Orfebres de l’ànima. “Sine Musica nulla vita” Friedrich Nietzsche Del cor de la natura, de la fusta més primitiva, amb colp dur i delicadesa subtil, les mans del fuster escaten amb encert les mil i una formes que des d’un primitiu ninot es conjuga el verb faller. El monument, amb el temps es transforma, d’una primigènia idea, on la imaginació i la creativitat de l’artista faller vola ben alt, fins aterrar-la en forma de màgia de cartró, amb estructura de fusta per a engalanar els carrers de la nostra Gandia en la primavera valenciana. Aquesta magna festa, que de tradicions en va farcida, ompli de goig, llum, festa, soroll, pólvora, alegria i música cadascun dels racons de les nostres vides al voltant del dia de Sant Josep. Un treball d’artesania i orfebreria, acurada fins al mínim detall, resta darrere de cadascun dels ninots que composen una falla. Moltes hores de treball incansable per traure a relluir els fruits d’un esforç continu i esgotador. Aquestes obres d’art esculpides a consciència per a delectar tant als fallers de cada comissió com a la resta de veïns i visitants són el resultat final d’un any de dur treball als tallers fallers i l’orgull dels fallers que, al llarg dels dies de festa, els representa als carrers. Però no tant sols de ninots es composa la festa fallera. Una de les tradicions més nostres, arrelades a la nostra forma de ser, a la nostra idiosincràsia valenciana més pura i dura ens acompanya en aquests dies d’esbarjo festiu: les bandes de música. Les mateixes bandes de música que treballen en silenci per a traure al carrer els seus instruments i, amb la millor de les predisposicions, fer gaudir als fallers. Aquestes Bandes de Música, declarades Bé d’Interès Cultural per la Generalitat Valenciana estan formades per gent que, al igual que els fallers ho fan per la seua comissió, dediquen el seu temps d’oci per a un bé superior: La Música, allò que ens fa riure, plorar, ballar, estimar, tornar-nos bojos... un grapat de sentiments que, de forma inexplicable brollen en nosaltres en sentir el so dels instruments. I es que les Falles i la Música de banda són un tàndem indivisible on la primera no podria viure sense la segona. D’aquesta petita reflexió em naix un pregunta: Realment valorem com cal la feina dels nostres músics i de les nostres bandes de música? I no parle del pur aspecte econòmic, que també, sinó del VALOR amb majúscules de la música. Com pot ser que allò intangible, que sols succeeix en el moment en que es produeix, que requereix de l’esforç d’un altra persona per a que surta, ens emocione de la forma en la que ho fa la música? Els músics escatem l’aire amb els nostres sons que des del més profund nostre emetem i sonem juntament amb la resta de companys de la nostra banda de música per crear un conjunt sonor que faça emocionar a qui ens escolte. Sols d’aquesta forma entenem la vida i d’aquesta forma la vivim. A Gandia, cada vegada es veuen menys bandes de música on la qualitat musical sempre ha estat la senya d’identitat. Les comissions falleres que continuen confiant en les nostres bandes de música es conten en els dits. Es feina de tots reivindicar el valor social, humà, educatiu, artístic i participatiu que les Bandes de Música incentiven en el seu funcionament diari i, amb la ferma aposta per les mateixes contribuïm al seu nodriment, tant en quantitat com, sobretot, en qualitat. Respecten a les bandes de música, és el nostre tresor cultural i universal més proper que tenim, més accessible i igualitari. No de bades, les bandes de música són espais on tothom té cabuda, des del xiquet més primerenc fins el més major de la casa i on tothom treballa colze a colze, tant els professionals com els amateurs, per a tirar endavant un repertori exigent, amb qualitat i que faça gaudir al nostre públic. Els músics continuarem lluitant per a despertar en tots vostès les emocions de tota una vida. Vicent Mengual Caudeli
