Subido por Júlia Vilalta

1. PRESOCRÀTICS

Anuncio
PRESOCRÀTICS
1. ORIGEN HISTÒRIC DE LA FILOSOFIA
📍Grècia
1r filòsof = Tales de Milet
1r text de filosofia = Anaximandre
Primers autors: comerciants que viatjaven molt per Mesopotàmia i Egipte. ->
coneixement d’altres cultures dota de noves eines conceptuals on s’intenta
desenvolupar noves explicacions no-místiques.
explicació mítica vs filosòfica
2. ELS PRESOCRÀTICS
Conceptes i temes no tan diferents que abans de la filosofia, però canvia la
explicació.
Presocràtics es centren en l’Arkhé:
- Origen de tot el que hi ha (de l’univers): principi referit als elements
primigenis de la natura (fisis), aquell del qual depèn l’ordre de la natura.
- Principi de la natura
- Element del qual participen totes les coses (aigua, foc, terra, aire)
*Caos: Oposat a Cosmos. Desordre, situació prèvia a la imposició de l’arkhé.
*Cosmos: Oposat a Caos. Ordre i bellesa. Indica la carcterística doble de la natura
un cop l’arkhé s’ha imposat.
2.1. AUTORS JÒNICS (MILESIS)
TALES DE MILET -> Aigua
Home de gran intel·ligència que va viatjar per Egipte i Caldea, on va aprendre
coneixements matemàtics i va fer descobriments que li seran de gran ajuda en els
seus descobriments.
Tales va observar que on hi havia aigua = creix vegetació i vida, no aigua = no vida.
L’origen és l’aigua i la terra es va formar sobre ella.
ANAXIMANDRE DE MILET (s. VII aC)-> Apeiron (indeterminat)
Anaximandre va ser el primer en tractar d’explicar l’origen de l’ésser humà
racionalment. Va desenvolupar una teoria sobre el funcionament de tot plegat on
no hi apareixen forces arbitràries.
Es va donar compte de que quan naixem som molt dèbils i necessitem protecció.
Això el va fer pensar que potser els primers humans es van desenvolupar en un
medi menys perillós com l’aigua.
Tot i així considerava que l’arkhé no pot ser algo tan concret com l’aigua,ha de ser
algo immortal, indestructible, etern, sense envelliment i que d’ell es derivin totes
les coses. Aquest element indeterminat és el que anomenarà APEIRON.
Determinat = PERAS
ANAXÍMENES -> Aire
Anaxímenes substitueix aquest element indeterminat per un element físic concret:
l’AIRE.
Va veure que quan bufem amb els llavis bastant tancats l’aire serà fred, llavis més
oberts = aire calent
Afirma que, inicialment, només hi ha un element, l’aire, però que és germinal. La
resta d’elements provenen per un doble procés:
1. condensació : l’aire es contrau i forma aigua que es transforma en terra
2. rarificació : l’aire es transforma en foc
D’aquest procés prové tota la resta.
HERÀCLIT (akka: El fosc)→ foc (metàfora del canvi)
Escrivia de forma enigmàtica.
Parteix del mètode de l'observació, observa que el món està en constant
moviment. El que és real és el continu canvi, utilitza el FOC com a metàfora per a
explicar-ho.
Logos: tot l’univers està regit per ella. Regeix el flux del cicle còsmic i l’univers
Una raó única que regeix l’univers i tot ho organitza i orienta.
El món està en constant moviment. Per exemple, no pots nedar dos cops en el
mateix riu, ja que si ho fas l’aigua serà diferent i nosaltres serem més vells.
Considera que tot està en constant moviment. Però, com podem coneixer algo si
tot está en constant moviment?.
PARMÈNIDES → No existeix arkhé perquè el ser és etern (no hi ha origen)
➢ És purament racional.
➢ De la nada, no es pot sorgir algo. El ser és, el no ser, no es.
➢ Moure's o qualsevol tipus de canvi significaria passar del ser al no ser o del no
ser al ser, i això és impossible. El moviment és impossible, no es pot dir que una
cosa és i no és, ja que seria contradictori. L’únic que ens queda és el ser, que
sempre ha estat present i, per tant, és etern, no hi ha un origen de l’univers. No hi
ha un arkhé.
➢ Els sentits ens enganyen, ens hem de fiar més de la raó que del que percebem.
PITÀGORES DE SAMOS → univers matemàtic, els nombres.
➢ Per ell l’arkhé eren els nombres. L’origen passa pels números.
➢ Va ser el primer plantejador del concepte de la distinció de cos i ànima, Plató
ho va desenvolupar més endavant.
➢ Com que tot es pots mesurar i descriure en nombres, considerava que eren el
gran principi organitzador de la realitat, ja que es repetien arreu i es podien
trobar en moltes formes.
2.4. Pluralistes
EMPÉDOCLES → varis elements interrelacionats (terra, aire, aigua i foc)
Considerava que l’arkhé no era un únic element sinó la relació dels quatre, que es
combinaven a partir de les forces amor i odi (atracció i repulsió).
ANAXAGORAS → llavors, partícules
Tot es compón per llavors. Aquestes llavors contenen totes les coses que existeixen
en el món amb una cosa que hi predomina.
El món està ordenat per una intel·ligència (nous) mitjançant la qual les llavors
saben on predominar.
➢ Ex: ungla del dit
2.5. Atomistes
DEMÒCRIT → àtom: unitat mínima indivisible. Hi ha infinites en el món.
➢ Demòcrit va suposar la existència de l’àtom.
➢ Va defensar l’existència d’unes entitats mínimes, fonamentals, indivisibles,
immortals, infinites i constituents dels éssers. Imaginava una realitat formada per
una quantitat indefinida d’entitats invisibles, capaces de moviment i de
combinar-se les unes amb les altres.
➢ Així doncs, el món consta de:
Infinites partícules indivisibles (el ser) vs el BUIT (no ser).
Primers en considerar el NO SER.
Els àtoms tenen moviment propi: s'ajunten o es repel·leixen.
3. SOFÍSTICA I SÒCRATES
SOFISTES
Eren escèptics i relativistes: no creuen que hi hagi una veritat pero era veritat allò
que acordem que és veritat.
Rebuig de la sofística de Sòcrates -> Se situa en contra dels sofistes pel seu
relativisme i escepticisme.
relativisme: el coneixement és relatiu.
escepticisme: no hi ha una veritat absoluta.
Conceptes en comú amb Sòcrates -> els dos es preocupen per la ciutat, la polis.
No estudien la natura, només s’interessen pels habitants i la ciutat.
SÒCRATES
➢ No ens ha arribat mai cap text de sòcrates però els coneixem gràcies als
deixebles Plató i Xenofont, i al crític Aristòfanes.
➢ Buscava la veritat, donava llum a la veritat que hi havia a l’ànima.
➢ Tenia una veu interior que li deia el que havia de fer i el que no: daímon.
➢ Via d’accés al coneixement = introspecció.
➢ Segons Delfos, Sòcrates era el més savi de tots perquè era l’únic que podia
apreciar la seva absència de coneixement. → Es va guanyar molts enemics.
➢ Mort: va ser empresonat i seguidament assassinat per suposadament corrompre
els joves i no creure en els deus. Va ser injust però preferia patir una injusticia que
fer-la.
Divisió ànima i cos
1. Ànima → és eterna. Tenim idees innates i veritats ja aquí dins però hi han
diferents factors que no la deixen veure-ho. Hem de donar llum a aquestes
veritats.
2. Cos
Intel·lectualisme moral
Qui fa el mal és perquè no coneix el bé. Qui fa el mal és una víctima de
l’ignorància.
- El vici porta a la ignorància (ex: buscar els diners o l’èxit): pertany al món
sensible i no és el que ens farà feliç.
- La virtud porta al coneixement: tenir coneixement és la única manera de ser
feliç
Així doncs, la virtud és el coneixement i el vici la ignorància.
Si jo conec el bé, necessàriament faré el bé. Qui té coneixement és un bon
ciutadà. Les persones que no fan el bé és perquè són ignorants.
Mètode Socràtic, el seu mètode de coneixement es divideix en dos fases:
1. Fase irònica-refutativa: eliminar prejudicis.
2. Fase Mayéutica: dona llum al coneixement.
PLATÓ
En contra dels sofistes i deixeble de Sòcrates: vol trobar uns valors universals que
puguin servir de guia i fonament a l’ordre de l’Estat.
Idea segons plató: algo que existeix amb independència a nosaltres en aquest món
intangible. Les idees són el fonament del món material.
-> Lo bueno en sí, la justícia en sí = idees.
1. TEORIA DE LES IDEES I DUALISMES
DUALITAT ONTOLÒGICA (de la realitat)
Món intel·ligible
Només visible a través del pensament
s’inspira en Parmènides
Món sensible
s’inspira en Heràclit
DUALISME EPISTEMOLÒGIC (teoría del coneixement)
Raó -> En el món de les idees només podem conèixer a partir de la raó, del
pensament.
Sentits -> món sensible.
DUALISME ANTROPOLÒGIC: separació de cos i ànima
definició idea: algo que existeix amb independència a nosaltres en aquest món
intel·ligible. (lo bueno en sí, la justificació en sí… = idees). Són el foanment del
món material.
idea = eído
Forma -> no es refereix a la silueta, parla de les essències i les idees.
El que mai canvia és l’essència.
Descargar