer a discutir la crítica a l’innatisme de Locke també. Segons Leibniz, sí que existeixen en l’enteniment uns principis innats i universals i, com a tals no poden provenir de l’experiència. Aquests principis no són continguts mentals, sinó més aviat capacitats innates de l’enteniment. Leibniz ens dirà que, a diferència dels animals, els homes tenen la capacitat reflexiva, la qual ens fa entendre i interpretar les dades que ens proporciona. Si no hi hagués res en el nostre enteniment abans de néixer, el coneixement no seria possible perquè no podríem entendre el que l’experiència ens mostra, per tant, hi ha una sèrie de facultats, aptituds, disposicions i habilitats que el nostre intel·lecte posseeix de forma inherent, de forma innata. Crítica a les crítiques de Hume de la substància i del principi de Causalitat: Entre les seves nombroses crítiques, Hume va criticar el concepte de substància. Segons ell, la substància és allò que es manté sota tots els fenòmens, allò que subsisteix i per analitzar-ne la validesa li aplica el seu criteri de veritat. El criteri de veritat de Hume diu que una idea només és verdadera si correspon a una impressió. Com que no hi ha cap impressió que correspongui a la idea de substància, Hume dirà que la idea de substància la produeix la imaginació. No és més que una col·lecció d’idees simples unificades per la imaginació sota un terme que ens permet recordar aquesta col·lecció d’idees simples. Hume també criticarà el principi de causalitat. Segons Hume, el coneixement de fets està fundat en la relació causa i efecte. Aquesta relació s’ha interpretat tradicionalment sota la noció del principi de causalitat. Però, en què consisteix exactament la idea de causalitat? Per Hume, la relació causal s’ha concebut tradicionalment com una connexió necessària entre la causa i el seu efecte i per examinar la seva validesa Hume l’hi aplica el seu criteri de veritat segons el qual una idea només és vertadera si prové d’una impressió. La conclusió és que no existeix cap impressió que correspongui a la idea de “connexió necessària” entre la causa i l’efecte, per tant el principi de causalitat queda qüestionat. Kant, un filòsof alemany posterior a Hume, va llegir atentament l’obra de Hume i tot i que va recollir algunes de les idees d’aquest, en va criticar d’altres. Per Kant, és cert que tot el coneixement comença per l’experiència, però això no significa que tot el coneixement provingui exclusivament de l’experiència. Com havia dit Leibniz, si tot el nostre coneixement provingués exclusivament de l’experiència, el coneixement mateix no seria possible. Per Kant, el nostre enteniment crea espontàniament una sèrie de conceptes, les categories, que són buides i s’han d’omplir amb les dades que provenen de la sensibilitat, és a dir que només tenen validesa quan s’apliquen a l’experiència. L’enteniment utilitza les categories per conèixer els objectes de l’experiència, per ordenar-los i unificar-los, i que no es poden utilitzar legítimament per referir-se a res de què no tenim experiència sensible. La categoria de substància ens és imprescindible per unificar un conjunt de qualitats sensibles (colors, etc.) i conèixer els objectes, les coses, els éssers de la realitat. Passa el mateix amb el principi de causalitat, que segons Kant, és una categoria. La categoria causa efecte és anterior a l’experiència i té una aplicació vàlida sobre aquesta: ens ajuda a entendre els fenòmens de la realitat, de l’experiència. Per Kant és clar que no podem tenir impressió ni de la substància ni del principi de causalitat perquè són conceptes purs de l’enteniment, són anteriors a l’experiència, però això no significa que no els puguem emprar per conèixer, per entendre l’experiència mateixa. Així doncs, el problema seria, per Kant, el radicalisme de l’empirisme de Hume. 2021 L’ànima, en la mesura que la puguem concebre, no és res més que un sistema o una successió de diferents percepcions, de fred i calor, amor i ira, pensaments i sensacions, totes unides, però sense identitat ni simplicitat perfecta. Descartes sostenia que el pensament era l’essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. Això sembla absolutament inintel·ligible, ja que tot el que existeix és particular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen la ment. Dic componen la ment, no pas que li pertanyen. La ment no és una subs-tància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la idea cartesiana que el pensament o la percepció en general és l’essència de la ment. No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que no derivi d’alguna impressió, i no tenim cap impressió d’una substància, sigui material o espiritual. No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la idea d’un cos, un préssec, per exemple, és tan sols aquell gust, color, figura, grandària, consistència, etc., particulars. Així, la nostra idea d’una ment és només la de les percepcions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada substància, sigui simple o composta. David Hume. Resum del ‘Tractat de la naturalesa humana’ Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades La ment no és una substància, una cosa, que tépensamentsi sensacions. ii.Lament simplement és la col·lecció d’aquestes percepcions, pensaments i sensacions. iii.No podem tenir capidea de cap cosa que sigui una substància (i per tant, cap idea de la ment com a substància), perquè les idees deriven d’impressions, i no podem tenir cap impressió d’una substància. Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents.[1 punt] a)«percepcions»: allò que pot estarpresent a la ment, ja sigui una impressió o una idea. b)«essència»: allò que pot estarpresent a la ment, ja sigui una impressió o una idea. Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons David Hume, de l’afirmació següent del text: «la nostra idea d’una ment és només la de les percepcions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada substància». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) Els trets bàsics de l’empirisme de Hume. El coneixement es basa en darrer terme en impressions.(ii) No hi ha impressions de cap connexió necessària, força o poder en les relacions causals.(iii) No estem,doncs,justificats acreureque hi ha connexions necessàries. (iv) Rebuig de la noció de causalitat. No hi ha raons per creure en connexions necessàries: (iva) La seva existència no es pot justificar ni a partir d’una demostració a priori, (ivb) ni tampoc es pot justificar a partir de l’experiència (intentar fer això seria circular).(v) L’única explicació de perquè creiem que la causa té un “poder” que li fa produir l’efecte és simplement queel nostre pensament es veu empès,només per l’hàbit,a passar de la causa a l’efecte. Compareu la concepció de Hume sobre la possibilitat d’obtenir coneixement sobre com és el món que ens envolta amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. 2020 Estem determinats només pel costum a suposar que el futur serà conforme al passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment es mou immediatament per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i s’anticipa a la meva vista, tot concebent la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte i d’una manera independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada. Els poders mitjançant els quals operen els cossos són totalment desconeguts. Nosaltres en percebem només les qualitats sensibles. I quina raó tenim per a pensar que els mateixos poders hagin d’estar sempre connectats amb les mateixes qualitats sensibles? David Hume. Resum del ‘Tractat de la naturalesa humana ’Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades uposem que el futur serà semblant al passat, però fem això empesos només pel costum. (ii) Tenim només experiència d’allò que percebem (les qualitats sensibles delsobjectes).(iii) No tenim, però, cap experiència d’un “poder” o força que sigui responsable que d’un determinat fet se n’hagi de seguir un cert efecte. (iv) Per tant, no tenim raons per creure que, en el futur, a determinades experiències elsseguirà cert determinat efecte; ho creiem només empesos pel costum. Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents.[1 punt] a)«efecte»: Un fet que de forma constant es dona de manera contigua en l’espai i immediatament després en el temps que un altre, que s’anomena la seva b)«conclusió»: Una creença ouna afirmació que està justificada per determinades afirmacions o observacions que s’han presentat prèviament. Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons David Hume, de les afirmacions següents: «no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada. Els poders mitjançant els quals operen els cossos són totalment des-coneguts. Nosaltres en percebem només les qualitats sensibles.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. Els trets bàsics de l’empirisme de Hume. El coneixement es basa en darrer terme en impressions.(ii) No hi ha impressions de cap connexió necessària, força o poder en les relacions causals.(iii) No estem,doncs,justificats acreureque hi ha connexions necessàries. (iv) Rebuig de la noció de causalitat. No hi ha raons per creure en connexions necessàries: (iva) La seva existència no es pot justificar ni a partir d’una demostració a priori, (ivb) ni tampoc es pot justificar a partir de l’experiència (intentar fer això seria circular).(v) L’única explicació de perquè creiem que la causa té un “poder” que li fa produir l’efecte és simplement queel nostre pensament es veu empès,només per l’hàbit,a passar de la causa a l’efecte. Compareu la concepció de Hume sobre la ment amb la concepció sobre la ment (o l’ànima o el jo) d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Estem jus-tificats a creure que el futur serà com el passat, i que de les mateixes causes se seguiran els mateixos efectes.» Responeu d’una manera raonada 2019 És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la natura hagi de continuar sent uniformement el mateix i que el futur hagi de ser conforme al passat. Allò que és possible no es pot mai demostrar que sigui fals; i és possible que el curs de la natura pugui canviar, perquè podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria ni tan sols provar amb algun argument probable que el futur hagi d’estar en conformitat amb el passat. Tots els arguments probables es construeixen precisament sobre aquesta suposició, és a dir, que hi ha conformitat entre el futur i el passat, i per tant mai no poden provar-la. Aquesta conformi-tat és una qüestió de fet, i, si cal provar-la, no admetrem cap prova que no provingui de l’experiència. Però la nostra experiència del passat no pot ser prova de res de cara al futur, a menys que ja suposem que hi ha semblança entre passat i futur. Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que donem per descomptada sense cap tipus de prova. David Hume. Resum del ‘Tractat de la naturalesa humana’ 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. En aquest fragment Hume argumenta que no es pot donar cap prova a priori (una demostració), ni tampoc cap prova basada en l’experiència (un argument probable), que la naturalesa en el futur s’hagi de comportar igual que en el passat: (iia) No espot donar una prova a priori,perquè mai no es pot provar a priori la falsedat de quelcom que és possible. Que el futur no sigui com el passat,és possible. (iib) No es pot donar una prova basada en l’experiència,perquè fer-ho requeriria assumir allò que volem provar: que l’experiència passada és una guia de com serà el futur. (iii) Per tant, quan donem per descomptat que el futur serà com el passat ho fem sense cap mena de prova Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:[1 punt] a) «demostrar» justificar a priori. b) «allò que és possible» allò que no resultacontradictori suposar que es dóna 3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de David Hume per a afirmar-la: «Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que donem per descomptada sense cap tipus de prova.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) empirisme de Hume; el problema de la causalitat: creure quedeles mateixes causes,en el futur,seseguiran els mateixos efectes que es van produir en el passat vol dir creure que la naturalesa és regular (que el futur s’assembla al passat). (ii) Explicar amb claredat i amb les pròpies paraules de l’alumne/al’argumentació que Hume presenta de forma compactada en el propi text de l’examen (i de la qual ja hem indicat els punts principals a propòsit de la pregunta 1): (a)No podem justificar la creença que el futur serà com el passat (és a dir, que la naturalesa és regular):(b) Per a justificar-ho, ho hauríem de fer o amb una prova a priori (una demostració), o amb una prova basada en l’experiència. (b1) No ho podem justificar amb una prova a priori: sabem que és lògicament possible que la naturalesa en el futur no foscom en el passat(això ho sabem perquè podem concebre sense contradicció que el futur no foscom el passat). I allò que és possible no es pot provar mai que sigui fals amb una demostració a priori. Per tant, no podem donar una demostració a priori que la naturalesa en el futur hagi de ser com era en el passat.(b2) Tampoc no ho podem provar amb un argument basat en l’experiència: per fer-ho hauríem de basar-nos en el que hem observat fins ara, per concloure com seran les coses en el futur. Però que sigui legítim fer això és, justament, el que volem provar.Voler donar una prova basada en l’experiència ens faria caure, doncs, en la circularitat.(c) Per tant, quan donem per descomptat que el futur serà com el passat ho fem sense cap mena de prova 4.Compareu la concepció de Hume sobre el paper dels sentits en el coneixement amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts ]5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Només puc conèi-xer allò que es pot comprovar fent una observació o un experiment empíric.» Responeu d’una manera raonada. 2012 j Ara ja podem determinar fàcilment els respectius límits i funcions de la raó i del gust. Laprimera ens dóna coneixement de la veritat i de la falsedat; el segon proporciona el sentimentde la bellesa i la lletjor, del vici i la virtut. L’una descobreix els objectes com realment es trobena la naturalesa, sense afegir-los ni llevar-los res; l’altre posseeix una facultat productiva que,embellint o embrutant els objectes naturals amb colors manllevats del sentiment intern, d’al-guna manera crea un nou objecte. La raó, freda i indiferent, no ens indueix a actuar i solamentdirigeix l’impuls que rep de l’apetit o la inclinació, mostrantnos el camí per a arribar a la feli-citat o per a evitar la infelicitat. I el gust, que proporciona plaer o dolor, i amb això és la causade la felicitat o la infelicitat, ens indueix a actuar i és el primer ressort o impuls del desig i lavolició. David HUME. Investigació sobre els principis de la moral, apèndix I 1.Expliqueu breument (entre cinquanta i vuitanta paraules) les idees principals deltext i com hi apareixen relacionades.[2 punts] La distinció entre raó i sentiment (gust). (ii) La raó té una funció instrumental en l’explicació/producció de l’acció. És el sentiment o el gust el que ens mou a actuar 2.Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat quetenen en el text els mots següents:[1 punt] a)«freda» facultat passiva, desinteresada i insensible com ho és un ordinador. Que no impulsa a l'acció b)«volició» Un acte que produeix moviments en els nostres membres o porta a la imaginació d´una nova idea. la facultad humana para elegir o rechazar las cosas, tomar determinaciones y obrar de determinada manera o la misma voluntad deliberada de realizar un acto. o el acto de la voluntad. 3.Per què diu David Hume que «La raó, freda i indiferent, no ens indueix a actuar isolament dirigeix l’impuls que rep de l’apetit o la inclinació»? (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encaraque no apareguin explícitament en el text.)[3 punts] La idea humeana que la funció de la raó és descobrir veritats: en aquest sentit de “raó”, el descobriment de veritats empíriques i relacions instrumentals és una de les funcions de la raó. (ii) La idea humeana que sense un desig (impuls, apetit) no hi ha acció: cap veritat del món ens mou si no tenim un desig, si els fets del món ens resulten indiferents. (iii) La idea humeana que, per tant, la raó no pot ser allò que ens mou. (iv) La idea humeana que la raó pot tenir només un caràcter instrumental, parasitari, en el raonament pràctic: descobreix els mitjans adequats per als objectius que estan determinats pels nostres impulsos. 4.Compareu la concepció de Hume del paper de la raó en l’acció moral amb una altraconcepció del paper de la raó en l’acció moral que es pugui trobar en la història dela filosofia occidental.[2 punts] 5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Qui actua usantla raó, actua moralment». Responeu d’una manera raonada 2012 s Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment es mouimmediatament per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la sego-na bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte i d’una mane-ra independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot desprésd’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha cap argument queem determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Els poders mit-jançant els quals operen els cossos són totalment desconeguts. Nosaltres en percebem nomésles qualitats sensibles. I quina raó tenim per a pensar que els mateixos poders hagin d’estar sem-pre connectats amb les mateixes qualitats sensibles? Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, entots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui sem-blar aquest pas, la raó no el podria dur mai a terme. David HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana 1.Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text icom hi apareixen relacionades No percebem cap “poder” o força que sigui responsable de que els cossos actuïn com ho fan. (ii) Per tant, no tenim cap raó que justifiqui creure que el futur serà com el passat (iii) Per tant, pensem que el futur serà com el passat empesos pel costum, no per la raó. 2.Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat quetenen en el text els mots o les expressions següents:[1 punt] a)«qualitats sensibles» les propietats que es poden percebre amb els sentits b)«la raó» capacitat de pensar, de relacionar idees. 3.Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Per més fàcil que pugui semblaraquest pas, la raó no el podria dur mai a terme». (En la resposta, us heu de referirals aspectes del pensament de David Hume que siguin pertinents, encara que noapareguin explícitament en el text.)[3 punts] Els trets bàsics de l’empirisme de Hume. El coneixement es basa en impressions. (ii) No hi ha impressions de cap connexió necessària. (iii) Rebuig de la noció de causalitat. No hi ha raons per creure en connexions necessàries. 4.Compareu la concepció de Hume del paper dels sentits en el coneixement amb unaaltra concepció del paper dels sentits en el coneixement que es pugui trobar en lahistòria del pensament occidental.[2 punts]5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «L’experiènciaens demostra que la naturalesa és regular i que en el futur es comportarà igual queho ha fet en el passat». Responeu d’una manera raonada. 2010 j El nostre autor pensa «que no es podria haver fet cap descobriment més afortunatper a decidir totes les controvèrsies relatives a les idees que el següent: que les idees sem-pre van precedides d’impressions, i que tota idea primer apareix en una impressió ambquè es correspon. Aquestes darreres percepcions són tan clares i evidents que no adme-ten controvèrsia, si bé moltes de les nostres idees són tan fosques que és quasi impossi-ble —fins i tot per a la ment que les forma— de dir-ne exactament la naturalesa i lacomposició». D’acord amb això, quan una idea és ambigua, el nostre autor apel·la sem-pre a la impressió, que ha de tornar-la clara i precisa. I quan sospita que un terme filo-sòfic no té cap idea annexa (com passa massa sovint), pregunta sempre: «de quinaimpressió deriva aquesta idea?». I en cas de no poder-la remetre a cap impressió, con-clou que el terme està totalment mancat de significat. David HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana 1.Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principalsdel text i com hi apareixen relacionades. Idea principal: empirisme psicològic (criteri empirista)Idea secundària: hi ha idees fosques a la nostra ment és a dir, que no tenen una impressió corresponent idees metafísiques.Idea de l’últim paràgraf: empirisme epistemològic. Hi ha gent que desitja la virtut per ella mateixa (ii) Això semblaria que comporta que la felicitat no és l’única cosa que es desitja (iii) I, per tant, això sembla que comporta un problema per a l’utilitarisme, ja que aquest manté que la felicitat és l’única cosa desitjable per ella mateixa (iv) S’afirma al final, sense justificar, que això no és així. 2.Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat quetenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt] a)«impressió» percepció forta que ha de ser el referent de tota idea en la ment. son las percepciones tal y como aparecen por primera vez en la mente, es decir, con fuerza y vivacidad. b)«idea annexa a un terme» idea que serveix per aclarir un terme fosc o una idea general i que ha de tenir una impressió corresponent. percepció poc viva que denota una paraula la qual pot ser rellevant si la idea demostrada es correspon amb alguna impressió, o irrellevant si no ‘hi correspon. Experiència. és un sinònim d’un cúmul de percepcions, tant de l’externa com la percepció interna 3.Expliqueu el sentit de les frases següents del text: «[...] pregunta sempre: “de quinaimpressió deriva aquesta idea?”. I en cas de no poder-la remetre a cap impressió,conclou que el terme està totalment mancat de significat». (En la resposta, heu dereferir-vos als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara queno apareguin explícitament en el text.)[3 punts] Els trets bàsics de l’epistemologia empirista de Hume. Característiques de les impressions i de les idees. (ii) La crítica de Hume a la noció de substància La frase fa referència a l’empirisme psicològic i epistemològic. Tota idea si ha de ser objectiva i vàlida des del punt de vista del coneixement ha de tenir una impressió corresponent (empirisme psicològic). Un terme o idea que no tingui una impressió corresponent en la història del pensament, no pot ser acceptat des del punt de vista objectiu (empirisme epistemològic) Nominalisme de les idees els termes confusos no són més que idees generals sense impressió corresponent, que per a Hume són “flatus vocis” o paraules buides, és a dir, només noms. Crítica als conceptes metafísics (idees confuses) Idea de substància material, idea de substància pensant, idea de Déu i connexió necessària de la causalitat (no hi ha impressió corresponent) Crítica al principi d’inducció és el que fem servir per elaborar les idees metafísiques i la inducció no és vàlida segons Hume. Criteri de demarcació (forquilla de Hume) relacions d’idees – qüestions de fet 4.Compareu la noció de ideade Hume amb la de Plató. 5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Tot el que sé, hosé, directament o indirectament, per experiència». Raoneu la resposta. [2 Acord parcial amb la frase A favor de la frase. Tot el que pensem té el seu origen en allò que experimentem. Experiència externa i experiència interna. L’educació té un fonament empíric. L’experiència és el fonament de la ciència suport a l’empirisme modern i teoria de la ciència. Però l’experiència potser no ho explica tot... En contra de la frase.Hi ha un procés mental que elabora els continguts de l’experiència. Mecanismes inductius i categories de l’enteniment (Kant).No tot és a posteriori (experiència) sinó que hi ha un coneixement a priori (Kant).La universalitat i la necessitat (pròpies de la ciència) les posa la ment. 2010 s L’ànima, en la mesura que la puguem concebre, no és res més que un sistema o unasuccessió de diferents percepcions, de fred i calor, amor i ira, pensaments i sensacions,totes unides, però sense identitat ni simplicitat perfecta. Descartes sostenia que el pen-sament era l’essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensamenten general. Això sembla absolutament inintel·ligible, ja que tot el que existeix és parti-cular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen lament. Dic componenla ment, no pas que li pertanyen. La ment no és una substància enla qual existeixen les percepcions de manera inherent. Aquesta noció és tan inintel·ligi-ble com la idea cartesianaque el pensament o la percepció en general és l’essència de lament. No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que noderivi d’alguna impressió, i no tenim cap impressió d’una substància, sigui material oespiritual. No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars. Pel que fa ala idea d’un cos, un préssec, per exemple, és tan sols aquell gust, color, figura, grandària,consistència, etc., particulars. Així, la nostra idea d’una ment és només la de les percep-cions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada «substància», sigui simple o composta David HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana 1.Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principalsdel text i com hi apareixen relacionades. No podem tenir experiència/impressions d’un jo substancial. (ii) No hi ha una idea o noció d’una substància (un jo substancial) diferent de la d’una sèrie d’estats particulars. 2.Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat quetenen en el text els mots següents: [1 punt] a)«substància» és una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació i que posseeixen un nom particular assignat a elles, mitjançant el qual som capaços de recordar . b)«simplicitat» la eliminación de elementos innecesarios. Que no admet més. 3.Per què afirma Hume que l’ànima «no és res més que un sistema o una successió dediferents percepcions [...] sense identitat ni simplicitat perfecta»? (En la resposta,heu de referir-vos als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, enca-ra que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts] El paper dels elements bàsics de l’empirisme de Hume: tota idea deriva d’impressions. (ii) El rebuig de les idees de substància i jo substancial: no hi poden haver impressions d’un jo substancial. La idea d’un jo substancial, per tant, no té contingut. (iii) Per tant, som només un seguit d’estats mentals particulars, units per certes relacions de causalitat i semblança, sense que hi hagi un substrat (un jo substancial). 4.Compareu la concepció de Hume de l’ànima (o del jo) amb una altra concepció del’ànima (o del jo) que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts] 5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La nostra ànimano és una cosa que pensa o que sent, sinó una sèrie de pensaments o sentimentsparticulars». Raoneu la resposta. 2009 j Però encara que la raó, ben orientada i informada, pugui preveure suficientment lesconseqüències útils o pernicioses de les qualitats o les accions, no pot produir per simateixa l’aprovació o el blasme morals. La utilitat no és més que una tendència a un certfi; si el fi ens fos totalment indiferent sentiríem la mateixa indiferència pels mitjans. Cal,doncs, que es manifesti un sentimentper a fer-nos preferir les tendències útils a les per-judicials. Aquest sentiment no pot ser altre que una certa satisfacció per la felicitat delshomes i un desgrat per la seva infelicitat, ja que aquests són els fins a què tendeixen lavirtut i el vici. Per tant, la raó ens informa sobre les diferents tendències de les accions,i la humanitatdetermina la nostra preferència per les que són útils i beneficioses. David HUME.Investigació sobre els principis de la moral, apèndix I 1.Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre cinquanta i vuitanta paraules).[2 punts a distinció entre raó i sentiment (humanitat). (ii) La raó té una funció secundària, instrumental, en l’explicació/producció de l’acció: el que ens mou és el fet que els fins no ens són indiferents breument el significat, en el text, dels mots següents (entre cinc i quinzeparaules en cada cas):[1 punt] a)«humanitat» b)«raó» 3.Per què diu Hume que «la raó [...] no pot produir per si mateixa l’aprovació o el blas-me morals»? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin perti-nents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] ]2.Expliqueu La idea humana que la funció de la raó és descobrir veritats: en aquest sentit de “raó”, el descobriment de veritats empíriques i relacions instrumentals és una de les funcions de la raó. (ii) La idea humana que sense un desig (impuls, apetit) no hi ha acció: cap veritat del món ens mou si no tenim un desig, si els fets del món ens resulten indiferents. (iii) La idea humana que, per tant, la raó no pot ser allò que ens mou. (iv) La idea humana que la raó pot tenir només un caràcter instrumental, parasitari, en el raonament pràctic: descobreix els mitjans adequats per als objectius que estan determinats pels nostres impulsos 4.Compareu la concepció de Hume de la virtut i el bé amb una altra concepció de lavirtut i el bé que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5.Creieu que Hume té raó quan defensa que l’elecció dels nostres fins no pot estardeterminada per la raó? Raoneu la resposta. 2009 j (2) De tot allò que s’ha dit, el lector percebrà fàcilment que la filosofia que conté aquestllibre és molt escèptica, i vol donar-nos una noció de les imperfeccions i els límits estretsde l’enteniment humà. Gairebé tot raonament humà es redueix aquí a l’experiència, i lacreença que acompanya l’experiència s’explica només com un sentiment peculiar o unaconcepció vívida produïda per l’hàbit. Però això no ho és tot: quan creiem que algunacosa té existència externa, o quan suposem que un objecte existeix després de deixar depercebre’l, aquesta creença no és res més que un sentiment del mateix tipus. El nostreautor insisteix en altres —i variades— qüestions escèptiques, i conclou, resumint, queassentim a les nostres facultats i emprem la nostra raó només perquè no ho podem evitar. La filosofia ens convertiria totalment en pirrònics, si no fos perquè la naturalesa ésmassa forta per a permetre-ho. David HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana 1.Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre cinquanta i vuitanta paraules).[2 punts] El Tractat defensa tesis escèptiques. (ii) El coneixement es redueix gairebé exclusivament a l’experiència (iii) La creença és un cert tipus de sentiment basat en l’hàbit (iv) La naturalesa humana ens fa seguir tenint creences, malgrat els arguments filosòfics escèptics. 2.Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots següents (entre cinc i quinzeparaules en cada cas):[1 punt] a)«escèptica» creure que a part impressions no hi ha res cert. b)«hàbit» Acció rutinària 3.Per què diu Hume que «la creença que acompanya l’experiència s’explica noméscom un sentiment peculiar o una concepció vívida produïda per l’hàbit»? Feu refe-rència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que noapareguin explícitament en el text. Els trets bàsics de l’epistemologia de Hume: (distinció entre impressions i idees, en sentit estricte el coneixement es redueix a les impressions actuals (i a certes relacions entre percepcions), ...). (ii) Tipus d’associació d’idees (semblança, continuïtat, causalitat) i paper de la causalitat en la formació de noves creences. (iii) La creença com cert tipus de sentiment. (iv) Solució “escèptica” de Hume: tendència natural en l’home a fer determinades inferències. 4.Compareu l’escepticisme de Hume amb l’escepticisme del dubte metòdic deDescartes. [2 punts]5.Creieu que Hume té raó quan defensa que la nostra creença que un objecte conti-nua existint després de deixar de percebre’l es fonamenta nomésen l’hàbit? Raoneula resposta. 2007 j Arajapodemdeterminarfàcilmentelsrespectiuslímitsifuncionsdelaraóidelgust. La primera ens dóna coneixement de la veritat i de la falsedat; el segon proporcionaelsentimentdelabellesailalletjor,delviciilavirtut.L’unadescobreixelsobjectescom realment es troben a la naturalesa, sense afegir-hi ni llevar-hi res; l’altre posseeix unafacultat productiva i, embellint o embrutantels objectes naturals amb colors manllevatsdel sentiment intern, crea, d’alguna manera, un objecte nou. La raó, freda i indiferent, noés cap motiu per actuar i es limita a orientar l’impuls que rep de l’apetit o de la inclina-ció, i ens mostra el camí per arribar a la felicitat o per evitar la infelicitat.David HUME.Investigació sobre els principis de la moral,apèndixI 1.Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre 40 i 80 paraules).[2 punts -La distinció entre raó i gust (apetit, inclinació...) en Hume (ii) -La raó té una funció secundària, instrumental, en l’explicació/producció de l’acció. ]2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents(entre 5 i 15 paraules en cada cas):[1 punt] a)«apetit» producte del desig; apetència interna, tendència que emana de la voluntat i mou l’acció vers un fi. b)«sentiment intern» capacitat que permet reaccionar davant dels estímuls provinents del món exterior, afegint-hi informació subjectiva 3.Per què diu Hume que «la raó, freda i indiferent, no és cap motiu per actuar i eslimita a orientar l’impuls que rep de l’apetit o de la inclinació»? Feu referència alsaspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguinexplícitament en el text.[3 punts] La idea humeana que la funció de la raó és descobrir veritats: en aquest sentit de “raó”, el descobriment de veritats empíriques i relacions instrumentals és una de les funcions de la raó. - La idea humeana que sense un desig (impuls, apetit) no hi ha acció: cap veritat del món ens mou si no tenim un desig. - La idea humeana que, per tant, la raó no pot ser allò que ens mou. La idea humeana que la raó pot tenir només un caràcter instrumental, parasitari, en el raonament pràctic: descobreix els mitjans adequats per als objectius que estan determinats pels nostres impulsos.
