1. ART CLÀSSIC: EL MÓN GREC ART GREC Antecedents i obres d'art PAU Obres d'art món clàssic. Grècia PREGUNTA 5 Els relleus del Partenó ANTECEDENTS Cultura de Creta / minoica - 2600 aC - 1400 aC Creta → entre orient i occident Palau de Cnossos - apareixen les columnes → antecedent de l’ordre dòric columnes amb capitell → antecedent de l’ordre dòric columnes amb èntasi (part superior) pintura al fresc que prové d’Egipte i Mesopotàmia Cultura micènica - pren el nom d’una de les ciutats més importants: Micenes mateixa situació geogràfica que el món grec però segles abans situació de conflicte constant (ho sabem pels castells i les muralles) megaron → palau micènic. antecedent del temple grec. tolos → estructura circular, tombes circulars CONTEXT HISTÒRIC Geografia - terrenys muntanyosos + rodejats de mar = pobles aïllats → polis polis → ciutats estats independents. - societat de comerç (intercanvi cultural i d’objectes) Època arcaica - 1 de 3 grans etapes (arcaica, clàssica, hel·lenística) VIII - V aC moment de creació de polis - - formes de govern diferents, ... - llengua, cultura i religió comunes → sentiment de pertinença - polis governades per l’aristocràcia moment d’expansió per la mediterrània - polis independents que no depenen de la capital (diferència de Roma) (Homer escriu la Ilíada i l’Odissea) començament dels jocs olímpics (nois de totes les diferents polis de Grècia) neixen els ordres dòric i jònic moment de parlar de Tales de Milet i Pitàgores Època clàssica - - - 475 aC - 323 aC (final Guerres Mèdiques - mort d’Alexandre el Gran) moment de màxim esplendor de les polis (sobretot d’Atenes, governada per Pèricles) - es comença a parlar de democràcia durant les guerres mèdiques (contra els perses per al control del mediterrani), polis molt unides degut a enemic comú → al acabar guerres polis es discuteixen per control grec (Atenes i Esparta) → guerres del Peloponès moment de crisi i debilitat, nord Grècia (Macedònia): Filip II de Macedònia conquereix Grècia: Alexandre el Gran (fill) hereda territori, expandeix imperi cap a orient → mort d’Alexandre el gran, generals divideixen territori en regnes pilars fonamentals art grec: home, natura, raó, harmonia, bellesa construcció de les acropolis (degut a guerres, reconstrueixen ciutats → creació àgora, ...) període grans noms artistes grecs: Policlet, Fídies, Miró, Praxíteles, Escopes, Lísip, … moment historiadors Tucídides i Heròdot Època helenística - 323 aC - 31 aC (mort Alexandre el gran - Grècia conquerida per Roma) cultura en decadència però influent centre cultural traslladat a Orient (Alexandria, Pèrgam, Rodes) episodi rellevant → batalla d’Actium (Marc Antoni i Cleòpatra) URBANISME ARQUITECTURA - 3 ordres: dòric, jònic i corinti Arquitectura religiosa temple - - construcció religiosa més destacada temples classificats segons posició elements (ordres dòric, jònic, corinti) interior guarda imatge divina → no es planteja l’edifici per entrar-hi - escultura gegant d’una divinitat (ningú la veu) principi temples de fusta, S VII → pedra, marbre blanc policromat (diferents colors) planta rectangular, 3 espais - pronaos / vestíbul → entrada - naos / cel·la → part central, hi ha l’escultura - opistòdom → part del darrere, al megaron s’hi guardava un tresor noms diferents depenent de dimensions: - segons nombre de columnes a la part més curta: - dístil → 2 columnes - tetràstil → 4 columnes - hexàstil → 6 columnes - octàstil → 8 columnes - decàstil → 10 columnes - segons el nombre de columnes al perímetre - perípter → quan està totalment envoltat de columnes - perípter monòpter → 1 filera de columnes - perípter dípter → 2 fileres de columnes - pseudoperípter → columnes adossades al mur - amfipròstil → només columnes a les dues façanes - pròstil → només columnes a 1 de les façanes - àpter in antis → barreja murs i columnes - thólos → temple circular PARTENÓ (pg 62-65) - FITXA TÈCNICA - autors: Ictinos i Cal·lícrates (arq), Fídies (esc) - cronologia: 447-438 aC - estil: grec clàssic - localització: Acròpoli d’Atenes - DESCRIPCIÓ FORMAL - entorn i integració urbanística: - façana principal mira a l’est - situat a l'acròpolis atenesa → acròpolis està més elevada que la resta de la ciutat, més proper al cel, als déus - estructura acropolis: - dreta darrera (3 al llibre): Partenó - esquerra darrera (4 al llibre): Erectèon (famós per cariàtides), ordre jònic (capitells amb bolutes) - edifici petit dreta entrada (1 al llibre): Atenea Niké / Atenea Àptera (Atenea victoriosa / Atenea sense ales) - escales d’accés i vestíbul (2 al llibre): Propileus construïts per Mèssicles - - alçat: - base de 3 graons → s’aixequen columnes dòriques - sense base - fust decorat amb estries d’aresta viva - collarí entre fust i capitell - capitell 2 parts: equí i àbac - coberta arquitravada - entaulament en 3 sectors horitzontals - arquitrau llis sense ornamentació - fris on s’alternen tríglifs i mètopes - cornisa - coberta amb frontó triangular decorat amb escultures planta: - - octàstil perípter monòpter planta de temple grec (prové del megaron micènic) - planta rectangular - a la naos → escultura criselefantina d’Atena feta d’or i marfil (12m) - opistòdom amb 4 columnes, tresor al mig FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT - dedicat a Atena després derrota contra perses - S VI dC → temple cristià - S XIV→ ocupació catalanoaragonesa → dedicat a Sta Maria de Cetines - SXV → dominació turca → mesquita - S XVII → polvorí → destruit parcialment per bomba veneciana - lord Elgin (anglès) → s’emporta algunes escultures - escultures de Fídies: (veure: Els relleus del Partenó) → tots policromats - mètopes - lluita entre bé (grecs) i mal (centaures, gegants, amazones, ...) / ordre i caos - gigantomàquia - centauromàquia - amazonomàquia - guerra de Troia - frontó (timpà) - explica històries d’Atenea - naixement - com aconsegueix ser deessa protectora d’Atenes - escultura d’Atenea - 12 m - or i bori - policromada - simbologia d’Atenea - fris a la cel·la de panatenees - baix relleu - tècnica draps molls - postures molt naturals ATENEA NIKÉ / ATENEA ÀPTERA (pg 68-69) - - situat al costat dels propileus, edifici petit exvot (arquitectura/escultura petita a la que li pots donar les gràcies per alguna cosa a la que està dedicada) → construïda després victòria contra perses victòria (niké) sense ales → que no marxi la victòria d’Atenes ordre jònic tetràstil i amfipròstil relleu noia cordant-se sandàlia → tècnica draps mullats ERECTÈON (pg 66-67) - - ordre jònic situat en espai complexe dedicat a moltes divinitats diferents cariàtides → dones de la Caria, zona àsia menor que van ser agafades com esclaves per haver ajudat als perses situat al costat de l’olivera d’Atenea (la planta al guanyar contra Posidó i proclamar-se protectora d’Atenes) Arquitectura civil TEATRE D’EPIDAURE (pg 70-71) - FITXA TÈCNICA - autors: Policlet, el Jove - cronologia: 350 aC - estil: grec clàssic - localització: Epidaure - DESCRIPCIÓ FORMAL - excavat a la roca - planta: - orquestra → part circular al mig (sorra) - prosceni → estructura on es fan representacions - escena → lloc on es fan representacions - càvea → semicercle de seients/graderies (120m diàmetre), aforament: 15000 espectadors dividits en seients pel poble i polítics - diazoma → passadís horitzontal, delimita els espais de la càvea - FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT - neix a partir de jornades festives (primavera i hivern) dedicades a Dionís - acció dels actors situada al prosceni, davant d’arquitectura artificial pintada - acústica molt precisa, es poden sentir actors des de qualsevol part càvea - obres representades: tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil, comèdies Aristòfanes arquitectura civil de lleure (pg 57) - exemples arquitectura civil (a part de teatre): - estoa → espai porxat de l’àgora on es fan xerrades/discussions a mà alçada - estadi - palestres ESCULTURA (pg 58-59) Època arcaica - influència oriental (Egipte → intercanvis comercials) → mig somriure, ulls ametllats rígida esquemàtica → formes geomètriques bàsiques (cabell) hieràtica (sense expressió) simètrica → trenquen simetria amb braç (dones) i cama (home) ideal → masculí: atleta, femení: dona petita policromada Època clàssica - trencar simetria del cos (contrapposto, …) menys geomètric moviment sota control → realisme en el gest → trencament de simetria estudi anatòmic (home, ciència, … són interessants) ideal bellesa masculí: Déu, home jove atleta nu cànon de bellesa → proporció → 1 cos = 7 caps segons Policlet → raó, ciència matemàtiques, … rostre ben fet però un punt inexpressiu bronze a la cera perduda (actuals són còpies romanes en marbre) policromada Època hel·lenística - emoció → “terribilitá” “pathos” (patiment) (buscar temes de patiment per treballar emocions fortes) estudi anatòmic → contorsió, moviment, gesticulació, … grups escultòrics realistes . - elements anecdòtics (ex: el nen de l’espina) KOÚROS I KÓRE (pg 74-75) - FITXA TÈCNICA - autors: desconegut - cronologia: 500 aC - estil: grec arcaic - localització: Museu de l’Acròpoli - DESCRIPCIÓ FORMAL - escultura exempta unifacial - característiques escultura arcaica - TEMÀTICA - Kóre: exvot, provenen de xoanas fetes amb fusta (no es conserven), solen portar una flor/fruita a la mà → trencar simetria - Koúros: atletes olímpics com a ideal de bellesa, sovint confosos amb estàtues d’Apol·lo/retrat persona important, en aquest cas concret: estatua funerària - grecs comencen a treballar aquest tipus d’escultura per contacte egipci (diferències: egipcis → grans dimensions, grecs → tot fet a mesura de l’home) DISCÒBOL (pg 78-79) - FITXA TÈCNICA - autor: Miró - cronologia: 460 aC - tipologia: escultura exempta unifacial - estil: grec clàssic - localització: Museo Nazionale Romano, Roma - DESCRIPCIÓ FORMAL - característiques escultura clàssica - rhytmos → moviment del cos que fa que les línies compositives estiguin en equilibri (moviment controlat) - treball anatòmic → bellesa: harmonia de totes les parts (NO parlar de cànon de bellesa) - poca expressivitat facial - trencament simetria del període arcaic - TEMÀTICA - còpia romana en marbre de bronze policromat - atleta → Jacint, mor en jocs dedicats Apol·lo - - normalment quan es fa l’escultura d’atletes es fa en el moment previ → Miró s’arrisca i ho fa en el moment posterior → musculatura tensada → estudi anatòmic ens interessa la bellesa però no podem parlar de cànon de bellesa perquè Miró és anterior a Policlet, aquest concepte no existia DORÍFOR (pg 80-81) - FITXA TÈCNICA - autor: Policlet - cronologia: 430 aC - tipologia: escultura exempta unifacial - estil: grec clàssic - localització: Museo Archeologico Nazionale, Nàpols - DESCRIPCIÓ FORMAL - característiques escultura clàssica (trencar simetria amb contrapposto i braç, estudi anatòmic pq home centre de tot i interès ciència, rostre detallat punt inexpressiu, còpia romana en marbre d’original de bronze) - cànon de bellesa (inventat per Policlet) → motiu: gust per la raó i la ciència, matemàtiques, … - el cap és 7 vegades la mida del cos - anatomia treballada - TEMÀTICA - còpia romana en marbre de bronze policromat - jove atleta en actitud de repòs abans de participar en prova de llançament - cos segueix cànon de Policlet i rostre dividit en 3 parts iguals: front, de front a punta del nas, de nas a barbeta - no només bellesa física, també intel·ligència HERMES AMB DIONÍS INFANT (pg 82-83) - període de transició (grec postclàssic) autor: Praxíteles grup escultòric unifacial mida: 213 cm - DESCRIPCIÓ FORMAL - corba praxiteliana → forma de S invertida → sensació de moviment (en aquest cas encara es veu més degut a la posició recta de Dionís) - C: treball anatòmic (déu) → bellesa en proporció, cos d’un jove nu - H: draps molls H: mirada molt més expressiva → punt d’emoció i expressivitat H: grup escultòric TEMÀTICA - inspirat en mitologia grega - Hermes: déu comerç i missatger diví - Dionís: déu vi - Dionís perseguit per Hera (per ser fill de Zeus i Sèmele la princesa de Tebes) - moment en el que Zeus converteix a Dionís en infant perquè deixés de ser perseguit i Hermes el porta amb les nimfes de Nisa - originalment al temple d’Hera a Olímpia - braç trencat on es suposa que hi havia un gotim de raïm (Dionís descobreix raïm quan està amb nimfes) - escultura per commemorar pau entre polis d’Elis i Arcàdia (Dionís i Hermes patrons de polis) LAOCOONT I ELS SEUS FILLS (pg 86-87) ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM (pg 72-73) - - període hel·lenístic autor: desconegut es pot considerar arquitectura i escultura temple més gran antiguitat originalment a la part superior de l'Acròpoli de Pèrgam (actual Turquia, període hel·lenístic van a orient) → es va traslladar a Berlín ordenat a construir per un rei (Èumenes II) → des de la mort d’Alexandre el Gran el territori es divideix en regnes - ARQUITECTURA HEL·LENÍSTICA - grans dimensions → deixa enrere l’escala humana, guanya monumentalitat (influència món egipci) - altar com a tipologia arquitectònica - aparició de grans quantitats de relleus - (com sempre) arquitectura arquitravada i policromada - es segueixen utilitzant els ordre (dòric gairebé desaparegut → jònic i corinti) - DESCRIPCIÓ FORMAL - planta quadrada amb podi esglaonat de 7m d’alçada - façana oest: podi que deriva a escalinata que ens porta cap a pati interior → altar de sacrificis - tot edifici (forma de U) cobert per columnes d’ordre jònic → volutes - arquitectura no original, recreació - relleus - situats: - exterior podi: fris continu al voltant del podi (120m llarg i 2’5m alçada) - pati interior - temes: - gigantomàquia - mitologia en general - dedicat a la dinastia de Tèlef (monarquia de Pèrgam) - alt relleu - actituds violentes, moviment - expressió del rostre - forces oposades - estudi anatòmic - pathos i terribilità - teixits molt treballats CERÀMICA Ceràmica geomètrica - primeres que es fan sanefes geometritzades paral·leles Ceràmica arcaica - figures humanes molt detallades - figures negres sobre fons vermell - representen fonamentalment escenes mitològiques - figures vermelles sobre fons negre - escenes més quotidianes Ceràmica clàssica - figures vermelles sobre fons negre poc a poc guanyen en qualitat → més detalls, més humans, ombres, … MOSAIC - utilitzats originalment a Mesopotàmia antecedent dels grans mosaics romans desenvolupat sobretot durant període hel·lenístic - principalment terres, també parets al principi fets amb còdols (pedres naturals blanques que es troben a les platges) poc a poc tenen tessel·les (peces petites de pedra tallades homogèniament) opus tessellatum → tècnica per fer mosaics amb tessel·les opus vermiculatum → tècnica per fer mosaics amb tessel·les petites (0’5-1cm)
