UNITAT 2: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1. FACTORS PER IMPULSAR LA INDUSTRIALITZACIÓ: 1.1. La revolució agrícola. Canvis agrícoles: Increment de la producció d’aliments Comerç Diners Invertir Les tres innovacions més importants van ser aquestes: ● La difusió d’una nova rotació de conreus, el Sistema Norfolk. Va permetre suprimir el guaret i ampliar la superfície conreada. Increment agrícola/ramader. ● Eines noves: Sembradora, arada, trilladores mecàniques… Nous conreus: patates, blat de moro… Fertilitzants: guano. Va comportar augment i diversificació de la producció d’aliments. ● Tancament Openfields, els camps oberts. Dividia els camps en tres zones, dues conreaven els cereals i la tercera es deixava en guaret. Va passar al sistema Enclosure act, els camps closos. Venen terres a gent amb diners i són propietaris. Alguns es queden treballant o van a la ciutat per trobar feina. 1.2. La revolució demogràfica. L’augment d’oferta d’aliments va originar un creixement de la població elevat i continu. Augment de producció d’aliments = Descens de la taxa de mortalitat. I, com a conseqüència, l’esperança de vida va créixer notablement. L’increment de la població va proporcionar mà d’obra abundant a la nova indústria i va fer augmentar el nombre de consumidors. 1.3. Les noves fonts d’energia Van afavorir el pas de la manufactura a la indústria. La gran revolució va ser la màquina de vapor, la qual funciona en carbó. Aquest giny va posar en marxa el funcionament de les locomotores. 1.4. La revolució dels transports. Van millorar els camins i es van construir un gran nombre de canals per comerç. Els ferrocarrils van aportar més rapidesa i més capacitat de càrrega en el transport. Es va aplicar navegació per comerç marítim amb els vaixells de vapor. El resultat d’aquestes innovacions va ser la creació gradual d’una densa xarxa ferroviària a la Gran Bretanya i a la resta d’Europa. 1.5. L’impuls del mercat. Les millores van fer possible la consolidació d’una economia de mercat, es produïa per la venda. 2. ELS NOUS TIPUS D’INDÚSTRIA. 2.1. La mecanització i el sistema fabril. · Putting out system: Els articles es fabricaven fora. L’amo repartia les matèries primeres a les llars i després passava a buscar els productes fets i acabats. Productivitat baixa. Als països agrupats en GREMIS aquest sistema no va funcionar. 2.2. La indústria cotonera El primer sector a mecanitzar la producció fou la indústria tèxtil cotonera. 3. EL LIBERALISME ECONÒMIC Capitalisme P oder fer el que vulguin sense que ningú els digui res. Va sorgir a partir de la industrialització aquest sistema econòmic. El govern posa límits al liberalisme capitalista per regular els sous, condicions laborals. Els GREMIS tenien molt poder. No deixaven construir “empreses” que facin competència. LA GLORIOSA: Revolució burgesa. El Rei va perdre poder i la burgesia i “capitalisme” agafa força a partir del parlament. (segle XVII, 1688) Llei de Patent. Si patenten una empresa/producte no la poden copiar, és il·legal. Si volen copiar-la, han de pagar el propietari de la patent. Això els beneficiava perquè la seva fabricació produïa més i la gent els pagava la patent. Aquesta llei va ser molt important. Gran Bretanya va ser la impulsora de la industrialització, quasi totes les van produir allí i es va crear després de La Gloriosa. Prohibeixen els gremis, associació d’artesans. Qualsevol pot crear empreses i, a causa d'això, es creen moltes indústries. Després de La Gloriosa també es van eliminar les duanes, ells surten guanyant, ara guanyaven més perquè aquestes beneficiaven al rei. Notes importants: Abans hi havia un capitalisme molt lleu. Arancel: Quan paguem alguna cosa a un altre país. Causes i conseqüències econòmiques 1. ANTECEDENTS: Es van prendre abans de la industrialització. - Reformes agràries. Primer els terrenys eren comunitaris i després van passar a ser privats. - Supressió de gremis. A Espanya van estar més temps els gremis, per això va haver-hi industrialització primer a Gran Bretanya. - Supressió duanes i interiors i exteriors. A Itàlia i Alemanya hi havia molts problemes perquè com hi havia molts diners d’Estat s’havia de pagar a cada lloc d'aquestes. - Llei de Patent. 1.1. Quan comença la industrialització, coses que van passar. (Principis 1750) - Innovacions tecnològiques. La màquina principal va ser la llançadora volant creada per John Kay. Va ser específica per al tèxtil. *Watt va crear un invent molt destacat conegut com màquina de vapor. Va ser una innovació mecànica.* - Noves formes d’organització del treball. La diferència és que ara cada treballador s’especialitzava per un procés del treball, té molta més efectivitat. Era com una fàbrica, treballen en cadena. - Ampliació del comerç. (Gràcies a les innovacions agràries). El tancament dels camps va produir més. Hi havia moltes fàbriques i cada vegada es produïa més, ja que es comerciava. Es milloren les vies de comunicació, es pot comerciar més, van exigir als governs per a fer camins més còmodes per comerciar més i millor. - - Increment de la productivitat. Si ara passés a produir 100% terres. Es produeix més amb els mateixos recursos, hi ha més tècniques i hi ha més màquines i noves tècniques de conreu. ↓ mà d’obra Creació de grans empreses. Porten molts beneficis, són més grans. Creix la mida de les fàbriques, s’amplien. Hi porten noves màquines, fiquen les empreses en altres llocs, s'expandeixen. Tenien el poder per pressionar/negociar el govern. - 2. LIBERALISME: Relacionat en la política. - Contraposat al control reial i gremial. Depèn més dels parlaments. És dirigit pel parlament, burgesos. - Interés individual. Es beneficia individualment. - Llei d’oferta i demanda. L'economia es basa en això, també es beneficia. - Lliure competència. Si tu tens una empresa, qualsevol pot competir amb tu. Provoca que hi hagi més productivitat. - No intervenció de l’Estat en l’economia. Les empreses volien que tot funcionés com ells volien. - Creació de grans empreses. Mecanismes que fan que petites empreses es facin grans: inversió i reinverteixen deslocalitzant-se, reinversió. - Lliure comerç. 3. CAPITALISME: El liberalisme és una branca del capitalisme. El que caracteritza el capitalisme és: - La propietat privada dels mitjans de producció (idea principal). Els beneficis van al propietari. - Treball assalariat. El treballador a canvi rep un salari, el benefici l’empresari l'obté dels diners que guanyen dels productes. 4000€ - 1500€ = 2500€ (empresari) - Lliure iniciativa. Que cadascú pugui iniciar una activitat productiva. El sistema capitalista és molt bo per a la gent que té molts de diners. - Crisis econòmiques. Com es produeixen al capitalisme? · Oferta i demanda. Si hi ha més oferta que demanda, produeix una descompensació. Si és lleugera fan que el preu del producte sigui baix. Si és alta provoca una ruïna a l’empresa. Produeix sobreproducció fallida produeix atur: Quan una persona estava en atur en aquell temps es quedava sense diners. Baixa la demanda encara més i la sobre producció augmenta encara més. 4. NOVES FORMES DE GOVERN - Creació grans empreses. - Divisió del treball. Cada vegada el treball estava més especialitzat. - Finançament. Apareix: - Banca industrial. - Societats anònimes (SA). Les divideixen en moltes parts, accions. Depenent del nombre d’accions, els diners que dónes, obtens un % dels beneficis de l’empresa. - Intervenció de l’Estat. - Prohibició ferro suec. El ferro britànic era més car, influeix amb el comerç. - Prohibició teixits indis. Només permetien el cotó. Si portaven els teixits indis, els teixits britànics no haguessin sortit mai. - Obligar al comerç en vaixells britànics. Doble benefici que van obtenir. Es van obtenir moltes empreses de comerç i creació de vaixell britàniques. 4. LA SOCIETAT URBANA: BURGESOS I OBRERS. 4.1. El procés d’urbanització. Normalment les ciutats eren emmurallades per dues raons: · Per defensar la ciutat. · Perquè dins les ciutats hi havia diferents lleis que fora de la ciutat. Normalment estaven beneficiats els que vivien a l’interior. Es produeix una gran immigració de gent a les ciutats. Com més gent a les ciutats hi havia, més augmenta l’activitat econòmica. La ciutat s’expandeix tirant les muralles (no sempre) i es creen barris, cases al voltant de les fàbriques. Va començar a partir d’un moviment que es diu HIGIENISME per a fer més habitables les ciutats. Una de les raons del perquè van fer grans carrers a les ciutats és perquè l'exèrcit pogués entrar més ràpidament a les ciutats en les revoltes, a part que sigues més bonica la ciutat. Els materials per als edificis dels nous barris eren el ferro i les bigues. Conseqüències de l'emigració rural: - Nous barris. - Creixement urbà. - S’enderroquen les muralles. - Comença la planificació urbana (Barris rics) - Nous materials. Ferro i vidre. (Crystal Palace, 1851, Londres / Iron Bridge, 1781, un dels primers en ferro a Gran Bretanya). - Homogeneïtzació. Com se’n van fer moltes, molt ràpid, les cases eren molt iguals. - Contaminació. Pel vapor de carbó de les fàbriques. Ex. Manchester: 1760 tenia 35.000 1800 tenia 70.000 1850 tenia 400.000 Notes importants: ·Degut a aquesta contaminació Charles Fourier va crear ciutats ideals, Falansteris, només es va quedar amb la idea. ·Birmingham va ser una de les primeres ciutats amb industrialització. 4.2. La societat industrial Burgesia enfrontada al Proletariat. Classe mitjana Burgesia: Propietat privada, treball, individualisme, estalvis. BURGESIA PROLETARIAT CLASSE MITJANA 5. LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL. Només el show de l'home aportava un 50% - 50% dels diners a la família. Entre 70% - 90% es gastaven en menjar. També va sorgir un augment de frau, afegien productes barats als productes, n’hi havia tòxics. Poc a poc, va haver-hi una diferència de condicions socials molt gran en rendes, més grans i més baixes. ❏ 1801: 1% → 25% de renda. Cada vegada s’augmentava la producció, s’hi apropiaven els directors de la fàbrica. ❏ 1848: 1% → 35% de renda. Esperança de vida: No havia augmentat. Augmenta al camp i es baixa a les ciutats. · 1751 - 1775 → 36 anys d’esperança de vida. · 1826 -1850 → 40 anys d’esperança de vida. La gent moria per les debilitats que tenien a causa dels productes. - Còlera. Un 10% moria d’aquesta, s’agafa per l’aigua de les fonts. Estava contaminada a causa d’uns bolquers. John Snow va fer una investigació amb un mapa de Londres per veure la gent que estava contaminada de la font, els anava millor aquesta. La font que estava contaminada tenia molt bon gust. El barri tenia 13 fonts. - Tuberculosi. Matava el 16,7% . - Tifus. Matava el 4,5%. Treball infantil. 1750 - 1840, període revolució industrial. Treballaven des de ben petits, els explotaven. Els paguen molt poc, els exploten, els peguen i els fan fer treballs perillosos. Tampoc va ser general, no treballaven tots. Abans treballaven igual de petits però al camp amb les famílies. Fins el 1830 no es van posar lleis de protecció als menors. ➔ FACTORY ACTS. Prohibeixen que els nens menors de 9 anys només podien treballar menys de 8 hores. De 9 a 14 anys com a màxim 8 hores i, de 14 a 18 anys, com a màxim 12 hores. Una novetat era l’obligació dels patronos a fer l’educació gratuïta als nens. (Només al tèxtil s'aplica) ➢ 1842. Es va prohibir que els nens i les dones treballessin a les mines. ➢ 1854. De 10 a 19 anys encara el 18,3% de nens treballaven. ➢ 1780 - 1820. Va disminuir la taxa d'alfabetització. Notes importants: L’industralització va llevar l’educació als nens. BREWERY eren les fàbriques de cervesa. Expressió grogui. Ve d’Anglaterra, de l'aiguardent que enviaven allí. De com et quedaves després de beure-la. A meitat de s. XIX, Birmingham, 20% tenien aigua corrent Newcastle 10% tenien aigua corrent. Al Regne Unit no es va construir un clavegueram amb condicions fins l’any 1865. UNITAT 3: MOVIMENTS OBRERS (Mitjans s. XIX, revolucions) * El moviment obrer, reivindicació d’una classe social per la millora de les condicions laborals.* Va sorgir per part de la classe obrera. Molts camperols havien anat a les ciutats però també hi havia gent als camps encara que allí la noblesa seguia en certa superioritat. - Desaparició desigualtat jurídica. Ja podia ser jutjat de la mateixa manera un obrer que un noble. Depèn dels diners que té la gent. Privilegi de sang → privilegi econòmic Qualsevol persona podia canviar de classe, si tens sort. Sorgeix conflicte de classes, que abans no va sorgir en aquest sentit. ·Les revolucions obreres van originar-se tan tard, 70-80 anys després, perquè abans, quan va començar la industrialització encara estava aquest conflicte. NOBLESA → POBLE Fins que veuen que a la noblesa no els importen. Amb la comuna de Paris, allí va ser quan va haver aquest divorci. ➔ COMBINATION ACTS. Llei que prohibeix el associacionisme d’un col·lectiu de treballadors i la vaga i, per tant, és fonamental el seu coneixement per entendre les dificultats dels inicis de el moviment obrer a Gran Bretanya. 1524 es va derogar. A principis de s. XIX van començar els primers conflictes dins de les fàbriques. ➔ LUDDISME. “Si la culpa de les nostres condicions són les màquines anem a per elles.” Forma de protesta a Gran Bretanya que va començar a assaltar fàbriques, trencar màquines, cremar les fàbriques. No eren els propis obrers. No va tenir mai una organització darrere, feien reunions entre ells. Va durar només 6 anys. Va néixer a Anglaterra entre els anys 1811 i 1816. A Espanya, les revoltes més importants es van produir el 1821, a Alcoi, i el 1835, a Barcelona. Els que estaven en males condicions eren els artesans, els originaris, ja que venien i produïen molt menys, eren de més mala qualitat i hi havia més pujada de preu. CRONOLOGIA · Aquestes primeres lleis ja eren utilitzades pels nobles abans. ❏ Llei Le Chapelier, 1791. Es basava en lleis anteriors. Instaura la llibertat d'empresa i prohibeix les associacions i corporacions gremials de tota mena. ❏ 1524. Es van posar d’acord representants de diferents fàbriques per a fer revoltes. Una convenció que van fer als obrers va ser legalitzar les associacions obreres, però estava tan reglamentat que puguin tenir una activitat normal. ❏ 1832, Reform Act. Va ser una reforma insuficient del sistema electoral, encara que va ampliar el dret de sufragi, els obrers i les dones no podien votar. Es va quedar insuficient i es quedà en sufragi censatari. ❏ 1834. Es dóna una millora, s’esmena la llei dels pobres. Es donava allotjament i un treball als pobres a les parròquies. El pobre que revolucionava, se’n anava, el despatxaven. Els que no podien sostenir-se havien de residir a workshops i tallers. I el sistema estava controlat per una comissió centralitzada, no manava l'església, perquè a l’església manaven els rics i aquests no els ajudaven. ❏ 1838, Moviment cartista. Es basava en una primera carta, reivindicació que venia de la burgesia. Volien un sistema polític més ideal. Cada vegada que sortia un moviment d’aquesta, la conflictivitat baixava. La primera reivindicació és el sufragi universal perquè així els obrers podien votar, però era secret, molt important, perquè els obrers d’aquesta manera podien votar lliurement. La remuneració dels membres del Parlament per permetre l’elecció dels treballadors. ❏ 1848, fracàs de la revolució. Va provocar que revoltaren i, aquesta revolució va ser durament reprimida. Va suposar un divorci de la burgesia i el proletariat. La importància d’aquesta revolució va ser això. França va tenir una gran importància a Gran Bretanya. ➢ El proletariat encara creu que la burgesia té certa constància amb ells i baixa el conflicte. Quan comencen les noves ideologies, deixen de tenir reivindicacions culturals. En una sola empresa volen un estatus, un sistema molt més just. I van sorgir algunes persones que creien en una societat justa, van lluitar pel benestar de tots. ● Saint Simon → L’ideal d’ell consistia en un govern amb els més qualificats en la ciència i tecnologia governant. Era aristòcracta, anava en contra del seu propi estatus social. Va lluitar a la Revolució Francesa al costat dels republicans. Tenia l’idea de crear una religió que es bases amb la ciència. ❖ Va tenir l’idea de fer el canal de Panamà. ❖ Es va arruïnar moltes vegades i, una vegada, va intentar suïcidar-se. Sis trets després, va sobreviure. Anys després es va morir perquè estava dolent. ❖ Va marcar l’inici d’aquestes reivindicacions. ● Charles Fourier → Ell va idear els falansteris, només amb això, ell pensava que la societat igualaria. Es van fer algunes cooperatives però no es va aconseguir fer això, va fracasar en tots els intents. ❖ Aquest va ser un dels primers que va parlar obertament del feminisme. ❖ Rebutjava l'autoritarisme, que un manés a sobre dels altres. Nota important: Aquestes persones no van aconseguir els seus ideals però van influir en propers pensadors. ● Robert Owen → Pertany a la burgesia, va intentar acabar amb el sistema capitalista. A partir del cooperativisme, ell volia crear una societat millor. Això és el que ell creia. Pretenia substituir el sistema capitalista per un altre més just que evités els problemes britànics. ● Karl Marx → Va pensar una societat, va publicar el “Manifest Comunista”, el qual va trencar totalment la burgesia. ❖ Critica l’economia política liberal, la propietat privada. ❖ Els mitjans de producció i econòmics, determinaven el caràcter d’una societat i, com canviaven al llarg del temps, podia canviar aquesta també. ● Pierre-Joseph Proudhon i Mikhail Bakunin → Impulsors de l’anarquisme. Va un pas més enllà del capitalisme. ❖ No hi hauria ningú que faci lleis. ❖ IGUALTAT TOTAL. ❖ Federalisme, c om a forma d'organització per al treball. Els anarquistes i els comunistes anaven junts. Els comunistes creien en un Estat i els anarquistes el volien trencar. Per aquesta raó es van separar. Nota important: El divorci entre burgesia i proletariat va començar amb la revolució de 1848 i es va fer total amb la Comuna de París, on el proletariat ja es va adonar que era possible poder organitzar una societat sense dependre de ningú més. · 3 CORRENTS: - Socialisme utòpic. (Fourier, Saint Simon, Owen)→ Cooperativisme. Els pensadors d’aquesta corrent eren burgesos. Primeres reflexions van acabar en les explotacions, volien IGUALTAT. (Com totes però de maneres diferents). ➔ Cooperativisme. Tots obtenen un benefici, els treballadors ja es beneficiaven. Pretenien que tots els mitjans de producció fossin cooperatives. No eren propietat de l’Estat. Cadascú havia de treballar segons la seva capacitat, cobraven segons el treball. Però no tothom cobra el mateix. El que més cobrava no podia cobra un 3:1 del que menys, per no crear tantes desigualtats. - Socialisme científic. (Marx i Engels)→ Comunisme. Van firmar el manifest comunista. Materialisme històric: Tot depenia del sistema de producció i l’economia. Introdueix el tema de “Lluita de classes”. Les més afavorides havien de lluitar en contra de les menys afavorides. Marx ho criticava. Canvia l’Estat, a través d’una revolució. Mitjançant aquesta revolució els obrers es posen amb el poder. Una vegada amb el poder, s’havia de fer una: ➢ Dictadura de proletariat. A través d’aquest van implantar una dictadura per eliminar aquesta resistència dels obrers. Les fàbriques ja no seran dels amos, sinó que és de l’Estat. És de tots, ja que aquest ho distribueix. Cadascú cobra d’acord amb les seves necessitats. Una vegada ja s’ha implantat, s’acaba la lluita de classes perquè ja no hi havia classes. Volien posar fi a això. El final d’aquest sistema també era acabar amb l’Estat. ● Finalment, mai es va aconseguir, només van arribar a la dictadura. - Anarquisme. (Kropotkin, Bakunin, Proudhon) → A través de no haver pogut aconseguir un ordre social. El principi que engloba és la LLIBERTAT DE L’INDIVIDU. Basada amb el deure. Havia de tenir total llibertat d’independència. ❏ Lluita contra: Autoritat, govern, jerarquia. Ningú havia de ser més que cap altre. ❏ Ho bassaven tot en la Moralitat de cada individu. Tothom havia de ser responsable. ❏ Major presència al camp. (Era urbà també). Rússia i Espanya. Pais d’Europa on més es va implantar. Va aconseguir moltes millores socials. ❏ Desaparició propietat privada i de l’Estat. Tot havia de ser petites comunes. ❏ Desaparició total de l’església . Es dia que convertia els homes. No era necessari que ningú la controlara, ja que creien que amb la voluntat dels treballadors ja n’hi havia prou. Depenia de cada cada moment, les circumstàncies. ESPONTANEÏTAT. Nota important: Entre comunistes i anarquistes, grans lluites. · 4 organitzacions obreres→ Molt més estructurades. - COMBINATION ACTS, LLEI LE CHAPELIER. Venien de lleis d’abans. Volien acabar amb aquestes perquè evitaven les revolucions. - 1824: Gran Bretanya, permet les associacions. - SOCORS MUTUS. Era una associació que buscava certa protecció de l’obrer. Molts milers de treballadors aportaven unes quotes i si algú estava dolent se li donava paga d’aquest diners, no molts, però prou per menjar. ➢ Caixes de resistència. Estan creades per a les vagues. Caixes dels treballadors amb diners i, quan hi havia vaga, podien donar diners als treballadors. Ja que no cobraven en vagues. - Primeres associacions estables. Comencen a reivindicar millores. A Gran Bretanya es coneixen com Trade Unions. Evolució d’aquesta és: ❖ Primer reunien treballadors d’una mateixa activitat. ❖ Agrupaven treballadors d’un mateix sector industrial, d’un ambit local a un ambit regional, ja que agrupaven diversos i, després, municipis. ❖ Es creaven associacions de manera nacional. Activitats→Sectors→Local→Regional→Nacional - 1834. Grand National Consolidated Unions. Una unió de sindicats, va arribar a tenir 600.000 afiliats. Notes importants: · A Europa, segona meitat s. XIX · En definitiva, és un augment de les associacions. · Primeres organitzacions que van sorgir: - Cartisme → Passa a les reivindicacions polítiques. ● 1838: William Lovett. Va escriure la famosa carta, anomenada “Carta del poble”. - Sufragi dels homes de +21 anys. Tots els homes poguessin votar. Els obrers podien votar. - Vot secret. Per als obrers. - Eleccions parlamentàries annuals. - Abolició dels requisits de propietat per a ser parlamentari. Per a poder ser escollit havies de presentar un cert poder. Volien l’abolició perquè qualsevol persona pogués ser parlamentari, també els obrers. - Assignació d’un sou als parlamentaris. - DEMOCRATITZACIÓ de la política és el que demanaven. Notes importants: · Aquesta carta va ser rebutjada tres vegades. ➔ 1839. Primera vegada que es va presentar. Venia ajudada per un milió de signatures, de gent que l’hi havia donat suport. · No va fracassar del tot perquè a causa de les reivindicacions es van quedar les idees. · El parlament va haver de cedir una mica, ja que tenien por. - - AIT. Primera internacional. → Internacionalització dels obrers. Van començar a veure que tenien força allí. Marx va adonar-se que els problemes dels obrers eren iguals a tots els llocs, per tant, podria unir-se tothom. · Britànics i francesos eren representants. ➔ 28 de setembre 1864 es van reunir a Londres i allí van fundar la: - Associació Internacional de Treballadors (AIT). Van triar un comitè. - Comitè format per obrers i els representants dels obrers són: els cartistes, socialistes, seguidors de Proudhon i Marxistes, encara no es deien comunistes (A Marx no l’hi agradava aquest nom). - Es va formar una Crida inaugural. La va redactar Marx. Es basava en els principis: ● No abolir associacions nacionals. Pretenia que es potenciaren. ● Emancipació classe obrera. Que tingueren un poder propi i què sorgís com a tal com un cos propi. ● No hi havia emancipació sense lluita política. Veien que era fonamental. 1868. Bakunin va ingressar a l’internacional, va ser clau per al trencament. Fracassa la comuna de París i Marx diu que havia fallat per causa de la seva mala organització. - 1872. Els anarquistes són expulsats. Va ser clau perquè la 1º internacional fracassarà relativament, anés dissolent-se. Notes importants: · Aquests van expulsar als anarquistes després, quan va entrar Bakunin. · Es va implantar a França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia, Alemanya i Espanya. · Hi havia enfrontaments grans entre els Marxistes i els Anarquistes.
