El creacionisme i l’evolució 1-Les espècies i l'evolució: Una espècie és un conjunt d'individus que es poden reproduir entre si i donar lloc a descendents fèrtils. L’evolució biològica es defineix com el procés de transformació d’unes espècies en d'altres gràcies a l’acumulació de les variacions que van apareixent en els descendents, generació, generalment després de llargs períodes de temps(milions d anys). La teoria de l’evolució és la principal teoria sintètica de la biologia i unifica els coneixements que aporten la botànica, la zoologia, la paleontologia, la biogeografia, la genètica i la bioquímica. Així permet comprendre com s’ha desenvolupat la historia de la vida i fins i tot preveure com continuarà. 1.1. El fixisme i el creacionisme: La teoria fixista postula que les espècies es mantenien immutables al llarg del temps. Fet que es confirmava en l’observació que els individus engendrats eren iguals als seus progenitors (una euga donava llum a cavalls, d'un ocell en provenien ocells ). La teoria creacionista es mostra d'acord amb aquesta afirmació. Però afegia que l’origen d'aquestes espècies (invariables al llarg del temps) era degut a la creació des del no res d’aquestes per part d’un ésser o entitat superior. El fixisme i el creacionisme es va trobar en un greu problema amb el descobriment dels fòssils. 1.2.El lamarckisme: El Lamarckisme es basa en el transformisme. És a dir, que les espècies canvien al llarg del temps. Segons Lamarck, aquest transformisme era degut a tres causes: L existència d una tendència cap a la complexitat: L’evolució es produeix des de les espècies més senzilles, sorgides per generació espontània, cap a les més complexes. Aquests són els fonaments de la teoria de Lamarck : 1 A mesura que les circumstàncies de territori, exposició al sol, clima, alimentació, hàbits de vida, etc., canvien, els caràcters de mida, forma, d’agilitat i d’activitat, dels animals i plantes, canvien proporcionalment. 2 La falta d’ús d’un òrgan, feta constant pels hàbits adquirits, empobreix gradualment aquest òrgan i acaba per fer-lo desaparèixer. Tenir ulls al cap és propi de gran nombre d’animals diversos; formen una part essencial del pla d’organització dels vertebrats. No obstant el talp, que pels seus hàbits fa servir poc la vista, té un ulls molt petits gairebé no són aparents, perquè exercita molt poc aquest òrgan. 3 L’ús freqüent d’un òrgan, fet constant pels hàbits, augmenta la facultat d’aquest òrgan, el fa desenvolupar i el fa adquirir unes mides i una força d’acció que no es poden comparar ni de lluny amb els animals que l’exerciten menys. Aquella au que per necessitat ha d’acudir a l’aigua per trobar la presa que el permet viure, separa els dits de les potes quan vol batre l’aigua i moure’s per la superfície. La pell que uneix aquests dits per la base desenvolupa com a conseqüència l’hàbit d’estendre’s. Així, amb el temps, es formen tal com les veiem, les grans membranes que uneixen els dits dels ànecs, oques, etc. 1 4 Tot canvi adquirit en un òrgan per un hàbit d’ús suficient per haver-lo produït es conserva per la generació si el canvi és comú als individus que, en la fecundació, intervenen en la reproducció de l’espècie. El canvi es propaga i passa així a tots els individus que es succeeixen i que estan sotmesos a les mateixes circumstàncies, sense que calgui adquirir-lo per la via que realment el va crear. 1.3. El darwinisme: La teoria de la selecció natural va ser proposada per Charles Darwin (1809-1882). Possiblement el viatge que Darwin va fer de jove al voltant del món va despertar en ell l’interès per la diversificació dels organismes i pel procés que origina les espècies. L’observació de la flora i fauna de Sud-Amèrica, i especialment de les Illes Galápagos, fou decisiva en l’elaboració de la teoria de la selecció natural. Aquesta teoria es va publicar el 24 de novembre de 1859 en el llibre anomenat L’origen de les espècies. Havien passat més de 20 anys, dedicats a l’estudi i al aprofundiment en les seves idees, des del seu viatge al voltant del món. Darwin va observar que en les diferents illes, moltes espècies que hi vivien eren molt diferents. A cada illa hi havia subespècies diferents de tortuga. L’origen de tantes formes diferents d’un mateix organisme tingués la causa en un sol acte creatiu. Per a Darwin hi havia d’haver un mecanisme evolutiu que expliqués aquest canvis. Va tenir en compte que la producció d’aliments creixia més a poc a poc que el creixement de les poblacions dels individus. Els principals enunciats de la Teoria de la selecció natural són: 1 Les poblacions d’organismes tenen un potencial reproductor que les pot conduir a un creixement exponencial. Però, en canvi, en períodes no massa llargs de temps el número d’individus d’una població es manté aproximadament constant. 2 Això és degut a que les condicions de vida limiten el creixement de les poblacions. L’entorn (característiques ambientals) dels organismes ha experimentat canvis constants a través del temps geològic. 3 Només una part de la descendència d’una població viu per a produir descendència (no totes les cries arriben a adults, no tots els adults arriben a reproduir-se). Aquest fenomen és la lluita per a l’existència, els organismes han de superar les condicions que els imposa el medi on viuen. 4 Els individus d’una població no són tots iguals, mostren variacions que són heretables (característiques diferencials). 5 El medi imposa unes condicions difícils per a la vida dels organismes. Segons com sigui aquest medi, algunes característiques dels organismes seran favorables (permeten desenvolupar activitats que proporcionen èxit, arribar a adult i deixar descendència), mentre que d’altres seran desfavorables (ser portador d’aquells característica representa un perjudici per arribar a adult o produir descendència. 2 6 Els individus portadors de característiques favorables produiran més descendència que altres individus que no tenen aquestes característiques; en conseqüència els individus que són portadors de característiques desfavorables produeixen menys descendència en relació a la resta de la població. La població, aniran canviant poc a poc, generació a generació. 7 La selecció natural Si les condicions ambientals canvien o es tornen més hostils, la lluita per la supervivència s'accentua. Els organismes que tinguin característiques menys favorables per sobreviure segons les condicions del medi moriran. Els que estiguin millor adaptats al medi pels seus caràcters sobreviuran. Aquests fet s'anomena selecció natural. I aquests individus transmeten els seus caràcters a la generació següent. La selecció natural és en resum, la supervivència del més apte i el que s’adapti millor al medi. Després de moltes generacions, l’acumulació de característiques favorables (en relació al medi en què els organismes viuen) i la desaparició de les característiques desfavorables. Aquests canvis provocats per la selecció natural són responsables de l’aparició de noves espècies (diferents de les originàries). 1.4.Les proves de l'evolució: Així tot podem observar proves de diferents tipus: Paleontològiques: L’estudi dels fòssils i la comparació de les espècies extintes i les actuals ens permet veure les seves similituds i diferències. Demostrant que els éssers vius que han viscut a la Terra en el passat han canviat amb el temps i que unes espècies han estat substituïdes per altres Biogeogràfiques: Es basa en estudiar les similituds i diferències de la fauna i flora segons la seva localització geogràfica. Així els organismes de dues regions seran més semblants quan més a prop estiguin i més diferents quan més lluny. Per exemple els micos d’Amèrica del sud i de l’Àfrica són diferents però presenten espècies que es troben relacionades encara que aquests dos continents es varen separar fa milions d’anys. Embriològiques. Quan estudiem els desenvolupament embrionari dels animals ens adonem que els trets comuns a les fases inicials són més semblants quan més propers són els animals, cosa que demostra que ha hagut un antecessor comú per tots ells. 3
