Llatí 2n Batxillerat INS Molí de la Vila Oratòria L’oratòria. a. La necessitat de l’oratòria L’art de la paraula va ser molt necessari a Roma republicana on un bon orador podia fer que s’aprovessin o rebutgessin lleis a les assemblees, que un acusat fos declarat innocent o culpable, o que un candidat fos escollit per a un càrrec; per això el coneixement de l’oratòria era imprescindible per a tot aquell que volgués prosperar en el poder. Com a gènere literari l’oratòria es defineix com l’art d'elaborar discursos i pronunciar-los d’acord amb les normes de la retòrica, que era tant l'expressió oral com l’escrita, fixades d'acord amb unes regles que havien estat introduïdes a Grècia pels sofistes i s’havien perpetuat i enriquit en la tradició successiva. b. Història i escoles Els romans van tenir sempre necessitat de fer discursos, ja fos en judicis al fòrum, al Senat, o a l’exèrcit (les arengues), però no va ser fins al s. II aC quan es van obrir les primeres escoles de retòrica a Roma: els professors eren grecs i fins al s. I aC no van ensenyar en llatí. En època de Ciceró hi havia tres grans escoles que es disputaven la supremacia de l’eloqüència: 1. Asiàtica (d’Àsia Menor): d’estil ampul·lós i rebuscat, ple de figures retòriques. 2. Neoàtica (d’Atenes): d’estil sobri, concís i directe. 3. Ròdia (de Rodes): mantenia una actitud intermèdia; fou l’escola de Ciceró. Grans oradors de finals d’època republicana van ser Cató el Censor, Q. Hortensi (i filla), Ciceró i Cèsar. A partir d’August l’oratòria va decaure perquè amb l’establiment del règim imperial va deixar d’ésser necessària per assolir altes magistratures. D’aquesta manera l’oratòria queda reclosa a les escoles i als clubs literaris com a exercicis de declamació. c. Els discursos Ciceró, a l’obra De oratore, diu que tot discurs ha de seguir un pla preconcebut i que s’ha de dividir en diverses parts, cadascuna de les quals rebrà una tècnica i un tractament diferents, per tal d’aconseguir el fi proposat: • Exordi: introducció al tema que es tractarà. • Narració: narració dels fets que motiven el discurs. • Confirmació: aportació d’arguments per justificar els fets. • Refutació: arguments que rebutgen les objeccions del contrincant. • Peroració: supliques a l’auditori a fi que cedeixi a les intencions de l’orador. Llatí 2n Batxillerat INS Molí de la Vila Oratòria d. Marc Tul·li Ciceró d1. Vida Marc Tul·li Ciceró (106 - 43 aC) neix a Arpinum, al Laci, dins una família de cavallers. Es trasllada jove a Roma per estudiar amb els millors mestres i el 81 aC comença una brillant carrera d’advocat. Entre el 79 i el 77 viatja a Atenes, Rodes i Àsia Menor a estudiar retòrica i filosofia. De retorn a Roma obté més èxits com a advocat (procés contra Verres) i comença una fulgurant carrera política: qüestor el 75, edil el 69, pretor el 66 i cònsol el 63. Durant el seu consolat desemmascara al Senat una conjura encapçalada pel noble L. Sergi Catilina per matar-lo i fer un cop d’Estat. La supressió de la conjura suposa el seu major èxit i per tant l’inici de la seva decadència: En els anys següents la seva figura ballarà a l’ombra de Pompeu i de Cèsar per als qual escriu alguns discursos. Després de la Guerra Civil, durant la qual dona suport a Pompeu i és indultat per Cèsar, es retira de la vida pública. Torna el 44 per enfrontar-se a Marc Antoni, que pretén ser l’hereu polític de Cèsar, i que finalment ordena el seu assassinat: El cap i la mà dreta de Ciceró foren exposats a la tribuna del fòrum. d2. Obres d’oratòria Ciceró és l’escriptor romà que més obres ha deixat a la posterioritat; a les purament relacionades amb l’oratòria (més de trenta discursos i diversos tractats), s’hi sumen altres de temes més diversos (filosòfics, polítics, endevinació ...), a més d'una llarga col·lecció de cartes personals. d2a. Discursos jurídics són els que va pronunciar als tribunals, ja fos exercint d’acusador o d’advocat defensor. En defensa de Rosci Amerí (Pro Roscio Amerino): Fou el seu primer discurs en una causa criminal i el que va cimentar la seva fama com a advocat. Rosci Amerí havia estat acusat d'haver mort el seu pare però Ciceró, a partir del principi cui bono (a qui beneficia?), va demostrar que els autèntics assassins eren veïns i parents que s'havien beneficiat de la seva mort, incloent-hi un llibert del dictador Sul·la. Les Verrines (In C. Verrem, 70 aC): Contra Verres, ex-governador de Sicília, que havia espoliat la província durant el seu mandat. Els mateixos sicilians van encarregar a Ciceró que portés l'acusació. Tot i que Verres comptava amb el suport de gent poderosa, el primer discurs va ser suficient perquè l'acusat, aconsellat pels amics, s’exiliés sense esperar el veredicte Llatí 2n Batxillerat INS Molí de la Vila Oratòria d2b. Discursos polítics: pronunciats al fòrum o al Senat: Les Catilinàries (In Catilinam, 63aC): Quatre discursos amb els quals va posar al descobert els plans del noble L. Sergi Catilina per matar-lo i dur a terme un cop d’Estat. Són l'obra que li va reportar major fama: el mateix acusat en va tenir prou amb per adonar-se que estava perdut i que havia de fugir. Les Filípiques (Philippicae, 44aC): Catorze discursos violents pronunciats al fòrum contra Marc Antoni, escrits com si fossin pamflets. Ciceró va prendre l’estil i els títol d’uns discursos de l’orador atenès Demòstenes (s. IV aC) contra el rei macedoni Filip II. d2c. Tractats d’oratòria: els més importants per ordre cronològic són: Sobre l’orador (De oratore, 55 aC): A través d’un diàleg entre tres personatges, Ciceró exposa les seves teories sobre la formació de l’orador. Aquesta està fonamentada en els dots naturals, en el coneixement de totes les disciplines (filosofia, art, dret, …) i en el domini de la tècnica del discurs. Brutus (Brutus, 46 aC): En aquest diàleg parla de la seva formació com a orador i presenta una història de l’eloqüència a Roma i una crítica a l'escola neoàtica. L’orador (Orator, 46 aC): Obra de caràcter didàctic on Ciceró fa un retrat de l’orador ideal i traça un esquema per a la seva educació. d2d. Altres obres: A més de l’oratòria, Ciceró va tocar també altres gèneres literaris com tractats sobre filosofia, moral, política i religió. Amb ells Ciceró va ajudar a crear un vocabulari filosòfic per al llatí, tot i que les obres no presenten una gran originalitat en el pensament. La República (De re publica, 54-51 aC): Tractat polític en forma de diàleg, inspirat en la República de Plató. No s'ha conservat sencer ja que falten tres dels sis llibres. Ciceró defensa que l'Estat no es pot mantenir sense justícia i defineix el govern ideal com una síntesi entre monarquia, aristocràcia i democràcia, que és just la forma de govern de la República romana. Els deures (De officiis, 44 aC): Tractat de moral pràctica, inspirada en les ensenyances dels estoics, escrit com una carta dirigida al seu fill Marc. Parla del conflicte entre el que és honest i el que és útil, i per què el ciutadà ha de sacrificar sovint el seu interès personal davant la llei col·lectiva. Epístoles (Epistulae): Col·lecció de cartes personals (més de 850) que Ciceró va escriure a familiars i a amics, i que van ser publicades després de la seva mort. Són l'obra més personal en què millor mostra els seus defectes i virtuts. Llatí 2n Batxillerat INS Molí de la Vila Oratòria d3. Elaboració dels discursos Els discursos de Ciceró no van ser llegits tal i com van ser publicats. Primer n’elaborava un pla general i en redactava unes parts, desprès els pronunciava a l’auditori i finalment els transcrivia afegint-hi les improvisacions i donant-los un caràcter més literari. No va obtenir la fama gratuïtament: demostra tenir tacte i habilitat per acomodar-se a les situacions, i un gran enginy per a les invectives, la ironia i el retrat de personatges. d4. Influència Ciceró deu la seva fama a la seva mestria en manejament de la llengua llatina. El seu llatí, tant als discursos com als tractats d'oratòria i de filosofia, és un llatí clar, sense efectismes. La seva prosa va esdevenir un model a seguir i durant els segles posteriors fou imitat per escriptors romans. A finals de l'Edat Mitjana els escriptors del Renaixement que van recuperar el llatí com a llengua literària i de comunicació, com Erasme de Rotterdam o Lluis Vives, van prendre Ciceró com a model de prosa. Llatí 2n Batxillerat INS Molí de la Vila Oratòria e. Exercicis a) Completa la cronologia de la vida de Ciceró amb els esdeveniments que hi falten: a. 106: Neix a Arpinum. b. 81: c. 79-77: d. 75: e. 72: f. 69: g. 66: h. 63: i. 52: j. 49-45: k. 44: l. 43: b) Quines diferències podem establir entre els discursos judicials i els discursos polítics de Ciceró? c) En quines parts divideix Ciceró els discursos? d) Llegeix els següents fragments i identifica l'obra de Ciceró a què pertany cada un indicant a cada cas els elements que t'han permès identificar-la. a. Fins quan abusaràs, Catlina, de la nostra paciència? Quan ens veurem lliures de les teves maquinacions? A quins extrems et durà la teva audàcia sense fre? b. M. Tul·li Ciceró saluda la seva estimada Terència. Si estàs bé de salut, molt bé; jo també em trobo bé. M'agradaria que vigilessis la teva salut amb tota diligència perquè m'han comentat que has tingut febres sobtadament. c. A les calendes de juny, quan Antoni ens va convocar per un edicte, tot havia canviat. Res es feia a través del Senat i molts afers important els resolia ell sol, sense comptar amb el poble, i encara contra la seva voluntat.
