Mireia Siles Serrato 2nC batx 2022-2023 Tema a redactar: L'Evolució del Catalanisme de Valentí Almirall a la Lliga Regionalista Per situar el catalanisme polític, primer s'ha de donar lloc a la part més cultural que va aparèixer durant 1833 i 1868. S'origina amb la Renaixença, el moviment cultural que està estretament vinculat amb el fenomen europeu del Romanticisme i que reivindicava la identitat catalana recuperant l'ús públic i literari del català, en un context on Espanya mirava de transformar el país amb un únic sentiment nacional basat en la llengua castellana i la monarquia hispànica. Per això, a Catalunya la gent no s'hi va veure reflectida amb aquest projecte, perquè haurien d'abandonar una llengua pròpia i un sentiment comunitari. Aquest moviment crearà dos camins: el primer serà el de la Renaixença Literària impulsada pels Jocs Florals el 1859 amb personatges com Àngel Guimerà o Jacint Verdaguer que es preocupaven de crear un model de llengua culta; i el segon la Renaixença Popular com a reacció al cultisme, on promovien la recuperació del català popular (oral), on Serafí Pitarra i Josep Clave van tenir un gran paper per impulsar aquest corrent cultural amb teatres i cors catalans. L'any 1879 es crea el Diari Català de Valentí Almirall i difondrà gran part d'aquestes idees renaixentistes. El catalanista progressista Valentí Almirall, havia format part del Partit Republicà Federalista amb Pi i Margall, però el 1881 decidirà abandonar-lo per crear el Centre Català, el primer partit polític catalanista. El 1886 escriurà el llibre Lo Catalanisme, un recull de la seva ideologia on defensarà el particularisme català i es posicionarà en contra del separatisme, considerarà Catalunya com un model de progrés per a Espanya i que li caldria més autonomia per poder-se desenvolupar, i serà partidari d'una acció política exclusivament catalana. A partir d'aconseguir bastant èxit en un Míting, s'acordarà redactar un recull de queixes anomenat el Memorial de Greuges de 1885, i passarà a ser el primer manifest polític del catalanisme. Entre totes aquestes queixes s'hi trobava una denúncia al centralisme, reclamacions al dret a impulsar la vida regional o l'ús públic del català i defenses a favor del dret civil català i del proteccionisme. Al final, tot el projecte que planteja Almirall no obtindrà poder i fracassarà per no atraure a les classes populars ni a la burgesia, per tant, comportarà una pèrdua d'influència del senyor Almirall i es debilitarà el primer catalanisme d'arrel federalista i progressista. Després d'aquest primer intent, es crearà un corrent d'arrel tradicionalista: el catalanisme conservador. Aquest, assolirà tenir popularitat entre les zones més rurals, on mai havia tingut influència perquè el carlisme encara hi era present, i tot això va ser impulsat pel corrent cultural Vigatanisme (Josep Torres i Bages) provinent d'un regionalisme d'inspiració religiosa. Els personatges que formaran part d'aquest nou catalanisme seran Narcís Verdaguer i Enric Prat de la Riba entre altres. Serà l'any 1887 quan s'hi crearà la Lliga de Catalunya, un nou partit format per alguns dirigents del Centre Català que van quedar descontents pel lideratge i radicalisme d'Almirall, però mantenien algunes de les reivindicacions del Centre Català amb un to més conservador. Hi van enviar un missatge a la Regent Maria Cristina el 1888, on es reclamava l'autonomia i corts pròpies per a Catalunya. També es demanava declarar el català com a llengua oficial a més a més que existís una educació en català o jutges catalans. El que és considerat el primer èxit del catalanisme va ser la campanya de 1889 pel dret català, on Espanya va respectar les particularitats d'aquest dret a l'hora d'establir el nou Codi Civil. Es crearà la Unió Catalanista (1891), una federació d'entitats per coordinar tots els grups catalanistes comarcals amb els objectius comuns de propagar les idees regionalistes i de crear un programa comú per a totes les entitats. Aquesta Unió celebrarà una assemblea de delegats l'any 1892 que serà coneguda amb el nom de les Bases de Manresa. Amb aquesta convocatòria s'hi buscava aprovar un programa polític amb el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana que va ser concebuda com una constitució "regional" de 17 articles i de caràcter arcaic. Sobretot s'hi va posar èmfasi en remarcar el paper que hauria de tenir Catalunya en la vida política espanyola. Quan succeeix la crisi de 1898 a Espanya, Catalunya patirà unes conseqüències que aconsegueixen donar un impuls al moviment catalanista a Catalunya. Amb el tancament de caixes de 1899 fracassaran la protesta burgesa contra els nous impostos i el primer govern regeneracionista. També, amb la pèrdua de Cuba i el desprestigi dels partits dinàstics, provocarà que la burgesia s'apropi definitivament al catalanisme. Tot això farà que l'any 1901 s'hi presenti una candidatura dels 4 presidents a Barcelona i es creï la Lliga Regionalista, el primer gran partit polític del catalanisme. El formen la unió de dos nous partits polítics: el Centre Nacional Català (1900) de Prat de la Riba i Cambó i la Unió Regionalista (1899) del Dr. Robert. Aconsegueix diversos èxits electorals com el de 1901, on hi hauran els primers diputats catalanistes a Madrid o el de 1905 quan s'aconsegueix una gran presència en molts municipis catalans, però sobretot ajudarà a la desaparició del caciquisme i la corrupció electoral de les eleccions catalanes. Segueix una ideologia autonomista (però es declararan nacionalistes) i de possibilistes perquè eren partidaris d'acords amb el govern en benefici de les corporacions econòmiques i d'avenços en la descentralització, i aspiraven a reformar la Restauració i a ser un partit de govern o amb influència en el govern. El 1906 els grups més d'esquerres aniran per la seva conta i formaran el Centre Nacionalista Republicà (CNR) i la premsa que tenien associada La Veu de Catalunya; El Cu-Cut, una revista satírica. En conclusió, el moviment catalanista que porta a obtenir resultats polítics amb bastant èxit no podria haver existit si els grans literaris de la Renaixença no haguessin reclamat el dret d'una cultura que es trobava amb cert perill de desaparèixer.