Subido por Alfonso Caballero

Autocontrol

Anuncio
TEMA 1. EL CONCEPTE D’ESTRÈS
LA SOBREACTIVACIÓ ADAPTATIVA
És la reacció natural de l’organisme davant de situacions d’amenaça , risc, novetat , etc…
1. Fisiològic: dilatació de la pupila, freqüència cardíaca, respiració accelerada, tensió sanguínia , formigueig , nus a
l’estómac, tensió muscular, suor…
2. Cognitiu: capacitat de percepció , millor procés de la informació, capacitat per buscar solucions efectives i per
seleccionar la resposta correcta.
3. Canvis comportamentals: rapidesa de moviments, preparació per la defensa/fugida, rendiment verbal / no verbal.
Quan es converteix la sobreactivació adaptativa en estrès?
Es converteix en estrès quan es massa freqüent , intensa , excessivament perllongada o la persona no té o creu que no té les
habilitats suficients per afrontar les demandes de l’entorn.
ESTRÈS
Concepte: És el resultat d’un desequilibri entre els factors ambientals i els factors personals
A. SITUACIONAL O PUNTUAL : Es manifesta de forma puntual en situacions concretes , presenta conseqüèn cies
negatives a curt i mitjà termini.
1.
2.
3.
4.
Pertorbacions cognitives: pensaments negatius , dificultat per analitzar la situació i prendre decisions, bloqueig
mental.
Problemes emocionals: ansietat , impotència, inseguretat, canvis d’humor…
Reaccions psicofisiològiques: taquicàrdia , ofec, tremolor , suor…
Comportaments conductuals: passivitat , conducta agressiva, accions precipitades, errades…
B. CRÒNIC: Es manté durant llargs períodes de temps o quan les demandes de l’entorn són contínues , presenta
conseqüències a llarg termini.
1. Fisiològics: insomni , mal de cap , malaltia coronària, asma bronquial, al·lèrgies , úlcera gàstrica , impotència,
ejaculació precoç…
2. Psicològics: crisi d’ansietat , alcoholisme, drogodependència, depressió…
3. Problemes Sociofamiliars: separació, divorci, aïllament social…
4. Problemes laborals: absentisme, baixes , increment dels accidents.
FACTORS AMBIENTALS
Què
son?
Variables que interaccionen
amb l' individu. L'estrès
ambiental pot ser incrementat
per el propi comportament
Sociofamiliars: Problemes
de parella, mort d'una
persona pròxima, càrrecs de
responsabilitat, canvis de
torn…
Quins Socioeconòmics: Atur,
serveis públics deficients,
són? inseguretat ciutadana
Físics: soroll, temps…
PSICOFISIOLÒGICS
COMPORTAMENTALS
Processos mentals que Conjunt de
engloben diversos
sentiments o
aspectes com la
sensacions.
percepció, la recollida
d'informació, l’anàlisi, la
presa de decisions…
COGNITIUS
EMOCIONALS
Respostes físiques i
automàtiques de
l'organisme que no
podem controlar i es
veuen
Respostes observables de
l'individu i voluntàries.
Pensaments, atenció ,
creences, valors ,
memòria, autoconfiança,
planificació de
conductes, anticipació a
les conseqüències…
Observables: Tremolor
, suor , insomni…
No observables:
Taquicàrdia, nus a
l’estómac, formigueig…
Aspectes verbals:
QUÈ ES DIU?
Aspectes vocals:
COM ES DIU?
Aspectes no verbals:
POSTURA ,
GESTICULACIÓ,
EXPRESSIÓ DE LA
CARA, ACCIONS…
Ansietat, emocions,
depressió ,
impotència,
inseguretat…
TEMA 2. LA REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA
LA REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA: És la tècnica psicològica , l`objectiu de la qual és identificar , analitzar i modificar
les interpretacions o els pensaments erronis que les persones experimenten en determinades situacions.
PROCEDIMENT:
3.
1.
IDENTIFICAR ELS PENSAMENTS INADEQUATS: s’ha de fer ràpidament per evitar que ens envaeixin i tallar
cercles viciosos que provoquen “efecte bola de neu”…
• Adaptatius: són realistes, objectius i faciliten l’aconseguiment del propòsits.
• Neutres: No incideixen en les emocions ni en el comportament davant d’una situació.
• No Adaptatius: distorsionen la realitat o la reflecteixen parcialment, dificulten la consecució dels objectius i
originen emocions no adequades a la situació.
2.
AVALUACIÓ I ANALISI DELS PENSAMENTS: Tipus de preguntes per analitzar els pensament que fan obligada
la reflexió.
• OBJECTIVITAT:
Em falta informació?
Exagero?
M’infravaloro?
La meva interpretació és adequada?
•
CONSEQÜÈNCIES:
Em serveix d’alguna cosa pensar d’aquesta manera?
M’ajuda donar voltes i més voltes?
•
RELATIVITZAR.
Seria un problema greu que no aconseguís l’objectiu?
Seria insuperable o podria arreglar-ho?
RECERCA DE PENSAMENTS ALTERNATIUS: Són les conclusions de la reestructuració. Un cop obtinguts es
poden utilitzar com a autoinstruccions .
Què li diria a una altra persona que tingués el meu problema?
Aquest pensaments milloraran el meu estat d’ànim?
Què podria fer per millorar la situació i no donar més voltes?
TEMA 3. LA RESPIRACIÓ CONTROLADA I PROFUNDA
LA RESPIRACIÓ
CONTROLADA
PROFUNDA
Quan es fa?
Abans, durant i després
Abans i després
Que fa?
Està encaminada a aconseguir una
respiració lenta, regular i no gaire
prof unda que permeti contrarestar la
hiperventilació i controlar les
reaccions f ísiques
Té la mateixa utilitat que la
respiració controlada. Però més
lenta i prof unda per situacions de
màxima tensió.
Que és?
(característiques)
Diaf ragmàtica, 8 cops per minut,
una mica més prof unda de la normal
Diaf ragmàtica, 3 cops per minut,
més lenta i prof unda que la
controlada
Com es fa?
(procediment)
inspirar-expirar 3+3 segons
inspirar-retenir-expirar 5+5+10
lentament
TEMA 4. LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
El mapa cognitiu per a la resolució de problemes consta de 3 parts:
1. ANALISI PREVI
-
Informació i factors: És important la recollida d’informació abans d’arribar al lloc dels fets
per poder garantir al màxim les mesures d’autoprotecció i fer una pre-selecció dels factors
claus.
Pre-objectius i anticipació a solucions: Amb la informació recollida ens anticipem a
l’actuació seleccionant els objectius que poden ser més importants i pensar en els possibles
recursos que es faran necessaris elaborant un pla d’acció.
2. ANALISI DURANT L’ACTUACIÓ
-
Recollida d’informació: una vegada al lloc tornem a recollir la informació important.
Captar els factors claus: que ens poden permetre establir el OBJECTIUS.
-
OBJECTIUS: “Els objectius són allò que volem aconseguir i les solucions els mitjans per
arribar-hi”
-
Recerca de solucions i pla d’actuació: Un cop feta una avaluació i especificats els objectius
es cerquen solucions i s’elabora un pla d’acció de manera molt ràpida , quasi automàtica.
-
VALORACIÓ: Una vegada estem actuant el resultat positiu o negatiu en resposta a la nostre
actuació ens obligarà o no a fer un re-anàlisi de la situació que pugui fer més efectives les
solucions. Cada vegada que fem un re-anàlisi estem més lluny del resultat positiu de
l’actuació.
NEGATIVA
POSITIVA
3. ANALISI POSTERIOR A LA INTERVENCIÓ
Tant si l’actuació ha estat correcta o no, es poden fer tres tipus d’anàlisi:
-
No adaptatiu: Atribució de l’èxit o el fracàs a factors externs o sobrevaloració de la pròpia
responsabilitat.
No anàlisi: Al no fer anàlisi es perd l’oportunitat d’aprendre de la pròpia actuació.
Adaptatiu: Reflexionar sobre els factors o recursos que han pogut facilitar la resolució,
aprendre dels errors . Si es realitza aquest tipus d’anàlisi s’obté una experiència optimitzada.
TEMA 5. LA COMUNICACIÓ I LES HABILITATS SOCIALS
HABILITAT SOCIAL: En general les habilitats socials són els recursos personals que permeten ser més eficaç davant les
situacions socials.
COMPONENTS DE LES HABILITATS SOCIALS
VERBALS
(què es diu?)
- Donar informació
- Oferir alternatives
- Argumentar
- Expressió clara
concreta i adaptada al
ciutadà
- Fer preguntes
- Transmetre missatge
de forma positiva
- No entrar en
discussions
VOCALS
(com es diu?)
NO VERBALS
El llenguatge del cos
Volum de veu
To
Fluïdesa
Pronunciació
Velocitat
Expressió facial
Mirada
Gestualitat
Postura i orientació
Proximitat corporal
PRINCIPALS HABILITATS SOCIALS:
-
ESCOLTA ACTIVA: Entendre les idees fonamentals que ens transmet l’ interlocutor i demostrar-ho amb
components verbals i no verbals.
-
EMPATIA: Intentar entendre l’estat emocional de l’interlocutor i demostrar-ho però mantenint una distància
intel·lectual per no quedar atrapats emocionalment.
-
ASSERTIVITAT: Defensar els drets i interessos personals. En àmbit policial: vetllar pels drets i llibertats dels
ciutadans i fer complir la llei.
TIPUS DE RESPOSTES ASSERTIVES
Definició
ELEMENTAL
Expressar de manera senzilla ,
objectiva i concreta
Si us plau, deixi'm continuar.
Ho sento aquí no es pot aparcar.
Convé que ens tranquil·litzem una mica i…
Entendre, Valorar i Agrair però
Entenc que em diu, però …
Valorem…
Agraïm la seva ajuda , però…
AMB
fent les indicacions pertinents.
RECONEIXAMENT
IGNORAR I
CENTRAR-SE
REPETICIÓ DEL
MISSATGE
REPETICIÓ
ASCENDENT
ACCEPTAR
CRÍTIQUES I
EXPRESSAR-HO
Exemples
Ignorar l'agressivitat i centrar-se Comprenc com se sent , però…
en l'objectiu. No entrar en
discussions.
Repetir de diferents maneres el
que volem dir
Hauria de ….no ho dubto , però, … quantes vegade per ….
Ho sento però li haig de demanar… faci-ho si us plau…
Anar pujant gradualment la
contundència del component
verbal i no verbal
li torno a repetir… m'està donant arguments per….no
m'agradaria veure'm obligat a … si continua així em veuré
obligat a detenir-lo…
Saber disculpar-se
Ja me n'he adonat …És veritat , ha estat una errada…li
demano disculpes…
TEMA 6 i 7. PERSONES AMB PROBLEMES PSICOLÒGICS, COMPORTAMENTALS I VICTIMES
DEPRESSIUS: La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim que provoca sentiments de tristesa, buidor i una pèrdua
d’interès o de plaer en quasi totes les àrees de la vida. En el cas de nens, nenes i adolescents , pot aparèixer
irritabilitat en lloc de tristesa.
Indicatius:
-
Canvi en la gana i/o el pes
Alteracions de la son
Agitació o alentiment psicomotor
Falta d’energia
Sentiments d’inutilitat o culpa
Dificultats per pensar, concentrar-se o prendre decisions
Pensaments recurrents sobre la mort o idees, plans o intents de suïcidi.
CRISI D’ANGOIXA: La crisi d’angoixa es caracteritza per l’aparició d’una por o d’un malestar intens acompanyats de
símptomes de tipus fisiològic i/o cognitius . La crisi s’inicia de forma brusca i arriba a la màxima intensitat amb
rapidesa (aprox. 10 min.).
Indicatius:
-
Hiperventilació que esdevé:
Suor , palpitacions, tremolors.
Falta d’alè sensació d’ofec
Sensació de no poder empassar
Nàusees, mareig i vertigen.
Formigueig, calfreds i sufocacions.
Acompanyat de pensaments angoixants.
ESQUIZOFRÈNIA: Implica una pèrdua del contacte amb la realitat, la persona té dificultats per diferenciar el món
intern (pensaments , desig, sentiments, etc…) amb la realitat externa. Aquest trastorn afecta de manera greu a totes
les funcions vitals i s’agreuja per la falta de consciència de que s’està patint una malaltia.
Indicadors d’excés:
- Idees delirants:
Persecució
Autorreferencials
Grandesa
Zelotípiques
Somàtiques
De Control
Robatori dels pensaments
Inserció dels pensaments
Lectura dels pensaments
- Al·lucinacions
- Llenguatge desorganitzat
- Comportament desorganitzat
Indicadors per defecte:
- Reducció de la fluïdesa i productivitat del pensament
- Comportament apàtic
VICTIMA: En termes generals , es considera víctima la persona o el col·lectiu que ha estat subjecte passiu d’un acte
delictiu.
VIOLÈNCIA MASCLISTA: El factor predominant és la repercussió que tenen els maltractaments a nivell psicològic.
Inicialment és un procés lent que implica un doble joc , agressió – estimació. Quan la víctima s’adona de tot ja no és
la persona que era, s’ha tornat massa vulnerable , anul·lada com a persona , se sent insegura , impotent , confusa ,
amb poca autoestima, no sap què fer ni com fer-ho , té poca capacitat per prendre decisions, per planificar , es
percep com totalment indefensa.
Descargar