El llenguatge clàssic de l arquitectura

EL CLASSICISME DE LE
CORBUSIER
Una de les ments més imaginatives i clàssiques alhora
EL LLENGUATGE DE L’ARQUITECTURA
John Summerson
Mar Castelló
Bases per a la teoria
1er curs, M-14, 2020-21
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
EL LLENGUATGE CLÀSSIC DE L’ARQUITECTURA RESUM
JHON SUMMERSON
Quan és clàssic i quan no? Importa això realment?
En aquest llibre es recullen sis xerrades radiofòniques emeses al 1963 de John Summerson,
gairebé sense alteracions. També s’hi inclouen il·lustracions publicades per la BBC
acompanyades d’algunes més per acabar de profunditzar el missatge que es vol transmetre.
El llenguatge de l’arquitectura és una narració exemplificada i il·lustrada de com ha evolucionat
allò clàssic des de l’antiguitat fins ara. Summerson, segueix un fil temporal, fent pauses cada
vegada que és necessari per introduir nous termes teòrics i que els lectors puguem entendre del
que ens parla.
El llibre s’inicia amb una descripció general de com podem identificar un edifici clàssic. La seva
conclusió és que dependrà de dos factors: El primer serà que l’edifici estigui composat d’elements
procedents del vocabulari arquitectònic clàssic i el segon dependrà de les proporcions d’aquests;
del que ell anomena l’essència harmònica. Des d’un principi, ens deixa clar què és allò essencial
que considera clàssic i a partir d’aquesta idea analitza cronològicament la història de
l’arquitectura. Per finalitzar el capítol, ens parla dels 5 ordres, definint cadascun d’ells amb detall,
història i amb exemples visuals.
Seguint aquesta línia temporal parla de l’arquitectura romànica, de la seva fidelitat amb els ordres
i les solucions que van trobar per poder combinar-los: Una arquitectura monumental amb
columnes merament ‘decoratives’. Distingeix dos tipus d’edificacions importants: els amfiteatres
i els arcs de triomf. Per últim menciona el pes que va tenir l’intercolumni en les edificacions
romanes.
Amb els dos capítols anteriors dona per explicada la gramàtica clàssica, ens situa el segle XVI.
Explica com l’han dut a terme alguns arquitectes: Bramante, Andrea Palladio, Giulio Romano i
Miguel Ángel. Cap al final, menciona com els dos darrers comencen a ‘anar en contra’ dels
ordres. Miguel Ángel va transcendir la gramàtica Vitruviana i va procedir amb les proporcions,
composició i regles d’una forma diferent. En aquesta època es veu com va decaient l’ús dels
ordres i comencen a aparèixer arquitectes revolucionaris i que resistiran aquestes regles.
En el capítol quart avança fins l’època barroca, als segles XVII i XVIII, que ens l’explica amb
tres exemples d’obres del barroc: la plaça de San Pedro del Vaticano de Bernini, (Roma) la
fachada del palau del Louvre (París) i el palau de Blenheim de Vanbrugh (Oxford).
Seguidament, en el capítol ‘la llum de la raó i de la arqueologia’ ens trobem en una època on la
societat comença a qüestionar-se sobre l’autèntica naturalesa dels ordres i com havien de ser
utilitzats en els edificis moderns. Menciona també l’impacte real de Laugier en l’arquitectura
anglesa, del neogrec i del primitivisme de John Soane.
El llibre culmina parlant de l’arquitectura en la modernitat i la seva relació amb allò clàssic. Al
segle XIX no van retirar-se de la construcció d’edificis clàssics, però no només basant-se en Roma
i Grècia, sinó gairebé en totes les fases de l’evolució de l’arquitectura. Rebuscaven en el passat,
les imitaven i combinaven per crear diferents edificacions. I llavors va aparèixer Le Corbusier.
Una de les ments més imaginatives i clàssiques alhora.
Le Corbusier va escriure el llibre “Hacia una arquitectura” on va deixar plasmada la revolució de
l’arquitectura moderna. Com ja sabem, la finalitat de l’arquitectura clàssica és aconseguir una
harmonia demostrable entre les parts, i això també va ser fonamental per la de Le Corbusier.
2
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
ÍNDEX:
1. L’ARQUITECTURA CLÀSSICA
1.1 L’essència del classicisme: Història, definició i característiques.
2. L’ARQUITECTURA MODERNA
2.1 L’essència del racionalisme arquitectònic.
3. L’ARQUITECTURA DE LE CORBUSIER
3.1 Diagrama de comparació de l’arquitectura clàssica i moderna
3.2. Comparació del Partenón d’Atenes amb la casa Currutchet
3
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
L’ARQUITECTURA CLÀSSICA
1.1.L’essència del classicisme.
Història i moviments clàssics.
Des de l’any 44 fins el 476, els romans van visitar Grècia i de la fascinació de la seva arquitectura
van voler, no només copiar, sinó perfeccionar i ornamentar tot l’Imperi Romà amb aquesta
essència clàssica. Amb el pas del temps aquesta ha anat desapareixent i i resorgint en diferents
èpoques de la història. Actualment, es reconeixen que els moments on es van produir moviments
clàssics van ser: En el Renaixement, El classicisme francès, El classicisme de Weimar, el
Neoclassicisme i el Noucentisme català.
El classicisme i l’arquitectura clàssica.
Podem definir el classicisme com un moviment artístic que es caracteritza per estar inspirat
directament d’aquells elements pertanyents a l’antiguitat clàssica, és a dir, Grècia i l’antiga Roma.
Aquesta és la definició més generalitzada i també compartida amb l’autor del llibre ‘El llenguatge
clàssic de l’arquitectura’, Jhon Summerson.
L’arquitectura clàssica és tota aquella, com ja hem mencionat, que conté elements
arquitectònics de l’antiga Grècia i l’antiga Roma. Per exemple: els arcs, voltes i doms construïts
amb formigó. L’arquitectura era una de les arts més importants de l’època i havia de seguir
estricament unes regles marcades per l’arquitecte romà Vitruvi, les quals anomena repetidament
en els seus ‘deu llibres d’arquitectura’. Aquest criteri consta dels tres elements que ha de tenir una
gran estructura: venustas, utilitas i firmitas (solidesa, utilitat i bellesa).
L’arquitectura clàssica es caracteritza per la seva simetria, odre i lògica. La manera en que ho van
aconseguir va ser a través de les matemàtiques. Es creia que a través d’aquestes es podria
aconseguir la perfecció arquitectònica, per tant, per cada element construït existia una relació amb
els altres calculada matemàticament. Tots aquests càlculs es sustentaven en el nombre d’or.1
Aquesta proporció la trobem en repetides ocasions en la natura.
Elements arquitectònics característics.
Els elements de l’antiga Grècia es caracteritzen per columnes, d’ordre dòric principalment, i
sostres plans degut als materials pesants que utilitzaven (majoritàriament pedra o marbre). Més
endavant, amb l’arribada dels romans a Grècia, la van perfeccionar i innovar introduint un nou
material: el formigó. Aquest els va permetre construir arcs i cúpules que els va proporcionar
l’oportunitat eliminar algunes columnes i crear espais més grans. Gràcies als ordres podem dir
que s’emfatitzava la façana amb aquestes columnes i entaulaments que l’ornamentaven i, alhora,
sostenien l’estructura.
En resum, l’arquitectura clàssica es caracteritza per: L’ús de columnes amb capitells,
arquitravats, voltes i voltats, arcs, cúpules, sostres plans, materials com pedra i formigó, i
l’èmfasi en les façanes amb l’ús dels ordres. També per la construcció de sostres plans i
sobretot la necessitat d’ordre i armonia que s’aconseguia a través de les matemàtiques.
(Veure annex 2)
1
Anomenat també nombre auri, és la proporció entre dos segments els quals compleixen que la suma
d’aquests dividit entre el segment més gran és la mateixa proporció que el segment més gran dividit entre
el petit. El nombre és 1,618033...
4
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
2. L’ARQUITECTURA MODERNA
2.1. L’essència de l’arquitectura moderna.
El terme arquitectura moderna designa el conjunt de corrents que han anat apareixent al llarg del
segle XX. S’inclouen el cubisme, l’expressionisme, el futurisme i el neoplasticisme.
Aquesta arquitectura es caracteritza per la seva simplicitat i l’absència d’ornamentació;
Estructures molt diferents a les utilitzades en l’època clàssica. També sol estar composada de
materials propis de la revolució industrial com l’acer o el formigó armat.
Característiques de l’arquitectura moderna:
-
Els edificis han de ser útils. La forma segueix a la funció i la bellesa dependrà d’això, el
que funciona bé és bell.
Adopció de l’estètica d’una màquina.
Ús de materials i tècniques modernes.
Simplificació dels elements i les formes.
Rebuig de l’ornament.
Alguns arquitectes representatius de l’Art Noveau son Mies Van der Rohe, Walter Gropius, Frank
Lloyd Wright o le Corbusier. (Annex 3)
En resum, l’arquitectura moderna es caracteritza per l’absència d’ornamentació, ús de
formes simples i elementals i materials com l’acer, el vidre o el formigó armat. Respecte la
funció estètica no existeix cap element relacionat amb la bellesa sinó que és el conjunt
d’elements i la seva utilitat el que la determina.
3. L’ARQUITECTURA DE LE CORBUSIER
3.1 Semblances i diferències entre l’arquitectura clàssica i la moderna.
Abans d’endinsar-nos en les construccions de l’arquitecte, he fet un diagrama de Venn per acabar
d’aclarir d’una manera més visual les característiques de l’arquitectura antiga i moderna.
Posteriorment, les he comparat amb una de les obres de le Corbusier: la casa Currutchet.
5
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
3.2. Comparació del Partenón d’Atenes amb la casa Currutchet
En els següents apartats he comparat un edifici característic de l’antiga Grècia (El Partenón) amb
una construcció moderna (La casa Currutchet de le Corbusier).
Tot i que aparentment no tenen gaires semblances, le Corbusier en el fons sustenta les bases de
les seves construccions la forma més clàssica més clàssiques.
El nombre d’or.
Le Corbusier va ser el creador del modulor, un sistema de construcció basat en una divisió dels
elements arquitectònics relacionats amb les dimensions del cos humà. Cada mida del cos humà
es relaciona amb l’anterior i cada una d’aquestes magnituds es relaciona amb el nombre d’or.
D’aquí prové la paraula modulor: un mòdul basat en el nombre d’or o nombre auri. Amb això
determina unes mesures base en les parts de l’arquitectura.
Modulor de le Corbusier
Així mateix, en l’època clàssica també es construïa basant-se en les proporcions àuries, com ja he
aclarit en el primer apartat del treball.
En definitiva, tant l’arquitecte modern com en l’antiguitat ha cercat sempre l’ordre, la lògica i la
simetria en les seves construccions, els quals s’han basat en el nombre auri que tant es troba de
forma habitual en la natura.
6
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
El concepte de bellesa
Una cosa sí que és clara, i és que en totes les èpoques històriques l’arquitectura ha perseguit la
fermesa, la utilitat i la bellesa.
En l’arquitectura clàssica la bellesa s’aconseguia a través dels ordres, que sorgeixen de la
necessitat de fixar una relació entre les parts de l’edifici. D’aquesta manera s’aconsegueix una
malla que defineix un patró estètic i és el que reprodueix l’ideal de bellesa. En aquest cas, l’ordre
provenia de la relació entre la columna i el capitell (allò que sustenta i allò sustentat).
Per altra banda, le Corbusier també buscava aquesta malla que he mencionat a través dels traçats
reguladors. Aquest eix és el que posa ordre a l’arquitectura. A més a més, la bellesa també
significava utilitat, és a dir, quant més òptim era el producte, més bell.
Traçats reguladors de le Corbusier
Els 5 punts de la nova arquitectura.
Le Corbusier va definir 5 punts de la nova arquitectura
1. Pilotis: la substitució de murs de suport per una quadrícula de columnes de formigó armat
que suporta la càrrega estructural.
2. El disseny lliure de la planta (l’absència de murs de suport) significa que la casa no té
restriccions en el seu ús intern.
3. El disseny lliure de la façana, que separa l'exterior de l'edifici de la seva funció estructural,
allibera la façana de les limitacions estructurals.
4. La finestra horitzontal, que talla la façana a tota la seva longitud, il·lumina les habitacions
per igual.
5. Els jardins al terrat sobre un terrat pla poden servir per a un ús domèstic i alhora
proporcionen una protecció essencial al sostre de formigó.
En els punts anteriors també hi trobem algunes semblances; Per exemple el disseny lliure de la
planta amb l’absència de murs de suport en ambdues construccions. En el dibuix es veuen
seccionats. També es pot destacar el patró o malla tan clar que segueixen els pilotis, en el cas de
la casa Currutchet, i les columnes en el cas del Partenón.
7
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
Les columnes del Partenón son abundants i d’un diàmetre major respecte la Currutchet. Això és
degut a que el material que van utilitzar era marbre, un component més dens que el formigó (A
part de que, òbviament, en aquella època no existia el formigó armat). No obstant, no tenien una
funció únicament estructural, sinó que les columnes servien per emfatitzar i embellir la façana,
les quals estaven ornamentades i eren d’ordre dòric. (Veure annex 5)
Respecte la casa Currutchet, els pilotis sí que tenen una funció pràcticament estructural. Alhora,
eleven l’arquitectura, la fan veure més lleugera i creen un espai amb el terreny que permet ser
utilitzat com aparcament o jardins. (Annex 4 per veure les 4 plantes).
El Partenón d'Atenes
La Casa Currutchet, Le Corbusier
8
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
WEBGRAFIA
https://www.caracteristicas.co/clasicismo/#ixzz6hWvyG9GJ
https://es.wikipedia.org/wiki/Clasicismo
https://www.arkiplus.com/arquitectura-clasica/
https://www.arquitecturapura.com/arquitectura-clasica/
https://www.wordreference.com
https://ca.wikipedia.org/wiki/Secció_àuria
www.softcatala.org
https://es.wikipedia.org/wiki/Pilotis
https://wideprint.com.ar/arquitectura/casa-curutchet-arquitecto-lecorbusier/attachment/casa-curutchet-le-corbusier-planos-5/
http://salaarquitectos.com/blog/arquitectura/edificios-clasicos-arquitectura/
http://salaarquitectos.com/blog/arquitectura/edificios-clasicos-arquitectura/
https://encicloarte.com/le-corbusier/
https://www.espacioyconfort.com.ar/arquitectura/entre-clasico-y-moderno.html
https://www.plataformaarquitectura.cl/cl/899852/caracteristicas-y-diferencias-de-los-estilosarquitectonicos
http://laproporcionperfecta.blogspot.com/2011/06/el-modulor.html
9
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
ANNEX:
EL LLENGUATGE CLÀSSIC DE L’ARQUITECTURA
JHON SUMMERSON
Quan és clàssic i quan no? Importa això realment?
Annex 1.
Resum del llibre: per capítols.
Capítol primer. L’essència del classicisme.
Quan és clàssic un edifici i quan no?
Parlarem de l’arquitectura com un llenguatge on puguem reconèixer el “llatí de l’arquitectura”,
allò clàssic. La paraula clàssic té dues accepcions: La primera defineix que un edifici clàssic és
aquell el qual els seus elements decoratius provenen del vocabulari arquitectònic clàssic. La
segona fa referència a l’essència del classicisme on la seva finalitat sempre ha estat aconseguir
una harmonia entre les seves parts i intrínseca a les 5 ordres, que definiré en el següent paràgraf.
La harmonia dependrà de les proporcions dels elements. Per tant, un edifici no pot considerar-se
clàssic si no compleix ambdues accepcions mencionades anteriorment.
Un ordre és la unitat de “columna i superestructura” de la columnata d’un temple. Inicialment es
parlava de tres ordres (en el tercer i quart llibres de Vitruvi): el dòric, el jònic i el corinti. Amb el
pas del temps s’hi van afegir dos més (que queden reflectits en el llibre de Serli): el toscà i el
compost (Veure annex 1). Els ordres es van arribar a considerar com a instruments arquitectònics
que incorporaven la saviesa de la humanitat en l’art de construir, com productes de la naturalesa.
Vitruvi sempre els hi ha atribuït una personalitat “humana”. El corinti sempre s’ha considerat una
figura femenina, el dòric una masculina i el jònic ha ocupat una posició entremitja, asexuada. El
corinti s’ha empleat en esglésies consagrades a verges, com la Verge Maria. El dòric a sants més
extravertits com San Pedro o San Jorge, als caràcters militants. El jònic que s’ha atribuït a les
santes matrones i als homes cults. Segons Serli, a l’ordre compost no se li atribueixen
característiques especials mentre que al toscà el considera adequat per presons o fortaleses.
Tot i això, és cert que no sempre s’ha seguit aquesta idea i gairebé sempre s’han escollit en funció
econòmica i estètica.
Capítol segon. La gramàtica de l’Antiguitat.
Si suposem que estem projectant un gran edifici, el pensament de sentit comú més modern és
pensar en deixar de banda els ordres, ja que se suposa que està associat als temples, i que hauríem
de començar pel principi d’arcs, voltes i fenestració. No obstant, segons els romans, els ordres
eren arquitectura, per tant aquests havien d’estar presents en tots els seus edificis. I no només amb
funció ornamental sinó que van servir com a control de les noves tipologies d’edificis.
Per tant, això implica haver d’introduir les columnes de diverses maneres a l’arquitectura. Podem
distingir les columnes exemptes, les separades, les adossades i les pilastres. Distingirem dos tipus
d’arquitectura romana: els amfiteatres i els arcs de triomf.
10
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
Els edificis romans d’importància estaven basats en arcs i voltes, mentre que els ordres provenien
d’una arquitectura més primitiva basada en la construcció de posts i dentells. El problema és que
els edificis amb arcs i voltes no tenien suficient amb les columnes sinó que necessitaven
contraforts robustos per suportar les càrregues. La solució va ser combinar el sistema arquejat
amb l’adovellat, també la forma i les dimensions dels arcs i maçons, la alineació de la motllura
del pedestal de les columnes. La seva disposició s’ha aconseguit gràcies a un equilibri molt
cautelós entre lo pràctic i lo estètic, i una mínima alteració podria fer malbé l’edifici. Un exemple
és el Coliseu, el qual combina diferents ordres en les seves plantes. També ho fan el teatre de
Marcelo, teatres de Verona i Pula.
Per altre banda, i des del punt de vista gramatical, tenim els arcs de triomf, que son més instructius
que els teatres. A Roma els més importants són l’Arc de Septimi Sever i el de Constantini. Hi ha
molts altres tipus d’arquitectura romana com les termes romanes, el Panteó i els temples, però
dels que he parlat son els que més defineixen el llenguatge clàssic.
Per últim, parlaré de l’intercolumni, l’espai entre columnes. Se’n distingeixen 5 tipus segons el
seu diàmetre: picnòstil, sistil, èustil, diàstil i aeròstil. La importància de l’intercolumni és molta
ja que permetrà canvis i variacions en diferents tipus de columnes.
Capítol tercer. La lingüística del segle XVI.
Un cop introduïda la gramàtica clàssica (els cinc ordres, els arcs, els amfiteatres, els
intercolumnis, etc.) parlaré de com l’han dut a terme alguns arquitectes: Bramante, Andrea
Palladio, Giulio Romano i Miguel Ángel.
Donato Bramante, qui va ressuscitar la arquitectura de l’antiguitat. Algunes de les seves obres son
la Basílida de San Pere, dos patis del Vaticà i, del que parlarem ara, De Pietro in Montorio. En
aquest es va fer un templet propi de l’arquitectura romana. Evidentment, no es una reproducció
literal d’un temple romà sinó una ampliació de la idea dels romans. Gràcies a les il·lustracions
d’Andrea Palladio d’aquest edifici, Cristopher Wren el va conèixer i va voler reproduir les dues
torres de la catedral de Londres de Sant Paul amb els templets a l’estil de Bramante. El problema
del templet van ser les grans dimensions d’aqiest. La solució que va trobar va ser omplir un
intercolumni de cada quatre. Per això diem que no és una còpia sinó una prolongació de la de
Bramante. També podem posar d’exemple com arquitectes inspirats en l’arquitectura de
Bramante: a Nicholas Howard amb el mausoleu de Castle Howard, Rafael, Baldassarre Peruzzi,
Antonio de San gallo el Joven, Sansovino i Michele Sanmicheli.
Andrea Palladio, un arquitecte i il·lustrador que va formar part de la següent generació. Va
construir edificis on el llenguatge romà era lo més eloqüent i articulat (columnes suportant tot el
pes possible). Palladio investigava el text de Vitruvi i això el va portar a pensar en fer
restauracions, i va fer els quatre llibres d’arquitectura al 1570.
Abans de començar a parlar de Giulio Romano, un deixeble de Rafael, vull introduir el terme
encoixinat. Primerament era una forma rústica de col·locar carreus i que amb el temps va arribar
a considerar-se un objecte de sofisticació extrema. Romano, per exemple en el palau del Te,
reconeixem un ordre dòric, tot i que una mica distorsionat. També podem destacar les pedres de
l’entaulament que queden “despenjades” que són simètriques respecte el centre. És una obra
irracional i impressionista on certes zones no hi ha encoixinat. És una protesta contra les regles.
Per últim, parlaré d’una figura més revolucionaria que Giulio Romano: Miguel Ángel.
L’encoixinat gairebé no li interessa i es centra en fer murs llisos i, en general, la seva obra es basa
11
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
en la coherència de superfícies, entrants, sortints, i elements que quasi no presentaven
ornamentació. Miguel Ángel va transcendir la gramàtica Vitruviana i va procedir amb les
proporcions, composició i regles d’una forma diferent. Una de les seves obres es la capella de
Medici, que va crear molta controvèrsia ja que els edicles tenien tots els elements estructurals que
definirien una arquitectura Vitruviana però tots ells reformulats i canviats. Ell també, protestant
contra les regles d’una forma més radical.
Capítol quart. La Retòrica del Barroc.
Tota la resta d’arquitectura de Miguel Ángel no és tan original en els detalls però si que destaca
per altres qualitats. Per exemple en la colina capitolina on les pilastres tenen quasi 14 metres i
recorren dues plantes de l’edifici o que el mur superior descansa sobre un entaulament recolzat
en columnes jòniques, cosa que els romans mai haguessin fet.
El Mainerisme és “l’estat d’ànim” de l’època degut a tots els esdeveniments que hagin succeït.
Anomenem així quan es va deixar de sentir l’impacte de Romano i Miguel Ángel i el moment en
el que va irrompre el Barroc un centenar anys després. Dos exemples clars del Mainerisme són
de Jacobo Vingola: La villa Farnese, en Caprarola, i l’església de II Gesù. Si examinem la seva
arquitectura en termes de l’Alt Renaixement sorgiran dificultats, hi ha canvis i distorsions. Si
comparem l’església de Santa Susanna (Roma) amb la de II Gesù notem dues diferencies: en
primer lloc que la primera és més compacta que la segona. En segon lloc, trobem que la façana
de II Gesù la configuració de columnes i pilastres és difusa, mentre que l’altre està dissenyada per
a que la nostra atenció vagi enfocada al centre. Per tant, determinem que II Gesù és maineirista i
la de Santa Susanna és barroca.
Tres exemples d’obres del barroc són: la plaça de San Pedro del Vaticano de Bernini, (Roma) la
fachada del palau del Louvre (París) i el palau de Blenheim de Vanbrugh (Oxford).
La plaça del vaticà de Bernini va fusionar la dignitat militar del dòric amb l’elegància del jònic.
Aquesta obra està construïda a base de columnes i dona la sensació de ser un bosc. El ministre
Luis XVI va decidir que la façana del palau del Louvre es destaqués i van encarregar projectes
arquitectònics importants incloent-hi Bernini. El Louvre és un palau amb façanes molt llargues i
serveix com a exemple de com utilitzar un odre clàssic per controlar una façana. Per últim tenim
el palau Blenheim que, a diferència de l’anterior, aquest és un edifici integrat per moltes parts
desplegades. Vanbrugh va fusionar dues influències molt diferents: la arquitectura romana amb
la dels castells medievals i edificis d’Anglaterra.
Capítol cinquè. La Llum de la raó i de la arqueologia.
Per què Roma va ser la font de bondat en l’arquitectura? Una resposta és perquè totes les persones
cultes del mon coincidien en la incomparable bellesa de l’arquitectura romana. Una altra resposta
afirmava que es basava en regles matemàtiques responsables de tota la bellesa. I una tercera era
que l’arquitectura romana provenia de la grega i que, per tant, era quasi una obra de la naturalesa.
A França, a mitjans del segle XVII, van començar a formular-se preguntes sobre l’autèntica
naturalesa dels ordres i com havien de ser utilitzats en els edificis moderns. Van sorgir una sèrie
de llibres dels quals el primer famós va ser “Parallèle de l’architecture antique avec la moderne”,
de Ronals Fréart. Després, en 1706, es va publicar “Noveau traitè de toute l’architecture ou l’art
de bastir” de Cordemoy. Aquest últim volia acabar amb l’ús ornamental dels ordres i aconseguirne un llenguatge funcional.
12
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
La hipòtesis consolidada era que s’havia originat quan l’home primitiu va construir la primera
cabana primitiva. De la cabana va passar a un temple i es va anar perfeccionant fins inventar la
versió en fusta del dòric que més tard es va traduir en la pedra. Després van anar sorgint els altres
ordres. Més endavant farem més referències a aquesta cabana primitiva.
Laugier, considerat un filòsof arquitectònic, sostenia la seva idea en fer desaparèixer tota
l’aruqitectura “en relleu” i també en la desaparició dels murs. Va escriure el llibre “Essai sur
l’architecture” al 1753 que va ser discutit i atacat per tota Europa. Un dels edificis que encarna
els principis de Laugier és el Panthéon de París. Aquest, va ser el primer edifici important que
cau qualificar com a neoclàssic. La raó i la arqueologia son els dos elements complementaris que
conformen el Neoclassicisme diferenciant-lo del Barroc.
L’impacte real de Laugier en l’arquitectura anglesa va ser molt important. Els anglesos eren molt
puritans referint-nos a l’arquitectura i van resistir-se a acceptar completament les postures de
Laugier. Independentment de l’impacte del seu pensament a Anglaterra, sens dubte la idea del
primitivisme, va prevaldre i tenir dues conseqüències principals: El neogrec i el primitivisme de
John Soane.
El neogrec es caracteritza per tenir no cinc, sinó vuit ordres: els cinc romans establerts feia temps
per Serli i els tres grecs que podien copiar-se del llibre de Stuart i Revett.
John Soane va projectar els seus edificis sempre de dins cap a fora. Es sentia atret pel primitivisme
de Laugier però estava disposat a anar molt més enllà tot eliminant de la seva pràctica tots els
ordres convencionals i inventant un nou ordre primitiu: el “beocio”. Quan Soane va morir, també
ho va fer amb ell el seu estil. El neogrec moria i les idees de Laugier van ser oblidades. Donava
la impressió de que s’havia tancat la història del llenguatge clàssic però no era així.
Capítol sisè. Lo clàssic en la modernitat.
En la primera meitat del segle XX els hàbits arquitectònics van canviar completament i ens vam
trobar en el moviment modern, després de la II Guerra Mundial. On és el llenguatge de
l’arquitectura en aquest moviment? Si la cabana primitiva era arquitectura pura, això significa
que és res més que una reducció dels termes més simples possibles de la forma del temple clàssic.
És a dir, es limitava a columnes, bigues i, en general, formes geomètriques simples.
Aquesta arquitectura va sorgir a finals del segle XVIII on podem veure una de les manifestacions
en la ciutat ideal de Claude-Nicolas Ledoux. Le Corbusier també va projectar una ciutat ideal, la
Ville Rafieuse. La passió de Ledoux per l’ús de formes simples per la construcció es va veure
reflectida en Karl Friedrich Schinkel en el seu Atles Museum de Berlín. Tant en el projecte de
Ledoux com el de Schinkel estan presents els ordres arquitectònics, el llenguatge de l’arquitectura
clàssica esta encara molt viu. Al segle XIX no deixaven de construir-se edificis clàssics, però no
només basant-se en Roma i Grècia, sinó gairebé en totes les fases de evolució de l’arquitectura.
Rebuscaven en el passat i les imitaven i combinaven per crear diferents edificacions.
Per mostrar com i amb quin grau va participar en el moviment modern el llenguatge clàssic
abordaré directament a l’obra de Peter Beherns i Auguste Perret. Beherns va ser un dels líders del
moviment arts and crafts i el van encarregar el projecte d’una nau de turbines amb una finalitat
únicament industrial. L’edifici és neoclàssic i segueix les línies generals d’un temple. El
desafiament va ser el material: l’acer. Per altra banda Perret no va necessitar tornar al
Neoclassicisme. El seu edifici és de formigó armat i no té ornamentacions però sí que està
concebut en termes dels “ordres ja que comparteix alguns dels elements estructurals propis del
13
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
llenguatge arquitectònic clàssic. Podríem pensar que aquests edificis fan referència a una possible
interpretació del llenguatge clàssic en temps moderns, però, va aparèixer Le Corbusier. Una de
les ments més imaginatives i clàssiques alhora.
Le Corbusier va escriure el llibre “Hacia una arquitectura”. On va deixar plasmada la revolució
de l’arquitectura moderna. Com ja sabem, la finalitat de l’arquitectura clàssica és aconseguir una
harmonia demostrable entre les parts, i això també va ser fonamental per la de Le Corbusier. Va
crear el sistema Modulor, basat en una divisió entre les parts dels elements que tenia a veure amb
les dimensions del cos humà.
Què ha passat amb el llenguatge clàssic? La opinió més acceptada és que ha desaparegut a causa
del moviment modern. La arquitectura és funcional i no ornamentada, cosa que ha tingut
repercussions en la ment pública essent considerada depriment i desproveïda.
Annex 2.
Temple d'ordre dòric
Annex 3.
Wright. La casa de la cascada
Mies van der Rohe. El pavelló alemany.
14
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
Walter Gropius. Bauhaus.
Le Corbusier. La villa Savoye.
Annex 4.
15
Estudis d’Arquitectura ETSAB
1er Curs. 2020-2021
Mar Castelló
Annex 5
16